of 94 /94
ANORÈXIA NERVIOSA

Anorexia nerviosa 1

  • Author
    aidarau

  • View
    325

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Anorexia nerviosa 1

  • ANORXIA NERVIOSA

  • Sabeu que....Els trastorns de la conducta alimentria sn malalties psicosomtiques considerades trastorns mentals?

  • Sabeu que.... Els trastorns de la ingesta es desenvolupen, majoritriament, durant ladolescncia, poca de grans canvis a nivell fsic i emocional?

  • Sabeu que....

    Lanorxia no tractada pot acabar en osteoporosi?

  • Sabeu que....

    Una bulmia greu pot portar a:malalties gingivals greustrastorns metablicslesions renals

  • Sabeu que....

    Quan es pateix un trastorn dingesta s fcil caure en s patologies psicolgiques i psiquitriques:trastorn dangoixadrogodependnciesdepressitrastorns de la personalitat...

  • Sabeu que....

    Lanorxia comena amb afany datraure,de cridar latenci,dimitar o darribar a la perfecci per condueix a un profund refs del cos i la vida?

  • Sabeu que....

    Al voltant dun 5% de les persones amb anorxia nerviosa moriran per inanici, atur cardac o altres complicacions?

  • TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI

    s una greu desviaci amb els hbits i costums alimentaris. Afecta a la salut fsica i emocional del pacient, perjudiquen la seva vida social i personal.

  • TIPUS DE TRASTORNS ALIMENTARISAnorxia nerviosaBulmia nerviosaTrastorns de la conducta alimentria no especificats:Menjadors compulsiusHiperfgiesMenjadors nocturnsVigorxiaOrtorxiaTCA per t.obsessiu-compulsiuTCA per ansietat

  • TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTRI

  • VIGOREXIA:Addictes a lexercici fsic

  • ANORXIA NERVIOSACriteris diagnstics Por exagerada a augmentar de pes o engreixar-se, fins i tot amb un pes inferior al normal.

  • Criteris diagnstics

    Distorsi de la imatge corporal: tamany, pes o forma del propi cos.

  • Criteris diagnstics

    Prdua de pes de al menys 15% del pes corporal original.

  • Criteris diagnstics

    Negativa a mantenir un pes igual o superior al pes normal mnim per edat i alada.

  • Criteris diagnstics Amenorrea durant tres perodes consecutius.

  • Criteris diagnsticsPresncia de a menys dos smptomes fisiolgics-Pell freda, algunes vegades de tonalitat blavosa-Presncia lanugen-Caiguda de cabell-Hipotensi-Bradicrdia-Restrenyiment-Indigesti, mal funcionament del tracte gastrointestinal-Problemes amb la degluci-Problemes de la son-Anormalitat hormonal-Sensaci de debilitat o cansament-Edemes

  • ANORXIA:Signes dalarmaPrivar-se de menjar per una por irracional al mateix.

  • ANORXIA:Signes dalarma Negaci de la malaltia

  • ANORXIA: SIGNES DALARMAMenjar com si ests a dieta

  • ANORXIA:Signes dalarmaAugment de lexercici fsic

  • ANORXIA:Signes dalarmaPortar roba molt ample o gran.

  • ANORXIA:Signes dalarmaPreocupaci pel pes

  • ANORXIA:Signes dalarmaEstar dbil, deprimida.Experimentar vertigen, astnia, desmais, prdua de coneixement i dificultats per concentrar-se.

  • ANORXIA:Signes dalarmaExperimentar canvis de personalitat

  • Epidemiologia

    Lanorxia nerviosa afecta a una de cada 100 noies de 14 a 24 anys.

  • Epidemiologia En els ltims anys apareixen casos iniciats abans de la pubertat.

  • Epidemiologia Per a cada home anorxic hi ha 9 o 10 dones.

  • Epidemiologia No s una malaltia nova. Santa Catalina de Siena va ser el primer cas danorxia nerviosa.

  • EpidemiologiaNoms es dna en el mn desenvolupatoccidental

  • GRUPS DE RISC

  • ETIOLOGIA DE LANOREXIACARACTERSTIQUES PERSONALS

    Ser una adolescentTenir un historial de lleuger sobreps. Caracterstiques de personalitat. Traumes fsics o psquics. Elecci duna carrera que concedeix gran importncia al pes

  • CARACTERSTIQUES FAMILIARS

    Psicopatologia dels pares. Casos de TCA en la familia. Insistncia exagerada en laspecte i en les fites per part dels paresRelaci excessivament estreta amb els pares o excessiu control de la vida de la pacient per part dels pares.

  • Estereotip de la primesa com a bellesa. Excessiva valoraci del pes i la silueta.Insatisfacci per la prpia imatgeCreences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesa. FACTORS SOCIO-CULTURALS (valors esttics culturals)

  • BELLESA I DIETA SN INSEPARABLES

  • Model de bellesa del S.XVII

  • Model de bellesa del S.XXI

  • Model de bellesa del SXXI!!!???

  • LESTTICA ESPRREC

  • MODELS TALLA 0

  • UNA MODA MORTAL

  • ndice de masa corporal o ndice de Quetelet.

    Pes en kgs. /talla en metres al quadratIMC 18-24.9 NormoponderatIMC < 18 RiscMC = 15 Hospitalitzaci

  • NO TOT EL QUE VEIEM S VERITAT

  • 10.000 webs promouen lanorxia

  • CAMPANYA KELLOGS CONTRA LANORXIA

  • CAMPANYA DOBE PER LA BELLESA REAL

  • CAMPANYA DOVE PER LA BELLESA REAL

  • LLEIS CONTRA LA MODA Sanitat proposa perseguir la publicitat que fomenti lanorxia

  • LA OMS PREN MESURES CONTRA LANORXIA

  • ALS HOMES ELS AGRADEN ELS COSSOS PRIMS?

  • Falsetats relacionades amb lalimentaciQualsevol greix en el menjar s dolentLa rodonesa no s saludable, la primesa siEl greix i el pes poden perdre's sense perillEl greix de la cellulitis est causat per toxinesEs pot reduir la grandria de parts especfiques del cos, concretament de malucs i cuixesLa gent prima t ms xit en la vidaAls homes els agraden els cossos prims

  • Valeria Mazza: elegida IMATGE ANTIANORXICA

  • COS 10?

  • Nivells assistencialsNivell bsic: Assistncia primria de salut (CAP)Nivell 1: Centres de salut mental (CMA/CSMIJ)Nivell 2: Hospital de dia (HD/HDA) Nivell 3: Hospitalitzaci total (UAP/URPI)

  • TRACTAMENT DE LANOREXIA NERVIOSA

    El TRACTAMENT AMBULATORI Presenta una anorxia de menys de 4 mesos d'evoluciNo presenta ni vmits ni episodis bulmicsTenen pares disposats a cooperar i participar en la terpia .

  • LHOSPITALITZACI PARCIAL

    Prdues ponderals severes IMC inferior a 16 o la prdua arriba a un 20% del pes.Severitat del cicle dafartament-purga-restricci.Necessitat de monitoratge dpatsFalta de cooperaci del pacient en el tractament ambulatoriConflictes familiars. Poc suport familiar. Es demana un mnim de control en les ingestions.Absentisme laboral o escolar.Greu distorsi de lesquema corporal

  • L'HOSPITALITZACI TOTAL

    Criteris mdics-biolgics: Quan a causa de la desnutrici l'estadi biolgic de la pacient entra en la zona de risc. Sol sser quan la prdua arriba un 25% o 30%. Ingesta nul.la. Irregularitats en les constants i els signes vitals de la pacient (hipotensi, bradicrdia i hipotrmia). Alteracions de la conscincia, convulsions, deshidrataci, dilataci gstrica aguda...Criteris familiars: Quan la relaci s molt conflictiva (angoixa, saturaci emocional de les situacions que impliquen menjar, pertorbaci de les relacions interpersonals..) i no hi ha una altra alternativa, l'hospitalitzaci sol ser indicada.Criteris psicolgics individuals. A vegades hi ha la presencia de sintom. depressiva, d'angoixa, les idees negatives, greu descontrol dimpulsos... i representen un gran perill per la pacient, que pot tenir idees dautlisi.

  • Terpia cognitiva-conductual

    Adquirir o millorar la consciencia de malaltia Modificar el patr alimentari i aconseguir la normalitzaci ponderalSaconsella tractament farmacolgic de les possibles complicacions mdiques o psicopatolgiques.Tractar les cognicions alterades sobre pes, dieta i imatge corporal.Intensificar el coneixement de la pacient dels seus propis patrons de pensament. Examinar la validesa de certs pensaments o creences. Substituir les creences errnies per idees ms apropiadesMillorar lautoestima i adquirir habilitats social i interpersonals.Aconseguir la rehabilitaci i reinserci social.

  • Objectius dun programa terapeticNormalitzar lestat nutricionalRegular els pats i les formes de menjarCorregir les distorsions de la imatge corporalDisminuir lansietat davant del cos, el pes i els alimentsSubministrar informaci bsica sobre lAN, nutrici, fisiologia digestiva,etcNormalitzar i fer adaptativa lactivitat fsicaNormalitzar les relacions alteradesTractar els possibles trastorns associatsAbordar teraputicament les caracterstiques de personalitat problemtica, les situacions estressants i les relacions conflictives.

  • EvoluciEstudis a mig termini indiquen que:

    50% de pacients estan completament curats.

    25% mantenen sintomatologia anorxica per significativament millorada: alteracions menstruals, preocupaci pel pes, fan dietes...

    20% dels pacient es cronifiquen.

    5% es moren.

    - 20% del total danorxics sol evolucionar cap a la bulmia nerviosa.

  • Criteris de curaciLalta: 6 a 12 mesos amb ausncia de simptomesNormalitzaci del pesRestablert la menstruaci un mmin de tres mesos consecutiusMillores en lestat dnim, preocupaci obsessiva pel menjar, el pes i la silueta i en les relacions amb els altres.

    El tractament dura una mitjana de 2 a 3 anys

  • BULIMIAs la ingesta excessiva i obsessiva compulsiva dalimentsSintenta compensar aquests excessos amb conductes anmales com ara vmits, abs de laxants, dirtics o dietes restrictives intermitents

  • BULIMIA: Critris diagnsticsAtipar-se o menjar descontroladamentProvocar-se vmits. Abs de laxants i dirtics.Menstruacions irregulars.Augment de lexercici fsicAspecte aparentment saludableCanvis dhumor i depressions fcilment detectables.Factors individualsSensaci de no poder para de menjarFer dejunis o dietes molt rigorosos

  • Problemes dentalsIrritaci crnica de la gola. Inflamaci de les partides i glndules salivals. Ruptura i hemorrgia de lesfag, hrnies... Els casos ms severs requereixen cirurgia. La deshidrataci i desequilibri de electrlitsOscillacions de pes (5 o 10 kg de pes en poc temps).

    Signes fisiolgics

  • Factors individualsExcessiva preocupaci per lordre i la neteja de la casa. Perfeccionisme i autocontrolEvitar anar a llocs pblics on hi hagi menjarDficits dautoestima. Necessitat de rebre laprovaci de laltre gent.

  • Prevenci dels t. de la ingesta

    Una correcta informaci i el coneixement de la importncia daquestes malalties Cal aprendre a valorar positivament les caracterstiques personals i socials diferents de laparena fsica.Acceptar el propi cos Qestionar-se una gran part de les normes esttiques que imposa la societat.Mantenir uns bons hbits alimentaris No dubtar mai en consultar al metge dietista

  • No tothom pot tenir un cos perfecte, per si que tothom pot estar sa

  • *********************************************************************************