n.65 abril 12

r e v i s t a d e l ' E s c o l a P i a d e M a t a r ó

P E R M O L T S A N Y S !

SUMARI

22

23

25

1

23

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

EDITORIAL

OPINIÓ

275 ANYS

275 ANYS

PRIMÀRIA

ESO

LLIBRES

PRIMÀRIA

ESO

CONSELL DE REDACCIÓ: Marta Montserrat/ Infantil - Esther Sinol / Batxillerat - Sònia Hita / Infantil - Àlex Fernández / Formació Professional - Sara Bruguera/ Primària - Roser Cusachs / Primària - Paola Abellan / ESO - Josep M. Codina / Disseny i compaginació -Rosa M. Torroella / AMPA - Esther Sino / AssessoraLingüística - David Gallemí / Director

AMPA

GEGANTA

FP

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS

275 ANYS275 ANYS

INFANTIL

PRIMÀRIA

PRIMÀRIA

ESO

BATXILLERAT

BATXILLERAT

FP

FP

ESO

editorial

EDITORIAL

22

23

25

1

2

34

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

El dia 19 de gener va ser emotiu i molt especial. Inauguràvem la celebració dels 275anys. Va ser un acte molt senzill que va servir de “tret de sortida oficiós” amb elpersonal de l’escola. Des d'aleshores ençà, hem celebrat tres actes més: la festa del7è aniversari de la Geganta Anna, les XVIenes Jornades de Futbol Solidari i laCantada de Nadales. Tots ells amb el toc festiu dels 275 anys i amb una altaparticipació.La comissió dels Vespres de Santa Anna va pensar que a l’acte d’inauguració oficialper a la celebració dels 275 anys no hi podia faltar el màxim representant de laciutat, el Sr. Joan Mora, i el màxim responsable de les Institucions Escolars del’Escola Pia de Catalunya el Sr. Joan Vila. El perquè és obvi, Mataró demanà lafundació d’una escola als escolapis el 1707, tot i que no es va signar l’acord fins el1737.M'agradaria explicar-vos els nostres 275 anys per capítols. La sèrie va començarla diada de Sant Josep de Calassanç:CAPÍTOL I. Moltes gràcies.CAPÍTOL II. Per molts anys.CAPÍTOL III. Agraïment molt especial als escolapis religiosos.CAPÍTOL IV. Agraïment al personal docent.CAPÍTOL V. Alumnat.CAPÍTOL VI. Festa de Sant Josep de Calassanç.El dia de la inauguració oficial vaig presentar tres capítols més que tot seguit descric:

CAPÍTOL VII: Més de 275 anys.Inicio el setè amb unes paraules que va adreçar el pare Provincial a tot el personalde l’escola el dia de Sant Josep de Calassanç:“I avui som aquí i m’atreveixo a dir que hi som per encetar els propers 275 anys: noés que ara vulgui dir com serem el 2.287, quan ja en farà 550 d’estada a Mataró,però sí que m’atreveixo a dir on serem, serem aquí, pot ser aquí mateix, si Déu vol”.Quan les vaig escoltar, vaig pensar: aquest home té raó!Nosaltres no podem viure del passat, però sí aprendre’n molt. 275 anys donen moltde si. Tenim reconeixements, premis, moments bons i moments que han estat difícils.Ara estem en el present, mirant cap el futur. Les famílies que actualment tenen elsseus fills i filles escolaritzats a la nostra escola no viuen del passat. Però sí que estantranquil·les perquè saben de la trajectòria de l’escola i del seu tarannà. I els seus fillsi filles estan vivint el present, no el passat, i nosaltres tenim l’obligació de donar elmillor de nosaltres mateixos. És per aquest motiu que em sento tranquil com arepresentant de la Institució.Em sento orgullós de l’equip de mestres, del personal d’administració i serveis i detota la comunitat educativa. És per això, que quan el pare Provincial va adreçaraquelles paraules vaig pensar que el Pare Provincial tenia raó. Estem aquí per encetarels propers 275 anys. I ho farem de la millor manera possible perquè així sigui.Algú podria pensar que celebrar 275 anys podria ser sinònim de cansament, notothom arriba a aquesta edat. En el nostre cas, tenim els anys i l'experiència, peròtambé més ganes que mai de fer coses. Això sí, amb més responsabilitat.

CAPÍTOL VIII. Personal no docent i proveïdors.Més o menys tots coneixem l’organigrama de l’escola, el Secretari General de l’EscolaPia de Catalunya, el Director gerent, l’Equip directiu, els Coordinadors, els Capsd’àmbit, el tutors, els docents.... Tots plegats, en equip, vetllem per l’educació delsinfants i joves de l’escola.Però sense el personal no docent i els proveïdors seria una mica complicat impartirclasses.Què passa quan...Una porta no s’obre...No surt aigua calenta...Necessitem un certificat...Volem donar un encàrrec..Matriculem el nostre fill o filla...Una aula no està prou neta...Un nen o nena es dóna un cop al cap...Uns macarrons no ha sortit prou bons...Fa massa fred a les aules o calor......Tota la maquinària ha de funcionar a la perfecció. Si podem impartir classes cadadia és també perquè el personal no docent i un munt de proveïdors ens acompanyen.Des d’aquí el nostre agraïment i les gràcies per fer-nos la vida una mica més fàcil.

CAPÍTOL IX. Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya.L’Escola Pia té dinou institucions educatives a Catalunya. Pretenem, tot conservantla singularitat de cada institució, una unitat d’estil que ens caracteritza i unes polítiquescomunes de treball que ens permeten avançar millor davant dels reptes educatius.Per aquest motiu, el 1991, va ser aprovat de forma definitiva el Secretariat de lesInstitucions Escolars de l'Escola Pia de Catalunya, per assolir una millor coordinacióentre les escoles i una més gran participació d’aquestes en els òrgans de coordinació.Crec que vam ser pioners en el sentit col·lectiu de l’Escola Pia i el fet de treballarjunts ens permet assolir millor les fites proposades com a col·lectiu....Si desitgeu seguir la història per capítols d’aquesta sèrie, què haureu de fer?Participar en els diferents actes commemoratius que hem organitzat. Us hi convidoi us hi espero, de tot cor.

David GallemíDirector gerent

UN “VESPRES” D'INAUGURACIÓ

22

23

25

1

2

3

45

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

OPINIÓ

22

23

25

1

2

3

4

56

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

OPINIÓ

22

23

25

1

2

3

4

5

67

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

275 ANYS

La meva estança a Mataró la puc dividir en dues etapes.En la primera vaig estar-hi onze anys, i en la segona,nou. Vaig arribar a Santa Anna el setembre de 1951, ivaig ser ordenat sacerdot el 22 de desembre del mateixany, a Barcelona. En aquella època, i per diversescircumstàncies, el col·legi passava per una temporadaforça difícil. Havia baixat bastant el nombre d’alumnes.Entre aquell any i el següent vam arribar-hi una collad’escolapis molt joves, i sota el rectorat del mataroní P.Salvador Salitjes es varen anar prenent una sèrie dedecisions que van aconseguir que, a poc a poc, elprestigi del col·legi anés creixent. Això va fer que elnombre d’alumnes anés augmentant d’una maneraforça considerable.Amb bons professors, tant laics com religiosos, vamillorar l’ensenyament. Llur esforç, lliurament, il·lusiói competència van fer que Santa Anna atenyés una bonaqualitat. I no solament en l’ensenyament, sinó tambéen esports i altres activitats. Santa Anna ja era tot unreferent en la ciutat i les poblacions veïnes. Es vacomprar un autocar de segona mà per a poder facilitarl’accés a l’escola als alumnes dels pobles dels voltants.Es feia un viatge en direcció a Arenys i un altre endirecció a Masnou. Va fer un gran servei, en aquellsmoments. Voldria recordar alguns dels professorsd’aquella època: els pares Casas, Castells, Llaudó,Clapers, Portell, Larraz, Bonet, Salitjes, Liñan, Bayó,Las Heras, Padrós, Ferran Martínez, Joan, Tort,Ascacíbar, Maduell, Cunillera, Garriga, Massagué,Domènec, Foix... I els professors: germans Comeron,Comas, Macià, Rey, germans Marañón, García Quirós,Rosselló, Frediani...En esports ja competíem amb èxit en els jocsinterescolars. Un equip juvenil de bàsquet federat, dirigitpel Sr. Mora, va quedar campió d’Espanya.Vaig passar uns anys molt feliços al col·legi, a lesclasses, a la sexta i a l’octava, en les anades al Pericó,a jugar a la Riera, al camp d’atletisme del Laietània, lespujades al Burriac, les anades a Sant Simó, a comprarel sabre, en les excursions que fèiem de tant en tantper diversos llocs de Catalunya, el cinema dels dissabtesa la tarda -amb els corresponents cacauets i xufles-,acompanyant els nois a esports, a la platja, etc., etc.En un altre ordre de coses, recordo amb emoció laprimera trobada d’antics alumnes a la qual jo vaigassistir i que va comptar amb la presència del cèlebrearquitecte, expresident de la Mancomunitat de Catalunyai ex-alumne de Santa Anna, Dr. Puig i Cadafalch, dequi pocs anys més tard vaig tenir l’honor de presidir elseu enterrament, amb la junta dels antics alumnes il’Ajuntament d’Argentona, el dia de Nadal de 1956.Un altre record inesborrable és el trasllat de les despullesdel “Hermano Francisco” -així era conegut en tot Mataró- al cementiri de la ciutat.

Una multitud immensa d’ex-alumnes i mataronins detotes classes, com mai no s’havia vist, van retrehomenatge a aquell senzill i bon germà. Durant moltsanys el “Hermano Francisco” havia ensenyat i educatgeneracions de marrecs mataronins de les classes méshumils, i en feia deu havia mort mentre era de vacancesal seu poble natal, Olost. A l’escola hi ha una làpida querecorda la seva tasca a Santa Anna.Un altre esdeveniment important va ser la col·locació,a l’escola, de la làpida en homenatge al seu il·lustre ex-alumne, sortit de les aules dels més humils, el cardenalJosep de Calassanç Vives i Tutó, el qual, en agraïmenta l’Escola Pia, s’havia posat el nom del seu fundadorquan va professar en l’orde dels caputxins.No puc deixar d’esmentar la gran sintonia que duranttots aquells anys hi havia entre Santa Anna i la ciutatde Mataró. Els escolapis ens sentíem totalmentcompenetrats amb la manera de ser i de viure delsmataronins. Ens fèiem sempre presents en els actes detota mena que es realitzaven a la ciutat, des de lesfestes religioses fins a les esportives i cíviques, comtambé assistíem a molts enterraments portant el condoli el consol a les famílies que havien perdut algun ésserestimat.Centenars de mataronins i de mataronines formavenpart de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat,des de sempre vinculada a l’església de Santa Anna.S’hi va dedicar una formosa capella amb la imatge dela Mare de Déu, còpia exacta de la del monestir, l’altarde la qual va ser consagrat pel llavors abat de Montserrat,dom Aureli M. Escarré, amb gran joia i satisfacció detots els confrares.El P. Salitjes va restaurar la confraria antiquísima de“Jesús Nazareno” entre els ex-alumnes, que assistienamb les seves vestes a les processons del DivendresSant portant el pas del trobament de Jesús amb la Marede Déu, “el santo encuentro”, que en deia mossèn Iraola,amb les valuoses i pesades imatges obra de l’escultorJordi Puiggalí.Va ser també un gran encert del mateix P. Salitjes larestauració dels “armats de Santa Anna”, amb una collade nens de parvulari i primària que anaven pels carrersde Mataró representant amb molt d’èxit escenes de lapassió de Jesús recitada amb uns versos molt apropiatsa la seva edat infantil. També acompanyaven el pas deSanta Anna en la processó del Divendres Sant. Elspares Joan, Ascacíbar i jo mateix els acompanyàvemarreu.Recordo amb molta fruïció la solemne inauguració dela capella del Sagrament, amb les pintures del granartista mataroní i antic alumne Jordi Arenas, i que diaa dia, durant força temps, tots nosaltres seguíemmeravellats la seva creació.

VINT ANYS AL COL.LEGI DE SANTA ANNA

22

23

25

1

2

3

4

5

6

78

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

275 ANYS

A Santa Anna sempre “s’ha fet país”. En aquell tempsens sentíem, en general, desvinculats dels idealsfranquistes. La major part de les classes les fèiem encatalà; a les misses, predicàvem en català. Al local delsantics alumnes s’hi feien cursets de català magistralmentdirigits pel mestre Clariana. En el mateix local s’hi haviafet un festival de la nova cançó amb un concert delsSetze Jutges, amb en Josep M. Espinàs i els seuscompanys. S’hi havien fet xerrades i conferències moltavançades, tant en política com en religió. Més d’unavegada havíem tingut por que ens tanquessin el local.Però ens en sortírem de totes. Vàrem estar al dia de totel procés del Palau de la Música, amb l’empresonamenti judici d’en Jordi Pujol, ja que venien al col·legi trescosins germans seus. Per cert que dos d’ells, amb altrestres companys de Premià, varen sofrir un greu accidentde cotxe quan tornaven a casa des de Mataró, on havienassistit amb els altres companys de l’escola i dels altrescol·legis de la ciutat a les festes de la canonització deSant Domingo Savio, accident que va commoure totSanta Anna. Tant el P. Salitjes com jo vàrem ser alcostat dels dos alumnes que van quedar greument feritsi de les seves famílies.S’acaba la meva primera estança a Santa Anna ambun gran esdeveniment: la concessió i lliurament de lamedalla d’or de la ciutat de Mataró al col·legi de SantaAnna amb motiu dels 225 anys de la seva fundació(1737). L’Associació d’Antics Alumnes, sota la presidènciadel bon amic i gran mataroní Sr. Lluís Casas i Busquets,va presentar a l’Ajuntament, que en aquells momentspresidia D. Pedro Crespo Gil, la petició que la ciutat deMataró atorgués a Santa Anna l’esmentada medalla. Jomateix vaig tenir l’honor d’acompanyar el Sr. Casas i lajunta directiva a aquella històrica entrevista amb l’alcalde.Després de certes resistències i que l’Ajuntament haguéspogut resoldre les dificultats burocràtiques, va concedirel guardó al col·legi de Santa Anna el dia 28 de juliol de1961. Durant les festes de les Santes de l’any següentse’n va fer el solemne lliurament al saló d’actes del’Ajuntament: una bonica peça d’orfebreria de la joieriaEsteve.Es va celebrar l’esdeveniment amb diversos actesculturals, esportius i religiosos. Es va oficiar una missasolemne al pati de l’escola, cantada per la coral SantJordi, en la qual va predicar un cèlebre antic alumne, elDr. Masdexexart. L’Ajuntament va concedir que esrealitzés una ballada de sardanes al pati del’escola perles festes de la Santes. La cobla era la Principal de laBisbal, i els escolapis li vàrem demanar que toqués “LaSanta Espina”. Al principi s’hi resistia, però pel fet deser un lloc privat i que nosaltres ens en fèiemresponsables ens varen fer cas, i així per primera vegadadesprés de la guerra, i a la ciutat de Mataró, ressonarenles notes de la cèlebre sardana proscrita pel franquisme.La gent va embogir i la varen aplaudir durant tota l’audició.La sardana es va repetir i tothom, més d’un amb llàgrimesals ulls, la va ballar. Una vegada més els escolapishavíem fet país.Aquell estiu, i amb molt de sentiment per part meva,vaig ser destinat al l’Escola Pia de Sabadell, on vaigresidir durant dos anys.Vaig tornar a Mataró l’estiu del 1995, amb el nomenamentde rector de la comunitat. Procedia del rectorat de laparròquia de la Mare de Déu del Carme, de Barcelona.Aquí comença la segona etapa de la meva estança a

Santa Anna. Quina diferència entre el Mataró de laprimera etapa amb aquesta segona! Quants canvis hivaig trobar! Una ciutat molt més gran, que havia triplicatel nombre d’habitants. Una part nova, a nivell de lesgrans ciutats, i aquell cèlebre tramvia Mataró – Argentonaconvertit en una sèrie de línies d’autobusos que etportaven arreu de la ciutat. I el col·legi de Santa Annatotalment reformat, nou, i ampliat amb els edificis delTorrent i de Recoder. Abans anaves pel carrer i coneixiestothom; ara, jo no coneixia ningú. Anava retrobant aquellsnens que havia tingut a classe convertits en avis plensde vitalitat, i alguns d’ells a punt de ser jubilats. Quinscanvis, Déu meu! A la comunitat em vaig retrobar ambel P. Joan, l’únic escolapi que quedava de la mevaèpoca. A l’escola hi havia de director un antic company,el P. Marian Federico, i algun professor de la mevaprimera època. Els altres, tots nous per a mi.Tornava a Santa Anna amb un gran bagatged’experiències viscudes i acumulades dels diversos llocson havia estat. Vaig tenir la sort de poder fer classes dereligió a Recoder, on vaig conèixer una sèrie deprofessores i professors valuosos i competents,preocupats per la formació dels alumnes, totalmentdedicats a la seva professió amb gran èxit i amb unautèntic esperit calassanci. Vaig trobar-m’hi com peixa l’aigua.Com a rector de la comunitat, vaig ajudar i donar suportal P. Joan en el servei a l’església i a les catequesisdels pares dels nens i nenes de primera comunió. Vaigestar present en les celebracions del sagrament de laconfirmació en la nostra església, acompanyant el bisbeJoan Carrera.Vaig tenir també la gran joia d’acompanyar el P. Joanquan li varen imposar, al Palau Nacional de Barcelonai de mans del president de la Generalitat de Catalunya,Sr. Jordi Pujol, la merescuda Creu de Sant Jordi.Amb la mateixa joia vaig tornar a acompanyar el P. Joana l’Ajuntament de Mataró quan se li va lliurar el títol defill adoptiu de la ciutat.Vaig formar part dels consells presbiteral i pastoral del’arxiprestat de Mataró. I vaig introduir-hi la pastoralpenitenciària amb la creació de l’Associació JaumePineda.Finalment, vaig poder ser present en la solemneinauguració del nou col·legi Santa Anna Mar, que vapresidir el Molt Honorable Jordi Pujol, president de laGeneralitat de Catalunya.L’estiu del 2004 vaig ser traslladat a l’Escola Pia deMoià, el meu poble natal, on resideixo actualment.Perdoneu-me, m’he allargat molt. Però és que parlardels meus anys viscuts a Santa Anna és parlar delsmillors anys de la meva vida escolàpia. I malgrat tot emquedo molt curt. Són molts més els records i vivènciesque tinc del meu col·legi de Mataró.Acabo amb un gran record per a un bon company i amic,el P. Joan Herrero i Manich, el traspàs del qual vaigplorar i sentir profundament. La història dels últimsseixanta anys de Santa Anna no haurien estat el quesón sense la presència de l’enyorat P. Joan.I amb una forta abraçada a tots els escolapis, professorsi professores, alumnes, antics alumnes, amics i amiguesdel col·legi de Santa Anna de Mataró, als quals felicitode tot cor pels dos-cents setanta cinc anys de la sevafundació.

Josep M. Oller, escolapi Moià, març del 2012

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

89

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

275 ANYS

Joan Vila, secretari de l’escola Pia deCatalunya i Joan Móra, alcalde de Mataró,

commemoren l’aniversari de l’escola

ELS VESPRES DE SANTA ANNAINICIEN LES CELEBRACIONS DELS

275 ANYS DE L’ESCOLA PIA AMATARÓ.

Ambdues personalitats varen pronunciar unes emotivesconferències el passat dijous 19 de gener en l’acteinaugural que dóna el tret de sortida a les celebracionsdels 275 anys de l’escola Pia a Mataró. El Sr. Joan Vila,secretari de l’escola, amb “som un conjunt de homes idones, laics i religiosos que creuen que l’educació és lamillor eina per transformar el món” va definir el paper del’escola des dels seus inicis fins avui en dia. També afegíque està oberta a tothom i arrelada al país, és a dir, “somuna escola que defensa la nostra llengua i la nostracultura” des de tots els àmbits tant en el lleure, com enel món professional, en el de la cooperació internacionali que lluita contra l’exclusió social.L’il·lustríssim alcalde de Mataró, Joan Móra, començà elseu parlament recordant la seva trajectòria com exalumne i l’encert del Pare Joan en l’aconsellar-li venir a Mataróa fer Formació Professional. Un cop acabat l’agraïmenti expressada la seva joia per ser de nou a l’escola comalcalde de Mataró, va centrar la seva conferència en larelació de l’escola amb l’ajuntament al llarg d’aquests275 anys. Va fer esment d’aquella primera escola queestava ubicada a l’Hostal del Pardal portada per dotzeescolapis i com d’aquí es va passar al solar del davant,a la Plaça Santa Anna, l’actual escola de Santa Annacentre. Remarcà que l’escola Pia és una entitatcompromesa amb el municipi perquè aquest compromísforma part del tarannà ètic de la institució. Va destacarla feina d’adaptació que s’ha fet al llarg d’aquests anystant a nivell educatiu com social i la voluntat de créixeri millorar. Per acabar va agrair l’esforç i el treball de totsels professionals que formen l’escola perquè sóninnovadors, estimen la seva feina i això fa que el gruixd’alumnes creixi any rere any mantenint l’esperit i lavocació de servei al poble que l’ha distingit tot aquesttemps.La nit va concloure amb un senzill vermut al vestíbul delcentre. Hi havia un ambient càlid, alegre i sentimental.I encara que es recordessin emotivament aquests últims275 anys, no era la nostàlgia el que predominava en elaire, sinó un sentiment d’esperança i seguretat en quanels propers anys de l ’escola Pia a Mataró.

CARLA NIGRA I ELENA TORRELL

La xerrada es va fer el dijous llarder i enManel Cuyàs comencà recordant què feia aquest diaquan anava a l’escola, per allà els anys 50 i 60: anara la font del Pericó a menjar la truita i conèixer l’entornde Mataró. Un dels grans mèrits de l’escola Pia: elsaber-se obrir la ciutat i ensenyar a ser mataronins icatalans. També recordà que era una escola que notancava mai, una escola on es van fer les primeresclasses en català, el cinèma fòrum, les jornadesesportives, la missa amb guitarres, excursions, ... totgràcies a una colla de “padres” joves, amb empenta,renovadors com el pare Maxenchs, o en Barrachina, oen Marcet, o en Pitarch,... tots ells fidels seguidors delfundador Sant Josep de Calassanç i del seu lemaPIETAT I LLETRES. En Manuel Cuyàs va insistir que,malgrat que la seva generació va viure en una escolaen obres permanents per l’explosió demogràfica delsanys 50, les LLETRES queda clar que les va aprendreperò també la PIETAT, entesa com aquesta capacitatque ens fa generosos amb l’entorn, amables amb lafamília i ciutadans civilitzats. Segons Manel Cuyàs ésaquesta “pietat” la que et fa entendre el món i que ésimportant per anar pel món, fins i tot molt més que les“lletres” i aquest és el gran mèrit de l’escola Pia. El pareRipollès va centrar el seu discurs en el seus anys coma director de l’escola (1976-1982). Va recordar com esva fer l’escola mixta, la biblioteca a Alella, el mural alpati fet per l’Amadeu Casals i ajudats pel pare MartínezSoria, les 24 hores de bàsquet amb en Mario Keudelli el Pare Garriga, l’inici del Jocs Florals de l’escola encatalà, la catalanització del centre, obrir el Centre deCàlcul, l’edifici de F.P. del Jaume Recoder, ... tot unseguit de coses que van transformar l’escola en unmoments polítics i social difícils. Va acabar per dir quese sentia molt afortunat d’haver viscut i intervingut enaquests canvis cap a millor i que tot el que va sembrarara ho està recollint, fet que no li passa a tothom.Marina Llorca i Naomi Esteve

VIVÈNCIES A L'ESCOLA: UNRECORD DEL SEGLE PASSAT

La vida de les institucions normalment es realitza alllarg de diferents períodes de temps, uns millors i altresno tant. Dins la llarga història de l'Escola Pia de SantaAnna a Mataró, he viscut dos períodes: un com adirector del centre i l'altre com a coordinador de BUPi COU, durant 14 anys (1976 – 1982). Es van fer cosespositives que encara avui existeixen com: jocs florals,agenda escolar, escola mixta, catalanització del centre...id'altres que el pas del temps ha esborrat. Però persobre de tot el més important ha estat la bona relacióamb les persones, professorat, pares i mares de famíliai innombrables alumnes, amb els que he mantingut unaexcel.lent relació amb tot el que ha comportat, batejos,casaments, celebracions ...Tot això indica que SantaAnna, dins de Mataró, és col·legi, església, comunitatescolàpia, servei a la ciutat al llarg de 275 anys, d'unamanera constant, creant autèntics vincles d'afecte iamistat. Un bon exemple de tot això és la quantitatd'escolapis mataronins al llarg del temps.Déu faci que tot duri molts més anys.

P. J. A. Ripollès

La conferència que va ocupar el segon Vespres deSanta Anna anomenada “Escola Pia

Mataró: Història d'un segle XX convuls” va ser, millordit, una xerrada dels records de dues dècades basada

en la vivència de Manel Cuyàs (actual periodista ihistoriador) com ex-alumne i el Pare Ripollès, com a

director de l'escola des del 1976 al 1982. Van ser unavisió subjectiva basada en experiències infantils-juvenilsi un punt de vista més seriós com és el d'un ex-director

respectivament.

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

M'agraden els aniversaris que se celebren perquèreuneixen a les persones que s'hi senten implicades i,quan el David Gallemí em va dir si voldria escriure pera la revista sobre allò que volgués recordar dels anysque vaig ser a l'escola, li vaig respondre que sí, que hofaria que donaria cos als meus records a Santa Anna.Us confesso que el meu primer impuls va ser fer-ne unallista, per allò d'enumerar, comptar i d'ordenar en eltemps, però vaig deixar-ho estar, i és que a mida queem va anar aflorant el que sentia, vaig comprovar queel que domina en els meus records té més a veure amballò viscut que amb el temps comptat, i són vivènciesmés que fites, sensacions més que dades i empremtesde les emocions sentides més que objectes i, sobretot,és el rostre de les persones amb les que ho vaig viurei ho vàrem viure.Les relacions amb les persones se sustenten en elsprincipis i les maneres de ser de cadascú i, si la relacióés honesta aportem i ens aporta, modifiquem i ensmodifica, incomodem i ens incomoda, acompanyem iens acompanya, alegrem i ens alegra, descobrim i ensdescobreix, mirem i ens mira i aquest donar i rebre vaprenent cos i expressant-se en els fets, fites i altreselements tangibles que són el que veu altri i que sónels que quedaran quan la relació s'esvaeixi.Procuro conservar allò positiu dels records i les

experiències viscudes del temps en el que he estat eldirector a l'escola, sense que això signifiqui que heoblidat les amargures i les pors de moments de crisi iels dubtes sobre l'encert en les decisions i el pes de laresponsabilitat sostinguda amb la fortalesa interior i lade l'equip. Per això només us ho puc agrair a vosaltresi als responsables de la institució que es van fiar de mi.Ara, sento, que el que vam compartir tenia una basesòlida que era el sentit educatiu, el creure que l'educacióés un camí de creixement de les persones i de la societat,que, aquest caminar, requereix d'un guia, d'un col·lectiui d'una saviesa dels que ens van precedir. És per això,també, que li trobo sentit celebrar aquest aniversari.I quan el temps dissolgui aquest tipus de records,aquestes vivències que em fan viure, que són intangibles,que només hi són mentre hi som les persones,l'excel·lència del nostre arxiu ja demostrarà que contéels documents i les fonts d'informació necessàries perenumerar les obres tangibles d'aquell període, d'aquestallista que volia fer i que he descartat perquè algú ja lafarà millor que jo i explicarà, aleshores, el que “va passar”sabent, però, que ja no podrà explicar el que “ens vapassar”.Moltes felicitats per l'aniversari, per aquest 275 anys dereconeixement col·lectiu i de vigència en la bella icompromesa vocació de l'educació a la ciutat de Mataró.

Carles Cereceda

FELICITATS ESCOLA!

Fa 275 anys que els Escolapis es van establir a Matarói per celebrar-ho han organitzar uns actes als qualsm'han convidat a participar perquè en vaig ser alumne.Em va tocar parlar ahir al vespre, i com que era DijousLlarder vaig evocar davant la concurrència una capsade sabates i una font. La font és la del Pericó, on elscapellans i mestres ens duien d'excursió aquest dia.Llavors anar al Pericó era una real excursió perquèimplicava sortir de l'estricte terme urbà, passades lescases, i enfilar un camí rupestre. Avui el Pericó si noha quedat mig engolit per les cases i aquell paratgeamè voltat de plataners té per teulada un viaducte del'autopista. La capsa de sabates contenia la truita quela mare m'havia fet abans de sortir, i que anavaacompanyada d'unes llesques de pa amb tomàqueti una mandarina. Hi havia nens de trajectòriaexcursionista més intensa que duien motxilla, però joera un neula de portal endins i per un dia a l'any desortir al camp una capsa de sabates feia de sobres elseu fet. Quan ara veig la gent que va a la feina duentel dinar en una carmanyola penso en la meva capsai gens en una motxilla. Des de la font del Pericó ensenfilàvem a una vinya que hi havia allà a prop, i quemés tard vaig saber que era l'única activa a Mataró,o baixàvem a la riera de Sant Simó a arrencar i pelarunes canyes que ens servien per jugar a espases. Al'hora de dinar, la truita feia gust de mandarina i lamandarina en feia de pa amb tomàquet.Al contrari d'altres ordes religiosos amb establimentpedagògic a Mataró, els Escolapis estavenabsolutament integrats a la ciutat, i això que capmembre n'era nadiu: es feien amb la gent, obrienl'escola a activitats culturals, socials i clandestines,van ser els organitzadors dels primers recitals de laNova Cançó i de les primeres classes de català, i ensduien al Pericó el Dijous Llarder i a Sant Simó cada28 d'octubre com feien tots els mataronins de llavors.Després, de més grans, ens enfilaven a uns autobusosi ens portaven a conèixer els punts cardinals deCatalunya tot cantant cançons. Les excursions ensvan fer més catalans, com les anades al Pericó a peui amb la capsa de sabates ens van fer ciutadans.

Manuel CuyàsDiari El punt Avui 17/02/12

ESCOLAPIS

275 ANYS

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

91011

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

275 ANYS

Vaig arribar a Mataró l’any 1962amb la meva família: àvia, pares igermà. Va ser l’any de la grannevada. En Tomàs Colomer(q.e.p.d.) em va dir, mig sèriòs migen broma, “heu portat la neu deLleida”, perquè nosaltres éremlleidatans.El motiu del nostre trasllat era quehavien nomenat el meu pare nousecretari de l’Ajuntament de Vilassarde Dalt, o el que és el mateix, SantGenís de Vilassar. A l’Escola Piade Mataró vàrem matricular detercer de batxillerat al meu germài jo, aprofitant l’avinentesa, vaigparlar amb el director de l’escola,aleshores el Pare Salitches, peroferir-me com a mestra de primàriaquan hi hagués una baixa. Al capde poc temps va morir el germàFrancisco, i vaig substituir-lo a laclasse de parvulari.En aquell temps, d’això ja fa unsquants anys, érem tres professoresde parvulari: la senyoreta Mercè

Galí, la senyoreta Montse i jo. Laresta eren tots professors, entre elsquals hi havia en Celestí Utrero, unjove que em va enamorar de cop iamb qui he estat casada moltfeliçment durant 43 anys.Quants records meravellosos tincd’aquells anys! De tot un equip degent jove ple d’il·lusions i de ganesde treballar. Més tard van anararr ibant noves professores,companyes i amigues: La PaulaAndrés, les germanes Joana iTeresa Castellà, la Carme Bruguera,la Rosa Cunillera, la Imma, la MªÀngels, l’Elena… Perdoneu si me’ndeixo alguna. L’estimat i recordatPare Joan (q.e.p.d.) era el nostrecap. Va ser un privilegi treballar ambell. Potser no guanyàvem gairesdiners però de feliços sí que hoérem. I què voleu que us digui delsalumnes que vaig tenir? Tenia perordre de llista els cognoms que vande la A a la I, i la meva experiènciaamb ells és molt bona perquè eren

bons estudiants (sempre hi haexcepcions, però poques, no uspenseu), carinyosos i respectuosos.La prova de tot això que dic és quevagi on vagi, centres mèdics,hospitals, despatxos d’advocats,botigues, caixes d’estalvi i bancs,etc, sempre hi trobo ex alumnesque han passat per les nostresclasses. Recordo tant als estudiantscom als seus pares, que vancol·laborar molt amb nosaltresperquè tots estimàvem l’Escola Pia.També tot e l meu record,reconeixement, afecte i gratitud alsprofessors i professores de lesmeves filles, nebodes i néts, quetambé han tingut i encara tenenl’oportunitat d’estudiar amb ells.Per diversos motius, uns quantsanys després vaig anar a l’escolapública, on també vaig trobar moltbons companys amb els quals crecque vam fer una bona tasca. Idesprés de molts anys de “serveis”,em vaig jubilar de la meva professió,la docència, però no dels bonsrecords i vivències que m’hanquedat per sempre.Ara tinc una altra “feina”, que emdóna il·lusió i ganes de viure: tenircura dels meus quatre néts. Els vaiga recollir a l’escola, fem àpats juntsi la seva companyia és la joia méspreuada per mi. Ja no tinc al meuestimat marit, en Celestí, però sentocom si encara fos amb nosaltres.Crec que anem endavant perquèell ens ajuda. La seva il·lusió mésgran eren els seus néts, i per aixòm’esforço tant com puc per a fer totel que ell feia amb gran dedicaciói amor. Com ja sabeu, el seu altreamor era l’Escola Pia, on va passartota la seva vida. Gràcies a tots percompartir amb nosaltres uns anysinoblidables.La vostra amiga,

Pepita Jou

RECORDS D’UN TEMPS PASSAT

Vaig néixer en un poble de la província de Tarragona, de nom Pla deSanta Maria, en una família de pagès. Vivíem tots junts; avis, tiets, paresi fills. Tinc 4 germans. Jo sóc l’única nena.Cadascú de nosaltres va seguir el seu camí. El meu va marxar del pobleper anar a estudiar Magisteri a Tarragona. Allí vaig descobrir la vocacióde mestra.Després de treballar en diferents escoles de Catalunya, l’any 1974 vaigarribar a Mataró amb una maleta plena de roba i d’il·lusions.Vaig començar a fer classes als nens de primer; dic nens perquè encarano era una escola mixta.L’ensenyament era tot en castellà. En el país hi havia una dictaduraagonitzant, però encara viva. Caldria uns quants anys per poder gaudiren tota plenitud de la nostra LLENGUA CATALANA.Corre-m’hi tots a estudiar el català!Van ser uns moments de canvis importants per tot equip educatiu i pelpaís; però la llengua de mica en mica arriba a tots els estaments de lasocietat.D’aquesta petita història han passat més de 30 anys. Anys plensd’anècdotes, dificultats, angoixes, preocupacions, canvis educatius...però tots ens ha ajudat a fer escola més gran amb nous reptes i projectes.Aprofito aquesta oportunitat per donar les gràcies als escolapis, mestres,companys, alumnes i famílies per tot el que he rebut.Per acabar, com que sóc mestra no puc estar-me de fer una petita reflexió:“No defalliu davant de les dificultats, lluiteu pel que creieu que és just iestimeu els infants sense límits”.Una forta abraçada.

Rosa Maria Cunillera

UN TROSSET DE LA MEVA HISTORIA

Vaig néixer l'any 1932, per tant, es pot dir que la guerra em vaagafar en plena infantesa, i amb el pare al front. Aquí a Mataróens vàrem quedar amb els avis. El meu avi patern, que teniafama de ser anarquista i republicà, va decidir amagar el rectorde Santa Anna quan ningú va accedir a fer-ho, i el va tenir totala guerra a les golfes de casa.El Senyor Lluís, que així li dèiem, va ser la persona que em vaensenyar a llegir i a escriure, i també la persona a qui jo, quenomés era un infant, martiritzava. Mentre el rector em donavaclasses, li donava patades a les cames per sota la taula. Jo liexplicava a la meva mare i ella em deia que no ho fés, més tardhe entès perquè el mossèn no es va queixar en cap moment nimai li va dir res a la meva mare. Va arribar l'any 1939 i començavala etapa de la post-guerra, l'1 de maig s'obria el nou col·legi, inomés entrar, em vaig endur la sopresa més inesperada. Elsenyor Lluís Freixas, el rector que havia tingut amagat a lesgolfes, em rebia a la porta de l'escola. Aquell dia m'acompanyavala meva mare, i a l'acomiadar-me recordo que em va fer un petói em va dir que sigués molt bon estudiant. El rector Lluís em vaagafar de la mà i em va portar a la classe del Germà Joaquim, id'aquesta manera va començar la meva experiència com aestudiant a “Can Culapi”, experiència que no acabaria fins uncop finalitzat el curs de comerç el Juny de 1947.El dia 2 de Maig de 1940 vaig fer la primera comunió, de la qualencara guardo el recordatori. De les coses que més recordo, sónque durant els anys de després de la guerra, venien alumnes ala classe disfressats de falangistes. També que a totes les llibretess'havia de començar posant “año de la victoria, primer año de lavictoria, segundo año de la victoria...”. Crec recordar que elmètode de les llibretes no va durar gaire, les que tinc guardadesho confirmen. A l'escola només es parlava en castellà i aixòsuposava un greu problema tant per els docents com per elsalumnes, ja que ens expresàvem i ens comunicàvem amb unidioma que no era el propi. Quan arribàvem a l'escola, haviemd'anar primer a missa de vuit, i quan entràvem a la clase haviemde cantar el “cara el sol”. Recordo també un personatge falangistaa qui anomenavem Pelacocos, que ens venia sempre a donarclasses de “Formación del Espiritu Nacional”, per sort la majoriade la classe reia i rarament la gent escoltava.L'any 1934 vaig començar el meu curs de “comerç”. A mida quecreixíem, amb els col·legues ens vam anar convertint en veteransi ens coneixíem el col·legi de pam a pam. La nostra imaginacióper fer trapelleries vàries creixia per moments.Recordo que va ser justament quan vam començar comerç quanvan començar també les nostres malifetes més importants. Ambels amics ens omplíem les butxaques de sorra del pati, pujàvemper la classe de dibuix a dalt del sostre de l'església i per elsforadets de les làmpades tiràvem la sorra a l'altar major. Ho feiemsempre els divendres, just quan les zeladores de la neteja i elssagristà Germà “Canyetes” acabaven de netejar-lo. Recordotambé que un dia ens van caçar tirant sorra i ens van castigar totel diumenge davant del quarto del pare rector.Altres trapelleries que posàvem en pràctica en aquells temps erael fet de pujar al campanar d'amagat i escriure-hi els nostresnoms. Mentre érem al campanar, també miràvem si veiem unanoia que vivia a la casa de la baixada. Recordo que quan estàvemcansats de fer classe, anàvem a dormir dins de l'oratori, on hihavia una porta que donava a un balcó de la església, així ensestalviàvem d'assistir a les classes.

Totes aquestes malifetes eren caçades en algun moment, i lamajoria de vegades acabàvem davant del quarto del rectorcastigats, tot i que sempre hi tornàvem. Una de les últimes querecordo més era la que fèiem als últims cursos: mastegàvempaper, feiem una bola, hi penjàvem un ninot amb un fil i amb elregle de dibuix l'encastàvem al sostre, fet que feia sortir depolleguera a el Pare Rossendo Casallarch.I altres anècdotes més innocents... quan fèiem d'escolanets dela Confraria de Montserrat i les zeladores ens lligaven el “roquet”abans de sortir a l'església, tots ens posàvem a la cua perquèqui ens fes el llaç fós la més jove. També quan anàvem aconfessar, el Pare Roig, era el que tenia més gent esperant perque li redimís els pecats, la resposta era fàcil: era sord!Jugàvem a futbol amb pilotes fetes de draps, doncs els “balons”de cuir sols es veien el dia que jugàvem contra Valldemia o elsSalesians...Ara, des de la distància, valoro molt l'esforç que posaven elsensenyants amb la falta de material que hi havia, a la memòriaem vénen Pare Llúis Freixa, Germà Joaquim, Pare Borotau,Cases, Riba, Prat, Dalmau, Castells, Roig, Biosca, Rosend,Simón, Sr. Vaqué, Sr. Zaragoza, Germà Francisco, Pare Sabater...Tots ells ens van ensenyar uns valors molt importants que enshan servit per a tota la vida, i que ens han ensenyat a estimar lanostra cultura, a ser persones i a saber valorar i distingir el queés important del que no ho és. Moltes gràcies per tot, un recordafectuós per tots els “col·legues” que ja no hi són però que sempreportaré amb mi, i amb els quals m'ho vaig passar tant bé en lameva infantesa i adolescència.

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

1112

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

El periodista Carles Capdevila ens parlà, sense perdre el bonhumor i amb una finíssima ironia, sobre la seva experiència personalen el món de l’educació. Carles Capdevila llicenciat en periodisme va duu a terme unaconferència el passat 22 de Març a la nostra escola per tal decommemorar els 275 anys de la creació de l’escola a Mataró.Aquest convidat és l’actual director del diari ARA però també ésconegut per haver estat director i presentador del programaEduqueu les Criatures i Alguna Pregunta Més de Catalunya Ràdio.També és col·laborador als coneguts programes de TV3 com ElClub i Divendres. El lema de la conferència era ‘‘Educar de bon humor...també al’Escola Pia’’. Al començar l’acte va mencionar que ell no teniacap mena de coneixement pel que fa a l’educació però es basavaen l’experiència, després de tenir quatre fills, per definir-la. Capdevilaconsiderà que la missió dels pares és posar carrils a la vida delsfills, tant per posar límits com per determinar un destí. Va fer unacomparació del procés educatiu amb el fet d’ensenyar a un nena anar en bicicleta. Quan arriba el dia que s’ha d’ensenyar al petita anar en bicicleta, el que es fa primer és espavilar-lo perquè agafi

confiança, quan el nen ho aconsegueix és el pare o la mare el que agafa por pel fet que ho està fent tot sol i no se sap pas si se’nsortirà o caurà. Aquest mateix seguiment segueix el procés educatiu. Quan els fills són petits hem d’espavilar-los i quan es fanmés grans cal frenar-los. Per educar cal aconseguir un equilibri ja que el projecte educatiu és una inversió a llarg termini. CarlesCapdevila considera que per evitar que un fill s’entrebanqui, cal educar-lo amb cinc sentits. El primer és el sentit comú que es basaen la tradició i entendre que s’ha de seguir un camí, després el sentit del ridícul, sentit del deure per transferir responsabilitats,eltercer sentit és el moral on s’estableix el destí final del carril transmetent valors, remarcà que els pares han de tenir uns objectiusen el projecte dels seus fills. Capdevila és un gran defensor de l’educació en el lleure com els esplais, grups castellers o una coralja que són grups que transmeten valors als fills, que els fan créixer com a persones. El cinquè i últim és el sentit del humor en elque és bàsic transmetre als fills optimisme i confiança i sobretot ironia educativa per tal de transmetre seguretat.Durant tota la conferència, que va tenir una hora de durada, va utilitzar aquest últim sentit, la ironia. Per acabar va utilitzar la frase‘‘La felicitat no l’ha trobat mai ningú que la busca’’ referint-se a que tots els pares volen que els seus fills siguin feliços però queaquesta felicitat no es busca sinó que s’assoleix transferint els fonaments bàsics (el cinc sentits) als fills.

UN TOC D’HUMOR EN L’EDUCACIÓ

Foto: Marc Currius Comella

Josep Codina March1939-1947

Alma Clarós i Clàudia Rosalén

Carles capdevila considera que educar és equilibrar, posar un carril i buscar un destí.

UN ESTUDIANT A LA POSTGUERRA

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

1213

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

275 ANYS

El dia 1 de gener de 1738 s’obriren per primeravegada les portes del col•legi de l’Escola Pia a laFonda del Pardal a la cantonada del Camí Ral ambel carrer de Sant Antoni. La comunitat s’hi haviaestablert el 24 de desembre anterior.La presència escolàpia a la ciutat datava d’unsmesos abans. En efecte, el 3 de juny de 1737 dosescolapis arribaren a Mataró i un d’ells, el pareJoan Balcells, s’hi quedà substituint des del diasegüent el professor de llatí a l’escola que hi haviaa l’edifici de l’Ajuntament. Fins al mes de desembreresidí al convent dels pares carmelites de SantJosep.Els tràmits per a la fundació de l’escola venien dellarg. En les actes municipals del 14 de gener de1707 ja hi consta la voluntat de la ciutat de portarels escolapis. Una de les condicions de la ciutatera que, a més de totes les matèries pròpies deles primeres lletres i del llatí i retòrica, s’impartís lafilosofia. Mataró volia una facultat universitària comtenien tantes altres poblacions catalanes. Finalments’arribà a uns acords que se signaren a Mataró el24 d’abril de 1737; s’aconseguí el permís del bisbede Barcelona el juny d’aquell any i el rei Felip Vsignà la llicència el 13 de novembre de 1713.Els escolapis compraren el solar entre la plaça deSanta Anna i el Camí Ral i en diverses fases hiaixecaren l’escola, la residència per a la comunitati l’església, la qual va ser inaugurada el 31 de maigde 1789.Els exàmens publicats des de 1768 fins a 1834mostren els programes de les matèries ques’impartien. Remarquem que a més del currículumnormal de l’època s’ensenyà nàutica des del curs1767-1768 i poc després es començà també ambl’agrimensura. Conservem impreses diverses tesisde filosofia i de teologia que es defensaren dintre

de la corresponent càtedra tant per part d’estudiantsescolapis com d’altres que no ho eren. El pareFrancesc Ferrer a l’aritmètica comercial hi introduíl’ensenyament personalitzat per a resoluciód’exercicis i de problemes. De la pissarra de cuirpassà a la de pedra i a principis del segle XIX s’usàja a Mataró la pissarra mural per primera vegadaal nostre país.Mataró va ser ocupada per les tropes franceses el1808; als pocs dies abandonaren la ciutat i elsmataronins decidiren defensar-se d’una novaocupació. El pare rector de Santa Anna, JaumeVada, el 7 de maig de 1808 des de la trona del’església pronuncià un sermó vibrant —es conservael text català— per encendre els ànims contra elsfrancesos i animar-los a formar en les milícies ques’apostaren als alts de Montgat. La resistència vaser inútil, els francesos arribaren a Mataró,saquejaren el col•legi i incendiaren i destruïren partde la ciutat.A l’Escola Pia de Santa Anna es formaren la majoriadels homes que al llarg del segle XIX contribuïrena l’embranzida industrial, econòmica i social quesituaren la ciutat com a una de les principals delPrincipat. Gràcies a la perseverança dels escolapisi la voluntat per part de l’Ajuntament, el col•legisuperà els deu anys de supressió (1835-1845).Restaurat l’orde, s’implantà el batxillerat segonsles noves lleis de l’Estat i es reformà la primària.Durant llargs períodes va ser seminari menordepenent del de Barcelona.Per a l’ensenyament del comerç com a primàriasuperior s’adoptà es de 1902 el Pla confeccionatper la província. Un mitjà educatiu important aMataró va ser el Museu Comercial, inaugurat eljuny de 1916.

1 de gener de 1738...

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

1314

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

El 1914 es fundà la Associació d’Antics Alumnes del’Escola Pia de Santa Anna, la primera que es creavaals escolapis de Catalunya. A Santa Anna es crearengrups de Pomells de Joventut. El 1928 l’Ajuntamentseguint les disposicions del govern de Primo de Riveraretirà tota subvenció a l’Escola Pia per no eliminarels llibres de lectura en català. El 1929 s’introduí elbasquetbol entre els alumnes. El 1933 per podermantenir l’ensenyament cristià es fundà la «MútuaEscolar Cardenal Vives i Tutó»; les classes debatxillerat s’impartiren en locals de fora del col•legide la plaça Santa Anna, però es col•laborà ambl’Institut Municipal de Batxillerat i l’escolapi MiquelSoy en va ser professor.El juliol de 1936 els religiosos foren forçats aabandonar la casa i refugiar-se en famílies quecaritativament els acolliren i protegiren. Passats elsprimers dies de confusió, les mateixes autoritats localsprotegiren els religiosos; quan sabien que s’apropavaalgun perill els avisaven i a algun el recloïen a lapresó perquè no el trobessin a una casa particular.L’interior de l’edifici va ser força malmès.Els escolapis recuperaren el seu edifici el 13 de febrerde 1939 i obriren les classes el primer de maig de1939 per a primària i comerç. El batxillerat començàel setembre següent.L’Associació d’Antics Alumnes va fer sempre costata l’escola, especialment en esdeveniments coml’estada a Mataró de les relíquies de sant JosepCalassanç el desembre de 1948 o l’exposicióretrospectiva del col•legi el 1962. L’Associació vatenir una vida molt activa amb les classes de catalài aixoplugant l’Associació Sardanista.El temple es va restaurà de mica en mica. Es construíla capella de la Mare de Déu de Montserrat (l’altares consagrà el 1957) i Jordi Arenas pintà (1960) lacapella del Sagrament. L’octubre de 1989 s’inauguràel retaule de l’altar major obra de l’escultor ManuelCusachs, el qual havia anteriorment dissenyat totsels elements del presbiteri.El 1954 reapareixeren els Armats de Santa Anna,que havia iniciat el 1896 el germà Joaquim Brucart.El 1959 es creà un agrupament escolta. El 1962Mataró acollí els I Jocs Esportius Escolapis deCatalunya.Els nous temps demanaven un edifici més adequat.El pare rector Salvador Dalmau planificà la novaconstrucció que es començà el 14 d’octubre de 1966i les noves classes s’obriren a partir de 1968.L’escola de Santa Anna absorbí la de les religiosesde la Immaculada Concepció, els locals del qual esconvertiren en els de l’infantil «Santa Anna - Torrent».Juntament amb l’aprovació pel Ministeri d’Educaciódel batxillerat unificat i polivalent (BUP) el 1975,s’implantà la formació professional de primer i desprésde segon grau. Els locals de la plaça de Santa Annaresultaren aviat petits per l’increment d’alumnes quetot plegat suposà i es llogà la nau d’una fàbrica alcarrer de Recoder. Es fundà també el Centre deCàlcul de l’Escola Pràctica o Centre de Càlcul del’Escola Pia, institució que a més de l’extensió pertots els col•legis de la informàtica, serví per apràctiques dels alumnes de secretariat de la formacióprofessional.El 3 de setembre de 2002 el President de la Generalitatinaugurà el nou edifici al carrer de Sant Agustí «SantaAnna - Mar» per a les secundàries.S’imparteix actualment els nivells reglats d’infantil,primària, educació secundària obligatòria (ESO),batxillerats i cursos de formació professional. L’escolacompta amb diverses entitats com l’Associació deMares i Pares d’Alumnes, la d’Antics Alumnes, elgrup Mou-te, l’Associació d’Amics del Senegal, laColla Gegantera, una Orquestra formada per alumnesde secundària.L’Ajuntament concedí a l’Escola Pia de Santa Annala Medalla d’Or de la Ciutat el 4 de juliol de 1961.

275 ANYS

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

1415

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

275 ANYS

24/04/1737Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació.01/05/1737Concòrdia entre la Parròquia de Santa Maria i l’Escola Pia.13/11/1737Llicència del rei Ferran VI per a la fundació.26/12/1737Inauguració de la residència dels escolapis situada en la Fonda del Pardal.02/01/1738Els escolapis comencen a impartir les classes.30/06/1739Els escolapis compren la «la Sínia d’En Ramis», part de l’espai que esdevindrà l’actual col·legi.06/12/1739El bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, beneí i col·locà la primera pedra del nouedifici de l’Escola Pia.Maig 1743En aquesta data ja existia el Seminari de Nobles.24/06/1754La comunitat es trasllada de la Fonda del Pardal a la nova residència i col·legi.1767-1768Es dóna ensenyament de Nàutica.Maig 1768Primers exàmens públics impresos amb motiu de la canonització de Sant Josep de Calassanç.10/09/1772El seminaristes comencen a habitar la part de la baixada de Santa Anna, de nova construcció.27/01/1781El capità de corsaris Jaume Bru amb la seva tripulació col·locà una imatge de Sant Josep deCalassanç a la cantonada de la plaça amb la baixada; tallada en pedra de la pedrera de SantBartomeu de Vic per Antoni Real.Octubre 1783Capítol Provincial celebrat per primera vegada a Mataró.31/05/1789Les tropes franceses saquegen el col·legi i assassinen el P. Francesc Capdevila a la biblioteca.03/01/1814S’inicien les classes de filosofia o facultat de filosofia.1864Construcció de la galeria que donava al pati.27-28/7/1865Exposició Agrícola a l’entrada del col·legi organitzada per la Comissió Municipal del Patronat dePobres.29/04/1868Isabel II accepta que el col·legi Catalunya o Valldemia passi als escolapis; cosa que no es produí.1881S’inicia l’Observatori Meteorològic i el 1887 es publiquen les primeres dades en la Revista Calasancia.17/03/1881Apareix el primer número de la revista El Colegial, manuscrita per l’alumne Sulsona, primera revistad’aquesta escola.26/05/1881Primera vegada que consta la celebració de la primera comunió amb solemnitat.

275 anys ialguneshistòries...

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

1516

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

1737 – Salvador Llenas1740 – Miquel Picanyol1742 – Francesc Plana1745 – Jacint Cruells1748 – Josep Caballol1751 – Joan Balcells1752 – Tomás Casas1757 – Rafael Passarell1760 – Francesc Plana1766 – Ildefons Ferrer1769 – Mateu Mestre1772 – Ildefons Ferrer1775 – Oleguer Jané1778 – Ildefons Ferrer1781 – Jaume Andreu1784 – Rafael Passarell1787 – Ildefons Ferrer1790 – J. Calassanç Bages1794 – Josep Pont1796 – Josep Picas1804 – Miquel Busqué1807 – Jaume Vada1814 – Joaquim Tomàs1824 – Maurici Bohigas1827 – Adjutori Blanch1833 – Ramon Ribera1847 – Josep Rius1858 – Gaietà Renom1863 – Calassanç Casanovas1865 – Josep Draper1875 – Miquel Cercós1882 – Francesc Sallarès1893 – Josep Llauradó1899 – Francesc Llonch1906 – Fèlix Sors1909 – Josep Soler i Garde1919 – Pere Vilar1920 – Joan Comellas1924 – Joan M. Vives1925 – Lluís Feixas1928 – Ramon Castellví1929 – Constantí Noguera1934 – Lluís Feixas1940 – Calassanç Balañà1943 - Calassanç Ubasart1946 – Miquel Simon1949 – Joaquim Seguí1952 – Salvador Salitjes1955 – Llorenç Bonet1958 – Josep Liñan1961 – Salvador Salitjes1964 – Salvador Dalmau1973 – Jordi Gaza1976 – Ricard Manich1982 – Joan Herrero1988 – Ramon Novell1995 – Josep M. Oller2003 – Josep M. Comadran2007 - Ramon Tarròs

1973 – Josep A. Ripollés1982 – Eugeni Romeu1991 – Marian Federico1996 – Carles Cereceda2007 - David Gallemí

15/08/1881Erecció de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat per iniciativade Joaquim Fontrodona1890.S’estrenà un dosser en l’altar del Sagrament, obra de Josep Puig iCadafalch.Abril 1913Carta d’antics alumnes convocant a la creació d’una Associació.17/12/1913S’implanten els Torns Eucarístics segons iniciativa del P. General TomàsViñas a fi de fomentar la comunió freqüent i fins i tot diària.18/06/1916Inauguració del Museu Comercial.1922L’Escola Pia de Santa Anna acollia grups de Pomells de Joventut.24/11/1929Presentació del primer equip de bàsquet del col·legi amb el nom deUniversity Santa Ana (USA); va competir amb el Premilitar A.01/07/1934Assemblea constituent de la Mútua Calassanç Vives, creada pels paresde família, la qual es fa càrrec del col·legi.24/07/1936Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi.11/02/1929Alguns religiosos poden tornar al col·legi i comprovar-ne l’estat.01/05/1939S’obren novament les classes.16/01/1944Homenatge al germà «Francisco» Roca i Roma.04/12/1948Arribada de les relíquies de Sant Josep de Calassanç a Mataró1954Es restaura el grup infantil Armats de Santa Anna, iniciat abans pel germàJoaquim Brucart amb text del P. Josep Concabella.18/11/1956Creació de l’Associació de Pares de Família13/10/1958S’inicia l’agrupament escolta pel P. Francesc Capdevila.04/07/1961L’Ajuntament concedeix al Col·legi Santa Anna de l’Escola Pia la Medallad’Or de la Ciutat.08/04/1962Celebració a Mataró dels Primers Jocs Esportius Escolapis de Catalunya.26/04/1965Primera concelebració a l’església de Santa Anna, que es reformà segonsles noves línies litúrgiques i amb la col·laboració artística de ManuelCusachs que elaborà la imatge de Santa Anna, l’altar, els canelobres, il’atril.29/09/1968Inauguració del nou edifici de la plaça de Santa Anna.08/04/1975Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/06/1975).10/04/1975Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/06/1975).09/07/1975Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975).Octubre 1989Inauguració del retaule del presbiteri, obra de l’artista M. Cusachs.03/09/2002Inauguració oficial de l’edifici de Santa Anna Mar pel president de laGeneralitat Molt Honorable Jordi Pujol. Es deixa l’edifici de Recoder.

Directors

Rectors

275 ANYS

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

1617

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

En coordinació amb la resta de centres d'Escola Pia deCatalunya s'està procedint durant aquest curs a la migraciódels serveis dels centres a la plataforma GoogleAppsEdu.Aquest canvi ens ha aportat avantatges tant de rendimentglobal com un augment i millor integració de funcionalitatsa la Intranet i al web públic del centre.Des d'aquesta setmana el nostre web públicmataro.escolapia.cat també s'ha afegit al canvi,incorporant-se a la nova plataforma i mostrant un nouaspecte.Alguns dels principals avantatges del nou web públic sónuna navegació més clara i amigable, un calendari ambmés funcionalitats i amb una millor capacitat d'estructuracióper etapa, un accés més eficient a les notícies gràciesa la possibilitat de filtrat per etiquetes de cerca al llocweb i una millora en la gestió i visualització de contingutmultimèdia.

Departament d'informàticaEscola Pia Santa Anna Mataró

Canvis al web públic

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

1718

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37portega@autocarspujol.com

www.autocarspujol.com

El Pare Joan va guanyar a títol pòstum el premipopular Mataroní de l’Any 2011, organitzat per larevista Tot Mataró. El Pare Joan es va endur mésde la meitat dels vots de la fase final d’elecciódel ciutadà destacat de l’any.

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

1819

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

AMPA

Un any més, l’AMPA va oferir un tastet de torronsi neules després de l’audició de nadales dels alumnesi les alumnes de 6è, també vam poder gaudir de lespeces guanyadores del concurs de cançons dels iles alumnes de secundària, i per acabar vam escoltarun seguit de nadales tradicionals interpretades perl’Orquestra de Mar. Enguany la festa de Nadal s’hacelebrat al nou poliesportiu de l’escola de la plaça.

El diumenge, dia 12 de febrer, un grup de pares ialumnes vam fer la sortida familiar organitzada perL’ AMPA de l’ escola, proposada i guiada, com éshabitual, per la UEC de Mataró.Desafiant l’intens fred del matí, vam sortir en cotxesparticulars del Clos Arqueològic del Pla d’ en Boetper anar cap a Vallgorguina, al bell mig del ParcNatural del Montnegre i el Corredor. El termòmetre marcava -2º C però això no va impedir que, benabrigats comencéssim a caminar per un bonicpaisatge tot glaçat. Vam esmorzar al Dolmen deVallgorguina, emblemàtic megàlit aixecat fa unsquatre mil anys que gaudeix d’una ubicacióprivilegiada amb una excel·lent panoràmica delMontseny i a on la llegenda explica que havia estatlloc de trobada de les bruixes de la contrada. Desd’allà vèiem el campanar de l’església medieval deSanta Eulàlia de Tapioles a on ens vam dirigirdesprés de l’estona de descans. Aquest edifici delsegle IX era originàriament romànic però despréses va reconstruir en època barroca i, també presentadetalls arquitectònics de reminiscència àrab .Desfent el camí que arriba a l’església vam arribara la pista ample que ens va apropar a la masiasenyorial de Can Pradell de la Serra datada delsegle XIX amb una interessant pallisa del 1842.Deixàrem la masia per endinsar-nos a una zonaboscosa coneguda com el bosc de la Puig ambalzines sureres com a espècies característiques ide cop i volta una gran solella amb la masia agrícoladel segle XVIII de Can Clarens que actualmentfunciona com a casa de colònies i centre d’educacióambiental.De tornada cap a Vallgorgina, i encara amb molt defred i gel per tot arreu vam gaudir de la natura i d’ungrapat de bons acudits.Sens dubte va ser un matí ben aprofitat amb unacaminada de 13 kilòmetres plena de natura geladaamb els nostres fills i nous amics.Agraïm novament el recolzament rebut de la UnióExcursionista de Catalunya (UEC) de Mataró, i usesperem a la propera sortida.

SORTIDA FAMILIAR ALDOLMEN GENTIL DE

VALLGORGUINA

TASTET DE TORRONS INEULES

Una de les línies més importants d’actuació del’AMPA, pel que fa a la vessant econòmica on vandestinats una part molt important del seus recursos,és la part que correspon a les beques /ajudes quedona l’AMPA, als alumnes de l’escola que tenen ladesgràcia de perdre el pare o a la mare.En l’any 2011, aquestes beques varen representarel 80% del pressupost d’aquesta associació. Elsalumnes que es troben en aquesta situació, rebenfins un 80% d’ajudes en el rebut escolar i els llibres,durant tota la seva etapa a l’escola. Com podeuimaginar una part d’aquest esforç tant important ques’està fent, no es pot preveure d’un any per altre elcost que tindrà .És per això que hem d’ insistir, com anem fent altresvegades de la importància que té per l’AMPA, poderdisposar dels recursos de les quotes, que permetendur a terme aquestes accions, i també d’altrescol·laboracions amb diferents entitats i grups del’escola, com poden ser: l’Orquestra, la CollaGegantera, l‘Escola pia del Senegal... així comsuports especials en diferents festes que es puguindur a terme a la nostra escola.Des de l’AMPA restem a la vostra disposició perqualsevol informació que vulgueu saber, us recordemque per poder tenir accés a aquestes ajudes, s’had’estar al dia del pagament corresponent a la quotade l’AMPA .

La Junta de l’AMPA

QUÈ EN FEM DELS DINERS DE LESQUOTES DE L’AMPA?

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

1920

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

GEGANTA

En aquest número de la revista ens agradaria parlar-vos de dos esdeveniments importants que han passataquest hivern; Sortida a Barcelona i el Carnestoltes.Els nans han anat a Barcelona. Vàrem participar a les festes de Sta. Eulàlia, amb una cercavila per totsels nens i nenes de les escoles de Catalunya, que van passejar els seus nans, gegantons i bestiari pelcentre de la ciutat. El fet d'anar-hi tots junts amb tren, i amb els nans, va encantar a petits i grans.Sortir de Mataró ha estat una experiència molt positiva per tots els integrants de la colla, esperem que aixòanimi a la Colla a fer-ne més per altres indrets de Catalunya.

CARNESTOLTES. A tots els integrants de la Colla ens va fer molta il·lusió que els nens i nenes d’Infantilescollissin com a motiu per a disfressar-se els nostres NANS, en Perich, en Toti i en Wally, i les mestres deGeganta Anna.Com a agraïment a tost els nens, us deixem amb una fotografia de grup d’aquest esdeveniment.

Per finalitzar us volem recordar que el 23 d’abril tenim una cita a lacercavila de SANT JORDI.US HI ESPEREM !!

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

2021

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVAESCALA ENS HA PERMÈS MUNTAREL RACÓ DE LA GRANJA. AQUESTESPAI ÉS COMPARTIT PER LES 5CLASSES DE P3.AL LLARG DE LA SETMANA HI ANEMPASSANT EN PETITS GRUPS I ELSNENS I NENES PODEN JUGAR AMBENCAIXOS, ANIMALS DE LA GRANJA,FULLEJAR CONTES, M IRARIMATGES REALS, ESCOLTARSONS...I PER COMPLEMENTAR ELPROJECTE ANIREM A LA GRANJADE CAN POU.

INFANTIL

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

LA MALETA VIATGERA ÉSUNA MALETA FARCIDA DEC O N T E S M O L TINTERESSANTS, QUE VADONANT VOLTES PER LESC A S E S D E L S N E N S INENES DE P4. COM MÉSVIATJA LA MALETA MÉSCONTENTA ESTÀ, DONCSEL QUE HI HA AL SEUINTERIOR HO HAN POGUTC O M P A R T I R M É SFAMÍLIES.ACOMPANYANT LAMALETA VIATJA UNALLIBRETA ON CADAFAMÍLIA EXPLICA,DIBUIXA... LESEXPERIÈNCIES VISCUDESDURANT LA SETMANAAMB LA MALETA.

LA MALETA V IATGERA

A P-5 hem t rebal la t d i ferents aspectesde la f í s i ca : E l magnet i sme, e ls tubsi l es bo les , l ’ e lec t r i c i ta t es tà t i ca , l esrampes i l es qua l i ta ts de ls mate r ia l s ,han es ta t e l s nos t res exper iments . . .Hem après mo l tes coses i ens ho hempassa t mo l t bé ! ! ! !

INFANTIL

2223

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

PRIMÀRIA

La Marató ha estat molt bé i han vingut escoles com: Salesians, Cor de Maria, La Llàntia...Abans de començar ens hem fet fotos i hem fet estiraments. A la carrera hi havia nens i nenes quecorrien amb els pares, amb grupets o amb els profes d'Educació Física de la seva escola. A l'arribadaens esperaven les mestres i ens donaven un paper per recollir l'obsequi. L'obsequi m'ha agradatmolt! Era una samarreta que deia “Som el que fem, som el que mengem”. També ens han donat dos“Sunny California”, una poma i una aigua. Quan hem acabat la carrera i hem recollit l'obsequi, hemesmorzat junts.

Míriam Garcia 5è C.

Avui ha vingut l'Steve, l'oncle d'en Chris (l'auxiliar deconversa), a visitar-nos a l'escola. L'Steve ens ha fet unaxerrada sobre el seu país (Escòcia) en anglès. Ha vingutvestit amb la roba tradicional escocesa i també ha portatuna gaita. La gaita era de joguina perquè ens ha explicatque les de veritat són molt grans i no li cabien a la maleta.L'Steve ens va explicar que al seu país molta gent vavestida amb la roba tradicional. Ell portava una camisablanca, un bolset negre amb el dibuix d'una flor querepresentava el seu país, una faldilla de quadres (Kilt) iuns mitjons blancs llargs i unes sabates negres.Abans d'acabar la xerrada ens va tocar la gaita que vaportar i ens vam fer una foto tots junts. Ens ho vam passarmolt bé!

Mireia Álvarez i Víctor Ciurana– 6 A

VISITA INESPERADA!

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

COM MANALA TRADICIÓ,

P-5DECOREM

EL PASSADÍS AMB TOT EL

QUE ELSNENS I

NENES HANTROBAT ALBOSC A LA

TARDOR.

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

PRIMÀRIA

Els alumnes de quart de primària estem treballant els edificis cristians: Ermita, Església, Basílica i Catedral.Hem fet una sortida per conèixer de prop una ermita, l’Ermita de Sant Simó. El senyor Joaquim ens ha explicatla història de l’Ermita que ja fa més de 400 anys que existeix, exactament l’any passat el 2011 van celebrar el400 centenari. Antigament arribar fins a Sant Simó era quasi una excursió ja que es trobava a les afores de laciutat. Hem après moltes coses més sobre Mataró i la seva història: els pirates, el vaixell la “coca”, la GuerraCivil, la reconstrucció a l’escola d’ Olot de l’escultura del Sant, ...Aquí us deixem dos petits resums perquè en pugueu saber més coses.

VISITA A L’ERMITA DE SANT SIMÓ

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

PRIMÀRIA

La hidrografia de Mataró no té rius, ni llacs ni embassaments però té unes rieres que són molt importants.A través de l’Escola de Natura del Corredor hem conegut de prop aquesta riera de Sant Simó. Quines són les muntanyes iserralades que hi té a prop (Can Bruguera, el Corredor, Montnegre), on neix, com ha anat quedant estreta degut al creixementde Mataró, com van fer el desviament de la riera de Cirera perque no passés pel mig de la ciutat.Ens han explicat la Riera d’Argentona que és a prop de les muntanyes de Céllecs, Parpers, Burriac i Sant Mateu.Ens hi hem passejat per dins. El terra està compost de sauló. Ens ho hem mirat amb lupa!! Hem estudiat la vegetació, lescanyes i l’al·loc (que ja no n’hi ha).Ens ha sorprès molt com està de bruta i deixada, sembla un abocador d’escombraries i d’excrements de gossos.Als nens i nenes de l’escola ens agradaria que aquesta riera fos un espai bonic i net.

QUANTES COSES QUE SABEM DE MATARÓ!!!

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

2627

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

PRIMÀRIA

Les mestres de quart hem proposat als nens i nenes que es presentin a un concurs literari a Mataró.La idea és: explicar una anècdota divertida.Pot ser una història que els hagi passat, una anècdota inventada o bé que algú els l’hagi explicat.Primer hem llegit un text curt d'una història molt divertida que surt al llibre de català. Ens heminspirat i a la llibreta d'esborrany hem començat a fer una pluja d'idees per després poder redactarla nostra història. És un procés lent i entretingut però és tal i com ho fan els escriptors quan escriuen.L’hem corregit i després l’hem passat a net per a poder-la presentar.Han sortit petites històries molt boniques i divertides.Hem publicat uns quants exemples perquè pogueu veure el resultat.

HEM PRESENTAT ELS ESCRITS DELS ALUMNES DE QUART ALA 32a EDICIÓ DEL CONCURS LITERARI PER A ESCOLARS DE

L'ÒMNIUM CULTURAL DE MATARO. “MEMORIAL JOAQUIM CASAS”.

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

2728

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

ESO

El passat divendres 17 de febrer els alumnes i professors de l'escola Pia es van disfressar d'un tema original, divertit,.....per grup. Quan la classe tenia aquest tema preparat havien de dissenyar una coreografia. La veritat és que totes lesclasses ho van fer molt bé. Va ser una difícil elecció, triar el guanyador, ens confirmen els delegats, que van ser elsjutges. Però al final els classificats van ser:En primer lloc: 2nCEn segona posició: 2nEEn tercer lloc: 1rAEls guanyadors (2nC) de regal es van emportar un boníssim pastís de llaminadures del Sweet Center.Va ser una tarda inoblidable, plena de sorpreses.PROFESSORSEls professors de 1r i 2n també es van disfressear d’un mateix tema: ELS PIRATES. Les disfresses eren molt originalsi va resultar molt divertit ja que era una tarda molt especial.

Judith Gabarrón 2nC

25 anys!

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

2829

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

ESO

A l’ESO de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, tenim una optativad’Educació Física en la qual, aquest segon trimestre, hem estatestudiant les qualitats dels esportistes. Hem practicat diversosesports com ara esgrima, futbol, bàsquet o bàdminton.A més a més, hem estat a l’aula jugant a escacs, practicant laintel·ligència i l’estratègia que també són unes qualitats molt importantsper als esportistes. Hem fet un campionat, que tenia com a premiun taulell d’escacs.Aquest trimestre m’ho he passat molt bé fent aquesta optativa,practicant diversos esports que no havia practicat mai i millorantcom a esportista.M’ha agradat molt! Feu esport !

Albert Jordi 1r.ESO E

Durant el mes de gener el grup de tallers de mates de 3erd’ESO hem fet el projecte sobre la notació científica com elsdarrers anys. Aquest any ha estat la 3a edició!.Aquest tema sobre la notació científica de l’assignatura dematemàtiques és un tema feixuc i extens, sovint difícil, sobretot al principi, ja que aquesta assignatura mai ha estat fàcil.És una feina que ens porta molt de temps ja que primer hemd’entendre nosaltres el tema i després pensar una manera defer una exposició que agradi i ensenyi a la resta d’alumnes delsegon pis i també de tota l’Escola!Abans de tot us volem recordar en què consisteix la notaciócientífica, serveix per escriure nombres molt grans o molt petitsd’una manera més senzilla. Per exemple per escriure1000000000 podem escriure 109 o s i vo lem escr iure0.0000000000000000000000001 podem escriure 10-24, aixísi tots ho entenem, resulta molt més fàcil, no?També hem vist que cada prefix té un nom, els nombres d’abanss’anomenen 109 giga- els seu prefix és G- i 10-24 yocto- i elseu prefix és y-. I així amb tots els prefixos.Després de treballar-ho tot durant unes setmanes vam decidirfer una exposició que fos una mica divertida i finalment vandecidir crear un joc!Aquest joc el vam enganxar al terra del passadís del segonpis, vam fer dos grups, en una exposició vam treballar elssubmúltiples i a l’altra banda del passadís vam treballar elsmúltiples.Ho vam imprimir en diferents colors segons les equivalènciesi el resultat va quedar molt bé.

Alumnes de mates- tallers 3r ESO i les seves professores.

OPTATIVA D’EDUCACIÓ FÍSICA

PROJECTE NOTACIÓ CIENTÍFICA –MATES TALLERS 2011 – 2012

Ara fa 1 any vam començar a donar la possibilitatals alumnes més creatius de 4t de secundàriade mostrar la relació entre l’esport i els valorsque transmet. Va ser un éxit amb moltaparticipació i motivació per part de tothom. Gràciesa tots ells.Però aquest any, el jurat del concurs valora moltpositivamente les creacions lliurades. Com podeuveure en aquesta selecció, la relació entre valorsi esport és brillant! Felicitats i gràcies per ajudar-nos a mostrar la vessant educativa de l’activitatfísica i esportiva.(Xevi Ordóñez)

2N CONCURS DE FOTOGRAFIA ESPORTIVA I VALORS

El passat dimecres 7 de març, els alumnes de francès de 3r i 4t d’ESO, ide 1r i 2n de Batxillerat, ens vam dirigir a París en autobús.El viatge d’anada, tot i ser força llarg, no es va fer excessivament pesat.Es respirava un ambient de benestar i d’emoció per a viure l’experiènciai, des del primer moment, vam formar una gran famíl ia.Durant els tres dies, hem gaudit al màxim de la ciutat visitant els monumentsmés emblemàtics desplaçant-nos en metro o autobús, i compartint momentsi anècdotes que difícilment oblidarem. Vam pujar a dalt de la TorreMontparnasse i de la Torre Eiffel, des de les quals s’apreciava una vistatotal de la ciutat que vam aprofitar per fer-nos fotografies plegats; vampassejar per la Villette, Montmartre i Versalles; i vam veure un documentala la Géode.En definitiva, el viatge va ser molt intens i estem segurs que tots i cadascun de nosaltres el recordarà amb un somriure,ja sigui per la cohesió que vam fer professors i alumnes, el bon “rotllo” i l’encant i la vivacitat de París.

Gerard Flynn

ESTADA A PARÍS

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

2930

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

Aquesta setmana ha estat especial. Els alumnes de secundària hem gaudit de les Jornades Culturals, tres diesplens d’activitats d’interès divers: literatura, cinema, ciències, esports…El Repte és l’activitat més esperada de 4t. Comencem a les vuit del matí i no parem fins a dos quarts de dues.Combinem diferents proves amb un únic objectiu: compartir unes quantes hores de diversió i jocs amb la classe.Hem fet curses al voltant de l’escola, ens hem inventat un ball, hem fet figures gegants al terra, creat un rap idesxifrat enigmes. Ha estat un dia genial!

Alumnes de 4t ESO

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

ESO

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

ESO

Un cop més tornem amb son! Cansats i amb moltaroba a la motxilla que no ens hem posat! Això sí,tenim més fotos a les càmeres que hores compartidesa l’alberg: El Mirador .Hi ha tantes històres per explicar que necessitem 275revistes com a mínim per fer un esbòs! Potser unesquantes fotos ajudaran a imaginar-ne algunes d’elles!Jugar, riure, relaxar-se i compartir. Felicitats a totsper haver-ho fet possible. I per qui vulgui mésinformació, ja ho sabeu els que hi erem us ho podemexplicar. Fins aviat!

Equip de professors de colònies 2012

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

3231

33

34

35

36

38

39

24

37

El passat dijous 26 de gener vamtenir el plaer de rebre a la nostraescola la Product Manager de laMultinacional alemanyaBeiersdorfd que porta la marcaEUCERIN Espanya, la Núria,acompanyada de la ProductManager que porta la marcaHansaplast, la Montse.La conferència va tractar d’unabreu presentació de 45 minutsprincipalment sobre EUCERIN,encara que també vam poder

observar les diferents línies de negoci de Beiersdorf, entre les que es trobaven Hansaplast, La Prairie, NIVEA,entre d'altres.Ens van oferir com a promoció el nou producte que ha llençat EUCERIN al mercat, AQUAPORIN:una crema hidratant, totalment innovadora i diferenciadora respecte de la dels seus competidors.La presentació tenia com a objectiu il·lustrar de forma senzilla les funcions d'un/a bon/a Product Manager a undepartament de màrqueting d’una gran empresa.Per acabar, es va procedir amb l'inici del torn de preguntes de l'alumnat, que no van ser poques. Entre les qualsdestacaven:Com afronteu la crisi?Com penseu deixar d'oferir promocions sense perdre la fidelització del client?Heu variat les vostres estratègies de posicionament i diferenciació per la crisi?Teniu la vostra pròpia xarxa logística?Tot això en una hora, aproximadament. Esperem que tornin aviat!

GS Comercial i Marqueting

CONFERÈNCIAPRODUCT MANAGEREUCERIN ESPANYA

El dia 8 de març els alumnes de 2n delCicle Formatiu de Grau Mig d'Instal·lacionsElèctriques i Automàtiques hem visitat lesinstal·lacions de l'empresa Optral, a SantIscle de Vallalta.Durant la visita, hem conegut els fonamentsfísics de la transmissió per fibra òptica, elprocés de fabricació dels sistemes decablejat que incorporen fibra òptica i lesdiferents variants. També hem pogutconèixer el paper dels cablejats en el noureglament de ICTs, i hem fet una sessiópràctica sobre com s'han de fer elsconnexionats de fibres, i els diferentssistemes i procediments per fer unions defibres.

Visita a Optral

FP

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

3334

35

36

38

39

24

37

El dijous 9 de febrer de 2012, els deGrau Mitjà d’Esports, vam anar a fer unacaminada pel GR 83, també anomenatcamí del Nord, ja que pràcticament total’estona es dirigeix cap el nord.A les 9 del matí vam quedar a l’inici delGR a Mataró que està situat al passeigmarítim.Quan hi vam ser tots, ens vam fer unafoto i tot seguit vàrem dividir-nos enquatre grups de sis persones i se’ns valliurar un mapa de la ruta que havíem defer: calia posar en pràctica elsconeixements adquirits d’orientació iconducció de grups.A l’inici, el primer grup va fer de guia iva ser aquest el que s’encarregavad’interpretar el mapa i seguir el camí. Al’arribar a un punt concret del recorregut,el segon grup va passar a fer de guia. Iaixí, successivament els quatre grupsvan fer de guia tant a l’anada com a latornada.La intenció era arribar a la font del MalPas però per qüestions de temps no hivam arribar; quan portàvem dues horescaminant vam parar a una esplanada,vam esmorzar i tot seguit vam emprendreel camí de tornada.Durant la baixada, vam desviar-nos perveure l’ermita de Sant Martí de Mata iposteriorment ens vam aturar a la deSant Miquel de Mata per a fer-nos unafoto.Berta Hosta GM CAFEM

ALTRES ACTIVITATSA més del GR-83, aquest segon trimestretambé hem fet altres activitats lligadesa les matèries de Conducció de Grupsal Medi Natural, Conducció de Grups enBicicleta, i Seguretat i Supervivència enMuntanya.Aquestes van ser, anar a escalar alRocòdrom dels Capgrossos, i anar alCircuit de BMX de Can Pilé a aprendreles tècniques bàsiques d’aquest esport.

GR 83: CAMÍ DEL NORD

FP

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

3435

36

38

39

24

37

La fàbrica de Cola Cao de Nutrexpa dóna l’oportunitat alsalumnes d’Economia d’Empresa de visitar les sevesinstal·lacions.Guiats per la Rosa Yabar, relacions públiques de l’empresaNutrexpa, els alumnes de primer de batxillerat de l’optativad’Economia d’Empresa van visitar els dies 9 i 10 de febrer lafàbrica de producció Nutrexpa. Abans, però, un vídeo ens vaexplicar els inicis del seu producte estrella, el Colacao. Desprésveiérem totes les àrees per les quals aquest producte passafins arribar a l’embalatge. La gràcia era seguir tot el procés desde la preparació del producte, la creació de l’aliment, percontinuar en la cadena de producció fins que el producte estàpreparat per a la seva venda. Finalment, a l’acabar la visita,ens van sorprendre amb un bon esmorzar farcit d’una granvarietat dels seus productes.La professora de la matèria, l’Estel Paloma, i els seus alumneshan valorat aquesta sortida de manera positiva i esperen quees segueixi fent com ja s’ha fet fins ara.Clàudia Rosalén i Alma Clarós

ESMORZAR A NUTREXPA

Per conèixer millor la nostra història recent: la industrialització, els moviments obrers de principis de segle XX i molts altresfets rellevants, els alumnes de segon de batxillerat van fer una sortida a Barcelona per veure in situ el llocs que sónsignificatius per entendre el nostre passat. L'itinerari va començar al Paral·lel, a la plaça de l'antiga fàbrica de la Canadenca i va continuar pel barri del Raval, lesRambles, la plaça de St. Jaume i la de St. Felip, el barri Gòtic per acabar a la Plaça Catalunya. Aquesta sortida intentavadesenvolupar el contingut de la matèria, des de la Restauració a la 2n república i la Guerra Civil i també mostrar a l'alumnata través dels edificis i carrers la industrialització de Barcelona, la conflictivitat obrera sobretot al barri del Raval, la vidadels obrers i de la burgesia i els fets polítics principals de fa ara un segle.El recorregut tenia catorze parades en llocs emblemàtics i a cadascun hi havia una explicació de continguts per part delprofessor i una lectura d'un text històric que hi feia referència al que s’estava veient i explicant en aquell moment.La ruta va durar unes intenses i esgotadores tres hores que, malgrat tot, els alumnes de segon troben que és una activitatmolt interessant i que ajuda a fixar uns coneixements històrics que d’altra manera serien difícils de memoritzar.Naomi Esteve, Edgar Perez, Andrea Villaverde.

LA NOSTRA HISTÒRIA: LA BARCELONA DEL SEGLE XX

Els alumnes de periodisme de primer de batxillerat vantenir l’oportunitat, el divendres dia vint-i-quatre de febrer,de fer el seu propi programa radiofònic a Mataró Radio.Van decidir, com es sol fer cada any, de presentar unmagazine que van preparar durant les setmanesanteriors. Disposaven d’una hora per mostrar el seuesforç i la seva capacitat creativa. El programa estitulava “Pluja d’idees” i constava de cinc seccions: Unreportatge sobre el Senegal seguit d’una tertúlia d’interessos adolescents, una crítica irònica i humorísticacap als programes més polèmics de la televisió. Perfinalitzar, van parlar uns minuts sobre curiositatsesportives i van acabar amb les anomenades “Flaixpreguntes ” en les quals recollien els moments mésdestacats del programa junt amb acudits i cançons queells mateixos van proposar. L’experiència va ser tot unaprenentatge, i tot l’esforç que els alumnes hi vandedicar es va veure recompensat en la satisfacciód’haver realitzat el seu propi programa i que fos escoltatper persones alienes a l’escola que varen donar unabona crítica sobre el seu treball.SI el voleu escoltat ho podeu fer a la pàgina web deMataró-ràdio o al moodle de l’escola.Carla Nigra i Elena Torrell

L’HORA DE GLÒRIA DELS FUTURSPERIODISTES DE L’ESCOLA

Portàvem molts dies preguntant-nos quina ciutat ens tenia preparada en Manel per la nostra ruta artística quan ens va repartirles circulars: Girona havia estat l’escollida aquest any. La gran sorpresa va arribar quan ens va explicar que, per tal de fer lasortida diferent i acostar les arts i la tecnologia, faríem una prova amb dispositius mòbils que ens servirien de mapes i qüestionari.Així que amb un bolígraf i poca cosa més a la bossa, el divendres 23 de març, tots els alumnes de batxillerat que fem històriade l’art ens vam dirigir cap a la capital gironina, mentre en Manel ens donava la segona sorpresa de la sortida: com que l’activitatera innovadora a Catalunya, TV3 també hi seria. Allà ens hi esperaven els organitzadors del QuestinSitu de la UPF i ens vanfer dividir en els grups prèviament formats, donant-nos després una sèrie de dispositius que a partir d’aquell moment esconvertirien en la nostra guia principal durant la sortida. Després d’alguns problemes amb la connexió i la cobertura, les gairebécent preguntes van anar apareixent a la pantalla quan ens trobàvem en el lloc adequat, totes relacionades amb les curiositatsde la ciutat i, com no podia ser menys, elements d’història de l’art que ja havíem estudiat a classe. Al migdia, després d’haverallargat una mica la nostra gimcana geolocalitzada, ens vam trobar tots a les escales de la Catedral on ens vam acomiadardels nostres col·laboradors de l’UPF i vam tornar cap a Mataró, cansats però contents d’haver viscut la innovadora experiènciaque ens havia fet conèixer una mica més la ciutat, repassar la matèria estudiada a classe, acostar-nos a les noves tecnologiesi, per descomptat, passar una bona estona amb els companys.

UNA VISITA DIFERENT A GIRONA

VIATGE A MUNIC

BATXILLERAT

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

3536

38

39

24

37

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix la possibilitatde visitar i veure com funciona un laboratori de recerca sobrela salut animal en un dels seus centres d’investigació, el CRESA.Així és com cada any els alumnes de segon de Biologia els fanuna visita per veure com es treballa en projectes de recerca iquè els cal per poder acccerdir-hi i ser investigadors en el futur.

Paula Serra

CRESA: LA RECERCA ANIMAL

Dins de les activitats que faig amb els alumnes d'Economiad'Empresa per poder afrontar el projecte que han dedesenvolupar en el tercer trimestre se'm va acudir de portaralgun emprenedor mediàtic; per què no provar-ho amb el PauGarcia-Milà? El "no" sempre el tens, per tant, has d'intentaranar a buscar el "sí". Em vaig posar en contacte amb EyeOs"et voilà!", ahir, dimecres dia 22 de febrer, puntualment a 3/4 d'11 estava a la porta de l'escola. Al contrari del que sempre deien en el programa dels DagollDagom, Oh Europa, "me l'imaginava més gran", vaig pensar:"Què alt que és el Pau!" (jo medeixo metro 59!!!!) Ens varemsaludar i el vaig posar en antecedents: alumnes de segonde Bat i el projecte d'empresa del 3r trimeste.Varem començar, com és habitual, amb una petita presentaciódel Pau, i després ell va engegar: amb 24 anys, davant d'uns60 alumnes, sense PowerPoints i sense xarxa a sota!Puc dir que des del minut 1 va enganxar els alumnes, i perexperiència professional, això no passa mai amb jovesd'aquestes edats. Els va explicar la seva experiència amb

molta humilitat però amb molta intensitat, fent èmfasi en aquells valors que, sovint els adults, no sabem veure en els joves:esforç, constància, perseverança i implicació. Va destacar que el treball en equip, fa molta més força, però ha de ser un equipde persones implicades amb el projecte, amb tota la grandesa de la paraula implicació. I també va fer molt d'èmfasi en un altreaspecte molt important: els projectes te'ls has de creure i hi has de posar molta passió, sinó és impossible tirar-los endavant(malgrat això no sempre prosperen, òbviament!).Personalment, em va fascinar la capacitat comunicativa, quina enveja més sana! Costa de trobar un "nano" de 24 anys queparli amb aquesta seguretat, però és que aquesta seguretat ja la tenia, possiblement de manera innata, i algú se'n va adonar?Només cal veure'l en la ponència que va fer en el davant de l'Auditori de Girona, en presència d'unes 1000 persones i delsPrínceps d'Espanya. No sé el perquè però cada vegada que m'aproximo més als emprenedors (de totes les edats) observo que habitualment hanestat alumnes que han passat desapercebuts per les nostres aules, vull dir amb els barems clàssics que utilitzem (bonestudiant,...), i que habitualment confirmen que s'han avorrit molt (Ken Robinson tindrà raó?). Caldria fer un estudi més profuntsobre el tema, i en cas que es confirmés potser convindria prendre'n nota . Però encara diria més, l'altre dia sortia a Mestresen Manel Esteller, científic reconegut a nivell internacional, que també confirmava la seva normalitat en les notes de l'escola.No som capaços de detectar el talent? A mi em fa reflexionar...Bé, tornant al Pau, hi ha una alumna que al final de la xerrada va resumir molt bé el que estava passant en aquella sala. ElPau, quan va acabar la seva intervenció, va donar per obert un torn de preguntes, i quan ja semblava que ningú volia preguntarres més, el Pau la va assenyalar a ella, i allò que fan els alumnes, primer es va girar i després se'n va adonar que l'estavaassenyalant a ella. El Pau comenta: Vols fer alguna pregunta? I la noia respon: "És que estic flipant des que ha començat laxerrada!".Puc constatar que els alumnes van sortir amb unes ganes immenses de començar el pla d'empresa (també puc constatar queaixò mai m'havia passat!) i sobretot fer-ho amb empenta i treballant per un projecte que els servís per alguna cosa, per a unfutur immediat; això sí, sense deixar d'estudiar!!!!!No sé el futur del Pau, ni tampoc el meu, però els seus objectius a la vida són molt simples: poder viure sol, independent i podertreballar; i ho està aconseguint!Ànims Pau amb tots els projectes que tens!Estel Paloma

PAU GARCIA-MILÀ: IMPRESSIONANT!

L’objectiu era visitar la fira d’art contemporani ARCO i elsdiferents museus que hi ha a la capital d’Espanya com ja éstradició des de fa sis anys. Així començà el viatge el dimecres14 de febrer pels alumnes de primer i segon de batxilleratartístic. Aquest cop, acompanyats pels professors d’àmbitartístic Ismael Cabezudo, Núria Alberch i la responsable dela mediateca de l’escola, Marta Quadrada.Durant l’estada els alumnes van visitar el Museo del Prado,el Reina Sofía i Museu Tyssen, el més esperat de tot, ARCO:la fira d’art modern i comercial de nivell internacional.Durant el primer matí a Madrid van poder gaudir de les obresdel Prado, principalment Las Meninas de Velázquez, ontambé van disposar de temps per recrear-les. Aquella mateixatarda, es van dirigir al museu Reina Sofía per veure lesfamoses i importants obres de Picasso, la gran joia és ElGuernica. L’endemà tocà el Museu Tyssen per tenir una visiógeneral de tota la història de l’art. Unes hores més tard i perúltim, els estudiants es van encaminar al mercat d’ARCO.Va ser un dels moments més curiosos i divertits pel fet deveure els artistes a les seves paradetes d’art, “venent” iexplicant el seu art al públic, és una aproximació artista-comprador única al món.Segons han explicat els dos grups artístics, tant de primercom de segon, ha estat una experiència realment bonaperquè han tingut l’oportunitat de connectar entre ells iintercanviar les seves inquietuds artístiques, tot i que trobenque va mancar temps de lleure per fer turisme. Per part delsprofessors, l’opinió no canvia respecte la del seu alumnat,creuen que ha estat molt satisfactori per a tots ells sobretotpel bon comportament i el bon companyerisme que va regnardurant tot el viatge. “Valoro molt positivament fer classe forade quatre parets i poder estudiar una obra veient-la en directei no pas en una diapositiva” ha dit Ismael Cabezudo i ensquedem amb les seves paraules.

Laura Frau i Marina Llorca

OBRINT FRONTERES:EL VIATGE A MADRID DELS ARTÍSTICS

BATXILLERAT

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

Dins dels projectes tranversals de l’escola, hila d’educar en la solidadritat i la comprensiódel nostre entorn.La primera activitat a nivell escolar van ser lesXVI Jornades de Futbol Solidari que es vancelebrar a l’Escola Pia Santa Anna de Mataróels passats dies 17 i 18 de desembre organitzatpel grup d’Esplai Erol i Mou-te. Any rere anyes convida als nens i nenes de l’escola aformar un equip de futbol amb una aportaciómínima de 5 euros i, si es vol, hi ha lapossibilitat de cercar un patrocinador que elssubvencioni. Aquesta activitat organitzadaconjuntament amb l’associació d’amics delSenegal va tenir molt d’èxit, ja que es vanrecaptar més de nou mil euros, que esdestinaran al projecte de rehabilitar l'Escolade Sainte Thérese de Sokone, al Senegal.Entre totes les aportacions s’han recollit untotal de 10.268,61¤.La segona ha estat durant el més de febrer is’ha dut a terme cada dijous, és l’entrepàsolidari. Aquest any els alumnes s’han lliurata la solidaritat comprant cada setmana unentrepà i el nombre de compradors ha resultatser exitós. Es calcula que la mitjana de cadaclasse és que 10 de cada 30 alumnes,aproximadament, que s’han apuntat a lesllistes per comprar l’entrepà. Aquest any s’haincorporat un nou entrepà: el de truita, que haestat tot un èxit!, i els “clàssics”: nocilla,formatge, llonganissa o pernil. Sembla que haestat un gran èxit, tot i així, ens preguntem sihi ha prou solidaritat en una escola on aquestsvalors s’ensenyen des de ben petits i si elsnúmeros marquen un 30%.

Víctor Ferran i Oriol Sànchez

Un any més ens trobem amb la campanya anti-droguesorganitzada per l’equip de tutors de l’escola i lapsicopedagoga, Maite Nuñez, amb la intenció deconscienciar els adolescents de la presència de lesdrogues en les seves vides. Aquesta campanyacomençà amb unes enquestes individuals i anònimesper valorar i saber com són de presents en elsadolescents les drogues. A les classes de tutoria esvan passar uns vídeos per veure els problemes quecomporta l’ús i l’abús de les drogues. Tambés’organitzaren dues xerrades, una més tècnica amb elDr. Balanzó, i una altra més pràctica amb l’assistentsocial Eva López.Durant tota la campanya anti-drogues, no només s’hantractat els efectes a curt termini, sinó que també elsefectes provocats a la llarga. L’objectiu de totes lesactivitats era conscienciar-nos de tots els problemesque comporta l’adicció a les drogues i creiem que aixòs’ha aconseguit en escreix. És per això que aquestacampanya, potser, aniria bé començar-la a finals del’ESO, per evitat perills en el futur.

Valentina Borrego

TREBALLEMLA SOLIDARITAT

VISITA ALTENOCAMPUS

ELS NENS I LES NENES DEL TORRENT HEM PENSAT QUE VOLEMUN MÓN ON COMPARTIR PETONS, ABRAÇADES, JOCS, AMICS,SOMRIURES.

VOLEM UN MÓN ON POGUEM ESTAR CONTENTS I TRANQUILS I ONPOGUEM AJUDAR A TOHOM.

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

MANIFEST DELS ALUMNES DEL TORRENT

Els alumnes i els mestres de primària i el personal no docentens trobem avui, dilluns 30 de gener de 2012, a la PlaçaSanta Anna perquè volem donar a conèixer el nostre compromísamb la Pau i la Justícia en aquesta celebració del dia Escolarper a la No-violència i la Pau. Aquest any també celebrem els275 anys de la fundació de la nostra escola.En aquest món on sovint hi ha violència, pobresa, guerres,discriminació de gènere i de raça, analfabetisme,... volemmanifestar que :1.Tant infants com adults tenim dret a no ser maltractatsfísicament ni psicològicament.2.Tots els nens i nenes tenim dret a poder anar a l'escola, teniraliments, ser atesos quan estem malalts i a ser estimats.3. Homes i dones d'arreu del món hem de ser tractats igualsamb els mateixos drets, encara que visquem en països diferents.4.Entre tots hem de construir un món on no hi hagi guerres,discriminació de races, de llengües i de gènere, començant pernosaltres mateixos des de casa, a l'escola i al carrer.5.Com deia Gandhi: “ tingues cura del teu caràcter perquèforjarà el teu destí “. Si som solidaris amb la gent que ensenvolta, aquests ho seran un altre dia amb nosaltres.6.Totes les persones ens mereixem viure en aquest món enPau i ho podem aconseguir sense violència i amb diàleg.

Nosaltres ens comprometem a treballar per un món millorcomençant per nosaltres mateixos: a casa amb la família, alcarrer i a l’escola amb els amics i companys.

MANIFEST DE PRIMÀRIA

Aquest manifest és un homenatge a qui abans, com en Gandhi,o ara creiem que la paraula, la no violència, l’actitud podencanviar el món.Ja fa dies que penso com s'ha de fer un manifest que ha deparlar de la Pau, d'un món millor... Però puc canviar el mónamb quatre paraules? Podem?Tu també has escrit alguna paraula en un mocador, has fet unnus i amb els dels teus companys de classe n’heu fet unreguitzell de totes mides, de tots colors que ara penjaranesperant que el vent s’emporti els desitjos. T'imagines que totel que hem escrit es faci realitat?No facis allò, ja has acabat això? Recull la roba, endreçal’habitació, no juguis, no corris pel passadís, baixa el volum deveu, no parlis amb la boca plena, no t’enfadis, no...T’imaginespoder dir no? No a tot allò que no ens agrada.Parar el temps i dir :” Així no vull el meu món, això no ho vullen el meu món, ni la guerra, ni la pobresa , ni tantes coses! Noem fa feliç”Potser penses que aquest acte no serveix per res, però hasescrit un desig...i si es compleix?, potser amb la teva frase fassomriure a algú...Potser , i només potser, aquest és el primerpas per canviar el món.Has somrigut avui? Has desitjat un feliç dia a algú? Has ditt'estimo? Si no ho has fet encara: FES-HO!! Fes-ho sensepensar-t’ho. Somriu, estima i digues...digues a totes les personesque vulguis , a les que el cor t'ho demani i fins que el cor etdigui prou: T'ESTIMO! Així faràs feliç la gent del teu voltant iaquest sí que és el primer pas per canviar el món.No fa massa em van dir: “I et penses que pots canviar el món?”Sí, ho penso i ho crec i altra gent abans també i vosaltres tambého hauríeu de pensar: “Som el futur”. “El món està a les vostresmans”, això diuen els grans. I és així, n’hem d’estar convençuts:Demostrem que la pau és possible i que el món, per ell sol, nocanviarà. Ho hem de fer entre tots!

Ari Clavell

Escola Pia Santa Anna

MANIFEST DE SECUNDÀRIA

22

23

25

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

26

27

28

29

30

32

31

33

34

35

36

38

39

24

37

MEDIATECA

OPERACIÓN BEOWULF

Amb motiu de lectura que vam fer del llibre OperaciónBeowulf , una noia de la mateixa editorial ens va venira fer una xerrada sobre aquest per poder entendre'l millori resoldre els dubtes que teníem.Després de comentar la novel·la, aquesta noia ens vaensenyar un llibre, titulat 500 punts negres, que tractavasobre el gust per la lectura i que ens ensenyava a pensari a reflexionar sobre el que havíem llegit.En grups, vam haver de fer una activitat que consistiaen ordenar unes paraules relacionades amb els diferentstemes tractats al llibre , els quals havíem de col·locar perordre de preferència de més a menys importants.Posteriorment, els vam comentar amb la classe i vampoder raonar i pensar realment el que hi havia amagatdarrera del llibre.Finalment, l'Aurora ens va explicar l'última activitat en laqual havíem de fer uns dibuixos sobre com seria el cartelld'aquest ll ibre si s'estrenés al cinema , peròmalauradament no ens va donar temps d'acabar-la.La valoració que fem és positiva, va ser una xerradainteressant, que ens va fer pensar pensar molt sobre elque hi havia amagat darrere d'aquest llibre . Esperemque es repeteixi aquesta experiència amb altres llibresels propers anys .Gemma Rodon CasarramonaEster Anglada Serra

El Passat 10 de febrer, l'Aurora, animadora lectora de l'editorial Oxford, va venir a l'escola a fer unaactivitat per als alumnes de 2n d'ESO sobre el llibre Operación Beowulf, dins la matèria de Castellà.

OPERACIÓN BEOWULF

El pasado viernes 17 de febrero los alumnos de segundode la ESO tuvimos el placer de contar con doscolaboradores de la editorial Oxford. Desde el ámbito delengua castellana nos ayudaron a comprender mejor ellibro de lectura del segundo trimestre, Operación Beowulfde Eloy M. Cebrián.Empezamos la clase presentando nuestras dudas acercadel libro y expresando nuestras opiniones: qué nos habíaparecido, qué parte nos había gustado más, quépuntuación le daríamos y por qué... La editora nos incitóa reflexionar a partir de preguntas que nos planteó parapoder disfrutar del libro una vez acabado. Después, conun libro que sirvió de referencia, continuó formulandopreguntas y reflexiones y dejó embelesados a la granmayoría de alumnos que escucharon con atención laspalabras de la editora y se creó en el aula un silencioabsoluto por parte de los estudiantes.Nos dijo que un libro es una puerta abierta, que un libroes diferente según la persona que lo lea, que un libro sepuede ver de muchas maneras...Después de escuchar pasamos a la acción realizandodos actividades que la mayoría encontramos muyinteresantes. Hicimos grupos y ella nos repartió tarjetasplastificadas en las que se leían diferentes temas queaparecían en el libro. Nos dejó un tiempo para ordenarlassegún la importancia que pensábamos que tenían en ellibro. Las diferentes respuestas demostraron lo que antesella nos había explicado, que el libro había sido diferentepara cada persona. Las palabras eran cultura, guerra,tiempo..., temas que daban mucho que hablar aunqueno tuvimos el tiempo suficiente para expresar todo lo quepensábamos.Para acabar las actividades, nos repartió otras tarjetascon varias imágenes publicitarias de películas e imágenesde temas relacionados con el libro. Por un momento noshizo imaginar que éramos publicistas y que teníamosque diseñar la imagen de la futura película del libroOperación Beowulf. Cada grupo colocó los personajesa su gusto, decidió cuál sería el fondo... Aunque no nosdio tiempo de acabar la actividad, ésta gustó a la mayoría.En general, las opiniones sobre la actividad fueronvariadas aunque a la mayoría de mis compañeros lespareció interesante, útil y divertida. Por otra parte haygente que opina que se hubiera necesitado más tiempo;aunque, por lo general, la actividad gustó mucho.Alejandro González2.º ESO E

Fer aquestes classes a 6è sempre és una experiènciainteressant i que fins i tot espero amb candeletes any rereany, més si afegim la història que porta al darrere. Per unabanda sóc exalumne d’aquesta escola i gràcies al club dejudo hi segueixo vinculat. D’altra banda la mateixa Blanca vaser professora meva d’Educació Física en els meus primersanys en aquesta casa, i el primer any que vam fer aquestesclasses especials recordo a un jove Jordi fent les sevespràctiques sota l’atenta mirada d’en Xavier.A l’actualitat poder aportar el meu granet de sorra al programad’educació física de primària per tal que els nens tinguin uncontacte tan proper amb aquest esport m’omple de satisfacciói suposa un repte com a docent, sobretot quan aconsegueixotrencar estereotips erronis que pesen sobre aquest art marcial.No és el mateix programar unes classes en el context d’unaextraescolar, que muntar unes sessions similars a seminarisd’especialització.L’experiència la percebo segons els comentaris i les sensacionscom a positiva per a totes bandes: alumnes, professors i elpropi monitor.El meu paper és secundari i només cobra sentit en el momentque forma part d’un programa creat i dirigit per mestres quevaloren la qualitat i la diversitat. Factors que a vegades no esvaloren prou, ja que es donen per fets. Però si miréssim forade les nostres portes, veuríem que no són gaire habituals.

Euclides Bedia

CLASSES DE JUDO A 6È PRIMÀRIA 2012