Núm. 21, Segon semestre 2004
La crisi de la indústria tradicional a l’Horta Sud
El Consorci Cooperatiu de l’Horta, la major central citrícola de la comarca
La confederació del Xúquer presenta un nou pla contra inundacions
Lloc Nou de la Corona, un poble menut que no vol desaparéixer
Entrevista a Antonio Baixauli
L’Horta Sud: terra d’arròs
www.fhortasud.org
VI Jornada de Convivència d’Associacions de l’Horta Sud.La Fundació i Caixa Popular entreguen les ajudes a les associacions de la comarca.Activitats del Museu Comarcal de l’Horta Sud.ADRIÀ BESSÓ
5
4
4
la fundació
actualitat comarcal
El nou panorama econòmic no es un conte xinésCRISTINA VALERO TORTAJADA
16
SUMARI
sociocomunitari
Vicent Cardona, un rector il·lustratFRANCESC MARTÍNEZ
El Consorci Cooperatiu l’Horta, el cooperativisme agrícola del segle XXIFRANCESC MARTÍNEZ
8
7
associacions de comarca
30 aniversari en defensa del Barri del CristCELIA FUENTES PEINADO
6
de casa
Lloc Nou de la Corona, refugi de frares al segle XVII, és hui el municipi més menut d’EspanyaCRISTINA VALERO TORTAJADA
13
paisatges de l’horta
L’Horta Sud: terra d’arròsFRANCESC MARTÍNEZ
23
gent d’ací
Antonio BaixauliCRISTINA VALERO TORTAJADA
31
cultura
400 números de la Fulla de l’OlivarRAFAEL ROCA
Atenea, una revista de dones per a tots els públics.Perifèric Edicions, una nova editorial de l’Horta.ANA GIMENO
El Perolet, una revista escolar amb solera. 35
35
34
34
medi ambient
La Confederació del Xúquer presenta un nou pla contra inundacions en la rambla del PoioTOMÁS SANCHIS
30
passat i present
El casino “La Democracia” d’Albal 36
Dos noves seccions en
“Papers de l’Horta”
Papers de l’Horta ha publicat reportatges en secció
“De Casa” sobre els 20 municipis de l’Horta Sud.
Vint reportatges que analitzen la història i
l’evolució econòmica i social dels pobles de la comarca.
En el present número, amb l’aparició de Lloc Nou de la
Corona, s’acaba l’esmentada sèrie de municipis. La
Fundació de l’Horta Sud té previst recollir aquests vint
reportatges en un llibre de pròxima edició. A partir d’ara,
dos noves seccions donaran altres visions dels pobles de
la comarca. Són les seccions “Paisatges de l’Horta” i
“Patrimoni arquitectònic de l’Horta Sud”. La primera
versarà sobre els paisatges naturals i antròpics de la
comarca, tot analitzant l’economia, la cultura i les
tradicions que giren al voltant d’aquests paisatges. La
segona secció analitzarà el patrimoni per grups temàtics,
donant una visió de conjunt de les diferents tipologies de
construccions del nostre patrimoni.
PAPERS DE L’HORTA
Director:Francesc Martínez
Col·laboren en aquest número:Adrià Besó, Celia Fuentes Peinado, Ana Gimeno, Rafael Roca i Cristina Valero
Assessorament lingüístic: Òscar Pérez SilvestreFotografia: Ricard Martínez, Presen Sena, José Luis Carretero i Indaleci López.Disseny i maquetació: Collage-no coop.v.Impressió: Gráficas Jovi
Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipòsit legal: V-1372-1994
Entitat editora:FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD.President: Enric Martí MarzalC/ Caja de Ahorros, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundació@fhortasud.org
Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió dels seuscol·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats.
FOTO PORTADA: Arrossar de l’Albufera (Indaleci López)
La globalització és un procés pel qual els fenò-mens econòmics, socials i polítics que es pro-
dueixen en cadascú dels diferents països del mónperden la seua individualitat, passant a formar partd’un entramat comú internacional, amb projecciómundial, caracteritzat por l’existència de fortesconcomitàncies entre tots ells. La principal conse-qüència de la globalització en l’àmbit econòmic, enaquest nou segle, ha estat la liberalització delsmercats i l’aparició de països emergents, sobretotasiàtics, els quals s’estan industrialitzant a gran ve-locitat i s’han convertit en exportadors implaca-bles, i per tant en durs competidors dels països oc-cidentals. Tot això ha incrementat la competènciaentre territoris i està minvat l’hegemonia d’EstatsUnits i la Unió Europea en l’economia del món. Elspaïsos emergents, del que destaca Xina com a si-sena potència mundial, són més competitius per-què utilitzen mà d’obra barata. Front a aquesta no-va situació, els sectors tradicionals valencians hanentrat en crisi. Indústries abans exportadores, comel calçat, el tèxtil, el moble o la il·luminació, hanperdut mercat nacional i internacional enfront la
competència exterior, sobretot xinesa. La Comunitat Valenciana té un saldo comercial negatiu amb Xina desde 1999. En 2004 aquest dèficit comercial arribà al seu cim: les exportacions valencianes a Xina foren de80.308 euros, mentre que les importacions del país asiàtic suposaren 789.806 euros. I sobretot les im-portacions xineses son fonamentalment productes manufacturers tradicionals. Un informe de 2004 de la Cambra de Comerç de València constata que aquesta crisi és forta i preocupant,alhora que assenyala alternatives per a superar-la. L’Horta Sud s’ha vist afectada indubtablement per d’a-questa crisi, ja que el 28% de les activitats empresarials de la comarca són indústries tradicionals. Uns sec-tors dominats per les Pyme, amb costos de mà d’obra poc competitius, xarxes de distribució poc consoli-dades, amb poca inversió en I+D, amb una forta dependència de proveïdors estrangers en maquinària imatèria prima, i amb una acusada falta de suport de la imatge de país d’origen. Això són les nostres fe-bleses. I les conseqüències fatídiques: deslocalització industrial, augment de l’atur i pèrdua de mercat in-terior. Aquesta situació fa necessari que les empreses es replantegen la seua orientació internacional amb una vi-sió estratègica, i que les administracions (començant per la Generalitat) col·laboren amb elles per posar alseu abast mesures adequades a la situació particular de cada sector. La clau està en la inversió en investi-gació i tecnologia, en formació i especialització, en fer productes de major qualitat... en definitiva, en ofe-rir valor afegit enfront la mà d’obra barata. I sobretot que els governs central i autonòmic tinguen clar quela supervivència d’aquests sectors exigeix la defensa d’un ordre comercial internacional just i solidari. Ac-tualment la lògica del mercat i les pràctiques neoliberals dominen el marc econòmic mundial, tot creant des-igualtats entre països rics i pobres, i també desigualtats socials acusades en països desenvolupats. Però al-tra globalització és possible. No hem d’esperar que les regles de l’oferta i la demanda del mercatcontraresten aquests dèficits, és possible altre ordre econòmic internacional sustentat en un desenvolupa-ment sostenible basat en la solidaritat i el progrés social. Els Governs tenen l’última paraula.
ED
ITO
RIA
LN
úm. 2
1, S
egon S
emestre 2
004
3
La principal conseqüència de la globalització en l’àmbiteconòmic, en aquest nou segle, ha estat la liberalitzaciódels mercats i l’aparició de països emergents, sobretotasiàtics, els quals s’estan industrialitzant a gran velocitati s’han convertit en exportadors implacables, i per tant endurs competidors dels països occidentals.
i globalització
EDITORIAL
Criside la indústria tradicional
4
LA FUNDACIÓ
La comarca de l’Horta Sud és des-prés de València el territori amb
més associacions de la província. Peròaquest ric moviment associatiu és ca-paç de fer valdre les seues opinions iprojectes que afecten a la comarca,com per exemple l’impacte de l’AVE, lacontaminació de l’Albufera o la desapa-rició de l’horta? Aquest tema, el paperde la societat civil en la nostra realitat,fou analitzat en la VII Jornada de Dià-leg i Convivència de les Associacions
de l´Horta Sud, celebrada en l’EPA deBenetússer el 27 de novembre de2004, organitzada per la Fundació del’Horta Sud en col·laboració amb CaixaPopular i l’ajuntament de Benetússer.La jornada, presidida pel president dela Fundació Enric Martí, comptà ambla presència del regidor d’Educació deBenetússer, Óscar Labiós, i del coor-dinador de zona de Caixa Popular, Pa-co Montesa. Hi participaren unes 40associacions.
La jornada començà amb la ponència-debat del tècnic i expert en associacio-nisme Enrique del Toro, que vaanalitzar el paper de la societat civil enla nostra realitat. Del Toro va dir que elpaper de la societat civil sembladifuminat hui pel món globalitzat i elpensament únic, on han mort les ideo-logies, i que ha disminuït considera-blement la mobilització de les masses.Un món on hi ha poders anònims queprenen decisions que afecten a la ciu-tadania. Davant d’aquesta novasituació, del Toro plantejà que lasassociacions actuals per a ser eficacesi fer escoltar la seua veu han d’actuard’acord a les lleis del mercat i, pertant, han de comptar amb “unproducte, una activitat i una causa”que han de “vendre”. També amb unpatrimoni humà actiu de gestió, isobretot “per a existir” cal sabertraslladar la seua reivindicació alsmitjans de comunicació.
Kosovo i ajuda al poble saharaui encol·laboració amb altres associacionsde la la comarca; el Movimient JuniorAmparo Alabarta de la parròquia del’Anunciació de Torrent, entitat que através de les seues activitats lúdiques icíviques i tallers afavoreix la participa-ció de xiquets i xiquetes en trobadescomarcals; l’associació Dones de Valèn-cia i de l’Horta Sud, que té la sèu a Be-netússer, el programa més emblemàticde la qual és l’organització de l’Encon-tre Comarcal de Dones de l’HortaSud; i finalment les associacions de To-rrent Camí de la Nória i Camí d’Al-bal, que pertanyen a la Unió Demo-
cràtica de Pensionistes, les quals des-envolupen un programa de cinema queconsisteix en establir llaços entre xi-quets, joves i majors a través del cine.
SOLIDARITAT INTERNACIONALI pel que fa al programa de SolidariatInternacional, les ajudes han recaiguten les Religioses Trinitàries, que fanun programa educatiu per a xiquets ixiquetes pobres a San Francisco deCúcuta de Colòmbia; i l’associació AE-DIHAL que desenvolupa un projectede menjador assistencial i de preven-ció de l’absentisme escolar a Bucara-manga (Colòmbia).
Les associacions de lacomarca analitzaren comaprofitar les lleis delmercat i com tindre unabona relació amb elsmitjans de comunicacióper a traslladar les seuesreivindicacions al poder.Representants de les associacions
durant la Jornada.
VII Jornada de Convivènciad’Associacions de l’Horta Sud
La Fundació de l’Horta Sud (FDHS) iCaixa Popular han concedit les aju-
des econòmiques a associacions de lacomarca que realitzen activitats inter-associatives, així com a ONG que des-envolupen programes de cooperacióamb el Tercer Món, corresponent a l’e-xercici 2004. Les ajudes a activitats interassociativesés una convocatòria anual en la que lesdos entitats pretenen afavorir les rela-cions associatives a l’Horta Sud amb untotal de 4.800 euros. Les associacionsque han rebut subvenció són l’Asso-ciació Humanitària APAHU Paiportapel seu treball d’acollida de xiquets de
La Fundació i Caixa Popular donaren lesajudes a les associacions de la comarca
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
LA FUNDACIÓ
LA
FU
ND
AC
IÓ
5
Activitats del Museu Comarcalde l’Horta Sud
societat per tal de sensibilitzar idonar a conéixer la realitatpatrimonial del territori que ensrodeja. Per segon any consecutiuel Museu Comarcal s'ha sumat aaquestes jornades proposant unitinerari que inclou diferentstipologies de béns patrimonials dela comarca, com ara la torre deTorrent, el Museu de la Rajoleriade Paiporta, finalitzant a Picanyaamb una visita a l’alqueria deMoret i a algunes cases dels hortsde tarongers. En l’itinerari vanparticipar més de cinquantapersones.Amb motiu de les jornadesd'enguany s'ha incorporat al'espai web del museu una relaciódels béns immobles inventariatsdes de la Direcció General dePatrimoni Artístic de la GeneralitatValenciana pertanyents alsdiferents municipis de l'HortaSud.
Exposició “El forn de Pa”.
Del 5 de novembre al
8 de gener de 2005.
En col·laboració amb el GremiComarcal de Forners de Torrent iPicanya i la Delegació de FomentEconòmic de l’Ajuntament deTorrent, la Sala Faitanar delMuseu ha acollit aquestaexposició on es mostra la històriadel pa, els ingredients que el
Durant el segon semestre de l’any2004 el museu ha continuat
desplegant la seua programació dedifusió cultural, on s’han realitzat lessegüents activitats:
Exposició I concurs de pintura
ràpida Ciutat de Torrent.
Del 24 al 29 de juliol.
Tot coincidint amb les festespatronals de Torrent, la darrerasetmana de juliol es van exposara la Sala Faitanar les obresfinalistes i premiades del primerconcurs de pintura ràpidaorganitzat per la Regidoria deCultura de l’Ajuntament deTorrent. Amb iniciatives comaquestes el museu vol connectaramb el present de la realitatcultural comarcal, acostant tambéel públic a la creació artísticacontemporània.
Celebració de les Jornades
Europees de Patrimoni Cultural.
Dissabte 25 de setembre.
Des de l'any 1991, a proposta delConsell d'Europa i de la UnióEuropea, anualment se celebrendins aquest àmbit l'últim cap desetmana de setembre lesJornades Europees del Patrimoni.Moltes de les institucionsencarregades de la seuaconservació o difusió organitzendiverses activitats de cara a la
conformen, el treball en el forn, el procés d’elaboració del pa i elsformats bàsics del pa que es feiaals forns de l’Horta. L’exposició escompleta amb un vídeo per alsescolars on s’explicaven elsbeneficis del pa i botlleria delsforns tradicionals respecte a lesproduïdes de manera industrial.I per últim els grups escolars hanparticipat en un taller on dosforners els han ensenyat a pastar i fer el pa per a que coneguen deprimera mà els ingredients i elprocés. Aquesta activitat ha tingutmolt bona acollida, ja que hanparticipat en els tallers més de1.200 xiquets i xiquetes
A l’octubre es va mostrar la corbellade segar cànem i al desembre lamàquina de repuntar sabates.Aquestes presentacions es fan el pri-mer dimecres de cada mes i com sol ser habitual compten ambels comptes i relats de tradició oralper part de Llorenç Giménez.
Betlem tradicional.
Del 15 de desembre
al 8 de gener de 2005.
Un any més l’Associació deBetlemnistes de Torrent ha montat a la Sala Benàger elBetlem tradicional, tot coincidintamb la celebració del Nadal.
Més informació sobre les activitatsdel museu:Espai web:
www.museuhortasud.comCorreu electrònic:
PRESENTACIÓ DE LA PEÇA DEL MESTaller per a aprendre a pastar i fer pa.
Jornada de Patrimoni.
ADRIÀ BESSÓ
Director del Museu Comarcal
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
6
Han sigut molts guanysaconseguits, com ara la construcció d’unapassarel·la en l’A-3 en 1975, la creació de vivendes socials, la construcció d’unambulatori i mésrecentment la milloradel servei d’autobusosal barri.
ASSOCIACIONS DE COMARCA
El Barri del Crist és un nucli urbà si-tuat als termes d’Aldaia i Quart de
Poblet, creat durant l’època de la in-dustrialització valenciana que comen-çà a partir de la dècada de 1950. Elbarri tenia durant la passada dicta-dura moltes deficiències d’infrastruc-tures urbanístiques, sanitàries i edu-catives. Això s’ha anat corregint en elsanys que portem de democràcia ambl’esforç de l’Administració i, com no,gràcies a les reivindicacions de l’Asso-ciació de Veïns del Barri del Crist queno han parat d’exigir a les autoritatsmillores per al barri.Aquesta associació ha celebrat en-guany el seu 30 aniversari d’història,amb molta dedicació a les necessitatsdel barri i amb il·lusió renovada. Tresdècades de lluita durant els quals s’haaconseguit guanys importants en te-mes urbanístics, socials o sanitaris.Aquesta associació va rebre en 2003una ajuda de la Fundació de l’HortaSud i Caixa Popular pel seu projecte
interassociatiu de recopilació de lahistòria gràfica del Barri del Crist i l’e-dició d’un llibre sobre la història delbarri i les seues associacions.Sota el lema “Que nada de lo que teimporte se haga sin tu participación osin tu aportación”, l’associació es vacrear amb una dimensió reivindicativai sempre al servei del barri. Per això,el seu objectiu principal ha estat i ésintentar solucionar tots aquells pro-blemes que afecten als seus veïns iveïnes amb la col·laboració d’altresentitats. “No pretenem suplantar aL’Ajuntament, sinó ser la veu dels veïnsdel barri i fer-nos escoltar davant delspolítics per a que atenguen les nostresnecessitats”, afirmen els seus inte-grants.Fins ara, han sigut molts guanys acon-seguits, com ara la construcció d’unapassarel·la en l’A-3 en 1975 –desprésde 30 morts en la carretera-, la crea-ció de vivendes socials, la construcciód’un ambulatori i més recentment la
millora del servei d’autobusos al barri.I sempre “a base de perseverar”. Laclau per a aconseguir-ho la tenen cla-ra: esforç i constància. Per això,aquesta associació ha estat des delprincipi aportant el seu esforç en nom-broses campanyes contra la droga, desolidaritat, contra la guerra... i quasisempre “amb bons resultats”.Aquesta associació, com passa en tan-tes coses, “també hem passat per unaèpoca de crisi per falta de socis”. Noobstant això, l’afany d’una vintena deveïns per seguir endavant amb estainiciativa, “perquè pensàvem que teniames força l’associacionisme indepen-dent”, s’aconseguí que es refundaraen 1976 amb més força. I és que, talcom ells asseguren, “la unió fa la for-ça”. Per això, actualment estan realit-zant una campanya per a aconseguirmés socis i tindre més veu davantl’Administració.
RELACIÓ VEÏNALFomentar la relació veïnal és altre delsobjectius de l’associació, per la qualcosa han sigut molts els viatges, festesi celebracions que fan al llarg de l’anyper tal d’aconseguir una major partici-pació dels veïns i veïnes. I com que lacomunicació és molt important, desde l’entitat tampoc ha faltat el seubutlletí informatiu a través del qual espretén mantindre informat als veïnsamb xarrades, col·loquis, denúnciessocials o manifestacions que pensendur a terme. Actualment, la construc-ció d’una escoleta infantil o les denun-cies de control sobre l’urbanisme, sónalgunes de les reivindicacions ques’estan realitzant. Per aconseguir elsseus objectius, des de l’associació de-manen “la col·laboració d’un majornombre de veïns”.
CELIA FUENTES PEINADO
Membres de l’Associació del Barri del Crist.
30 anys en defensadel Barri del Crist
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
SOCIOCOMUNITARI
SO
CIO
CO
MU
NIT
AR
I
7
Quan parles amb Vicent Cardonaveus d’entrada un home raciona-
lista, crític i analític, que igual que Ber-trand Russell busca la felicitat de lespersones des de la dimensió humanis-ta, la tolerància i els sentiments ètics.Però quan te n’adones que és un rec-tor catòlic també veus en ell una per-sona amb profundes conviccions reli-gioses, gens dogmàtic. I quan arribesa conéixer la seua estima per la llen-gua i cultura dels valencians, i la seualluita per superar les desigualtats so-cials dels sectors més desfavorits,acabes descobrint finalment a l’autèn-tic Cardona. Una rara combinació defe, valencianisme i racionalisme il·lus-trat que dóna com a resultat un homebo i creatiu, un capellà compromésque deixa petja per enllà on passa.Precisament per això l’Ajuntamentd’Alaquàs li va atorgar, el 7 d’octubrede 2004, la Medalla d’Or de la ciutat.El consistori, de la mà del seu alcaldeJorge Alarte, reconeixia així 22 anysd’intensa dedicació al front de la pa-rròquia de la Mare de Déu de l’Olivar.Ací ha treballat, no com un rector di-guem-ne “normal” més centrat en lafeina litúrgica i en el món celestial, si-nó com a un sacerdot amb els peus enterra bolcat també de ple al servei dela societat, un activista social impulsorde moltes iniciatives culturals, educa-tives i religioses que han marcat l’es-devenir del poble d’Alaquàs i de mol-ta gent de l’Horta Sud.Vicent Cardona és ara rector de San-ta Maria de Jesús de València, peròdurant els anys 1982-2004 ha estatvinculat a la parròquia de la Mare deDéu de l’Olivar, on s’ha fet mereixe-dor del títol de “rector d’Alaquàs”. Hacontribuït a posar en funcionamentels dos col·legis parroquials de l’Oli-
var i ha impulsat la creació de diver-ses associacions locals, com ara elsgrups escolta Argila i Pas del Pi, totcreant lligams de convivència, con-vençut del paper cabdal de l’educacióen la transformació de la societat.Cardona ha impulsat també la recu-peració de les tradicions i festes po-pulars alaquaseres, així com la crea-ció de revistes de reflexió religiosacom ara Laetare i La Fulla de l’Olivar,estant també vinculat a l’emblemàticaSaó, on desempenya ara el càrrec desubdirector.I en la faceta religiosa ha impulsat larestauració del temple parroquial i ladevoció vers els patrons d’Alaquàs: laMare de Déu de l’Olivar, el Crist de laBona Mort i Sant Francesc de Paula.Un rector hereu del bagatge renova-dor i oberturista del Concili Vaticà IIque ha sigut capaç de dur l’Església alpoble amb humilitat i constància. Unsacerdot que ha sabut estar en la so-cietat laica i democràtica, trencant
amb els estereotips més caducs del’Església. Una forma de pensar quetambé la manifesta amb l’ús del va-lencià en la litúrgia, la llengua del po-ble.Vicent Cardona és un capellà que haconvertit el catolicisme social en unaeina de transformació. Ha estat al cos-tat dels més dèbils, impulsant activi-tats parroquials i donant suport anombrosos col·lectius, tot contribuïnta la vertebració local, a crear lligamsde solidaritat i autoestima local. Unatasca que ha comptat també amb la fi-del col·laboració del vicari Josep An-toni Comes.Vicent Cardona, des de la seua fe cris-tiana, ha sabut projectar entre elsseus feligresos i amics valors univer-sals i tan necessaris com l’entusiasme,la col·laboració, la convivència, la soli-daritat amb els més necessitats i la to-lerància entre cultures. Un rectoril·lustrat que crea ponts per arribar ametes més elevades.
L’Ajuntament d’Alaquàsli va atorgar, el 7d’octubre de 2004,la Medalla d’Or de la ciutat. El consistorireconeixia així 22 anys d’intensadedicació al front de la parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar.
FRANCESC MARTÍNEZ
Vicent Cordona, un rector il·lustrat
Vicent Cardona
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
SOCIOCOMUNITARI
8
El Consorci Cooperatiu de l’Horta,el cooperativisme agrícoladel segle XXI
El moviment cooperatiu valencià ésric en experiències. La comarca
de l’Horta Sud ha sigut el bressol delcooperativisme de la Comunitat Va-lenciana. La primera cooperativa, fun-dada en 1837, fou la Sociedad de Es-coberos de Torrent, en la que elssocis mitjançant el pagament d’unaquota rebien prestacions mèdiques.Després en sorgiren moltes altresmés cooperatives en diverses bran-ques de l’economia, tot coincidintamb l’expansió del regadiu i la indus-trialització. Però l’agricultura ha estatpredominant a l’Horta fins pràctica-ment la dècada dels 60 del segle XX,circumstància que ha generat algunesexperiències de cooperatives agràriesde producció que han marcat l’esde-venir econòmic d’alguns pobles de lacomarca.Durant el darrer terç del segle XIX i laprimera meitat del XX es va consolidara l’Horta un capitalisme agrari i co-
mercial, basat en el sector hortofruiteri l’exportació de productes a Europa.En aquell temps l’agricultura era la rei-na de l’economia. Predominava el mi-nifundisme i els xicotets propietarisdel camp. En algunes poblacions el ca-tolicisme social agrupà els llauradorsen sindicats agraris, que serien elbressol de futures cooperatives i cai-xes rurals, emulant al pioner pare An-tonio Vicent, impulsor de la Caixa Ru-ral de Castelló en 1903.A l’Horta Sud, van nàixer algunes coo-peratives agrícoles durant la primerameitat del segle XX, tot aprofitant l’ex-pansió dels productes hortofruiters.Les cooperatives de Torrent, Silla, Pi-cassent, Albal, Picanya i Massanassa,són un paradigma de com els llaura-dors de la comarca s’agruparen per adefensar els seus interessos, creant xi-cotetes entitats socioeconòmiques fo-namentades en l’esforç propi i l’ajudamútua dels associats. Aquestes enti-
“La unió fa la força”,una vella dita popularque sovint acabaconvertint-se enl’estratègia elementalde molts projecteseconòmics. Unapremissa que ha aplicatel Consorci Cooperatiude l’Horta, una entitatnascuda de la fusió deles cooperativesagrícoles de Torrent,Massanassa, El Puig i Vega Horta Nord deValència. La cooperacióentre cooperatives pera sobreviure en elmercat globalitzat. El consorci té enl’actualitat 1.500 socis,produeix 45.000 tonesanuals de producteshortofruiters i facturacada l’any més de 21milions d’euros.
Instal·lacions del Consorci Cooperatiu de l’Horta al polígon Mas del Jutge de Torrent. (F. Martínez)
FRANCESC MARTÍNEZ SANCHIS
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
SOCIOCOMUNITARI
SO
CIO
CO
MU
NIT
AR
I
9
tats aplicaren el principi de solidaritatcooperativa, trencant l’aïllament delxicotet propietari agrari en l’economiavalenciana.Algunes d’aquestes cooperatives -comles de San Luis Beltrán de Torrent, SanIsidro Labrador de Picassent i SagradoCorazón de Jesús d’Albal- crearenseccions de crèdit, tot consolidant pa-ral·lelament unes caixes rurals que di-namitzaren l’economia local durantbona part de la centúria. Aquestes cai-xes recolzaren al xicotet llaurador i ca-nalitzaren capitals vers el camp. De totes, la més significativa és la Cai-xa Rural de Torrent, fundada l’any1969 per Agustín Fernández com asecció de crèdit de la Cooperativa SanLuis Beltrán. Una caixa que ha anatcreixen fins comptar actualment ambuna quinzena de sucursals repartidesper tot l’Horta. Des de la seua creació,la Caixa Rural de Torrent ha mantingutuna forta implicació social a la comar-ca, convertint-se en una de les princi-pals entitats financeres de la zona idestinant una gran part dels seus be-neficis a obres socials. Aquestes cooperatives agràries nas-queren fidels als principis del coopera-tivisme, i han perdurat fins l’actualitatamb centenars de socis. Es constituï-ren com a entitats de productorsd’adhesió lliure i voluntària, amb unaorganització democràtica, és a dir, elsresponsables de les mateixes erenpersones elegides pels socis i respo-nien dels seus actes davant dels asso-ciats. Això va consagrar el caràcterigualitari de les cooperatives, pel qualtots els socis són iguals i tenen els ma-teixos drets. I sobretot estaven orien-tades fonamentalment a la millora so-cial i econòmica dels llauradorsmitjançant el retorn d’excedents eco-nòmics de les collites, i també ambl’oferta de determinats serveis (submi-nistraments i comercialització del pro-ducte), així com la promoció de l’edu-cació cooperativa mitjançant laformació i l’especialització. Dins de lescooperatives foren determinants elseconomats, és a dir, els magatzemscooperatius de subministraments
agraris (adobs, ferramentes i d’altres),els quals s’oferien a preus més baixosque en les tendes. És indubtable que aquestes cooperati-ves han contribuït al progrés econòmicdels pobles on estan implantades. I ai-xí han funcionat, en solitari i pràctica-ment inalterables fins l’any 1992,quan la forta competència del mercatinternacional imposava la necessitatde posar en pràctica altre principi cab-dal del cooperativisme: la cooperacióentre cooperatives mitjançant l’asso-ciació.
ELS INICIS DEL CONSORCIFou així com, el 10 de setembre de1992, va nàixer el Consorci de Coo-peratives Agrícoles de l’Horta, unanova entitat formada per les coopera-tives de Torrent, Picanya, Albal, Mas-sanassa i Silla. El consorci tenia com aobjectiu fonamental la concentracióde la producció hortofruitera i la seuacomercialització per tal d’aprofitar re-cursos humans i economies d’escala.Les cooperatives agràries de l’HortaSud hagueren d’associar-se per a so-breviure al mercat. La conjuntura eco-nòmica mundial aquell 1992 era bendiferent a la de principis de segle. Es-panya estava integrada en la Unió Eu-ropea i hi havia països competidors,com Marroc, Turquia o Grècia, que es-taven restant mercat a la l’agriculturavalenciana. Les crisis de sobreproduc-ció començaven a fer mossa al campvalencià. Les fórmules cooperativesd’aïllament quedaven obsoletes da-vant la globalització econòmica, caliaagrupar-se i crear una entitat forta ca-paç de defensar-se en el mercat mun-dial. Aquesta filosofia de cooperació entrecooperatives per ser forts davant elmercat internacional ha marcat la tra-jectòria del Consorci de Cooperativesde l’Horta. El consorci, com hem dit,es va constituir en 1992. En principifou una associació d’interés econòmici després es va constituir en cooperati-va de segon grau. El seu embrió origi-nari va ser la fusió de les cooperativesCitruscoop de Picanya i San Luis Bel-
Operari descarregant taronja.
Línia de producció citrícola.
Treballadores envasant fruita.
El consorci té com aobjectiu fonamental la concentració de la produccióhortofruitera i la seuacomercialització per tal d’aprofitarrecursos humans i economies d’escala. Les cooperativesagràries de l’Horta Sudhagueren d’associar-seper a sobreviure almercat.
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
SOCIOCOMUNITARI
10
trán de Torrent, convertint-se aquestaúltima en la sèu del consorci. La coo-perativa picanyera va tancar i cedir laseua maquinària i producció a la deTorrent. Aquests foren els primerspassos. Tot seguit s’uniren les coope-ratives d’Albal, Massanassa i Silla. Ientre totes arribaren a concentrar el50% de la producció de cítrics del’Horta Sud. De fet, durant aqueixaprimera campanya, el consorci va co-mercialitzar unes 39.000 tones deproductes citrícoles i hortalisses.El Consorci de l’Horta suposava ungran pas en el cooperativisme agrarivalencià. L’actual director general delconsorci, Francisco Sánchez Ocerin,ho explica així: “Amb aquesta iniciati-va es pretenia acabar amb la dispersióde la producció, reduir els ‘stoks’ decítrics i concentrar l’oferta i la venda.També es volia superar el desfasamenttecnològic de les cooperatives més an-tigues, abaratir costos i agrupar lagestió comercial i administrativa; endefinitiva, racionalitzar la producció icentralitzar les inversions tècniques i
els recursos humans. L’objectiu finald’aquest projecte ha estat millorar lesrendes dels agricultors i estabilitzar lescampanyes de les collites”. El consorci comercialitzava la produc-ció a través d’Anecoop, que li va pro-porcionar suport logístic i financer,sobretot la xarxa d’empreses de dis-tribució arreu d’Europa. Els llauradorsde la comarca acolliren la iniciativaamb incertesa i escepticisme, ja quesuposava un canvi radical en les seuacultura econòmica, i sobretot tenienpor a dissoldre’s en un ens impersonali perdre la identitat del poble. Peròtambé veien en el consorci una mane-ra de solucionar la seua precària si-tuació econòmica enfront al mercatmundial i campanyes insostenibles, ifinalment s’imposà la voluntat d’unió.En els seus inicis presidia el consorciAntonio Muñoz Soria.
2002, COOPERATIVA DE PRIMER GRAU“El consorci es va consolidar i anà evo-lucionant. Més endavant les cooperati-
ves de Silla i Albal es retiraren, peròcom a contrapartida es van afegir lesd’El Puig i Vega Horta Nord de Valèn-cia, que agrupa a llauradors de PobleNou i Carpesa”, afirma Francisco Sán-chez. I fou en 2002 quan es donà al-tre pas important. El 23 d’octubred’aquest any, el consorci es va con-vertir en cooperativa de primer grauen fusionar-se el consorci amb les sec-cions hortofruiteres de les quatre coo-peratives que havien decidit continuarunides: Torrent, el Puig, Vega HortaNord i Massanassa. Així passà de qua-tre socis (les esmentades cooperati-ves) a tindre’n 1.500 socis llauradorsde base, que venen de les quatre en-titats. Els socis del consorci cultiven unes16.000 fanecades, i fan la seua apor-tació de capital. Els socis que es do-nen d’alta paguen cadascú dos quotesde 120 euros (la meitat a fons perduti l’altra d’aportació de capital), a mésde 75 euros per fanecada de cítrics i50 euros la d’hortalisses.A partir d’haver-se constituït com acooperativa de primer grau, l’entitatva passar a anomenar-se ConsorciCooperatiu de l’Horta Cooperativa Va-lenciana. Al mateix temps es creà la fi-gura de l’associat, que aporta capitalsocial al consorci. Actualment hi hados associats: Anecoop (amb un 25%d’aportació al capital) i la Cooperativad’Elx.
EL NOU CONSORCIPerò la macrocooperativa anà crei-xent. Les naus de l’antiga CooperativaSan Luis Beltrán es quedaven xicote-tes, havien complit un cicle. Cada ve-gada assumia més producció en unmercat alhora més competitiu. “Ensdonàrem compte que hi havia un mer-cat globalitzat i més exigència de qua-litat, i decidírem donar altre gran pas:buscàrem terrenys i construírem unmagatzem més gran que poguera ab-sorbir tota la producció, i ací estem”,destaca Sánchez. I fou així com el con-sorci va alçar unes modernes instal·la-
El 23 d’octubre de2002, el consorci es va convertir encooperativa de primergrau en fusionar-se el consorci amb lesseccions hortofruiteresde les quatrecooperatives que havien decidit continuar unides:Torrent, el Puig, Vega Horta Nord i Massanassa.
Línia de producció d’hortalisses.
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
SOCIOCOMUNITARI
SO
CIO
CO
MU
NIT
AR
I
11
cions al polígon Mas del Jutge de To-rrent, abandonant la sèu de San LuisBeltrán. El nou magatzem del Consor-ci de l’Horta ocupa una superfície de50.000 m2 amb 22.000 m2 construïts.Es va inaugurar el passat 16 de des-embre de 2004 en un acte que comp-tà amb la presència del president dela Generalitat, Francisco Camps. El Consorci, presidit ara per VicenteGarcía Piles, és el més important deles 130 cooperatives que formen elgrup Anecoop. Les obres de la novacentral hortofruitera del Mas del Jutgehan costat 12 milions d’euros, delsquals la Unió Europea ha aportat 4,5milions i Generalitat 600.000 euros,mentre que la resta ha estat finançadapel mateix consorci i Anecoop. Ha ha-gut un gran suport dels organismespúblics, ja que la política europeaaposta per la reconversió del sectorcooperatiu agrari mitjançant el tanca-ment dels vells magatzems i l’agrupa-ció de cooperatives. El nou consorci té dimensions faraòni-ques i disposa de les últimes tecnolo-gies en matèria de tractament de pro-ducció hortofruitera. És una grancadena agroindustrial, formada perdos línies de producció, una citrícola ialtra de verdures, totalment adapta-
des a la normativa agroalimentària imedioambiental europea. De fet, elconsorci té el prestigiós certificat dequalitat IQNet EN/ISO 9001:2000,que dóna garantia de què els proces-sos de control de qualitat es com-pleixen. Tot el procés productiu passaper uns exàmens exhaustius de sani-tat, que es realitzen de forma total-ment automatitzada. Hi ha un depar-tament de qualitat, tant a nivell deproducció i camp, com a nivell interndel magatzem.
UNA PRODUCCIÓ DE 45.000TONES Aquesta qualitat no està renyida ambla producció. En l’ultima temporada elconsorci ha comercialitzat 45.000 to-nes, de les quals 28.000 tones són cí-trics i la resta fruites i hortalisses. Elconsorci és líder a la Comunitat Valen-ciana en producció de fenoll, col xine-sa, col llombarda i carabasses, alhoraque és bastant competitiu en meló ca-rabassenc, pebre vermell, julivert, ble-des i creïlla primerenca de l’horta. Caldestacar també dos línies totalmentnoves, una de productes xinesos exò-tics i altra d’envàs d’ensalades.En poc de temps, el consorci ha supe-rat la fase de xicoteta cooperativa de
poble per a convertir-se en una coo-perativa comarcal amb producció agran escala. De fet, la facturació anualdel consorci oscil·la entre els 21 i 24milions d’euros, tot destinant un 20%al mercat nacional i l’altre 80% a l’in-ternacional, fonamentalment a Ale-manya, França i Regne Unit, així comels països europeus de l’Est, Japó iEstats Units. I pel que fa als clients, el65% de la producció es ven a super-mercats i grans cadenes comercials, ila resta al mercat tradicional.“Som pioners, hem sigut la primera co-operativa agrària valenciana que haevolucionat cap a aquestes fórmulesde comercialització i serveis, hem do-nat un pas de gegant deixant darrerela política de campanari a nivell de di-rigents i productors, els quals han as-sumit el paper ja no de protagonisme,sinó de cooperació entre cooperatives.El primer que hem aconseguit és llevaraquests núvols de la ment dels llaura-dors, que cada vegada més apostenper la cooperació entre cooperatives”,assegura el director general del Con-sorci de l’Horta.
Façana del nou magatzem del consorci.
El nou consorci tédimensions faraòniquesi disposa de les últimestecnologies en matèriade tractament deproducció hortofruitera.És una gran cadenaagroindustrial, formadaper dos línies deproducció, una citrícolai altra de verdures,totalment adaptades a la normativaagroalimentària i medioambientaleuropea.
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
MÉS ENLLÀ DE L’HORTAPràcticament la totalitat de la produc-ció del consorci és de les cooperativesassociades, però també comercialitzaproductes de fora de la comarca, comara de Xiva, Godelleta i Montroi, per acompletar els cicles productius. El con-sorci preveu augmentar el volum devenda en els pròxims quatre anys grà-cies a nous socis de fora de la Comuni-tat Valenciana, i ja s’han iniciat con-tactes per a aconseguir-ho amb llaura-dors d’Albacete, Múrcia i Andalusia.El Consorci de l’Horta vol fiançar el ca-mí fet i continuar innovant per a so-breviure en el mercat globalitzat, aixòsí, sense perdre els principis de l’eco-nomia social del cooperativisme.
nem uns serveis als llauradors: adobs,inspecció tècnica, assessorament entrasplantaments, tractament i recollidade fruita... a través de les seccions desubministrament de les cooperativesde base. Cal tindre en compte tambéque el 30% dels socis són llauradors atemps complet, la resta a temps par-cial o propietaris que encarreguen alconsorci la gestió de la collita, un sis-tema que va en augment i que justificamés encara un consorci d’aquestes ca-racterístiques. Al llaurador li donemuna seguretat en la recol·lecció i unatransparència econòmica, sempre hiha un rendiment que intentem que sigael major possible, i no sempre hoaconseguim”.
Però tot aquest volum productiu noseria possible sense el treball dels so-cis productors i dels treballadors delconsorci, que en temporada alta de cí-trics arriben a 850 operaris contrac-tats al magatzem i al camp. Una grancooperativa que, fidels al principi desolidaritat del cooperativisme, reco-neix els recursos humans com a factorestratègic de l’empresa moderna. I hofa oferint una guarderia infantil per alstreballadors i donant cursos de forma-ció per als socis en diverses especiali-tats agrícoles.Francisco Sánchez explica així el mo-del cooperativista: “Som una empresaagroalimentària, el que ens queda decooperativa és el nom i la filosofia. Do-
12
SOCIOCOMUNITARI
DADES D’INTERÉS DEL CONSORCI DE L’HORTA
Cooperatives associades Torrent, Massanassa, el Puig i Vega Horta Nord de València.
Fites principals del consorci 10 setembre 1992. Naixement del consorci com a associació d’interés econòmic. Més endavant es converteix en cooperativa de segon grau.
23 d’octubre 2002 es constitueix com a cooperativa de primer grau.16 desembre 2004. Inauguració de nova sèu al polígon Mas del Jutge.
Nombre de socis 1.500 productors amb 16.000 fanecades
Producció 45.000 tones anuals de cítrics (70%) i d’hortalisses (30%)
Facturació anual Entre 21 i 24 milions d’euros
Magatzem 50.000 m2 (22.000 m2 construïts)
Comercialització 80% mercat internacional, 20% mercat nacional
Empreses associades Anecoop i Cooperativa d’Elx
Francisco Sánchez, director generaldel Consorci de l’Horta.
“Som pioners, hem sigut la primera cooperativaagrària valenciana que ha evolucionat cap aaquestes fórmules de comercialització i serveis,hem donat un pas de gegant deixant darrere la política de campanari a nivell de dirigents i productors, els quals han assumit el paper ja no de protagonisme, sinó de cooperació entre cooperatives.”
DE CASA
DE
CA
SA
Lloc Nou de la Corona amb una ex-tensió de 1,27 hectàrees, és un
dels municipis més menuts d’Espanyai el segon més xicotet de la ComunitatValenciana. Està situat a 6,4 kilòme-tres al sud de València com un encla-vament dins del terme municipald’Alfafar, en la comarca de l’HortaSud. Els seus habitants, 123 segons elcens de població, depenen de formamajoritària de l’agricultura i de laindústria auxiliar del moble.Lloc Nou de la Corona, o Poble Nou,com s’anomena en la comarca, va nài-xer al voltant d’un convent al segleXVII. Conta la història que l’origen delpoble es remunta a 1676, any en quèalguns frares desterrats, de l’ordefranciscà de la Corona de Jesús deValència, escolliren aquest indret peredificar el seu convent.El 1676 es va fundar el convent enuna heretat de l’horta que pertanyia alterme d’Alfafar. Els frares que s’hi ins-tal·laren eren del convent de laCorona de Jesús de València fundat el
1653 gràcies a una família rica valen-ciana que va entregar el que haviasigut un antic convent de mongesagustines a l’orde franciscà.La vida dels frares havia de ser molt aus-tera per la qual cosa la construcció delnou establiment en l’horta d’Alfafar es-tava composta per un sol edifici destinata la vivenda dels monjos més una xico-teta capella dedicada a la coronació deDéu. Les cel·les eren estretes i xico-tetes sense cap tipus de comoditat, aixíels frares vivien en completa pobresa.Quan els pares franciscans decidireninstal·lar-se a l’horta d’Alfafar, a Va-lència estava patint-se la greu crisieconòmica que es va produir ambl’expulsió dels moriscos.Els nobles valencians no estaven d’a-cord amb aquesta expulsió però nopogueren evitar que es produira. Elsmoriscos començaren a abandonar lesterres valencianes a partir d’octubrede 1610. Es calcula que l’expulsió vaafectar a quasi 400.000 persones, el32% de la població.
Les conseqüències foren desastroses.La població no es va recuperar fins ladècada dels noranta d’aquest segle.Al voltant de 250 viles morisques que-daren deshabitades i molts llocs demuntanya desaparegueren, fet que vacontribuir a un procés de concentracióde la població en zones litorals ja queels nous repobladors buscaren zonesde regadiu per instal·lar-se.L’àrea d’Alfafar va veure augmentadala població i es va convertir en llocadequat per establir un convent per-què continuament arribava gent de lesviles deshabitades de l’interior quenecessitaven alberg, atenció i alimentper poder sobreviure.En aquests anys el nombre de banditsva augmentar perquè l’expulsió delsmoriscos va produir alts índex de mar-ginalitat i pobresa provocant graninseguretat. Moltes persones queda-ren al carrer sense bens ni terres perpoder conrear i els frares del conventd’Alfafar els rebien per oferir-losajuda.
Conta la història que l’origen del poble esremunta a 1676, anyen què alguns fraresdesterrats, de l’ordefranciscà de la Coronade Jesús de València,escolliren aquest indret per edificar el seu convent.
Lloc Nou de la Corona,refugi de frares al segle XVII, és huiel municipi més menut d’Espanya
13
CRISTINA VALERO
Plaça de Lloc Nou de la Corona on es troba l’Ajuntament.
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
DE CASA
14
PESTA DEL SEGLE XVIILes tasques solidàries dels frares de laCorona de Jesús de València arribats al’horta d’Alfafar augmentaren tambéal segle XVII perquè les terres valen-cianes estigueren marcades per lapesta durant els anys 1647 fins el1652. Aquesta epidèmia va ser unade les més greus de la història valen-ciana. Va afectar tots els estamentssocials i va deixar milers de morts. Iamb la malatia també hi hagué la famper la pujada de preus cosa que vaagreujar encara més la crisi. La pestava deixar un rastre de misèria i deso-lació que els frares intentaren pal·liarde la millor manera possible, amb elseu esforç i dedicació als altres talcom establien els estatuts de la seuaordre.Als problemes causats per la pesta il’expulsió dels moriscos es va afegirtambé la guerra. En la dècada delsquaranta es va iniciar el movimentsecesionista de Catalunya amb larebelió dels Segadors el dia delCorpus, que va acabar amb l’alçamentdels catalans contra la monarquia.
AVALOT DE LLAURADORSEn aquest context els llauradors del’horta, farts de la submissió a què elssotmetien els nobles, se sublevaren el
1663 per protestar contra l’abús en elpagament d’impostos dels propietarisde les terres però les tropes monàr-quiques acabaren amb la rebel·lió enjuliol d’eixe any.Moltes famílies de l’horta d’Alfafar esquedaren desemparades davant lapérdua de familiars en les lluites entrenobles i llauradors, però gràcies alsfranciscans pogueren sufocar en partel seu sofriment.Sota el regnat de Carles II des del1665 fins el 1700, hi hagué una recu-peració econòmica gràcies a la impor-tància del comerç i de la indústria dela seda. El cultiu extensiu de l’arròstambé va contribuir a la millora peròaquest benestar es va trencar amb laGuerra de Successió.
DESAMORTITZACIÓ DEMENDIZÁBALDesprés de la desamortització deMendizábal en 1835, per la qual sesuprimiren els ordes religiosos i esdeclaraven en propietat estatal elsbens eclesiàstics, eixint a públicasubasta, els frares d’aquest xicotetconvent abandonaren les instal·la-cions, disolvent-se amb això la comu-nitat. L’edifici es va destinar a vivendai la xicoteta capella es va tancar. Alvoltant d’aquesta edificació, els treba-
lladors de la terra començaren a cons-truir barraques, formant un nucli depoblació que va ser conegut comCorona en record de la congregaciófranciscana que es va ubicar en aquellparatge en 1676.A aquest xicotet nucli de barraques icases on s’allotjaren els treballadorsdel convent se’l va anomenar Corona iva quedar inclos en la jurisdicció iterme de la localitat d’Alfafar. En laposterior demarcació territorial d’Es-panya realitzada per Antonio Burgosen el segle XIX, Corona es va convertiren municipi independent, amb la novadenominació de Lloc Nou de la Coro-na, però sense més territori que l’ocu-pat per l’església, les vivendes delsseus veïns, els quatre carrers i la plaça.
INDÚSTRIA DEL MOBLEDes d’aleshores fins ara el nombred’habitants ha estat invariable. L’agri-cultura, que ha sigut durant anys laprincipal font de riquesa, està cedintpas a pas a la indústria auxiliar delmoble, en la qual s’ocupa el 70% dela població d’entre 30 i 55 anys.La corporació municipal està integra-da per l’alcalde, Amadeo Gimeno, queocupa el càrrec des de les primereseleccions locals democràtiques, i qua-tre regidors.
L’església parroquial i el seu voltant és el centre de la vida del poble.
En la demarcacióterritorial d’Espanyarealitzada per AntonioBurgos en el segle XIX,Corona es va convertiren municipiindependent, amb lanova denominació deLloc Nou de la Corona.
DE CASA
DE
CA
SA
La seua estructura urbanística sóncinc agrupacions de cases que confor-men quatre carrers i una plaça de 90metres quadrats en la que s’ubiquenl’església i l’escola. Tota la superfíciedel municipi està edificada i té caràc-ter residencial, encara que en elsúltims anys s’ha remodelat l’interiord’algunes vivendes per instal·lar xico-tets tallers industrials.El reduït espai del municipi és l’origende totes les seues carències d’equipa-ments. Encara que des del 1988 hi hauna casa consistorial, la construccióde la qual va ser finançada per laDiputació de València amb 24 milionsde pessetes, no hi ha més edificispúblics, els veïns del poble gaudeixendels serveis d’Alfafar com ara l’atenciómédica que reben al municipi del cos-tat.Molts altres serveis també es rebend’Alfafar o de la Mancomunitat del’Horta Sud on segons l’alcalde Ama-deo Gimeno, “obtenim un tracte deprivilegi”. De la Mancomunitat depe-nen, per exemple, el suministre idepuració de les aigües i el servei debombers.Encara que Lloc Nou de la Corona ésmolt menut i cada vegada hi ha menysgent jove, per la qual cosa l’escola huiestà tancada, el seu alcalde i els veïnsaposten per la cultura. És per això quea les dependències consistorials s’hitroba la biblioteca municipal ontothom pot gaudir de la lectura.Una de les característiques de LlocNou de la Corona és l’absència dejóvens. Estudis realitzats per la Ge-neralitat Valenciana destaquen lapràctica absència de jóvens d’entre25 i 30 anys. Amadeo Gimeno, alcalde de Lloc Noude la Corona des d’abril del 1979,afirma que al municipi els problemeses resolen sols, “perquè som pocshabitants, en un espai tan menut ensveiem les cares tots els dies i podemparlar”.Explica Amadeo que sa casa és elsegon ajuntament i moltes vegades ésen ella on es resolen qüestions delmunicipi. Com la major part dels
veïns, Amadeo és llaurador, des quepot recordar el seu treball ha estat lli-gat a la terra, a l’horta i a la marjal.Explica com anaven molts veïns deLloc Nou de la Corona al Palmar pertreballar a l’Albufera i els viatges alTremolar per portar cartes i menjar alsllauradors que hi treballaven.Després del cansat treball a l’horta elsveïns de Lloc Nou de la Corona es jun-taven a la fresca per contar-se lesvivències quotidianes de la vida delcamp mentre els xiquets jugaven alcarrer als xavos negres, al piqui o apilota en el sequer que hi havia propde Lloc Nou. En determinades èpo-ques de l’any en una casa o altra delpoble amb un acordeó es muntaven lafesta, es feia ball per als xics i xiquesi a l’estiu la gent jove anava a Pinedoa prendre el bany a la platja.Alguns veïns d’aquest xicotet municipirecorden com fa 50 o 60 anys quasitotes les cases tenien animals: por-quets o borreguets que es criaven ales cases per després menjar. Es feienbotifarres, llonganises, llomello amboli, costelletes i el pernil que es ficavaamb sal. A més, el tio Mariano era elcarnisser i venia conills i pollastres al’única tenda del poble.A Lloc Nou recorden els majors que nohi havia bars, els veïns anaven aAlfafar on hi havia el Cultural a laplaça, aquest era el bar dels rics quetenia cine i l’entrada costava una pes-seta d’aquelles de Negrín, mentre queels pobres passaven el temps lliure aun altre casino més modest. El tempslliure la gent el pasava al carrer, peròtots es gitaven prompte perquè a l’en-demà només eixia el sol anaven al tre-ball, perquè havien d’anar a peu a totsels llocs. El tio Barraca, per exemple,anava a peu al grau per treballar des-carregant sacs de guano, de dacsa ode forment. Per treballar la terra a Lloc Nou elshómens venien de lluny, feien garbes aLloc Nou de la Corona i les duien a lamarjal a plantar-les a ma i també sesegava l’arròs a mà amb una corbella.La vida ha evolucionat molt al munici-pi, hui la riquesa econòmica és exclu-
sivament industrial amb tallers demobles i puliment. Actualment a pocsmetres de Lloc Nou de la Corona estroba un dels principals centrescomercials i d’oci de la ciutat de Va-lència, cosa que fa que estiga bencomunicat per autobus i tren ja quemolt prop hi ha l’estació de ferrocarrild’Alfafar – Benetússer.Entre els seus habitants en edat laboralhi ha un alt índex d’ocupació, la pobla-ció femenina es dedica al treball de lacasa i la població masculina treballa enel sector serveis o està jubilada.Al centre urbà, junt a la molt senzilla imoderna casa Consistorial, s’eleval’Església, un edifici envoltat per tresparts per dos carrers i per l’altre perun espai lliure amb algunes palmeresque la separen de l’Ajuntament. Ésobra de mampost i taulellets, en leszones destacades on hi ha també ele-ments decoratius. Coberta a dosaigües per teulada àrab al seu interiorestan les imatges del Sagrat Cor, de laImmaculada i del Bon Pastor, acom-panyen també un llenç de la SagradaFamília i Sant Joan. A aquesta esglésiase celebren al mes de juny les festesdel Corpus. On participen tots elsveïns i veïnes i on es rememora la fun-dació del municipi més menut de totEspanya.
15
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
Veïns del poble en els anys 60.
ACTUALITAT COMARCAL
L’entrada de Xina i la resta depaïsos emergents, amb una gran
capacitat productiva i salaris molt bai-xos, en el context econòmic interna-cional ha convulsat tota l’economiamundial. Les empreses tradicionalsde l’Horta Sud també s’han vist afec-tades per aquesta nova situació. Ensreferim a la indústria manufacturera,la qual engloba fonamentalment alssectors del moble, calçat, il·lumina-ció, ceràmica, tèxtil i productes decasa. Un informe de la Cambra de Comerçde València, realitzat per la Universitatde València, constata “una importantcrisi dels sectors tradicionals” i queXina s’ha consolidat com el principalcompetidor de la indústria valenciana.L’estudi es titula “La nueva economiaglobal y su incidencia en los sectorestradicionales de la Comunidad Valen-ciana”. Aquest informe revela que hiha un saldo comercial negatiu amb Xi-
na respecte als productes tradicio-nals. Un exemple: l’any 2002 les ex-portacions valencianes a Xina arriba-ren als 80.308 euros, mentre que lesimportacions del país asiàtic suposa-ren 789.806 euros (el saldo és nega-tiu per als valencians en 709.498 eu-ros). I és més, aquesta tendèncianegativa ve d’anys anteriors i ha anatcreixent sobretot a partir de 1999. Xina s’ha convertit no sols en el prin-cipal exportador de productes per ala Comunitat Valenciana, també és elprimer exportador a la Unió Europea iEEUU. De fet, Xina s’ha convertit en2004 en la sisena potència econòmi-ca mundial en termes de Producte In-terior Brut. Un país que és el principalexportador del món de ceràmica, tèx-tils, joguines, il·luminació i mobles,sectors tradicionals amb una forta im-plantació a l’Horta Sud.Per tot això cal adaptar-se a la novasituació i buscar solucions. Amb la
El nou panorama econòmic no és un conte xinés
16
La indústria de l’HortaSud també està patintels efectes de la novaeconomia global.Fàbriques tancades i centenars detreballadors que s’han quedat sensetreball, són lesconseqüències d’unadifícil situació que jas’ha qualificat com acrisi de la indústriatradicional, tambéanomenadamanufacturera. L’Horta Sud té 17.600empreses, de les qualsun 28% són indústriesmanufactureres. Xina s’ha consolidatcom el principalcompetidor d’aquest sectorindustrial.
CRISTINA VALERO TORTAJADA
Les indústries tradicionals del moble i del tèxtil de l’Horta Sud lluiten per sobre-viure a la competència dels països asiàtics, que empren una mà d’obra barata.En la imatge, una fàbrica d’entapissats. (J. L. Carretero)
ACTUALITAT COMARCAL
AC
TU
AL
ITA
T C
OM
AR
CA
L
globalització dels mercats, la interna-cionalització ha deixat de ser una op-ció de les empreses, ara és una ne-cessitat. Segons Vicent MartínezRiera, Cap del Servei de Comerç Ex-terior de la Cambra de Comerç de Va-lència “cal invertir més i planificar mi-llor. Les empreses de la comarca hand’adaptar-se amb rapidesa al noumercat global”.L’Horta Sud reuneix el major percen-tatge d’empreses industrials de laprovíncia de València. Segons un in-forme socioeconòmic de 2002 realit-zat per la Mancomunitat de l’HortaSud, la comarca compta amb 17.600empreses. Es tracta de xicotetes imitjanes empreses (Pymes), negocisfamiliars que han passat de pares afills, de les que un 90% aproximada-ment donen treball a menys de 10treballadors. El sector manufacturer representa el28% del total d’empreses de l’HortaSud. La major part d’aquestes indús-tries es dediquen al moble, la fusta,als productes metall mecànics i a laindústria d’alimentació, begudes i ta-bac. L’Horta Sud és el principal pro-ductor de mobles d’Espanya i un delsprimers en ceràmica decorativa. Permunicipis, la principal indústria manu-facturera és el moble a Alaquàs, Al-bal, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benetús-ser, Beniparrell, Massanassa,Paiporta, Catarroja, Sedaví i Silla. En-cara que també és important la in-dústria del moble a Quart i Picassent,aquests dos municipis destaquen amés per la construcció, el comerç i l’-hostaleria. Xirivella es caracteritza peruna organització industrial relaciona-da amb l’alimentació, la fabricació deproductes metàl·lics, la construcció iel comerç. Picanya, per altra part, téuna configuració industrial prou diver-sificada on destaca el comerç i laconstrucció. Torrent també presentauna estructura diversa amb major im-portància la fabricació de productesmetàl·lics excepte maquinària i equip,la construcció, el comerç i l’hostale-ria. A Manises predomina la ceràmi-ca, la construcció i el comerç, mentre
que a Mislata quasi no hi ha indústriamanufacturera ja que és molt escàs elsòl industrial i les activitats que es do-nen són la construcció, el comerç i l’-hostaleria. De tota la comarca, els municipis ambmajor nombre d’empreses industrialssón Torrent, Aldaia, Quart, Manises iAlaquàs.
INDÚSTRIA EXPORTADORAL’estructura de l’empresa de la co-marca és de base exportadora. Ja alsanys 60 i 70 del segle passat hi haviauna important exportació del sectoragrícola. Va ser en aquella èpocaquan es va produir el desenvolupa-ment industrial, i arran d’aquesta es-tructura les empreses s’orientarencap a l’exterior. El sistema productiua l’Horta Sud es basa en una tradicióartesana que ha permés una especia-lització relativa, tot destacant el mo-ble. Les nostres empreses són tradi-cionalment exportadores però amb laglobalització les regles del joc del co-merç internacional han canviat. Alsparàmetres de competitivitat ja cone-guts, com ara el preu i la qualitat tèc-nica, s’afegeixen uns altres que re-quereixen major inversió i millorplanificació estratègica: qualitat de
17
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
Segons Vicent MartínezRiera, Cap del Servei de Comerç Exterior dela Cambra de Comerçde València, “calinvertir més i planificarmillor. Les empreses de la comarca hand’adaptar-se ambrapidesa al nou mercatglobal”.
La construcció s’ha convertit en un negoci en expansió a la comarca.
ACTUALITAT COMARCAL
nals que han tingut les nostres em-preses veurem que des de l’any 1971les exportacions han augmentat con-siderablement. En el últims anys, sec-tors importants com ara l’automòbil oel sector agrícola han augmentat proules exportacions. Però les importa-cions també han incrementat, des de1995 al 2000 el creixement ha sigutimportantíssim, després s’ha norma-litzat un poc. Les importacions tambésón importants en el mercat exteriordel nostre teixit empresarial.
MOBLE, EL MOTOR ECONÒMICEl moble representa el 14% de l’ocu-pació industrial a la Comunitat Valen-ciana, ocupant prop de 50.000 perso-nes que treballen en unes 4.000empreses. La producció es concentramajoritàriament a l’Horta. Els païsosexportadors de moble de la Unió Eu-ropea són Alemanya, Itàlia, França,Regne Unit i Espanya. L’aportació dela Comunitat Valenciana al total de lesexportacions del moble de la Unió Eu-ropea és del 29%, som la comunitatmés exportadora dins del sector delmoble, però els principals mercatsd’importació són Xina i Indonèsia. Elsfactors estructurals que expliquen larecessió del sector del moble valenciàson l’evolució negativa generalitzadadel comerç mundial, ja que ha hagutuna baixada de la dinàmica en els da-rrers anys, així com el creixement deles exportacions dels països emer-gents entre els que destaca Xina.Aquest país asiàtic és un dels majorsproductors i exportadors de moble delmón. La qualitat i el disseny dels seusproductes milloren amb rapidesa, en-cara que no arriba als nivells dels mer-cats més desenvolupats i no tenenuna imatge de marca sòlida.Segons un informe de la Cambra deComerç de València, les empreses del’Horta Sud dedicades al moble sónempreses flexibles amb capacitat peradaptar-se a noves situacions, que te-nen consciència en invertir en investi-gació, i gran quantitat d’elles estan
nistració ha de recolzar aquestes em-preses en el seu desenvolupament in-ternacional per tal de reduir les incer-teses, però el “Govern valencià estàdestinant ajudes només al sector tu-rístic, canalitzant grans fons pressu-postaris cap a parcs temàtics o cam-panyes turístiques i no cap a unaindústria valenciana que ha de ser re-colzada per tal d’adaptar-se al noumercat i així poder sobreviure”.A més de ser xicotetes, les empresesde la comarca de l’Horta Sud presen-ten nivells baixos de capitalització itreball intensiu de mà d’obra. En sec-tors com el moble o mecànic hi ha po-ca inversió en investigació i desenvo-lupament, els treballadors estan pocespecialitzats i poc preparats, la qualcosa és un entrebanc important per lainternacionalizació. Les empreses quevenen a l’exterior moltes vegades notenen xarxes de distribució pròpies ocontrolades, no adapten els produc-tes a les característiques particularsdels països de destí i no elaboren unaplanificació estratègica i de màrketinga mig i llarg termini.Aquestes són algunes causes de lapèrdua de competitivitat internacionalde les empreses de la comarca. Sianalitzem els moviments internacio-
servei, adaptació, rapidesa d’entrega,logística, alta tecnologia. Uns canvisprovocats per l’augment de la compe-tència internacional a causa de laincorporació dels nous països indus-trialitzats, i també per l’aparició d’unconsumidor amb major capacitat decompra, més format i més exigent.L’èxit de la internacionalització de lesempreses dependrà de moltes varia-bles, unes alienes a l’empresa comara la conjuntura política i econòmicainternacional, i altres a circumstànciesinternes a l’empresa sobre les que sípot actuar, i són aquestes un factordeterminant del seu desenvolupa-ment empresarial. Però les empresesde la comarca són xicotetes i mitjanesi moltes no poden afrontar soles elsreptes de la internacionalització. Se-gons Miguel Llanes, Secretari de For-mació i Ocupació d’UGT-PV, l’Admi-
18
Els organitzadors de l’última Fira delMoble de València van prohibir que es feren fotografies als mobles delsexpositors per a evitar que forencopiats per competidors xinesos.
L’aportació de laComunitat Valencianaal total de lesexportacions del moblede la Unió Europea ésdel 29%, som lacomunitat mésexportadora dins delsector del moble i elsprincipals mercatsd’importació són Xina i Indonèsia.
ACTUALITAT COMARCAL
AC
TU
AL
ITA
T C
OM
AR
CA
L
molt especialitzades en productes demarca i tenen vocació emprenedora. A més dels aspectes positius, l’infor-me també fa una relació dels puntsdèbils del moble. El primer d’ells ésque els costos de la mà d’obra sónpoc competitius, també falten xarxesde distribució, es dóna una atomitza-ció sectorial i falta concentració per-què el sector tinga una mitja empresa-rial òptima. A més, tecnològicamentles empreses de l’Horta Sud depenende proveïdors estrangers. Així, perexemple, la maquinària és alemanya oitaliana. Com afirma Vicent Martínez,les empreses del moble presenten “unestil de producte, una única línia d’ac-ció, hi ha poca capacitat per diferen-ciar les diferents ofertes de les empre-ses. En altres països són capaços dediferenciar-se entre ells”.
19
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
ACTIVITATS EMPRESARIALS Nº EMPRESES %
Activitats d’extracció de minerals no metàl·lics 28 0,15
Indústria manufacturera (alimentació, begudes, tèxtil, metal·lúrgia, mobles, paper, maquinària,calçat, tabac, material electrònic,informàtic i transport, química,confecció, papereria,fabricació d’aparats de TV...) 4.950 28,12
Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua 19 0,10
Construcció 2.097 12,07
Hostaleria 1.329 7,65
Transport, emmagatzement i comunicacions 945 5,36
Assegurances i intermediació financera 119 0,67
Activitats immobiliàries i serveis empresarials (immobiliàries, lloguer maquinària, informàtica, investigaciói desenvolupament) 1.187 6,74
Administració pública, defensa i seguretat social 222 1,28
Educació 600 3,45
Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials 286 1,65
Activitats de sanejament públic 12 0,07
Activitats associatives 69 0,40
Activitats recreatives, culturals i esportives 200 1,15
Activitats diverses de serveis personals 422 2,43
Llars que ocupen a personal domèstic 6 0,03
Altres empreses no classificades 352 2,03
TOTAL 17.598 100
ESTRUCTURA EMPRESARIAL DE L’HORTA SUD
Mancomunitat de l’Horta Sud. Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Horta Sud (any 2002) realitzat per l’Agència Comarcal de Desenvolupament Local.
Les fàbriques de moble s’han vistobligades a modernitzar les seuesestructures per fer front a la crisi.
VITALITAT DE LA CONSTRUCCIÓA més del sector del moble, en els da-rrers anys a l’Horta Sud té un gran di-namisme la construcció. Existeixen2.097 empreses relacionades direc-tament amb aquesta activitat. Tambéen els últims temps destaquen lesempreses relacionades amb els ser-veis socials prestats a la comunitatamb un increment de 236 empresesen els tres últims anys. I és que en elque portem de segle XXI el sector ter-ciari ha experimentat un augmentdestacat en el conjunt de l’economiacomarcal a causa del desenvolupa-ment del sector públic i la saturaciódel sòl a la ciutat de València, fet queha obligat a ocupar espais de munici-pis de la comarca per ubicar nous ser-veis que abracen tota l’àrea metropo-litana.
ACTUALITAT COMARCAL
20
va inspeccionar. Per què no els ins-peccionen també a ells que venencroissants al tot a cent?”. Aquestasensació que es pot viure al marge ésel que més revolta als comerciants:“Si vols que no et demanen res, hi hauna manera: ser il·legal. Si no et do-nes d’alta, no existeixes i ja està”.Sobretot el que hi ha és impotència:“Com puc competir amb un que no téfiscalitat?”, es pregunta un empresaride Xirivella (els noms, en un tema comaquest, sempre demanen no esmen-tar-se): “Encara que carreguen menysbeneficis sobre el producte que la gentd’ací, tenen uns marges de guanys al-tíssims: sense pagar l’IVA, compren ennegre, sempre al comptat, ni mòduls,sense donar d’alta els treballadors icomprant el producte barat, sempresurten els comptes!”.Per què no hi ha controls?. Continual’empresari: “Enganxar-te a tu, de quitenen totes les dades, és més fàcil queeixir a caminar pels carrers i polígonsi mirar què hi ha. Com que no consten,no hi ha inspeccions”.La venda de productes il·legals, (cò-pies que arriben a Europa quinze dieso un mes després de l’original, objec-tes sense etiquetatge...), la inexistèn-
INCREMENT DEL SECTORTERCIARIL’actual tendència es dirigeix cap a laterciarització. L’activitat comercial ésmolt important a l’Horta Sud, amb4.122 comerços dels que un 64% co-rrespon al comerç minorista i un 46%al majorista. L’hostaleria és el tercersector en importància amb 1.329 es-tabliments, seguit del sector deltransport, distribució i logística amb945 empreses.
COMPETÈNCIA XINESAPerò aquest sector és apetitós per aXina. Cada vegada més als municipisde l’Horta Sud veiem restaurants, co-merços i magatzems regentats per xi-nesos. Compren o lloguen locals,obrin tendes, venen barat, fan la com-petència als comerciants tradicionals.Els comerciants se senten indefensosi amenaçats. Encara que no hem degeneralitzar, parlen d’establimentsque alcen persiana sense llicènciad’obertura, de negocis intermitents,de lloguers sorprenents i, sobretot,de falta de control. Segons un fornerd’Alaquàs, les inspeccions no arribenals establiments xinesos: “A mi a lasetmana d’haver obert, Hisenda em
xxxMolts rajolars tradicionals han desaparegut en no adaptar-se als nous temps.
La venda de productesil·legals, la inexistènciade permisos o defactures ol’incompliment delshoraris comercials,són algunes de lesirregularitats que mésdenuncien empresarisi comerciants respectedels productes asiàtics.
ALTERNATIVES PER A SUPERAR
LA CRISI
Les empreses valencianes hand’afrontar la crisi amb una visióestratègica. La Cambra de Comerçde València fa les següents reco-manacions:
Convertir-se en proveïdor es-pecialista de grans distribuïdors.
Convertir-se en especialista encanals tradicionals a través d’unaestratègia de diferenciació soste-nible.
Integració cap a la distribució.
Invertir més en formació delsrecursos humans (treballadors iquadres directius), en I+D i enmarques de qualitat.
L’Administració autonòmica iestatal ha de donar suport a lesempreses pel que fa a l’adaptacióde l’oferta als sectors de qualitat,el disseny d’una oferta apropiadaa les empreses segons el seunivell d’internacionalització, fo-mentant les ajudes per a millorarla competitivitat i potenciant lacooperació empresarial.
ACTUALITAT COMARCAL
AC
TU
AL
ITA
T C
OM
AR
CA
L
21
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
cia de permisos o de factures o l’in-compliment dels horaris comercials,són algunes de les irregularitats quemés denuncien empresaris i comer-ciants respecte dels productes asiàtics.Antonio Martínez, empresari del sec-tor metal·lúrgic a Alaquàs, diu que lasituació actual és més alarmant delque molts pensen. Coneix empresarisque han hagut de tancar les seues in-dústries, i fins i tot molts han quedatendeutats. “Els nostres preus no po-den competir amb els productes ex-tremadament barats arribats de la Xi-na, els productes xinesos són de malaqualitat i no compleixen les normes deseguretat que estableix la llei, els or-ganismes europeus o nacionals hau-rien de regular aquesta producció in-controlada”, afirma.Davant aquesta situació, grans em-preses que utilitzen en una importantquantitat de mà d’obra han tancat lesfàbriques situades a la comarca pertal de situar-les a països on la mà d’o-bra és molt més barata. És el cas del’empresa de roba Sáez Merino de To-rrent, que s’ha traslladat a Marroc.Ana Morantín era una treballadorad’aquesta fàbrica, ara s’ha quedat al’atur. Comenta que no és rendible
per l’empresa tenir treballadors a To-rrent, “per la quantitat de diners quejo cobrava, al Marroc treballen trespersones”.
PALMITOSUna de els indústries artesanals mésafectades per les importacions xine-ses ha estat la producció de ventalls,els populars palmitos, que concentrala major part de la seua producció aAldaia. Els palmiters han hagut decrear la marca de qualitat “AbanicosEspañoles Artesanos” per a diferen-ciar-se clarament dels seus competi-dors oferint ventalls d’alta qualitat.
TECNOLOGIA I QUALITAT Des de la Cambra de Comerç s’acon-sella que les empreses s’adapten alscanvis que està patint l’economia. Perafrontar amb èxit aquests canvis lesempreses de l’Horta Sud han de se-guir estratègies, com per exempleconvertir-se en proveïdores especia-listes de grans distribuïdores ambproductes amb un valor afegit: el ser-vei i la qualitat.Una altra estratègia seria la de ser es-pecialistes en canals tradicionals i di-ferenciant-se mitjançant el disseny, la
Per afrontar amb èxitaquests canvis lesempreses de l’HortaSud han de seguirestratègies, com perexemple convertir-se en proveïdoresespecialistes de gransdistribuïdores ambproductes amb un valorafegit: el servei i laqualitat.
El 12% de les empreses de l’Horta Sudes dediquen a la construcció.
L’hostaleria, sobretot els restaurants, s’ha convertit en un sector puixant.
marca i la innovació. Això requereixun esforç comercial i de màrketing es-pecialitzat que recolze la professiona-lització del canal tradicional. Tambéseria eficaç la diversificació cap a sec-tors relacionats de major continguttecnològic.En l’àmbit internacional cal buscar unmodel més sòlid que la simple expor-tació. Haurien de crear-se xarxes dedistribució pròpies o controlades ambuna clara política d’orientació al mer-cat, i al mateix temps, aprofitar lespossibilitats que s’obrin amb la multi-localització de les activitats de la ca-dena de valor.Per millorar la competitivitat de lesempreses comarcals en el nou marcinternacional, a més, haurien de po-tenciar-se les polítiques d’I+D ambespecial atenció a la diversificació
dels productes d’exportació i al se-guiment de les falsificacions.L’empresa de pintures Blatem de To-rrent és un exemple d’empresa co-marcal que està enfrontant la globalit-zació amb estratègies molt efectives.Blatem ha apostat per la tecnologiaper competir amb grans empreses detot el món. Encara que es tracta d’u-na empresa familiar xicoteta, la majorpart dels seus treballadors estan qua-lificats, són enginyers, químics... queinvestiguen i apliquen les últimes tec-nologies en l’elaboració d’unes pintu-res de primeríssima qualitat. En poctemps Blatem obrirà una fàbrica aXina, amb la tecnologia valencianaproduirà allí per vendre als xinesos,aquesta empresa ha aconseguit do-nar-li la volta a la qüestió xinesa i estàobrint mercat al país que més perjudi-ca econòmicament a la nostra econo-mia comarcal.
LLUITA CONTRA LA CRISIL’informe de la Cambra de Comerç deValència no sols ha alertat de la crisials agents socials i econòmics valen-cians, també proporciona algunes re-ceptes per a superar la situació. LaMancomunitat de l’Horta Sud ha donatel primer pas posant en marxa algunesaccions per a fer front al problema. Elspassats 11 i 15 de novembre va orga-nitzar les VII Jornades de Desenvolu-pament Comarcal, on diversos espe-cialistes de l’empresa, els sindicats il’Administració analitzaren aquestaproblemàtica i posaren en comú algu-nes alternatives. D’altra banda, la Mancomunitat haencetat un programa de inserció labo-ral per a majors de 45 anys desocu-pats procedents dels sectors tradicio-nals. A més a més, la Unió Europea haaprovat la concessió a la mancomuni-tat d’una subvenció d’16 milions d’eu-ros per a finançar fins l’any 2007 unprograma d’ocupació i igualtat per ales dones de la comarca. Un programaque pretén fomentar la formació ocu-pacional i iniciatives professionals iempresarials per a dones.
ACTUALITAT COMARCAL
22
La Mancomunitat del’Horta Sud ha donat el primer pas posant en marxa algunesaccions per a fer frontal problema. Els passats 11 i 15 de novembre vaorganitzar les VIIJornades deDesenvolupament Comarcal, on diversosespecialistes del’empresa, els sindicatsi l’Administracióanalitzaren aquestaproblemàtica i posarenen comú algunesalternatives.
Fàbrica de taulers.
Operari de neteja.
Treballador del moble.
PAISATGES DE L’HORTA
PA
ISA
TG
ES
DE
L’H
OR
TA
23
L’arròs és l’aliment bàsic de 3.000milions de persones al món. Per
aquesta raó l’ONU va decidir declararel 2004 Any Internacional de l’Arròsamb el lema Arròs és vida. La FAO,organisme de l’ONU per l’agricultura il’alimentació, ha coordinat aquestaefemèrides amb l’objectiu que sigacatalitzador de polítiques nacionalsque impulsen el cultiu de l’arròs dinsd’una agricultura sostenible. L’ONUha recordat que aquest producte calprotegir-lo perquè pot contribuir apal·liar la fam en el futur.
Aquesta celebració ha servit per areforçar el lligam dels valencians ivalencianes amb l’arrossar i per aplantejar-nos noves polítiques desuport a aquest cultiu en el marc de laUnió Europea. Però cal destacar queels objectius conservacionistes del’ONU ja fa alguns segles que es duena terme als pobles del voltant del’Albufera, on hi ha unes 14.000 hec-tàrees d’arrossar repartides entreValència i les comarques de l’HortaSud i la Ribera Baixa. La història delspobles de l’Horta Sud ubicats a la vora
L’arrossar configuraun paisatge singulara l’Horta Sud, alvoltant de l’Albufera.Aquest espai agrariconforma també unacultura, unaeconomia i unamanera de viure. El Parc Natural del’Albufera camina de la mà de l’arròs, l’un no existiria sense l’altre, i la conjunció entreels dos acabaconvertint-se en unbé paisatgístic quecal protegir.
L’Horta Sud: terra d’arròs FRANCESC MARTÍNEZ
Llaurador en un camp d’arròs d’Alfafar. (F. Martínez)
L’arrossar ocupa 14.000 hectàries al’Albufera.
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
24
del llac està lligada indestriablemental cultiu de l’arròs. Hi ha set pobles dela comarca on es cultiva aquesta plan-ta gramínia. Són Silla, Beniparrell,Albal, Catarroja, Massanassa, Alfafar iSedaví. El paisatge agrari d’aquests poblesestà impregnat per l’olor i la culturade l’arròs. I també la idiosincràsia delsseus habitants. Passejant pels portsde Catarroja i Silla, o pel barri delTremolar d’Alfafar, veus amb un encísmut com es barregen encara la tradi-ció, la gastronomia i l’economia mo-derna en un tot lligat al voltant de l’a-rròs. Al setembre, durant la sega, enl’ambient es respira la picantor de lapalla d’arròs. I en gener, quan els llau-radors fan el fangueig dels camps,
pots escoltar a distància l’aleteig demilers de garses i gavines sobrevolantels tractors a la recerca voraç dels ali-ments que ixen de la terra. I barrejatsentre camins, sèquies i motors d’aiguatrobem encara intactes restes de vellscalafats, barquets albuferencs abra-çats a l’oneig del canal, xarxes imonots de pescadors penjats a lesperxes; i antigues eres d’assecar arròsconvivint amb modernes sitges irobustes recol·lectores d’acer. I comno, restaurants de cuina popular flan-quejats per l’ombra de veles llatinesancorades a les seues barques. I en la memòria més recent, movent-se en un escenari que es resisteix adesaparéixer, hem conegut a algunshomes i dones de l’Albufera lligats finsfa pocs anys a antics oficis ancestrals.Homes com els calafats de CatarrojaVicent Pascual i Antonio Mayo, dosartesans constructors de barquets ibarquetots, les populars barques queantigament travessaven els canals del’Albufera carregades de garbes d’a-rròs. I alguna venedora ambulant dellises i anguiles al crit de Peixet vivet!O veterans pescadors de Catarroja iSilla com Salvador Fortea (el Moro),José Ferrer (el tio Pepe de la barraca),Salvador Soria i Filiberto Mas, entred’altres. I navegants en barques devela llatina com Francisco GuillemSanleón (Paco Rabosa), els germansJosé i Faustí Martí Villanueva (elsSulemes) i son pare Vicent MartíMartínez (el tio Sulema). I l’antic bar-quer arrosser Francisco Gil de Silla,avui convertit en el campió de la IªRegata Autonòmica de Vela Llatinacelebrada a l’Albufera en 2001. I vellsllauradors que conegueren el cultiumanual de l’arròs, quan l’arròs essegava amb corbella, es llaurava encavall i es trillava a l’era en trilladoresde fusta. Com ha canviat tot... En elsnostres dies totes aquestes faenes lesfan tractors i recol·lectores. I si ens endinsem en el Tremolar, acísembla que el rellotge del temps s’haparat. En aquest poblat situat a lavora de l’Albufera encara quedenracons que evoquen els paisatges des-
crits per Vicente Blasco Ibáñez. Viuen50 veïns envoltats d’arròs i d’aigua, ies conserva un antic port mig desga-vellat i un vell molí dels Trénor. Unmón rural i pausat que hui resultaquasi anacrònic enfront el vertigenindustrial i el bullici comercial deValència i els pobles de l’Horta Sud.
UN ARROSSAR LLIGAT AL PARCL’arrossar valencià es concentra prin-cipalment en l’Albufera, declaradaparc natural en 1986 per la Gene-ralitat Valenciana. El Parc ocupa unasuperfície total de 21.120 hectàrees,de les quals unes 14.000 es dediquenal cultiu de l’arròs. Des de 1990 elParc està inclós en la llista de zoneshumides d’importància internacionaldel Conveni RAMSAR, i des de 1991figura en les Àrees d’Especial Pro-tecció per a les Aus (ZEPA). L’any 2004 s’ha donat un pas decisiuper a la preservació de l’Albufera ambl’aprovació del Pla Rector d’Ús iGestió del Parc de l’Albufera (PRUG)pel Govern valencià. El Pla Rectorgaranteix l’activitat arrossera “pel seuinterés ecològic, social, econòmic i cul-tural”, i considera al llaurador com aconservador i no com a enemic. ElPRUG reconeix allò que històricament
PAISATGES DE L’HORTA
L’arrossar valencià es concentraprincipalment enl’Albufera, declaradaparc natural en 1986per la GeneralitatValenciana. El Parcocupa una superfícietotal de 21.120hectàrees, de les quals unes 14.000es dediquen al cultiu de l’arròs.
Set pobles de l’Horta Sud estan inte-grats al Parc Natural de l’Albufera.(Mapa IDECO).
s’ha constatat: el cultiu de l’arròs ésimprescindible per al manteniment del’Albufera. Per això s’ha declarat l’a-rrossar terra no urbanitzable. Una ini-ciativa ben acollida pels llauradors, talcom han manifestat el president de laUnió de Llauradors, Joan Brusca, i elvicepresident del Consell Reguladorde Denominació d’Origen Arròs deValència, José Antonio Claver.Els llauradors del parc han sigut acu-sats repetidament pels ecologistes decontaminar el Parc amb productesquímics usats per al cultiu de l’arròs.Però amb el pas dels anys els arros-sers han adquirit una major conscien-ciació ambiental. El llaurador avui estàfent un gran esforç per a mantindrel’ecosistema. El subministrament d’ai-gua de regadiu per al conreu de l’a-
rròs és fonamental per a la renovacióde l’aigua del llac. A més, l’arrossarproporciona importants recursos ali-mentaris i un hàbitat ideal per alsmilers d’aus aquàtiques que viuen al’Albufera. El cultiu de l’arròs funcionacom a depurador de les aigües delXúquer i el Túria que arriben a la lla-cuna a través dels sobrants de lessèquies, fonamentalment les deFavara, Oro i Reial del Xúquer. Elscamps d’arròs filtren l’aigua i aquestaarriba al llac oxigenada. Parc i arros-sers són dos elements sinèrgics. Elsproblemes de contaminació del llacprovenen més dels abocaments d’ai-gües residuals urbanes i industrials.La complicitat entre el llaurador i elparc arriba fins al punt d’establir pràc-tiques que ajuden a la conservació de
la flora i la fauna. El fangueig, perexemple, és un sistema d’eliminacióde males brosses amb tractors quevan removent la terra humida, d’onafloren amfibis i invertebrats que ser-veixen d’aliments per a les aus aquàti-ques. L’arrossar és un rebost per a lesaus de l’Albufera. Altra pràctica bonaper al Parc Natural és deixar elscamps inundats durant uns mesos (elsconeguts “lluents”), la qual cosa afa-voreix l’arribada d’aus, renta la terra iaugmenta la làmina d’aigua de la lla-cuna fins convertir-se camps d’arròs illac en un mateix cos, en un especta-cular lluent platejat. Un color que can-via a verd en primavera i estiu (perío-de de plantació i creixement de laplanta) i a ocre en setembre, el mesde la sega.
25
La neteja de les males herbes es fa encara a mà. (I. López)
La complicitat entre el llaurador i el parcarriba fins al puntd’establir pràctiquesque ajuden a laconservació de la flora i la fauna.
Procés mecanitzat de la sega de l’arròs amb recolectora.
PAISATGES DE L’HORTA
PA
ISA
TG
ES
DE
L’H
OR
TA
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
ARRÒS AMB DENOMINACIÓ D’ORIGENPerò l’element que està donat majorprojecció comercial a l’arròs albufe-renc ha estat la declaració de laDenominació d’Origen Arròs deValència, que té un consell reguladordependent de la Conselleria d’Agri-cultura i Pesca. Aquest organisme(integrat per una trentena de munici-pis entre els que figuren set de l’HortaSud) certifica i empara l’origen dequalitat de l’arròs amb varietats localsde gran riquesa culinària: bahia,bomba i sénia. Els pobles de l’HortaSud amb més producció d’Arròs deValència són Silla, Catarroja, Alfafar iMassanassa. Aquest últim municipicompta amb la cooperativa arrosserade Sant Pere, que aglutina també llau-radors d’Alfafar, Albal i Catarroja, ique juntament a les cooperatives deSilla i Sueca són les majors producto-res.La denominació d’origen garanteixquè la classificació i envasament del’arròs es fa en plantes autoritzades,una obligació que evita la vella pràcti-ca de mesclar l’arròs albuferenc ambaltres arrossos de fora del parc. La
marca Arròs de València es caracterit-za per presentar al centre del gra “laperla de l’arròs”, una acumulació demidó que permet absorbir el sabordels ingredients que l’acompanyen enla seua cocció, adaptant-se perfecta-ment a la gastronomia de la nostraterra. De fet, l’arrossar ha marcat lacultura gastronòmica de l’Horta. Lacuina popular ha donat plats bastantsgustosos i famosos, com ara la inter-nacional paella, l’arròs al forn. I, comno, l’arròs amb fesols i naps que solanar acompanyat d’au albuferenca. L’arròs de l’Albufera reuneix unescaracterístiques organolèptiques con-cretes que el diferencien d’altresarrossos de l’Estat i dels asiàtics. Lescaracterístiques organolèptiques ve-nen definides per la temperatura, laterra i la circulació de l’aigua. El sòl dela marjal és una zona de sedimentacióal·luvial dels rius Túria i Xúquer. Elssediments dipositats tenen un alt con-tingut de minerals que proporcionenuna nutrició molt completa a la plantade l’arròs. A més a més, durant lamaduració de l’arròs, a la primavera ia l’estiu, les temperatures de l’Al-bufera es mantenen per dins de 14 a24ºC i les aigües circulen per dintredels camps, fet que impedeix l’escal-fament de la planta. Aquestes condi-cions tèrmiques afavoreixen la polinit-zació i, per tant, la configuració d’ungra més dur i gros que li dóna unagran qualitat culinària.
CRISI DE SOBREPRODUCCIÓPerò malgrat aquesta marca de quali-tat, l’arròs albuferenc té problemes demercat. La campanya arrossera 2004ha estat marcada per dos cares bendiferents. Actualment l’oferta supera ala demanda. D’una banda una bonacollita (120 milions de quilos) i unaòptima qualitat del gra. Però el preuha anat a la baixa, sobretot a causa del’aplicació de l’OCM europea, que hadisminuït les ajudes a la producció,així com per comportaments especu-latius poc ètics d’alguns molins.Aquest fet ha estat denunciat per lescooperatives de Silla i Massanassa.
Operari movent el gra.
Control d’humitat.
Envasament final.
L’arròs es buida a l’era.
Secat mecànic de l’arròs.
26
La marca Arròs deValència es caracteritzaper presentar al centredel gra “la perla del’arròs”, unaacumulació de midóque permet absorbir el sabor delsingredients quel’acompanyen en la seua cocció,adaptant-seperfectament a lagastronomia de lanostra terra.
PAISATGES DE L’HORTA
En l’actual conjuntura cal dissenyarestratègies que asseguren la supervi-vència de l’arrossar: Juntament a l’a-posta per una qualitat diferenciadadins de la Denominació d’Origen, iaprofitant també la protecció que fa elPRUG de l’arrossar, cal aconseguirajudes de la Unió Europea no tantorientades a la producció sinó més béincrementar la subvenció agroambien-tal, ja que es tracta d’un cultiu inte-grat en un parc natural de la xarxa delConveni RAMSAR. És a dir, es tractatambé de lligar el futur del Parc i l’a-rrossar als programes ambientalseuropeus, una vella reivindicació delsarrossers valencians que esperem esfaça prompte realitat.
27
D’ÀSIA A L’HORTA A TRAVÉS DELS ÀRABS
L’origen de l’arròs és asiàtic. El seu cultiu arribà ala península ibèrica al segle VII a través dels
àrabs, i posteriorment es va expandir a França i Itàlia.A València va començar a cultivar-se en els aiguamollsde l’Albufera, és a dir en l‘antiga marjal o zona pan-tanosa dessecada artificialment per a la implantaciód’arrossars. L’arròs tingué la seua època daurada afinals del segle XIX i les dos primeres dècades del XX.L’any 1880 hi havia 30.000 hectàrees d’arrossar alPaís Valencià. A finals de la dècada de 1930 l’arròsdeixa de ser el rei del regadiu valencià i perdé terrenya favor de la taronja. En la campanya arrossera de2002-03 arribaren a cultivar-se 14.211 hectàrees,principalment al Parc Natural de l’Albufera. Actual-ment viuen directa i indirectament unes 6.000 famí-lies de l’economia de l’arròs. En 2004 Espanya eradesprés d’Itàlia el productor més important de laUnió Europea. L’estat espanyol produeix anualmentunes 800.000 tones d’arròs. Les zones productores,a més de l’Albufera de València, són el Delta del’Ebre, la zona de Don Benito a Extremadura, lesmaresmes del Guadalquivir de Sevilla, la comarca deCalasparra de Múrcia i algunes zones dispersesd’Aragó, Navarra, Castella-Lleó, La Rioja i Castella-LaManxa. Les tres zones arrosseres principals sónSevilla, València i el Delta de l’Ebre. Actualment laproducció arrossera valenciana representa el 25% dela producció total de l’Estat. Dins del Parc del’Albufera els pobles amb més producció són Sueca,Sollana, Silla i Catarroja.
El llaurador usava entauladores de fusta per a nivellar la terra. (R. Martínez)
Antigament l’arrossar es llaurava amb cavall. (R. Martínez)
Motor del Tancat del Comú (Silla) amb el seu antic fumeral.
PAISATGES DE L’HORTA
PA
ISA
TG
ES
DE
L’H
OR
TA
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
28
AIGUA EN MOVIMENT
El sistema actual de cultiu de l’arròs és una herèn-cia del segle XIX que s’emmarca dins d’una
autèntica cultura de l’aigua. En l’últim terç del dinous’introdueixen les màquines d’elevació d’aigua (elsmotors d’aigua), amb les quals es podia regar i des-aiguar els camps d’arròs sense dependre exclusiva-ment -com abans- de la inundació natural del’Albufera, que es feia amb el tancament de les goles. Els motors d’aigua augmentaren la capacitat produc-tiva i propiciaren l’aparició de comunitats de regantsper tot arreu. Aquest sistema perdura avui, amb l’ú-nica diferència que abans els motors funcionaven ambcarbó i ara amb energia elèctrica, d’ací que moltsd’ells encara conserven el vell fumeral. Alguns d’a-quests motors estan ubicats en un bell entorn natu-ral, com per exemple les Turbines d’Alfafar, el Tancatdel Comú de Silla o la Pipa de Catarroja. Els motors són autèntics reguladors del nivell d’aiguade l’arrossar. En primavera inunden els camps per ala plantà, que té lloc en maig. Aquest nivell es mantépràcticament inalterable però amb aigua renovadafins a l’estiu, quan l’arròs ja ha madurat. Unes set-manes abans de la sega (que es fa a setembre) el pro-
El cultiu de l’arròs és una autèntica cultura de l’aigua.
ARROSSAR DE “TANCAT” I DE “TERRES ALTES”
L’arrossar de l’Albufera té dos sectors ben dife-renciats. Per una banda els “tancats”, arrossars
situats al litoral del llac on la inundació dels campsdepén del nivell de la llacuna. D’altra banda l’arrossarde terres altes que envolta el sector anterior, inundatprincipalment d’aigua procedent del Xúquer i Túria.Els “tancats” es van guanyar l’Albufera amb els histò-rics aterraments, que van minvar el llac en unes10.000 hectàrees. Aquest fenomen es va desenvolu-par fonamentament durant la segona meitat del segleXIX i les tres primeres dècades del XX. A Catarroja iSilla els aterraments van moure l’economia agràrialocal durant molts anys. L’últim tancat de Catarrojafou el de la Pipa, l’any 1918. Actualment encaraviuen alguns vells barquers que en la seua infantesaajudaren als seus pares a fer “tancats”. Els aterra-ments han quedat immortalitzats en la literatura de lamà de Blasco Ibáñez en la novel·la Cañas y Barro. I aprincipis del segle XX van ser motiu d’un acaloratdebat social i polític. El diari El Pueblo, fundat perBlasco Ibáñez, es va destacar per la denúncia siste-màtica dels aterraments i exigia a les autoritats de
l’època que posaren fi a aquesta pràctica. A partir de1927, en cedir el rei Alfons XIII la propietat del llac al’Ajuntament de València, els aterraments anaren dis-minuint fins la seua prohibició total en els anys cin-quanta.
cés canvia i els motors desaiguen els arrossars per afacilitar l’entrada de les recol·lectores als camps,unes màquines que seguen i trillen l’arròs al mateixtemps, estalviant milers de jornalers que anys enrerees concentraven als pobles de l’Albufera durant laplantà i la sega.
Antiga barca del Port de Catarroja en procés de reparació.
PAISATGES DE L’HORTA
29
UN FUTUR TAMBÉ LLIGAT AL XÚQUER
Si bé el PRUG lliga indiscutiblement el futur de l’a-rròs al de l’Albufera, la supervivència de tot el
Parc Natural (incloent l’arrossar) està unida al destídel Xúquer. La sèquia Real del Xúquer és l’artèria fona-mental del llac amb els seus sobrants i filtracions alsaqüífers, fins el punt que l’Albufera és una mena d’es-tuari del riu. Durant els últims 250 anys, el cabal delXúquer s’ha mantingut sense variacions substancials.Però a partir de finals de la dècada de 1980 han anatminvant els cabals per les necessitats d’aigua delsnous regadius i de la indústria. Segons AccióEcologista Agró, la situació encara pot empitjorar jaque el Pla Hidrològic Nacional preveu en la conca delXúquer nous cabals per al transvasament Xúquer-Vinalopó i noves transformacions agràries a Castella-La Manxa. Si les actuacions previstes es duen enda-vant sense garantir prèviament cabals suficients per al’Albufera, el llac es veurà abocat a una agonia de laque difícilment se’n podrà eixir.
Port de Silla, al fons els “lluents” dels camps d’arròs.(I. López)
LA CONTAMINACIÓ DE L’ALBUFERA, UNA ASSIGNATURA ENCARA PENDENT
Resulta recurrent denunciar-ho tantes vegades,però la dura realitat s’imposa. El verí que està
matant l’Albufera són les aigües residuals industrials iurbanes que arriben diàriament per nombrosessèquies i tuberies no connectades a cap depuradora.El resultat tots els coneguem: una contaminació deles aigües que lluny de parar s’incrementa. El sistemade sanejament i depuració del Parc de l’Albufera ini-ciat en 1985 per la Generalitat i el Govern central haresultat lent i insuficient. La pressió industrial i l’aug-ment de la població de l’Horta Sud i la ciutat deValència han fet insuficient la xarxa de sanejamentque arriba al llac. Un exemple: des de 1998 hanobert 1.164 noves indústries a la comarca, la qualcosa suposa un increment d’un 38% de l’activitatindustrial. La solució passa per la construcció de mésdepuradores i col·lectors que separen les aigües plu-vials de les residuals. El parc natural valencià mésemblemàtic està agonitzant per a vergonya dels nos-tres governants, que no dubten en fer inversionsmilionàries i deficitàries en projectes turístics comTerra Mítica o la Ciutat de les Ciències. Resulta con-
tradictori que l’Oceanogràfic de València albergue enels seus aquaris espècies en perill d’extinció de marsllunyans mentre a pocs quilòmetres, a l’Albufera, hiha espècies autòctones en perill d’extinció que nogaudeixen dels mateixos privilegis.
Sèquia contaminada de la marjal de Catarroja.
PAISATGES DE L’HORTA
PA
ISA
TG
ES
DE
L’H
OR
TA
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
CULTURA
grans danys materials en vivendes, fà-briques i infrastructures de comunica-ció.Ara, amb el nou projecte, la CHX pro-posa una solució més sostenible ambl’Albufera. Per això va presentar lesnoves propostes als setze ajuntamentsde la conca de Poio més afectats, aixícom als representants del Parc Natu-ral de l’Albufera, Acció EcologistaAgró i la plataforma “Per un BarrancViu”. Els municipis afectats són Ala-quàs, Aldaia, Catarroja, Xest, Xirivella,Xiva, Godelleta, Massanassa, Paipor-ta, Picanya, Riba-roja de Túria, To-rrent, Quart de Poblet, Loriguilla, Mis-lata i València.
cutat el tram del barranc situat en elstermes de Catarroja i Massanassa,dins també del Parc Natural de l’Albu-fera. L’esmentat projecte del 95 con-sistia en canalitzar tots els barrancsper a augmentar el cabdal i evitar in-undacions, però es va trobar amb l’o-posició de grups ecologistes que de-nunciaven que la canalització de totsels barrancs acceleraria l’aterramentde l’Albufera per l’arrossegament delfang de les avingudes d’aigua. Peròcom a contrapartida la majoria de po-bles de l’Horta Sud són encara vulne-rables a les riuades. I només cal re-cordar les últimes inundacions (anys1983, 1989 i 2000) que provocaren
La Confederació Hidrogràfica delXúquer (CHJ) presentà en juliol de
2004 un nou projecte contra les riua-des als municipis afectats per les in-undacions de la rambla de Poio.Aquest barranc, també anomenat deTorrent o Xiva, rep altres ramblesafluents integrades dins de la mateixaconca, i per tant dins del projecte dela CHX. Es tracta dels barrancs de laSaleta, Pozalet, Gallego i Horteta. El nou pla de la CHX, que actualmentestà en fase d’exposició pública, subs-titueix a l’anterior projecte de canalit-zació dels barrancs de la conca dePoio aprovat pel Govern en 1995.D’aquest antic projecte sols s’ha exe-
La Confederació del Xúquerpresenta un nou pla contra inundacions en la rambla de Poio
El nou pla de la CHX,que actualment estàen fase d’exposiciópública, substitueix al’anterior projecte de canalitzaciódels barrancs de la conca de Poioaprovat pel Govern en 1995.
TOMÁS SANCHIS
MEDI AMBIENT
30
Mapa d’actuacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a previndreinundacions a l’Horta Sud.
d’amplària que acabaria en un parc ique actuaria com a llacuna d’acumula-ció en cas d’avinguda. Aquest corre-dor verd quedaria integrat paisatgísti-cament en l’entorn, minimitzantl’impacte ambiental.
Barranc de la Saleta d’Aldaia.En l’actualitat es troba definit des dela seua intersecció amb l’autovia Ma-drid-València (A-3) i travessa la locali-tat d’Aldaia, que s’inunda cada vega-da que es produeixen avingudes perpluges torrencials. Es plantegen di-verses actuacions (construcció degrans col·lectors) amb l’objectiu dederivar el cabdal de la Saleta fins alnou llit del Túria, situat al terme deValència. Així mateix, el llit del ba-rranc existent actualment a Aldaias’utilitzarà sols per a recollir els cab-dals pluvials de la pròpia població i seli donaria continuació aigües avall dela població mitjançant una via verdade nou traçat.
Rambla de Poio. Confluènciaamb el barranc de Gallego. S’ha de-limitat l’àrea de major risc d’inundacióper a la seua reserva com zona de la-minació natural, el seu efecte és la re-
4.
3.
ducció de cabals punta a partir del’esmentat punt.
Rambla del Poio al seu pas perTorrent, Picanya i Paiporta: LaRambla del Poio, aigües avall de laseua confluència amb el barranc Hor-teta, es troba encaixada i perfecta-ment definida, per tant no existeixenproblemes potencials d’inundacions.Així i tot, per a evitar l’afluència míni-ma de cabals a l’Albufera es proposaun canal “aliviaderon al terme de Pi-canya, el qual vessaria aigua del ba-rranc al nou llit del Túria.
OBRES ACTUALSD’altra banda, en l’actualitat es trobaen execució el denominat “Projecte derestitució i adaptació dels llits naturalsdels barrancs Poio, Torrent, Xiva i Po-zalet”, concretament el tram que afec-ta al municipi de Paiporta fins a 4 qui-lometres abans de la desembocaduradel barranc a l’Albufera, als termes deCatarroja i Massanassa. Esta actuaciósuposa una inversió de 19.770.956euros (subvencionats en un 85% perels Fons de Cohesió Europea) i estàprevista la seua finalització en abril de2005.
5.
En el nou document presentat per laConfederació, la CHX proposa una so-lució integral contra inundacions en laque estiguen d’acord totes les pobla-cions afectades i que siga compatibleamb la preservació del Parc Naturalde l’Albufera.Les actuacions proposades per la Con-federació son les següents:
Actuacions en capçalera. Presade Xest. Construcció d’una presa queregularia els cabdals procedents de laconca alta de Poio i Pozalet aigüesamunt de Xest. Per a açò es farien dosdics (un a cada barranc) que desai-guarien al llit de Poio, cosa que redui-ria el cabdal d’aigua en el Pozalet itambé en el Poio per l’efecte de lami-nació del propi embassament.
Barranc del Pozalet. Es plantejal’adequació del barranc des del seuencreuament amb el By-Pass, ja quequan es donen pluges intenses en es-ta zona s’inunda el polígon industrialde l’Oliveral. L’actuació consisteix enl’execució d’un parc amb funció dellac de laminació aigües amunt del By-Pass, punt a partir del qual s’executa-ria una via verda d’uns 30 metres
2.
1.
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
En el nou documentpresentat, laConfederació proposauna solució integralcontra inundacions en la que estiguend’acord totes lespoblacions afectadesi que siga compatibleamb la preservació del Parc Natural de l’Albufera.
Obres actuals de canalització del barranc de Poio als termes de Catarroja i Massanassa.
MEDI AMBIENT
ME
DI A
MB
IEN
T
31
GENT D’ACÍ
Quins projectes més importants haimpulsat Fevama?D’entre totes les iniciatives que hansigut impulsades i creades per Feva-ma, jo destacaria la creació de l’Insti-tut Tecnològic Aidima i la societatmixta Rimasa per la retirada i el trac-tament de residus. L’objectiu que hiha en marxa ara és la consolidaciódefinitiva del Centre Integral de For-mació que s’está construint a Cata-rroja. Es tracta d’un centre estratègic,ja que la comarca de l’Horta Sud és elpunt més important d’Espanya pelque fa a fabricació i exportació demobles. El futur del nostre sector pas-sa per la formació i la innovació. És enaquesta línea en la que sempre hemtreballat, perquè les empreses agafenel tren tecnològic i assumisquenen lainnovació com una qüestió interna ala propia empresa, que se centrenmenys en la producció i més en lesnoves demandes del mercat, que uti-
productiva, en qüestions tan impor-tants com la internacionalització, la in-corporació de les noves tecnologies dela societat de la informació, el mediambient, la formació i la millora de laprevenció dels riscos laborals. Enaquesta línia hem treballat sempre.Quins reptes han estat al punt de mi-ra durant la seua presidència?Fevama és el punt de trobada de totel sector de la fusta i el moble de laComunitat Valenciana, integrada perlas associacions empresarials del mo-ble, fabricants de taulerss, elabora-dors de xapes, comerciants del moblei les organitzacions empresarials d’A-lacant i Castelló. Fevama sempre haprimat l’objetiu de dotar col·lectiva-ment al sector d’aquells serveis, queper la seua xicoteta dimensió, les em-preses no poden assumir. La qualitat iel disseny, la I+D, la formació i el me-di ambient han sigut qüestions priori-tàries per Fevama.
Què ha representat per vosté es-tar al front de Fevama, un orga-
nisme tan important en l’economiavalenciana, el sector del moble que téactualment més de 4.000 empreses idóna treball directe a 45.000 treba-lladors?Per a mi ha sigut un repte i un honorestar al capdavant de Fevama duranttant de temps. El nostre sector témolts fronts oberts i per poder supe-rar-los és fonamental comptar ambuna vertebració i una forta cohesió em-presarial. La unió i l’associacionismeempresarial són la millor manera d’a-portar solucions concretes a proble-mes generals del sector. La unió ens famés forts per a enfortir el nostre paperd’interlocució tant a nivell nacionalcom europeu. El principal objectiu deFevama sempre ha sigut ser una Fede-ració forta per donar al sector les einesnecessàries per fer més competitivesles empreses i per tant l’estructura
32
CRISTINA VALERO TORTAJADA
Antonio Baixauli
La vida d’Antonio Baixauli Planells,fabricant de mobles nascut aSedaví, ha estat lligada sempre al’empresa i a la vertebració del’empresariat del moble. Baixauliés actualment president de laFederació Espanyola d’Empresaris iIndustrials del Moble. Durant 16anys ha estat president de laFederació Valenciana del Moble i laFusta de la Comunitat Valenciana(Fevama), alhora que ha impulsattambé la Confederació EmpresarialValenciana i la Fira de València.
Antonio Baixauli“El futur del sector del moble a l’HortaSud està en la formació i la innovació”
GENT D’ACÍ
GE
NT
D’A
CÍ
litzen més la subcontratació producti-va i les aliances i la cooperació estra-tègiques, que desenvolupen una polí-tica de màrketing i imatge, queafavorisca el posicionamient dels nos-tres productes en l’exterior. Què és el més urgent que necessita lafusta i el moble valencià?Crec que tots sabem que no estem vi-vint una situació conjuntural, que ja ésfamiliar sentir parlar de països emer-gents, deslocalització productiva, I+D,nous formats comercials, capital in-tel·lectual... Crec que necessitem fixarobjectius estratégics en les nostresempreses, que, segurament, ens con-duiran a reconéixer que necessitem unnou concepte de negoci. Hem de do-nar un salt qualitatiu, no podem éssernomés fabricants de mobles, hem deproduir bens i serveis de l’hàbitat,amb un projecte d’empresa amb unafilosofia pròpia. Cal començar a actuarcom una empresa global, respondre aun entorn globalitzat. Vol dir que l’individualisme tan típicde l’empresari valencià no és viable?Ja no podem funcionar com empresesindividuals i rivals, formem part d’unacadena productiva. El proveïdor ha deguanyar presència en la fabricació,amb innovació, disseny i qualitat i elfabricant ha de guanyar presència enla distribució, en l’acabat i la vendadel producte, en el servei, en la logís-tica, que puga reduir costos i acurtaral mínim els terminis d’entrega. Pertant, necessitem un canvi en la nostraestructura productiva.Quines serien segons vosté les carac-terístiques més destacables del sec-tor del moble i la fusta a la comarcade l’Horta Sud?La nostra principal força és la nostrapròpia organització, la fabricació demobiliari es caracteritza per una ele-vada concentració geogràfica, el queanomenem clusters o districtes indus-trials, cosa que facilita la interrelacióentre empreses, l’acumulació de co-neixements i els serveis de recolza-ment comuns. I aquest tipus d’orga-nització ha fet possible que laComunitat Valenciana siga l’autono-
integrar en els seus sistemes organiza-tius per incrementar la competitivitat,el manteniment del treball i la creacióde nous llocs de treball. El Pla Estra-tégic és d’una ferma aposta per la mo-dernització de les nostres estructures.Es suficient el suport de l’ Adminis-tració valenciana per a afrontar lespossibles dificultats dels empresaris?Lógicament, las ajudes fins ara enshan paregut escasses. Per aquestaraó, Fevama es va reunir amb el con-seller d’Indústria, Justo Nieto, a qui lidemanaren un recolzament. Fevama liva presentar un plan global d’actua-cions que permeta afrontar els reptesde la globalització. En el document esdetallava cadascuna de les àrees enles que s’ha d’actuar de forma priori-tària, l’objectiu de les quals és moder-nitzar el sector amb la implicació i l’a-juda econòmica de la Generalitat.Aquestes àrees estratègiques abracenla cooperació empresarial, la forma-ció, els recursos humans, la qualitat,la distribució, la I+D i les ajudes de ca-pitalització a les empreses. El conse-ller, s’ha compromés a estudiar i ac-celerar el pla.
33
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
mia líder en aquesta activitat indus-trial, ocupant el primer lloc pel que faa la fabricació, generació de treball iexportació. Durant els últims anys les empresesdel sector fusta-moble de l’Horta Sudhan afrontat el repte de la modernit-zació i han experimentat canvis subs-tancials, i actualment més del 80%han realizat una forta inversió en re-novació tecnològica en els seus pro-cessos de gestió i de producció. Laimmensa majoria treballa actualmentamb màquines governades per controlnuméric, han introduit nous sistemesde producció, han mecanitzat i intro-duit línies modernes de barniçat, hanmillorat els departaments de màrke-ting i de gestió-administració. I aques-ta actitud de permanent evolució és laque permet que els productes de fus-ta i moble de la comarca tinguen unprestigi en tot el món pel seu dissenyi alta qualitat.El sector del moble i la fusta és elmés destacat a la comarca de l’Hor-ta Sud, de la situació que viu aquestsector depén l’economia de centenarsde famílies a l’esmentada comarca.Com qualificaria la situació que estàvivint actualment el sector?El sector de la fusta i el moble estáatravessant una situación complicada.Des de fa uns anys venim registrantuna pérdua de competitivitat exteriorjunt amb un preocupant augment deles importacions. La globalització ensha portat davant un nou model econò-mic al que les nostres empreses estanobligades a adaptar-se. Quines mesures cal prendre per ferfront a la competència dels païsosemergents?Les empreses hem d’experimentarcanvis estructurals per augmentar l’e-ficiència i la capacitat d’adaptació a laglobalizació dels mercats i els ràpidscicles econòmics. Tot això suposa po-sar en marxa una sèrie de reformesque ens conduisquen cap una moder-nització dels procesos productius. Fe-vama ha elaborat el Plan Estratégic deRecursos Humans que marca les pau-tes i el camí que les empreses han de
Les empreses hemd’experimentar canvisestructurals peraugmentar l’eficiència i la capacitatd’adaptació a laglobalizació delsmercats i els ràpidscicles econòmics.Tot això suposa posaren marxa una sèrie dereformes que ensconduisquen cap a unamodernització delsprocessos productius.
400 números de laFulla de l’Olivar
La Fulla de l’Olivar, publicació quin-zenal de la parròquia de la Mare
de Déu de l’Olivar d’Alaquàs, ha tret ala llum el número 400, tota una fitadel periodisme local que mereix serdestacada.La Fulla nasqué en octubre de 1985, ides d’aleshores s’ha mantingut fidelals seus principis fundacionals: el deser un butlletí d’informació i relacióparroquial; el de mantindre viu el dià-leg entre fe i cultura; el d’utilitzar elvalencià com a llengua de comunicacióhabitual; ha mantingut un mateix for-mat estructura, és de doble full o qua-tre pàgines (excepte en ocasions ex-traordinàries, que ha adoptat el derevista); i fins i tot s’ha mantingut fidela la mateixa impremta; Arts GràfiquesGarcía-Besó. Encara que, com és evi-dent, al llarg de la seua història laqualitat d’impressió ha passat per di-verses etapes, i així, la fotocòpia i elciclostil de la dècada dels 80 deixaren
pas, a principis de la dels 90, al pro-cés informàtic i la impressió digital.Confeccionada per membres de la co-munitat parroquial de la Mare de Déude l’Olivar, actualment el contingut delsseus fulls es reparteix de la següentmanera: una pàgina per a notícies;dues per a articles de fons, informaciói/o reflexió; i la darrera per a informa-ció de caràcter litúrgic i el “Mireu-Mi-reu”, una de les seccions més antiguesi carismàtiques del butlletí, que sovintn’aporta la nota crítica i/o humorística.Com que, des del primer dia, el seucontingut sobrepassa l’àmbit parro-quial i mostra una vocació local i co-marcal, es pot afirmar que després de19 anys de presència ininterrompudala història d’Alaquàs i de part de l’-Horta Sud de les dues darreres dèca-des es troba ressenyada a les seuespàgines.Ara, durant el mes d’octubre de 2004,l’aparició del número 400 de La Fulla
34
RAFAEL ROCA
CULTURA
ha vingut a coincidir en el temps ambl’eixida de la parròquia de mossén Vi-cent Cardona, responsable de l’Olivardurant els darrers 22 anys i ànima dela publicació. I, com no podria ser d’al-tra manera, l’exemplar ha estat dedi-cat íntegrament a repassar i avaluar lalabor de Vicent i les profundes trans-formacions i progresso d’aquesta eta-pa parroquial.Si alguna cosa evidencia el repàs de lacol·lecció de La Fulla és que, a força denúmeros i anys, aquest full parroquialha esdevingut exemple de constància idiligència no només d’aquest tipus depublicacions religioses, elaborades desdel voluntarisme, sinó del conjunt de lapremsa local i comarcal. Tant de boque La Fulla de l’Olivar servisca d’es-peró per a moltes altres iniciatives pe-riodístiques, i que complisca 400 nú-meros més amb la mateixa vitalitat ibon humor amb què puntualment haflorit durant els darrers 10 anys!
Atenea, una revista de dones per a totsels públicsAltra publicació de l’Horta Sud
que para la nostra atenció és Ate-nea, una revista de dones per a totsels públics editada per l’Ajuntamentde Torrent i dirigida per la periodistaAna Coronado. Atenea compleix en-guany tretze anys en la palestra infor-mativa. La particularitat d’aquestarevista, l’única d’aquestes característi-ques que es publica a l’Horta, és la
seua temàtica relacionada amb el mónde la dona, no sols de Torrent sinótambé de l’Horta Sud. Atenea s’hadestacat per la defensa dels drets deles dones abraçant els temes més ac-tuals que els afecten arreu del món.La revista ha comptat al llarg d’a-quests anys amb nombrosos col·labo-radors i col·laboradores de l’HortaSud.
CU
LT
UR
A
Cada dia són més les editorials queaposten per publicar literatura en
valencià. El que fa uns anys podia sem-blar arriscat, és hui una inversió de fu-tur i així ho veu Jesús Figuerola, res-ponsable de Perifèric Edicions, unprojecte nascut a Catarroja “amb l’ob-jectiu de fomentar la literatura en va-lencià”. L’editor veu mercat del llibre envalencià. “Pensem que és possible ferllibres a bon preu i de qualitat”, afirma.En el grup de professionals que haemprés aquest projecte es troba elperiodista Josep Ramon Lluch i l’es-criptor Ramon Guillem, director de lacol·lecció de poesia, així com “col·la-boradors amb prou experiència, rela-cionats amb el món del llibre des de faanys, i socis que tenen vinculació en elmón de la cultura al País Valencià”,afirma l’editor.Una editorial que es planteja editar bé“pot semblar una obvietat, però no hoés, assegura Figuerola. Perifèric Edi-cions pretén dedicar especial atenció
als detalls de l’edició, bon paper, tipo-grafia llegible, cobertes ben fetes,amb solapa, o el disseny de l’interior iexterior. Una preocupació pel llibrecom objecte i la búsqueda d’una qua-litat alta tan pel que fa als textos edi-tats com per la correcció dels matei-xos.El projecte editorial té quatre col·lec-cions o línies: narrativa juvenil, narra-tiva adulta, poesia i llibres singulars. En la col·lecció de narrativa juvenil Pe-rifèric Edicions ja ha publicat quatre tí-tols. El misteri de l’anell de diamants,una novel·la d’intriga de Joan Pla; His-tòries urbanes, un recull de relats ambto irònic de l’escriptor Rafael Escobar,guanyador del Premi Andròmina 1993o el Ciutat d’Elx 2000, entre altres;Roser i el mar, les vivències d’unaadolescent que s’enfronta per primeravegada als sentiments, de Llucià Va-llés, Premi Vicente Silvestre 2002; iEscrit per a la foscor, una tragicomè-dia de pretensions psicològiques i crí-
tiques sobre una colla de joves, d’Ar-mand Company, Premi Ciutat de To-rrent 2002.En la col·lecció de poesia, PerifèricEdicions ha publicat La mordassa, deManel García Grau, “un llibre de posi-cionament moral i polític, una lletra derefús i d’esmena a l’estat de les coses,allò que abans se’n deia un llibre com-promés, amb missatge, que escupmenyspreu i segrega esperança”, comescriu al pròleg Sebastià Alzamora.La col·lecció de narrativa adulta té in-tenció de publicar els treballs guanya-dors del Premi Benvingut Oliver del’Ajuntament de Catarroja. El primerllibre ha estat el guanyador de 2003,un llibre de relats curts del mallorquíMiquel Àngel Vidal.Més endavant, l’editorial té previst en-cetar una col·lecció per a llibres sensecol·lecció, “un espai en el que es podenpublicar llibres que pel seu valor histò-ric, local o de qualsevol altre tipus, pu-guen resultar interessants”.
35
Perifèric Edicions,una nova editorial de l’Horta
Núm. 2
1, S
egon s
emestre 2
004
ANA GIMENO
El Perolet, una revista escolar amb solera
La revista escolar El Perolet hacomplit 20 anys, una fita impor-
tant en el món de la premsa local sitenim en compte que la gran majoriade publicacions no superen el llindardels dos anys. Es tracta de la revistade les escoles parroquials de la Marede Déu de l’Olivar, la qual, ha oferit
durant dos dècades informació sobreles activitats del centre, dels alumnesi de l’Ampa. La revista ve ser fundadapel mestre i periodista Vicent Boscà,qui ha estat també l’iniciador d’altresperiòdics comarcals com ara Papersde l’Horta, revista de la que ha sigutdirector durant tretze anys. Per la re-
dacció d’El Perolet han passat nom-brosos mestres i alumnes, alguns delquals s’han dedicat professionalmental periodisme, com Vicent Alemany iSonia López; a les arts gràfiques, comFrancisco Javier Sena i Iván García; oal món de la informàtica, com JavierJaén.
Una nova editorial ha nascut a la comarca. Es tractade Perifèric Edicions de Catarroja, una iniciativa quecomença la seua labor amb llibres de narrativa juvenili adulta i poesia en valencià. Una editorial que apostaper editar textos d’autors reconeguts però també perles noves veus de la literatura en valencià.
CULTURA
PASSAT I PRESENT
L’antic casino “La Democracia” d’Albal, d’estil modernista, vaacollir el moviment polític i social més actiu d’Albal durant la
Segona República. En la dictadura franquista el van convertir enel “hogar del productor” i més tard, l’any 1992, va ser
enderrocat pel govern municipal conservador hereu de l’anteriorrègim. L’oposició dels sectors progressistes del poble no va
impedir la ignomínia. En el seu lloc s’alça hui l’edifici de l’actualajuntament, on ha tornat l’esperit de la democràcia que va donar
nom al desaparegut casino.
El casino “La Democracia” d’Albal
Foto
s: R
icar
do
Mar
tín
ez
Recommended
