Títol del document

GEOGRAFIA 2n Batx. Curs 2011-12

UNITATS 1: EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I CATALUNYAUNITAT 2 : ELS CLIMES D’ESPANYA

ELS PAISATGES AGRARIS, CLIMES I RELLEU D’ESPANYA

PAISATGE AGRÀRI ATLÀNTIC

- Localització : propi dels espais litorals i prelitorals de la cornisa atlàntica i terres gallegues (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Vall d’Aran a Catalunya)

- Relleu : predomini zones muntanyoses,és a dir relleu accidentat. Poca agricultura.- A nivell de relleu, cal tenir en compte el següent: les vores muntanyoses de la Meseta, on

destaquen com a serralades principals: la Serralada Cantàbrica, el Massís Galaicolleonés, la Sierra Morena(é la part o vorera meridional o sud de la Meseta) i el Sistema Ibèric i Muntanyes de Lleó (pàgs. 14 i 15)

- Quantitat de rius i la majoria cabalosos i relativament regulars i curts (salven desnivells considerables des del naixement fins a la desembocadura).Alguns d’aquests rius són: Sella, Nalón, Narcea, Esva, Sil, Nerbion. Excepció Miño. Pàg.55

- Les costes : hi distingim la costa cantàbrica (predominen les formes altes i rectilínies. Platges i planes litorals hi són escasses, predominen els penya-segats i les ries del Cantàbric són curtes i estretes, en general), la costa gallega (el tret més característic són les ries). (pàgs. 20 i 21)

- Estructura agrària : predomini de minifundis o petites explotacions.- Agricultura escassa i conreus que necessiten humitat: patates, blat de moro o pomeres.- predomini d’explotacions ramaderes (orientada especialment al bestiar boví)- població agrària dispersa en”caserios” o poblats - Clima oceànic o Atlàntic

- S’estén per terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, el Pais Bas, l’extrem septentrional de Navarra i la Vall d’Aran

- Presència freqüent de depressions atlàntiques produeixen precipitacions abundants durant gairebé tot l’any, malgrat que són més escasses a l’estiu, això afavoreix la presència de prats i boscos caducifolis

- Nuvositat i humitat ambientals altes- Temperatures suaus (entre 11º i 15ºC) i poca oscil·lació tèrmica- Vents dominants són de ponent, d’intensitat moderada- Varietats del clima:

- Varietat de muntanya oceànica- Oceànica de transició (pàgs. 39)- Mapa pàg. 38

- Vegetació :- Bosc temperat caducifoli (amb repoblacions d’eucaliptus). Roures i fagedes.- El tipus de clima afavoreix el prat natural

Pàgina 1 / 22

Títol del document

PAISATGE AGRÀRI MEDITERRANI

- Localització : propi de les terres del litoral i prelitoral mediterrani, depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i Balears

Relleu:- El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies - Serralades : corresponen a les Serralades exteriors de la Meseta: Pirineus (Pirineus axials o

centrals, els Prepirineus), Serralades Litorals Catalanes, Serralades Bètiques (pàgs. 16 i 17) i Depressions de l’Ebre (pàgs. 18 i 19)

- Les costes : el litoral mediterrani es caracteritza per costes baixes i rectilínies, on es poden distingir platges, cales petites, on podem diferenciar el litoral català, el golf de València i costa d’Andalusia i Múrcia (pàgs. 21)

- El bosc d’alzines està molt degradat i en part substituït per pinedes

Estructura agrària : es practica l’agricultura de secà, els conreus bàsics són cereals, vinya i olivera (“Trilogia mediterrània” de secà)

- agricultura intensiva de regadiu en aquelles zones de temperatura més suau. Conreus: hortalisses.- caracteritzada per explotacions de dimensions mitjanes- població molt nombrosa, concentrada en grans pobles- desenvolupament ramader entorn de les grans àrees urbanes: la ramaderia de bestiar és extensiva

a les zones de secà i la de boví i porquí és de tipus extensiva.

Clima mediterrani:- Estiu càlid i sec , amb manca de pluges,i hiverns suaus i pluges no massa abundants, a vegades

torrencials - El volum de precipitacions oscil.la entre els 400 mm i els 700mm, amb valors més alts cap al nord i a

zones de muntanya.- La sequedat de l’estiu mediterrani explica que els rius que desemboquen experimentin un estiatge

intens i prolongat, alguns fins i tot s’han assecat totalment algun any. Les pluges de la tardor augmenten el cabal .

Rius: llevat de l’Ebre, els rius formen conques petites, amb desnivells acusats, destaquen: Segura, Xúquer, Túria, Llobregat

Varietats climatològiques:- Varietat mediterrània d’influència atlàntica- Varietat de muntanya mediterrània- Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals (pàg. 41)

Vegetació:

- En aquesta zona el bosc d’alzines està molt degradat i en part ha estat substituït per pinedes. A mesura que el bosc es va degradant s’estén la màquia, la garriga i ‘estepa

PAISATGE AGRARI INTERIOR o CONTINENTAL

Localització terres d’interior de Castella i Lleó, Castella-La Manxa i enclavaments de l’Ebre i Guadiana. Relleu :

Pàgina 2 / 22

Títol del document

- La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central de la península (45% de superfície). Té dos blocs:

- Submeseta Nord i Submeseta Sud (pàg. 12)- Les serralades interiors de la Meseta: destaquen el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo

(pàgs. 13)- predomina les zones planes, amb altitud elevada a la Meseta

Estructura agrària : conreu de cereals amb rotacions de conreus, per tant parlem de grans explotacions cerealístiques tecnificades

- predomina el bestiar oví a les zones de secà i, a les proximitats dels nuclis urbans hi ha ramaderia industrial

- població escassa i predomini de població envellida a causa de l’èxode rural.

Clima continental o d’interior

- clima de tendència continental o d’interior , amb hiverns molt freds. Amb la formació freqüent de bancs de boira hivernal molt extensos, i amb estius molt calorosos i secs (de 22º a 45º)

- amb manca de precipitacions durant tot l’any (325 i 550mm), que limita el tipus d’agricultura i els boscos

- amb rius irregulars, amb crescudes en èpoques de plugues i estiatges a l’estiu- els rius de la Vessant Atlàntica : conques més extenses, arrenquen la majoria molt a prop del

Mediterrani, però desemboquen a causa de la inclinació del relleu de la Meseta a l’Atlàntic. Destaquen el Tajo, Duero, Guadiana i Guadalquivir

- Vegetació : alzinars i pinedes, i a les planes predominen els arbustos, que formen comunitats denses a zones humides i estepes seques i espinoses.

- Varietats climàtiques : pàgs. 43- Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats- Varietat de muntanya interior- Zones de precipitacions escasses i domini dels cerç

PAISATGE AGRÀRI DE MUNTANYA

Localització : es localitza en altituds baixes i mitjanes dels nord de la Península i en altituds elevades i mitjanes del sud

Relleu : relleu abrupte i clima fred

Estructura agrària : l’agricultura condicionada pels factors físics, amb precipitacions en forma de neu. Activitats agropecuàries caracteritzades per l’esglaonament dels usos del sòl segons l’altitud

- l’estructura agrària la formen petites propietats d’àrees conreades en valls i a peu de muntanyes - poblament escàs i concentrat en petits nuclis.

Clima :

- Varietat de muntanya oceànica (pàg.39)- Varietat de muntanya mediterrània (pàg.41)- Varietat de muntanya interior (pàg. 43)- Ja comentats anteriorment

Pàgina 3 / 22

Títol del document

PAISATGE AGRÀRI DE LES CANÀRIES

Localització : arxipèlag canari

Relleu : molt complex perquè els seus materials presenten una gran diversitat de formes i disposicions com a resultat dels diferents moment geològics

- Illes i el Teide (pàgs. 23)

Estructura agrària :paisatge agrari caracteritzat per factors físics: sòls volcànics i relleu abrupte

- productes agrícoles destinats a l’exportació: plàtans i tomàquets- estructura agrària variada. Hàbitat rural concentrat.

Clima- Es caracteritza per temperatures càlides durant tot l’any, precipitacions escasses (més abundants a

l’hivern i mínimes a l’estiu). Tot i així es parla de varietats de clima canari, segons tres factors: situació, altitud i orientació del relleu i corrent marí fred (pàgs. 44)

Exercici 1[5 punts]

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Mapa dels climes d’Espanya

Pàgina 4 / 22

Títol del document

1. Descriviu la informació representada en el mapa.[1 punt]

2. Expliqueu els conceptes anticicló i isòbara.[1 punt]

3. Exposeu les característiques que defineixen el clima temperat oceànic o atlàntic. Esmenteu el nom de cinc capitals de província situades en aquesta zona climàtica. [1,5 punts]

4. a) Expliqueu quins tipus de vegetació prosperen a la zona de clima oceànic. b) Quines característiques presenten els rius d’aquesta zona? [1,5 punts

PAUTES DE CORRECCIÓ

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu general 5 delcurrículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 2 Medi ambient ipaisatges del document de concreció del currículum.

Pàgina 5 / 22

Títol del document

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.

1) [1 punt]L’alumnat hauria de comentar que es tracta d’un mapa temàtic on es representen eldiversos climes d’Espanya. La llegenda mostra sis tipus de clima: temperat oceànic,mediterrani càlid, mediterrani amb hivern fred i estiu càlid, mediterrani amb hivern fresci estiu fresc, d’alta muntanya i semidesèrtic. La font és la pàgina web de l’IGN i l’any el2010.(0,5)El mapa mostra com els climes mediterranis ocupen la major part de la superfície de laPenínsula. El clima temperat oceànic domina la façana cantàbrica, Galicia i elprepirineu aragonès i català. El clima semidesèrtic es localitza només a les Canàries ial litoral de Múrcia i Almeria.(0,5)(1)2) [1 punt]Les definicions podrien ser semblants a les següents:Anticicló:massa d’aire sotmesa a altes pressions atmosfèriques.(0,5)Isòbara: línies que uneixen els punts que registren un mateix valor de la pressióatmosfèrica.(0,5)3) [1,5 punts]Exposeu quines són les característiques que defineixen el clima temperat oceànic.Es poden esmentar a tall d’exemple les següents:Temperatures suaus i una baixa amplitud tèrmicaPrecipitacions abundants i ben repartides al llarg de l’any encara que poden disminuira l’estiu.No hi ha cap període d’aridesaAlta nuvolositat i humitat ambiental durant tot l’anyPredomini dels vents de ponent(1)Esmenteu el nom de cinc capitals de província que es localitzin en aquesta zona.Es consideraran vàlides les províncies de la façana cantàbrica, de Galicia, i tambéPamplona. El corrector valorarà si la resposta és pertinent.(0,5)4) [1,5 punts]a) Quins tipus de vegetació hi prospera?Sota el clima oceànic hi prospera el bosc temperat caducifoli, sobretot rouredes ifagedes. La degradació del bosc porta a la formació de landes, vegetació arbustiva

constituïda per brucs i falgueres.L’acció humana ha substituït aquest tipus de bosc en molts llocs per plantacions depins i d’eucaliptus. També als fons del vall s’han establert prats humits ambaprofitaments ramaders.(1)b) Expliqueu com són els rius de la zona de clima oceànic i també quins tipus devegetació hi prospera.L’alumnat hauria de contestar amb una resposta semblant a:A causa de les precipitacions abundants que es donen en el clima oceànic hi ha unaquantitat molt gran de rius, regulars i cabalosos.La majoria són rius curts, a excepció del Miño, ja que neixen a la serralada Cantàbrica,tenen un fort pendent i una força erosiva molt gran.(0,5)

UNITATS 3: ELS RECURSOS DE LA NATURA UNITAT 4.PAISATGE I MEDI AMBIENT(EL MEDI I LA SOCIETAT)

Pàgina 6 / 22

Títol del document

1. EL MEDI NATURAL: UNA FONT DE RECURSOS PER LA SOCIETAT

Concepte de recurs : es refereix a qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o necessitats socials.

Són la base de tota activitat humana i engloben elements com el sòl, l’aigua, els boscos, minerals, i diverses fonts d’energia.

Es classifiquen segons la seva capacitat de regeneració:

- RECURSOS NATURALS RENOVABLES - RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES

RECURSOS NATURALS RENOVABLES :Es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior a aquell al qual són explotats.Exemple: l’energia solar (que es pot considerar inesgotable a una escala de temps humana), el vent, l’aigua, el sòl, les plantes....

Ara bé, si l’índex d’explotació excedeix el de regeneració, aquests recursos ambientals potencialment renovables es poden convertir en recursos no renovables: un ús intensiu i prolongat pot arribar a posar en perill la seva capacitat de renovació (una pèrdua progressiva en termes quantitatius així com una degradació en termes qualitatius, que no permetin utilitzar-lo.Aquest seria el cas del sòl: el procés de desenvolupament és l’adequat, el procés de desertització, o el cas de la sobreexplotació i contaminació del mar, de l’aigua,....

RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES :Es generen a la natura i existeixen unes quantitats finites.

Són: - combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural - combustibles nuclears: l’urani i varietat de minerals no energètics - metalls com el coureEs poden trobar en determinades quantitats i a diferents llocs de la terra.Es poden utilitzar fins que s’esgotin.El gran repte: trobar materials capaços de substituir els actuals per quan aquests s’exhaureixin.

Ara bé, alguns recursos no renovables es poden reciclar o reutilitzar fins a un cert nivell, aquest seria el cas del coure, l’alumini, el ferro o el vidre.

Quan parlem de reciclar, ho entenem com a reprocessar aquest recurs per elaborar nous productes. Molts materials poden ser reutilitzats encara que perdin part de les propietats originals (sempre que no s’hagi alterat la seva estructura química original).

2. DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS NATURALS

Desigual i irregular: algunes regions disposen de molts recursos, mentre que d’altres en tenen relativament pocs.

No pel fet de ser un país gran hi ha més probabilitat de contenir més recursos ( per ex. la Xina o Brasil)

Pàgina 7 / 22

Títol del document

Recursos i desenvolupament: tampoc està relacionat: alguns països desenvolupats es veuen obligats a importar-los, com és el cas de França. D’altres, no desenvolupats no poden importar-los, però sobretot no poden explotar-los.

Els recursos a Espanya i Catalunya :

Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics, és un país dependent des del punt de vista energètic (pàg. 60)

Catalunya, és un país amb pocs recursos energètics i minerals, i de la mateixa manera ha tingut una forta dependència de la producció estrangera. (pàg. 69)

3. EL MEDI NATURAL COM A RECURS PERÒ TAMBÉ COM A PREOCUPACIÓ

Les darreres dècades s’han caracteritzat per un creixent interès per les relacions de la natura i la societat perquè la quantitat, gravetat i persistència de les crisis ambientals ocasionades per la societat han traslladat les preocupacions des de la comunitat científica fins al conjunt de l’opinió pública i des dels països centrals fins a una reflexió global planetària.

L’objectiu es centra ara en repensar les relacions entre natura i societat i a qüestionar l’explotació de la natura i l’especulació dels recursos.

Per tant, celebracions de cimeres internacionals:

Primera Cimera Internacional de la Terra a Estocolm (1972), marcà l’inici de la generalització de d’interès per les problemàtiques ambientals (eren preocupacions eminentment locals i centrades en la contaminació de l’aire i de l’aigua).

El 1972, les Nacions Unides van organitzar a Estocolm,la primera Conferència sobre el medi ambient humà. Amb assistència d’un gran nombre de caps d’estat, aquesta primera cimera mundial va donar una colla de fruits significatius; aprovant una Declaració sobre el medi ambient humà, una Declaració de principis, 109 recomanacions d’acció i una resolució sobre acords institucionals i financers. Els efectes catalítics d’aquests acords van ser molt importants. (pàg.84)

Segona Cimera, reunida a Rio, l’any 1992 , intentaren assegurar un futur sostenible per a la Terra establint acords i principis sobre aspectes ambientals globals tals com el canvi climàtic i la biodiversitat. Els seus resultats més destacats, i amb més repercussió internacional, van ser:

La Declaració de Rio, l’Aliança global per al medi ambient i el desenvolupament:Agenda 21, el Conveni marc sobre el canvi climàtic, el Conveni sobre ladiversitat biològica i la Declaració de principis relatius als boscos. En tots ellses reconeixia clarament la dependència envers la natura i la necessitat derevertir les tendències insostenibles si es vol un futur millor per la humanitat. (pàg.85)

Tercera Cimera, reunida a Johanesburg, l’any 2002. Deu anys més tard, la població mundial ja superava els 6.200 milions, 785 milions més que al 1992. La segona cimera de la terra es va celebrar a Sudàfrica, un dels pocs estats africans que han sortit de la colonialització, després d’un llarg període d’apartheid.A diferència de la cimera de Rio, en els treballs preparatoris d’aquesta cimera es van fer paleses moltes dificultats. Tot i que de l’Agenda 21 i dels convenis sobre el canvi climàtic i la biodiversitat se n’havien derivat un ampli ventall d’iniciatives internacional i nacionals, que havien impulsat canvis positius en

Pàgina 8 / 22

Títol del document

moltes polítiques, tothom reconeixia que la seva efectivitat, a escala global, havia estat molt limitada. A més, els EUA, l’estat que més recursos consumeix i que més contaminació genera de tot el món, no va voler assistir-hi. S’hi va aprovar la Declaració de Johannesbourg sobre desenvolupament sostenible, i, com a novetat, 280 acords entre governs nacionals, institucions internacionals, món empresarial, grups de treballadors, ONG, etc.En conjunt, a Joannesbourg els punts d’acord van ser menys i de menor entitat que els adoptats deu anys abans.

Entre una cimera i altre s’avançà vers una preocupació per les complexes relacions entre natura, societat i tecnologia.

En molts països centrals la lluita ecologista es transforma en opció política (els anomenats “partits verds”, introduint-se en la societat civil que ha començat a conscienciar-se de les necessitats del planeta: reciclatge, estalvi energètic, protecció de la natura, reducció ....

L’interès pel medi ambient és avui clar i decidit potser perquè és necessari reconèixer els problemes ambientals persisteixen i perquè el medi s’ha convertit també en un negoci rendible.

Consciència ecològica i moviments ecologistes (pàg. 85)

4. LES NOVES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES (ENERGIES ALTERNATIVES)

Definició

Tipus

Avantatges i inconvenients

Les energies renovables a Espanya: pàg.65

5. CAMINS DE SOLUCIÓ. PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

L’any 1987, una “Comissió Mundial del Medi Ambient i del Desenvolupament”, i arrel de les conclusions de la Cimera d’Estocolm, va publicar un document que ha estat conegut com l’Informe Brundtland”, en el qual es proclamava la necessitat de treballar en la direcció d’un desenvolupament sostenible, entès com aquell que satisfà les necessitats actuals (generacions presents) sense comprometre les necessitats de les generacions futures. Una activitat sostenible és aquella que podrà continuar indefinidament sense malmetre l’entorn. Cal entendre el concepte, doncs, des del punt de vista de la millora de la qualitat de vida dels éssers humans, però mantenint la capacitat de regeneració dels ecosistemes.

A l’Informe Brundtland van quedar definits els tres pilars que s’han de conciliar en una perspectiva de desenvolupament sostenible: progrés econòmic, justícia social, i preservació del medi ambient. (pàgs.84 i 85)

D’aquesta manera es posa en joc el que s’ha anomenat “solidaritat intergeneracional”, es planteja la necessitat de trobar nous models de producció i consum que realment siguin viables per a tots, ara i en el futur.

Pàgina 9 / 22

Títol del document

Les institucions internacionals han acceptat aquesta proposta, almenys en el seu discurs oficial. Així doncs, en els documents aprovats en les darreres Conferències Mundials convocades per Nacions Unides, s’ha demanat reiteradament un progrés en el sentit d’un desen. Sostenible.

El canvi que cal fer per viure de manera sostenible i per tenir cura de la Terra comporta, a la vegada, un canvi de valors per a la major part de persones (formem part d’una gran comunitat de vida i esdevenir més conscients dels efectes de les nostres decisions sobre les altres societats).

El progrés cap a unes activitats productives sostenible ha d’integrar mesures legals, socials, econòmiques i tècniques amb el propòsit d’aconseguir la sostenibilitat a tots els nivells, i ha d’involucrar les persones tant individualment com col.lectivament.

Es tracta de combatre una economia que no té en compte factors ecològics importants, com ara l’esgotament d’alguns recursos naturals, o la contaminació de l’aire i les aigües. (mirar exemple pàg. 24 i 25 del Quadern de CiJ: “El repte de la terra”, nº 89, J. Menacho): internacionalitzar els costos ecològics.

SOLUCIONS PER LA SOSTENIBILITAT (pàgs. 86 i 87)

- L’educació ambiental- El consum responsable- El reciclatge- La banca ètica- L’agricultura ecològica

6. PROBLEMES DEL MEDI AMBIENT ACTUALS

EL SÒL

Pàgina 10 / 22

Títol del document

Sembla que ha de ser un recurs del qual no ens hem de preocupar, perquè aparentment és il.limitat.

Però presenta limitacions: escassetat des d’un punt de vista del seu aprofitament agrícola: 22% de la superficie continental terrestre adequada per l’agricultura.La resta és coberta per : gel, massa seca o massa humida, massa pendent o no adequades.

Es tracta d’un recurs excloent.

DEGRADACIÓ DEL SÒL =pèrdua de la capacitat del sòl per suportar la vida humana o vegetal.Podem parlar de diferents graus segons la seva intensitat:

- lleu- moderada- severa- extrema

CAUSES DE LA DEGRADACIÓ :

- SOBREPASTURA: elimina la cobertura vegetal i per tant exposa el sòl a l’erosió del vent i de l’aigua.

- ACT. AGRÍCOLES I FORESTALS- ACTIVITATS INDUSTRIALS - DESFORESTACIÓ- INCENDIS (causes: sequedat, abandonament de les explotacions agràries, mala gestió

forestal...., pàgs. 79)

DESFORESTACIÓ

Fa 300 anys : el 60% de la superfície terrestre estava coberta de boscosAnys 40: el 45% Actualment: només el 33% de la terra coberta de boscosEs calcula que, al ritme actual de desforestació, els pròxims anys els boscos ocuparan el 25%. Segons dades de l’informe Word Resources Insititute de 1998, es perd cada any un 0’3% d’aquesta superfície

- Aquesta pèrdua de massa forestal o bosc segueix un ritme molt més ràpid als països en vies de desenvolupament: - Amèrica Central (37%: 2/5 parts) - Àfrica tropical: 52% - Àsia monsònica: 42%El ritme de desforestació supera, fins i tot, el 3% en alguns països, com ara Filipines, Costa Rica, El Salvador.

La raó: la sobreexplotació dels boscos d’arreu del món, sobretot a les zones intertropicals.

CAUSES:

- l’explotació comercial de fustes nobles, per satisfer necessitats de les industries i països desenvolupats. Aquesta explotació és una manera de fer front al seu endeutament, per part dels països en vies de desenvol.

- L’agricultura itinerant per cremació, junt amb la demanda de llenya com a combustible per satisfer necessitats de població empobrida.

Pàgina 11 / 22

Títol del document

- El creixement demogràfic a molts països de les zones tropicals ha fet augmentar les necessitats de noves terres, destinades als conreus i a la urbanització

CONSEQÜÈNCIES:

El principal problema de la tala d’arbres als boscos tropicals és l’impacte sobre la biodiversitat existent.

Els problemes principals que provoquen la desforestació dels boscos són:

- l’erosió dels sòls a causa de la desaparició de la coberta vegetal, que reté les formacions superficials i evita l’erosió produïda per l’aigua de la pluja.

- La pèrdua de fertilitat dels sòls: la desforestació provoca que la quantitat de fulles i matèria vegetal morta, que aporta sals minerals, disminueixi.

- Efectes sobre l’atmosfera : els boscos tropicals produeixen ¼ part de l’oxigen de l’atmosfera i, a més, absorbeixen grans quantitats de CO2. Per tant, s’agreuja l’efecte hivernacle.

- La pèrdua de biodiversitat: la desaparició de valuoses espècies vegetals i animals.

DESERTITZACIÓ

La desertització es defineix com la transformació d’un territori en desert per causes humanes, i conseqüentment la pèrdua de productivitat del sòl. Això passa en regions molt localitzades de zones climàtiques que es caracteritzen per un grau d’aridesa.Causes:aridesa d’un territori + alta variabilitat de precipitacions+ act. humanes(sequera) (explotació de recursos naturals per sobre de les seves possibilitats condicions climàtiques poc favorables)

L’impacte humà sobre ecosistemes fràgils de les regions semiàrides és el detonant dels processos que conduiran a unes condicions desèrtiques.

- el 19% de la superfície de la terra estan sota l’amenaça de processos de desert.

El continent més amenaçat és l’Àfrica. Més del 40% de la seva superfície està amenaçat pe aquest fenomen. Si es considera que el 43 % del continent ja està ocupat per deserts , això implica que només el 17% del continent està lliure de l’amenaça del desert.

Solucions a la desertització i erosió

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Aquesta contaminació es produeix quan s’afegeixen a l’atmosfera gasos que són resultat de l’activitat humana. (tema a desenvolupar més endavant)

7. MINERALS NO ENERGÈTICS COM A FONT DE MATÈRIES PRIMERES

- La majoria dels processos industrials necessiten mat.primeres per elaborar objectes, i la industrialització ha generalitzat el consum d’energia i de recursos minerals.

Pàgina 12 / 22

Títol del document

(entenem com a mat.primera tant les obtingudes de la natura com les semielaborades per la indústria)

- els minerals constitueixen un dels recursos més importants de les soc. Desenvolupades.

- els minerals no energètics son tant o més importants que els energètics. No produeixen energia, però es converteixen en mat. Primeres per la a la construcció, fabricació d’eines,...

- l’extracció de minerals es va iniciar de manera generalitzada durant la Rev. Industrial- principals minerals i localització

8. PROBLEMES DEL MEDI AMBIENT ACTUALS

Pàgina 13 / 22

Títol del document

L’AIGUA

L’aigua i el sòl: dos recursos escassos i necessàris. I dos factors que limiten la producció agrícola.

L’aigua dolça és un recurs escàs i alhora imprescindible per a la vida.El repartiment de l’aigua al planeta: 21 % del planeta és terra i un 79% del planeta és aigua.De l’aigua de la terra només un 3% és dolça, però un 0’60% són aigües subterrànies, un 0’01% són aigües superficials i un 2’39% són aigües polars i glacials.

És un recurs renovable. Els processos d’evaporació i pluja produeixen contínuament aigua dolça que es precipita a tots els continents. Així es renova l’aigua dolça disponible, però també la limita al règim de pluges. Com que les precipitacions no són uniformes a tot el planeta, en determinades zones l’aigua que hi ha és suficient per a les necessitats humanes, mentre que en altres el subministrament d’aigua és insuficient, i això pot comportar importants dificultats per mantenir la pròpia vegetació o població (pensem en gran part de l’Àfrica, l’Orient Mitjà, oest d’EUA,...)

El màxim consumidor d’aigua és l’agricultura, amb gairebé el 70% del total, la resta de l’aigua es consumeix en activitats industrials (20% aprox.) i domèstiques (10% aprox.). Aquest consum o ús depèn dels països (desenvolupats o subdesenvolupats). Mirar llibre pàgina:

Es produeix un ús excessiu d’aigua en un lloc quan se’n consumeix més de la que hi ha disponible en aquell mateix lloc:

Consum diari per països (xifres de litre per habitant i dia) Catalunya : 200 Europa: 125 Los Angeles 500 Japó 300 Sudan 10 Calcuta 20

El Programa de l’ONU per al Medi Ambient estableix la necessitat bàsica d’aigua en 50 litres per persona i dia.

Parlem d’un malbaratament de l’aigua: la cisterna d’un vàter occidental gasta la mateixa aigua que un ciutadà d’un país subdesenvolupat en un dia).

L’ONU alerta de la falta d’aigua dolça. Actualment, més de mil milions de persones (la majoria del Tercer Món) no tenen accés a l’aigua potable i 2400 milions estan mancats de serveis bàsics de sanejament. L’informe de la Cimera Mundial sobre l’Aigua Dolça, celebrada a Bonn (2001) indica que la contaminació i l’escassetat d’aigua per a l’alimentació i la higiene provoquen la mort de 12 milions de persones a l’any.Al Brasil, el país més ric en aigua , 80 milions de persones no tenen accés a l’aigua ( sobre un total de població de 168 milions de persones –l’any 2001-, i això representa el 2’83% de la població del món).

Per atenuar aquesta crisi s’han de posar en marxa accions coordinades en l’àmbit internacional que impliquen els governs però també els usuaris i els que tenen la responsabilitat de gestionar-la.

L’aigua te un paper fonamental en les millores sanitàries , i l’ús d’aigua no contaminada evita moltes malalties.

Pàgina 14 / 22

Títol del document

Malalties associades al consum d’aigua en males condicions:- malalties causades per aigua contaminada o residus procedents dels humans o d’animals, que

contenen bacteris i virus: còlera, tifus, hepatitis i diarrees. Aquestes són les malalties que provoquen més morts al món.

- Malalties causades per falta d’higiene i que es transmeten d’animals parasitaris, com les puces, polls, xinxes,...

- Malalties provocades per paràsits que s’instal.len a l’organisme humà a través de l’aigua- Les afeccions que tenen l’origen en insectes relacionats amb l’aigua, com el mosquit que

provoca el paludisme,...

La majoria d’aquestes malalties es poden evitar i curar amb mesures higièniques i medicaments, però als països “pobres”, el creixement de barris suburbials a les grans ciutats (barraquisme) fa difícil proveir d’aigua potable a milions de persones.

Possibles solucions a l’ús excessiu d’aigua

- Transvasaments: són canals que porten l’aigua d’una zona a l’altra. Mitjançant aquest sistema es pal.lia la falta d’aigua en una zona aportant-hi aigua d’un altre lloc on és abundant. Els transvasaments plantegen alguns problemes que han de ser avaluats, ja que disminueixen el cabal d’aigua del riu des del qual s’extreu l’aigua i exigeixen grans obres públiques que afecten l’entorn natural.

- Ús d’aigües subterrànies. L’ús d’aqüífers pot ser una bona solució a curt termini. (són fonts d’aigua dolça per a rius.......

- La millora de pràctiques agrícoles: més del 90% de l’aigua de reg es perd per evaporació des del terra humit (moltes d’elles per fugues dels sistema de distribució). Si es milloren els sistemes de reg es poden evitar aquestes pèrdues d’aigua: com? Reg per degoteig, reg subterrani, camp de plàstic,...

LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES

Els rius i els mars són ecosistemes de gran importància per a la vida. Constitueixen hàbitats en si mateixos per a un elevat nombre d’espècies animals i vegetals. A més a més, són elements clau del cicle de l’aigua a la Terra i del subministrament d’aigua a les espècies terrestres.

CAUSES DE LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES:

Hem de parlar de contaminació de les aigües degut a l’acumulació de residus (urbans, industrials i agrícoles) que ultrapassa la capacitat per eliminar-los o reduir-los.Pràcticament tots els rius del món actualment estan contaminats, de la mateixa manera que els llacs o la llacunes dels països desenvolupats que s’extreu l’aigua profunda mitjançant bombes a un ritme més elevat que el de la seva capacitat de recuperació i es van assecant les capes freàtiques.

- Els abocaments de petroli: afecta fonamentalment al mar, ja que els grans transports de petroli es fan per mar.

- La contaminació per pesticides i adobs: que s’utilitzen en l’agricultura i que es dissolen amb aigua de pluja, que els arrossega fins els aqüífers i els rius.

Pàgina 15 / 22

Títol del document

- Els residus urbans: l’activitat humana genera aigües residuals que s’aboquen molt sovint sense depurar als rius. A les zones de la costa, aquests abocaments es fan directament al mar.

- Els residus industrials: l’activitat industrial genera metalls contaminants i residus químics i orgànics tòxics. En massa casos aquests residus s’aboquen sense depurar al mar o als rius.

Els recursos hídrics a Espanya (pàg. 54) i a Catalunya (pàg.68)

9. PROTOCOL DE KYOTO

El 16 de febrer del 2005 va entrar en vigor el Protocol de Kyoto, i així es va tancar un període que es va gestar a la Cimera de Rio (1992), va començar a caminar ‘any 1997 a Kyoto i va prendre cos el 22 d’octubre de 2004 a Rússia.

El Protocol és una acord entre països (actualment més de 140) que estableix que, en el període comprès entre els anys 2008 i 2012, el conjunt de països industrialitzats han de reduir les emissions de “gasos d’efecte hivernacle” en un 5’2 % respecte als nivells del 1990. A la U.E. en conjunt li correspon un 8%.

El Protocol estableix un complicat mecanisme de quotes i compromisos que desemboquen en el fet que les emissions entre el 2008 i el 2012 siguin un 5’2% inferiors a les registrades l’any 1990: Les mesures i els procediments per aconseguir els objectius marcats són molt precisos i molt complexos. Cada país esta obligat a una quota de reducció d’emissions en uns terminis determinats, si bé té la potestat de programar-ne el ritme. Per exemple, el govern espanyol ja ha anunciat que ajorna el gruix de les restriccions fins a l’any 2008

El Protocol estableix diferents mecanismes per a reduir les emissions de CO2:

- Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN): els governs dels països industrialitzats i les empreses privades que transfereixen tecnologies netes a països del sud, invertint en projectes de reducció d’emissions o en abocadors, rebran certificats d’emissió que amplien les seves possibilitats d’emetre gasos hivernacle en els seus mateixos països.Per obtenir la certificació de les missions, les parts interessades (país industrialitzat i país receptor del projecte) hauran de demostrar una reducció real d’emissions, mesurable i prolongada en el temps.

- Aplicació conjunta (AC)Aquest mecanisme es diferencia de l’anterior fonamentalment en el fet que l’acord es produeix entre dos països industrialitzats: un dels dos inverteix en l’execució d’un projecte que té per objectiu reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A l’altre país.

Tots dos països en surten beneficiats: el país inversor aconsegueix certificats per reduir emissions a un preu més baix del que li haurien costat dins les seves fronteres, i el país receptor obté la inversió i la tecnologia.

És innegable que els MDN poden contribuir a reduir emissions futures als països del Sud i potenciar la capacitat de transferència de tecnologies netes. El problema rau, principalment en el tipus de projectes.

- Comerç d’emissions: Si en els dos casos anteriors es tractava de canvi, aquí estem parlant de compravenda en sentit estricte. El CE és una compravenda d’emissions de gasos d’efecte hivernacle entre països que tinguin objectius establerts dins el PK, és a dir, entre els països industrialitzats. Els qui emetin gasos d’EH en quantitats menors a les que el PK els assigna, podran vendre

els seus “drets d’emissió” a altres països, que així veuen ampliades les seves

Pàgina 16 / 22

Títol del document

possibilitats d’emetre els gasos esmentats. (Entrarà en vigor l’any 2008 a nivell internacional)

És evident que aquest mecanisme no redueix les emissions, sinó que, en tot cas, significa una redistribució de la qual surten beneficiats els més poderosos. Si no s’estableix una quota total estricta dels drets d’emissió que en garanteixi el compliment, el PK serà un mer estratagema per evitar sancions, no pas un mecanisme per frenar el deteriorament ambiental.

- Boscos que s’ho empassen tot: els boscos són considerats i anomenats pel PK abocadors que “s’empassen “ CO2, de manera que els països que duguin a terme polítiques actives de reforestació veuran incrementades les seves quotes d’emissió. Això ha permès, per exemple, que Austràlia haig aconseguit, a causa de la seva política de reforestació, permís per emetre l’any 2012 un 8% més que l’any 1990. Tot i ser un dels principals països en emissions de CO2 per càpìta i encara no haver ratificat el Protocol.

CONSEQÜÈNCIES MOLT DESIGUALS

El canvi climàtic és un problema global, els efectes del qual, ja visibles, són també globals. Segons l’estudi “Canvi climàtic i salut humana. Riscos i respostes” (OMS), el canvi climàtic i el deteriorament del medi ambient, com ara la contaminació atmosfèrica, la de l’aigua o la del menjar, van provocar 150.000 morts l’any 2000.

Per molt paradoxal i injust que pugui semblar, els efectes afecten les poblacions gairebé en proporció inversa a la seva responsabilitat.Adverteixen ( els informes d’avaluació sobre el C Climàtic)que els impactes més importants seran sobre els recursos d’aigua i sobre la producció d’aliments, sobretot en zones tropicals i subtropicals.També adverteixen que els efectes siguin més grans per als països subdesenvolupats , en termes de pèrdues de vida i efectes adversos sobre l’economia. El PIB d’aquests països s’està veient més afectat per la meteorologia extrema que el de p. Desenvolupats.

Però l’impacte no només és econòmic, les repercussions sobre l’aigua tenen conseqüències sanitàries. I el continent més vulnerable és l’Àfrica.

Davant les catàstrofes relacionades amb el canvi climàtic, les poblacions empobrides són molt més vulnerables abans, atès que tenen menys mecanismes de previsió i d’informació, i fins i tot de mitjans de prevenir-les en cas que se’n tingui informació; durant, sobretot per la precarietat de les pitjors infraestructures i mitjans d’auxili; i després, quan països amb mitjans que ja són precaris i d’escassa capacitat financera per recuperar-se, veuen com la situació encara empitjora a causa d’una catàstrofe.

Un dels efectes més preocupants de l’augment de les temperatures serà l’elevació del nivell del mar. Les conseqüències del CC ja estan afectant la forma de vida i les possibilitats de desenvolupament de

les poblacions dels p. En vies de d.. Cada vegada més persones es veuen obligades a desplaçar-se per fer front a les dificultats per mantenir el seu estil de vida, els “refugiats pel canvi climàtic” ja són una realitat.

Informacions a:Informes anuals del PNUD:http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol/

Ajuda Oficial al Desenvolupament en EnergiaEnginyeria sense Fronteres i Greenpeace, 2005www.greenpeace.org/espana/reports/ayuda-oficial-al-desarrollo-en

Pàgina 17 / 22

Títol del document

www.crisisenergetica.orgwww.edudaecologica.org/campana.html

Sobre canvi climàtic:Oficina Espanyola de Canvi Climàtic:www.mma.es/cat/oecc/index.htm

Sobre el Protocol:http://archivo.greenpeace.org/Clima/kioto.htm

10. ELS RECURSOS MINERALS COM A FONT D’ENERGIA

1. EL PETROLI

Té una importància econòmica i política excepcional. És un recurs no renovable, cada cop més car És la indústria tecnològicament més avançada. Aquest combustible, juntament amb el gas natural, representa més de la meitat de l’energia que es

consumeix actualment al món (petroli 40% aprox.) Producte estratègic (el que implica la vigilància de les refineries, pous, trajectes, atemptats,.....)

Del petroli s’extreuen:- carburants per a motors d’automòbils i avions- fuel per a indústries i centrals tèrmiques- gas (butà i propà) per ús industrial i domèstic- 1eres. Matèries per a indústria petroquímica que produeix plàstics, detergents, adobs,...

La prospecció i explotació d’un jaciment, l’evacuació i l’emmagatzematge del petroli en brut, així com el refinatge, exigeixen grans inversions i tècniques molt complexes i especialitzades.Això explica que l’explotació sigui a mans de poques companyies capaces de fer les inversions oportunes i subministrar les tècniques necessàries. Algunes d’aquestes companyies són: Standard Oil, Shell Petroleum Corporation, Anglo Iraniam, British Petrolium,...

Fins 2ª Guerra Mundial, el petroli va ser un producte bàsicament americà (1929, els EUA proporcionava el 70 % del total i el continent americà el 84% de la producció total)

A partir de 1950, els països de l’Orient Mitjà van relegar a un 2n. pla la producció del continent americà.El món àrab proporcionava més del 60% de l’exportació mundial.

Els principals jaciments de petroli es localitzen, avui dia, a l’Orient Mitjà ( on es troben 1/3 de les reserves mundials), als EUA, a l’antiga URSS, Mèxic, Veneçuela, nord d’Àfrica i golf de Guinea. (bàsicament els països membres de l’OPEP i alguns altres).

L’OPEP: Organització de Països Productors de Petroli, es tracta d’una organització creada l’any 1960 a la Conferència de Bagdad que ............

Les principals zones industrialitzades del món i, especialment Europa i Japó, en són deficitàries, depenen energèticament dels països productors.Europa rep aproximadament el 50% del petroli que es ven al mercat i el Japó ha arribat a importar el 15% de la venda.

Pàgina 18 / 22

Títol del document

Entre el 1950 i 1970 el petroli era abundant i molt barat, i per això ningú es preocupava de limitar-ne el seu consum. Va ser a partir del 1973, i com a conseqüència de la CRISI DEL PETROL I que es produeix una disminució o desacceleració d’aquest consum.

A partir de 1973, i coincidint amb la quarta guerra araboisraeliana, l’OPEP va decidir incrementar el preu del barril del petroli

Fins aquell moment, s’havia fet una política d’energia barata, però amb aquest increment,.....

Aquesta crisi repercuteix sobre les economies dels països industrialitzats, suposarà un cop molt fort per economies del Japó i Europa, i també dels EUA i Canadà ( de fet els EUA produïa petroli però també era consumidor, a partir de la crisi els jaciments d’Alaska seran rentables)

Això evidencia l’enorme dependència energètica d’aquests països.

La distribució, el mercat i l’evolució dels preus del petroli en els últims 30 anys ha variat considerablement:

1. Des de principis dels anys 70, la producció mundial de petroli s’ ha incrementat en un 30%. El

consum no ha parat d’augmentar i es preveu que, en els 20 anys següents, segons estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia, creixerà encara a un ritme de l’1’9 % anual, situant-se en el 2020 en quasi 115 milions de barrils per dia.

2. La utilització del petroli com a arma política per part dels països àrabs l’any 1973, va disparar el preu, que només en un any es van multiplicar per cinc.

3. La participació de l’OPEP en la producció mundial de petroli ha passat de representar el 53% del total (mitjana del 1970-74) al 43% (mitjana del 1997-2001). És una caiguda significativa que va arribar al seu màxim en la segona meitat dels 80 quan els països de l’OPEP només aportaven una tercera part de la producció mundial.La pèrdua de quota de producció de l’OPEP s’ha compensat amb una major producció de petroli principalment al Canadà, Xina, Brasil,Mèxic, Noruega i el Regne Unit ( en conjunt van passar d’una mitja de 3’1 milions de barrils per dia el període 1970-74, a 12’4 milions de barrils/dia entre 1997-2001). En canvi, els EUA: del 9’3 milions va passar als 6’1, i l’antiga URSS de 7’9 a 6’3, van disminuir la producció en termes relatius i absoluts. En el primer cas, EUA, la caiguda de preus va provocar un increment de les importacions en detriment de la producció. En canvi, la URSS que havia estat el major productor mundial durant els anys 80 superant els 10 milions de barrils diaris, l’obsolència tecnològica dels sector hidrocarburs i la crisi política de la desaparició de l’URSS van repercutir en la caiguda de la producció

4. Resumint, en les darreres tres dècades s’han incrementat la producció de petroli i s’ha incorporat nous productors amb força al mercat mundial en detriment de l’OPEP. Tot i així, els països de l’OPEP continuen aportant més del 40% de la producció mundial i el seu percentatge de reserves provades supera a la de tots els altres països.

L’encariment del petroli va originar: augment da la inflació, causat per l’increment dels preus del

transport i mat. primeres, es va disparar l’atur, tancament de fàbriques, especialment aquells que no tenien fonts d’energia pròpies.

Com fer front?Les economies van haver d’aplicar polítiques d’estalvi energètic i estratègies de diversificació energètica per fugir de la dependència, com per exemple la utilització de l’energia nuclear.

Pàgina 19 / 22

Títol del document

El petroli és el combustible fòssil més contaminant, tant per les seves emissions de CO2 que provoca la seva combustió com pels greus efectes que ocasionen els vessaments de petroli al mar, i que produeixen els accidents dels petroliers.

Article de La Vanguardia, dilluns dia 24 de decembre 2007: “Superpotencias el petróleo caro”

Petronacionalisme

Selecció d’exemples de conflictes sorgits a causa dels recursos(Taula de l’Estat del món 2002, pàg. 154)

2. EL GAS NATURAL

El fort increment en la demanda de combustibles i l’accelerat esgotament de les actuals reserves de petroli atorga actualment al gas natural un protagonisme més gran en el panorama energètic mundial.

En la darrera dècada la producció de gas natural ha crescut més del 18% . Es parla que s’ha convertit en una alternativa parcial al petroli, sobre el qual te avantatges de producció i mediambientals.

El gas natural no és una energia neta ni renovable, per tant no és una opció sostenible. Però, no obstant, es tracta de la menys bruta de les tres energies fòssils perquè té un perfil més baix de les emissions de CO2 i de diòxid de sofre, entre altres contaminants. Els experts consideren el gas natural com una energia de transició , entre el vell model basat en el carbó fins a arribar a les energies renovables.

Es presenta en forma gasosa (gas natural no liquat), per tant més difícil de transportar i d’emmagatzemar, però la liqüefacció fa possible que sigui transportat en vaixells o a través de gasoductes.

Té una alt poder calorífic i el seu consum ha anat creixent en les darreres dècades

S’utilitza com a combustible domèstic i industrial, i com a primera matèria en la indústria química.

Els seus jaciments es troben molt més repartits per arreu del món. Però les reserves més grans es troben a Rússia, amb una 30’7% del volum dels jaciments que s’exploten fins ara.

Rússia amb EUA produeixen el 40% del total i els 17 primers països productors el 84% (dades de l’any 2000), i entre aquests 17 països podem trobar Iran, Qatar, Aràbia Saudita, EAU, Veneçuela, Bolívia, Canadà, ....

La OPEP produeix el 40% del petroli, però només el 16 % de gas natural.

La dependència energètica en el cas del gas natural no liquat és molt menor per la major disseminació dels jaciments i per la importància dels situats a Europa Occidental i Amèrica del Nord (Holanda, Regne Unit, Noruega, Canadà, Mèxic, Romania, Argentina,....)

Tot i així, el mercat del gas natural també és motiu de conflictes internacionals i polítics.

Pàgina 20 / 22

Títol del document

A Espanya, el consum de gas natural ha experimentat un important creixement al llarg dels darrers anys. L’any 2005 va arribar als 376.000 gigawatts/hora (GW/h), xifra que representa un 17’6% més que l’any anterior.

La procedència d’aquest gas que arriba a Espanya és importat majoritàriament d’Argèlia, des d’on arriba el 57% del total. Les empreses de distribució compren la resta a països del golf Pèrsic (16%), Noruega (11%) i Nigèria (7’5%), entre altres.

Informació del gas natural a Espanya pàg. 63

3. EL CARBÓ

Informació del carbó a Espanya pàg. 62

Encara avui, una de les fonts d’energies més utilitzades. Combustible bàsic durant la Rev. Industrial.

Hi ha diferents tipus de carbó segons la composició i el poder calorífic: antracita, és el més pur i utilitzat a les centrals tèrmiques; l’hulla, amb més impureses, té un poder calorífic menor; el lignit, la torba.

S’utilitza també com a matèria primera en la indústria siderúrgica i per l’obtenció de derivats com el quitrà i el gas.

Font d’energia força contaminant, ja que la seva combustió produeix emissions de CO2 i genera residus sòlids

El fet que molt països del món disposis de reserves de carbó i que la tecnologia per obtenir-ne energia sigui més senzilla fa que sigui utilitzada a molt països en vies de desenvolupament.

Principals jaciments de carbó: EUA, Xina, zones d’Europa, Índia, Austràlia.

4. ENERGIA NUCLEAR

L’energia nuclear s’obté del calor alliberat en el procés de fissió dels nuclis dels àtoms dels minerals radioactius. Especialment s’utilitza urani enriquit.

S’utilitza com energia primària per a l’obtenció d'electricitat. L’energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli

A causa de l’alt nivell tecnològic necessari i d’una inversió econòmica inicial molt alta, la majoria de les

centrals nuclears es troben al països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó. En els darrers anys alguns països en vies de desenvolupament, com la Índia, el Pakistan, Mèxic o la Xina també han incorporat aquest tipus d’energia. Pel que fa a les reserves, els principals països productors d’urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia.

Sobre els avantatges i els inconvenients : El procés de fissió no produeix CO2 per aquest motiu es postula aquesta energia com a alternativa als combustibles fòssils per reduir l’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Pàgina 21 / 22

Títol del document

L’energia nuclear té un poder calorífic molt alt: amb uns pocs quilograms d’urani ja es pot posar en funcionament una central nuclear i la rendibilitat econòmica de l’energia és alta.

El principal problema de la utilització d’aquesta energia es l’alt cost ecològic que té, des de l’obtenció del mineral d’urani, el procés d’enriquiment, i la utilització com a combustible genera una sèrie de residus contaminats que són molt difícils de tractar, amb una vida radioactiva molt llarga i que cal emmagatzemar en algun lloc.

Un altre inconvenient és el risc d’accident que poden tenir conseqüències nefastes tal com han demostrat els accidents de les centrals nuclears de Harrisburg als EUA el 1978 o el de Txernobyl a l’antiga URSS el 1986.

Pel fet que la tecnologia és força complexa i els residus radioactius són potencialment utilitzables en la fabricació d’armes nuclears, la tecnologia es troba en mans d’uns pocs països, fet que crea dependència tecnològica i conflictes geopolítics (acords de limitació nuclear que alguns estats no accepten... proliferació d’arsenals nuclears a països amb inestabilitat política (Pakistan, Iran, Corea del Nord, etc.).

5 . LES NOVES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES (ENERGIES ALTERNATIVES)

Definició

Tipus

Avantatges i inconvenients

Les energies renovables a Espanya: pàg.65

Les principals energies renovables són la solar, l’eòlica, la geotèrmica o mareomotriu, la biomassa, tractament de residus orgànics.

Pàgina 22 / 22