Click here to load reader

1. l'islam i al andalus

  • View
    847

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació adreçada a l'alumnat de ciències socials de 2n ESO

Text of 1. l'islam i al andalus

  • 1. Unitat 1. LIslam i Al-Andalus

2. LISLAM L AL-ANDALUSReligimonoteista:AllProfeta:MahomaDesprs de laseva mort esva estendreper frica,sia i partdEuropaPredicada perMahoma alsegle VII.Iniciaren laconquesta dela PennsulaIbrica lany711.Lestat que vancrear a laPennsula Ibricaes va anomenarAl- Andalus.Dominacifcil de laPennsula finsal 1492.Mxim esplendordurant el segle X.Califat deCrdova.Vuit segles de presncia.Empremta que spresent en la cultura,lart, els costums i lallengua. 3. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIAl comenament del s. VII, sorgeix una nova religi que divideix lespai mediterranien dues cultures: la cristiana i la musulmana.1.1. Mahoma, profeta de lIslam LIslam t origen a Arbia. La major part dels seus habitants vivien en tribus a propdels oasis. Eren politeistes i peregrinaven a la Meca. Mahoma neix a la Meca lany 570. Als 40 anys, l'arcngel Gabriel li anuncia que esel profeta triat per All per predicar una nova religi: lislam. Pocs seguidors.Lany 622, va fugir de la Meca i es refugi aMedina: aquest fet va ser anomenat lhgira imarca linici de lera musulmana. El profeta va convertir els habitants deMedina i ms tard va conquerir la Meca. A la seva mort (632), la majoria dels rabseren musulmans i la Pennsula Arbiga shaviaunificat polticament. Desprs de la seva mort les revelacions vanser recollides en lAlcor, el llibre sagrat delsmusulmans que t 114 captols o sures. 4. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGI1.2. La divisi de lIslam Desprs de la mort del profeta, la comunitat de fidels va ser guiada pels Califes,que tenien tot el poder poltic i religis, fixat per la llei de lislam. Els seguidors de Mahoma, no van acceptar de forma unnime lautoritat delsprimers califes i es van dividir en dues grans tendncies que han arribat als nostresdies:SUNNISMESn el 90% de creient. Defensenque els musulmans han de seguirlexemple del profeta, basant-se nlAlcor i en els textos que recullenles paraules i gestes de Mahoma,recollides en la Sunna.XIISMESeguit noms per un 10% delscreients. Noms reconeixenlautoritat religiosa de Mahoma i elsseus descendents directes,rebutjant lautoritat de la resta decalifes. Sn majoritaris a lIran. 5. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGI1.3. Lislam , un codi de conducta. Els musulmans segueixen les normes dictades per lAlcor i la Tradici, queconformen la llei islmica o Xaria, on es regula el seu comportament individual ilorganitzaci social, econmica i poltica. Tot bon musulm ha de seguir els CINC PILARS DE LISLAM, que sn:La PROFESSI DE FE, reconeixent All com lnic du.Dono testimoni que no hi ha dus sinAll i que Mahoma s lenviat dAll.Pregar cinc vegades al dia.1. Alla s gran2. Recitant la fatiha.3. Glria a Alla, totpoders.4. All escolta els qui resen5. Glria a Al.l, el ms gran6. Senyor, perdona els meuspecats7. Al.l s gran8. Al.l s gran 6. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIFer almona ZAKAT = PURIFICACIEs demana al fidel que pugui donar unapart del seus bens (una dcima part dela renda o ms).Dejunar durant el mes del Ramad.En el MS DE RAMAD, el nov ms del calendari musulm, en el qual escommemora que Mahoma va rebre la revelaci de lAlcor, lIslam prescriu que es facidejuni.Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores dirnes, sa dir, des de lalba fins a la posta de sol.Fer el pelegrinatge a la Meca. 7. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGI Tenen prohibit: consumir begudes alcohliques i menjar carn de porc. Lislam no t sacerdots, per s persones que dirigeixen les oracions: els IMANS ialtres que interpreten els textos sagrats: els ULEMES.Els jutges sn elegits entre els musulmans ms devots i apliquen la justcia seguintles normes de lAlcor i sanomenen : CADIS. 8. 2. LEXPANSI DE LISLAM2.1. La primera expansi.1. Expansi rpida, baix el govern dels quatre primers califes, entre el 632 i el 661, on vanconquerir Egipte,Sria,Iraq i part de lIran2. Desprs van ocupar el nord dfrica, desprs duna dura guerra contra els berbers, perms tard conquerir gran part de la Pennsula Ibrica.3. Parallelament i aprofitant la feblesa de lImperi Bizant, van arribar a la seva capital perdesprs dun any de setge, es van haver de retirar, al 7184. Desprs de conquerir lIran i lAfganistan, van arribar fins Pakistan. 9. 2. LEXPANSI DE LISLAM2.2. El Califat de Damasc. DEL 661 AL 750 Tots els territoris conquerits van estar sota lautoritat dels califes de la FAMLIAOMEIA, establerts a DAMASC. Per governar, els califes delegaven el seu poder en un primer ministre, anomenatVISIR i cada provncia estava governada per un EMIR o VAL.2.3. El Califat de Bagdad. A partir del 750 La famlia dels ABBSSIDES va derrotar els OMEIES i va fundar una nova dinastiacalifal: EL CALIFAT ABBSIDA, que va dominar tot el mediterrani i sestenia des deloce Atlntic fins a lndic i grcies a lactivitat comercial de navegants i caravaners l'islam es va difondre rpidament al 1258. amb el saqueig de Bagdad pels mongol esva posar fi a la dinastia abbssida i al predomini rab sobre el mn islmic. 10. 2. LEXPANSI DE LISLAM2.4. La integraci dels pobles conquerits. Permetien als pobles conquerits mantenir la religi prpia. Els cristians i jueus que eren monoteistes constituen una minoria protegida:practicar la seva religi, dirigir les seves comunitats, conservar les seves lleis icostums i exercir els seus oficis. Havien de pagar tributs al governador musulm. El que van fer la majoria dels habitants conquerits, anys desprs, va ser passar-sea lIslam, ja que tenien avantatges socials i econmics. 11. 3. LISLAM A LA PENNSULA IBRICA: AL- ANDALUS3.1. La Conquesta (711-718)A comenament del segle VIII, els exercits musulmans van iniciar la conquesta de laPennsula Ibrica, amb un exrcit, format majoritriament per berbers i dirigits peruna minoria rab. Lany 711, van entrar a Hispania per Tarifa i van iniciar la conquesta del regnevisigot que estava afeblit per les baralles internes i es van derrotar a la batalla deGuadalete. Els exrcits musulmans dirigits per Tariq i Musa van avanar rpidament i en pocsanys van controlar tota la Pennsula. Amb lexcepci de les zones ms muntanyoses odespoblades i van travessar els Pirineus.Alguns nobles i clergues hispanovisigots i una part petita de lapoblaci es van refugiar en la zona dAstries, que no va serocupada. El motiu que expliquen la rapidesa de laconquesta, va ser en gran mesura per la pocaresistncia que va oferir la majoria de lapoblaci hispanovisigoda 12. 3. LISLAM A LA PENNSULA IBRICA: AL- ANDALUS3.2. LEmirat Dependent (718-756) Una vegada controlat el territori, al que els musulmans van anomenar AL-ANDALUS,el van convertir en una provncia o emirat depenent del califat Omeiade Damasc i van establir la capital a Crdova. All van nomenar un val per agoverna el territori.3.3. LEmirat Independent (756-929) Quan els califes de Damasc van ser derrotatspels abbssides, lltim membre de la famliaOmeia, el prncep Abderraman, va fugir i es vaestablir a Al-Andalus i aviat va trencar els vinclespoltics amb el califat de Bagdad i es proclamaremir independent fundant: lemirat independentde Crdova. Va suposar el trencament de launitat del califat. Tot i els freqents conflictes i la feblesapoltica, amb lemirat, es va iniciar un procs depuixana econmica i cultural. 13. 4. DEL CALIFAT DE CRDOVA ALS REGNES DE TAIFES4.1. El califat de Crdova (929-1031) Lany 912, lemir Abderraman III va accedir alpoder i els problemes de lAl-Andalus van anaragreujant-se:Baralles internes.Atacs dels Regnes cristians del nord.Amenaces al comer martim delsmusulmans del nord dfrica. Abderraman III va aconseguir:Dominar militarment els cristians i els va obligar a pagar-li impostos.Va crear bases militars, a la zona de lestret de Gibraltar, per garantir elcomer.Va imposar la seva autoritat per damunt de tots els grups socials. Al 929, es va sentir prou fort per a independitzar-se de lautoritat religiosade Bagdad i es va proclamar Califa dAl-Andalus, fent nixer daquesta forma elCalifat de Crdova.poca de mximesplendor i estabilitat delAl-Andalus.Es va produir una gran expansi econmica,amb un comer martim molt actiu. Es va frenar lexpansi dels Regnes CristiansHispnics, grcies a les victries militarsdAlmansor. 14. 4. DEL CALIFAT DE CRDOVA ALS REGNES DE TAIFES4.2. Els Regnes de Taifes (1031-1248) A partir de lany 1008, la unitat del califates va comenar a desintegrar-se, degut a: Laristocrcia, els alts funcionaris il'exrcit lluitaven per escapar-se delcontrol dels califes i convertir-se ellsen la mxima autoritat en els seuterritoris. En menys de trenta anys Al-Andaluses va fragmentar, en ms de vint-i-cinctaifes: regnes independents, on laciutat era el principal centreeconmic.Els taifes van viure una poca de gran prosperitat econmica, per van serincapaos de frenar lavan dels exrcits cristians. La fragmentaci poltica va afeblir militarment Al-Andalus. Durant el segle XIII els reis cristians van ocupar gaireb tots els territoris dAl-Andalus. Lnic territori andalus que va sobreviure va ser el regne nassarita de Granada. 15. 4. DEL CALIFAT DE CRDOVA ALS REGNES DE TAIFES4.3. El Regne Nassarita de Granada (1238-1492) El Regne de Granada estavagovernat per reis de la dinastiaNassarita, que estava relacionadaamb els califes del nord dfrica. El regne nassarita de Granadaocupava un ampli territori i teniauna mplia faana martima ambimportants ports per al comer iuna agricultura de regadiuprspera. La capital del regne eraGranada, que era un dels centresculturals i comercials msimportants dEuropa. La seva riquesa extraordinria i la seva activitat econmica prspera, li vanpermetre poder pagar impostos elevats en or als reis de Castella per comprar la pau iaix el va fer possible perviure fins a finals del segle XV, en que van ser conqueritspels Reis Catlics. 16. LALHAMBRADEGRANADA 17. 5. ECONOMIA I SOCIETAT ANDALUSINES5.1. Les activitats econmiques La ciutat: centre de qualsevol activitateconmica. Es concentrava: producciartesanal, intercanvi de productes agraris iartesanals i connectaven les lnies decomer internacional. Lagricultura era lactivitat ms destacadai a ella es dedica la major part de lapoblaci. Els musulmans van introduirtcniques, com lagricultura de regadiu,excavant pous i construint snies i squies ivan posar en prctica nous cultius: arrs,ctrics, cnem... Lartesania , tamb va destacar, sobretotla txtil, el cuir, la forja i el vidre. Estavaorganitzada i controlada per lEstat i elsproductes es venien als socs. El comer , era molt actiu, tant en lmbitlocal com internacional, amb productes detot tipus. 18. 5. ECONOMIA I SOCIETAT ANDALUSINES5.2. Lorganitzaci social La societat andalusina era complexa per la gran diversitat de cultures, religions icategories socials, que hi havia. Es podia diferenciar entre:MUSULMANS: Els rabs, que eren la minoria quehavia dirigit la conquesta i formavenlelit del poder poltic i social i queacaparava els crrecs, els privilegis i lapropietat de la terra. Els berbers, que eren msnombrosos i havien arribat a laPennsula amb lexrcit conqueridor ohavien emigrat des del nord dfrica imolts es dedicaven al pasturatge i erende condici humil. Els mulads, eren la majoria de lapoblaci i eren els hispanovisigotsconvertits a lIslam. Van adoptar lareligi, els costums i la llengua.NO MUSULMANS: eren la minoria ipagaven ms impostos. Tenien limitatsalguns drets. Els mossrabs, que erenhispanovisigots que van mantenir laseva religi. Majoritriament vivien ales ciutats. Molts van ser perseguits ivan emigrar als regnes cristians peraquest motiu. Els jueus, que van veure millorada laseva situaci amb larribada delsmusulmans. Es dedicaven a lartesania,el comer, la medicina o la cincia.Aquest grup tenia autonomia jurdica. 19. 6. CULTURA I ART ISLMIC6.1. Lesplendor de la cultura islmica Entre els segles VIII i XII la civilitzaci islmica va tenir una poca desplendoreconmica i cultural, que contrastava amb lEuropa feudal, que estava empobrida iera rural. Els aspectes que van afavorir aquest esplendor cultural, foren :1. Tots els musulmans parlaven una mateixa llengua: lrab:Va permetre la transmissi dels coneixements dun territori a un altre. Va afavorir la integraci de les diverses cultures i pobles conquerits.2. La incorporaci de coneixements de les cultures persa, egpcia i ndia, vanconformar una cultura ms rica i variada on van destacar els estudis matemtics i lescincies aplicades. Els aspectes que els rabs introduren a Europa a travs dAl-Andalus foren:1. La numeraci arbiga.2. Invenci sistemes dirrigaci.3. Fabricaci de porcellana i paper.4. Elaboraci de perfums i blsams.5. Coneixements avanats de medicina i cirurgia.6. Nova cincia: Astronomia. 20. LART ANDALUSLarquitectura dAl-Andalus segueix les caracterstiques generals de lart islmic.Elements especfics: arc de ferradura, arc lobulat, la policromia en els arcs, la voltanervada i lornamentaci amb relleus i mosaics. 21. LART ANDALUS 22. LART ANDALUS 23. LART ANDALUS 24. LART ANDALUS 25. LART ANDALUS 26. LART ANDALUS