TEMA: 1

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII, VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM,

QUE VA DIVIDIR L’ESPAI MEDITERRANI EN DUES CULTURES BEN DIFERENCIADES: la CRISTIANA i la MUSULMANA

RELIGIÓ ISLÀMICA: VA SORGIR A LA PENÍNSULA D’ARABIAPENÍNSULA D’ARABIA, ON LA MAJORIA DELS SEUS HABITANTS

EREN CARAVANERS, PASTORS i AGRICULTURS CARAVANERS, PASTORS i AGRICULTURS i VIVIEN EN TRIBUS PROP DELS OASIS. EREN POLITEISTESPOLITEISTES i PEREGRINAVEN A LA MECA, PER VENERAR LA PEDRA SAGRADA CONSERVADA A LA KAABA

SEGONS LA TRADICIÓ, ALS QUARANTA ANYS L’ARCÀNGEL GABRIEL LI VA ANUNCIAR A

MAHOMAMAHOMA QUE ERA EL NOU PROFETA PROFETA ELEGIT PER AL.LA AL.LA (DÉU EN ÀRAB) PER A

PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAMISLAM LES ENSENYANCES DE MAHOMA, VAN TINDRE POC SEGUIDORS i POC SEGUIDORS i VA SER PERSEGUIT PERSEGUIT

PER LES SEUES IDEESSEUES IDEES, TENINT L’ANY 622 L’ANY 622 QUE FUGIR DE LA MECA FUGIR DE LA MECA PER ANAR A

REFUGIAR-SE A LA CIUTAT DE MEDINA CIUTAT DE MEDINA i ES EL QUE REP EL NOM D’HÈGIRA HÈGIRA o FUGIDAFUGIDA i que MARCA L’INICI DE L’ERA MUSULMANAINICI DE L’ERA MUSULMANA

LES VERITATS QUE AL.LA VA REVELAR A MAHOMA VAN SER RECOLLIDES i ESCRITES,

EN L’’ALCORÀALCORÀ, el LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS i QUE ESTÀ FORMAT PER SURES o CAPITOLS

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ DIVISIÓ DE L’ISLAM:

DESPRÉS DE LA MORT DEL PROFETAMORT DEL PROFETA, LA COMUNITAT DE FIDELS VA SER GUIADA PELS

CALIFESCALIFES, , QUE TENIEN TOT EL PODER POLÍTIC i RELIGIÓSPODER POLÍTIC i RELIGIÓS, SEGONS FITXAVA LA LLEI ISLÀMICA

ELS SEGUIDORS DE MAHOMA SEGUIDORS DE MAHOMA , NO VAN ACCEPTAR DE FORMA UNÀNIME L’AUTORITAT DELS PRIMERS CALIFES i ES VAN DIVIDIR EN DUES GRANS TENDÈNCIES DIVIDIR EN DUES GRANS TENDÈNCIES QUE HAN PERDURAT FINS LES NOSTRES DIES:

EL SUNNISMESUNNISME; QUE SÓN EL 90 % DE CREIENTS i QUE DEFENSEN QUE ELS MUSULMANS HAN DE SEGUIR L’EXEMPLE DEL PROFETASEGUIR L’EXEMPLE DEL PROFETA, BASANT-SE EN L’ALCORÀ i EN ELS TEXTOS QUE RECULLEN LES PARAULES i GESTES DE MAHOMA,

RECOLLIDES EN LA SUNNAEL XIISMEXIISME; SEGUIT SOLS PER UN 10 % DELS CREIENTS i QUE NOMÉS

RECONEIXEN L’AUTORITAT RELIGIOSA DE MAHOMA L’AUTORITAT RELIGIOSA DE MAHOMA i els SEUS DESCENDENTS DIRECTES, REBUJANT L’AUTORITAT DE LA RESTA DE CALIFES REBUJANT L’AUTORITAT DE LA RESTA DE CALIFES i SÓN MAJORIA A L’IRAN

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ L’ISLAM, UN CODI DE CONDUCTA:

ELS MUSULMANS SEGUIXEN LES NORMES DICTADES PER L’ALCORÀ i la TRADICIÓ, QUE CONFORMEN LA LLEI ISLÀMICA LLEI ISLÀMICA o XARIA, ON ES REGULA EL SEU COMPORTAMENT REGULA EL SEU COMPORTAMENT INDIVIDUAL i l’ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ SOCIAL, ECONÓMICA i POLÍTICA

TOT BON MUSULMÀ HA DE SEGUIR ELS CINC PILARS DE L’ISLAMCINC PILARS DE L’ISLAM, QUE SÓN:LA PROFESSIÓ DE FE, PROFESSIÓ DE FE, RECONEIXENT AL.LÀ COM L’ÚNIC DÉUPREGAR CINC VEGADES AL DIAPREGAR CINC VEGADES AL DIA FER ALMOINAFER ALMOINADEJUNAR DURANT DEJUNAR DURANT EL MES DEL RAMADÀRAMADÀFER EL PELEGRINATGE A LA MECAPELEGRINATGE A LA MECA

TENENT PROHIBITPROHIBIT:CONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUESCONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUESMENJAR CARN DE PORCMENJAR CARN DE PORC

L’ISLAM NO TÉ SACERDOTSNO TÉ SACERDOTS, PERÒ SI PERSONES QUE DIRIGEIXEN LES ORACIONS: ELS IMANSIMANS I ALTRES QUE INTERPRETEN ELS TEXTOS SAGRATS: ELS ULEMESULEMES

ELS JUTGES JUTGES SÓN ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS i APLIQUEN LA JUSTICIA SEGUINT LES NORMES DE L’ALCORÀ NORMES DE L’ALCORÀ i S’ANOMENEN: CADISCADIS

AL COMENÇAMENT DEL SEGLE SEGLE VIIVII, A ARÀBIAARÀBIA, , UNA PENÍNSULA DESÈRTICA PENÍNSULA DESÈRTICA DE L’ORIENT MITJÀ,

VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM. L’ISLAM. ELS SEUS HABITANTS ES DEDICAVEN HABITANTS ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURAAGRICULTURA, LA RAMADERIARAMADERIA I EL COMERÇCOMERÇ.

EREN POLITEISTES POLITEISTES II EL SEU CENTRE RELIGIÓS CENTRE RELIGIÓS ERA LA CIUTAT DE LA MECALA MECA.

MAHOMAMAHOMA VA NÀIXER A LA MECA LA MECA L’ANY 570 570 I, SEGONS LA TRADICIÓTRADICIÓ, L’ARCÀNGEL GABRIEL ARCÀNGEL GABRIEL

LI VA ANUNCIAR QUE HAVIA DE PREDICAR HAVIA DE PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAMISLAM, BASADABASADA EN LA

SUBMISSIÓ A LA VOLUNTAT DIVINA DVOLUNTAT DIVINA D’AL·LÀAL·LÀ. MAHOMA MAHOMA VA PORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECAPORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECA, PERÒ HI VA SER VA SER REBUTJATREBUTJAT I PERSEGUITPERSEGUIT.

L’ANY 622 ’ANY 622 ES VA REFUGIAR VA REFUGIAR A LA CIUTAT DE A LA CIUTAT DE MEDINA:MEDINA: ÉS L’ANOMENADA HÈGIRAHÈGIRA O

FUGIDA,FUGIDA, L’INICI INICI DE L’ERA MUSULMANAL’ERA MUSULMANA.

EL LLIBRE SAGRATLLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS DELS MUSULMANS (ELS SEGUIDORS DE L’ISLAMSEGUIDORS DE L’ISLAM) ÉS L’ALCORÀALCORÀ I EL LLOC DE LLOC DE CULTE CULTE SÓN LES MESQUITES.MESQUITES.

ELS MUSULMANS MUSULMANS TENEN CINC CINC OBLIGACIONS PRINCIPALSOBLIGACIONS PRINCIPALS:

1. HAN DE CREURE EN UN DÉU ÚNICDÉU ÚNIC, ETERN I TOTPODERÓS, AL·LÀAL·LÀ, QUE NO POT SER NO POT SER REPRESENTAT EN IMATGESREPRESENTAT EN IMATGES

2.2. PREGARPREGAR CINC VEGADES AL DIA, CINC VEGADES AL DIA, 3.3. DEJUNARDEJUNAR EL MES DEL EL MES DEL RAMADÀRAMADÀ

4.4. FERFER ALMOINA 5. PELEGRINAR ALMOINA 5. PELEGRINAR UNA VEGADA A LA MECAUNA VEGADA A LA MECA..

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓESQUEMA – RESUM:ESQUEMA – RESUM:ESQUEMA – RESUM:ESQUEMA – RESUM:

En el temps de Mahoma, era un centre molt important:

Des del punt de vista COMERCIALZona de pas de les caravanes que transportaven mercaderies entre Orient i Occident; era una ciutat visitada per multitud de persones que hi anaven a fer negocis.

• Des del punt de vista RELIGIÓS.Centre sagrat, on les diferents tribus, anaven al temple de la Kaaba

La MecaLa Meca esta situada a l’est de la península Aràbiga i és la ciutat santa de l’Islam

És visitada cada any per nombrosos pelegrins per fer el hajj o pelegrinatge.

MESQUITA DE LA MECA PLENA DE PELEGRINS DONAT VOLTES A LA KAABA

L’Alcorà = “qur’n” (vol dir lectura en veu alta)

Fatiha que vol dir “la que obre el Llibre”.

En nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu.Lloat sia Déu, Senyor de l’Univers, abundantment, permanentment compassiu.Aquell qui ho dominarà tot, el dia del Judici.Només vós, adorem; només a vos demanem ajut.Guieu-nos pel camí segur.És el camí dels qui ompliu de tots els béns.No dels qui us provoquen i s’erren.

L’Alcorà I, I –7

L’ALCORÀ ESTÀ ESCRIT EN ÀRAB, D’AQUESTA MANERA LA LLENGUA ÀRAB ESDEVÉ LA LLENGUA DE DÉU.

L’Alcorà conté les «revelacions» que Al·là va fer a Mahoma. Mahoma tenia escribes i, tan aviat com rebia un missatge diví, cridava els secretaris, que l’escrivien en cuirs o en omòplats de camells. Després de la mort de Mahoma, vers l’any 11 de l’hègira, l’any 633 dC., es va fer una recopilació de tots aquests textos.

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà1. LA PROFESSIÓ DE FE

“Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al.là i que Mahoma és l'enviat d’Al·là"

L‘Islam imposa CINC OBLIGACIONS A TOT MUSULMÀ:

2. ORACIÓ RITUAL

Cinc cops al dia: a l'alba, a migdia, a la tarda, a la posta de sol i al capvespre.

És l'acte de lloança, d'adoració i de fidelitat a Al·là, ha de realitzar-la el creient en direcció a la Meca.

Ablució ritual per a la purificació

1 2 3 4 5 6 7 8

1. “Al·la és gran”2. Recitant la “fatiha”.3. “Glòria a Al·la, totpoderós.

4. “ Al·là escolta els qui resen”5. “Glòria a Al.là, el més gran”

6. “ Senyor, perdona els meus pecats”7. “Al.là és gran”8. “Al.là és gran”

L’oració consisteix en pronunciar unes frases i realitzar quatre postures: dret, inclinats, agenollat, i assegut.

La puresa del lloc s’aconsegueix interposant entre l'orant i el terra una estora o catifa

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà

L'ORACIÓ RITUAL A LA MESQUITA ESTÀ PREVISTA PER AL DIVENDRES, CONSIDERAT EL DIA DEL SENYOR.

Mesquitas Solimà. Istambul Mesquita de Esffähan. Iran Mesquita del Rei Faisal. Islamabad (Pakistà)

Mesquita de Samarcanda.

Cúpula de la Roca. Jerusalem

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:

3. DEJUNI

En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci dejuni.

Tradicionalment, el trencament del dejuni es fa bevent aigua i menjant un dàtil, tal com feia Mahoma.

Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol.

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:

4. ALMOINA O ZAKAT

“ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”

Es demana al fidel que pugui donar una part del seus bens (una dècima part de la renda o més).

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:

5. PELEGRINATGE O HAJJEl pelegrinatge a la Meca un cop a la vida és obligació per a tota persona musulmana, sempre que tingui salut i els recursos necessaris per a realitzar aquest viatge.

5. PELEGRINATGE O HAJJ

El hajj dura cinc dies i està sempre acompanyat per nombrosos ritus.

Els creients practiquen el ritus de donar set voltes al voltant de la Kaaba.

Tota la població musulmana està unida en una mateixa fe en Al·là.

Els pelegrins han de anar vestits de blanc i han de visitar el temple de la Kaaba, centre de l’univers musulmà.

LA FUNDACIÓ DE L’ISLAM.

ÀRABS

TRIBUSENFRONTADES.

CREENCES: POLITEISTES. MECA CIUTAT SAGRADA.

ECONOMIA: Pastors nòmades .Meca i Medina comerç molt prosper.

MAHOMA

COMERCIANT. Predicà una novareligió: L’ISLAM. ÚNIC DÉU: AL.LÀ.

REBUIG DELS COMERCIANTS RICS DE LA MECA

TRASLLAT A MEDINA.

Reclutament d’un exèrcit.

Conquesta de la Meca.

Expansió de l’Islam per tota Aràbia.

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓPREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA

1. ON VA SORGIR LA RELIGIÓ ISLÀMICA i QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVA LA ZONA i els SEUS HABITANTS?

2. QUI ERA MAHOMA i COM ES VA CONVERTIR EN EL PROFETA D’AL.LÀ i A PARTIR D’AQUELL MOMENT QUINS PROBLEMES VA TENIR?

3. QUINA DIVISIÓ VA PATIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA MORT DE MAHOMA i EN QUÉ ES DIDERENCIEN LES DUES TENDÈNCIES?

4. AL MÓN MUSULMÀ, A QUE SE LI DONA EL NOM D’HÈGIRA, EN QUIN ANY ES VA DONAR i DE QUE VA SER EL PRINCIPI?

5. QUINES OBLIGACIONS MARQUEN ELS PILARS DE L’ISLAM i QUINES PROHIBICIONS IMPOSA L’ISLAM ALS SEUS CREIENTS?

6. QUINA FUNCIÓ DESENVOLUPEN ELS SEGÜENTS PERSONATGES A L’ISLAM:

ULEMES: CADIS: IMANS: CALIFES:

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓPRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA

PROVA1. ORDENA CRONOLÒGICAMENT ELS SEGUENTS FETS DE LA VIDA DE

MAHOMA: EL VAN PERSEGUIR PER LES SEUES IDEES VA FUGIR DE LA MECA VA CONQUISTAR LA CIUTAT DE LA MECA VA SENTIR LA CRIDA DE DÉU ES VA INSTAL.LAR A MEDINA VA CONVERTIR ELS HABITANTS DE MEDINA A L’ISLAM VA MORIR EL 632

2. RELACIONA CADA ASPECTE D’UNA COLUMNA, AMB EL QUE LI CORRESPONGA DE L’ALTRA:

HÈGIRA - LLIBRE SAGRAT L’ALCORÀ - PROFETA MAHOMA - 16 DE JULIOL DE L’ANY 622 KAABA - UN SOL DÉU: AL.LÀ MONOTEISME - LA MECA

3. DIGUES QUÈ ÉS UNA MESQUITA i EXPLICA QUINA FUNCIÓ FA CADA UNA DE LES PARTS, DE QUE CONSTA

VIDEO: ISLAM y MAHOMA

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAMLA PRIMERA EXPANSIÓ, TERRITORIS OCUPATS EN CADA ETAPA: MAPA

PAG. 8

EXPANSIÓ RÀPIDA, BAIX EL GOVERN DELS QUATRE PRIMERS CALIFES, ENTRE EL 632 i el 661, ON VAN CONQUISTAR EGIPTE,SÍRIA,IRAQ i PART DE L’IRAN

DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA, DESPRÉS D’UNA DURA GUERRA CONTRA ELS BEREBERS, PER MÉS TARD CONQUISTAR GRAN PART DE LA PENÍNSULA IBÉRICA

PARALELAMENT i APROFITANT LA FEBLESA DE L’IMPERI BIZANTÍ, VAN ARRIBAR A LA SEUA CAPITAL PERÒ DESPRES D’UN ANY DE STGE, ES VAN HAVER DE RETIRAR, AL 718

DESPRÉS DE CONQUISTAR L’IRAN i L’AFGANISTAN, VAN ARRIBAR FINS PAKISTAN

EL CALIFAT DE DAMASC DEL 661 AL 750

TOTS ELS TERRITORIS CONQUISTATS VAN ESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMÍLIA OMEIA, ESTABLITS A DAMASCPER GOVERNAR ELSCALIFES DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN PRIMER MINISTRE, ANOMENAT VISIR i CADA

PROVINCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR o VALÍCALIFAT DE

BAGDAD A PARTIR DEL 750LA FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL: EL CALIFAT ABBÀSIDA , QUE VA DOMINAR TOT EL MEDITERRANI i S’EXTENIA DES DE L’OCEÀ ATLÀNTIC FINS A L’ÍNDIC i GRÀCIES A L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS L’ISLAM ES VA DIFUNDIR RAPIDAMENTAL 1258, AMB EL SAQUEIG DE BAGDAD PELS MONGOLS ES VA POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSIDA i AL PREDOMINI ÀRAB SOBRE EL MÓN ISLÀMIC

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAMLA INTEGRACIÓ DELS POBLES CONQUISTATS

PERMITIEN ALS POBLES CONQUISTATS MANTENIR LA RELIGIÓ PRÒPIA i ELS CRISTIANS i JUEUS QUE EREN MONOTEISTES CONSTITUÏEN UNA MINORIA PROTEGIDA, AL PODER: PRACTICAR LA SEUA RELIGIÓ, DIRIGIR LES SEUES COMUNITATS, CONSERVAR LES SEUES LLEIS I COSTUMS i EXERCIR ELS SEUS OFICIS, PERÒ A CANVI HAVIEN DE PAGAR TRIBUTS AL GOBERNADOR MUSULMÀ

ALS SEGLES SEGÜENTS AL GAUDIR ELS MUSULMANS D’AVANTATGES SOCIALS i ECONÒMIQUES, EL QUE VAN FER LA MAJORIA DELS HABITANTS CONQUISTATS ES PASAR-SE A L’ISLAM

DESPRÉS DESPRÉS DE LA MORT DE MAHOMA L’ANY 632MORT DE MAHOMA L’ANY 632, LA MAJOR PART DELS ÀRABS MAJOR PART DELS ÀRABS JA EREN MUSULMANS. MUSULMANS.

L’L’EXPANSIÓEXPANSIÓ DE L’ISLAM DE L’ISLAM VA CONTINUAR CAP A EGIPTE, SÍRIA I L’IRAQ EGIPTE, SÍRIA I L’IRAQ SOTA EL GOVERN GOVERN DELS DELS QUATRE CALIFES QUATRE CALIFES (632-661). DESPRÉS DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA NORD D’ÀFRICA I VAN TRAVESSAR LA PENÍNSULA IBÈRICAPENÍNSULA IBÈRICA (711711).

EL SEU PROGRÉS VA SER PROGRÉS VA SER DETINGUT DETINGUT A FRANÇA,FRANÇA, A LA BATALLA DE POITIERS (BATALLA DE POITIERS (732732).). CAP AL CAP AL NORDNORD, ES VAN ENDINSAR A L’L’IMPERI BIZANTÍ IMPERI BIZANTÍ I VAN ARRIBAR A LA SEUA CAPITAL,

CONSTANTINOBLECONSTANTINOBLE. CAP A L’CAP A L’EST, EST, VAN OCUPAR L’IRAN I L’AFGANISTANL’IRAN I L’AFGANISTAN, I VAN ARRIBAR A L’ÀSIA CENTRAL ’ÀSIA CENTRAL I A

L’ACTUAL PAKISTANPAKISTAN.

ELS TERRITORIS TERRITORIS CONQUISTATS CONQUISTATS VAN QUEDAR SOTA EL CONTROL DELS CALIFES CONTROL DELS CALIFES DE LA FAMÍLIA FAMÍLIA OMEIA DE DAMASCOMEIA DE DAMASC, QUE DELEGAVEN DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN VISIR VISIR (PRIMER MINISTREPRIMER MINISTRE). CADA PROVÍNCIAPROVÍNCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR O VALÍEMIR O VALÍ.

ELS POBLES POBLES CONQUISTATS CONQUISTATS PODIEN MANTENIRMANTENIR LA SEUA RELIGIÓ LA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VAN MOLTS ES VAN CONVERTIRCONVERTIR A L’ISLAMSLAM, PERQUÈPERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS I ECONÒMICSAVANTATGES SOCIALS I ECONÒMICS.

L’ANYANY 750750, LA FAMÍLIA DELS FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES DE BAGDADABBÀSSIDES DE BAGDAD VA DERROTAR ELS OMEIESDERROTAR ELS OMEIES I ES VA FER AMO DEL CALIFATAMO DEL CALIFAT.

L’EXPANSIÓ EXPANSIÓ VA ACABARVA ACABAR, PERÒ L’ISLAM ES L’ISLAM ES VA PROPAGAR VA PROPAGAR PER LA INFLUÈNCIA INFLUÈNCIA DE NAVEGANTS NAVEGANTS I CARAVANERSCARAVANERS.

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

VIDEO: LA EXPANSION DEL ISLAM

22. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAML’EXPANSIÓ DE L’ISLAMPREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA

1. QUINES QUATRE ETAPES PODEM DIFERENCIAR EN L’EXPANSIÓ TERRITORIAL DE L’ISLAM i QUINS TERRITORIS OCUPAREN, EN CADA ETAPA?

2. DURANT EL CALIFAT DE DAMASC, QUINA FAMÍLIA TENIA EL PODER i AMB QUI DELEGAVA EL CALIFA EL SEU PODER i GOVERNABA CADA PROVÍNCIA?

3. A PARTIR DE L’ANY 750, QUINA FAMÍLIA i CIUTAT VAN TINDRE EL PODER i QUINS TERRITORIS VAN DOMINAR?

4. QUINS GRUPS EREN CONSIDERATS COM UNA MINORIA PROTEGIDA i AIXÒ QUE ELS PERMETIA FER?

22. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAML’EXPANSIÓ DE L’ISLAM PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1.1. COMPLETA EL TEXT COMPLETA EL TEXT SOBRE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM AMB LES PARAULES PARAULES CORRESPONENTSCORRESPONENTS:

ÀFRICA – SÍRIA – VISIR – ISLAMISME – OMEIA – EMIRS – ABBÀSSIDES – IBÈRICA – EGIPTE – ÀFRICA – SÍRIA – VISIR – ISLAMISME – OMEIA – EMIRS – ABBÀSSIDES – IBÈRICA – EGIPTE – CONSTANTINOBLE – IRAQ – POITIERS – CALIFES – IRANCONSTANTINOBLE – IRAQ – POITIERS – CALIFES – IRAN

- L’SLAM ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL GOVER DELS QUATRE PRIMERS

QUE VAN CONQUISTAR , L’ , , i UNA PART DE L’

(ANTIGA PÈRSIA). POSTERIORMENT, ELS MUSULMANS VAN OCUPAR EL NORD D ’ i LA PENÍNSULA . EL SEU PROGRÉS ES VA DETENIR A FRANÇA, A LA BATALLA DE (732). PARAL.LELAMENT, VAN ARRIBAR FINS A LA CAPITAL DE L’IMPERI BIZANTÍ, . FINALMENT, DESPRÉS DE CONQUISTAR IRAN i AFGANISTAN, VAN PENETRAR PER CENTRAL.- ELS TERRITORIS CONQUERITS VAN RESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMILIA

DE DAMASC (SÍRIA). DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN i uns GOVER- NADORS ( ) . A PARTIR DE L’ANY 750, LA FAMILIA DELS DE BAGDAD VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL.- L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS VA FACILITAR LA DIFUSIÓ DE L’ISLAM.

ELS POBLES CONQUERITS PODIEN MANTENIR LA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VAN CONVERTIR A L’ , PERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS i ECONÒMICS

22. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAML’EXPANSIÓ DE L’ISLAMPRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER

LA PROVA2. 2. INDICA SI SÓN INDICA SI SÓN VERDADERES VERDADERES o o FALSES FALSES AQUESTES AQUESTES AFIRMACIONS, SOBRE LA PROPAGACIÓ DE L’ISLAM:AFIRMACIONS, SOBRE LA PROPAGACIÓ DE L’ISLAM:-L’ISLAM, ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL GOVERN DELS TRES PRIMERS CALIFES -ELS BERBERS, EREN TRIBUS NÒMADES ORIGINÀRIES DE LA REGIÓ DEL MAGRIB i DEDICADES A LA RAMADERIA.-ELS BERBERS, VAN SER DERROTATS PELS FRANCS EL 732, DURANT LA BATALLA DE POITIERS-ELS OMEIES, VAN GOVERNAR ENTRE L’ANY 661 i el 750, i els ABBÀSSIDES, ENTRE EL 750 i el 1258-ELS TURCS, VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA

22. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAML’EXPANSIÓ DE L’ISLAM PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

3. ELEGEIX LA RESPOSTA CORRECTA, DE CADA PREGUNTA:a)a) QUE SIGNIFICA LA PARAULA ÀRAB GIHAD, A PART DE CONQUISTA MILITAR i EXPANSIÓ QUE SIGNIFICA LA PARAULA ÀRAB GIHAD, A PART DE CONQUISTA MILITAR i EXPANSIÓ

CULTURAL EN NOM DE L’ISLAM?CULTURAL EN NOM DE L’ISLAM? LLUITA PERSONAL PER ARRIBAR A SER CADA DIA MILLOR MUSULMÀ LLUITA PERSONAL PER ARRIBAR A SER CADA DIA MILLOR MUSULMÀ LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER MUSULMÀLLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER MUSULMÀ LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER CRISTIÀ i CONVERTIR-SE EN MUSULMÀLLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER CRISTIÀ i CONVERTIR-SE EN MUSULMÀ

b)b) QUIN ANY ELS MONGOLS VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA? QUIN ANY ELS MONGOLS VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA? - 1268 - 1248 - 1258 - 1268 - 1248 - 1258

c)c) PER QUINES ZONES ES VA EXPANDIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA ISLAMITZACIÓ DE TURCS i PER QUINES ZONES ES VA EXPANDIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA ISLAMITZACIÓ DE TURCS i MONGOLS? MONGOLS? OCEANIA, LA XINA i L’ÍNDIAOCEANIA, LA XINA i L’ÍNDIA ÀSIA MENOR, ÀSIA CENTRAL i l’ÍNDIA ÀSIA MENOR, ÀSIA CENTRAL i l’ÍNDIA NORD D’ÀSIA,SUD D’ÀSIA i l’ÍNDIA NORD D’ÀSIA,SUD D’ÀSIA i l’ÍNDIA

d)d) COM ERA EL PODER DELS CALIFES?COM ERA EL PODER DELS CALIFES? - ABSOLUT - LIMITAT - SUPERVISAT - ABSOLUT - LIMITAT - SUPERVISAT

e)e) QUÈ HAVIEN DE FER CRISTIANS i JUEUS PER A CONSERVAR LES SEUES LLEIS, COSTUMS i QUÈ HAVIEN DE FER CRISTIANS i JUEUS PER A CONSERVAR LES SEUES LLEIS, COSTUMS i EXERCIR ELS SEUS OFICIS?EXERCIR ELS SEUS OFICIS? EXERCIR LA SEUA RELIGIÓ EN PRIVATEXERCIR LA SEUA RELIGIÓ EN PRIVAT PAGAR TRIBUTS AL GOVERNADOR MUSULMÀPAGAR TRIBUTS AL GOVERNADOR MUSULMÀ NO PODIEN, CRISTIANISME i JUDAISME ESTAVEN PROHIBITSNO PODIEN, CRISTIANISME i JUDAISME ESTAVEN PROHIBITS

VIDEO: LA INVASION MUSULMANA

33. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS LA CONQUISTALA CONQUISTACOMENÇAMENT DEL SEGLE VIIISEGLE VIII, ELS EXERCITS MUSULMANS VAN INICIAR LA CONQUISTACONQUISTA de la PENÍNSULA IBÈRICAPENÍNSULA IBÈRICA, AMB UN EXÈRCIT FORMATFORMAT MAJORITARIAMENT PER BEREBERS, DIRIGITSDIRIGITS PER UNA MINORIAMINORIA ÀRAB.

L’ANY 711711, VAN ENTRAR A HISPANIA PER TARIFATARIFA i VAN INICIAR LA CONQUISTACONQUISTA DEL REGNE VISIGOT QUE ESTAVA AFEBLIT PER AFEBLIT PER LES BARALLES INTERNES i ES VAN DERROTARDERROTAR A LA BATALLA DE GUADALETE

ELS EXÈRCITS MUSULMANS DIRIGITSDIRIGITS PER TARIQ i MUSATARIQ i MUSA, VAN AVANÇAR RÀPIDAMENT i en POCS ANYS POCS ANYS VAN CONTROLAR TOTA LA PENÍNSULA, AMB L’EXCEPCIÓ ’EXCEPCIÓ DE LES ZONES MÉS MUNTANYOSES o DESPOBLADES i VAN TRAVESSAR ELS PIRINEUS

ALGUNS NOBLES i CLERGUES HISPANOVISIGOTS i una PART XICOTETA DE LA POBLACIÓ ES VAN REFUGIAR VAN REFUGIAR EN LA ZONA DE ASTURIESASTURIES, QUE NONO VA SER OCUPADA

EL MOTIUMOTIU QUE EXPLIQUEN LA RAPIDESA DE LA CONQUISTARAPIDESA DE LA CONQUISTA, VA SER EN GRAN MESURA PER LA POCA RESISTÈNCIA QUE VA OFERIR LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ HISPANOVISIGODA

33. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS

33. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS L’EMIRAT L’EMIRAT DEPENDEPENDENT DENT (718 – 756 )UNA VEGADA CONTROLATCONTROLAT EL TERRITORI, QUE ELS MUSULMANS LI VAN DONAR EL

NOM D’AL-ANDALUSAL-ANDALUS, EL VAN CONVERTIR CONVERTIR EN UNA PROVÍNCIA o EMIRAT DEPENENTDEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC i VAN ESTABLIR LA CAPITALCAPITAL EN CÒRDOVACÒRDOVA i va ser NOMENAT UN VALÍVALÍ PER A GOVERNAR EL TERRITORI.

L’EMIRAT L’EMIRAT INDEPENDENT INDEPENDENT (756 – 929 ) QUAN ELS CALIFES DE DAMASC VAN SER DERROTATSDERROTATS PELS ABBÀSSIDES,

L’ÚLTIM MEMBRE DE LA FAMILIA OMEIA, EL PRINCEP ABDERRAMANABDERRAMAN, VA FUGIRFUGIR i es va ESTABLIR A AL-ANDALUS i BEN PROMPTE VA TRENCAR TRENCAR ELS VINCLES POLÍTICS AMB EL CALIFAT DE BAGDAD i ES VA PROCLAMAR PROCLAMAR EMIR INDEPENDENT, FUNDANT L’EMIRAT INDEPENDENTINDEPENDENT DE CÒRDOVA i ell

va PASAR ANOMENAR-SE ABDERRAMAN I ABDERRAMAN I . AIXÓ SUPOSAVA SUPOSAVA EL TRENCAMENTTRENCAMENT DE LA UNITAT DEL CALIFAT, PERÒ AL-ANDALUS ES VA MANTINDRE SOTMÉS MANTINDRE SOTMÉS A L’AUTORITAT RELIGIOSA DEL CALIFA DE BAGDAD

TOTS i els FREQÜENTS CONFLICTESFREQÜENTS CONFLICTES, PER les DISPUTES ENTRE FAMÍLIES NOBLES ESTABLIDES a AL-ANDALUS i la FEBLESA POLÍTICAFEBLESA POLÍTICA, AMB L’EMIRAT, ES VA INICIAR UN PROCÉS DE PUIXANÇA PROCÉS DE PUIXANÇA ECONÒMICA i CULTURAL en AL-ANDALUS

33. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSL’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSPREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA

1. EN QUIN ANY i PER QUIN LLOC, ELS EXÈRCITS MUSULSMANS VAN ENVAIR LA PENÍNSULA i PER QUI ESTAVEN FORMATS MAJORITARIAMENT ELS MATEIXOS, PERÒ QUI ELS DIRIGIA?

2. PER QUIN MOTIU ELS VISIGOTS ESTAVEN AFEBLITS i AMB QUINA BATALLA VAN SER DERROTATS PELS MUSULMANS?

3. QUE EXPLICA LA RAPIDESA DE LA CONQUISTA i QUINA ZONA NO VA SER OCUPADA PELS MUSULMANS?

4. QUIN NOM LI VAN DONAR ELS MUSULMANS AL NOU TERRIRORI,EN QUÈ EL VAN CONVERTIR , QUI GOVERNAVA EL TERRITORI i ON VAN ESTABLIR LA CAPITAL?

5. QUE VA FUNDAR EL PRÍNCEP ABDERRAMAN, AL ESTABLIR-SE EN AL-ANDALUS i QUE SUPOSAVA A NIVELL POLÍTIC i RELIGIÒS?

3 3 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1.1. ORDENAORDENA ELS SEGUENTS ASPECTESELS SEGUENTS ASPECTES, ( DE , ( DE MÉS ANTIC A MÉS REMÉS ANTIC A MÉS RECENT) CENT) SOBRE LA SOBRE LA

CREACIÓ D’AL-ANDALUS:CREACIÓ D’AL-ANDALUS:

-ELS EXÈRCITS MUSULMANS SÓN DERROTAS A POITIERS-LA CAPITAL D’AL-ANDALUS, EMIRAT DEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC, S’ESTABLEIX A CÓRDOVA-ELS EXERCITS MUSULMANS CREUEN L’ESTRET DE GIBRALTAR-EL REI RODERIC MOR A LA BATALLA DE GUADALETE-ES FUNDA L’EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA-TARIQ i MUSA OCUPEN ANDALUSIA i TOLEDO

2. RELACIONARELACIONA CADA PERSONATGE D’AL-ANDALUSPERSONATGE D’AL-ANDALUS, AMB EL FET HISTÒRIC FET HISTÒRIC QUE CORRESPONGCORRESPONGA:

TARIQ --- ABD AL-RAHMAN I --- MUSA --- RODERICTARIQ --- ABD AL-RAHMAN I --- MUSA --- RODERIC

ULTIM REI VISIGOT DE LA PENÍNSULA, MORT A LA BATALLA DE GUADALETE:LÍDER MUSULMÀ QUE VA DIRIGIR LA INVASIÓ DE PENÍNSULA DES D’ÀFRICA:MEMBRE DE LA FAMÍLIA OMEIA, QUE ES VA ESTABLIR A CÓRDOVA i ES VA PROCLAMAR EMIR INDEPENDENT:VA ENVAIR LA PENÍNSULA AL CAPDAVANT DE L’EXÈRCIT MUSULMÀ:

VIDEOVIDEO: ORIGEN D’AL-ANDALUS

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES EL CALIFAT DE CÒRDOVAEL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 ) A l’any 912, l’EMIR ABDERRAMAN III ABDERRAMAN III VA ACCEDIR AL PODER i els PROBLEMESPROBLEMES

D’AL-ANDALUS VAN ANAR AGREUJANT-SEAGREUJANT-SE, COM FOREN: BARALLES INTERNES ATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD AMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA

ABDERRAMAN IIIABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIR: DOMINAR DOMINAR MILITAR ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAR OBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS VA CREAR CREAR BASES MILITARS, A LA ZONA DE L’ESTRET de GIBRALTAR, PER GARANTIRGARANTIR EL

COMERÇ VA IMPOSAR IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNT PER DAMUNT DE TOTS ELS GRUPS SOCIALS EN 929929, ES VA SENTIR PROU FORT PROU FORT PER A INDEPENDITZAR-SE NDEPENDITZAR-SE DE L’AUTORITAT

RELIGIOSA RELIGIOSA de BAGDAD i es VA PROCLAMAR PROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUS,FENT NÀIXER

d’aquesta forma EL CALIFAT de CÒRDOVACALIFAT de CÒRDOVAEL CALIFAT DE CÒRDOVA, VA SER L’ÈPOCA DE L’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT

D’AL-ANDALUS, JA QUE:ES VA PRODUIR UNA GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, AMB UN COMERÇ

MARÍTIM MOLT ACTIUES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS, GRÀCIES A

LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSOR

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES EL CALIFAT DE CÒRDOVAEL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 ) A l’any 912912 ABDERRAMAN III ABDERRAMAN III l’EMIR D’AL-ANDALUS

PROBLEMESPROBLEMES VAN ANAR VAN ANAR AGREUJANT-SEAGREUJANT-SE:

BARALLES INTERNESATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORDAMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA

ABDERRAMAN IIIABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIRACONSEGUIR: DOMINAR DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAR OBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS VA CREAR CREAR BASES MILITARS, PER GARANTIRGARANTIR EL COMERÇ VA IMPOSAR IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNT PER DAMUNT DE TOTS TOTS ELS GRUPS SOCIALS

EN 929929, ES VA INDEPENDITZAR NDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT AUTORITAT RELIGIOSARELIGIOSA de BAGDAD i es VA

PROCLAMAR PROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUSCALIFA d’AL-ANDALUS,CREANT CALIFAT de CALIFAT de CÒRDOVACÒRDOVA L’ÈPOCA DE L’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR MÀXIM ESPLENDOR ii ESTABILITAT ESTABILITAT D’AL-ANDALUS, JA QUE:

GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICAGRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, , AMB UN COMERÇ MARÍTIM MOLT ACTIUES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS,

GRÀCIES A LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSORALMANSOR

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES ELS REGNES DE TAIFES ELS REGNES DE TAIFES ( 1031 -- 1248) A PARTIR de l’any 10081008, la UNITATUNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SEDESINTEGRAR-SE, DEGUTDEGUT A:

L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN PER ESCAPAR-SEESCAPAR-SE DEL CONTROL DELS CALIFES i CONVERTIR-SE CONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORIS

EN MENYS DE TRENTA ANYS AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTARAL-ANDALUS ES VA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFESTAIFES: REGNES INDEPENDENTSREGNES INDEPENDENTS, ON LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.

ELS TAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICAÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER INCAPACOS INCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANS, JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, VA AFEBLIR VA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’AJUDA MALGRAT L’AJUDA DELS EXERCITS D’ALMORÀVITS i ALMOHADES, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANS CRISTIANS VAN ANAR OCUPANTOCUPANT QUASI TOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUS

L’ÚNIC TERRITORI ÚNIC TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DE REGNE NASSARITA DE GRANADAGRANADA

EL REGNE NASSARI DE GRANADA EL REGNE NASSARI DE GRANADA ( 1248 -- 1492)( 1248 -- 1492) EL REGNE DE GRANADA ESTAVA GOVERNAT PER GOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITA, QUE ESTAVA

RELACIONADA AMB ELS CALIFES DEL NORD D’ÀFRICA EL REGNE NASSARITA DE GRANADA OCUPAVA OCUPAVA UN AMPLI TERRITORI i TENIATENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA

MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL COMERÇ i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA. LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRES CENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS IMPORTANTS D’EUROPA

LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETRE VAN PERMETRE PODER PAGAR IMPOSTOS ELEVATS PAGAR IMPOSTOS ELEVATS EN OR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAU PER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA FER POSSIBLE PERVIURE FER POSSIBLE PERVIURE FINS A FINALS DEL SEGLE XV, EN QUE VAN SER CONQUISTATS VAN SER CONQUISTATS PELS REIS CATÓLICS

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES ELS REGNES DE ELS REGNES DE TAIFES TAIFES ( 103131 -- 1248248) L’any 10100808, la UNITATUNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SEDESINTEGRAR-SE

DEGUTDEGUT A: L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN LLUITAVEN PER ESCAPAR-SE DEL CONTROL DELS

CALIFES i CONVERTIR-SECONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORISSEUS TERRITORIS

AL-ANDALUS ES AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTARVA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFESTAIFES: REGNES INDEPENDENTSREGNES INDEPENDENTS, ON LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.

ELS TAIFESTAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICAÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER INCAPACOS INCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇFRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANSEXÈRCITS CRISTIANS,

JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, VA AFEBLIR VA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’MALGRAT L’AJUDAAJUDA DELS EXERCITS D’D’ALMORÀVITSALMORÀVITS i i ALMOHADESALMOHADES, , PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANS CRISTIANS VAN ANAR OCUPANTOCUPANT QUASI TOT TOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUSEL TERRITORI D’AL-ANDALUS

L’ÚNIC ÚNIC TERRITORI TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DE REGNE NASSARITA DE GRANADAGRANADA

EL REGNE EL REGNE NASSARI DE GRANADA NASSARI DE GRANADA ( 1( 1248248 -- 1 -- 1492492)) GOVERNAT PER GOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITADINASTIA NASSARITA OCUPAVA OCUPAVA UN AMPLI TERRITORI AMPLI TERRITORI i TENIATENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA MARÍTIMA ÀMPLIA FAÇANA MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL

COMERÇ i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERAAGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA. LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRES CENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS IMPORTANTS

D’EUROPA LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERAACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETRE VAN PERMETRE PODER

PAGAR IMPOSTOS ELEVATS PAGAR IMPOSTOS ELEVATS EN OROR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAU PER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA FER POSSIBLE FER POSSIBLE PERVIUREPERVIURE FINS A FINALS DEL FINALS DEL SEGLE XVSEGLE XV, EN QUE VAN SER VAN SER CONQUISTATS PELS CONQUISTATS PELS REIS CATÓLICS

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

VIDEO: El CALIFAT de CÒRDOVA

VIDEO: ELS TAIFES

44. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSL’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSPREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA

1. QUINS PROBLEMES, SE LI VAN ANAR AGREUJANT a ABDERRAMAN III, AL ACCEDIR AL PODER COM EMIR?

2. PER QUÈ PODEM DIR, QUE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, VA SER L’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT D’AL-ANDALUS?

3. QUÈ VAN SER EL REGNES DE TAIFA i PER QUIN MOTIU VAN SORGIR?

4. QUE VA PERMETRE QUE EL REGNE NASSARI DE GRANADA, PERDURARA TANT DE TEMPS i PER QUI i QUANT VA SER CONQUISTAT?

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

4 4 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1.1. TORNA A ESCRIURE TORNA A ESCRIURE AQUESTES FRASES SOBRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, AQUESTES FRASES SOBRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA,

CORREGINT-NECORREGINT-NE ELS ELS ERRORSERRORS::

a)L’ANY 1031, ABDERRAMAN III, VA ACCEDIR AL PODERb)ABDERRAMAN III, NO VA ACONSEGUIR DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i ELS PAGAVA IMPOSTOSc)ABDERRAMAN I, ES VA INDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT DE BAGDAD i ES VA PROCLAMAR CALIFA L’ANY 1248d)DURANT EL CALIFAT DE CÒRDOVA ES VA PRODUIR UNA CRISI ECONÒMICA, QUE VA PROVOCAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANSe)ALMANSOR VA ORGANITZAR EXPEDICIONS MILITARS VICTORIOSES CONTRA ELS REGNES DEL SUD, A FI DEL SEGLE XI

2. OBSERVA LA OBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE L’ALHAMBRA IL.LUSTRACIÓ DE L’ALHAMBRA del LLIBRE i DESPRÉS DE VEURE EL del LLIBRE i DESPRÉS DE VEURE EL VIDEO DE L’ALHAMBRAVIDEO DE L’ALHAMBRA::

a.a.DESCRIU DESCRIU LES LES CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DE L’ALHAMBRA ( parts de que consta i a DE L’ALHAMBRA ( parts de que consta i a que es dediquen o per a que s’utilitzaven )que es dediquen o per a que s’utilitzaven )

b. INDICA b. INDICA DE QUÍ ERA RESIDÈNCIA DE QUÍ ERA RESIDÈNCIA LA MATEIXALA MATEIXA

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

55. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESLES ACTIVITATS ECONÒMIQUES LALA CIUTATCIUTAT ;;ERA EL CENTRE DE QUALSEVOL ACTIVITAT ECONÒMICA, AL

CONCENTRAR-SECONCENTRAR-SE EN ELLES: LA PRODUCCIÓ ARTESANAL, INTERCANVIAR-SEINTERCANVIAR-SE ELS PRODUCTES AGRÀRIS i ARTESANALS i CONECTAVENCONECTAVEN LES GRANS LÍNIES DE COMERÇ INTERNACIONAL

l’AGRICULTURAAGRICULTURA ERA L‘ACTIVITAT MÉS DESTACADA i a ella es DEDICADEDICA la MAJORIA de la POBLACIÓ . Els MUSULMANS VAN INTRODUIR VAN INTRODUIR TÈCNIQUES NOVES, COM L’AGRICULTURA DE REGADIUL’AGRICULTURA DE REGADIU, EXCAVANT POUS i CONSTRUINT SÉNIES i SÉQUIES i VAN POSAR EN PRÀCTICAVAN POSAR EN PRÀCTICA NOUS CULTIUS NOUS CULTIUS COM L’ARRÒS, els CÍTRICS, el CÀNEM, etc

L’ARTESANIAARTESANIA, TAMBÉ VA DESTACAR, DESTACANTDESTACANT LA TÈXTIL, CUIR, FORJA, VIDRE etc QUE ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA ORGANITZADA i CONTROLADA PER L’ESTATESTAT i ELS PRODUCTES ES VENIEN ALS SOCSSOCS

EL COMERÇCOMERÇ, , ERA MOLT ACTIUMOLT ACTIU, TANT EN L’ÀMBIT LOCAL COM LOCAL COM INTERNACIONALINTERNACIONAL, AMB PRODUCTES DE TOT TIPUSTOT TIPUS

55. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES L’ORGANITZACIÓ SOCIALL’ORGANITZACIÓ SOCIAL LA SOCIETAT ANDALUSINA ERA COMPLEXA COMPLEXA PER LA GRAN DIVERSITATDIVERSITAT DE CULTURES,

RELIGIONS i CATEGORIES SOCIALSCATEGORIES SOCIALS, QUE HI HAVIA. ES PODIA DIFERENCIAR ENTRE: ELS MUSULMANSMUSULMANS, QUE ESTAVA FORMAT PER:

Els ARABSARABS, QUE EREN LA MINORIA QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTA DIRIGIT LA CONQUISTA i FORMAVEN L’ELITL’ELIT DEL PODER POLÍTIC i SOCIAL PODER POLÍTIC i SOCIAL i que ACAPARAVA ACAPARAVA els CÀRRECS, els PRIVILEGIS i la PROPIETAT DE LA TERRA

Els BERBERSBERBERS, , QUE EREN MÉS NOMBROSOS NOMBROSOS i HAVIEN ARRIBAT A LA PENÍNSULA AMB L’EXÈRCIT CONQUERIDOR HO HAVIEN EMIGRAT DES DEL NORD D’ÀFRICA i MOLTS ES DEDICAVENDEDICAVEN AL PASTURATGE i EREN DE CONDICIÓ HUMILHUMIL

Els MULADÍSMULADÍS,EREN ,EREN LA MAJORIA MAJORIA DE LA POBLACIÓ i EREN ELS HISPANOVISIGOTS CONVERTITS CONVERTITS A L’ISLAMISME, QUE NO SOLS NO SOLS VAN ADOPTAR LA RELIGIÓ ISLÀMICA SINÓ TAMBÉ TAMBÉ ELS COSTUMS i la LLENGUA

Els NONO MUSULMANSMUSULMANS, QUE EREN MINORIA MINORIA i PAGAVEN PAGAVEN MÉS MÉS IMPOSTOS IMPOSTOS i TENIEN LIMITATSLIMITATS ALGUNS DRETS. FORMAVEN AQUEST GRUP:Els MOSSÀRABS, MOSSÀRABS, QUE EREN HISPANOVISIGOTS HISPANOVISIGOTS QUE VAN MANTENIR LA SEUA MANTENIR LA SEUA

RELIGIÓ RELIGIÓ i que MAJORITARIAMENT VIVIEN A LES CIUTATS. MOLTS D’ELLS VAN SER PERSEGUITS PERSEGUITS i VAN EMIGRAR EMIGRAR ALS REGNES CRISTIANS PER AQUEST MOTIU

Els JUEUSJUEUS, QUE VAN VEURE MILLORADA LA SEUA SITUACIÓMILLORADA LA SEUA SITUACIÓ, AMB L’ARRIBADA DELS MUSULMANS. ES DEDICAVEN DEDICAVEN A l’ARTESANIA, el COMERÇ, la MEDICINA o la CIÈNCIA.AQUEST GRUP TENIA AUTONOMIA JURÍDICAAUTONOMIA JURÍDICA

PREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA1. QUIN ERA EL PRINCIPAL CENTRE DE L’ACTIVITAT

ECONÒMICA D’AL-ANDALUS i PER QUINS MOTIUS?2. QUÈ FEIA QUE L’AGRICULTURA FORA L’ACTIVITAT

MÉS DESTACADA D’AL-ANDALUS i a la que MÉS GENT ES DEDICAVA?

3. COM ERA i PER QUÈ, LA SOCIETAT D’AL-ANDALUS i QUINS DOS GRUPS ES DIFERENCIAVEN?

4. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN ELS DENOMINATS MUSULMANS i DINTRE D’ELLS QUINS EREN EL GRUP MÉS i MENYS NOMBROSOS?

5. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN EL GRUP DELS NO MUSULMANS i QUE ES DIFERENCIAVA DELS MUSULMANS?

55. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1.1. INDICAINDICA SI LES SEGÜENTS SI LES SEGÜENTS AFIRMACIONSAFIRMACIONS, SOBRE , SOBRE L’ECONOMIA L’ECONOMIA

D’AL-ANDALUSD’AL-ANDALUS, SÓN , SÓN VERDADERES o FALSESVERDADERES o FALSES::

-LA BASE DE L’ECONOMIA D’AL-ANDALUS ERA EL COMERÇ-ELS MUSULMANS VAN INTRODUIR NOVES TÈCNIQUES DE REGADIU-CADA TERRITORI DEL MÓN ISLÀMIC TENIA LA SEUA PRÒPIA MONEDA-L’ARTESANIA ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA DIRECTAMENT PER L’ESTAT-EN EL CENTRE DE LA CIUTAT HISPANOMUSULMANA HI HAVIA LA ALCASSABA

22. . INDICAINDICA EL EL GRUP GRUP DE LA DE LA POBLACIÓ ANDALUSIPOBLACIÓ ANDALUSI, , AL QUE CORRESPONEN AL QUE CORRESPONEN LES LES CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES SEGÜENTS:

BERBERS --- MOSSÀRABS --- JUEUS --- ÀRABS --- MULADÍSBERBERS --- MOSSÀRABS --- JUEUS --- ÀRABS --- MULADÍS

GRUP PROCEDENT DEL NORD D’ÀFRICA DEDICAT AL PASTURATGE:POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CONVERTIDA A L’ISLAM:MINORIA DOMINANT A AL-ANDALUS QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTAPOBLACIÓ HISPANOVISIGODA CRISTIANA, MAJORITÀRIAMENT URBANA:GRUP DEDICAT A L’ARTESANIA, EL COMERÇ, LA MEDICINA i la CIÈNCIA:

3. OBSERVAOBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE LA SÉNIA LA SÉNIA i: EXPLICAEXPLICA EL MECANISME i LA FUNCIÓ FUNCIÓ QUE TENIA LA SÉNIA o RODA HIDRÀULICA

55. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES

VIDEO: ECONOMIA D’AL-ANDALUS

VIDEO: SOCIETAT D’AL-ANDALUS

66. CULTURA i ART ISLÀMICS CULTURA ISLÀMICACULTURA ISLÀMICA ENTRE els SEGLES VIII i XII VIII i XII LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA VA TENIR UNA ÈPOCA

D’ESPLENDORESPLENDOR ECONÒMICA i CULTURAL, QUE CONTRASTAVACONTRASTAVA AMB L’EUROPA FEUDAL,QUE ESTAVA EMPOBRIDAEMPOBRIDA i ERA RURALRURAL

ELS ASPECTES QUE VAN AFAVORIR VAN AFAVORIR AQUEST ESPLENDOR CULTURAL, FOREN: EL FET DE QUE TOTS ELS MUSULMANS PARLAREN UNA MATEIXA LLTOTS ELS MUSULMANS PARLAREN UNA MATEIXA LLENGUA:

L’ÀRABÀRAB, QUE VA PERMETRE QUE ELS CONEIXEMENTS ES TRANSMETEREN TRANSMETEREN FÀCILMENT D’UN TERRITORI A UN ALTRE i VAN AFAVORIR VAN AFAVORIR LA INTEGRACIÓ de les DIVERSES CULTURES i POBLES CONQUISTATS

LA INCORPORACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LES CULTURES PERSAINCORPORACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LES CULTURES PERSA, EGÍPCIAEGÍPCIA i ÍNDIAÍNDIA, VAN CONFORMAR UNA CULTURA MÉS RICA i VARIADA CULTURA MÉS RICA i VARIADA ON VAN DESTACAR els ESTUDIS MATEMATICS i les CIÈNCIES APLICADES

ELS ASPECTES QUE ELS ÀRABS INTRODUIREN EN EUROPAASPECTES QUE ELS ÀRABS INTRODUIREN EN EUROPA, A TRAVÉS D’AL-ANDALUS FOREN: la NUMERACIÓ ARABIGA, L’INVENCIÓ DE SISTEMES HIDRÀULICS D’IRRIGACIÓ, LA FABRICACIÓ DE PORCELLANA i PAPER, L’ELABORACIÓ DE PERFUMS i BÀLSAM. COM TAMBÉ CONEIXEMENTS AVANÇATS DE MEDICINA i CIRUGIA i VAN DESENVOLUPAR UNA NOVA CIÈNCIA: L’ASTRONOMIA

66. CULTURA i ART ISLÀMICS L’ART ISLÀMICL’ART ISLÀMIC L’ART ISLÀMIC VA SER UN ART HOMOGENI ART HOMOGENI PERÒ DIVERSDIVERS, DEGUT A LES

INFLUÈNCIESINFLUÈNCIES QUE VA REBRE DELS NOMBROSOS TERRITORIS PELS QUALS ES VA EXPANDIR

EN ARQUITECTURAARQUITECTURA, LES CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES VAN SE LA MESQUITA i l’ALCASSABAMESQUITA i l’ALCASSABA, PERÒ TAMBÉ EDIFICAREN TAMBÉ EDIFICAREN PALAUS RESIDENCIALS, MERCATS, BANYS PÚBLICS i ESCOLES ALCORÀNIQUES, els MADRASSES ELS MATERIALS PRINCIPALS MATERIALS PRINCIPALS DE CONSTRUCCIÓ VAN SER LA RAJOLA, LA FUSTA

i la GRAN DIVERSITAT D’ARCS, VOLTES i CÚPULES LA DECORACIÓ EXTERIOR DECORACIÓ EXTERIOR ERA MOLT AUSTERA i CONTRASTAVACONTRASTAVA AMB LA

VARIADA ORNAMENTACIÓ INTERIOR, FETA A BASE DE MARBRES, RAJOLES,GUIXERIES i FUSTA

L’ESCULTURAESCULTURA NO NO VA DESTACAR EN L’ART ISLÀMIC, PERÒ VAN DOMINAR LES ARTS DEL METALL, la CERÀMICA, el VIDRE, la MARQUETERIA, i el MARFIL

En PINTURAPINTURA, VAN DESTACARDESTACAR EN LA DECORACIÓ DE LA CERÀMICA i SOBRETOTSOBRETOT EN LA IL.LUSTRACIÓ DE LLIBRES RELIGIOSOS I PROFANS amb MINIATURES, REPRESENTANT ESCENES DE LA VIDA QUOTIDIANA

MESQUITA DE CORDOVA (780-785)

MESQUITA DE CORDOVA. PLANTA

MESQUITA DE CORDOVA. ARQÜACIONS

PREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA1. QUINS DOS ASPECTES VAN AFAVORIR L’ESPLENDOR

DE LA CULTURA ISLÀMICA?2. QUINS ASPECTES CULTURALS, VAN INTRODUIR ELS

ÀRABS, EN EUROPA, A TRAVÉS D’AL-ANDALUS? 3. ESBRINA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA:

CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES: MATERIALS PRINCIPALS QUE UTILITZAVEN: CARACTERÍSTIQUES DE LA DECORACIÓ EXTERIOR i

MATERIALS AMB QUE ESTAVA FETA:

4. ASPECTES DE LA PINTURA, EN QUE VAN DESTACAR?

66. CULTURACULTURA i ARTART ISLÀMIC

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1.1. TRIA LA RESPOSTA CORRECTA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICATRIA LA RESPOSTA CORRECTA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA::

a)a) QUINES SÓN LES DOS CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES DE L’ARQUITECTURA QUINES SÓN LES DOS CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA?ISLÀMICA? LA SINAGOGA i la MESQUITA LA SINAGOGA i l’ALCASSABA LA MESQUITA i l’ALCASSABA

b)b) QUINS VAN SER ELS PRINCIPALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EN L’ARQUITECTURA QUINS VAN SER ELS PRINCIPALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EN L’ARQUITECTURA ISLÀMICA?ISLÀMICA?o LA RAJOLA i la FUSTAo LA RAJOLA i el FERROo LA RAJOLA i el CIMENT

c)c) COM ERA L’ORNAMENT INTERIOR DELS EDIFICIS?COM ERA L’ORNAMENT INTERIOR DELS EDIFICIS? AUSTERO AMB MARBRES, RAJOLES i FUSTES AMB LES PARETS PINTADES AMB MURALS VEGETALS

d)d) QUE ÉS LA DECORACIÓ CAL.LIGRÀFICA?QUE ÉS LA DECORACIÓ CAL.LIGRÀFICA?o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS RELIGIOSOS AMB ESCRIPTURA ÀRABo MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS MITOLÒGICS AMB ESCRIPTURA ÀRABo MOTIUS DECORATIUS BASATS EN CONTES POPULARS AMB ESCRIPTURA ÀRAB

e)e) DE QUÈ TRACTAVEN ELS MOTIUS DECORATIUS POLICROMATS?DE QUÈ TRACTAVEN ELS MOTIUS DECORATIUS POLICROMATS? SOBRE MITOLOGIA ÀRAB SOBRE LA VIDA DE MAHOMA SOBRE MOTIUS CAL.LIGRÀFICS, GEOMÈTRICS, ARABESCOS i VEGETALS

66. CULTURACULTURA i ARTART ISLÀMIC

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

22. . COMPLETA EL TEXT COMPLETA EL TEXT AMB LESAMB LES PARAULES PARAULES QUE HI FALTEN QUE HI FALTEN :AL-ANDALUS --- ALHAMBRA --- FERRADURA --- CÒRDOVA --- POLICROMIA --- AL-ANDALUS --- ALHAMBRA --- FERRADURA --- CÒRDOVA --- POLICROMIA ---

SEVILLA --- NERVADA --- SARAGOSSA --- MOSAICS -- ISLÀMIC --- LOBULATSEVILLA --- NERVADA --- SARAGOSSA --- MOSAICS -- ISLÀMIC --- LOBULAT

L’ARQUITECTURA D’L’ARQUITECTURA D’ -------------- -------------- TÉ LES CARACTERÍSTIQUES TÉ LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GENERALS DE L’ART -------------- -------------- , PERÒ APORTA ELEMENTS , PERÒ APORTA ELEMENTS ESPECÍFICS COM L’ARC DE ESPECÍFICS COM L’ARC DE ------------------- ------------------- i L’ARC i L’ARC ---------------------- ---------------------- , LA , LA ----------------------- ----------------------- EN ELS ARCS, LA VOLTA EN ELS ARCS, LA VOLTA -------------------------- --------------------------

i L’ORNAMENTACIÓ EN RELLEUS i i L’ORNAMENTACIÓ EN RELLEUS i -------------------- -------------------- . ELS EDIFICIS . ELS EDIFICIS MÉS RELLEVANTS SÓN LA MESQUITA DE --------------------- MÉS RELLEVANTS SÓN LA MESQUITA DE --------------------- L’ALJAFERIA DE L’ALJAFERIA DE ------------------------------------------------------ , LA GIRALDA i LA TORRE DEL , LA GIRALDA i LA TORRE DEL ORO DE ORO DE -------------------------------------------- , i EL PALAU DE L’ , i EL PALAU DE L’ ----------------------------- ----------------------------- . .

66. CULTURACULTURA i ARTART ISLÀMIC

VIDEO: L’ART ISLÀMIC

TEMATEMA 11: L’ISLAM i AL-ANDALUSL’ISLAM i AL-ANDALUSACTIVITATS FINALS ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA

PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES

PÀGINES 1818 i 1919, EFECTUAR:

L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL

L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTESL’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA ELS ELEMENTS

D’UNA MESQUITAL’ACTIVITAT 8: COMPLETA L’ESQUEMAL’ACTIVITAT 9: COMPLETA LA TAULA

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:

1.1. RESPONDRERESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts

2.2. DEFINIRDEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt

3.3. RELACIONARRELACIONAR, ASPECTES DE L’ISLAM i PERSONATGES i FETS HISTÒRICS, de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt

4.4. COMPLETAR FRASES COMPLETAR FRASES , SOBRE L’EXPANSIÓ DE L’SLAM i L’ART ISLÀMIC, de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt

5.5. ORDENAR CRONOLÒGICORDENAR CRONOLÒGIC, de les ASPECTES DE LA VIDA DE MAHOMA i de la CREACIÓ D’AL-ANDALUS, de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt

6.6. INDICARINDICAR a quin GRUP SOCIAL CORRESPON LA CARACTERÍSTICA, de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt

TEMATEMA 11: L’ISLAM i AL-ANDALUSL’ISLAM i AL-ANDALUS