Convivint amb l’artritis reumatoide
Autores: Maria Berruezo Llacuna, Sara López Ruiz
Tutor: Marcel Costa
Mentor: Xavier Muñoz de l’Escola Pia Sant Antoni
Aprenentatge i Ensenyament de les Ciències Naturals III
Màster en formació de professorat de secundària,
especialitat de Ciències Naturals.
Universitat Pompeu Fabra, curs 2015-1016
2
ÍNDEX
Presentació 3
Programació:
1. Introducció 5
2. Contexts d'aprenentatge i d'aplicació 5
3. Treball per competències 5
4. Objectius d'aprenentatge 7
5. Continguts 8
6. Consideracions al voltant dels continguts 9
7. Seqüència d'activitats 10
8. Criteris generals d'atenció a la diversitat 16
9. Criteris generals d'avaluació 16
10. Connexió amb altres matèries 17
Material per a l'alumnat
Sessió 1:
a) Presentació del context i qüestionari inicial 18
Sessío 2:
a) Rúbrica avaluació de la infografia 20
Sessió 3:
a) Rúbrica de coavaluació del treball en grup 22
b) Graella d'ampliació de conceptes 23
Sessió 4:
a) Activitat d'aplicació 25
Sessió 5:
a) Examen contextualitzat 27
3
Presentació
La següent seqüència didàctica està encarada per a treballar-la a una classe de segon de
Batxillerat de Biologia a l’Escola Pia Sant Antoni de Barcelona.
A través de les diferents sessions es pretenen abordar conceptes d’immunologia, tractant-los
amb els alumnes mitjançant el cas d’una noia a la que se li diagnostica artritis reumatoide
(malaltia autoimmune), i com això li canvia la vida. També es passarà un vídeo d’una notícia en
la que apareix aquesta noia parlant de la seva malaltia (així es dóna més realisme al context).
Això, servirà de fil conductor al llarg de les sessions plantejades, on l'alumnat anirà fent-se
preguntes i recerca d’informació, alhora que va integrant els diferents conceptes a la seva
pròpia xarxa d'idees.
Així, un cop finalitzada la seqüència didàctica, els alumnes hauran assolit els conceptes bàsics
de la immunologia, sobre els quals, podran ampliar el seu coneixement, posteriorment a les 5
sessions plantejades. Aquesta seqüència didàctica, els permetrà tractar els tipus d'immunitat,
els òrgans que formen part del sistema immunitari, el concepte d'antigen i d'anticòs, les
cèl·lules que participen de la resposta immune i l'autoimmunitat.
El fet de plantejar les diferents sessions de manera contextualitzada a través del cas de la noia
que pateix l'artritis reumatoide, permet als alumnes, els quals en un futur molt proper hauran
de presentar-se a la selectivitat, trobar l'aplicabilitat al nou coneixement adquirit. D'aquesta
manera, aprenent amb un exemple de malaltia coneguda, es captarà l'atenció de l'alumne,
fixant el seu interès en les preguntes que es faci i la posterior recerca d’informació en grups.
Així doncs, s'utilitzarà com a recurs didàctic, l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquest
recurs consisteix en presentar un problema a l’alumnat, en el cas d’aquesta seqüència
didàctica, la noia que pateix d’artritis reumatoide, i promoure que els propis alumnes es facin
preguntes que puguin resoldre. A partir d’aquestes preguntes, de la recerca bibliogràfica en
petits grups posterior, i de la final posada en comú amb tot el grup classe, es treballaran els
diferents conceptes d’immunologia que volen introduir-se.
Un dels possibles perills de treballar amb un context és que els alumnes perdin el fil i deixin de
veure la connexió entre els conceptes treballats i el context proposat. Per tal que això no passi,
a part de la posada en comú de la informació buscada en petits grups, es demanarà que cada
grup dissenyi una infografia i elabori un text amb tota la informació recollita. Totes aquestes
infografies i texts es repartiran a cadascun dels alumnes, així tindran tots els conceptes
treballats explicats de forma esquematitzada i connectats entre si.
A la primera sessió de la unitat didàctica, després de repartir el cas i veure el vídeo, i contestar
un qüestionari sobre idees prèvies, farem una "pluja de preguntes" amb els alumnes, per tal de
que siguin ells mateixos els que guiïn cap on vulguin la recerca, sempre acompanyats del
docent. Es definiran uns grups d’alumnes segons la temàtica que els toqui aprofundir, i a través
d’aquests grups s’aniran tractant els conceptes més importants. Finalment dissenyaran la
infografia la qual serà repartida a tota la classe i avaluada per part del docent. Així el gran gruix
de treball de la seqüència didàctica recau en aquests grups d’alumnes, centrant l’atenció en el
treball cooperatiu.
4
Els conceptes treballats en la seqüència didàctica s’avaluaran sobretot a través d’una activitat
final d’aplicació que s’inclou en el mateix context de treball plantejat, després de la posada en
comú de la informació buscada per tots els petits grups, i del visionat d’un vídeo explicatiu
sobre la malaltia de l’artritis reumatoide. Aquesta activitat, serà avaluada de forma conjunta
amb tot el grup classe. A més a més, per tancar la seqüència, farem un examen basat en
diferents casos sobre els quals els alumnes podran demostrar els conceptes adquirits.
5
Programació de la Seqüència Didàctica
1. Introducció
La següent seqüència didàctica ha estat dissenyada per tractar conceptes del temari
d’immunologia amb els alumnes de segon de Batxillerat de l’Escola Pia Sant Antoni de
Barcelona. Aquesta seqüència es desenvolupa al llarg de cinc sessions, seguint el cicle
d’aprenentatge basat en quatre fases, de manera que es destina un espai a l’exploració d’idees
prèvies, després s’introdueixen els diferents conceptes a través d’activitats diverses, destinant
moments dins aquesta fase a l’estructuració dels nous coneixements adquirits a través de
l’elaboració d’una infografia, i finalment es realitza una activitat final d’aplicació dels conceptes
tractats.
2. Context
D’aprenentatge: el context es basa en l’anàlisi de la problemàtica que suposa l’artritis
reumatoide per una noia que la pateix des dels 26 anys. A partir de la pluja de
preguntes relacionades amb el cas, es definiran les qüestions a tractar durant les cinc
sessions que dura la seqüència didàctica. Aquestes preguntes seran resoltes a partir de
la recerca d’informació per part dels alumnes, distribuïts en cinc grups.
D’aplicació: hi hauran varis contextos d'aplicació. Primerament, es resoldrà una
activitat final de tancament de context sobre l'artritis reumatoide i finalment, es farà
un examen contextualitzat amb diferents casos sobre els quals s’hauran d’aplicar els
conceptes treballats.
3. Treball per competències
De les sis competències bàsiques generals per l’etapa de batxillerat, durant aquesta seqüència
didàctica es treballen les següents:
Competència comunicativa: Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos
lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies
acadèmiques i socials.
Durant la seqüència didàctica aquesta competència es treballarà sobretot a l’hora que els
grups d’alumnes realitzin les infografies i exposin la informació recollida a la resta de la classe.
Competència en gestió i tractament de la informació: és el conjunt de capacitats i
destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar
informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'àmbit
acadèmic com en la vida quotidiana.
6
Aquesta competència es treballarà sobretot a la segona sessió, on es deixa estona als alumnes
per tal que busquin informació per grups amb l’objectiu de contestar les preguntes plantejades
a través del context.
Competència en recerca: facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients
per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per
resoldre problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit
adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.
Aquesta competència sobretot s’emmarca amb les activitats que es realitzaran a partir de la
sessió de recerca d’informació. Els alumnes per tal de preparar l’exposició i la infografia que
se’ls demana hauran de cercar la informació, destriar-la de manera crítica i organitzar-la per tal
que els seus companys puguin entendre-la. D’aquesta manera es respondran les preguntes
plantejades durant la sessió d’inici de la seqüència didàctica. A més a més, amb aquesta
informació, els alumnes hauran de ser capaços de respondre a l'activitat de tancament del
context i a les activitats de la selectivitat, per acabar sent capaços d’aplicar tot el nou
coneixement en qualsevol context de treball o de la vida quotidiana.
Competència personal i interpersonal: facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i
destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i el coneixement dels altres
i, d'una altra, treballar en entorns col·laboratius.
Aquesta competència es treballa al llarg de les sessions 2, 3 i 5, ja que és en aquestes sessions
on els alumnes han de treballar en grups/parelles i organitzar-se i repartir-se la feina. A més a
més, el producte final que es demana d’aquest treball en grup, la infografia i l’exposició oral
davant de tota la classe, també l’hauran de realitzar de manera col·laborativa. Per tal d’avaluar
aquest treball en grup es passarà, a més a més, una rúbrica als alumnes que permetrà reflectir
si la feina realitzada ha estat ben repartida.
De les tres competències bàsiques específiques de la matèria de biologia al batxillerat, durant
aquesta seqüència didàctica es treballen les següents:
Competència en indagació i experimentació: implica la capacitat de portar a terme
una investigació en el context de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats
necessàries, com ara: identificar problemes; generar qüestions susceptibles de ser
investigades; dissenyar i realitzar investigacions; enregistrar i analitzar dades; treure
conclusions; elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions; fer
prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions
científiques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació amb les
evidències experimentals.
Aquesta competència es treballarà sobretot a l'iniciar la seqüència didàctica, on es demana als
alumnes que es facin preguntes sobre el context plantejat. D’aquesta manera les preguntes
s’aniran resolent a partir de la pròpia cerca d’informació per part dels diferents grups de
treball, i així amb tot el grup d’alumnes de la classe s’arribarà a unes conclusions conjuntes i a
ser capaç de resoldre diferents problemes plantejats.
7
Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: implica apropiar-
se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència no només per
utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets
observats, sinó per prendre decisions informades de com fer un ús responsable dels
recursos naturals, tenir cura del medi, hàbits de vida saludables i un consum racional i
responsable i comprendre el paper que la ciència pot tenir en el desenvolupament
més equilibrat de les diferents regions del món.
Aquesta competència es treballa al llarg de la seqüència didàctica mentre tractem les malalties
immunitàries, a la vegada que introduïm els conceptes bàsics d’immunologia, per arribar a
donar resposta als dubtes que els han sorgit als alumnes a l’inici de la seqüència, al tractar la
malaltia que està patint la Marieta, l’artritis reumatoide. A més a més, s’adonaran de la
importància que té la ciència, i en aquest cas la investigació, en la millora de la qualitat de vida
de la societat.
4. Objectius d’aprenentatge
Els objectius que es treballaran al llarg de la unitat didàctica són els següents:
Objectius de continguts:
1. Conèixer la funció del sistema immunitari.
2. Identificar els òrgans que formen part del sistema immunitari, i saber quina és la seva
funció.
3. Diferenciar els diversos tipus d’immunitat i entendre quines són les seves
característiques més rellevants.
4. Explicar de manera correcta el fonament científic del funcionament de les vacunes.
5. Saber què és un antigen i quin efecte té sobre l’organsime.
6. Saber què és un anticòs, i quina funció té dins el context del sistema immunitari.
7. Reconèixer les característiques essencials de la unió antigen-anticòs.
8. Conèixer els diferents tipus de cèl·lules que formen part del sistema immunitari i les
funcions que realitzen.
9. Identificar alteracions de la funció del sistema immune treballant l’autoimmunitat,
exemplificant-la amb l’artritis reumatoide.
Objectius procedimentals:
1. Identificar a partir d’un problema preguntes interessants a respondre.
8
2. Ser capaç de fer una recerca d’informació, seleccionant les fonts utilitzades amb
esperit crític i contrastant la informació recollida.
3. Ser capaç de fer una síntesi exhaustiva de la informació recollida, seleccionant de
manera adequada els conceptes bàsics.
4. Comunicar coneixements a través de l’ús de diferents suports (powerpoint o
infografies).
5. Aplicar els conceptes treballats en diferentes contextos de la vida quotidiana,en els
quals es tracten: VIH i Vitiligo.
6. Fer ús del raonament científic durant la resolució de problemes que tracten
malalties presents en diferents societats com són: xarrampió, VIH, dengue,
malària, malaltia de Bruton i la febre tifoidea.
Objectius actitudinals:
1. Respectar els companys a l’hora de treballar, escoltar-los, i participar activament en les
tasques.
2. Reconèixer la importància de compartir coneixement amb els companys a l’hora de
construir el coneixement propi.
3. Fomentar la col·laboració en la planificació i realització d'activitats en grup,
l’acceptació de les normes i regles que democràticament s'estableixin i l’articulació
dels interessos propis amb els altres membres del grup, respectant punts de vista
diferents.
4. Conscienciar i sensibilitzar als alumnes en front les adversitats que suposa patir una
malaltia de les tractades durant la seqüència didáctica.
5. Empatitzar amb la situació viscuda per la persona que pateix l’artritis reumatoide i la
gent que l’envolta.
9
5. Continguts
La unitat didàctica es desenvolupa dins els conceptes d’immunologia treballats a 2n de
Batxillerat. Els alumnes han d’estar mínimament familiaritzats amb els conceptes que es
treballaran al llarg de la seqüència degut a que aquests s’han anat treballant al llarg de la
secundària. Tot i això es partirà de les inquietuds i dubtes que sorgeixin dels alumnes,
assegurant així tractar tots els conceptes que encara no tinguin assolits.
Partint d’aquí els continguts que es treballaran, seran els següents:
El sistema immunitari
Quins continguts? Quan es treballen?
Quina funció té el sistema immune en el nostre organisme. Com
aquest participa en la funció de relació desenvolupada per tots els
éssers vius.
Quins tipus de resposta immune existeixen i quines funcions realitzen:
Immunitat innata
Immunitat adquirida
Quins òrgans i com participen en les funcions del sistema immune.
Què és un antigen i quins efectes té sobre l’organisme.
Què és un anticòs i les funcions que realitza dins el context del
sistema immunitari.
Quines característiques específiques té la unió antigen-
anticòs.
Quines cèl·lules participen en la resposta immunitària i quines són les
seves funcions.
Alteracions del sistema immunitari:
Concepte de malaltia autoinmune.
Tractament d’una malaltia autoinmune.
Complicacions que poden aparèixer degut al tractament.
Sessió 2-5
10
6. Consideracions al voltant dels continguts
Cal tenir en compte que prèviament a aquesta seqüència didàctica els alumnes han tractat les
funcions del sistema immunitari i les diferents respostes que poden tenir lloc a 3er de la ESO,
concretament, a l’assignatura de biologia i geologia.
Tenint en compte el que els alumnes han fet abans, durant l'educació secundària obligatòria, comprovarem a l’inici de la seqüència didàctica, amb una petita activitat d'exploració, el nivell d'assoliment dels conceptes i quina idea tenen sobre el funcionament del sistema immunitari que han assolit durant aquesta etapa mitjana de l'educació per tal de reforçar unes parts o unes altres de la seqüència didàctica elaborada.
Aquesta activitat didàctica inicial, té per tant, la intenció de fer aflorar les idees i coneixements previs dels alumnes respecte els aspectes més importants de la seqüència didàctica i aconseguir que l'alumnat es faci una primera representació dels objectius a tractar durant la seqüència. A més a més, un cop finalitzada la seqüència didàctica, aquesta activitat prèviament revisada pel docent, serà corregida de forma conjunta en la quarta sessió amb la classe, per veure com han canviat les respostes al refrescar i ampliar el coneixement sobre immunologia i així ser conscients de l'assimilació de nou coneixement que ha tingut lloc al llarg de la seqüència didàctica.
És important a més a més tenir en compte, que després d’aquesta seqüència didàctica
l’alumnat haurà de presentar-se a l’examen de les PAU, així que els continguts s’han de tractar
de manera que els permetin resoldre la tipologia de preguntes de l’examen. Així doncs, una de
les sessions de la seqüència està dedicada a fer un examen contextualitzat amb una tipologia
de preguntes semblants a les de la selectivitat, per assegurar que l’alumnat és capaç d’aplicar
el coneixement adquirit per tal de respondre a les preguntes correctament.
7. Seqüència d'activitats
Sessió 1
Activitat Intencionalitat del professor
Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió d’aula
Material i recursos
Gestió de l’aula
1. Situar el punt de partida, contextualitzar. (15 min)
Fase d’exploració d’idees prèvies.
- Situar als alumnes en un context.
- Identificar
a partir d’un
problema
preguntes
interessants
a respondre.
--- Es repartirà un text relacionat amb una noia a la que se li diagnostica artritis reumatoide (malaltia autoimmune), i com això canvia la seva vida. Aquesta noticia, conté els conctepes que de forma indirecta, volem que els mencionin en la pluja de preguntes. Després es passarà un vídeo d’una notícia en la que apareix aquesta noia parlant de la seva malaltia (així es dóna més realisme al context). Finalment es farà respondre una sèrie de preguntes als alumnes, que pretenen plasmar les idees prèvies que puguin tenir i a més fer pensar sobre les causes de l’artritis.
- Vídeo de la notícia. - Text explicant la vida de la noia.
Activitat que faran individualment.
2. Pluja de preguntes. (20 min)
Fase d’exploració d’idees prèvies.
- Fer conèixer els objectius de la seqüència didàctica.
- Fer reflexionar als alumnes sobre quins aspectes s’ha d’investigar per tal de poder resoldre un problema. - Desenvolupar la proactivitat.
- Identificar
a partir d’un
problema
preguntes
interessants
a respondre.
--- A partir dels dubtes que han pogut sorgir amb el text, el vídeo i el qüestionari es farà una “pluja de preguntes”. L’alumnat haurà de dir tot el que li agradaria investigar sobre immunitat per tal de poder acabar descobrint que és el que està desregulat en la malaltia que pateix la noia.
--- Activitat que es realitza conjuntament amb tot el grup d’alumnes.
12
- Despertar la curiositat de l’alumnat.
3. Repartició de tasques. (25 min)
Fase d’introducció de nous conceptes.
- Activar i estimular el pensament científic dels alumnes.
- Estimular l’esperit indagatiu dels alumnes.
- Dividir l’alumnat en grups de treball segons la part del problema que vulguin treballar.
- Identificar
a partir d’un
problema
preguntes
interessants
a respondre.
--- Les diferents preguntes que hagin sortit es classificaran en cinc temàtiques. Com a professores esperem que surtin els cinc temes següents:
1. Tipus d’immunitat (innata, adquirida).
2. Òrgans que formen part del sistema immunitari.
3. Concepte d’antigen i anticòs. 4. Cèl·lules que formen part del
sistema immunitari. 5. L’autoimmunitat.
Si veiem que dels propis alumnes no surten aquests temes, a través del diàleg socràtic, intentarem que quedin reflectits.
A continuació, explicarem en què consisteix fer un ABP (Aprenenetatge basat en problemes) per dividir a l’alumnat en cinc grups, i així repartir els temes sobre els quals fer recerca.
*Aquesta investigació es farà a la classe el dia següent, però s’advertirà que per tal que aquesta investigació a l’aula sigui profitosa, cadascú hauria d’investigar una mica a casa.
--- Repartir els alumnes en 5 grups de 4 persones.
13
Sessió 2
Activitat Intencionalitat del professor
Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió d’aula
Material i recursos Gestió de l’aula
1. Recerca d’informació
(60 min)
Fase d’introducció de nous conceptes.
- Afavorir l’autonomia de l’alumnat. - Potenciar la recerca crítica d’informació i el contrast de fonts.
- Desenvolupar la capacitat de reflexió.
- Promoure la curiositat.
- Ser capaç de fer
una recerca
d’informació,
seleccionant les
fonts utilitzades
amb esperit crític i
contrastant la
informació
recollida.
- Ser capaç de fer
una síntesi
exhaustiva de la
informació
recollida,
seleccionant de
manera adequada
els conceptes
bàsics.
Es treballen tots els continguts indicats a l'apartat 5 de continguts.
Cada grup farà recerca a classe sobre la temàtica escollida el dia anterior. Es demanarà que com a resultat de la recerca d’informació redactin un document (màxim 2-3 pàgines) amb tots els conceptes (per tal que tots els alumnes tinguin explicat tot el temari) i a més a més, aquest mateix document els ajudarà a elaborar una infografia. Aquesta infografia, ens l’hauran d’enviar com a molt tard dos dies abans del dia de l’exposició i serà avaluada a través d’una rúbrica repartida prèviament.
A més a més, cada grup, li donarem un link amb un Webquest que els facilitarà el procés de recerca sobre la temàtica que els hi toca a cada grup. D’aquesta manera, els alumnes s’apropien, interpreten i exploten les informacions específiques que el docent els hi assigna. A part, també en el Webquest, s’explica com elaborar una infografia i estan recollits els criteris d’avaluació. *Possiblement aquesta tasca no finalitzi a l’aula, i l’alumnat haurà de continuar la cerca i redacció a casa.
- Anar a l’aula d’informàtica.
- Webquest per grup de recerca on hi haurà:
Document on s’explica què és una infografia.
Rúbrica d’avaluació de les infografies.
Repartir els alumnes en 5 grups de 4 persones.
14
Sessió 3
Activitat Intencionalitat del professor
Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió d’aula
Material i recursos Gestió de l’aula
1. Elaboració de la infografia
(60 min)
Fase d’estructuració del coneixement
- Afavorir l’autonomia de l’alumnat. - Desenvolupar la capacitat de reflexió.
- Promoure la curiositat.
- Ser capaç de fer
una síntesi
exhaustiva de la
informació
recollida,
seleccionant de
manera adequada
els conceptes
bàsics.
Es treballen tots els continguts indicats a l'apartat 5 de continguts.
Amb tota la informació del document elaborat per cada grup a la sessió anterior, elaboraran la infografia. *Es deixa com a límit d’entrega el mateix dia a la nit, l’hauran d’entregar per correu, i a més a més, adjuntar el document redactat.
- Anar a l’aula d’informàtica.
- Webquest per grup de recerca on hi haurà:
Document on s’explica què és una infografia.
Rúbrica d’avaluació de les infografies.
Repartir els alumnes en 5 grups de 4 persones.
15
Sessió 4
Activitat Intencionalitat del professor
Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió d’aula
Material i recursos
Gestió de l’aula
1. Posada en comú de la recerca realitzada
(60 min)
Fase d’estructuració del coneixement.
- Treballar la comunicació oral de resultats.
- Avaluar el coneixement dels estudiants sobre un tema específic.
- Adonar-se de possibles conceptes que no hagin quedat clars.
- Comunicar
coneixements a
través de l’ús de
diferents
suports
(powerpoint o
infografies).
- Autoregulació
de
l'aprenenetatge.
Es treballen tots els continguts indicats a l'apartat 5 de continguts.
Es repartirà a tota la classe les infografies i els documents amb el temari realitzats per cada grup. A més a més, una graella on puguin escriure conceptes que considerin rellevants o que vulguin ampliar. Cada grup farà una exposició amb una durada màxima de 7 minuts, sobre la recerca que han realitzat i la informació que han trobat.
Igualment es repartirà una graella amb la que els propis grups coavaluaran la feina feta pels seus companys de grup i per ell mateix. Així s’establirà una nota de treball en grup que constarà de la nota de la infografia i de les coavaluacions.
Igualment les infografies seran avaluades a partir d’una rúbrica que es mostrarà als alumnes abans que les facin, per tal que siguin conscients dels criteris d’avaluació. * Per anar controlant els conceptes bàsics que cada alumne apunta a la seva graella, nosaltres portarem un llistat dels que considerem essencials, per garantir que tots els tinguin anotats, independentment que puguin enriquir-ho amb d'altres que els interessin.
- Projector i pantalla per projectar els power points dels grups que n’hagin fet.
- Fotocòpies de les infografies de cada grup.
- Rúbrica de coavaluació de treball en grup.
- Rúbrica d’avaluació de les infografies (pels professors).
Repartir els alumnes en 5 grups de 4 persones.
16
Sessió 5
Activitat Intencionalitat del professor
Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la
gestió d’aula
Material i recursos
Gestió de l’aula
1. Exemple (10 min)
Fase d’aplicació del nou coneixement.
- Permetre a l’alumnat veure l’aplicabilitat dels conceptes treballats fins al moment, al context presentat inicialment.
- Identificar en diferents
contextos de la vida
quotidiana, punts on es
puguin aplicar els
conceptes treballats.
Es treballen tots els continguts indicats a l'apartat 5 de continguts.
S’iniciarà la sessió amb un vídeo explicatiu de l’artritis reumatoide.
- Vídeo d’explicació de l’artritis.
Es farà l'activitat amb tot el grup classe de manera que pot intervenir qualsevol alumne.
2. Activitat de conclusió i tancament del context. (50 min)
Fase d’aplicació del nou coneixement.
- Mostrar a l’alumnat l’aplicabilitat dels conceptes treballats.
- Identificar en diferents
contextos de la vida
quotidiana, punts on es
puguin aplicar els
conceptes treballats.
- Trobar l’aplicabilitat a tots els conceptes treballats en la malaltia amb la qual hem iniciat la recerca.
Es treballen tots els continguts indicats a l'apartat 5 de continguts.
Hauran de fer una activitat d’aplicació, on hauran de respondre a una sèrie de preguntes sobre l’artritis reumatoide. *S’haurà d’avisar que per la propera sessió han d’estudiar-se el temari ja que realitzaran una prova.
- Activitat de tancament de context.
Activitat que faran individualment.
17
Sessió 6
Activitat Intencionalitat del professor
Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió d’aula
Material i recursos
Gestió de l’aula
1. Resolem activitats de la selectivitat (60 min) (EXAMEN)
Fase d’aplicació del nou coneixement.
- Treballar l’aplicació del coneixement adquirit en contextos nous.
- Identificar en diferents contextos de la vida quotidiana, punts on es puguin aplicar els conceptes
treballats.
- Fer ús del raonament científic durant la resolució de problemes.
Es treballen tots els continguts indicats a l'apartat 5 de continguts.
Es repartirà un examen amb preguntes contextualitzades de la tipologia de la selectivitat, per tal que els alumnes apliquin els continguts apresos.
- Examen.
Activitat que es farà individualment.
8. Criteris generals d'atenció a la diversitat
Els coneixements que es treballaran a la seqüència didàctica s’estructuren a través d’un
context, que permet als alumnes conèixer una realitat on els conceptes treballats són útils per
explicar per què es dóna una malaltia determinada, en concret, l’artritis reumatoide.
A més a més s’utilitzen formes de gestió de l’aula inclusives, com ara el treball en grup
(utilitzant la metodologia de l'aprenenetatge basat en problemes) i les parelles. Durant
aquestes estones, a més a més, s’atendrà de forma individualitzada a tots els alumnes que ho
requereixin. D’aquesta manera s’evita la desigualtat d’assimilació dels coneixements que pot
sorgir durant les cerques d’informació.
Finalment, cal dir que també alguns dels materials han estat pensats de manera que facilitin la
comprensió per part de tot tipus d’alumnes, com ara l’ús de dos tipus de suport per tal
d’introduir el context (text i vídeo) o bé la subtitulació del vídeo de tancament del context per
tal que tot l’alumnat sigui capaç d’entendre’l.
9. Criteris generals d'avaluació
Durant la seqüència didàctica s’aniran avaluant diferents ítems, de manera que la nota final
sigui el màxim representativa de tot el que s’ha anat fent al llarg de les sessions. Per començar
es passarà a l’alumnat una rúbrica de coavaluació per tal que avaluïn als seus companys i a ells
mateixos la feina que s’ha realitzat en grup. Com a professores també avaluarem aquesta feina
amb la mateixa rúbrica, tot i que la feina que els grups hagin realitzat pel seu compte fora de
l’aula no l’haurem pogut avaluar, cosa que entre d’altres fa que creiem necessari tenir en
compte la nota que hagi rebut cadascú per part dels seus companys. Així la nota final de treball
en grup serà calculada de la següent manera: 50% la nota de les coavaluacions, 50% nota de
les professores.
A més a més, la infografia i el text realitzats per cada grup també l’avaluarem a partir d’una
rúbrica, que serà mostrada als alumnes abans de fer aquesta infografia, per tal que puguin
tenir en compte els criteris d’avaluació a l’hora de realitzar-la.
Per últim, les preguntes de la selectivitat resoltes durant l’última sessió, també seran
avaluades individualment. Donarem als alumnes set exercicis de selectivitat adaptats, i per
avaluar-los tindrem en compte les pautes de correcció de les PAU. Tot i que els alumnes
durant l’hora de classe no puguin acabar totes les activitats, això no repercutirà en la seva nota
final, ja que per avaluar, es sumaran tots els punts obtinguts en la totalitat de preguntes
contestades, i després aquests punts es dividiran entre el nombre de preguntes que s’han
contestat.
Així doncs la ponderació final de cadascuna de les activitats és la següent:
Treball en grup: 20% de la nota final (50% coavaluacions, 50% professores).
Infografia i text: 40% de la nota final.
Exercici tancament de context: 15% de la nota final
Examen amb exercicis selectivitat: 25% de la nota final.
17
10. Connexió amb altres matèries
El producte final dels treballs en grup és una infografia, d’aquesta manera l’alumnat ha de
realitzar un esquema que inclogui imatges i explicacions, que cridi l’atenció de manera visual i
que sigui clar i entenedor. D’aquetsa manera pot considerar-se que aquesta infografia, a part
d’incloure conceptes de biologia, treballa també temari de llengua (com fer un mapa
conceptual, com sintetitzar la informació i expressar-la de manera clara) i també d’educació
visual i plàstica (composició de les imatges en la totalitat de l’esquema per tal que siguin
atractives i entenedores alhora).
18
Material per a l'alumnat
Sessió 1: Presentació del context
La dificultat de cordar-se un botó
Marieta Álvarez ha dedicat la seva vida al flamenco. Li agrada, els moments que balla i ensenya a ballar són dels millors del seu dia. Pensa que és feliç i afortunada. Però no sempre ha estat així.
Un dia va aixecar-se amb molt de mal al canell esquerre. Cordar-se un botó, remoure el sucre del cafè, posar melmelada a les torrades de l’esmorzar...resultava impossible per ella, extremadament dolorós. Aquest dolor va passar a afectar les seves classes de ball, convertint-se en un mur entre el seu món i ella mateixa, una font d’impotència. I així ho va viure durant un temps, entre metge i metge, diagnòstics erronis i medicacions que no feien efecte, passant per crisis invalidants en les que se sentia immòbil com una estàtua adolorida. Qualsevol cosa que pogués tocar la seva pell, inclús un llençol, es convertia en una sensació punxant.
Finalment, gràcies a una reumatòloga del seu hospital, va ser diagnosticada d’artritis reumatoide. Aquesta malaltia afecta a 200.000 persones, 7 de cada 10 són dones. Comença per les mans i s’extén a la resta d’articulacions, fins a afectar-les totes, deixant el pacient invalidat.
Gràcies a la seva metgessa ha anat contestant a una sèrie de preguntes que li venien al cap cada cop que pensava en la seva malaltia. L’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune, en la que les cèl·lules del sistema immunitari responen contra els cartílags de les articulacions, causant inflamació i dolor. En aquest cas, no és necessària la presencia de cap antigen extern perque s’activin i secretin anticossos, no s’activa cap tipus d’immunitat contra un agent extern, sinó que els anticossos ataquen el propi cos. Així els òrgans que participen en la maduració de les diferents cèl·lules que formen part del sistema immunitari, no funcionen correctament. En aquest tipus de malaltia, a més a més, l’ús de vacunes com a prevenció, és totalment ilògic.
Marieta Álvarez recorda “la meva malaltia va començar amb inflamació i dolor al canell esquerre. Van diagnosticar-me tendinitis degut a les llargues hores que em passo ballant... tot i que a mi no m’acabava de fer el pes el diagnòstic, sempre havia ballat igual o més! Vaig anar a rehabilitació, i van ser els fisioterapeutes que m’atenien que van advertir-me que el que em passava podia ser més seriós del que creien els metges…”. Després d’haver d’assistir a urgències en més d’una ocasió, va aconseguir el diagnòstic final, artritis reumatoide. “En aquell moment el dolor s’havia extés al meu canell dret i als peus. Però vaig pensar “mai he estat malalta, ara tinc un diagnòstic, i lluitaré. Ser positiu ajuda a curar-se”.
19
Un cop llegit el text i visualitzat el vídeo de la notícia, respon les preguntes següents amb els coneixements que tinguis:
1) Quines funcions té el sistema immunitari? Quin tipus de resposta immune existeixen?
2) Saps quins òrgans formen part del sistema immunitari?
3) Contra què actua el sistema immunitari? Saps què és un antigen? Què és un anticòs? Quines funcions té?
4) Quines cèl·lules estan implicades en la resposta immune? Quina és la seva principal funció?
5) Què és una malaltia autoimmune? Quins tractaments se segueixen en aquest tipus de
malalties? Per què creus que és il·lògic l’ús de vacunes com a tractament preventiu de
l’artritis?
Sessió 4: Rúbrica d’avaluació de la infografia
Grup:
Novell Aprenent Avançat Expert
Presentació visual
No respecta els marges, el text no està ben organitzat. La lletra és difícil de llegir. Utilitza elements distractors. No utilitza línies, separadors, polígons, claus,...o només en ocasions puntuals, sense aportar una idea al conjunt.
No respecta els marges, el text no està ben organitzat. La lletra és clara i llegible. Utilitza recursos visuals que dificulten la lectura. Utilitza línies, separadors, polígons, claus... però no aporten una idea al conjunt.
No respecta els marges, però el text està ben organitzat. La lletra és clara i llegible. Els elements visuals són poc atractius. Utilitza ocasionalment separadors, línies, fletxes, claus,...de manera atractiva donant idea al conjunt (homogenïtat)
Respecta els marges, el text està ben organitzat. La lletra és clara i llegible. Els elements visuals que utilitza són molt atractius i relacionats amb el tema. Utilitza freqüentment separadors, línies, fletxes, claus, vinyetes,...de manera atractiva donant idea al conjunt (homogenitat)
Ortografia Hi ha molts errors ortogràfics, de puntuació i gramaticals (entre tres o més)
Hi ha bastants errors ortogràfics, de puntuació i gramaticals (entre tres i dos)
Hi ha pocs errors ortogràfics, de puntuació i gramaticals (entre dos o menys)
No hi ha errors d’ortografia, ni errors de puntuació i gramaticals.
Exposició de les idees centrals
No resalta idees centrals. No evidencia la capacitat de síntesi. Utilitza molt el “retalla i enganxa”. No s’associa correctament el
La infografia mostra poques idees centrals. Mostra certa capacitat de síntesi de la informació trobada. No s’associa correctament
La inforgrafia mostra algunes idees centrals. Mostra gran capacitat de síntesi de la informació trobada. El text i les imatges estan clarament relacionats.
La infografia, mostra totes les idees centrals. Mostra gran capacitat de síntesi de la informació trobada. El text i les imatges estan
21
text amb les imatges. el text amb les imatges. clarament relacionats.
Ús d’imatges i colors
No s’utilitzen ni imatges ni colors per associar els fets centrals.
No es fa un bon ús dels colors i el nombre d’imatges és reduït. Les imatges permeten de forma escassa, associar les idees centrals.
Les imatges que hi ha corresponen al contingut i estan col·locades adequadament. No es fa un bon ús dels colors.
Les imatges que hi ha corresponen exactament al contingut (idees centrals), estan col·locades cercant una composició estètica equilibrada L’ús de colors contribueix a associar i enfatitzar les idees.
Organització de la informació
Estableix fets massa genèrics. Incorrecta distribució dels espais. No suggereix cap tipus d’estructura.
Estableix successos rellevants de la cerca d’informació, però són utilitzats de forma desordenada. No manté una correcta distribució dels espais.
Estableix de manera organitzada alguns fets/descobriments. Aprofita adequadament els espais, apreciant-se una certa estructura.
Estableix de manera organitzada i progressiva, els fets/descobriments. Aprofita adequadament els espais, suggerint l’estructura.
Referències Utilitza 2 o menys referències
Utilitza 3 referències Utilitza entre 4-5 referències Utilitza més de 5 referències
Sessió 4: Rúbrica de coavaluació del treball en grup
RÚBRICA Insuficient 0
Bé 1
Excel·lent 2
Cooperació
Ha participat poc, no ha aportat gaires idees.
Ha participat aportant idees i ha fet
observacions oportunes.
Ha participat molt activament aportant idees
i fent observacions molt interessants per
aconseguir uns resultats òptims.
Presa de decisions
No ha escoltat ni acceptat el que li han dit els companys.
Ha escoltat els companys i proposat alternatives quan sorgien problemes.
Ha escoltat els companys, ha argumentat les seves opinions i valorat les dels altres.
Responsabilitat
individual
Ha calgut recordar-li sovint que havia de fer la part de la feina que li pertocava. Molt poques vegades l’ha fet de manera autònoma.
Ha fet la part de la feina que li pertocava. Poques vegades ha calgut recordar-li.
Ha fet la part de la feina que tenia assignada. No ha calgut mai recordar-li.
Altres comentaris:
Nom dels companys a coavaluar: El meu
nom:
Grup:
Conceptes per ampliar:
Quina funció té el sistema
immune en el nostre organisme.
Com aquest participa en la
funció de relació desenvolupada
per tots els éssers vius.
Quins tipus de resposta immune
existeixen i quines funcions
realitzen:
- Immunitat innata
- Immunitat adquirida
Quins òrgans i com participen en
les funcions del sistema
immune.
Què és un antigen i quins efectes
té sobre l’organisme.
Què és un anticòs i les funcions
que realitza dins el context del
sistema immunitari.
- Quines característiques
específiques té la unió antigen-
anticòs.
24
Quines cèl·lules participen en la
resposta immunitària i quines
són les seves funcions.
Alteracions del sistema
immunitari:
Concepte de malaltia
autoinmune.
Tractament d’una
malaltia autoinmune.
Complicacions que
poden aparèixer degut al
tractament.
25
Sessió 5: Activitat d’aplicació
Complicacions de l’artritis La tuberculosi és una malaltia molt contagiosa, i és molt difícil d’eradicar perquè els tractaments són molt llargs i perquè sovint apareixen soques resistents als antibiòtics administrats. Si els bacteris no són eliminats totalment d’un malalt, poden romandre als teixits en forma latent i produir una nova infecció. La Janna és una noia afectada per artritis reumatoide, una malaltia autoimmunitària, segueix un tractament amb immunosupressors. Aquests medicaments el que fan és reduir l’activitat del sistema immunitari. A més, se li diagnostica, tuberculosi. El metge li comenta que el percentatge d’afectats per les dues malalties és elevat.
a) Què és una malaltia autoimmunitària?
b) Quins òrgans són els que estan implicats en la resposta immune? Quines funcions fan?
c) El cartílag i les bosses sinovials de les articulacions són les zones del cos que més es veuen afectades per l’artritis reumatoide, quines molècules són les que participen en aquest atac?
d) Quines cèl·lules secreten aquestes molècules?
e) Hi ha altres cèl·lules que participin de la resposta immunitària? Quines?
26
f) Quin és el procés d’activació que hauria d’haver seguit el sistema immunitari de la Janna un cop detectés l’entrada del bacteri de la tuberculosi?
g) Quina pot ser l’explicació que un elevat número de persones afectades per artritis reumatoide, i en tractament per aquesta malaltia, estigui afectat també per tuberculosi?
27
Sessió 6: Examen conextualitzat
Nom:
Les diferències són la salsa de la
vida
Va fascinar al món a l’aparèixer al reality de la
televisió americana America's Next Top Model i
reivindicar el vitiligo. Pocs mesos després, Winnie
Harlow ja protagonitza la seva primera campanya
de moda. La marca Desigual ha contractat a la
model canadenca de 19 anys per la seva
campanya de tardor-hivern sota el lema Desigual y
los lunares que derrochan actitud, un doble sentit
en referència a les taques que Harlow pateix des
que tenia 4 anys.
Harlow presenta una malaltia que afecta
considerablement a l’aspecte físic, anomenada
vitíligo, perquè els melanòcits, que són les cèl·lules
responsables de la pigmentació de la pell, són
atacades pel propi sistema immune i deixen de
produir melanina (el pigment responsable del color de la pell). Aquest atac acaba
traduint-se en una pell amb unes taques molt més clares que el to natural.
a) Quin tipus de malaltia està patint Winnie Harlow? Explica-la.
b) Recentment s’ha descobert que un dels desencadenants del vitiligo és
l’estrès. Aquest estrès indueix errors en la maduració dels limfòcits i provoca
l’aparició d’aquest tipus de malalties. Explica a quins òrgans poden estar
donant-se aquests errors i quina és la seva principal funció.
28
c) Durant les visites de seguiment, els metges veuen que Winnie Harlow, tot i
presentar una bona resposta al tractament de la seva malaltia, és molt propensa
a patir encostipats. Els metges però, no se sorprenen d’aquesta situació. Explica
el perquè.
d) Els encostipats que pateix la Winnie solen ser causats per l’entrada d’un virus
a l’organisme. Així el seu sistema immune desenvolupa molècules en resposta a
la infecció. Ompliu la taula següent:
Quina molècula es
produeix i de quin tipus
és
Cèl·lules que sintetitzen
aquestes molècules i on
maduren (les cèl·lules)
Funció d’aquestes
molècules en la resposta
immunològica
29
La prevenció és vida
El conegut actor de “Two and a
half men” (“Dos hombres y
medio”), Charlie Sheen, se
suma als seus 50 anys, a la
llista de celebritats que han
contret el virus del SIDA.
Aquesta és una malaltia
causada pel virus del VIH, que
es transmet de manera
majoritària a través de les
relacions sexuals.
El conegut actor, va presentar-se a l’hospital amb els símptomes típics de la malaltia, i
indicant que havia mantingut relacions sexuals de risc. D’aquesta manera els metges
van realitzar-li un anàlisi de sang que incloïa la detecció dels glòbuls blancs en sang.
Com es pot veure en la següent analítica, el nivell de limfòcits i neutròfils es veu
alterat:
30
a) Un dels components del virus del VIH és la proteïna gp120. Des del punt de
vista immunològic, com actua aquesta proteïna un cop una persona és infectada
pel virus? Descriviu el procés que desencadena.
b) En Charlie Sheen presentava una disminució del nombre de limfòcits, com
podem veure als resultats de l’anàlisi de sang prèviament exposats. Expliqueu a
quin grup de cèl·lules del sistema immune pertanyen els limfòcits, quins tipus de
limfòcits existeixen i quines funcions realitzen.
31
c) Aquestes persones capaces de lluitar contra el VIH sense prendre medicació,
generen anticossos contra parts (antígens) del virus que no varien. Són aquests
antígens els que s’estan investigant per incloure’ls en una possible vacuna
preventiva. Explica de quina manera les vacunes aconsegueixen immunitzar
contra certes malalties, i quin tipus de resposta desencadenen.