Download pdf - Diccio Catala

E x e r c i c i s p e r a l L a b o r a t o r id e V e u i d e D i c c i

M a t e r i a l s P e d a g g i c s

q u a d e r n s1

C o r a l i n a C o l o m

R o s a - V i c t r i a G r a s

M a t e r i a l s P e d a g g i c s

Q u a d e r n s1

1

Coralina Colom

Rosa-Victria Gras

Exercicis per al Laboratoride Veu i de Dicci

Coralina Colom i Rosa-Victria Gras, 1998

Segona edici: juny de 2006Propietat daquesta edici (incloent-hi el disseny de la coberta):Institut del Teatre de la Diputaci de BarcelonaPlaa Margarida Xirgu, s/n. 08004 BarcelonaTelfon: 932 273 900. Fax: 932 273 939http://www.institutdelteatre.cat

Producci: Institut dEdicions de la Diputaci de BarcelonaImpressi: Jimnez Godoy, SA. Industrias GrficasDipsit legal: MU-1034-2006ISBN: 84-9803-130-3

INSTITUT DEL TEATREDE LA DIPUTACI DE BARCELONA

Director general: Jordi Font

MATERIALS PEDAGGICS

QUADERNS

Sumari

INDICACIONS PRVIES ......................................................................................................................................................................... 9

I FONEMES, SONS, LLETRES ....................................................................................................................................................... 11

1.1 Vocals ............................................................................................................................................................................................... 131.1.1 Vocals en monosllabs ............................................................................................................................................. 171.1.1.1 [i] ................................................................................................................................................................................................ 171.1.1.2 [e] ............................................................................................................................................................................................... 181.1.1.3 [3] ............................................................................................................................................................................................... 191.1.1.4 [a] ............................................................................................................................................................................................... 201.1.1.5 [$] ............................................................................................................................................................................................... 211.1.1.6 [o] ............................................................................................................................................................................................... 221.1.1.7 [u] .............................................................................................................................................................................................. 231.1.1.8 [E] ............................................................................................................................................................................................... 241.1.1.9 Exercicis per a la mobilitat dels llavis i per a lobertura de la boca ......................... 251.1.1.9.1 [i] [u] .................................................................................................................................................................................. 251.1.1.9.2 [a] [i] [u] ......................................................................................................................................................................... 261.1.1.9.3 [e] [3] .................................................................................................................................................................................. 271.1.1.9.4 [o] [$] ................................................................................................................................................................................. 281.1.2 Vocals en altres paraules .......................................................................................................................................... 291.1.2.1 Mots amb la vocal anterior [i] en posici tnica ......................................................................... 291.1.2.2 Mots amb la vocal anterior [e] en posici tnica ....................................................................... 301.1.2.3 Mots amb la vocal anterior [3] en posici tnica ........................................................................ 311.1.2.4 Mots amb la vocal central [a] en posici tnica .......................................................................... 321.1.2.5 Mots amb la vocal posterior [$] en posici tnica ..................................................................... 331.1.2.6 Mots amb la vocal posterior [o] en posici tnica .................................................................... 341.1.2.7 Mots amb la vocal posterior [u] en posici tnica i [o] en posici tona ........... 351.1.2.8 Mots amb la vocal a, e en posici tona [E] ...................................................................................... 361.1.2.8.1 En sllaba pretnica ........................................................................................................................................... 371.1.2.8.2 En sllaba posttnica ........................................................................................................................................ 381.1.2.8.3 En sllabes pretniques i posttniques ........................................................................................... 391.1.2.8.4 Per concentrar-te a diferenciar el so de la vocal neutra .................................................. 401.1.2.8.4.1 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [i] ....................................................................... 401.1.2.8.4.2 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [e] ..................................................................... 401.1.2.8.4.3 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [3] ...................................................................... 411.1.2.8.4.4 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [a] ..................................................................... 411.1.2.8.4.5 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [$] ...................................................................... 421.1.2.8.4.6 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [o] ..................................................................... 421.1.2.8.4.7 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [u] ..................................................................... 431.1.2.9 La neutra en combinacions .............................................................................................................................. 441.1.2.10 Canvi de timbre ......................................................................................................................................................... 451.1.3 Possibilitat de dues obertures............................................................................................................................... 46

1.2 Paraules amb dos accents ........................................................................................................................................... 47

5

1.3 Vocals en contacte ............................................................................................................................................................... 481.3.1 Diftongs .................................................................................................................................................................................... 491.3.1.1 Diftongs decreixents ................................................................................................................................................ 501.3.1.2 Diftongs creixents ...................................................................................................................................................... 511.3.2 Elisions ...................................................................................................................................................................................... 521.3.3 Sinalefa ................................................................................................................................................................................... 551.3.4 Hiat, diresi .......................................................................................................................................................................... 57

1.4 Consonants ................................................................................................................................................................................. 581.4.1 Oclusives o interruptes .............................................................................................................................................. 601.4.1.1 Oclusives sordes ........................................................................................................................................................... 601.4.1.1.1 [p] .......................................................................................................................................................................................... 601.4.1.1.2 [t] ........................................................................................................................................................................................... 621.4.1.1.3 [k] .......................................................................................................................................................................................... 641.4.1.2 Oclusives sonores ....................................................................................................................................................... 661.4.1.2.1 [b] .......................................................................................................................................................................................... 661.4.1.2.2 [.] .......................................................................................................................................................................................... 671.4.1.2.3 [d] .......................................................................................................................................................................................... 681.4.1.2.4 [d] .......................................................................................................................................................................................... 691.4.1.2.5 [g] .......................................................................................................................................................................................... 701.4.1.2.6 [g] .......................................................................................................................................................................................... 711.4.2 Fricatives o contnues ................................................................................................................................................. 731.4.2.1 [f] ................................................................................................................................................................................................ 731.4.2.2 [v] ............................................................................................................................................................................................... 751.4.3 Sibilants ..................................................................................................................................................................................... 761.4.3.1 [s] ............................................................................................................................................................................................... 761.4.3.2 [z] ............................................................................................................................................................................................... 781.4.3.3 [1] ................................................................................................................................................................................................ 801.4.3.4 [6] ............................................................................................................................................................................................... 821.4.4 Africades ................................................................................................................................................................................ 831.4.4.1 Africades amb sibilant ........................................................................................................................................... 831.4.4.1.1 [ts] ......................................................................................................................................................................................... 831.4.4.1.2 [dz] ....................................................................................................................................................................................... 841.4.4.2 Africades amb palatal ............................................................................................................................................. 851.4.4.2.1 [t1] ......................................................................................................................................................................................... 851.4.4.2.2 [d6] ....................................................................................................................................................................................... 861.4.5 Nasals ........................................................................................................................................................................................ 871.4.5.1 [m] ............................................................................................................................................................................................. 871.4.5.2 [m] ............................................................................................................................................................................................. 881.4.5.3 [n] .............................................................................................................................................................................................. 891.4.5.4 [b] ............................................................................................................................................................................................... 901.4.5.5 [V] ............................................................................................................................................................................................... 911.4.6 Lquides o sonants ......................................................................................................................................................... 921.4.6.1 Laterals ................................................................................................................................................................................. 921.4.6.1.1 [l] ........................................................................................................................................................................................... 931.4.6.1.2 [l] l geminada .............................................................................................................................................................. 941.4.6.1.3 [l] .......................................................................................................................................................................................... 951.4.6.2 Vibrants ................................................................................................................................................................................ 97

6

1.4.6.2.1. [r] ......................................................................................................................................................................................... 971.4.6.2.2. [rr] ...................................................................................................................................................................................... 98

1.5 Allfons o variants de realitzaci ....................................................................................................................... 99

1.6 Neutralitzacions .................................................................................................................................................................... 1001.6.1 Les oclusives i les fricatives a fi de sllaba o de mot ................................................................... 1001.6.2 Les oclusives a fi de mot seguit de pausa ................................................................................................ 1001.6.3 Les vibrants a fi de sllaba o de mot seguit de pausa ................................................................. 100

1.7 Sonoritzacions.......................................................................................................................................................................... 101

1.8 Assimilacions ......................................................................................................................................................................... 103

1.9 Geminacions ........................................................................................................................................................................... 104

1.10 Sensibilitzacions ................................................................................................................................................................ 105

1.11 Emmudiments ..................................................................................................................................................................... 1061.11.1 Les oclusives ..................................................................................................................................................................... 106 1.11.2 La fricativa s en els plurals ................................................................................................................................. 1061.11.3 Les lquides ........................................................................................................................................................................ 106

II LA SLLABA .................................................................................................................................................................................... 107

2.1 Sllaba tnica ........................................................................................................................................................................... 107

2.2 Sllaba tona............................................................................................................................................................................. 107

2.3 Combinacions, ritmes ...................................................................................................................................................... 1082.3.1 Clusules rtmiques ....................................................................................................................................................... 1082.3.1.1 Iambe ..................................................................................................................................................................................... 1092.3.1.2 Anapest ................................................................................................................................................................................. 1102.3.1.3 Troqueu ................................................................................................................................................................................ 1112.3.1.4 Dctil ...................................................................................................................................................................................... 1122.3.1.5 Amfbrac .............................................................................................................................................................................. 113

III LA FRASE ......................................................................................................................................................................................... 115

3.1 Frases on destaquem un monosllab ............................................................................................................... 1153.1.1 Amb monosllab ton, vocal de grau 3 ..................................................................................................... 1263.1.2 Les formes vas, va, vam, van, de la conjugaci perifrstica (tniques) ..................... 1293.1.3 Formes verbals auxiliars (tniques) .............................................................................................................. 129

3.2 Bilabials, dentals i alveolars ...................................................................................................................................... 130

3.3 Palatals ........................................................................................................................................................................................... 131

3.4 Velars ............................................................................................................................................................................................... 133

IV VERSOS................................................................................................................................................................................................ 135

4.1 Versos amb la vocal en posici tnica ............................................................................................................. 1364.1.1 i ......................................................................................................................................................................................................... 1364.1.2 e ........................................................................................................................................................................................................ 138

7

4.1.3 3 ........................................................................................................................................................................................................ 1404.1.4 a ....................................................................................................................................................................................................... 1414.1.5 $ ........................................................................................................................................................................................................ 1434.1.6 o ....................................................................................................................................................................................................... 1454.1.7 u ....................................................................................................................................................................................................... 1464.1.8 e, 3 .................................................................................................................................................................................................. 1474.1.9 o, $ ................................................................................................................................................................................................. 1494.1.10 i, u .............................................................................................................................................................................................. 1504.1.11 Varietat voclica ............................................................................................................................................................ 151

4.2 Dos versos ................................................................................................................................................................................... 1524.2.1 Flama dabril ........................................................................................................................................................................ 152

4.3 Versos i consonants ........................................................................................................................................................... 1544.3.1 Versos amb un mnim de dues consonants palatals ..................................................................... 1544.3.2 Versos amb ms de dues eles .............................................................................................................................. 157

4.4 Poemes ........................................................................................................................................................................................... 1604.4.1 Lombra, Tankes, Un amant crida al nom, Conjuraria ........................................ 1604.4.2 Palatals ...................................................................................................................................................................................... 162

V TEXTS .................................................................................................................................................................................................... 163

5.1 Narrativa ...................................................................................................................................................................................... 1635.1.1 Informatius i de divulgaci ................................................................................................................................... 1635.1.2 Anuncis ..................................................................................................................................................................................... 1675.1.3 Novella .................................................................................................................................................................................... 1685.1.4 Prosa potica ....................................................................................................................................................................... 171

VI ENTONACIONS ............................................................................................................................................................................... 173

6.1 Exclamaci - interjecci ............................................................................................................................................... 1736.1.1 Exclamacions (interjeccions) extretes de lobra Otello .............................................................. 1746.1.2 Exclamacions (interjeccions) extretes de lobra Antoni i Cleopatra ............................... 1796.1.3 Exclamacions (interjeccions) extretes de lobra Un somni de nit de Sant Joan ... 1836.1.4 Observacions ....................................................................................................................................................................... 187

6.2 En poemes .................................................................................................................................................................................. 1886.3 Interrogaci ............................................................................................................................................................................... 1896.3.1 Interrogacions extretes de lobra Otello .................................................................................................... 1896.3.2 En poemes ............................................................................................................................................................................. 192

Bibliografia ........................................................................................................................................................................................... 195

8

Indicacions prvies

Aquests exercicis, en principi, han estat pensats per a ls al Laboratori de Veu i de Diccide lInstitut del Teatre, encara que lexposici i tractament de les dificultats en lestudi dela fontica catalana els fa utilitzables per a lensenyament a lexterior.

En primer lloc cal distingir els exercicis de fontica prpiament dits, on es tracta da-conseguir les realitzacions correctes, segons la normativa, dels exercicis centrats en les-tudi de les bases de lentonaci i de lexpressi oral.

Hi ha les pautes orientatives per al bon tractament de la veu: no perjudicar les cordesvocals i aconseguir una bona posici dels rgans que participen en la fonaci de cara alarticulaci i la vocalitzaci, de les quals depn una emissi clara.

La composici dels exercicis respon a les necessitats que shan anat fent evidents en eltranscurs de la nostra prctica docent, en qu sha observat com en alguns temes la cons-cincia de la dificultat real no existeix ni en els parlants aparentment correctes.

Els esquemes del sistema fontic han estat manllevats de lobra de Joan Mart i Castell,i les illustracions, de Bertil Malmberg i de Werner Spalteholz (v. Bibliografia).

Les definicions que figuren abans dels exercicis, en general, procedeixen, com sindi-ca, de manuals o diccionaris, i algunes han estat tradudes del castell. Sovint la part te-rica ha estat reduda a all imprescindible per a la comprensi dels exercicis subsegents.

Alguns exemples shan extret del Diccionari general de la llengua catalana i daltres hanestat redactats expressament per a aquesta obra. Excepcionalment, alguns exemples pro-cedeixen de revistes literries, que citem. En els exercicis amb versos (v. p. 135 endavant)hi ha la numeraci que correspon a la pgina de ledici de lobra de lautor esmentat.Igualment, el nmero de la pgina consta en tots els altres casos en qu citem textos dau-tors. En les obres de teatre (v. p. 174 endavant) alguns parlaments comencen al mig de lapgina i no pas arran del nom del personatge corresponent, perqu tenim present el textparlat amb anterioritat en el dileg.

Es pot afirmar que la parla oral com a fet quotidi pot sser una part desconeguda idesatesa per gran nombre de parlants. s fcil que alg comenti les variacions que obser-

9

va en el soroll del motor del cotxe o que apreci si alg que toca un instrument o canta farealment msica. En canvi, aquests mateixos parlants no sn gens crtics quant a la sevaveu i a la seva oralitat; tenen orella per apercebre una petita anomalia en el soroll de lamecnica i, en canvi, no sadonen del so de la seva veu. La veu es veu? La parla ha de serde forma natural fluida, dacord amb la musicalitat de la llengua, ha de permetre laudi-ci i la comprensi; si no s aix, obeeix a algun defecte o a la voluntat de joc.

Lestudiant de teatre o dexpressi oral en general ha de descobrir i desenvolupar lacapacitat de percepci auditiva i fsica. Ha de conixer a travs de la veu qu fa correcta-ment i qu no.

Amb aquest manual pretenem dajudar lestudiant de teatre, o la persona interessadaen aquest tema, a tenir conscincia del fet quotidi de parlar per a poder passar als nivellsms subtils de lArt de lactuaci.

Per assolir una bona emissi de la veu i de lexpressi de la veu, lalumne sentrena atenir el to muscular i el control auditiu que el faran ser conscient de la respiraci i la fona-ci lliure. Les observacions puntuals que es fan en els exercicis daquest manual, referentsa la veu i la dicci, sn purament un toc datenci.

En la prctica docent veiem, encara, la confusi en el sistema voclic i la poca clare-dat per manca de vocalitzaci; s per aquest motiu que insistim en els exercicis ambvocals. En els exercicis amb consonants ens interessa, com ja hem manifestat ms amunt,que lalumne, a part de tenir una dicci clara, mantingui la conscincia dall que fa.Quant al ritme de la parla, la prctica en els versos s imprescindible.

Alguns exercicis han estat pensats per a afavorir la retentiva i la respiraci en la cade-na fnica.

Hem considerat tamb lexpressi de la interjecci i de la interrogaci.

10

I Fonemes, sons, lletres

El fonema s un valor abstracte que es concreta en el so; pot produir canvis de significat,com es veu en els exemples segents: cama / coma; pou / peu; b / be, etc.

El nombre de possibilitats de concreci dels fonemes s tericament indefinit.Qualsevol dells es pot articular de tantes maneres com parlants hi ha.

La fonologia s la branca de la lingstica que delimita els fenmens duna llengua inexplica el funcionament.

La fontica, en canvi, socupa exclusivament de la descripci i classificaci dels sons.Lestudi de luna i laltra sn complementaris.

Les lletres sn els signes grfics que, per acord i per acceptaci social, corresponen acada fonema.

Un fet observable en totes les llenges s que no hi ha una correspondncia numricaentre fonemes i lletres. Comparem en catal oriental les lletres a, e que representen elfonema ton [E] en les paraules pera, Pere, i, en canvi, en catal occidental corresponen aun fonema diferent: a, e. Una mateixa lletra pot representar ms dun fonema: llet [e] / fred[3]; lletres diferents de vegades es refereixen a un sol fonema: caar, cel, sal [s] (J. Mart,1984, p. 110-120).

Relaci dels signes convencionals per als fonemes i per als sons principals, dacord amb lalfabet fontic internacional (AFI)

11

ii2jeE3a$

oufvsztsdz

16t1d6u2wpb

.tddkggm

mnnVllrrr

12

Hi ha, per, un altre alfabet tamb molt conegut entre els lingistes darreu, que pre-senta alguna diferncia:

Quadre general dels principals fonemes, sons i grafies en catal

Consonants

Fonema So Grafia Fonema So Grafia

3 = eze = eYE = eT$ = oz

o = oY. = b4d = d4g = gd

1 = so6 = zots = sydz = zy

t1 = sod6 = zorr = r4l = l8

V = n8m = m9

Vocals

Fonema So Grafia

/i / [i] i (pineda)[i2 ] i (caire)[j] i (jeia)

/e/ [e] e (festa)

/3/ [3] e (gresca)

/E/ [E] e (repte)a (fita)

/$/ [$] o (pobre)

/o/ [o] o (solc)

/u/ [u] u (refs)[u2 ] u (rauxa)[w] u (guatlla)[u] o (com)

/a/ [a] a (casa)[a] a (malalt)

/p/ [p] p (aplec)b (calb)

/b/ [b] b (batlle)v (vall)

[.] b (hbit)

/t/ [t] t (pit)d (solitud)

/d/ [d] d (indmit)

[d] d (cadell)

/k/ [k] c (cstig)qu (quimera)g (prdig)

/g/ [g] g (ganes)

[g] g (igual)

/f/ [f] f (filosa)

/v/ [v] v (viola)

/s/ [s] s (sensaci)ss (bossa)sc (ascensi)c (cermica) (escapar)

/z/ [z] s (rosada)z (benzina)

/ts/ [ts] ts (potser)

/dz/ [dz] tz (atzucac)

/1/ [1] x (xiuxiueig)ix (aixa)

/6/ [6] g (ingent)j (junyir)

/t1/ [t1] tx (escabetx)ig (rebuig)g (desig)

/d6/ [d6] tj (petjada)tg (metge)dj (adjunt)

/m/ [m] m (miny)n (canvi)

[m] m (amfiteatre)n (inferior)

/n/ [n] n (niu)

[n] n (banquer)

/V/ [V] ny (canys)

/l/ [l] l (alegre)

/l/ [l] l (parlat)

/l/ [l] ll (llom)

/r/ [r] r (cara)

/rr/ [rr] rr (arriscar)r (rastre)

(J. Mart, 1984, p. 123)

1.1 VocalsDes del punt de vista de larticulaci, les vocals, en sser pronunciades, la sortida de lai-re no troba cap obstacle (J. Mart, 1984, p. 97). Sn, en les llenges romniques, el nuclide la sllaba.

13

Quadre de les vocals del catal

(J. Mart, 1986, p. 46)

Segons els punts darticulaci

Anteriors Centrals Posteriors

1r

2n

3r

4t

5

Sistemaoccidental

Sistemaoriental

Vocalismetnic

Vocalismeton

Segonsel graudobertura

Segonsel graudobertura

i

i

i

e3

o

o

u

u

u

e

E

$3

a

a

E

Posici de la llengua per als principals tipus voclics. A lesquerra, les vocals anteriors;a la dreta, les vocals posteriors.

Posici de la llenguaper a i i per a u.

Esquema que indica la posici de la llengua per a una vocal anterior tancada (tipus i) alesquerra, i per a una vocal posterior oberta (tipus a). La lnia puntejada indica lalamentmxim per a una articulaci voclica. Si la llengua depassa aquest lmit, es produeixendiferents sorolls i sobt una articulaci consonntica.

14

La percepci de les ressonncies de la vocal neutra [E] en aquesta zona afavoreix la sevarealitzaci tmbrica.

15

Quadre general dels fonemes voclics del catal central

Exemples del Fonemes Sons Descripci catal central

/i / [i] vocal anterior tnica o tona; grau 1 dobertura pista, visual

/i2 / [i2 ] semivocal (diftongs decreixents i triftongs) caire

/j/ [j] semiconsonant (diftongs creixents i triftongs) reia

// [] vocal anterior tnica; grau 2 dobertura prssec

/E/ [E] vocal neutra o mixta; tona; grau 3 dobertura agrcola, repte

/3/ [3] vocal anterior tnica; grau 4 dobertura mel

// [] vocal central tnica de mxima obertura fada

/$/ [$] vocal posterior tnica; grau 3 dobertura cossi

// [] vocal posterior tnica; grau 2 dobertura molsa

/u/ [u] vocal posterior tnica o tona; grau 1 dobertura punxa, musical

/u2 / [u2 ] semivocal (diftongs decreixents i triftongs) roure

/w/ [w] semiconsonant (diftongs creixents i triftongs) quadern

(J. Mart, 1986, p. 65)

Per practicar els exercicis de manera correcta, haurs de tenir present el segent.

1. Relaxar la ment i el cos: no prmer cap zona del cos, sentir-lo esponjs.

2. La manera de seure: recolzar els isquions al seient; lesquena recta i flexible; el mentvers la laringe; els dos peus a terra.

3. No retenir la part baixa de lestrnum ni la zona de lestmac, deixar-les anar.

4. No tenir pressa. Escoltar, escoltar i escoltar. Com ms sescolta una paraula, una frase,un vers, etc., ms detalls en copsem; lorella cada vegada s ms i ms fina.

16

Paladar dur (cel de la boca)

1. Incisives2. Premolars3. Ossos palatins (cel de la boca)4. Molars

1.1.1 Vocals en monosllabs

1.1.1.1 [i]

Monosllabs forts de grau 1

Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis en forma de somriu-re, flonjos, i has de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

crin crit disc fil fill frisfruit grill lli trist llis llitmill mim mixt cim nin niupi pic clip pit prim rictir vi clin riu tint tipcirc trill xic vil visc tincfi nit dic viu vist dinsdit dir gris s pit

els pronoms forts: mi, si

Monosllabs tons de grau 1

Exemples:

les conjuncions: i, si

els pronoms tons: li, hi

17

1.1.1.2 [e]


Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis en forma de somriu-re, flonjos, i has de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

b bec bell cec cent deixdent du ep eix feix ferfet vent gens gent gep femgest he lent llei llest lletlleu ment tret ms nt neupeix pell prest rec rei vsserp prec tell test text plets seu teu meu sents ttemps fet tret prec

els pronoms personals forts: ell, ells

18

1.1.1.3 [3]


Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis vers el somriure, flon-jos, i has de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

cel cens cep cert dens blecdeu elm fe fenc ferm petfel fred gerd llen frec cerpl ple plec preu res mecsec be seny set ter telvel verb reny verd mel versvesc veu zel bec creu bletren esc menys tres net pesfeu rem vern trenc treu reupeu crec verd qu veig

19

1.1.1.4 [a]


Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada i ben oberta, els llavis flonjos ihas de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

all art ball ban call campcant cap car bast fan farfat m mall mat nap palpap part quart has rap saltsac sang sap tall tap vastva alt any gat gras nastap val ham nat tan nyappa cal calc llamp calb rasral raig talc bar rar ratram sal xal trau fang carnclar fa mar vas blat anybra llarg ja gran rast llallar rat

20

1.1.1.5 [$]


Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis rodons, flonjos, i hasde sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

bo cos bol clot cop costdo dol foc font fort gothost lot lloc or poc pontporc port post pot prop rocroig so sort tort volt polsot bosc cor vot molt sorbloc col vol groc prou comgros moll sol nord plor trosnou son tron xoc joc foctrot nom

el pronom fort: jo

21

1.1.1.6 [o]



Exemples:

bot boc bony bord born corndol doll forn fosc front glopgos llom jc molt om onpoll tronc moix pop pou rottoll ronc mn dos tot llotrom torn xop rost llop rossord tos tou boll jou sommost vs

els pronoms personals forts: ns, vsEl primer sutilitza com a plural majesttic de 1 persona.Ns, amb o oberta, el trobem com a pronom colloquial en la frase feta ns amb ns, que significa entre nosaltres.

22

1.1.1.7 [u]



Exemples:

bull bust cull cup curt fulfull fum fur fus fust gustjust llu llum lluny punt putruc rull rumb rus rusc sucsud surt tub tuf tul turctust ull urbs urc s xutgruny dur mul lluu muny fuigbrunz un puny bruc buf vullpur cluc munt mur plus cuc

el pronom fort: tu

Monosllabs tons, vocal de grau 1

Exemples:

els pronoms tons: lo los nos vosus ho mon tonson mos tos sos

23

24

1.1.1.8 [E]

Monosllabs tons o febles de grau 3 (s el so de la vocal neutra)

Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis flonjos, i has de sen-tir els mots al cel de la boca i al cap. Procura que les ressonncies daquest so tinguin ms tendncia a recollir-se a la zona del paladar dur, que no pas a la del pala-dar tou; en la del tou tenen ms possibilitats dafavorir el timbre de [a] que el de [E].Si el grau dobertura de la boca s ladequat (grau 3), es produir la neutra; si no, amesura que sobre, saproximar al timbre de la [a].

Exemples:

a) els articles:el la els les

b) les preposicions:a amb de en per

c) contraccions de preposicions amb article:al alsdel delspel pels

d) el pronom relatiu:que

e) la conjunci de subordinaci:que

f) el ponderatiu:que

g) els pronoms personals tons:em me et teel la els lesens ne es se

h) els pronoms possessius:ma mesta tessa ses

(v. p. 128)

1.1.1.9 Exercicis per a la mobilitat dels llavis i per a lobertura de la boca

1.1.1.9.1 [i] [u]

Amb la cara molt relaxada, sense fer cap ganyota, practica la mobilitat dels llavis.

Exemples:

crin, bull crit, bust disc, cullcup, fil curt, fill ful, frisllis, full grill, fum lli, furfus, trist fust, llit gust, millmim, just mixt, llu cim, llumlluny, nin punt, niu put, pipic, ruc clip, rull pit, rumbrus, prim rusc, ric suc, tirvi, sud clin, surt riu, tubtuf, tint tul, tip turc, circtrill, tust xic, ull vil, urbsurc, visc s, tinc xut, finit, gruny dic, dur viu, surtlluu, vist muny, dins fuig, sitic, brunz flirt, bruc llimbs, bufun, dit puny, cinc fruit

25

1.1.1.9.2 [a] [i] [u]

Per exercitar la mobilitat dels llavis i de les mandbules, fixat a fer b lobertura dela boca de [a] i el dibuix dels llavis de [u] i de [i] (no facis ganyotes).

Exemples:

all, bull, fill art, bust, crit pap, tub, clipsac, cuc, ric llamp, llum, llim rat, tust, vistfang, rusc, visc ja, plus, fris ball, full, grillcamp, fum, mim far, fur, tir fat, fust, ditcall, cull, trill part, fruit, trist ban, munt, tintcap, cup, tip cant, un, crin bast, curt, llitmat, gust, pit fan, punt, nin has, fus, llissang, turc, tinc quart, surt, nit pa, dur, firas, rus, gris gat, just, pit pal, ful, filtalc, suc, xic llarg, bruc, circ calc, cluc, picram, rumb, prim vast, xut, mixt xal, mul, vilsalt, tul, rim cal, urbs, dins m, lluu, dirblat, sud, flit tall, ull, mill any, lluny, brill

26

1.1.1.9.3 [e] [3]

Amb les mandbules i la cara ben relaxada i els llavis flonjos, practica lobertura dela boca amb els exemples que ara sentirs:

Exemples:

[e] [3] [e] [3] [e] [3] [e] [3]b, cel bec, cens bell, cep cec, denscent, elm deix, deu dent, fe du, fencep, ferm eix, feu feix, fel fer, fredell, peu fet, gerd vent, llen gens, menysgent, net gep, pl fem, ple gest, pleche, preu lent, res llei, reny llest, secllet, be lleu, seny ment, set tret, terms, tel nt, vel neu, verb peix, verdpell, mel prest, vers rec, vesc rei, veugrec, zel serp, bec prec, creu tell, bletest, tren text, esc plet, menys s, tresseu, net teu, pes meu, feu sents, remt, vern temps, trenc sc, crec

27

1.1.1.9.4 [o] [$]

Per facilitar lobertura de la boca has de tenir larticulaci de les mandbules relaxa-da, els llavis rodons, flonjos, i has de sentir els mots al cel de la boca.

Exemples:

[o] [$] [o] [$] [o] [$] [o] [$]boa, bo boc, bloc bony, bol bord, clotborn, cop corn, cost dol, do doll, dolforn, foc fosc, font front, fort glop, gotgos, host llom, lot jc, lloc molt, orom, poc on, pont poll, porc tronc, portmoix, post pop, pot pou, prop rot, roctoll, roig ronc, so mn, sort torn, tortrom, volt xop, pol rost, sot llop, boscros, cor sord, vot tos, xoc tou, blocboll, col som, vol romp, groc ns, prouvs, com pols, gros pom, moll sn, sols, nord tot, plor tom, tros toix, noubot, son broll, tron brom, xoc brot, voltcc, toc coix, trot conc, nom corc, sorcot, jocs cs, cos crom, jo

28

Els pilars i la paret posterior de la faringe, representats amb punts,constitueixen el seient de les sensacions musculars. (C. Dinville,1981, p. 60)

1.1.2 Vocals en altres paraules

Tant en les paraules de ms duna sllaba com en les frases sha de controlar les sllabesposttniques, les quals tenen tendncia a perdre la imposta.

1.1.2.1 Mots amb la vocal anterior [i] en posici tnica

Obertura de la boca: grau 1 o mnim. Has de tenir larticulaci de les mandbulesrelaxada, els llavis en forma de somriure, flonjos, i has de sentir totes les sllabes ala boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

cam desig abril petitaabric sospir entristit espillamiga infinit tranquilla amicbonica jard mat tintaardida arrupit illa rifaxiscle lvida oblit fredoliccontrit mentida granit sinistrecollir subtil sensible impossiblefibla pacfic dest abismefita grisa equvoc paradspas finit vvida elegiaconvenia fina gavina pendsgaudir arriba mar profitvida martim esperit gaudirtmid gentil joguina fredolicanina ungida jard brogitcobrir nimfa viglia fillaescollit florir mosquit poesiarob invita sllaba ansdia cientfic principi vinyaprima canvia escrit tribufantasmagoria cltic repetir barceloninaanmic fira oxton sovintproparoxton distingir vena inequvocaconill himne filla

29

1.1.2.2 Mots amb la vocal anterior [e] en posici tnica

Obertura de la boca: grau 2. Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada,els llavis flonjos i has de sentir totes les sllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

temple menta drecera roquissertmpora lenta manera rosellaesbarzer tmer pretendre claramentinsistent pedrera pressa joventllauner prssec gener cremapremsa hostaler bella febretamb taronger fuster figueraherba ponent metge condescendentpensament lleixa contundent cervellregne accent tenebra ntafeble llengua llebre celebraentendre febrer corrent confessafesta travessa diner trevataulell Pere objecte barreraella barber feble castellroser peix ginebre porterpea encendre pedra paellafarcell polenta casament parpellaplaner concret novell juganeraproper albercoquer refredament vellaenfosquiment bullent riolera llimonerpotent tavella sempre celestsella solleva lleuger ocellneda presenta sencn ferrermeravella enfosquiment metxa pensament

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46)

Grup ea. La pronncia adient s [ea]

Exemples:

cereal lineal teatre peatgeprembul real real beatLeandre meandre meat nertic

30

1.1.2.3 Mots amb la vocal anterior [3] en posici tnica


Exemples:

delta matern infantesa dbilvost proms serra poetaesps suspendre intern cabellpalesa caf perdre libllulasubtilesa negre enveja revernciafestegen esquerre fageda francsset fresa divers vellesaaquest fressa prgola precedeixguerxo infern prometena telafrega patena frentic rabeigdotzena terra estrnyer antenafuet avancem cinquant corretjaempeny cella ancdota vermellflamareig reflex oneig fluorescnciapollancreda dolcesa oreneta ocelletcollaret lluerna cella envejaclic hivern festeja trompetapandereta mossega poder ximpletannex rebel filet cntimestric cllula espcimen estrinov primaverenc novella pontetintrpret tristesa vendre reflexxins

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46)

31

1.1.2.4 Mots amb la vocal central [a] en posici tnica

Obertura de la boca: grau 5 o mxim. Has de tenir larticulaci de les mandbules rela-xada, els llavis flonjos i has de sentir totes les sllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

vacances parada parrac nuvoladavia estrenar cala xfecpala rosada esventegar-se afanyngel traa capa dansaamoixar grapa canvi universalara vogar trnsit plegarcasa clara pant animalalternances rbitre germana regalarllavi parla senalla llaadadell mare batalla serpejarnissaga apagar altre besar-laalar esclat trobar imaginriapare mesclar atzar abandonatfinal palanca parrac nuvoladaallunyar costat clapa degotallbarri portal cid contarrosada cantar nuada estimarpalangana mfora crani parracavall gelat rasa gegantpujada girar rialla venjanatemorejar hostatge garrafa margeforjar llapis xipollejar germplatja marbre rascle gropadatom revolada nima mortalenyorana corbat mgic badarbaralla revifalla ocellada ampleesbojarrat aclivellar llgrima cabracapa clariana plovisquejar embastarherbcia usual catal mrfegaparlaire banda nadala apartatnetejar etapa guardava amargcarcter mesclar afany oracleclavegueram atiar estranyar fanfarronadasala decorada despatxar guilaballada fanal callar galtaangle flama estar salvatgearbre esperar anyada base

32

1.1.2.5 Mots amb la vocal posterior [$] en posici tnica


Exemples:

liba tresor cosa llenolpota ftil enfora vostreviola hoste closca horapoble cmplice moro brocacridria olla gtic dolmendona albercoc camperola pinyollloca doldre rajola grogarossinyol volta forja rodenostra home falciot diptriaporxo dipsit taronja goigpostres txic rosa memriacnic oca mallol homqualsevol mallot roca mbildecrum cosa obligatori perventijol vora colla colniamolla postres arrs rotllertula pera record gelegroba nostre gegraf joiareps

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46.)

Grup eo. Pronunciat amb o oberta: [e $]

Exemples:

teleg teric ideleg geodagegraf geleg gemetra gergictecrata Tefil restat

33

1.1.2.6 Mots amb la vocal posterior [o] en posici tnica


Exemples:

endoll gota esper crrerbta ombra rac visimeravells tardor olors moixernfriss candor lled moraperd brollador llinosa portalcalor illuminaci monstrus illusibedoll rony tota genollboca carrer foscor enyorgola foca color gossamajor blavor fog segoncarb valor feix gracisescalfor fibl acci consumacifricand fosca operaci escriptorremor llavor tmbola brolladorenutjs combusti frmula legitorre llumins senyor formsBarcelona collocaci escombra estacican aparellador finestr amorsaltir carret copa frescorclaror dessota fondre admiracicapcir reds can triomftremolen piads poma delits

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46.)

Grup eo. Pronunciat amb o tancada: [e]

Exemples:

camale pante pe

34

1.1.2.7 Mots amb la vocal posterior [u] en posici tnica i [o] en posici tona

Obertura de la boca: grau 1 o mnim. Has de tenir larticulaci de les mandbules rela-xada, els llavis flonjos i has de sentir totes les sllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

amunt vellut lluna damuntnvol tnica ruta despullaescuma oport tnel virtutpunta futur ltim solitudgrua dues culte cmulfulla perdut august translciduna cartutx juga esllomaduraculte gris llagut malurallambrusca molsut muntura mltiplemurri murmuri ning oberturaobscur octubre ocult pixumpluja pdic pregunta vagabundmltiple repblica perfuma conjurcrepuscle rampellut nenfar dunapluja escut urna repuntconfitura inconegut ftil cucajusta tribut penltima pblicfusta ajust esdrixol nicapara llat

Exemples en sllaba tona:

collir cobrir ombriu trobatgropada taronger ocell rosadamossega sospir solleva poderabandonat albercoquer dolcesa rioleraescollit corbat florir enyoranaoblit oreneta propera mortalfredolica enfosquiment revolada besospotent rob soldat costat

35

1.1.2.8 Mots amb la vocal a, e en posici tona [E]

Per als no catalanoparlants la dificultat de realitzaci de la neutra pretnica smajor que la de la neutra posttnica.

Obertura de la boca: grau 3. Si el grau dobertura de la boca s ladequat (grau 3),es produir la neutra; si no, a mesura que sobre, saproximar al so de la [a].Procura que les ressonncies daquest so tinguin ms tendncia a recollir-se a lazona del paladar dur, que no pas a la del paladar tou; a la del tou tenen ms possi-bilitats de sonar [a].

Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis flonjos i has de sen-tir totes les sllabes a la boca, a la faringe i al cap.

36

1.1.2.8.1 En sllaba pretnica

Exemples:

endoll esper amor meravellsfeli tresor llenol albercocparrac estrenar afany netejarajust llagut semiluni inconegutcamperol falciot mallol qualsevolespai apartat amoixar universalgranit nadiu espill pacficmallot decrum ventijol camdesig abril abric entristitplegar regalar dell serpejarperdut vermell translcid cartutxtranquilla jard mat cantapagar besar alar esclatarrupit moixern carb calormesclar atzar abandonat damuntdest equvoc parads pascarrer major blavor segonallunyar cantar badar avallescalfor elegia amunt esglaigelat resar gegant claveguerampends acci consumaci valortemorejar esbojarrat xipollejar germfeix gracis fricand operacivellut aclivellar plovisquejar embastarmar martim esperit legigentil fredolic

37

1.1.2.8.2 En sllaba posttnica

Exemples:

dolcesa lluerna cella jeurelluna nuvolada cala xfecpala sempre sella sollevaneda pedra rosa confiturapunta tinta illa premsabella febre ginebre peafressa frega patena gotafeina liba sser feblellebre festa cosa ngeltraa capa dansa ungidaviglia menta lenta fitasuspendre perdre libllula subtilesanegre vvida vida joguinanina herba metge regnegrapa ara casa parlamare causa altre fiblacrrer ombra mora totaboca trompeta clapa nuadamfora rasa vostre violahoste hora volta pujadahostatge xiscle lvida margeplatja impossible rascle gropadanima rialla llgrima cabrarascle colla iambe bandauna ruta viure rodanostre home sostre boiragrua figuera dues fullajuga mltiple octubre plujarosella vella vetlla cremaobjecte polenta eina poblecridria olla dona focalloca llicorella riolera deltaserra poeta oca dotzenacorretja cella mossega cllulanovella intrpret vendre tristesa

38

1.1.2.8.3 En sllabes pretniques i posttniques

Has de tenir larticulaci de les mandbules relaxada, els llavis flonjos i has de sen-tir totes les sllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

ressonncia aclapara esbatega serenadarrera voravia fresatge espectacleperplexa assemblea parpella alegreespectacle abella garlanda aromamelangia aquestes albada perfumaestrella mesquina desvetllava glaadaamarga recana presncia antigaperpetua encara caminvem esperabatalla jovenesa fatiga vestidurameravella tenebra hereva saber-neesclava pastura implacable senquimeraadesiara amada ferstec demanenparaula alleuja feixuga

39

1.1.2.8.4 Per concentrar-te a diferenciar el so de la vocal neutra

Per concentrar-te a diferenciar el so de la vocal neutra tens, a continuaci, uns exer-cicis on solament haurs de diferenciar dues vocals, la neutra i la tnica.

1.1.2.8.4.1 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [i]

Exemples:

desig abril petita abricespill tinta amiga amictranquilla jard mat ardidailla rifa xiscle Marinamentida granit sensible fibladest abisme fita grisaparads pas elegia finagavina arriba mar vidaesperit gentil nina himnenimfa filla sllaba ansdia vinya prima canviaescrit fantasmagoria repetir pendsbarcelonina fira vena

1.1.2.8.4.2 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [e]

Exemples:

temple menta drecera lentamanera esbarzer tmer pretendreclarament pressa prssec genercrema premsa bella febretamb herba metge pensamentlleixa cervell regne accenttenebra nta feble llebrecelebra entendre febrer festatravessa treva Pere barreraella barber feble castellpeix pea encendre pedrapaella farcell casament parpellaplaner tavella refredament vellasempre celest sella ocellneda presenta meravella ferrer

40

1.1.2.8.4.3 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [3]

Exemples:

delta matern esps cabellpalesa caf perdre negreenveja festegen esquerre rebelfageda francs set fresavellesa aquest fressa precedeixtela frega patena oneigterra estrnyer antena avancemempeny cella vermell flamareigreflex cella enveja festejavendre pandereta annex

1.1.2.8.4.4 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [a]

Exemples:

vacances parrac estrenar calaxfec pala esventegar afanyngel traa capa dansaamoixar grapa ara plegarcasa clara pant alternancesgermana regalar parla senallallaada dell mare batallaserpejar apagar altre besar-laalar esclat pare mesclaratzar palanca parrac clapacantar palangana atzar avallgelat rasa gegant venjanagarrafa marge germ platjamarbre rascle badar barallacabra capa embastar catalmrfega banda nadala apartatnetejar etapa carcter barrejarafany clavegueram estranyar fanfarronadasala despatxar parada fanalcallar blsam angle flamaestar ample arbre esperaranyada galta amarg palmasalvatge ballada

41

1.1.2.8.4.5 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [$]

Exemples:

tresor cosa llenol potaenfora vostre hoste closcahora poble mora brocaolla dolmen dona albercoccamperola lloca doldre rajolaroja volta forja rodaostra home colla taronjanostre postres rosa ocamallol allot roca decrumgegraf roba vora collaper reps arrs recordrotlle pera

1.1.2.8.4.6 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [o]

Exemples:

bta ombra rac enyormeravells major carb lledmora calor perd bedolltota genoll boca carrerfoca gossa major blavorsegon escalfor carb valorfeix fosca llavor torresenyor Barcelona escombra canaparellador amor carret copafrescor claror dessota fondrereds can tremolen pomatardor gola candor

42

1.1.2.8.4.7 Mots amb la vocal neutra i la vocal tnica [u]

Exemples:

amunt vellut lluna damuntculte una ruta despullaescuma ac tnel unagrua dues fulla perdutaugusta cartutx juga dunaesllomadura punta llagut malurallambrusca muntura obertura sutgeoctubre pluja pregunta vagabundperfuma crepuscle rampellut nenfarescut urna repunt cucajusta fusta ajust esdrixolpara llat

43

1.1.2.9 La neutra en combinacions

Grup ae. La pronuncia adient s [Ee].

Exemples:aeroport aerdrom aerodinmic aeroplaerotcnia aerosfera

Grup ee. La pronuncia adient s [eE].

Exemples:rees pncrees dees

Grup ee. La pronncia adient s [E3].

Exemples:beneeixo posseeix

Grup ee. La pronncia adient s [3E].

Exemples:europees marees

Grup ea. La pronncia adient s [eE].

Exemples:teatral reaccions realitats alineamentbeatitud

Prefixos re, pre. La pronncia adient s [EE].

Exemples:reelaborar reelegir reemplaar reestrenarreedici reexir

preeminent preestablir preexistncia preexcellentpreelecci

Prefix pre. La pronncia adient s [3E].

Exemples:preescolar preencesa

44

1.1.2.10 Canvi de timbre

a) Canvi de timbre de [e] o [3] cap a neutra en paraules de la mateixa famlia.

Exemples:

pera, perera, pereta

cistell, cistellet, cistellot

carrer, carrer

paper, paperot, paperam, empaperar

terra, terrs, terrs, terreny, terreja

pes, pesar, pesada

b) Canvi de timbre de [e] en un diftong.

Exemples:

rei, reiet, reiet

feina, feinassa, feiner, feineta

teula, teulada, teulat

c) Canvi de timbre de [a] a neutra.

Exemples:

pla, planer, planell, plans

cap, capet, caparr

clar, claret, clarejar

sal, salat, salabror

d) Canvi de [a] a neutra en un diftong.

Exemples:

blau, blauet

clau, clauet

trau, trauet

taula, tauleta, taulell

45

1.1.3 Possibilitat de dues obertures

Els graus dobertura de les vocals e i o tniques sn vacillants. En un mateix dialecte,alguns parlants les articulen de manera diferent segons els mots. Vegeu a continuacialguns exemples del barcelon. (J. Mart, 1984, p. 100)

e oberta e tancada

primav/3/ra primav//raaqu/3/st aqu//stb/3/s b//s

o oberta o tancada

bomb/$/ bomb//s/$/stre s//stret/$/txo t//txo

46

1.2 Paraules amb dos accents

Resultant de lagrupament de dos elements, un mot compost t les mateixes sllabes ovocals tniques que els seus components. Aix, tenim amb dos accents tnics (el primer,secundari; el segon, principal): rodamn, naturalment, etc. Tanmateix hi ha compostosque se solen pronunciar amb un sol accent: potser, adesiara, tothom, etc. (J. Ruaix, 1976,p. 58)

Has de tenir la cara i larticulaci de les mandbules relaxades i has de sentir totesles sllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

benvolena benaurat malcontent malsonmalmetre apagallums cobrellit esmaperdutpregadu rentamans sobretot malamentsobrenatural sotasignat grecollat nord-estlabiodental corre-cuita plenament fidelmentdoblement enormement cara-rod caragiratbocamoll trencanous corglaat tocatardanasaltataulells lligacama pobrament fredamenteconomicosocial gratacel generosament avaramentCollsacabra Collserola Collblanc capbaixgratanvols cordabotes malvendre malvistmalfet malforjat tallaferro malauratguardaagulles parallamps cremadent portaveuentremig cama-sec parabrisa entretantsobrecrrega malgirbat lligabosc colltortcorgelat collib escura-xemeneies

(En els verbs que van seguits de pronoms finals desprs de la tnica, totes les vocals hande ser inaccentuades: direm porta-me-les, posa-te-nhi. En baleric els pronoms enclticses pronuncien diferentment.)

47

1.3 Vocals en contacte

Com a tret fonosintctic de les llenges romniques sha de destacar la facilitat denllaa-ment i uni que existeix entre les paraules. Les llenges anglosaxona i germnica, encanvi, tendeixen a delimitar les paraules, a traar fronteres lexemtiques per mitj dediversos recursos fontics: cop de glotis, aspiraci, etc. (A. Quilis, 1972, p. 145).

Es pot donar el cas de la concurrncia de vocals o de consonants.

En catal, i dins la fenomenologia, apleguem sota el nom de vocals en contacte: lelisi,el diftong, el hiat, la sinalefa, etc.

Dues vocals en contacte formen diftong quan la primera s una u i va precedida duna go una q; quan la segona s una i o una u febles, per no formen diftong quan sn la pri-mera vocal que contribueix a formar un compost, re/uni, auto/immunitat; quan formenpart de les terminacions us i um, Pi/us, harmni/um, i dins mots com tra/dor, sa/quer(derivats respectius de trair, sac, amb i o u fortes) o certes formes de verb com agra/ir,o/iria (dagrair, oir). (J. Marv, 1968, p. 43).

48

1.3.1 Diftongs

La i i la u poden no ser fonemes voclics: llavors sn quasiconsonants o quasivocals sem-pre que formen diftong o triftong. En diem quasiconsonants si van davant la vocal, com enels diftongs anomenats creixents: quatre. I en diem quasivocals si van darrere vocal, comen els diftongs anomenats decreixents: feina (J. Mart, 1982 p. 102-103).

49

Quadre dels fonemes semivoclics i semiconsonntics

Segons el punt darticulaci

Anteriors Posteriors

/ i2 / /u2 /

/j/ /w/

Semivocals

Semiconsonants

1.3.1.1 Diftongs decreixents

[i2 ] quasivocal

Exemples:

rai mai aire einabeina feina veire reiboira noi cuina mainada espai cantaire servei remeiaigua enlaire boina esplaimeitat almoina esglai daina beneit

[u2 ] quasivocal

Exemples:

hereu deu coure caurs veure viurem riure ciutad causa pausa caure malaurat fideu jeure peu preuneu lleu Du fugitiuombriu riu nadiu boupou llenguatge breu august

50

1.3.1.2 Diftongs creixents

[j] quasiconsonant

Exemples:

iambe esglaiat queien enjoiemhiena idic noiot hiatusjois joia iuca boiaepopeia xemeneia reia iardahereua hiertic ciutad

[w] quasiconsonant

Exemples:

creuen qesti ouataire creuindiuen couen mouen llenguatgesegent

En els triftongs, per descomptat, hi ha sempre una i o una u quasiconsonant i una i o unau quasivocal: guaita, miau. (J. Mart, 1982, p. 103)

Hi ha tres variants del fonema /i /: La [i] quan s vocal, la quasivocal [i2 ] i la quasicon-sonant [j]. Tamb hi ha tres variants per a la vocal /u /: la [u] vocal, la quasivocal [u2 ] i laquasiconsonant [w]. (J. Mart, 1982, p. 118)

51

1.3.2 Elisions

Lelisi consisteix a suprimir (elidir) el fonema de a o e tones (en el catal oriental, lavocal neutra) en contacte amb un altre fonema voclic quan pronunciem enllaats dosmots contigus. Si llegim els mots separadament (com, per exemple, en una dicci didc-tica o perqu pertanyen a grups sintctics diferents), no fem elisi; per, parlant o llegintcorrectament grups de mots ntimament units, s que la fem i lhem de fer. (J. Ruaix,1976, p. 52) (El valor de lelisi es constata en lobra dels poetes, en lacte descandir elsversos.)

Pensa a tenir la cara i larticulaci de les mandbules relaxades i sentir totes lessllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples de les diferents possibilitats:

Sento els cants.

A mi em sembla que guanyarem.

Vol justificar el seu comportament.

Apaga els llums.

Deixem lordre antic.

Una ordre del gerent.

El regle s sota la taula.

Sota el seu rfec.

Beguda amargant.

Visitarem la Terra Alta.

Una acci abnegada.

Un jove amb esperit esportiu.

Aquesta obra sha dassajar.

El tren que ha passat.

Mha agradat ms el blau.

Va poder acabar amb la can.

T el deu de la fila tres.

52

Dna el berenar a la Llusa.

Deixem-ho estar, que, si no, ens acalorarem.

Vs a poc a poc, que, si no, et pots descomptar.

Diu que s veritat.

Anar a bon pas.

Ho enteneu b, en francs?

Voldria anar a Sussa.

Visitar el monestir.

Cultivar el cant.

Que han portat cap ram de flors?

Cap cosa no el fa dubtar.

Veure el partit descacs.

Va tocar una balada.

Ha arribat el primer al cim.

Comenar amb el peu dret.

Talla els cabells arran.

Que el primer dia ho spiguen.

Seure un xic a la fresca.

Vols venir al concert?

Posa el pa al calaix.

Obrir el cor.

Entrar a poc a poc.

Barcelona s bona.

Sap que el premiaran.

Alg et dir el cam.

T el llibre den que el van publicar.

Sap que em fa servei.

Spigues que canviar el color.

53

Tot i que em va saludar, em fa lefecte que no em coneix.

Va arribar a les set.

Diu que acabar aquest vespre.

Vol que arribin tots plegats.

Es pensen que aix no ser greu.

Vol que vingui a veure qu passa.

Sort que has dinat.

Pensen que ells sn estrangers.

Van arribar que ella sopava.

Que entri el primer actor.

Afanyat, que et dir on anirem.

A lhora que hagi de sortir.

Que es passegi.

Fa aquest temps tot lestiu.

Que de pressa han menjat.

Vol que el deixin estar.

Us torno el molinet que em vau deixar.

Era el vespre que en Jaume debutava.

Lany que es va canviar de casa.

El dia que et vaig conixer.

Fes el que et sembli.

Era amagat al rac.

Va cantar al punt de la mitjanit.

La senyora que ens va rebre no ens coneixia.

Com que no ens van veure ens vam fer escpols.

No vol que hi tornis.

54

1.3.3 Sinalefa

La sinalefa, anomenada tamb diftong sintctic, consisteix a reduir a una sola sllaba,seguint les regles de la diftongaci a linterior duna paraula, lletres pertanyents a duesparaules contiges quan formen una unitat prosdica. En les sinalefes, la o es comporta(en el catal central) com si fos una u. (J. Ruaix, 1976, p. 53)

Pensa a tenir la cara i larticulaci de les mandbules relaxades i sentir totes lessllabes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples de sinalefa en les diferents posicions:

T un son molt prim.

Va fer una rialla.

Al cap i a la fi.

Fra un bon ajut.

Hi ha fet un trau.

Mesura imprescindible.

No hi ha prou cervesa.

No s pas tan ros.

Prendr una tassa dherbes.

Compra un xic de caf mlt.

Ves qui ho sabr.

T un punt dol.

Fer un nus.

Era una noia ms aviat esvelta.

Perqu no ho dieu.

Han dit que hi era.

Duu el trau amb un clavell.

Llanar un crit.

T unes mans molt fines.

55

No ha vingut a lhora.

No hi ha gens de pebre.

Hi ha un pa de boira.

Fer quatre punts a un descosit.

Va venir al punt de les set.

Hi haur gresca.

Mho he deixat a la calaixera.

Hi ha molts sotracs.

Tu no hi entens gaire.

Du el faci bo!

Que vingui i ho trobar.

Que fum que hi ha!

Va fer el niu en un matoll.

Hi ha un niu daranyes al rac.

El do s la nota desafinada.

No hi arribarem a lhora.

Classifiqueu aquests fulls segons el seu ordre.

A la platja hi ha un dof.

Us ho heu pensat b?

T un gat siams.

Canta una can de bressol.

No badis i obre la porta.

Aneu entrant que ja s fosc.

56

1.3.4 Hiat, diresi

Hiat o hiatus: s la concurrncia de dues vocals en dos mots o sllabes successives senseformaci de diftong (DGLC, P. Fabra, 1974).

Exemples:

es-va--ment llu--es ve--nes llu-ta-rt be-ne-t ra-m en-fos-que-t

La diresi s el tractament bisillbic duna seqncia que inclou dos elements voclics,els quals habitualment formen una sola sllaba. El fenomen contrari de la diresi s lasinresi.

Exemples amb diresi:

Llu-s a-ten-ci- gl-ri-a pa--soso--da pe-c

La sinresi s un cas particular de la sinalefa, la qual consisteix en la fusi de dues vocalscontiges en un diftong (DDL, 1992, p. 196).

Exemples amb sinresi:

canto i ballo i un segell

57

1.4 Consonants

Des del punt de vista de larticulaci, les consonants fan una obstrucci ms o menysnotable de la sortida de laire. En general els fonemes consonntics no sn nucli desllaba.

58

Sistema consonntic

(J. Mart, 1986, p. 53)

Els fonemes consonants del catal

Punt darticulaci

Bilabials Dentals Velars Labiodentals Alveolars Palatals

+ + + + + +

Oclusius /p/ /b/ /t/ /d/ /k/ /g/

Fricatius /f/ /v/ /s/ /z/ /1/ /6/

(Africats) (/ts/) (/dz/) (/t1/) (/d6/)

Laterals /l/ /l/

Mltiple /rr/

Simple /r/

Nasals /m/ /n/ /V/

Vibraci de lescordes vocals

Mode

darti-

culaci

Lq

uid

s

Vib

ran

ts

59

Exemples del Fonemes Sons Descripci catal central

/p/ [p] bilabial, oclusiva, sorda pardal

/b/ [b] bilabial, oclusiva, sonora bellesa

[.] bilabial, fricativa, sonora abella

/t/ [t] dental, oclusiva, sorda terrs

/d/ [d] dental, oclusiva, sonora dtil

[d] dental, fricativa, sonora reds

/k/ [k] velar, oclusiva, sorda crrega

/g/ [g] velar, oclusiva, sonora guaitar

[g] velar, fricativa, sonora gora

/f/ [f] labiodental, fricativa, sorda amfitri

/v/ [v] labiodental, fricativa, sonora reviscolar

/s/ [s] sibilant, alveolar, sorda assenyat

salines

crvol

plan

ascendent

/z/ [z] sibilant, alveolar, sonora zoologia

cosina

onze

(/ts/) [ts] alveolar, africada, sorda potser

(/dz/) [dz] alveolar, africada, sonora atzavara

/1/ [1] palatal, fricativa, sorda xauxa

reixa

/6/ [6] palatal, fricativa, sonora gebre

Jpiter

(/t1/) [t1] palatal, africada, sorda despatxar

torneig

mig

(/d6/) [d6] palatal, africada, sonora platja

patge

adjacent

/m/ [m] bilabial, nasal, sonora merla

[m] labiodental, nasal, sonora infecte

amfiteatre

/n/ [n] alveolar, nasal, sonora nusea

[n] velar, nasal, sonora ncora

/V/ [V] palatal, nasal, sonora aranya

/l/ [l] alveolar, lateral, lquida, sonora literat

/l/ [l] palatal, lateral, lquida, sonora alleugerir

/r/ [r] vibrant, simple, lquida, sonora arjau

/rr/ [rr] vibrant, mltiple, lquida, sonora enrenou

arreus

rnec

(J. Mart, 1986, p. 65-66)

1.4.1 Oclusives o interruptes

En llur articulaci, els rgans de fonaci sajunten i tanquen momentniament, per demanera absoluta, la circulaci de laire. Oclusi vol dir tancament. I com que es provo-ca una interrupci de la sortida de laire, per aix sen diuen tamb interruptes (p, t, k, b,d, g) (J. Mart, 1986).

1.4.1.1 Oclusives sordes

1.4.1.1.1 [p]

/p/ bilabial, oclusiva o interrupta, sorda (lletres: p, b)

Sigues conscient de la uni dels llavis i de sentir-los flonjos.

Exemples en sllaba tnica:

paper pap psol dispesacapell pobre ajupir colpirpis prncep tap plomespl pa corprendre prduapera poma entrampat xipreradob xipoll ortopdia apuntpina destorb parra tubpare rap pala psolpop prim pam pmpolpebre peix a prop pollcompost pausa prctica ptimprecepte cripta eclipsi clepsapot comps parpella gip

60


apreciar papallona capal aportarpillet aprestar aprensi aprenentoprimir aplicar opressi acceptarhipntic abstenir-se aparell apagarapi esperana apilonar apartamentpat apeixar pineda pintoradespulla pags parella esquerpapintura padrina perfum pubillaproveir primavera

La /p/ precedida de /m/ no es pronuncia (v. Emmudiments, p. 106).

Exemples:

(mp) temps camps Assumpci assumptecompte

61

1.4.1.1.2 [t]

/t/ linguodental, oclusiva o interrupta, sorda (lletres: t, d)

Nota que la llengua toca la cara interior de les dents superiors i escolta els mots alcel de la boca.


cistella muntanya setembre habilitattia tint costum vestittest tust ortiga serenitatjustcia tendre text sordttol tija costat temps tina castanya gratar sentitsnebot centrfuga divertit tren crost veritat criteri mantelltan magnitud meitat regentartassa crueltat petaca despertarpetit pebrotera costura criaturadest tinter electricitat constnciaespantat Cristina matoll tanynit pietat tona xiuletinsensibilitat solitari guaitar misteritast ajust tot escollitferit encanyissat brogit virtutsentit distret fruit petitdelit ferocitat


nostre culte magnetitzar tranquilatracar tirar triar terrissatempesta matinada recndit triangleTeresa teranyina oreneta festejargtic

Exemples en sllaba tona i tnica (o sllaba tnica i tona):

prestatari tmid terrat atrafegattemut protestantisme

62

La d a fi de mot o fi de sllaba davant de consonant sorda sona t (v. Neutralitzacions,p. 100).

Exemples:

quietud sord solitud amplitudtmid absurd fred concentrat

La t, darrere n, no es pronuncia (v. Emmudiments, p. 106).

Exemples:

content amatent constant roentempelt

63

1.4.1.1.3 [k]

/k/ velar, oclusiva o interrupta, sorda (lletres: c, g, qu)

Nota la llengua a la part alta del paladar tou i escolta els mots al cel de la boca.


cntic albercoc esquer bancadalloc alcalde flequera ocspacte cost flasc crrerconca quart cova orquestraorqudia colla colze coprecndita escora desfalcar ocultesquerpa corc blancor jerarquiadiafragma cota clau solcconflicte cambra incls ataccresta esclat franquesa cascasa cala ocrrer batecfoc llac rec bruc


bileg fstic cridar tacanufrag contar capit acariciaracci acollidor diplomtic carbdescargolar color xfec corriolaboca carrer canys tanca

64

El so de g final de mot o final de sllaba davant de consonant sorda sensordeix [k] (v. Neutralitzacions, p. 100).

Exemples:

prleg astrleg xins

Posa atenci al so de [k] seguit de [s]


fixares esfinx mixt crucifixextra oxton convex ortodoxasfxia axioma complex connexicontext reflex reflexiu heterodoxconvex crucifixi xtasi genuflexilaxant luxs fix pretextsintaxi txtil text vexar


excloure extraordinari fixador ndexintoxicaci taxi txic ortodxiaparadoxa excellent expiar reflexosextern expandir exerc excusaextasiada

65

1.4.1.2 Oclusives sonores

Per al fonema /b/ hi ha dues variants: loclusiva [b] i la fricativa [.], que s el so /b/ quanva entre dues vocals o desprs de consonant que no sigui /n/: abastar, alba (J. Mart, 1984,p. 118).

El fonema /d/ t dues variants: loclusiva [d] i la fricativa [d] (v. Fricatives, p. 72).

1.4.1.2.1 [b]

/b/ bilabial, oclusiva o interrupta, sonora (lletres: b, v)

Sigues conscient de la uni dels llavis i de la seva flonjor.


tombar bosc vetlla banyabulb beca bamb timbarrobar via blau baixvent buf brum btaboca tamb vers barcaembruix envs barra botcorbata banda tan bo batacorbar brau cambrer balatambor vlua esbs esbullbena vlid tromb bombabell vaca bella broc


veritat balada timba bullirbenefici nombre voluntat Barcelonabonic bellesa ballarina garbaverdura tamborinada balena votarbondat bufar batec

66

1.4.1.2.2 [.]

/b/ bilabial, fricativa o contnua, sonora (lletres: b, v) (v. p. 59)

Sigues conscient de la uni dels llavis i de la seva flonjor.


divina fibrs davant abrilrab trobar gavina cabanaabella avet corbata entrebancfavera gavell saber jovialmalvist prebost cordabotes obertcobalt sabata concubina cabanaaval gravar febrer robusts blau balba revolta arabescfavada saba avall divinaobert preveure cabea ovaltrobar favor malvendre entrebanccabrer ginebreda gavell gabellaabric urb abrupte querub


sabonera turba abrigar abreviaturadavallar gratanvols anava pensavaacaba voluble albercoc

A vegades, /b/ es converteix en el so geminat /bb/ (v. Geminacions, p. 104).

Exemples:

poble deixeble

La /b/ precedida de /m/ no es pronuncia (v. Emmudiments, p. 106).

67

1.4.1.2.3 [d]

/d/ linguodental, oclusiva o interrupta sonora (lletra: d)

Nota que la llengua toca la cara interior de les dents superiors i sent tots els mots alcel de la boca.


dona som dos un dia bondatdoldre dia Du dinsdent dret soldat dependentdau soldar estem drets pal dretindependent indici llindar fil dordic el dos dau deuredna dina dany dtiltendre llegenda independncia


determinar diada donar darreredimarts onda destral dominardefallir

68

1.4.1.2.4 [d]

/d/ linguodental, fricativa o contnua, sonora (lletra: d) (v. p. 59)

Nota la punta de la llengua quasi entre les dents i sent els mots al cel de la boca.


badoc passads edat nuadorBergued feudal gravidesa ajudantacoronads terrejador cadet xiscladissacadena cadncia medulla oidpescador


adoptar gradaci rpidament fadala densitat cada vidre esdentegatedifici editar adorar odaadesiara gelada saluda vidacriada

La /d/ precedida de /r/ s interdental (v. Allfons, p. 99).

Exemples:

bescordella reverdir xafarder recordarverdor

La d, precedida de n, l no es pronuncia (v. Emmudiments, p. 106).

Exemples:

orind rotund

69

1.4.1.2.5 [g]

/g/ linguovelar, oclusiva o interrupta, sonora (lletres: g+a, g+o, g+u, gu+e, gu+i)

Procura que la llengua tingui ms tendncia a tocar la part anterior del paladar touque no pas la posterior. Tingues els llavis flonjos.


gorra galeria guixar grecgata fangueig som grans ancdotaguia gota gola grgolagrum glosa glop goiggat garfi gala garbagrvol gos gaita gallgaire guerra guia gasaguix garsa guixa guardagas groc


guixada gotims guimbarro gomsguimbarda guarnir galop gallecgosar gotera gosadia gardniagruar garbell garrofer garrotxagarrotada grunyir guardiola grumollguanteria sangonera gotejar mangra

70

1.4.1.2.6 [g]

/g/ velar fricativa o contnua sonora (lletres: g+a, g+o, g+u, gu+e, gu+i) en tots els casosen qu no ocupi posici inicial absoluta ni segueixi una consonant nasal (v. p. 59)

Procura de percebre les vibracions de la fricci a la part anterior del paladar tou itingues els llavis flonjos.


xafogor lligar alg segonsnoguera remugava castigar naufragarpagar la guerra seguir aguaitapagar antagnic agrs embriaguesaseguit agut regar agullafigura fog segon esporuguit


aigua amiga apagallums regalaragonia agre

Quan a la /g/ segueix una /l/ el ms freqent s que es produeixi geminaci (v. Gemi-nacions, p. 104).

Exemples:

aglutinar gloga segle aglomeraci

La /g/ precedida duna alveolar (/r/, /s/, etc.) sarticula linguoalveolar (v. Allfons, p. 99).

Nota que la llengua toca lalvol superior.

Exemples:

(rg) pergam argolla albergar llargadaamargor

(sg) esguerrar

71

Posa atenci al so [g] seguit del so [z].


exacte exemple examen exrciteximi exordi extic exmiaexili fax enviat prolix escrit


exacerbar exagerar exaltaci exasperarexecuci exercici exhalaci exhaurirexhibici exhortar exhumar exigirexiliat existncia exonerar exuberantexultar extica inexorable inexhauribleexhalar existir

72

1.4.2 Fricatives o contnues

En llur articulaci, els rgans de fonaci sacosten, per no tanquen la sortida de laire:no nhi ha interrupci. El nom de fricatives respon que els rgans simplement es freguenen llur contacte. I el de contnues s perqu contnua s la sortida de laire (f, v, s, z, x, j),(J. Mart, 1986, p. 55).

1.4.2.1 [f]

/f/ labiodental, fricativa o contnua, sorda (lletra: f)

Nota la uni del llavi inferior amb les dents superiors i sent els mots al cel de laboca.


fleca ofici esquif fressa escarafalls ofs alferes alfbregaufana refeta inflar figaflor defora floc friafront tuf caf freschidrofbia profunda feble far buf flama fauna fssilfosca enfonsa desinflar felprefaci font fruita fregafum efmer frmica triomffrare prefix fotografia frgilesgarrifana sofstic fonda prefecteaf revifalla rafega sofrenasufix forca foll tallaferroemftic franc informe feixesinfs malfet pafart perfdia full reflex perfum safatarefer garrofer refondre safrpacifista rifaire fons filafred fondre fals finafesta flota inefable escalfar flauta flaire feina confs

73


farinetes faringe defalliment farolaafalac farmaciola xfec finestrafillol filip fundaci filtracifilosfic fatxenda femella afalacafluncia malforjat defalliment fesomiafibl fantstic cafetera infinitatrafegat infant festeja fugircatifa indefinit

74

1.4.2.2 [v]

/v/ labiodental, fricativa o contnua, sonora (lletra: v) (v. p. 59)

Tingues el gust de sentir la uni del llavi inferior amb les dents superiors i de tenirels llavis flonjos.


verd vers vetlla pavanavall plovent viure veurevespra ver calvcie devemcavall vi vena xavallagravar nevat tavella velprovncia escrivia govern preveureprimavera enveja vendre clavellcavada favor clavar ventveu vida vila davantvals queviures reveure revistaavet blavor olivera caravana


violent avantatge rovell evitaremvellesa veritat cadver veremavermell vocaci vosaltres vinagrevocal Valncia previsi verdorvianant vellut joventut senyorvolvesprada volar visible violvetlla

75

1.4.3 Sibilants

Sibilants o xiulants es diu especialment dels fonemes [s], [z] (v. p. 59)

1.4.3.1 [s]

/s/ linguoalveolar, fricativa o contnua, sorda (lletres: s, ss, c, i el dgraf format per ts),(v. p. 59)

Adonat que la llengua toca lalvol superior (procura que el contacte sigui moltbreu) i tingues els llavis flonjos.


escadussera ensurt cendra missalsembla passeig alar foscafarcit nus caava dolesforat ress grossor sudpols glaada sostre cossetdissoldre tass mostra ocellserra ceba sotsobre scer accent cel atroreps feli parns salacontrasenya sucre essa tressal temps fus spassat sol pesseta somnisrdid escur dessota cepfinestra tor cim pestravessem cinta dissort setencanyissat assaig emissora vessantesgroguissada hissada cassola senseponcella rossenca suc sortserp soca sorra sordsobre can caar fafal cntim balanc ocell

76


adscripci adscriure eslovacs escritesdev sonora asfxia absolutdistncia absoluci divorci fascinadorabsolutament serena germanes dansacursa falsedat glossa sobresortirpea enciam setembre esperanaassemblea espremuda frescor foscorgessam llessam enyorana mossegadapasserell passes ferocitat

La /s/ sarticula dental quan va precedida o seguida de consonant dental (v. Allfons,p. 99).

Exemples:

(st) hoste els trons

En una parla rpida quan la /s/ es troba en contacte amb una sibilant segent arriba adesaparixer (v. Emmudiments, p. 106).

Exemples:

dos jocs: dojocs