ANORXIA NERVIOSA

Sabeu que....Els trastorns de la conducta alimentria sn malalties psicosomtiques considerades trastorns mentals?

Sabeu que.... Els trastorns de la ingesta es desenvolupen, majoritriament, durant ladolescncia, poca de grans canvis a nivell fsic i emocional?

Sabeu que....

Lanorxia no tractada pot acabar en osteoporosi?

Sabeu que....

Una bulmia greu pot portar a:malalties gingivals greustrastorns metablicslesions renals

Sabeu que....

Quan es pateix un trastorn dingesta s fcil caure en s patologies psicolgiques i psiquitriques:trastorn dangoixadrogodependnciesdepressitrastorns de la personalitat...

Sabeu que....

Lanorxia comena amb afany datraure,de cridar latenci,dimitar o darribar a la perfecci per condueix a un profund refs del cos i la vida?

Sabeu que....

Al voltant dun 5% de les persones amb anorxia nerviosa moriran per inanici, atur cardac o altres complicacions?

TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI

s una greu desviaci amb els hbits i costums alimentaris. Afecta a la salut fsica i emocional del pacient, perjudiquen la seva vida social i personal.

TIPUS DE TRASTORNS ALIMENTARISAnorxia nerviosaBulmia nerviosaTrastorns de la conducta alimentria no especificats:Menjadors compulsiusHiperfgiesMenjadors nocturnsVigorxiaOrtorxiaTCA per t.obsessiu-compulsiuTCA per ansietat

TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTRI

VIGOREXIA:Addictes a lexercici fsic

ANORXIA NERVIOSACriteris diagnstics Por exagerada a augmentar de pes o engreixar-se, fins i tot amb un pes inferior al normal.

Criteris diagnstics

Distorsi de la imatge corporal: tamany, pes o forma del propi cos.

Criteris diagnstics

Prdua de pes de al menys 15% del pes corporal original.

Criteris diagnstics

Negativa a mantenir un pes igual o superior al pes normal mnim per edat i alada.

Criteris diagnstics Amenorrea durant tres perodes consecutius.

Criteris diagnsticsPresncia de a menys dos smptomes fisiolgics-Pell freda, algunes vegades de tonalitat blavosa-Presncia lanugen-Caiguda de cabell-Hipotensi-Bradicrdia-Restrenyiment-Indigesti, mal funcionament del tracte gastrointestinal-Problemes amb la degluci-Problemes de la son-Anormalitat hormonal-Sensaci de debilitat o cansament-Edemes

ANORXIA:Signes dalarmaPrivar-se de menjar per una por irracional al mateix.

ANORXIA:Signes dalarma Negaci de la malaltia

ANORXIA: SIGNES DALARMAMenjar com si ests a dieta

ANORXIA:Signes dalarmaAugment de lexercici fsic

ANORXIA:Signes dalarmaPortar roba molt ample o gran.

ANORXIA:Signes dalarmaPreocupaci pel pes

ANORXIA:Signes dalarmaEstar dbil, deprimida.Experimentar vertigen, astnia, desmais, prdua de coneixement i dificultats per concentrar-se.

ANORXIA:Signes dalarmaExperimentar canvis de personalitat

Epidemiologia

Lanorxia nerviosa afecta a una de cada 100 noies de 14 a 24 anys.

Epidemiologia En els ltims anys apareixen casos iniciats abans de la pubertat.

Epidemiologia Per a cada home anorxic hi ha 9 o 10 dones.

Epidemiologia No s una malaltia nova. Santa Catalina de Siena va ser el primer cas danorxia nerviosa.

EpidemiologiaNoms es dna en el mn desenvolupatoccidental

GRUPS DE RISC

ETIOLOGIA DE LANOREXIACARACTERSTIQUES PERSONALS

Ser una adolescentTenir un historial de lleuger sobreps. Caracterstiques de personalitat. Traumes fsics o psquics. Elecci duna carrera que concedeix gran importncia al pes

CARACTERSTIQUES FAMILIARS

Psicopatologia dels pares. Casos de TCA en la familia. Insistncia exagerada en laspecte i en les fites per part dels paresRelaci excessivament estreta amb els pares o excessiu control de la vida de la pacient per part dels pares.

Estereotip de la primesa com a bellesa. Excessiva valoraci del pes i la silueta.Insatisfacci per la prpia imatgeCreences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesa. FACTORS SOCIO-CULTURALS (valors esttics culturals)

BELLESA I DIETA SN INSEPARABLES

Model de bellesa del S.XVII

Model de bellesa del S.XXI

Model de bellesa del SXXI!!!???

LESTTICA ESPRREC

MODELS TALLA 0

UNA MODA MORTAL

ndice de masa corporal o ndice de Quetelet.

Pes en kgs. /talla en metres al quadratIMC 18-24.9 NormoponderatIMC < 18 RiscMC = 15 Hospitalitzaci

NO TOT EL QUE VEIEM S VERITAT

10.000 webs promouen lanorxia

CAMPANYA KELLOGS CONTRA LANORXIA

CAMPANYA DOBE PER LA BELLESA REAL

CAMPANYA DOVE PER LA BELLESA REAL

LLEIS CONTRA LA MODA Sanitat proposa perseguir la publicitat que fomenti lanorxia

LA OMS PREN MESURES CONTRA LANORXIA

ALS HOMES ELS AGRADEN ELS COSSOS PRIMS?

Falsetats relacionades amb lalimentaciQualsevol greix en el menjar s dolentLa rodonesa no s saludable, la primesa siEl greix i el pes poden perdre's sense perillEl greix de la cellulitis est causat per toxinesEs pot reduir la grandria de parts especfiques del cos, concretament de malucs i cuixesLa gent prima t ms xit en la vidaAls homes els agraden els cossos prims

Valeria Mazza: elegida IMATGE ANTIANORXICA

COS 10?

Nivells assistencialsNivell bsic: Assistncia primria de salut (CAP)Nivell 1: Centres de salut mental (CMA/CSMIJ)Nivell 2: Hospital de dia (HD/HDA) Nivell 3: Hospitalitzaci total (UAP/URPI)

TRACTAMENT DE LANOREXIA NERVIOSA

El TRACTAMENT AMBULATORI Presenta una anorxia de menys de 4 mesos d'evoluciNo presenta ni vmits ni episodis bulmicsTenen pares disposats a cooperar i participar en la terpia .

LHOSPITALITZACI PARCIAL

Prdues ponderals severes IMC inferior a 16 o la prdua arriba a un 20% del pes.Severitat del cicle dafartament-purga-restricci.Necessitat de monitoratge dpatsFalta de cooperaci del pacient en el tractament ambulatoriConflictes familiars. Poc suport familiar. Es demana un mnim de control en les ingestions.Absentisme laboral o escolar.Greu distorsi de lesquema corporal

L'HOSPITALITZACI TOTAL

Criteris mdics-biolgics: Quan a causa de la desnutrici l'estadi biolgic de la pacient entra en la zona de risc. Sol sser quan la prdua arriba un 25% o 30%. Ingesta nul.la. Irregularitats en les constants i els signes vitals de la pacient (hipotensi, bradicrdia i hipotrmia). Alteracions de la conscincia, convulsions, deshidrataci, dilataci gstrica aguda...Criteris familiars: Quan la relaci s molt conflictiva (angoixa, saturaci emocional de les situacions que impliquen menjar, pertorbaci de les relacions interpersonals..) i no hi ha una altra alternativa, l'hospitalitzaci sol ser indicada.Criteris psicolgics individuals. A vegades hi ha la presencia de sintom. depressiva, d'angoixa, les idees negatives, greu descontrol dimpulsos... i representen un gran perill per la pacient, que pot tenir idees dautlisi.

Terpia cognitiva-conductual

Adquirir o millorar la consciencia de malaltia Modificar el patr alimentari i aconseguir la normalitzaci ponderalSaconsella tractament farmacolgic de les possibles complicacions mdiques o psicopatolgiques.Tractar les cognicions alterades sobre pes, dieta i imatge corporal.Intensificar el coneixement de la pacient dels seus propis patrons de pensament. Examinar la validesa de certs pensaments o creences. Substituir les creences errnies per idees ms apropiadesMillorar lautoestima i adquirir habilitats social i interpersonals.Aconseguir la rehabilitaci i reinserci social.

Objectius dun programa terapeticNormalitzar lestat nutricionalRegular els pats i les formes de menjarCorregir les distorsions de la imatge corporalDisminuir lansietat davant del cos, el pes i els alimentsSubministrar informaci bsica sobre lAN, nutrici, fisiologia digestiva,etcNormalitzar i fer adaptativa lactivitat fsicaNormalitzar les relacions alteradesTractar els possibles trastorns associatsAbordar teraputicament les caracterstiques de personalitat problemtica, les situacions estressants i les relacions conflictives.

EvoluciEstudis a mig termini indiquen que:

50% de pacients estan completament curats.

25% mantenen sintomatologia anorxica per significativament millorada: alteracions menstruals, preocupaci pel pes, fan dietes...

20% dels pacient es cronifiquen.

5% es moren.

- 20% del total danorxics sol evolucionar cap a la bulmia nerviosa.

Criteris de curaciLalta: 6 a 12 mesos amb ausncia de simptomesNormalitzaci del pesRestablert la menstruaci un mmin de tres mesos consecutiusMillores en lestat dnim, preocupaci obsessiva pel menjar, el pes i la silueta i en les relacions amb els altres.

El tractament dura una mitjana de 2 a 3 anys

BULIMIAs la ingesta excessiva i obsessiva compulsiva dalimentsSintenta compensar aquests excessos amb conductes anmales com ara vmits, abs de laxants, dirtics o dietes restrictives intermitents

BULIMIA: Critris diagnsticsAtipar-se o menjar descontroladamentProvocar-se vmits. Abs de laxants i dirtics.Menstruacions irregulars.Augment de lexercici fsicAspecte aparentment saludableCanvis dhumor i depressions fcilment detectables.Factors individualsSensaci de no poder para de menjarFer dejunis o dietes molt rigorosos

Problemes dentalsIrritaci crnica de la gola. Inflamaci de les partides i glndules salivals. Ruptura i hemorrgia de lesfag, hrnies... Els casos ms severs requereixen cirurgia. La deshidrataci i desequilibri de electrlitsOscillacions de pes (5 o 10 kg de pes en poc temps).

Signes fisiolgics

Factors individualsExcessiva preocupaci per lordre i la neteja de la casa. Perfeccionisme i autocontrolEvitar anar a llocs pblics on hi hagi menjarDficits dautoestima. Necessitat de rebre laprovaci de laltre gent.

Prevenci dels t. de la ingesta

Una correcta informaci i el coneixement de la importncia daquestes malalties Cal aprendre a valorar positivament les caracterstiques personals i socials diferents de laparena fsica.Acceptar el propi cos Qestionar-se una gran part de les normes esttiques que imposa la societat.Mantenir uns bons hbits alimentaris No dubtar mai en consultar al metge dietista

No tothom pot tenir un cos perfecte, per si que tothom pot estar sa

*********************************************************************************