ALTAR DE ALTAR DE ALTAR DE ALTAR DE

ZEUS ZEUS ZEUS ZEUS

A PA PA PA PÈÈÈÈRGAMRGAMRGAMRGAM

FITXA TÈCNICA• Títol: altar de Zeus• Autor: desconegut• Cronologia: 180-160 a.C.• Tipologia: altar• Material: marbre• Estil: grec hel·lenístic• Localització actual i original:

Pergamonmuseum de Berlín i els fonaments a

Bergama (Turquia)

• Dimensions: 36,44 metres 34,29 metres

CONTEXT

• Altar dedicat a Zeus construït per ordre del rei Èumenes II per conmemorar les seves victòries.

• S’atribueix a l’Escola de Pèrgam: monumentalisme i teatralitat

• Descobert a finals del segle XIX per CarlHumann.

• La façana és conserva a Berlín.• És considerat l’altar més gran de l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ FORMAL

• L’estructura es basa en un enorme podimassís de planta quadrangular (d’uns set metres d’alt) amb una escalinata impressionant per salvar aquesta formidable alçada i que dóna accés a un pati interior tancat on hi havia l’altar. A la part baixa volta tot el podi.

• columnata jònica que forma una U

DESCRIPCIÓ FORMAL

• A les parets del podi fris continu amb alt relleu (120 metres de llarg)

• A l’interior un fris de tema mitològic.• Només es conserva la façana.• Del fris exterior:

– El tema és la gigantomàquia

– Força i dimamisme compositiu– Actituds violentes, excel·lent treball de musculatura,

expressivitat de les cares i moviment dels vestits.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

• Es trobava a la part superior de l’Acròpoli. De Pèrgam

• La façana es troba a Berlín. Maqueta.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

• L’Altar independent és un model arquitectònic d’època hel·lenística. Aquest és la màxima expressió.

• Decoració de dos frisos: - Interior, dedicat a Tèlef (fill d’Heracles)- Exterior, gigantomàquia (déus-ordre-vs

gegants-caos-.• El caràcter de l’Altar de Pèrgam barreja la religió i

la realitat històrica en ser una ofrena als déus Zeus i Atena però, a la vegada, una referència a la lluita dels atàlides contra els bàrbas gàlates que els van envair.

Iconografia/Els símbols

• Al cantó est Atena fa ús de tota la seva astúcia per aixecar pels cabells el gegant Alcioneu perquè sap que aquest perdrà tota la força quan els peus deixin de tocar-li a terra (la seva mare era Gea, divinitat de la terra). Alcioneu lluita per escapar-se amb les seves ales, però Atena el té ben agafat. Gea implora pietat a la deessa guerrera tot sortint dramàticament de la terra i allargant-li un braç. Però és un gest inútil perquè la Victòria alada ja s’hi apropa per coronar Atena.

• Mentrestant, Zeus, amb una musculatura monumental , lluita, a l’esquerra d’Atena, amb tres gegants. Veurem com els rostres dels déus demostren serenitat clàssica ment re que els dels gegants tenen les cares descompostes .

Iconografia/Els símbols

• Al seu costat tindrem els altres déus tambéamb els seus animals corresponents.

• D’altra banda, els reis de Pèrgam es consideraven hereus dels atenesos clàssics , raó per la qual no és gens estrany que, al igual que en el frontó occidental del Partenó, on també hi ha un déu i una deessa

• Encàrrec i recepció: L’altar fou encarregat pel rei de la dinastia atàlida Èumenes II (197 – 159 a JC) per commemorar les victòries dle seu pare Àtal I al Pont i Bitínia.

• Eumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam, capital del seu regne, per commemorar les seves victòries a Pont i Bitínia. L’altar es feia servir per al culte i servia de recordatori d’agraïment a Zeus, déu principal i pare de la resta de divinitats.

MODELS I INFLUÈNCIES• Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix

l’esquema formal establert per aquest tipus de monument.

• Particularitat: podi enorme, que eleva el fris i que s’inspira en el de Zeus a Olímpia.

• En el fris de Tèlef hi apareix el paisatge i un model marratiu de les escenes el fan precedent de la columna trajana.

• El gran fris pel seu dinamisme, teatralitat i expressivitat són un antecedent del barroc.

En el fris de Tèlef hi apareix el paisatge i el model marratiu de les escenes el fan precedent de la columna trajana.El gran fris pel seu dinamisme, teatralitat i expressivitat són un antecedent del barroc.

fris de Tèlef

fris de Tèlef

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART ed. Vicens Vives, 2010