L’ART GRECL’ART GREC

L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA

Antonio Núñez 2015

L’ARQUITECTURA GREGA

L’Arquitectura GregaL’Arquitectura Grega

Característiques generalsCaracterístiques generals

Els estils o ordres arquitectònicsEls estils o ordres arquitectònics

L’arquitectura religiosa: el templesL’arquitectura religiosa: el temples

L’arquitectura civil: el teatreL’arquitectura civil: el teatre

DÒRIC JÒNIC CORINTI

Introducció: Naixement de l’urbanismeIntroducció: Naixement de l’urbanisme

EL NAIXEMENT DE L’URBANISME

L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta

Tres factors van condicionar l’urbanisme grec:

- Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes)

El Naixement de l’UrbanismeEl Naixement de l’Urbanisme

- La topografia muntanyosa del terreny

- la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)

ORGANITZACIÓ DE LA POLIS

Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva)

Podem diferenciar:

- Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.

- Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia

- Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...)

El Naixement de l’UrbanismeEl Naixement de l’Urbanisme

Els grecs són també els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, de carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte.

EL PLA HIPODÀMIC

Aquesta forma de planificar la distribució de les ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al 475 a.C. Després que aquesta ciutat fos destruïda pels perses durant les guerres Mèdiques

Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats exercirà una gran influència en etapes posteriors des de els romans fins els nostres dies.

El Naixement de l’UrbanismeEl Naixement de l’Urbanisme

EL PLA HIPODÀMIC

El Naixement de l’UrbanismeEl Naixement de l’Urbanisme

Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)

L’Arquitectura Grega: Característiques GeneralsL’Arquitectura Grega: Característiques Generals

CARACTERICTIQUES DE LARQUITECTURA GREGA

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)

Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassaPrincipals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa

Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasiCerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi

Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)

La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics:Dòric, Jònic i Corinti.La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics:Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadisTipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis

Les construccions es policromavenLes construccions es policromaven

L’Arquitectura Grega: Característiques GeneralsL’Arquitectura Grega: Característiques Generals

CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM )

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)

Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassaPrincipals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa

Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasiCerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi

Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)

La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics:Dòric, Jònic i Corinti.La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics:Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadisTipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis

Les construccions es policromavenLes construccions es policromaven

L’Arquitectura Religiosa: El TempleL’Arquitectura Religiosa: El Temple

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants

La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc preferentment de culte, donat que la major mart de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)

La planta dels temples és en general rectangular, en alguns casos també circular (tholos)

La forma més comuna és la rectangular que deriva del mègaron micènic, estructura rectangular dividida en 3 espais:

La forma temple circular o tholos: prové de les tombes dels prínceps micènics

PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA

Pronaos: situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada

Naos o cel·la: estància rectangular i obscura que suposava la part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu

Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu.

PRONAOS

NAOS

OPISTÒDOM

PERISTIL

L’Arquitectura Religiosa: El TempleL’Arquitectura Religiosa: El Temple

Pronaos Naos o Cel·la

Opistòdom

Peristil

Estereòbat

Estilòbat

L’Arquitectura Religiosa: El TempleL’Arquitectura Religiosa: El Temple

VIDEO

L’ESTRUCTURA EXTERNA

Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior.

L’Arquitectura Religiosa: El TempleL’Arquitectura Religiosa: El Temple

CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES

SEGONS LES FAÇANES COLUMNADES: - Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes - Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior

SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES - In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant - Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble - Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís - Tholos: Temple circular rodejat de columnes

L’Arquitectura Religiosa: El TempleL’Arquitectura Religiosa: El Temple

Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10)

TETRÀSTIL OCTÀCTIL

Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit).

Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es classifiquen:

L’Arquitectura Religiosa: El TempleL’Arquitectura Religiosa: El Temple

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

EL ORDRES ARQUITECTÒNICS

Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i de com estan disposats els elements de cobertura

L’art grec té tres ordres arquitectònics que són:

DÒRIC JÒNIC CORINTI

La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar principalment en les façanes tant en la disposició com en la decoració dels elements que la integren

PAU15

Cada ordre consta de tres parts:

BASAMENT o CREPIDOMA Element esglaonat que eleva el temple del terra

COLUMNA Element de suport, generalmentde secció circular. Consta de treselements: base, fust i capitell

ENTAULAMENT Part superior que consta de Tres elements: cornisa, fris i arquitrau.

DÒRIC JÒNIC CORINTI

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

ORDRE DÒRIC

És l’estil més sobri És l’estil més sobri

Basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior)

Columna: sense basa, descansa directament a l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac)

Columna: sense basa, descansa directament a l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac)

Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna triglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa

Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna triglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa

Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb esculturesCoberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

ORDRE JÒNIC

Més esvelt i ric en ornamentacióMés esvelt i ric en ornamentació

Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior)

Columna: basa formada per dos toros separats per una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell decorat amb dues volutes en espiral

Columna: basa formada per dos toros separats per una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell decorat amb dues volutes en espiral

Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric)

Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric)

Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb esculturesCoberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures

EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES

El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric, però la diferència fonamental està en les estries

En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva.

Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

ORDRE CORINTI

És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb fulles d’acant i una àbac de costats còncaus. El més decoratiu dels tres ordres.

És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb fulles d’acant i una àbac de costats còncaus. El més decoratiu dels tres ordres.

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants)En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants)

ELEMENTS DECORATIUS

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

L’Arquitectura GregaL’Arquitectura Grega

Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples gres són els acroteris

Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.

RESUM ARQUITECTURA GREGA

EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM )

DÒRIC JÒNIC CORINTI

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

PAU15

PAU15

EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.)

PAU15 PAU15

EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

PAU15

ATENEA NIKÉ ( 421 aC. )

PAU15

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. )

Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis destruït durant la Guerres Mèdiques amb els perses.

Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès.

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses.

Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom.

El temple, de dimensions més reduïdes que el ´Partenó, presenta un caràcter poc unitari, per la necessitat d'adaptar-se a les característiques del irregular terreny i respectar les restes dels antics santuaris de culte (Cècrops, Erecteo...)

Mnèsicles construeix un edifici complex, integrat per varis cossos endiferents plànols, format per tres portics i diferents espais dedicats a les diferents divinitats i herois.

Santuarid’Atena

Posidó

Erecteu

vestíbul

Pòrtic de les Cariàtides (tomba de Cècrops)

Resulta difícil saber quina era la distribució original, donades les successives reformes que ha patit.

El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari.

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera.

Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers.

Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple.

Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques.l

PAU15 PAU15

UN CAS SINGULAR

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura diferent.

Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït en l’època hel·lenística la qual cosa implica que les escultures amb les que se decoren el fris presentin unes característiques diferents i pròpies d’aquesta època: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat...

PAU15 PAU15

Els Ordres ArquitectònicsEls Ordres Arquitectònics

PAU15

UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

PAU15

L’Arquitectura Civil: El TeatreL’Arquitectura Civil: El Teatre

L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE

L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament

Edificis civils més importants:

La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços)

El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic

L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques

El Teatre: És l’edifici civil més important i estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies

L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE

L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran.

Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena i el prosceni on els actors feien la representació i l’orquestra, de forma circular al centre, pel cor i els músics..

L’Arquitectura Civil: El TeatreL’Arquitectura Civil: El Teatre

*Al teatre d’ Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny

L’Arquitectura Civil: El TeatreL’Arquitectura Civil: El Teatre

càvea

Orquestra

Prosceni

Escena

Pàradoi

Diazoma

L’Arquitectura Civil: El TeatreL’Arquitectura Civil: El Teatre

L’Arquitectura Civil: El TeatreL’Arquitectura Civil: El Teatre

El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es construís un altar al mig de l’orquestra destinat al actes rituals en honor del deu i on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari).

Al segle IV, el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es situaran al prosceni (lloc elevat).

L’Arquitectura Civil: El TeatreL’Arquitectura Civil: El Teatre

La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era perfecta des de tots els seients.

PAU15

PAU15

PAU15

L’Arquitectura GregaL’Arquitectura Grega

Exercicis:

Identifica els ordres arquitectònics i explica les principals diferències que podemobservar entre ells.

2

1

3

4

5

1

2

3

4

5

6

A

B

C E

F

GHI

J

A

B

C

DEF

G

D

Exercicis: Completa els espais amb la nomenclatura específica

ORDRE DÒRIC ORDRE JÒNIC