Download pdf - Pla estel* Montornès Nord

Pla estel* Montornès NordDoc 4: Diagnosi i propostes per a les darreres del 9 d’abril al barri de Montornès Nord

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

3

Projecte:Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per al barri de Montornès Nord (Darreres 9 d’abril).

Emplaçament:Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

Redacció:TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP

Equip participant:Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Marta Ferrer, sociologia Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, participació amb infants

Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Marga Bernàrdez, Xavi Casanova i Marta Fernàndez

Veïns i veïnes de Montornès Nord, implicació activa

Promotor:Ajuntament de Montornès del Vallès

Maig de 2015

4

Doc 4: Darreres del Nou d’Abril - Introducció

Doc 1

Doc 2

Doc 5

Pla estel* de Montornès del Vallés

Pla estel* de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Doc 4

Doc 3

5

Índex

Darreres del Nou d’abril .......................7Evolució ..................................................................8

Origen ................................................................8Situació actual: interaccions ......................10

Capacitats ..............................................................12Esfera natural ..................................................12Esfera urbana ..................................................14Esfera perceptiva ............................................16

LES PERSONES ...............................................19Fluxos ......................................................................20

Anades i tornades ..........................................20Esdeveniments ....................................................22

L’activitat quotidiana ...................................22

ESTRATÈGIES I PROCESSOS ..................25Trobades col·lectives .........................................26

Sessions obertes .............................................26 4 novembre 2014- Veïns darrers 9 d’Abril 28

Presa de contacte ...........................................2827 gener 2015 - Retorn 9 d’abril .....................30

Estratègies de millora ...................................30

PROPOSTES DE MILLORA ......................33Millores darreres Nou d’Abril ........................34

Tot al voltant dels blocs ...............................34El grau de comfort .........................................36

Estratègies de millora .......................................38Pla integral .......................................................38Plans de millora ..............................................40Millores espai públic .....................................42Increment implicació ciutadana ...............44

Jardineria urbana ...............................................46El veïnat .............................................................46El procés i el resultat .....................................48

Alternatives segona fase .................................52Treballar amb els blocs ................................52

Darreres del Nou d’abril

Darreres del Nou d’abril

8

Doc 4: Darreres del Nou d’Abril - Els espais lliures

OrigenGeneralment, es tendeix a simplificar el concepte d’elements configuradors de ciutat en carrers, places i edificis - residencials, d’equipaments, etc.-. Tot i així, hi ha multitud d’espais urbans situats als intersticis que deixen uns i altres, que no han estat concebuts amb una finalitat concreta. Són buits urbans residuals que romanen inactius. dels quals els veïns i veïnes difícilment se’n poden apropiar, funcionalment, en tant que no presenten la configuració urbana adequada per qüestions de dimensió, assoleiament, percepció de seguretat de l’espai,etc.

El barri de Montornès Nord va ser planificat com un polígon residencial estructurat a partir de dos tipologies de blocs que s’alineen a les vores dels carrers principals - carrer Llibertat i l’avinguda Riu Mogent -, tot deixant una gran quantitat d’espai lliure al seu voltant. En aquest sentit, la qüestió en relació als espais públics del barri no passa per augmentar la quantitat, sinò qualificar-los adequadament per tal que acompleixin una funció en relació a l’espai col·lectiu, tot minimitzant els espais infrautilitzats.

Evolució

1

4

3 2

Esquema d’àmbits funcionals de Montornès Nord

Dintre de l’àmbit 1 de la zona (veure esquema adjunt), un d’aquests espais residuals de major superfície és precisament el situat darrere dels blocs que conformen el front del carrer Nou d’Abril.

L’àmbit 1 està envoltat de blocs al llarg de tot el seu perímetre - carrer Llibertat i carrer Nou d’Abril -, i es desenvolupa en dues plataformes a dos nivells, separades entre sí entre uns tres i uns cinc metres. L’espai central, lliure d’edificacions és el que conté els espais lliures de més rellevància del barri: la plaça del Poble i la plaça del Primer de Maig. Doncs és en el límit sud d’aquestes dues on es produeix el canvi de nivell entre les plataformes. Es soluciona el desnivell amb un talús verd, que arriba fins l’espai situat just al darrere dels blocs, objecte d’estudi.

Es tracta d’un espai peatonal, sense accés rodat, d’una llargada d’uns 400 metres que queda subdividit en els petits triangles d’uns 600-700 m2 que deixen els blocs del Nou d’Abril i el talús. El recorregut peatonal en tota la seva longitud es continu, i l’amplada dels diferents trams oscil·la entre 3,5 metres en els punt més estrets, fins als 20 metres a la part ampla dels triangles.

Fotografia actual de les darreres del 9 d’abril.

Camins pre-existents Traces dels darreres i del Carrer 9 d’abril Riu Mogent

9

Pla estel Montornès del Vallès150m100500150m100500 150m100500

150m100500150m100500 150m100500

1956, terrenys conreables on s’ubicaria el polígon Riera Marsà 1986, configuració del barri de Montornès Nord 2010, vista actual on s’aprecia la 2a fase del pla per a Montornès Nord

+

-

Situació actual: interaccionsLa definició estricta d’interacció es refereix al “procés social a través del qual els individus i els grups actuen, s’identifiquen, es comuniquen i reaccionen en relació els uns amb els altres”. De la mateixa manera, entenem que els ciutadans reaccionen no només entre ells, sinò que també reaccionen davant un entorn en funció de com estigui configurat espaialment i dels elements generadors d’activitat que contingui.

Els darreres del Nou d’Abril estan definits per un patró que es repeteix darrere de cada bloc: un espai triangular limitat, en dos dels seus costats, per les façanes laterals i posteriors dels edificis i, pel talús verd i el muret que conté les terres, en el costat llarg del triangle.

Funcionalment, es caracteritzen per no tenir cap activitat directament relacionada amb aquest espai:

• Pel que fa a l’activitat residencial, l’accés als blocs de pisos - i la consequent trobada de veïns a les entrades i sortides en aquests punts - es produeix pel carrer Nou d’Abril. Igualment, la distribució interior dels

E3.xxx

habitatges aboca, als darreres,i les estances més secundàries de l’habitatge com ara les cuines. Per tant, és la façana posterior la que configura el front d’aquest espai, tot reforçant el seu caràcter de residual.

• L’activitat comercial és inexistent en aquesta zona

• Tampoc hi trobem cap equipament vinculat directament a aquest espai, tot i que val a dir que el Centre Juvenil Satèl·lit, situat a la plataforma superior del triangle del bloc 10, genera un important fluxe de joves.

• Finalment, cal apuntar que l’espai no compta amb cap element d’urbanització que pugui potenciar les interaccions entre persones, com per exemple espais per al joc, bancs per seure, una font, etc.

En aquest sentit, les interaccions en aquest espai es vinculen, exclusivament, a la circul·lació de persones: bé transversalment, entre els dos nivells, a través de les escales i rampes habilitades a tal fi, o bé longitudinalment, fent servir les superfícies asfaltades que recorren les vores de cada triangle.

10


E3. Interacció potencial entre persones als espais lliures.

Fotografia actual de les darreres del 9 d’abril.

Mapa del potencial espacial actual per la interacció entre persones als espais públics d’estudi.

Bloc 5

Bloc 7

Bloc 8

Bloc 9

Bloc 10

Bloc 11

Bloc 12

Darreres del 9 d’abril

11

Pla estel Montornès del Vallès

Bloc 6

12


Esfera naturalL’esfera natural ve donada per les condicions ambientals que determinen els elements vius: la llum, l’aigua, el vent, els arbres, etc., i la seva importància radica en el comfort i les oportunitats experiencials que imprimeixen als espais.

Part dels elements vius que conformen l’esfera natural tenen a veure amb factors intrínsecs als propis espais, com ara la seva ubicació i orientació. D’altres, com els arbres, evolucionen amb els temps creixent i modificant l’entorn amb la seva presència i amb els espais d’ombra que generen.

Els blocs d’habitatges del carrer Nou d’Abril proporcionen un ombratge continuat en aquest espai, tant en estiu com a l’hivern, tot i que generant ombres més o menys pronunciades depenent de l’època de l’any.

La presència d’ombres, sobretot a l’estiu, pot ser un aspecte positiu que afavoreixi que tinguin lloc activitats a l’aire lliure. En aquest cas, però, es reforça la percepció d’espai residual, en tant que no es produeixen activitats que necessitin d’aquest grau de confort per desenvolupar-se.

Capacitats

ombres a l’estiu

ombres a l’hivern llum (v. de sodi)

llum (v. de mercuri)

penombra

Pel que fa a la il·luminació artifical, només hi trobem fanals tipus globlus a cadascun dels vértex de cada triangle. La il·luminació de la plataforma superior (plaça del Poble i Primer de Maig) i la de les finestres de les plantes baixes augmenten, tímidament, el nivell lumínic de l’entorn.

La percepció real dels veïns de la zona, en general, és que el nivell lumínic és deficitari, la qual cosa fa que augmenti la percepció d’inseguretat.

Si tenim en compte la totalitat de l’espai, podem dir que és relativament planer. Cadascun dels triangles, però, està anivellat de manera que el punt més baix, en tots els casos, és l’angle de 90graus que queda més a propo dels blocs. Aquest punt és doncs el punt més conflictiu en relació a la recollida d’aigües pluvials, i on es generen més problemes per acumulació de brutícia, fulles, etc. en els dies de pluja; moment en el que, per cert, no hi trobem espais a cobert en tot l’espai per tal de poder circul·lar-hi protegida de l‘aigua.

N

13


aigües

cobert

arbres de fulla perenne, gespa, heura

arbres de fulla caducalímits verticals

límits horitzontals

cel obert

1 2

3 4

Pel que fa a la presència d’espais verds, destaca la quantitat de superfícies de terra, tot i que no la seva qualitat. Principalment, hi trobem superfícies de gespa, que es situa al centre de cada triangle, la vegetació tapissant del talús - heura majoritàriament - i només puntualment arbrat d’alineació (plàtans) a la plataforma superior.

En aquest cas, la presència de verd és percebuda com a negativa en el sentit que les tapissants, si no estan ben esbrossades, es converteixen en niu

de brutícia i plagues. Igualment, tampoc la gespa dels triangles millora la percepció, en tant que no s’utilitza en cap cas pels veïns i veïnes i sembla només un espai per als gossos.

Finalment, és important destacar una esfera visual relativament tancada, en tant que està “ensorrat” entre edificacions i talús. Tot i així, les escletxes entre les edificacions i la continuïtat visual del camí en paral·lel al talús, estenen la mirada més enllà dels propis límits de l’espai.

1

1

1

1h

1v

pèrgola

1

1

1

1h

1v

pèrgola

14


Esfera urbanaPer esfera urbana entenem la manera en què ha estat materialitzat l’entorn que ens envolta; les superfícies - horitzontal i verticals - entre les quals ens movem. Paradoxalment, malgrat que totes dues són determinants en la percepció, només l’horitzontal es dissenya explícitament en els processos de transformació dels espais lliures, mentre que les verticals - que pertanyen a edificacions projectades de manera independent a l’espai públic sobre el qual s’aboquen -, no entren “en joc” a l’hora de ser reurbanitzats.

En el cas dels darreres del Nou D’Abril, i per tractar-se d’un espai situat a cavall entre les dues plataformes, les superfícies verticals dominen la percepció de l’entorn. Pel que fa a les edificacions destaca, d’una banda, la planeïtat de les façanes, alhora que la plasticitat dels maons caravista, les finestres, reixes, aparells d’aire acondicionat o la roba estesa; i, d’altra banda, destaca la forta presència dels laterals cecs, tractats a mode de mitgera i no pas a mode de façana. Igualment, el talús, que puntualment aassoleix un pendent important, actua a mode de façana verda hauria d’amabilitzar, perceptivament l’entorn.

Les superfícies horitzontals, trepitjatbles, segueixen la mateixa pauta a tots els triangles: gespa a l’espai central, asfalt (en bastant mal estat) a mode de calçada tot al voltant de la gespa - per on transiten els vianants - i estretes voreres al voltant de les edificacions.

És a dir que, malgrat tractar-se d’un espai de trànsit restringit als cotxes, les superfícies horitzontals han estat delimitades com si haguessin de conviure el trànsit de vehicles i de persones: vorera + asfalt en calçada.

Aquest fet, provoca una certa confusió en la lectura de l’espai, i no reforça la presència de veïns en tant que la superfície de suposada calçada, juntament amb la gespa no trepitjable, ocupa un percentatge elevat de la superfície.

Façana típica dels blocs del carrer 9 d’abril.

15


A CB

A CB D E F

A Paret pintada (terrosa) B Paret pintada (gris)

C Paret pintada (blanca) D Mur de rajola

E Xapa miniona (mitgera) F Talús verd

VERTICAL

HORITZONTALA Capa vegetalr B Asfaltat carrer

C Panot de pastilles

16


Esfera perceptivaL’esfera perceptiva és a dins de les altres dues - natural i urbana - posant-les en relació a través de la suma del sistema visual, auditiu, gust - olfactiu, de l’orientació i l’hàptic.

De tots ells, l’hàptic és fonamental en la percepció de gaudi de les persones en tant que posa en relació el cos dels individus amb elements més petits, tot permetent-los un contacte físic directe que implica el tacte: beure aigua en una font, utilitzar artefactes de joc, etc. En el cas dels darreres del Nou d’Abril, no hi ha cap element que permeti activar el sistema hàptic, la qual cosa disminueix les possibilitats experiencials dels individus.

Igualment, el sistema d’orientació es basa, estrictament, en els elements d’accessibilitat que permeten desplaçar-se d’un nivell a un altre, tot i que no han estat dissenyats, en cap cas, de manera que es posin en relació al seu entorn més immediat per convertir el recorregut en un gaudi en sí mateix.

Els sistemes auditius i gust-olfactius estan vinculats, majoritàriament, a la presència dels

habitatges que volquen sobre l’espai: olors de les cuines, sorolls de veus a l’interior de l’habitatge i, puntualment, olors de les escombraries que, incívicament, alguns veïns aboquen a aquest espai.

Finalment, és interessant analitzar les principals visuals que s’obrin dins d’aquest espai, a l’interior del qual ens trobem una mica embolcallats per façanes i talussos. Concretament, ens referim a dues visuals, que considerem que no han estat suficientment posades en valor i presenten un potencial per ser desenvolupat en un futur projecte de millora:

• L’horitzó sobre Can Vilaró que s’obre a través de l’escletxa entre les edificacions.

• Les mitgeres, cegues i mudes, dels laterals dels blocs, consitutueixen uns llenços buits, la plasticitat dels quals podria ser activada amb actuacions puntuals. La repetició d’aquest element en cada triangle, aporta un ritme seriat que reforçaria l’efecte de conjunt.

Sistema hàptic Sistema d’orientació

17


Sistema gust-olfactiu Sistema visualSistema auditiu

LES PERSONES

20

Doc 4: Darreres del Nou d’Abril - Les persones

Anades i tornadesL’observació dels darreres del Nou d’Abril en diferents moments del dia, dies de la setmana i diferents moments de l’any, ens ha permés dibuixar un diagrama de fluxes que representa els principals patrons de moviment que es donen en aquest espai.

Transversalment, el principal flux de persones - centrat bàsicament en els recorreguts de vianants - és el que es produeix entre els portals dels blocs de pisos i les escales i rampes que marquen els recorreguts accessibles cap al centre del barri: places principals i àmbit del mercat.

Al talús s’han habilitat escales i rampes que faciliten l’accés a la plataforma superior. Hi trobem dos punts d’accés per a persones amb mobilitat reduïda: rampes amb un desenvolupament força extens, que discorre en zig zag pel talús. Cadascuna de les rampes, dona accés a les dues places situades a la cota superior - la del Poble i Primer de Maig - i, per l’observació realitzada, la més frequentada és la que dona a Primer de Maig; probablement perquè està situada més a prop de la cruïlla del mercat. Igualment, val a dir que les intensitats o freqüències de pas no

Fluxos

són gaire elevades, si bé és cert que el degoteig de persones és constant al llarg del dia. Les escales salven el desnivell de manera més directa, i també són força utilitzades.

En tots dos casos, tant les rampes com les escales, no aporten capacitat experiencial al recorregut entre tots dos nivelles, ni es relacionen de manera directa amb l’entorn verd de la vora que els proporciona el talús.

Longitudinalment, també s’observen moviments, tot i que en la gran majoria dels casos no es produeixen desplaçament entre un extrem i l’altre de l’espai, sinò més aviat es recorren trams curts, des dels blocs fins les escales o rampes descrites.

Finalment, si ens fixem en els patrons de moviment de cada triangle, observem com els principals fluxes es donen encerclant la superfície de gespa i, principalment, en paral·lel al talús.

Només al cas del triangle situat al darrere del bloc 10 es detecta un camí dibuixat sobre la gespa, que identifica un recorregut informal que es produeixe al seu través, i a més a més té continuïtat en el talús. Es tracta d’un recorregut “no previst”

que han dibuixat les passes de les persones; principalment, dels joves que es diregeixen o surten del centre juvenil situat a la plataforma de dalt.

21


Bloc 5

Bloc 7

Bloc 8

Bloc 9

Bloc 10

Bloc 11

CJS

Bloc 6

22


L’activitat quotidianaEls fets més rellevants que esdevenen en un espai d’ús col·lectiu tenen a veure, principalment, amb les accions directament vinculades a la quotidianeïtat de les persones, i no amb fets extraordinaris que esdevenen puntualment i no afecten una majoria de veïns i veïnes. En aquest sentit, per tal de valorar la qualitat d’un espai públic, és interessant analitzar la quantitat i qualitat d’esdeveniments que hi tenen lloc.

El cas dels darreres del Nou d’Abril és especialment rellevant en tant que no acull, habitualment, activitats en ell mateix sinò que es converteix en un mena de pont entre el que ocorre a les places de la plataforma superior i al carrer Nou d’Abril:

• A la plaça del Poble i la Plaça del Primer de Maig es concentren els jocs dels nens i nenes a zones habilitades, i els principals espais d’estada - zones de bancs - per adults i gent gran. A més a mé, la plaça del Primer de Maig, a més d’acollir el mateix tipus d’activitats que l’anterior, compta amb la presència dels joves que gaudeixen del WiFi que proporciona el Centre Juvenil Satèl·lit (CJS), situat a l’extrem oest.

+

-

P7. Mapejat de la intensitat de l’activitat de les persones a l’espai públic per

dia de la setmana i franja horària, a l’entorn dels darreres del Nou d’Abril

• Igualment, al carrer Nou d’Abril es produeixen altre tipus d’accions vinculades a les trobades entre veïns i veïnes en els portals dels blocs de pisos, o a les zones d’aparcament.

Per tant, la majoria de les accions quotidianes dels individus queden resoltes entre un o altre espai; els darreres del Nou d’Abril resten així, com espai de pas.

Esdeveniments

23


24


ESTRATÈGIES I PROCESSOS

26

Doc 4: Darreres del Nou d’Abril - Estratègies i processos

Proporció d’implicació veïnal al Pla estel* (número de persones)

A: Sessions de participació ciutadana

14

22

0A

Trobades col·lectivesSessions obertesL’espai situat al darrere dels blocs del Nou d’Abril te clarament definits uns usuaris principals: els residents dels seus habitatges. En aquest sentit, el procés d’implicació va ser dissenyat per tal d’integrar-los des d’un primer moment, consensuant amb ells l’anàlisi i diagnosi de l’espai i les propostes de millora. No es va voler obrir el procés d’implicació més enllà d’aquest àmbit d’influència, perquè enteníem que qui principalment és capaç d’establir noves dinàmiques de millora són els mateixos habitants dels blocs; qualsevol altre canvi que no tingui a veure amb ells, difícilment tindrà garantitzat l’èxit de les seves estratègies. Tot i així, d’aquest espai se n’ha parlat, abastament, tant amb els infants de l’escola Marinada com a les entrevistes realitzades per col·lectius.

D’altra banda,es dona la circumstància que, malgrat ser un espai percebut com unitari, és, alhora, la suma d’una successió d’espais triangulars, vinculats cadascun d’ells a un bloc en concret. En aquest sentit, tots ells presenten problemàtiques similars, però sempre matitzades per les particularitats pròpies de cada bloc (i dels seus residents) i d’aquell tram de talús que, val

a dir, presenta diferents pendents, elements, plantacions, etc. en cadascun dels triangles.

És per aixó que l’espai es va treballar en dues sessions: una a principis de novembre, i una a finals de gener, per tal d’informar de l’estratègia de treball proposada per millorar aquell espai.

27


28


Sessió de treball per al mapeig del barri.

Presa de contacteUn cop s’havien enllestit les tasques d’observació i anàlisi del propi espai per part dels membres de l’equip tècnic, es va convocar una sessió amb els veïns i veïnes del blocs (del 5 al 12), a través de cartells als portals, reforçades amb trucades telefòniques als presidents de les quatre escales de cada bloc.

L’objectiu inicial, de nou: d’una banda, establir un primer contacte amb els veïns i veïnes, per part de l’equip del pla estel*, i és per això que no van assistir els membres del consistori, ni tècnics ni polítics, i, d’altra banda, validar amb ells les principals conclusions extretes del treball de camp i avaluació de l’espai urbà realitzat per l’equip tècnic.

Amb caràcter general, es va detectar que els problemes que apuntaven els veïns, no solament tenien a veure amb els darreres dels blocs, sinò també amb dèficits del propi carrer Nou d’Abril. Aquest aspecte, va ser clau per poder prioritzar les actuacions de milloradel consistori, centrant l’objectiu en la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes dels blocs (veure següent capítol del present document)

4 novembre 2014- Veïns darrers 9 d’Abril

14

29


Tot i així, es va aconseguir concretar força els aspectes a millorar:

• Brutícia de les zones verdes: triangles de gespa i talús

• Humitats en els baixos dels blocs 9-10-11; especialment en la cantonada del bloc 7 es detecten problemes d’acumulació d’aigua.

• Talús: Quan plou el talús baixa molta aigua i restes de sorra que embruten el carrer.

• Problemes de plagues: rates, cuques, coloms.

• Poca il·luminació, inseguretat i permet més accions incíviques.

• Soroll del tràfic pesat pel vial del riu Mogent.

• El lloc del transformador elèctric no és l’adequat. Al costat d’un equipament juvenil i els blocs.

• Civisme i convivència: No hi ha estima per l’espai comú, ni control dels actes incívics per parts de veïns o policia: excrements de gossos, donar menjar als animals des dels blocs, joc infantil-planta baixa, acumulació de deixalles als contenidors, etc.

Fins i tot, es van avançar amb propostes de millora específiques:

• Més il·luminació a l’espai.

• Millora del clavegueram.

• Acabar amb les plagues.

• Desviar el tràfic de vehicles pesats pels polígons.

• Més policia que controli temes de civisme.

• Talús reconvertit en terrasses, canalitzar l’aigua.

• Contenidors soterrats, obligar a la gent a utilitzar punt de recollida per objectes grans i treure els mobles i altres coses només els dies de pas de recollida.Possar els contenidors a riu Mogent.

• Treure la gespa i possar un verd menys brut.

• Posar tot amb el mateix paviment de dalt de la plaça del poble.

• Posar bancs.

30


Sessió de treball per al mapeig del barri.

Estratègies de milloraFinalment, amb la diagnosi consensuada a la sessió anterior i l’anàlisi físic i funcional que de l’entorn havien realitzat els tècnics del pla estel* es va realitzar una última sessió informativa de cap on apuntaven les estratègies de millora.

La convocatòria es va fer personalment amb les persones que havien assistit a l’anterior sessió, i convocant de nou telefònicament als presidents d’escala, i amb cartells als portals a la resta de veïns.

Es tractava d’una sessió de cloenda on es volia fer evident com, el principal problema que preocupava als veïns, era el de la presència de rates i altres plagues al carrer, motivat pel mal estat en què es trobava el clavegueram que discorre pel carrer Nou d’Abril, , la qual cosa suposava una inversió econòmica molt elevada.

És per això que calia prioritzar les accions i plans de millora de manera que es pogués justificar clarament i fer entendre que, abans d’abodar qualsevol transformació física d’embelliment de l’espai, calia abordar la millora del clavegueram. Paral·elament, però, es plantejaven millores

puntuals d’alguns aspectes detectats pels veïns i veïnes de la zona que podien ser implementades a curt termini i amb inversions econòmiques relativament baixes.

El contingut concret de les propstes, la programació temporal i la implicació veïnal en els diferents processos de millora s’exposarà, extensament, al següent capítol (Propostes de millora) del present document.

27 gener 2015 - Retorn 9 d’abril

14

31


Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

32


PROPOSTES DE MILLORA

34

Doc 4: Darreres del Nou d’Abril - Propostes de millora

Tot al voltant dels blocsAnalitzar aïlladament un espai públic per donar solució als seus problemes, deixant de banda com són i com funcionen els espais públics del seu entorn, és probablement un error que no garanteix pas l’èxit de les estratègies de millora que es plantegin.

Igualment, no tots els espais d’ús col·lectiu poden acollir tots els tipus d’activitats ni tot tipus d’usuaris. És per això que l’objectiu d’un barri com Montornès Nord, on hi trobem una gran quantitat d’espai lliure, no és pas que tots els espais públics siguin totalment ambivalents, sinò que hi hagi un equilibri entre ells per tal que cada lloc sigui configurat amb el caràcter que millor s’adiu a les seves capacitats (veure apartat Els espais lliures) i a la manera en què el fan servir les persones que més el frequenten.

En el cas dels darreres dels blocs del carrer Nou d’Abril és molt interessant sumar a l’anàlisi feta, consideracions respecte als espais situats a la plataforma superior (plaça del Poble i plaça del Primer de Maig), i el carrer Nou d’Abril i l’Avinguda Mogent situats al davant dels blocs.

Millores darreres Nou d’Abril

• D’una banda, les places que limiten amb el talús són el pati de jocs de molts infants del barri; en tots dos casos es tracta d’espais generosos amb jocs infantils (tobogan, gronxadors, etc.) i separats del trànsit de cotxes, la qual cosa garanteix la seguretat també del joc lliure dels més grans. Els adults, en tots dos casos, també disposen de llocs per seure on conversar entre ells mentre acompanyen els nens i nenes en el seu joc, o simplement gaudir de manera individual (la plataforma està elevada respecte a l’entorn i això fa que, puntutalment, es tinguin vistes de la plana de Can Vilaró entre els blocs de Nou d’Abril.

És per això que, si pensem en nous usos que puguin dinamitzar els darreres dels blocs, el joc dels infants, actualment, no és una activitat que hi tingui cabuda, donada l’oferta dels espais públics de les plataformes superiors. Tampoc ho seria el d’un espai d’estada, en tant que tant l’entorn com les vistes de les places són molt més atractives que la sensació d’espai tancat que provoquen els darreres dels blocs, en estar limitats, en tot el seu perímetre, per elements verticals: façanes posteriors dels blocs, mitgeres i talús.

• I, d’altra banda, el Nou d’Abril és un carrer amb un traçat continu que va des del finals de carrer Llibertat fins a la plaça de la Pergòla. A la banda nord, està limitat per les façanes dels blocs d’habitatges, mentre que al sud una façana verda - d’avets alineats de gran port - deixen entreveure visuals importants cap a la plana de Can Vilaró. El fet de ser un carrer més obert on, a més a més, els veïns aparquen habitualment (tant al carrer nou d’Abril com a l’Avinguda Riu Mogent), fa que sigui un espai molt més transitat. Tot i així, val a dir que no hi ha una vorera continua, sinò que va fent zig-zag en paral·lel als blocs; ell resultat: els veïns circul·len pel centre de la calçada fins a Pèrgola.

En aquest sentit, malgrat que el darrere del Nou d’Abril és un espai de trànsit restringit, els veïns i veïnes dels blocs prefereixen el propi carrer Nou d’Abril per desplaçar-se i només utilitzen l’espai dels darreres, per accedir cap al centre del barri (zona mercat). Igualment, des de la resta del barri es travessa aquest espai per acceder a la zona de parking de l’avinguda Riu Mogent o Nou d’Abril.

35


Àmbits i àrees de treball relacionades amb el Carrer Llibertat de Montornès Nord.

Plaça del

Poble

Àmbit sud

A

B

C D

E

E Darreres Nou d’Abril

Plaça Pimer

de Maig

Carrer Nou d’AbrilAvinguda Riu Miogent

Àmbit nord

36


El grau de comfortLa diagnosi de l’espai feta pels veïns coincidia en apuntar que, els principals aspectes a millorar, tenien a veure en un grau de comfort, que és força baix, i el converteix en un espai molt poc atractiu que només es fa servir per accedir ràpidament a la zona centre o a la zona més baixa del barri.

El grau de comfort ve donat per una sèrie da factors que, d’una banda, tenen a veure amb les capacitats de l’entorn (esfera natural) i, d’altra banda, amb l’ús que en fan els veïns. En aquest sentit, en aquest espai conflueixen les següents circumstàncies:

• La presència de verd, en general, és un factor que afavoreix la sensació de benestar. En aquest cas, però, tant la zona de gespa com el talús són espais percebuts com a bruts. Caldria valorar, doncs, com revertir la imatge d’aquests espais per tal d’aprofitar el potencial de les superfícies verdes.

• La generositat de l’espai i l’obertura de perspectives visuals, també podria afavorir la presència d’acitivitats de lleure. En aquest cas, la dimensió de l’espai és adequada, tot i que la repetició dels espais triangulars fa que es percebi com un espai més petit del que realment és. Probablement, el replanteig dels nivells del talús, de manera que, puntualment, la zona de pas s’ampliés i es pogués ajuntar, funcionalment i físicament, dos o més d’aquests espais, afavoria la connexió real entre ells i l’eixamplament dels espais.

• La netedat és indispensable abans de realitzar qualsevol nou planteig de la zona. En aquest cas, la presència contínua de plagues (rates, cuques, etc.), fa que sigui percebut com un espai insalubre. Les solucions puntuals de neteja a l’estiu, milloren aquest fet; tot i així, caldrà eliminar el focus de les plagues que es troba amb un deficient xarxa de clavegueram situat al carrer Nou d’Abril. Igualment, pel que fa a la brutícia, en aquest cas es dona la circumstància d’una manca de civisme per part d’alguns veïns, que caldria ser treballada des de la vessant més social.

• Un mal estat de la urbanització: paviments, zones verdes, etc. agreuja les actituds incíviques dels ciutadans envers la conservació de l’espai. En aquest sentit, caldria millorar els protocols de manteniment de la zona per tal de garantir un nivell d’urbanització adequat a un entorn urbà com aquest.

• Finalment, la percepció de seguretat, donada principalment per un adequat nivell lumínic, potencia la presència de gents, i l’absència d’espais amagats, juga a favor del dinamisme d’un espai. En aquest cas, caldria millorar principalment la il·luminació nocturna, bastant deficitària, i reforçar-la en paral·lel al talús.

37


38


Estratègies de millora

Pla integralPer tot allò exposat, a l’hora de plantejar estratègies de millorar calia identificar clarament l’orige dels problemes més urgents per la població de ser solucionats, valorar el seu cost econòmic i programar en el temps les millores a realitzar de manera que fossin consequents amb els anhels més immediats dels veïns a curt termini i, alhora, treballessin a favor de transformacions de major escala a mig - llarg termini.

En aquest sentit, ha estat fonamental fer un recull de totes aquelles accions que, a nivell municipal, el consistori està posant o posarà en marxa, per tal de donar transversalitat a les estratègies a implementar i avaluar quines conseqüències sobre l’espai poden provocar la implementació de cadascuna d’elles i quina ha de ser la inversió econòmica, per tal que s’afavoreixi al major nombre de beneficiaris possible.

És per això que s’ha elaborat el següent diagrama, que resumeix accions o plans que incideixen positivament en aquest espai. Alguns d’ells ja estan en marxa mentre que d’altres, es proposa que s’implementin arran de la diagosi elaborada pel pla estel*. Concretament:

• Plans de millora: que inclou la planificació estratègica que té alguna influència en aquest espai.

• Accions concretes de millora en l’espai públic que siguin percebudes, a curt termini, pels veïns i veïnes de la zona.

• I s’han identificat els principals col·lectius que seria desitjable que s’impliquessin en la millora de l’espai.

39

Pla estel Montornès del Vallès2014 2015 2016 2017

2014 2015 2016 2017

Carrer 9 d’abril

Jardins

Connexió passera

Plagues

Netedat

Il·luminació

Paviments

Talús

Joc

Avinguda Riu Mogent

Veïns blocs 9 d’Abril

Infants Escola Marinada

AMPA Marinada

Casal de la Gent gran

Comunitat islàmica

Centre Juvenil Satèl·lit

Protocols Gestió i Manteniment

Pla Director de Clavegueram

Pla de Mobilitat Urbana

Projecte de passera

Dinamitzadors de l’Espai Públic

Ajun

tam

ent

Ento

rn B

locs

9 d

’Abr

ilCi

utad

ania

PLANIFICACIÓ INTEGRAL

MILLORA ESPAI PÚBLIC

INCREMENT IMPLICACIÓ CIUTADANA

cost econòmic de la implementació dels plans

beneficiaris potencials de la planificació i millora de l’espai públic

40


Plans de milloraEls plans de millor que s’han engegat o estan pendents d’engegar-se en els propers mesos, i tenen incidència en aquest espai són:

• Pla Director de Clavegueram: es tracta d’un pla que té com a objectiu la millora de la xarxa de clavegueram del barri. Entre d’altres trams, és especialment rellevant el que discorre per davant dels blocs del carrer Nou d’Abril perquè se sap que es troba en molt mal estat i és l’orige de les plagues que pateix aquesta zona. S’ha iniciat la tramitació per a la seva redacció i es preveu que els cost econòmic de la renovació de la xarxa sigui molt elevat. Tot i així, és una de les primeres línies de treball que cal engegar, en tant que genera greus problemes de salubritat a l’entorn.

• Protocols de gestió i manteniment: es reforçaran els protocols de gestió i manteniment de l’espai per tal de garantir que es posi solució a problemes, com ara les plagues, l’adequat tractament de les zones verdes, etc. El cos econòmic no és elevat, en tant que la mesura consisteix en millora eficiència d’unitats, com la de brigada, que

ja funcionen al barri. És per això que poden posar-se en marxa de manera immediata, i ser percebudes a curt termini per la població com una millora clara de l’espai.

• “Viu i conviu al barri”: es tracta d’un pla de millora de la convivència al barri, a través de la dinamització de les activitats a l’espai públic per part d’agents contractats específicament a tal efecte. El cost econòmic d’aquesta mesura és relativament baix i es financia a través del Pla de Barris. El nombre de beneficiaris, però, pot ser molt elevat a curt-mig termini en tant que les activitats que es plantejaran tindran lloc als espais públics del barri; entre d’altres, s’aprofitarà de la seva presència per treballar als darreres del Nou d’Abril.

• Pla de Mobilitat Urbana: és un pla a nivell municipal, que té un horitzó de 5 anys. El seu objectiu principal és avaluar la mobiltiat

de Montornès del Vallés i proposar millores en la convivència dels diferents modes de transport: a peu, en vehicle, etc. El cost de la redacció del pla és relativament baixa, tot i que algunes transformacions físiques proposades poden ser costostes, malgrat les millores en mobilitat poden tenir un efecte molt positiu sobre la gran majoria dels residents del municipi. En relació a l’entorn del blocs del Nou d’Abril, el pla de mobilitat hauria d’incorporar mesures relatives al carrer Nou d’Abril i Avinguda Mogent (que seran detallades en l’apartat de millores de l’espai públic).

• Projecte de la passarel·la sobre el riu Mogent: es tracta d’un projecte constructiu d’un pont sobre el Mogent, que enllaçarà amb un camí peatonal, el barri amb el centre, en paral·lel a la vora sud del riu.

41


2014 2015 2016 2017

Carrer 9 d’abril

Jardins

Connexió passera

Plagues

Netedat

Il·luminació

Paviments

Talús

Joc

Avinguda Riu Mogent



AMPA Marinada


Comunitat islàmica





Projecte de passera


Ajun

tam

ent

Ento

rn B

locs

9 d

’Abr

ilCi

utad

ania




cost econòmic de la implementació dels plans

42


Millores espai públicPel que fa a la transformació de l’espai públic, el pla estel* proposa dos tipus de projectes:

• 1a fase: consistiria en treballar, puntualment, aquells aspectes que poden ser millorats amb accions de brigada, personal tènic del consistori i/o treball social.

• 2a fase: nou planteig de reforma integral de l’espai, tot incorporant els propis blocs d’habitatge i el carrer Nou d’Abril.

La primera fase inclouria les següents accions:

• Plagues i netedat: s’establiran mesures que permetin actuar eficaçment contra les plagues (sobretot als mesos d’estiu), mentre s’aborda el problema del clavegueram. Pel que fa a la netedat, caldria revisar els protocols de neteja, alhora que realitzar algun tipus de campanya de conscienciació de les conseqüències d’accions incíviques dels veïns amb la conservació de l’entorn.

• Il·luminació: es reforçarà la il·luminació del camí que discorre en paral·lel al talús, així com les escales i rampes existents. Caldrà valorar la subsitució dels fanals (o bombetes) existents per d’altres que augmentin el nivell lumínic i dirigeixin el focus de llum a les zones de pas, tot evitant la contaminació lumínica que molesti als habitatges.

• Paviments: es revisarà l’estat del paviment (asfalt) i s’actuarà en els punts més malmesos, tot garantint una correcta evaquació de les aigües pluvials.

• Talús: es revisaran els protocols de manteniment per tal que no es puguin convertir en nius de plagues i s’avaluarà la possibiltiat de substituir l’heura existent per una altra plantació que cresqui més arran de terra.

• Joc: es treballarà per la millora de la convivència, a través dels agents del “Viu i conviu”, per tal que el joc de nens a la zona, concretament a l’estiu, no suposi una molèstia pels veïns.

• Zones verdes: es proposa desenvolupar una estratègia de jardineria urbana, en la que s’impliqui directament els habitants dels blocs, per tal d’aprofitar el potencial de les zones verdes d’aquesta zona tot milorant-ne la seva estètica, i treballant, paral·lelament, la convivència entre col·lectius que, habitualment, no s’interrelacionen; com ara de diferents generacions, origes culturals diversos, gènere, etc.

La segona fase, a mig - llarg termini consistiria en el desenvolupament d’un projecte de reurbanització integral de l’espai, un cop posades en marxa les accions anteriors, i sempre incorporant als veïns en el disseny del nou espai.

43


2014 2015 2016 2017

Carrer 9 d’abril

Jardins

Connexió passera

Plagues

Netedat

Il·luminació

Paviments

Talús

Joc

Avinguda Riu Mogent



AMPA Marinada


Comunitat islàmica





Projecte de passera


Ajun

tam

ent

Ento

rn B

locs

9 d

’Abr

ilCi

utad

ania




2014 2015 2016 2017

2014 2015 2016 2017

Carrer 9 d’abril

Jardins

Connexió passera

Plagues

Netedat

Il·luminació

Paviments

Talús

Joc

Avinguda Riu Mogent



AMPA Marinada


Comunitat islàmica





Projecte de passera


Ajun

tam

ent

Ento

rn B

locs

9 d

’Abr

ilCi

utad

ania




44


Increment implicació ciutadanaTot aprofitant les sinèrgies generades pel pla estel* de montornès nord, caldria valorar com s’incorpora, de manera permanent, l’acció veïnal en la presa de decissions de les millores a implementar al barri.

És evident que no es tracta d’un espai que pugui acabar arrossegant dinàmiques importants en relació a les activitats més habituals que es produeixen als espais públics com ara el joc, una zona d’estada o zona comercial. Tot i així, sí que té el potencial d’acollir una activitat diferent que la doti de caràcter, alhora que amabilitzi l’entorn i el faci més atractiu. Igualment, atesa la seva posició perifèrica en relació al centre del barri, els seus principals usuaris sempre seran els habitants dels blocs. En aquest sentit, no comptar amb la seva implicació per qualsevol acció de millora que es plantegi, implica reduir les possibilitats de que s’acabi convertint en un espai estimat i apropiat pels veïns i veïnes de l’entorn.

Igualment, és important tenir en compte la proximitat d’un equipament molt potent com ara el Centre Juvenil Satèl·lit, situat just a dalt del triangle del bloc 10. Principalment, per la

gran quantitat de joves que fan servir les seves instal·lacions i les dinàmiques d’esplai que, en els darrers anys, ha establert amb aquest grup de població.

La primera oportunitat es presentarà a l’hora impementar el projecte de jardineria urbana que s’exposarà a continuació.

45


2014 2015 2016 2017

Carrer 9 d’abril

Jardins

Connexió passera

Plagues

Netedat

Il·luminació

Paviments

Talús

Joc

Avinguda Riu Mogent



AMPA Marinada


Comunitat islàmica





Projecte de passera


Ajun

tam

ent

Ento

rn B

locs

9 d

’Abr

ilCi

utad

ania




2014 2015 2016 2017

2014 2015 2016 2017

Carrer 9 d’abril

Jardins

Connexió passera

Plagues

Netedat

Il·luminació

Paviments

Talús

Joc

Avinguda Riu Mogent



AMPA Marinada


Comunitat islàmica





Projecte de passera


Ajun

tam

ent

Ento

rn B

locs

9 d

’Abr

ilCi

utad

ania




46


Jardineria urbana

El veïnatEn el mapa adjunt s’identifiquen els espais lliures del barri, tot posant en evidència la proporció respecte a l’espai construït.

Ja se n’ha parlat de la necessitat de definir un caràcter propi per a cada espai i, en concret als darreres del Nou d’Abril, és evident la gran quantitat de superfície de terra (permeable) amb què compta. Igualment, el fet que es tracti d’un espai que els veïns dels blocs es fan molt seu, en tant que no és una zona frequentada per la resta del barri, fa que la possibilitat d’implementar un programa de jardineria urbana en aquest indret sigui perfectament factible.

El pla estel* proposa que es posi en marxa aquest programa, a partir d’un grup motor que incorpori el veïnat dels blocs, els joves del Centre Juvenil Satèl·lit, i membres dels equips tècnics de l’Ajuntament (Medi Ambient, Participació i Pla de Barris), amb dos objectius fonamentals:

• Generar un espai de trobada intergeneracional i intercultural que millori la convivència entre diferents grups poblacionals del veïnat

• Millorar l’entorn urbà a través de l’apropiació i l’estima de l’espai públic per part dels veïns i veïnes dels blocs i, per extensió, del barri.

• Formar veïns i veïnes en noves habilitats: treballs de jardineria.

47


48


El procés i el resultatEl procés que es proposa pot ser abordat des de diferents escales de treball, que probablement han d’anar creixent en paral·lel al poc o molt interès que desperti el projecte.

Inicialment, es tractaria de fer una prova pilot al triangle del bloc 10, el situat més a porpo del Centre Juvenil Satèl·lit, tot intentant engrescar els veïns que han assistit a les sessions de participació del pla estel*, alguns dels quals s’havien mostrat interessats en participar-hi; bé perquè tenien coneixements en jardineria, bé perquè valoraven positivament l’estratègia d’apropiació veïnal de l’espai.

Al diagrama adjunt però, es fa un planteig de quin podria ser l’abast global del projecte si es dissenyés a nivell municipal, i sota el paraigües del Projecte Educatiu de Ciutat, tot concretant les àrees de l’admnistració, els equipament, les entitats, associacions i ciutadans no associats que seria dessitjable que s’unissin al projecte.

49


Pro

ject

e E

duca

tiu de Ciutat

ÁREESADMINISTRACIÓ

EQUIPAMENTSPÚBLICS

ENTITATS IASSOCIACIONS

CIUTADANSNO ASSOCIATS €

GESTIÓ ECONÒMICA

PRESIDÈNCIA ACCIÓ SOCIAL

CIUTADANIA

SEGURETAT I CONVIVÈNCIA

TERRITORI

IES MARTA MATA

CENTRE JUVENIL SATÈL·LIT

CENTRE INFANTIL LA PEIXERA

CEIP MARINADA

OFICINA LLEI DE BARRIS

IES VINYES VELLES

GENT GRAN

AMPA

VEÏNS BLOCS 9 D’ABRIL

FLORISTERIA

COMUNITAT ISLÀMICA

50


Finalment, hi hauria la possibilitat d’incorporar al projecte la construcció d’elements que serveixin de contenidors de les plantes a partir de palets reutilitzats.

Al municipi s’hi localitza una empresa anomenada “Recupalet” que treballa precisament el reciclatge d’aquests elements i podria recolzar la iniciativa de la jardineria urbana, tot incorporant així economies locals.

Igualment, la floristeria del barri situada a la plaça del Poble, podria també formar part del grup impulsor de manera que actués com a sumbinistrador de llavors i/o plantes.

Tot plegat, per tal d’implicar el major nombre possible d’agents locals en el projecte de manera que se l’apropiïn i facin seu l’espai públic que es treballi.

51


52


Alternatives segona fase

Treballar amb els blocsFinalment, considerem que seria interessant treballar la millora d’aquest espai públic, tot incorporant els propis blocs d’habitatge a l’equació.

Partint de la base que els habitatges dels blocs són força petits (menys de 40m2) i que l’espai públic que l’envolta és suficient per dimensions i usos, és raonable plantejar una possible extensió dels pisos amb terrasses que sobrevolessin l’espai públic.

A tall d’exemple, a continuació adjuntem els enllaços amb un projecte similar que s’ha dut a terme a Lyon (França), amb un bloc d’habitatges força més gran que els que es proposa a Montornès Nord.

http://www.lacatonvassal.com/index.php?idp=80

http://www.metalocus.es/content/es/blog/transformación-de-un-bloque-de-viviendas-en-par%C3%ADs-por-druot-lacaton-vassal

53


54
