ELS PAISATGES VEGETALS PENINSULARS

2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

LES FORMACIONS VEGETALS

La vegetació és el conjunt d’espècies vegetals d’un territori

Es classifica en Regnes

REG

NE

HO

LÀR

TIC

REGIÓ EURO SIBERIANA

REGIÓ MEDITERRÀNIEA

REGIÓ MACARONÈSICA

PAISATGE ATLÀNTIC

PAISATGE MEDITERRANI

PAISATGE CANARI

REGIÓ ALPINA

PAISATGE DE MUNTANYA

TIPUS DE VEGETACIÓ

SEGONS LA GRANDÀRIA I FORMA

BOSC MATOLL PRAT

Forma arbòria Forma arbustiva Forma herbàcia

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA VEGETACIÓ

CLIMA RELLEU SÒL HOME

TEMPERATURA Vegetació termòfila

Vegetació criòfila

HUMITAT Vegetació xeròfila Vegetació higròfila

LLUM

Vegetació umbròfila

ESTATGES BIOCLIMÀTICS ORIENTACIÓ VESSANTS

INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES DEGRADACIÓ D’ESPÈCIES

SALINITAT Vegetació halòfila

ACIDESSA

Vegetació acidòfila Vegetació basòfila

-Es situa per tota l’Espanya de clima atlàntic, des de Galicia fins els Pirineus: les condicions climàtiques (precipitacions abundants i regulars; temperatures suaus) generen una vegetació exuberant. - Formacions vegetals característiques:

- Bosc caducifoli: arbres alts, d’escorça relativament prima, tronc dret i llis, perden les fulles a la tardor. Destaquen el roure (en sòls silicis), el faig (en sòls calcaris), el til·ler, el freixe, el bedoll.... L’home ha introduït el pi i l' eucaliptus.

EL PAISATGE VEGETAL DE CLIMA OCEÀNIC: EL BOSC CADUCIFOLI, LA LANDA I ELS PRATS

Aquests tipus de bosc tenen una vegetació molt frondosa, però poques espècies vegetals

ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIO

El faig tolera molt bé el fred i vol molta humitat. La seua fusta, dura i de bona qualitat, s’empra per elaborar mobles. La seua àrea principal és la Serralada Cantàbrica i els Pirineus.

El roure es situa en altures menors que el faig (tolera menys el fred). Té creixement lent, la seua fusta s’empra per a la construcció. Les àrees més extenses de roure es troben a Galícia .

ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIO

El castanyer és una formació vegetal secundària.

S’han repoblat grans extensions amb arbres de creixement ràpid com el pi i l' eucaliptus.

De la degradació del bosc caducifoli sorgeix: -Landa: és la vegetació de matolls. Les espècies més abundants són el bruc, la ginesta i les falagueres. - Prats: ocupen grans extensions on abunda la vegetació herbàcia i els pastius.

Landa Prats

Falagueres Bruc Ginesta

PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA: EL BOSC PERENNIFOLI I EL MATOLL (MÀQUIA, GARRIGA I ESTEPA).

-S'estén per la zona de clima mediterrani tant d’interior com de costa. Les característiques climàtiques, amb precipitacions escasses i irregulars i marcada sequera estival, fan que les espècies vegetals predominants siguen xeròfiles (és a dir, adaptades per a resistir la sequera) i de fulla perenne. - Formacions vegetals característiques:

- Bosc perennifoli: de mitjana altura, tronc no rectilini, escorça gruixuda i rugosa de tipus esclerofil·la (dures i coriàcies), amb fulles perennes, xicotetes i dures. Destaquen les alzines i les alzines sureres (sòls silicis). L’home ha introduït el pi (pel seu creixement ràpid).

ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI

L’alzina surera necessita hiverns suaus, certa humitat i sòls silicis. Es localitza al sud-oest peninsular, al sud d’Andalusia, al nord-est de Catalunya i a Castelló (nord-oest). L’escorça s’usa per obtenir suro. La fusta per fer tonells i vaixells.

L’alzina o carrasca és l’arbre més estès del clima mediterrani. És resistent a la sequera i s’adapta a tot tipus de sòls. A Serra Morena, Extremadura i Gaudarrama es troben els boscos millor conservats. La seua fusta s’empra per fer eines, rodes i carbó. La bellota, el fruit, serveix per alimentar el bestiar.

ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI

El pi és una formació secundària que s’ha estès molt perquè té un creixement ràpid i és molt aprofitable econòmicament: resina, fusta, pasta de paper (cel·lulosa)...

Actualment, mitjançant el sistema de devesa (combinació del bosc d’alzina amb l’agricultura i la pastura) s'estan preservant els boscos d’alzines.

- de la degradació del bosc mediterrani eix el matoll mediterrani: presenta tres tipus característics:

-màquia (llentiscle, bruc, xara i ginesta) -la garriga (romer, frígola i espígol) -l’estepa (en zones semi àrides del sud-est (margalló, espart i espàrrec).

Màquia

Garriga

Estepa

Llentiscle

Romer Espart

PAISATGES VEGETALS DE RIBERA.

Les vores dels rius, impregnades d’humitat, permeten el creixement d’espècies vegetals distintes a les pròpies del clima de l’entorn. Es situen en franges paral·leles al riu. Els boscos de ribera estan formats per espècies com el vern, el salze, el pollancre i l’àlber.

Salze Àlbers Pollancre

PAISATGES VEGETALS DE MUNTANYA.

La vegetació es divideix en estatges segons l’altura, el clima i la latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya:

a) Muntanya alpina o pirenaica: sobre el bosc d’alzines o roure es distingeixen tres estatges: - Estatge subalpí: entre els 1200 i els 2400

metres: vegetació de coníferes (avets, pi negre i pi silvestre), el sotabosc amb arbustos com el rododendre.

- Estatge alpí: entre els 2400 i els 300 metres: prats quan es produeix el desgel.

- Estatge nival, per damunt dels 3000 metres, amb vegetació rupícola (sobre les roques) on no hi ha neu.

b) Resta de muntanyes: es caracteritza per l’absència d’estatge subalpí, de coníferes. Passa directament del bosc propi de la zona (caducifoli a la regió atlàntica i perennifoli a la mediterrània) a l’estatge supraforestal, a partir dels 1900 metres. Aquest darrer estatge es compon de xicotets arbustos, el tipus dels quals varia segons el clima.

Clisèrie dels Pirineus

Molses

Pi negre Avets

Tarteres

Paisatge vegetal de la regió macaronèsica

PAISATGES VEGETALS DE LES ILLES CANÀRIES.

-Regió que compren les illes atlàntiques d’Açores, Madeira, Canàries i Cabo Verde, entre les quals, malgrat algunes diferències, hi ha moltes semblances. La seua insularitat i el seu clima fa que tinguen trets molt particulars: gran quantitat d’espècies endèmiques i un notable escalonament altitudinal. -Les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) tenen vegetació subdesèrtica, mentre que a la resta de les illes la vegetació s’agrupa en una successió d’estatges.

Cardon Tajinaste

•Estatge supracanari: per damunt dels 2200 m, predomina la nuesa del sòl, però amb gran riquesa de flors, com la violeta del Teide.

•Estatge canari: entre els 1200 i 2200 m, dominat pels boscos de coníferes i a les zones més altes pel cedre canari.

•Estatge termocanari: constituït per originals formacions boscoses com el bosc de laurisilva (bosc perennifoli de llorer, loro, til·ler, viñatigo...) i el matoll fayal-brezal.

•Estatge intermedi: entre els 200 i els 800 m, creixen espècies com la palmera, el drago i la savina.

•Estatge basal: marcat per l’aridesa, predominen matolls xeròfils com el cardón i la tabaiba.

Tabaiba Drago

Violeta del Teide

Cardones sobre sòl volcànic

Bosc de laurisilva

Cedre canari

Pi canari