ELS DINOSAURES I ALTRES RÈPTILS

ELS DINOSAURES

HI HAVIA MOLTS TIPUS DE DINOSAURES, MÉS DE 440 ESPÈCIES. N’HI HAVIA DE TOTES LES MENES: TERRESTRES, AQUÀTICS, VOLADORS; CARNÍVORS, HERBÍVORS; AMB DENTS, AMB BEC; DE GRANS DIMENSIONS, PETITS ; BÍPEDES, QUADRÚPEDES…

DE COLL LLARG

DIPLODOCUS

ERA UN DINOSAURE HERBÍVOR AMB UNA CUA MOLT LLARGA QUE LI SERVIA DE BÀSCULA, PERQUÈ SINÓ AMB EL COLL TAN LLARG QUE TENIA PODRIA CAURE CAP ENDAVANT.

BRAQUIOSAURE

ERA UN DELS DINOSAURES AMB EL COLL MÉS LLARG (COM TRES AUTOBUSOS). ERA HERBÍVOR I FEIA SERVIR LA CUA COM A BÀSCULA PER A NO CAURE CAP ENDAVANT.

AMB ESPINES I PLAQUES ESTEGOSAURE

ERA HERBÍVOR. TENIA UNES PLAQUES MOLT GRANS DAMUNT DE L’ESQUENA. CAMINAVA SOBRE DUES POTES (BÍPEDE). TENIA LES POTES DAVANTERES MÉS PETITES QUE LES POSTERIORS. ERA MOLT LENT. AL FINAL DE LA CUA TENIA UNES PUNXES AFILADES QUE LI SERVIEN PER DEFENSAR-SE.

KENTROSAURE

ERA HERBÍVOR. TENIA PLAQUES I PUNXES EN EL LLOM DE L’ESQUENA. LES POTES DAVANTERES EREN MÉS CURTES QUE LES POSTERIORS. SOBRE LES ANQUES TENIA DUES PUNXES LLARGUES I AFILADES.

EUOPLOCEPHALUS

ERA HERBÍVOR I ES PROTEGIA AMB UNA FORTA CUIRASSA QUE ERA MOLT DIFÍCIL DE MOSSEGAR, JA QUE ESTAVA REVESTIDA DE PLAQUES ÒSSIES I ESPINES. EL SEU PUNT FEBLE ERA EL VENTRE. COM ALTRES DINOSAURES SEMBLANTS, DISPOSAVA D’UNA CUA EN FORMA DE MAÇA PER A DEFENSAR-SE.

AMB CRESTA PARASAUROLOPHUS

DAMUNT EL CAP TENIA UN TUB OSSI ALLARGAT QUE LI SERVIA PER FER RESSONAR ELS SEUS BRAMS PERQUÈ EL SENTISSIN DE LLUNY. LA CRESTA DE LA FEMELLA ERA MÉS PETITA.

AMB URPES DEINONYCHUS

NO ERA GAIRE GROS, PERÒ SÍ UN CORREDOR INTEL·LIGENT I RÀPID. ERA MOLT PERILLÓS I AMB LES SEVES FORTES URPES EN FORMA DE FALÇ ESBUDELLAVA LES PRESES.

AMB BANYES ESTIRACOSAURE

TENIA EL CAP PODEROSAMENT ARMAT AMB UNA BANYA PER SOBRE EL BEC, SIS BANYES AL CRANI I UMA IMPONENT GOLA. FEIA UNS SIS METRES DE LONGITUD I PESAVA UNES TRES TONES.

CENTROSAURE

PRESENTAVA UNA ÚNICA BANYA SOBRE EL NAS QUE PODIA CORBAR-SE CAP ENDAVANT O CAP ENDARRERE. EL SEU NOM FA REFERÈNCIA A LES PETITES BANYES QUE APUNTAVEN CAP EL CENTRE DEL CRANI. FEIA UNS SIS METRES DE LONGITUD.

TOROSAURE

TENIA EL CRANI MÉS GRAN DE TOTS ELS DINOSAURES. L’ENVOLTAVA UN GRAN COLLAR, QUE LI FEIA D’ESCUT. VA SER UN DELS DARRERS EN APARÈIXER A LA TERRA. FINS ARA NOMÉS S’HA TROBAT EL CRANI, QUE TÉ DOS FORATS QUE FEIEN MÉS LLEUGER EL COLLAR.

AMB CASC STEGOCERAS

TENIA EL CRANI AMB UNES PROTUBERÀNCIES ÒSSIES QUE FEIEN SERVIR PER LLUITAR ENTRE ELLS EN PERÍODE D’APARELLAMENT O PER DEFENSAR-SE DELS DEPREDADORS.

PAQUICEFALOSAURE

TAMBÉ TENIA PROTUBERÀNCIES AL CAP QUE FEIEN SERVIR PER A LLUITAR O COM A RECLAM, JA QUE MOSTRAVEN COLORS VIUS.

AMB BEC (HADROSAURES) EDMONTOSAURE

AL DARRERE DEL BEC (TIPUS ÀNEC) TENIA MOLTES DENTS ALINEADES PER TRITURAR LES FRUITES I LES FULLES. FEIA DE NOU A TRETZE METRES DE LLARG.

ANATOTITAN

MÉS LLEUGER I DE POTES MÉS LLARGUES. TENIA MOLTES DENTS AL FONS DE LA BOCA PER TRITURAR FULLES I GRA.

SENSE DENTS STRUTHIOMIMUS

SEMBLANT A L’ESTRUÇ ACTUAL. AMB UNES POTES DISSENYADES PER FUGIR RÀPIDAMENT DELS DEPREDADORS. TENIA UN MORRO SENSE DENTS.

OVIRAPTOR

EL SEU NOM DELATA QUE ORIGINÀRIAMENT ES CREIA QUE ES MENJAVEN ELS OUS D’ALTRES DINOSAURES.

CARNÍVORS FEROTGES TIRANOSAURE

ERA CARNÍVOR. TENIA UNES DENTS MOLT ESMOLADES QUE LI SERVIEN PER TRINXAR EL MENJAR. TENIA DUES “MANS” MOLT PETITES. ES CANSAVA FORÇA RÀPID, PERÒ QUAN L’AGAFAVA, LA PRESA NO PODIA ESCAPAR. HAVIA DE VIGILAR DE NO PERDRE L’EQUILIBRI I CAURE.

ALBERTOSAURE

ERA UN CARNÍVOR MOLT PERILLÓS. LES SEVES DENTS EREN AFILADES COM UN GANIVET. TENIA UNA BOCA MOLT GRAN. TENIA BONA VISTA I UNA OÏDA MOLT FINA. ERA FORÇA LENT, PERÒ BON CAÇADOR.

DASPLETOSAURE

ERA UN CARNÍVOR MÉS PETIT QUE EL TIRANOSAURE I QUE L’ALBERTOSAURE. TENIA MOLT BON OLFACTE. LES SEVES MANDÍBULES EREN PODEROSES. TENIA LES “MANS” FORÇA PETITES. NO CORRIA GAIRE.

RÈPTILS AQUÀTICS NO SÓN AUTÈNTICS DINOSAURES. EREN RÈPTILS AQUÀTICS

QUE VIVIEN A LA MATEIXA ÈPOCA QUE ELS DINOSAURES TERRESTRES. EREN DE TRES TIPUS: PLIOSAURES (CAP GRAN I COLL CURT), PLESIOSAURES (CAP PETIT I COLL LLARG) I ICTIOSAURES (SEMBLANTS ALS DOFINS ACTUALS).

ELS PLIOSAURES

EREN DEPREDADORS GEGANTS QUE VAN VIURE A AMÈRICA I EUROPA AL LLARG DEL JURÀSIC. MENJÀVEN PEIXOS, CALAMARS I ALTRES RÈPTILS MARINS.

ELS PLESIOSAURES

TENIEN EL COS AMPLE I LA CUA CURTA. EREN ELS ANIMALS AQUÀTICS MÉS GRANS DEL SEU TEMPS (TRIÀSIC FINS A FINALS DEL CRETACI). ELS MÉS PETITS FEIEN 2 METRES. EL FAMÒS MITE DEL MONSTRE DEL LLAC NESS ES DIU QUE ERA UN PLESIOSAURE.

ELS ICTIOSAURES

VAN VIURE DEL TRIÀSIC AL CRETACI AL QUE AVUI ÉS AMÈRICA, EUROPA I ÀSIA. EREN GRANS RÈPTILS MARINS AMB ASPECTE ENTRE PEIX I DOFÍ. VAN SER MOLT ABUNDANTS AL JURÀSIC FINS QUE VAN SER REEMPLAÇATS PELS PLESIOSAURES COM A DEPREDADORS DOMINANTS AL CRETACI.

RÈPTILS VOLADORS PTERANODON

NO EREN DINOSAURES AUTÈNTICS, TOT I QUE ESTAVEN EMPARENTATS AMB ELLS. EREN RÈPTILS DE SANG CALENTA, OVÍPARS, VOLADORS I PISCÍVORS (MENJAVEN PEIXOS). TENIEN UN BEC SENSE DENTS.

EUDIMORPHODON

AMB BEC GROS I PROVEÏT DE DENTS. FEIA UNS 75 cm I TENIA UNA LLARGA CUA VERTEBRADA ACABADA EN UNA ALETA ROMBOIDE QUE FUNCIONARIA COM A TIMÓ. VA VIURE AL TRIÀSIC A L’ACTUAL ZONA D’ITÀLIA. ÉS DELS MÉS ANTICS.

QUETZALCOATLUS

UN DELS ANIMALS VOLADORS MÉS GRANS QUE HAN EXISTIT MAI: FEIEN FINS A DOTZE METRES D’ENVERGADURA. AMB EL SEU LLARG COLL I GRANS MANDÍBULES DESDENTADES PODRIA HAVER-SE ALIMENTAT DE PEIX O FINS I TOT DE CARRONYA.