ORFEO DE CLAUDIO

MONTEVERDI

És una de les primeres obres que es cataloguen com a ópera. Va ser composada sobre un poema de Alessandro Striggio per als carnavals en Mantua, va ser estrenada en Febrer del 1607.

OBRA

Va ser publicada a Venècia l'any 1609. Al segle XX va ser representada en un concert a París el 1904. A Espanya es va veure per primera vegada l’any 1955 a Barcelona.

INICIS

L' Orfeu és un dels primers exemples de l'assignació específica de certs instruments a certes parts, malgrat que els compositors de la Escola de Venècia venien executant aquesta pràctica per gairebé dues dècades, amb diferents nivells de precisió, la instrumentació d'aquesta obra és particularment explícita. Monteverdi junta la monodia acompanyada amb cors, conjunts vocals renaixentistes i amb una orquestra de quaranta instruments. L' Orfeu destaca pel seu poder dramàtic i l'ambient orquestració. Monteverdi va utilitzar molts instruments, poc usual per a l'època: violes, violins, flautes, oboès, trompes, trompetes, trombons, claus, arpes, dos òrgans petits.

L’ORFEU

ARGUMENT

Després d'una tocata instrumental apareix la Música, fent lloances dels presents i instant-los a guardar silenci, mentre es narra la història d'Orfeu, fill del déu Apolo i la musa Caliope.

pròleg

ARGUMENT

• En un prat al mig del camp, nimfes i pastors celebren amb alegria el dia esplendorós en què es casaran el mític cantor de la Tràcia, Orfeu, i la seva estimada, la nimfa Eurídice.

• Orfeu relata com es va enamorar d'ella i aquesta respon amb el mateix ardor. Després va amb les seves companyes a recollir garlandes de flors. Pastors i nimfes continuen amb les seves danses i alegres cants, mentre regnen l'alegria i la felicitat.

Acte Primer

ARGUMENT

Acte SEGONEnvoltat pels pastors, Orfeu entona un cant a la natura i explica com corria pels ombrívols boscos abans d'haver-se enamorat.L'alegria s'interromp quan arriba la Mensajera, qui li anuncia a Orfeu que una serp pic a la seva estimada Euridice causant-li la mort.La mateixa Mensajera lamenta haver de donar una notícia. Orfeu decideix baixar als infern a rescatar Eurídice (al descens voluntari a l'infern se l'anomena catábasis), entonant un desesperat lament.

ARGUMENT

• Orfeu arriba a la llacuna Estigia acompanyat per l'Esperança, Però aquesta li anuncia que no pot portar més enllà perquè va veure gravat en la pedra el text que cita la Divina Comèdia de Dante: "Abandoneu tota esperança els que entreu".

• Caront es nega a donar-li pas en la seva barca, però Orfeu aconsegueix dormir al vigilant amb el seu cant, i robant-li la barca creua la llacuna entrant directament a l'infern. Mentrestant, un cor d'esperits infernals celebra l'Home, aquesta criatura que no intenta cap empresa en va, i contra el qual la Natura no sap armar-se.

Acte tercer

ARGUMENT

Acte quartOrfeu ha arribat als inferns, i amb el seu cant aconsegueix emocionar Proserpina.Aquesta li prega a Plutó que permeti a Orfeu recuperar la seva estimada Eurídice, fent referència al seu antic amor, pel qual ell la va raptar i la va portar als inferns.Orfeu part dels inferns seguit per Eurídice. Aviat li entra el dubte de si ella realment el segueix i, en sentir un soroll, no resisteix la temptació de girar el cap per assegurar-se. En aquell moment ella comença a esvair i un esperit, ministre de Plutó, li amonesta: "Roto has la llei, i indigne de gràcia". Orfeu intenta seguir-la, però és expulsat de l'infern. El cor tanca l'acte amb aquesta observació: "Va vèncer a l'infern Orfeu i va ser vençut per les seves pròpies passions".

ARGUMENT

• Orfeu torna al camp de Tràcia lamentant la seva soledat, vagant sense rumb i plorant seu amor perdut.

• L'eco repeteix el seu lament tràgic i Apolo, dolgut pel patiment que afecta al seu fill, baixa del Olimp i li diu que l'acompanyi al cel, on trobareu la bella semblança d'Eurídice al sol i en les estrelles.

• Pare i fill canten un alegre duo, mentre pugen al cel on arribessin a l'alegria eterna.

Acte cinqué

REPRESENTACIÓ ORFEU