HERALDO DE SAÚNC

ELS MARSIANOS ATERRISEN A SAÚNCAgón ye la raboseta? ye el primer que ban dí

Redacsión SaúncInforma:

DASHAÍAyere, 27 de mayo, al sielo deSaúnc ban amanexé dospllati l los voladors que ban tapáel sol. Yeren les nou del maitinocuan ban arribá a la pl lasapreguntán per l 'alcalde. Elsmarsianos, de coló vertse ban trobá dan l 'alcalde, queels ba convidá a antemorsá.Dels chul lons dan ous que seban minchá no ban deixá res,XXXXHHWW!! han dito quan lesban preguntá ¿yeren buenos elsous? Tot seguiu se'n han anauta la escuela a apenre cosetesdel l lugá y de la Vall . Isto ye el més fiero de tots els

que ban arribá

La escuela de Saúnc.Chusto en mich de la cl lase depatués, que donabe Carmeta sei han colau. Mos ban contá quequeriben apenre algo que noenteneben guaire be. El cuentetde la raboseta, que le banpreguntá a l 'alcalde y les ha ditoque lo mil ló yere quepreguntasen a la escuela, que lamainada s'hu sabeben prou be.Aixines que ban pil lá als chicotsque son mol treballadósy que ba sacá mol buena notaen la saguera evaluasión depatués.JJJU45Wp**9, se diu elmarsiano més fiero, que ye elque le ha feto les preguntes delscuentets que fan cada an elschicorrons de la escuela deSaúnc

Dan ista cara me be quedá.

KIKIRIKÍKikiriki cante el gal letMal al pebet¿Quí t’ha feto mal?La raboseta.¿Qué ye la raboseta?Darré de la mateta.¿Qué ye la mateta?El foc l ’ha cremau.¿Qué ye el foc?El aigua l’ha amortau.¿Qué ye l‘aigua?Les gall ines se l’han bebeu.¿Qué son les gallines?A ponre ous.¿Qué son els ous?El cura se’ls ha minchau.¿Qué ye el cura?A di misa.¿Qué ye la misa?Darré de l’altá.¿Qué ye l’altá?Dona-te tres bueltesy beste-ue a mirá.

ELS MARSIANOS PREGUNTENPER LA RABOSETALes ban demaná a la mainada que lescontasen cosetes que no enteneben delcuento

HERALDO DE SAÚNC MES DELS MARSIANOS

Fe una flecha als que estiguen bey cal pintá-los! , els marsianos nos'enteren sinse colós

HERALDO DE SAÚNC CUENTOS T'ALS MARSIANOS

ELS OUS DE YEGUAYere una begada una doneta deChía que ba baixá a comprá a unatiendeta de Casti l ló. Cuan ba arribáa la botigueta ba bere unes cosesredones mol gordes- ¿Qué ye asó? -le va preguntá al 'amo la tienda.- ¡Oh, son ous de yegua!- ¿Y no m'en poríe benre alguno?- Prou, pero has de pará cuentaque no se te caiguen.- ¿Y com faré ta paga'ls-ie?- Ya mos apañarem, . . . ¡ ya husè! , els ous de yegua a truca d'uncasolet de mel y un cuartal de trigo-ba responre el de la botigueta.La dóna ba marchá més contentaque una chincha portán els “ous deyegua” a una cabaseta a dichós delbraso.Caminabe per la endresera t'altocuan ba entrapusá y se le ba cairela cabaseta.La suerte de que ban tocá a unamateta de buixo anque i dormibeuna llebre. La l lebreta baencomensá a corré y la doneta deChía gritabe desesperabe:-¡Churrina, churrina! ¡Tan majetaque yere! . - Y la l lebre brincabe ybrincabe corrén per la costera.La doneta se ba posá a pllorá, lapobra. Cuan ba arribá a casa niragoná podebe. Le ba contá, malque be, a l 'ome lo que l 'ebe pasau.

EL PESCADÓA un llugá mol serca de así, yebeun home que se dedicabe a pescá,cuan pescabe moltes truites lesl lebabe a un mercau a bene-les yen els dinés comprabe minchá tacasa.Un día cuan estabe al barranco batirá un tresmallo y le ba salremoltes truites. Una yere molamaril la y resulta que la truita le bacharrá y le ba dí que la soltase queyere la fi l la del rey y l 'hu premiaríe.L'ome cuan ba arribá a casa l'hu bacontá a la dona y la dona que yeremol suya y abarisiosa le ba di queper qué no l'ebe demanau una casanueba que la queteniben yere mol biel leta y les

-Pero dona, el de la tienda te l 'hachugau, aixó son carbases. Ya mepensaré bella cosa taqu'escarmente per abe-te engañau.-le va di el mariu. L'omenet baprepará un casuelo de mel y el baacabá d'apl lena de biespres. Le ballevá a la tienda les dos coses: elcuartal de trigo y la mel dan lesbiespres. Cuan el botiguero baubrí el casuelo se ba sofocá tantodan les biespres que no se'n ba fémai més la burl la de digú.

entrabe el aigua pel l l inau. A labegada l'ome ba torna al barranco ygritabe a la truitetata que tornase a salre y pode-ledemaná que queribe una casa mésgran y moltes joyes ta la suya dona.Cuan ba arribá acasa ya le estabe esperán la donamol ben bestida y dan unespulseres y collás de perl les y deoro, pero la dona encara estaberabiosa y le ba fe torná al barrancoa demana-le a la truita un casalisiogran.El pobre home no sabebe agoncolase de la bergoña, pero comal'hu ebe demanau la dona ba tornáal barranco, pero la truiteta ya noba salre més.L'ome se ba esperá una buenaestona pero coma bedebe que nosall ibe se'n ba torná ta casa, y pelcaminet ba bere unllampit mol raro que cayebe peranque estabe la casa. Se baespantá un poco y cuan ba arriba ala puerta de casa se batrobá la dona en la roba sursida ypuerca y la casa tota mich cayedaque teniben antes. L'ome le ba fotreuna buena bronca a la suya dona yle ba di que no podebe se tanegoísta perque ara s'eben quedausin rés.

Fe el tuyo dibuixo así baix

HERALDO DE SAÚNC ELS MARSIANOS MARCHEN

ELS MARSIANOS MARCHEN DE SAÚNC

Así tenim uno que se queribequedá. Se pensabe que anabea trobá la raboseta a lasacristía. Puede sé que sequedase amagau.

Mo'n anirem sin dá malA la fin els marsianos han marchau sin fé cap de animalada. Elssuyos rayos láser, que teniben preparats, se les ban petá al caire unatronada gorda. A saguera hora del día han donau una vuelteta pell lugá ta coneixé les cases y la i l lesia. Han apllenau unes garrafesd'aigua de la fuen y han jopau cata ta'l pl lati l lo, que a escape haenchegau els motors.

ADIÓS MARSIANOS, BUEN BIACHE A TOTS

ASÍ MOS QUEDEM NOSALTROS QUE SOM: