DE CRUYFF A GUARDIOLA
Marc Sánchez Ibáñez
INS Montserrat
Treball de recerca 2014
Dámaris Medrano-Tutora
De Cruyff a Guardiola JA
2
"Si nosotros tenemos la pelota, ellos no pueden marcar"
Johan Cruyff
De Cruyff a Guardiola JA
3
Índex 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ............................................................................................................................ 4
1.1 INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................... 4
1.2 OBJECTIUS ................................................................................................................................................ 4
2. AJAX D'AMSTERDAM (1964-1973) ................................................................................................................ 5
2.1 INFLUENCIA DE RINUS MICHELS .............................................................................................................. 5
2.2 FILOSOFIA DE JOC ................................................................................................................................... 7
2.3 JOHAN CRUYFF ........................................................................................................................................ 9
3. SELECCIÓ HOLANDESA (1974) ..................................................................................................................... 13
4. FILOSOFIA HOLANDESA AL BARÇA .............................................................................................................. 18
5. JOHAN CRUYFF, L'ENTRENADOR ................................................................................................................. 22
6. DE L'ADEU DE CRUYFF A RIJKAARD ............................................................................................................. 29
7. TORNA LA LLUM AMB RIJKAARD ................................................................................................................. 31
8. GUARDIOLA, LA MILLOR ETAPA DE LA HISTÒRIA ........................................................................................ 35
ENTREVISTA ..................................................................................................................................................... 40
CONCLUSIÓ ...................................................................................................................................................... 44
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA ............................................................................................................................ 45
De Cruyff a Guardiola JA
4
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
1.1 INTRODUCCIÓ
Abans de començar a redactar aquest treball, m'agradaria explicar per què he escollit aquest
tema. Sóc una persona molt apassionada pel futbol, i també m'agrada saber què va passar
abans de l'època actual.
Al llarg de la història els éssers humans hem fet servir el futbol per divertir-nos i passar
estones agradables, però té coses sorprenents també, com augmentar la taxa de natalitat en la
ciutat de l'equip campió o fer oblidar la crisis en moltes cases durant 90 minuts a la setmana.
Sembla que aquest esport fa segles que està en funcionament, però en canvi, el primer gran
equip que es coneix és datat de 1950, en aquella mítica selecció Hongaresa de Puskás.
És cert que el primer partit va ser el 30 de novembre de 1872 però no tenia ni molt menys la
transcendència que té en l'època contemporània.
Sense cap dubte el que ha fet que aquest joc sigui el més important del món són els grans
jugadors i equips que hi han hagut des d'aquella Hongria fins al magnífic equip de Pep
Guardiola i Leo Messi, passant per la Naranja Mecánica de Cruyff, els gols de Pelé o les
extraordinàries jugades de Diego Armando Maradona.
Aquest treball està centrat sobretot en el FC Barcelona des dels anys 70, però al parlar de
Cruyff, i de Rinus Michels, el seu entrenador, també seran protagonistes l'Ajax d'Amsterdam i la
selecció Holandesa, dos equips que han influït en la història del futbol i sobretot del Barça
d'una manera incalculable.
1.2 OBJECTIUS
He escollit aquest treball de recerca perquè sé moltes coses sobre el FC Barcelona des de l'any
2008 amb l'arribada de Guardiola, però com enamorat d'aquest equip i principalment
d'aquest esport, m'agradarà molt cercar i descobrir informació des de la segona meitat del
segle XX.
De Cruyff a Guardiola JA
5
2. AJAX D'AMSTERDAM (1964-1973)
2.1 INFLUENCIA DE RINUS MICHELS
Abans de parlar de la influència de Rinus Michels en la filosofia de joc de l'Ajax, haurem de
saber el precedents de l'equip, en quina situació estava quan arriba a la banqueta holandesa,
qui es ell i per què influeix tant en la història del futbol.
L'Ajax d'Amsterdam va ser fundat el 18 de març de l'any 1900.
En els seus inicis era un club modest, sense un gran pressupost. A nivell continental un equip
molt fluix, i impensable que assolís cap mena de triomf a nivell europeu.
Fins al 1965 a les seves vitrines només s’observaven 10 títols de lliga i tres de copa, tots ells a
nivell nacional.
Des del 1960 l'equip estava en clara decadència, fins al punt que havien de lluitar per no
baixar a la segona divisió, situació mai viscuda pels d'Amsterdam.
A la temporada de 1964-65 l'equip holandès semblava clarament abocat al descens,
fins que van prendre una decisió dràstica, fer fora l'entrenador del moment i contractar els
serveis del jove Rinus Michels, ex davanter centre de l'equip, sense cap experiència en el món
de les banquetes, amb molta fama d'exigent. Els que el coneixien deien que semblava un
general militar.
De Cruyff a Guardiola JA
6
Amb aquest caràcter els directius confiaven en que els jugadors espavilessin amb mà dura. El
que no sabien és que estaven contractant a un home que no només feia córrer als jugadors,
sinó que era un geni tàcticament.
No només capaç de guanyar, sinó fent-ho de manera que enamorés al món futbolístic.
Una de les principals idees de Rinus era confiar en els joves de la cantera, amb nomes 17 anys
va fer debutar a un jugador amb un potencial immens de futur, Johan Cruyff.
I ben aviat li va donar tot el pes de l'equip. El jove jugador tenia un talent especial que els
altres jugadors no el tenien però, en canvi, ell no tenia el físic dels altres.
En aquella època el futbol era molt més físic que ara, i sense físic els rivals et passaven per
sobre. Quan només tenia 18 anys li va aplicar un mètode completament diferent que als seus
companys, amb molt més treball de força i resistència que de contacte amb pilota. Aquest fet
va donar peu a que fos anomenat jugador total, pel seu domini en tots els aspectes del joc.
Rinus Michels i Johan Cruyff a la banqueta del Ajax.
De Cruyff a Guardiola JA
7
2.2 FILOSOFIA DE JOC
En la primera meitat del segle XX el futbol no era gens tàctic, els equips només jugaven a l'atac
sense preocupar-se per la faceta defensiva, l'únic objectiu que tenien era guanyar el partit, era
igual que el marcador fos de sis gols a cinc, no importava ni el com ni el per què.
No es jugava ni amb pressió ni amb cap tipus d'intensitat, la majoria dels partits es jugaven a
un ritme més baix que un amistós que podríem veure avui en dia al mes d'agost.
Tot va començar a canviar amb la creació de la Champions League (abans Copa d'Europa ) i la
millora de qualitat de la Copa del Món. Eren competicions on el nivell individual dels jugadors
era molt elevat i els equips que volien obtenir èxits havien de proposar idees més enllà de la
faceta ofensiva, un ordre de conjunt, on no només els defenses defensessin i els atacants
ataquessin, tots tenien a fer diverses funcions dins del terreny de joc.
Els primers que es van adaptar a aquestes noves característiques van ser els dos primers
grans equips que ha donat la història; la selecció hongaresa liderada per Puskás i el Madrid
guanyador de les cinc primeres Copes d'Europa, al cap d'Alfredo Di Stefano, considerat un dels
cinc millors futbolistes que ha donat aquest esport.
Tot va agafar un nou dinamisme amb les idees innovadores de Rinus i el seu Ajax, el joc de
posicions va passar a ser protagonista en la tàctica, quelcom innovador mai vist.
En la primera sessió d'entrenament l'any 1965, els hi va dir als seus jugadors
que jugarien a un estil anomenat pressing fotball, ningú el va entendre, ni els seus futbolistes
ni molt menys la premsa, que amb els anys batejaria aquest estil com futbol total, consistia en
el següent segons el jove entrenador: assetjar sense treva l'adversari per recuperar la
possessió de pilota, i no cedir a cap preu l'iniciativa d'atac a l'equip contrincant; hi havia dos
requisits bàsics: un esperit de lluita inquebrentable i una perfecta preparació física, sense les
quals el sistema era insostenible.
De Cruyff a Guardiola JA
8
Una de les claus del joc era la llibertat de moviments dels jugadors, podíem veure a l'extrem
dret de lateral esquerre o un dels centrals de davanter rematador en qualsevol moment del
partit, això creava dubtes als centrals, acostumats a defensar a l'home, i desconcertats quan un
dels tres jugadors d'atac baixaven a rebre la pilota al centre del camp. Gràcies a aquest fet
comptaven amb constants espais a l'esquena dels defensors i superioritats al centre del camp
per tenir molt més la pilota que els adversaris.
La llibertat de moviments i el joc de posicions només era entès si es complien sempre tres
requisits: la pràctica del fora de joc, per poder tenir la defensa al centre del camp en tot
moment, la pressió alta per no deixar pensar als contraris i possessió de l'esfèrica.
Idees de Rinus Michels explicades per ell mateix:
1- Els contrincants han de ser exprimits al seu propi camp. Congestionar el terreny rival amb
21 homes és sinònim de tancar espais i impedir que juguin amb llibertat.
2- La sortida en bloc dels rivals, quan surten amb la pilota, per nosaltres és una jugada
ofensiva i no pas defensiva. Els hi treiem la possessió amb la màxima velocitat possible.
3- Quan recuperem la pilota en camp contrari, com els defenses han de retrocedir, els espais
que deixen en el seu atac passaran a ser els nostres espais.
4- Cap jugador té una posició fixa. Si un es troba en una part del camp que no li correspon, l'ha
de cobrir exactament igual. Si un atacant es troba en la posició de defensa, ho serà, i a l’inrevés.
5- Tots els jugadors defensen quan el rival tingui la pilota, és imprescindible que ho facin tots.
6- Tots han de tenir el mateix desgast dins del terreny de joc. Només el libero, el creador i el
golejador poden tenir un desgast menor.
El jugador que no sua la samarreta, està condemnant al seu company al fracàs.
Els èxits no van trigar en arribar a la ciutat holandesa d'Amsterdam, després de salvar l'equip
del descens, van guanyar el campionat de Lliga tres anys consecutius, del 1966 al 1968 amb
clara superioritat sobre el Feynoord, el seu etern rival a nivell nacional. Les victòries a nivell
domèstic els hi donava dret a participar en tornejos internacionals, com la Campions League.
A nivell europeu la primera gran victòria es data del 7 de desembre de 1966, contra el mític
Liverpool, l'Ajax va passar de forma literal per sobre dels anglesos, el resultat va ser ni més ni
menys que 5-1. Victòria inesperada que consolidava de manera clar l'estil de Rinus i els seus.
De Cruyff a Guardiola JA
9
Tres temporades més tard van arribar a la primera final de la Copa d'Europa de la història del
club. Després de fer un gran campionat es van plantar a l'últim partit, però el rival, el Milan,
era massa gran per un equip encara immadur per aquella sèrie d'exigències futbolístiques i
mentals, la derrota es va produir per un marcador dolorós, quatre gols a un.
Després d'un altre títol de lliga l'any 70, es presentava a la competició europea amb els seus
jugadors en el millor moment de la seva carrera, tant d'edat com mental, amb l'experiència
dels partits viscuts amb anterioritat.
Un parell de fixatges de renom com Ruud Krol i Neeskens van donar molta més força a l'equip,
i ja units als de Cruyff o Haan van fer de l´Ajax d'Amsterdam campió d'Europa la temporada
1970-71, el 2 de juny a Wembley, Londres.
Sis anys espectaculars precedien l'equip, quatre títols de lliga, dos de copa holandesa, una final
europea i una Copa d'Europa era el palmarès que deixava Rinus Michels abans de prendre una
decisió molt sorprenent, abandonar l'Ajax per continuar la seva carrera al FC Barcelona, equip
en crisis, que feia 14 anys que no guanyava la Lliga Espanyola.
2.3 JOHAN CRUYFF
Hendrik Johannes Cruijff, més conegut com Johan Cruyff, va néixer a Amsterdam el 25 d'abril
de 1947.
Fill de fruiter i de dona de fer feines, va tenir una infància molt complicada des de què el seu
pare va morir quan ell tenia només 12 anys.
A l'any 1957, l'Ajax d'Amsterdam necessitava 300 joves futbolistes pel seu filial. La mare del
jove Johan, que treballava de personal de neteja del club holandès, va aconseguir que agafessin
al seu fill de 10 anys per jugar a les categories inferiors.
Aquí va començar l'idil·li entre l'Ajax i Johan Cruyff.
De Cruyff a Guardiola JA
10
Als 12 anys, per la mort del seu pare, havia d’ajudar en l'economia familiar, va deixar els
estudis i quasi el futbol, sinó fos pel treball de neteja botes i cuidador del vestidor que va
aconseguir dins del club. Gràcies aquest fet podia compaginar el futbol amb la feina.
Va passar per totes les categories inferiors, fins arribar al primer equip el 15 de novembre de
1964, dia del seu debut amb només 17 anys. Va destacar des del primer partit, marcant el gol
de la victòria contra el GVAV Groningen.
No va tenir un lloc fix a l'equip fins un any després, a la temporada 1965-66, amb el general,
Rinus Michels com entrenador.
Era un jove prim i llarguerut, amb molta elegància i tècnica individual, igual de llest dins del
terreny de joc com fora. Els seus canvis de ritme amb la pilota enganxada al peu el feien
imparable pels seus adversaris, frenava i sortia, amagava amb el cos i feia constants fintes per
driblar. Era una barreja entre Di Stefano i un ballarí.
Johan Cruyff amb 18 anys.
La afició es va enamorar ràpidament d'ell, tot i que era molt jove, tenia molt caràcter, era un
líder, no s'espantava davant de cap adversitat.
Aquestes qualitats el van portar ràpidament a convertir-se en un gran depredador de l'àrea,
els seus números golejadors eren espectaculars.
Capaç de marcar tres o quatre gols per partit, la primera temporada va acabar amb 25 gols en
23 partits. Fet que va servir per guanyar la lliga del 1966.
De Cruyff a Guardiola JA
11
Millorava any a any, partit a partit. Al 1967 va aconseguir el seu primer doblet, títol de lliga i
copa dels Països Baixos. 41 gols en 41 partits van ser les seves xifres anotadores de cara a
porteria.
Johan Cruyff era el jugador que li donava forma al dibuix tàctic de Rinus Michels, les idees eren
de l'entrenador i ell era l'encarregat d'executar-les, no s'entenia aquell equip l'un sense l'altre.
Com Pep Guardiola i Leo Messi en el millor Barça de la història.
Si la forma de jugar de l'equip era anomenada futbol total ell no podia ser anomenat d'un altre
manera que no fos jugador total.
Ocupava una posició entre davanter centre i mitja punta, avui en dia li diríem fals nou, era
quelcom innovador i molt difícil de trobar recursos tàctics pels rivals.
A l'any 1968 va guanyar la seva tercera lliga consecutiva. També va ser nombrat millor jugador
neerlandès, com l'any anterior, i com repetiria al 69.
Aquell equip de llegenda només li faltaven títols internacionals, el primer intent va arribar a la
final de la Copa d'Europa del 1969, al mític Santiago Bernabeu de Madrid, el 26 de maig, però
els italians de Milà, van ser superiors gràcies a la seva llarga experiència en grans finals.
Aquella trista tarda de maig a Madrid va servir per no cometre les mateixes errades
en un futur.
La segona oportunitat de fer-se amb l'orelluda va arribar el 2 de juny de 1971 a l'antic estadi
de Wembley, Londres. Lloc immillorable per convertir-se en un gran d'Europa, i així va ser. El
partit va acabar 2-0 pels holandesos, envers al Panathinaikos grec. Tot i que el partit va
començar de manera fabulosa pels interessos de l'Ajax, amb un gol de Dick van Dijk al minut 5
de joc, no va ser gens fàcil guanyar aquella final, no la van sentenciar fins les acaballes, entre
mig bones aturades de Heinz Stuy, el porter, van ser cap dalts, i al minut 87, Arie Haan va
acabar amb el partit i la final.
Johan Cruyff va jugar un gran partit tot i que no va anotar cap gol.
De Cruyff a Guardiola JA
12
Després del partit a Londres, l'entrenador que tant havia confiat en ell i l'havia portat a ser el
millor jugador del món (pilota d'or de l'any 1971), Rinus Michels, anunciava el seu adéu
d’Amsterdam, deixant descol·locat Cruyff i tota l'entitat.
El seu substitut va ser Stefan Kovacs, el seu segon fins aleshores.
Però l'equip que va deixar Rinus no va baixar el nivell, és més, el va augmentar, dos Copes
d'Europa aconseguides pels de Kovacs van ficar l'Ajax en el més alt dels panorames
internacionals, sumades a un Mundial de Clubs i més títols de lliga i copa, van fer d'aquell
equip un autèntic equip de llegenda.
En el paper individual, Johan va destacar molt, sobretot en la final del 1972, contra l'Inter de
Milà d'Helenio Herrera, on va marcar els dos gols del partit i va signar una actuació
extraordinària.
A l'any 1973, l'Ajax d'Amstrerdam volia traspassar Johan Cruyff al Reial Mardid.
Ell que tenia un temperament i un caràcter molt personal, va prendre la decisió de fer el
contrari del que volia el club de la seva vida, va fitxar pel FC Barcelona, rival des de sempre de
l'equip madridista.
Per tant, a l'any 1973, Johan Cruyff i Rinus Michels es retrobaven de nou, però en aquest cas a
Barcelona.
De Cruyff a Guardiola JA
13
3. SELECCIÓ HOLANDESA (1974)
Els precedents de la selecció holandesa de futbol eren molt dolents, per no dir quasi
inexistents.
El primer partit el van disputar el 30 d'abril de 1905, amb victòria per quatre gols a un contra
Bèlgica.
Fins al 1974 la selecció holandesa tenia una mediocre participació en campionats importants,
només dues intervencions a la Copa del Món els precedien, i en les dues no havien passat de
vuitens de final.
Però tot va canviar per sempre, quan al 1974, el ja famós entrenador Rinus Michels, va
començar a entrenar la selecció.
Com havia fet amb l'Ajax, va fer jugar l'equip al pressing futbol des del primer dia.
Comptava amb pràcticament els mateixos jugadors com: Wim Suurbier, Ruud Krol, Johan
Neeskens, Johonny Rep, Arie Haan i el gran Johan Cruyff.
Tots aquests jugadors mencionats van disputar la final de la Copa d'Europa del 1973, i alhora
també eren els titulars del Mundial d'Alemanya.
Rinus acabava de fer campió de lliga al FC Barcelona feia només tres setmanes.
Faltaven nomes 20 dies per començar el Mundial, quan l'entrenador holandès va agafar la
selecció. No tenia temps literal per transmetre la seva filosofia als jugador. Però ho va
aconseguir, guanyant el primer partit 2-0 contra l'Uruguai, amb un gran futbol practicat pels
seus.
Ràpidament aquell equip es va guanyar el nom de naranja mecanica, per la pel·lícula de
Stanley Kubrick, publicada al 1971, que va causar un gran furor a l'època. “Naranja” per
“l'oranje” de la samarreta, i “mecanica” per el ritme i fluïdesa amb que circulaven a gran
velocitat la pilota.
Amb aquest nom és com recordem aquella selecció avui en dia.
De Cruyff a Guardiola JA
14
Una de les claus innovadores era el porter, era quelcom diferent al joc de l'Ajax,
Jonglblod, porter de la selecció, era un geni jugar amb els peus, pràcticament com qualsevol
company. Rinus ho va veure i ho va aprofitar ràpidament, incloent-lo en el joc de posicions, ell
iniciava totes les jugades, amb pilotes als lateral ben oberts.
Aquest fet feia augmentar de manera notaria la possessió, i per tant el rival tenia menys temps
per crear perill a prop de l'àrea.
Els tres marcadors eren Suurbier, Rijsbergen i Krol, tots tres defensaven a l'home, però alhora
tenien llibertat per sortir jugant, i fins i tot fer conduccions llargues.
Suurbier era el més ràpid de tots ells, Rijsbergen el més fort i contundent, i Krol el més bo
tàcticament. Han era el quart defensa, jugava com a libero, la seva funció era ajudar els altres
tres, tenint en compte la seva velocitat i lectura del partit, encarregat de fer la passada al
centre del camp.
Jansen era el migcampista defensiu, en aquest cas migcampista corrector. Tenia molta
capacitat per omplir el camp i protegir als interiors ofensius de l'equip, era l'encarregat
d'apagar els focs defensius si el necessitaven darrera. Va ser una peça clau en el funcionament
de tot el joc col·lectiu.
Neeskens tenia un gran talent arribant des de la segona línia, el que sorprenia molt la defensa
adversària, creant els espais necessaris per als extrems i el fals nou, també posseïa una gran
visibilitat per l'última passada.
A l'interior esquerre jugava Van Hanegem, avui en dia seria l'equivalent a Xavi, amb una
qualitat privilegiada, pensava molt ràpid, delicat amb la pilota i contundent en la rematada.
S'entenia molt bé dins del terreny de joc amb les dues grans figures, Cruyff i Neeskens.
La línia de dalt, estava formada per Rep a la dreta, Rensenbrink a l'esquerra i Cruyff amb
completa llibertat per moure's per tot el camp, i crear perill amb els seus canvis de ritme i
velocitat.
Els seus moviments com a fals nou arrossegaven defenses i obrien espais lliures per les
arribades de segona línia dels interiors, principalment de Neeskens.
Els dos extrems eren els encarregats de donar velocitat i mobilitat a l'última fase del joc.
De Cruyff a Guardiola JA
15
Tots aquests aspectes dels jocs van fer d'aquesta selecció la que per molts és la més completa
de la història. Capitanejada per Rinus Michels, el que deia que el mèrit no era seu sinó dels
jugadors: ”Vaig tractar de transmetre'ls un funcionament basat en el concepte d'ocupar tot el
camp, recuperar la pilota el més a prop de la porteria rival i produir l'atac posterior amb els
jugadors necessaris, independentment del seu numero a la samarreta, i fer els relleus
corresponents. El millor és que els futbolistes ho van entendre, es van convèncer i van
aconseguir els resultats. Tot el mèrit és seu.” va concloure l'entrenador.
El primer gran partit d'aquell equip sense cap dubte va ser en el tercer partit del Mundial,
contra Bulgària. Amb dos gols de Neeskens, un de Rep i un de De Jong.
A la segona fase l'equip jugava pràcticament sol, semblava que portaven jugant tota la vida
junts, tant els mecanismes ofensius i defensius els hi sortien de manera esplèndida quasi
sense pensar.
En aquest cas les víctimes van ser els jugadors argentins. Amb un partit més que espectacular
de Johan Cruyff, per molts el millor partit que va jugar. Va fer circular la pilota a una velocitat
endiablada, frenava i marxava, tocava i sortida, esprintava i marcava. El resultat final va ser de
4-0.
Quique Wolf va declarar després del partit: ”Ha sigut l'única vegada a la meva vida que he
sentit impotència en un camp. Ens han passat literalment per sobre, en especial Cruyff. Són
tant bons que Krol juga de lateral”.
En l'últim partit de la segona fase, abans de la final els hi tocava jugar contra la campiona del
món, el Brasil, prova de foc per veure de que eren capaços els holandesos. La primera part va
ser molt igualada, però a la segona el talent de Neeskens i sobretot de Cruyff va decantar el
partit del bàndol neerlandès.
El partit més important de la història holandesa havia arribat, més que qualsevol Copa
d'Europa de l'Ajax o qualsevol altre partit, era el partit dels partits, el moment dels moments.
Holanda sencera estava enganxada al seu televisor, les places plenes, els bars xisclant
d'emoció, tot estava preparat per iniciar la final contra l'Alemanya Federal, l'amfitriona.
De Cruyff a Guardiola JA
16
Els dos primers minuts d'aquella final reflecteixen a la perfecció la manera que tenien de jugar.
Sense que Alemanya toqués la pilota ni una sola vegada, van signar 17 passades, rapida
circulació, aparició dels davanters al centre del camp per desorientar la defensa, i finalment, el
mestre, el talent, el figura en persona, agafa la pilota al centre del camp, es regateja amb un
gran canvi de ritme a tot aquell que se li fiques per davant, i provoca un penal. Minut dos i
Johan Cruyff ja havia aconseguit que el seu equip anés per davant a la final del Mundial.
Ara bé, tothom coneix la casta i orgull alemany, va empatar Breitner, de penal també, i abans
del descans Muller va capgirar el marcador amb una gran rematada.
A la segona part, Holanda ho va intentar, però es va quedar a un pam de la glòria per culpa de
Sepp Maier, el porter alemany, que va completar una actuació llegendària.
Cruyff va resumir així el partit: “Ens ha desequilibrat marcar tan aviat. Alemanya estava
gairebé vençuda, però aleshores va començar la nostra llarga cadena d'errors. Alemanya no va
guanyar el campionat, nosaltres el vam perdre.
Quatre anys més tard, aquella mateixa selecció, sense Cruyff i Rinus, va tornar a arribar a la
final, però ja res era el mateix, estaven lluny de ser l'equip que jugava com els àngels al futbol.
El 7 de juliol de 1974, a les 17:48 de la tarda, a Munich, contra Alemanya Federal, havia acabat
el cercle daurat del futbol holandes, deu anys meravellosos, on eren el centre del futbol
mundial, l'exemple a seguir per tots els equips del món.
Holanda mai a tornat a viure res igual, al 1974 amb la marxa de Johan Cruyff i Rinus Michels
tot havia acabat.
De Cruyff a Guardiola JA
17
Aliniació de la final del mundial del 1974, de blanc, Alemania Federal, de tronja la selecció
holandesa
De Cruyff a Guardiola JA
18
4. FILOSOFIA HOLANDESA AL BARÇA
El FC Barcelona feia temps que estava en una llarga crisis, de la que semblava que no seria fàcil
sortir-se'n.
Als anys 60, amb Helenio Herrera com a entrenador i Luis Suárez com a gran estrella, va ser
l'última gran etapa del club.
Dos títols de lliga i dos Copes de Fires eren els títols aconseguits en els tres anys que va durar
el tècnic a Barcelona.
Al 1960, Helenio Herrera decideix marxar al Inter de Milà, Luis Suárez, decideix també
continuar la seva etapa com a futbolista en el club milanès. Aquí comença un llarg període de
tristes en els catalans.
Aquesta etapa de foscor coincideix amb una llarga hegemonia de l'etern rival, el Reial Madrid.
En aquets 14 anys, s'han de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 66 contra el
Zaragoza, i una Copa espanyola l'any 1968.
Però, l'equip blaugrana comença a veure la llum amb l'arribada de Rinus Michels al 1971 a la
banqueta culé, l'entrenador campió de la Copa d'Europa tants sol un mes abans, amb l'Ajax
d'Amsterdam, arribava a Barcelona amb ganes d'implantar la seva filosofia en un altre equip i
en un altre ciutat.
Només arribar, va canviar completament la manera de fer del club.
Va ordenar el procés de treball amb entrenaments escrits, va introduir exercicis de possessió
en espais reduïts, va utilitzar camps i porteries petites per fer partidets, va exigir a l'equip
moviment al voltant de la pilota en atac i desplegament físic per la pressió en defensa, va
implantar una filosofia de joc mai vista a Barcelona.
Però tot no va ser un camí de roses, no comptava amb els jugadors òptims per jugar d'una
certa forma. I els resultats arribaven de manera escassa i no de la forma que volia el tècnic
holandes, la primera temporada només van aconseguir una Copa de Fires, i la segona no va
acabar sense cap èxit.
De Cruyff a Guardiola JA
19
Va arribar a fer unes declaracions dient que: “Els jugadors espanyols són uns mandrosos i
renuncien sistemàticament a pensar “. Finalment el seu segell futbolístic va convèncer als
jugadors de la casa com Rexach.
Com en tot equip que practica el futbol total, es necessita el jugador que ho encaixa tot, el
jugador que baixa al centre del camp per crear espais i alhora finalitza les jugades. I aquest
home es deia ni més ni menys que Johan Cruyff.
Johan fitxa pel Barça l'any 1973, després de guanyar la tercera Copa d'Europa amb el club
neerlandès, i ja ser considerat el millor jugador món.
Rinus Michels, abans de l'arribada de Johan, portava dos anys treballant en el pressing futbol,
cada cop els jugadors catalans tenien més clara la manera de jugar, els moviments que tenien
que fer dins del terreny de joc, i que fer en cada moment del partit.
Faltava el talent, el millor jugador del món ja era propietat del FC Barcelona, però per motius
jurídics no podia jugar perquè no tenia els papers de resident.
La temporada comença en agost, i el crack holandès no va poder debutar fins al 28 d'octubre
de 1973.
A l'octubre, quan el anomenat “el flaco”, podia jugar, l'equip estava en les ultimes posicions de
la lliga, semblava que aquella temporada seria un altre temporada sense aconseguir cap títol.
El dia del seu debut, “el flaco” va marcar dos gols, i va contribuir a la golejada per 4-0 contra el
Granada.
De manera formidable des del 28 d'octubre, l'equip no va perdre cap partit més en tota la
temporada, de ser pràcticament l'últim classificat van passar a aconseguir el títol de lliga
catorze anys després.
Entre mig es va viure la que es segurament la primera gran nit de la història barcelonista, un
0-5, al camp del Reial Madrid, amb actuacions destacades de: Hugo Sotil, Carles Rexach, Johan
Cruyff i Asensi. L’aconseguit aquell 17 de febrer a Madrid no es tornaria a viure fins al 1994,
amb ja Cruyff a la banqueta blaugrana.
De Cruyff a Guardiola JA
20
Johan va acabar la temporada amb 24 gols, gran xifra golejadora tenint en compte que es va
perdre tres mesos de competició, entre tots ells va destacar un contra l'Atleti de Madrid, on es
va llençar en planxa cap a la pilota i en una rematada amb el taló es va guanyar el sobrenom de
“l'holandès volador”.
Aquell mateix any va guanyar per tercera i última vegada el premi al millor jugador del món
(pilota d'or).
A la temporada 1974-75, per petició expressa de Cruyff, va arribar a Barcelona, per jugar a
l'equip català, Johananes Jacobus Neeskens, més conegut com a Johan Neeskens, jugador que
havia debutat de la mà de Rinus a l'Ajax amb només 17 anys, i havia sigut el màxim golejador
de la “Naranja Mecánica” en el Mundial que Holanda va perdre contra Alemanya Federal per 2-
1.
Es completava així el trio holandes més important, si no de la història almenys dels anys 70.
Neeskens, Rinus Michels i Johan Cruyff.
Una de les innovacions que va introduir el futbol holandes al FC Barcelona va ser la cantera, en
crear una escola de joves futbolistes, ensenyar-li la filosofia del futbol total des de ben joves, i
aconseguir que molts d'ells arribin al primer equip havent jugat sempre de la mateixa manera.
Aquest era un projecte de llarga durada, Rinus Michels no va poder disfrutar dels fruits donats
per “La Masia”, però si que ha servit per les generacions posteriors.
Avui en dia els millors filials del món formen part de l'Ajax d'Amsterdam i el FC Barcelona.
Gent com Xavi, Iniesta,Guardiola o Messi, han sorgit de les idees imposades al 1971 per Rinus
Michels.
De Cruyff a Guardiola JA
21
Al 1974, amb l'arribada de Neeskens, la gran temporada de Cruyff, i les idees ben implantades
en la institució barcelonista, semblava que tot estava ben dirigit per una etapa històrica del
club. Lluny de la realitat, va ocórrer tot el contrari, cap títol aconseguit aquella temporada va
ser el precedent per a que “el general” abandones el Barça al 1975, després de quatre
temporades i només dos títols.
Al 1976, sense el tècnic holandes, va ser una temporada plena de conflictes entre “el flaco” i el
nou entrenador, Hannes Weisweiler. Tot va començar quan en un partit contra el Sevilla on
perdien 2-0, el tècnic el va substituir pel jove Mir, i va declarar que: “Johan Cruyff no sap jugar
bé lluny del Camp Nou”.
Aquestes declaracions no van sentar bé al crack holandès, que va decidir abandonar el club
català a finals de temporada.
Finalment, amb el suport de l'afició, l'entrenador va dimitir, sent substituït de nou per Rinus
Michels, que tornava un any després de la seva marxa, Johan es va quedar, Rinus començava
així la seva segona etapa a la banqueta del Camp Nou.
En aquesta segona etapa l'equip va jugar millor, però només va aconseguir una Copa del Rei
l'any 1978. Aquell mateix any tant Rinus Michels com Johan Cruyff van deixar el FC Barcelona.
Va continuar Neeskens, protagonista i millor jugador de l'equip que l'any següent conquistaria
la Recopa d'Europa a Bailea, davant d'una gran marea d'afició catalana.
De Cruyff a Guardiola JA
22
5. JOHAN CRUYFF, L'ENTRENADOR
La dècada dels 80, després de l'adéu del trio d'holandesos: Rinus Michels, Johan Cruyff i John
Neeskens, i unes bases que començaven a estar ben consolidades, va ser recordada per les
grans inversions de futbolistes com: Lineker, Shuster i la més important i de renom, Diego
Armando Maradona. Tot i les inversions econòmiques per part del nou president, Josep Lluís
Núñez, l'equip només va guanyar una lliga espanyola, tres Copes del Rei, dues Copes de la Lliga
i una Recopa.
Però en aquesta dècada va ocórrer, la que es segurament del la nit més trista del barcelonisme,
una més que dolorosa derrota en la final de la Copa d'Europa envers l'Steaua de Bucarest, per
penals, a Sevilla.
Després de conflictes entre els jugadors i el president és va decidir contractar els serveis de
Johan Cruyff com a entrenador, amb 41 anys.
Johan, s'havia retirat com a futbolista el 1984, al Feyenoord de Rotterdam. Aquell mateix any,
poc temps més tard, va passar a ser el director esportiu de l'Ajax, la primera decisió que va
prendre va ser remodelar tota l'estructura esportiva de l'entitat per adaptar-la a una filosofia
el més ofensiva possible, i que tingues les bases en la cantera. Va transmetre totes les seves
idees al club neerlandès, fruit del seu treball, del filial van sorgir jugadors que posteriorment
serien campions d'Europa com: Ronald de Boer, Frank de Boerd, Edgar Davids o Clarence
Seedorf.
Els directius de l'Ajax, van decidir que Johan estava desaprofitat de director esportiu, i l'any
1985, va iniciar la seva carrera com a entrenador a l'equip on va viure la seva millor etapa com
a jugador de futbol.
El seu concepte d'entendre el futbol, i les innovacions que oferia tàcticament, van enlluernar
Europa sencera, fins el punt que, un any més tard, va ser nombrat el millor entrenador del
món per la revista World Soccer Magazine.
De Cruyff a Guardiola JA
23
La seva etapa a la banqueta holandesa va durar tres anys, obtenint tres títols, dues Copes dels
Països Baixos i una recopa d'Europa.
Els èxits no acabaven d'arribar com el tècnic voldria i va deixar d'entrenar l'Ajax per, un altre
vegada, com al 1973, fitxar pel FC Barcelona.
Al 1988, amb l'equip català en una forta crisis, arribava Johan Cruyff, amb un esperit salvador
com ja havia arribat en la seva etapa de jugador.
L'holandès volia una renovació de la plantilla, per acabar amb els conflictes viscuts a meitats
dels vuitanta, i iniciar així un projecte futbolístic a llarg termini, amb jugadors nous i que
entenguessin els seus conceptes de joc.
Van arribar el primer any jugadors com Txiki Begiristain o José Mari Bakero, delicats amb la
pilota, intel·ligents en el camp i amb bona projecció física.
Tothom sabia que els inicis no serien fàcils, i així va ser, tot i que la primera temporada van
obtenir la Recopa d'Europa, l'entrenador no estava satisfet.
Havia aprés de Rinus Michels que l'important no es guanyar, sinó com ho fas.
Cruyff com a jugador havia obtingut la perfecció futbolística, havia enamorat a tot el món amb
el seu estil de joc, i volia fer exactament el mateix com entrenador.
Una decisió important seria, al 1989, fitxar Michael Laudrup, el fals nou que ho encaixaria tot.
La segona temporada es guanyaria la Copa del Rey, però encara ni Cruyff i menys la directiva
estaven contents amb l'equip i els èxits obtinguts, i la plaça com a tècnic del Barça trontollava.
Van decidir que continués, i amb l'arribada de Hristo Stoitchkov, l'estiu de 1990, Cruyff
començava ha tenir l'equip que necessitava per practicar el seu futbol total.
La declaració principal d'intencions, va ser ficar Santi Milla, que no media més de metre 75, de
mig centre defensiu, era una declaració de que preferia el talent abans que el físic, fet molt
inusual a l'època. Amb la marxa de Milla al Madrid, Cruyff va seguir fidel al seu estil, i qui va
ocupar la seva posició va ser un jove de la casa, Pep Guardiola, de 19 anys, amb les mateixes
condicions físiques que l'anterior.
De Cruyff a Guardiola JA
24
D'aquesta manera es va començar a confiar en els joves de la casa sense el físic d'un atleta, i es
començava a veure el futbol d'una manera molt diferent.
Una de les novetats que va introduir va ser anomenar cadascuna de les posicions del terreny
de joc amb un número que, convertit en el dorsal de la samarreta, significava el paper del
jugador.
L'1 era el porter, el 2, per al lateral dret; el 3, per al central; el 5, per al lateral esquerre; el 4,
per al migcentre; el 8, per a l'interior dret; el 10, per a l'interior esquerre; el 6, per al mitja
punta; el 7, per a l'extrem dret; el 9, per al davanter centre i l'11, per a l'extrem esquerre.
Això simplificava la manera de transmetre els missatges futbolístics, perquè quan parlava, per
exemple, del quatre, tothom sabia a quin rol es referia.
El 2 i el 5 havien de ser marcadors agressius i ràpids; el 3 era l'home lliure que havia de ser
intel·ligent tàcticament per llegir les cobertures i donar sortida a la pilota; el 4 havia de pensar
molt ràpid, prendre les decisions de forma correcte i trobar solucions senzilles; el 8 i el 10
havien d'estimular el joc de posició amb capacitat de conservar la pilota i associar-se amb
facilitat; el 6 tenia l'obligació d'arribar des de segona línia; el 7 i l'11 havien de ser ràpids a
l'espai, molt profunds, desequilibrants a l'un contra un i generosos en la passada final; i el 9
havia de rematar, però havia de compartir aquesta funció amb associar-se al centre del camp
per crear superioritats numèriques. El nou sovint es convertia en fals nou.
Cruyff en la seva etapa com a jugador, a tot els equips que va jugar, ja sigui l'Ajax, la selecció
holandesa o el Barça, sempre l'estil de joc al qual s'havia vist obligat a complir les funcions
tàctiques, era el 4-3-3.
I en la seva posterior etapa, primer com entrenador de l'Ajax i després a l'equip barcelonista,
va evolucionar el sistema, de forma que fos més ofensiu, passant un defensa al centre del camp,
un 3-4-3, de forma que el partit fos controlat en la seva totalitat pels migcampistes.
Era un sistema de joc ofensiu, ambiciós i revolucionari.
De Cruyff a Guardiola JA
25
Tot el joc es basava en tenir la pilota el màxim temps possible, era necessària per ser ofensius i
alhora defensar-se del rival i negar-li l'opció d'atacar.
Era cap dalt, quan es tenia la possessió, crear triangles per transportar la pilota amb seguretat
per arribar al camp contrari. Tot això eren innovacions necessàries per ser competitius.
Era una idea molt més rígida que la de Rinus Michels, en la que tenies completa llibertat de
moviments, i podien desplaçar-se tant amb pilota com sense pels sectors del terreny de joc
que trobessin oportuns. En canvi en el de Johan, cada futbolista havia de complir un rol
específic i no podia variar gaire aquest. Per exemple, els extrem havien d'utilitzar la línia
lateral i no abandonar-la mai per generar amplitud.
Les jugades acabaven principalment, després de moltes passades, en desequilibris dels
extrems. La idea era efectiva, menys quan la falta de talent no podia amb les defenses
contràries.
Cruyff i el seu pas en les dues etapes, van ser l'origen d'un guió futbolístic que ha canviat la
història del Barça, el factor en el que ha influenciat de manera més clara és en ensenyar a
entendre el joc: als seus jugadors, als entrenadors, als aficionats i als observadors.
De Cruyff a Guardiola JA
26
Que tothom confiés en una única forma de fer, mostrar que els partits es guanyen o es perden
en conceptes merament futbolístics.
Trobar respostes tàctiques quan vas perdent un partit, aquesta és la clau de tot plegat.
El barcelonisme sencer llegeix el futbol d'una mateixa manera, com va dir Romário: “Jo ja miro
el futbol amb els ulls de Cruyff. “
El seu dibuix dins del terreny de joc, el 3-4-3, no era una simple forma de jugar com ho poden
ser moltes, sinó que transmetia molts missatges. Primer, es veia a simple vista que la línia més
poblada era el centre del camp, Cruyff creia que es on guanyaven els partits, era irrenunciable
no tenir un home més en aquesta faceta del joc.
Per tant, com la majoria d'equips atacaven amb dos davanters, ell ja en tenia prou amb tres
defensors.
Quan el rival atacava amb tres davanters els sistema passava a 4-3-3, i el punta tenia la funció
de baixar a ajudar per no perdre la superioritat numèrica al centre del camp.
Les idees eren innegociables, no es variaven davant de res, tenien que ser els rivals el que
canvisin la forma de jugar contra el Barça, i no el Barça qui canviés la forma de jugar depenent
de l'equip que tingués al davant.
Tots els conceptes futbolístics estaven enfocats a l'atac com a solució per a tots els problemes:
per buscar la porteria contrària per fer gols i per tenir un alt percentatge de possessió com a
vacuna defensiva. D'aquí va venir la frase més famosa del tècnic holandes: “Si nosaltres tenim
la pilota, el rival no pot fer gol. Si tenim la possessió, no cal ni pensar en la defensa, perquè
només es juga amb una pilota.”
A la final de la Copa d'Europa del 1994, el FC Barcelona perd per quatre gols a cero, una
desfeta de dimensions gegants. Els jugadors van relacionar la derrota amb una clara errada
tàctica de Cruyff, el qual sempre havia estat fidel a les seves idees, menys aquella nit a Atenes,
el 18 de maig.
Aquell dia, l'equip que entrenava Capello va jugar amb Massaro i Savicevic en punta, mentre
que va omplir el centre del camp amb Albertini i Dasailly com a migcentres, i Boban i
Donadoni com a interiors.
De Cruyff a Guardiola JA
27
El més normal en aquest cas, hagués sigut jugar amb tres defenses i quatre homes al centre del
camp, però en canvi va invertir els termes.
Ferrer, Koeman, Nadal i Sergi van formar la línia del darrere i Guardiola, Amor i Bakero van ser
atropellats al mig camp.
Les consignes defensives eres poques i simples. Es basaven sobretot en la correcció dels espais
a l'esquena dels davanters, per això el porter tenia l'obligació de jugar fora de l'àrea.
La segona consigna, era l'aplicació del model holandès de marcar a l'home individualment.
Tots els jugadors tenien un home concret al que defensar, fet que comportava conseqüències
negatives. Per el desgast físic al que estaven sotmesos, L'elecció de la defensa individual per
part de Cruyff era una resposta a no haver-se submergit en la cultura defensiva. Comportava a
la desorganització, perquè depenies de les trajectòries del rival.
Aquesta faceta afectava la ofensiva, perquè els jugadors es descol·locaven i quan recuperaven
la pilota perdien molt de temps en recuperar la posició.
Tot plegat només era una demostració de pèrdua de poder quan depenies del rival en el
marcatge individual.
Cruyff anava enriquint el model a mida que avançava la seva etapa. Quan el rival va esbrinar
que tapant la sortida de pilota del quatre, obstaculitzava el joc complet de l'equip, va buscar
solucions. Va ser que la passada en llarg dels centrals cap als extrems sigui clau, l'encarregat
d'aquestes passades era Koeman, amb gran qualitat de desplaçament, els receptors a l'espai
eren Stòitxkov i Begiristain.
La primera passada sempre era cap al quatre, davant d'aquesta impossibilitat, era cap als
laterals ben oberts a banda.
Quan més passaven els anys, buscava jugador molt polivalents com: Nadal, Òscar Garcia,
Celades, Popescu o Roger.
Un altre recurs per desorientar el rival era el canvi de bandes dels extrems durant el partit,
perquè el lateral hagués de reprogramar la seva defensa contra jugadors de diferent perfil.
De Cruyff a Guardiola JA
28
A la final de 20 de maig de 1992, contra la Sampdoria a Wembley, acceptava la línia de quatre,
l'equip de Boskov atacava amb Lombardo, Vialli i Mancini contra Ferrer, Nando, Koeman i Juan
Carlos. Així que si el punta baixava al centre del camp, ja tenien les superioritats i els espais
que buscaven.
Aquella mítica nit de Londres va acabar amb un golàs de falta de Ronald Koeman des de 30
metres, així el FC Barcelona es convertia en campió d'Europa per primera vegada en la història.
Van rebre l'apel·latiu de “dream team”, a causa de la mentalitat guanyadora i per la forma de
jugar dels futbolistes, amb figures com: Guardiola, Stoichov, Romário, Koeman, Zubizarreta o
Bakero entre d'altres.
Després de la final de Wembley, la Generalitat de Catalunya concedeix al club la preuada Creu
de Sant Jordi. Aquesta distinció es dóna amb la finalitat de: distingir les persones naturals o
jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la
seva identitat o, més generalment, en pla cívic i cultural.
Del 1988 al 1994, l'equip havia guanyat 11 títols: quatre Lligues consecutives, tres Supercopes
d'Espanya, una Copa del Rei, una Supercopa d'Europa, una Recopa i el premi gros, una Copa
d'Europa. Firmant la millor etapa de la història del Barça fins al moment.
Al 1994, l'equip català perd 4-0 contra l'A.C. Milan la final de la Champions, la dura derrota fa
que comenci l'inici de la fi del “dream team”.
Jugadors com: Zubizarreta, Laudrup, Goikoetxea i Salinas abandonen el club, i un any més tard,
després d'una temporada desastrosa, era l'hora de marxar de: Romário, Koeman, Stòitxkov,
Eusebio i Txiki Beguiristain.
Amb la marxa de tots aquets jugadors, s'havia acabat l'equip de llegenda.
Cruyff va intentar refer l'equip, incorporant a la plantilla nous jugadors com: Prosinecki, Meho
Kodro o Luís Figo, i comptant amb jugadors de la casa com: Celades, Roger i De la Peña.
Els resultats no van arribar, i per primera vegada des del 1988, l'equip no va aconseguir cap
títol. I els enfrontaments constants entre Cruyff i el president, Josep Lluís Núñez, van fer que el
tècnic holandes acabés la seva etapa a la banqueta blaugrana el maig del 1996.
De Cruyff a Guardiola JA
29
6. DE L'ADEU DE CRUYFF A RIJKAARD
Després del tècnic holandès, l'entrenador que va arribar a la banqueta catalana va ser Robert
William Robson, més conegut com Bobby Robson.
Només va estar a Barcelona un any, però va aconseguir ni més ni menys que tres títols, una
Supercopa d'Espanya, una Copa del Rei i una Recopa d'Europa.
L'ombra de Cruyff encara era molt present, l'aficionat culé no estava conforme amb com
jugava l'equip tot i que els èxits esportius eren immillorables.
El nou tècnic angles no va poder suportar les comparacions constants amb el joc del passat.
Els barcelonistes s'havien enamorat d'una idea de veure el futbol i no era negociable un altre.
Bobby Robson, parlant amb Louis Van Gaal.
La decisió va ser fitxar el tècnic de l'Ajax, vigent campió d'Europa, com havien fet amb Rinus
Michels.
Louis Van Gaal, va ser l'home encarregat de continuar amb el futbol de posicions.
L'holandès també era un enamorat de les idees del “pressing futbol”, i va portar molts
futbolistes holandesos per poder aplicar la seva forma de fer al terreny de joc.
De Cruyff a Guardiola JA
30
No va aconseguir reunir els jugadors adequats per practicar el futbol que volia, i en comptes
de canviar una mica el model per tal que els jugadors es sentissin còmodes, va continuar fidel
a les seves idees.
La seva mentalitat rígida el porta a que l'afició no estigués al seu favor, i els constants
conflictes amb la premsa no van ajudar a l'adaptació de Van Gaal.
Tot i així l'equip torna ha guanyar tres títols, repetint en la Copa del Rei, aconseguint la lliga
que feia quatre anys que no passava, i guanyant la Supercopa d'Europa.
Un any més tard, l'any del centenari del club, es tornaria ha guanyar la lliga, últim títol del
tècnic holandès a la seva primera etapa.
Avui en dia se'l recorda principalment per fer debutar jugadors que més tard han estat els
pilars del millor Barça de la història com: Xavi, Puyol, Iniesta i Valdés, tots ells van debutar de
la mà de Van Gaal.
A l'any 2000, Louis Van Gaal abandona el Barça, començant així una etapa de cinc temporades
sense aconseguir un sol títol per part del club català.
L'entitat va entrar en una depressió acompanyada per la desaparició absoluta d'un model
futbolístic que havia portat al club a lo més alt del cim.
Es van començar a prendre decisions molt precipitades i el ball d'entrenadors va ser
imparable.
De Cruyff a Guardiola JA
31
7. TORNA LA LLUM AMB RIJKAARD
Joan Laporta guanya les eleccions a la presidència del Barça al 2003, ressucita el cruyffisme i
aposta per recuperar l'essència del Dream Team que havia enamorat tot el barcelonisme.
Xavi Hernández va declarar: “Vam estar a l'UVI des de la marxa de Figo al 2000 fins a
l'arribada de Rijkaard i Ronaldinho.”
El tècnic holandès va ser l'escollit per recuperar el millor futbol a can Barça.
Rijkaard, com no, tenia la filosofia holandes a les venes, de la seva etapa com a jugador de
l'Ajax, i havent estat entrenat a la selecció holandesa per Rinus Michels a l'Eurocopa del 1988,
guanyada pels neerlandesos.
Però el gruix de la seva carrera l'havia fet al Milan, a les ordres d' Arrigo Sacchi, on va aprendre
a les mil meravelles tot tipus de funcions defensives a la dècada dels vuitanta.
La seva idea era atacar com Cruyff i defensar com Sacchi, en busca de l'equip perfecte.
Només arribar a Barcelona va fer les següents declaracions: “Admiro Cruyff i Sacchi. Són i han
estat dues referències en el món del futbol. Però tots som únics. M'agraden tots dos, però no
vull ser una còpia de ningú.
Les ganes de rescatar l'estil anterior eren tantes, que el nou entrenador es va veure obligat a
recuperar el 4-3-3 tan característics del passat, amb els extrems ben oberts.
La gran estrella de l'equip era sens dubte, Ronaldinho, fitxatge del 2004.
Com el sistema era innegociable, el brasiler només podia desenvolupar el paper d'un dels tres
migcampistes, posició que no era la seva natural.
En aquesta demarcació Ronalidnho no ocupava les zones defensives a les que estava obligat, i
l'entrenador es veure obligat a col·locar un doble pivot i un mitja punta, traint així els seus
idearis.
Buscant solucions, va treure un dels dos extrems per ficar un home més al centre del camp per
tenir més la pilota i defensar de forma més contundent.
De Cruyff a Guardiola JA
32
Va desplaçar al brasiler a la banda esquerra per tal que fes diagonals cap al centre, utilitzes el
xut des de llarga distancia i fes l'última passada. Canviant així la direcció tradicional dels
extrems.
El canvi més important que va fer Rijkaard al Barça va ser canviar la funció del quatre o
migcentre defensiu.
A l'època de Cruyff el migcentre tenia que ser àgil de ment per repartir la pilota, trobar
solucions senzilles i ser brillant en la presa de decisions. Rijkaard, demanava al migcentre que
dominés el joc aeri, llegís molt bé la lectura defensiva per fer les transicions i ocupés una gran
part del terreny de joc, ja no era necessari el talent per repartir la pilota, no es podien prendre
riscos en aquesta zona. Ara la funció del quatre era la de “guardaespatlles”.
Xavi Hernández a les categories inferiors sempre havia jugat de quatre, era el relleu natural de
Guardiola.
L'entrenador li va preguntar al de Terrassa que li semblaria jugar d'interior, Xavi li va dir que
no s'hi veia en aquesta posició perquè no era capaç de regatejar. La resposta va ser la següent:
“Sí que ho ets! Quan fas aquell gir amb la pilota que saps fer tan bé, moltes vegades te'n vas de
l'oponent. Si ho fas a prop de l'àrea, ja tens la passada de gol al davant.”
Amb aquestes paraules el va convèncer i va començar a treballar als entrenaments en la seva
nova demarcació . Tenia que aprendre a veure el futbol d'esquena a porteria i entendre a estar
ben orientat en tot moment.
Aquesta nova posició de Xavi va canviar la història del FC Barcelona.
Al darrere, barrejava un central marcador com Puyol amb un altre amb bona sortida de pilota
com Márquez.
La sortida de la pilota des del darrere no era una assignatura obligatòria. Si es podia sortir
amb pilota controlada genial, però si no, no tenia problemes en jugar en llarg, riscos els
mínims.
Aquest terme als jugadors els hi va costar d'assimilar, estaven molt acostumats des de ben
petits a sempre treure la pilota des del darrere.
Entrenadors com Rinus Michels, Johan Cruyff o Pep Guardiola, són súper fidels al seu estil, es
invariable la forma de jugar passi el que passi.
De Cruyff a Guardiola JA
33
En canvi Rijkaard admirava per exemple, la capacitat del Chelsea de Mourinho per saltar-se
totes les línies de pressió amb un canvi d'orientació cap als davanters.
L'holandès havia après a la perfecció, de la seva etapa a Itàlia, a executar la pressió avançada,
va ser una de les novetat que va aplicar al Barça.
Va utilitzar aquesta via per completar el futbol ofensiu de Cruyff.
Volia una defensa en zona en camp contrari, per reduir i interferir les línies de passada.
Tot i això no va resultar una pressió totalment en zona, hi havia una vigilància individual, però
quan l'oponent s'allunyava el marcador el tenia que substituir per un altre.
Només hi havia un problema en tot això, la pressió només es podia fer a la banda dreta, i mai
per l'esquerre, perquè Ronaldinho era poc sacrificat en la faceta defensiva.
A la fi l'equip va ser precís en la recuperació rapida de l'esfèric, sobretot per la intensitat
d'Eto'o.
Rijkaard als partits importants li agradava jugar amb un equip més defensiu que ofensiu, amb
un centre del camp sòlid que garantís seguretat.
Com a la final de la Champions de París contra l'Arsenal, on van ocupar aquestes demarcacions
tres homes forts físicament com: Edmilson, Van Bommel i Deco.
Ronalidnho i Rijkaard
De Cruyff a Guardiola JA
34
També va intentar introduir la figura del fals nou. Ho va provar amb el crack brasiler, però no
va entendre bé aquestes funcions, no va comprendre que la posició de davanter centre només
era un punt de sortida per infiltrar-se al centre del camp, no on tenia que jugar tot el partit.
Com no baixava al centre a rebre, l'equip perdia la superioritat.
Ni ell es sentia còmode en aquesta posició ni Eto'o entenia abandonar la seva posició per a que
l'ocupes un altre, així que no va prosperar l'idea tàctica.
El 4-3-3 era el dibuix per naturalesa, però molts cops durant els partits, quan Ronaldinho i
Messi iniciaven la diagonal cap al mitja punta, els laterals ocupaven les seves posicions, la qual
cosa deixava només tres defensors al darrera, canviant al 3-4-3 tan característic de l'era Cruyff.
El tècnic holandès va respectar les idees originals del futbol total, però li va afegir rigor tàctic,
sobretot en el treball defensiu.
Va canviar la posició de Xavi a l'interior dret i va canviar la trajectòria dels extrems, entre
altres petits matisos.
Va iniciar el projecte que poc temps més tard agafaria Pep Guardiola convertint-lo en el que
per molts és el millor equip de la història.
En l'àmbit de títols, és van aconseguir dues lligues consecutives, les del 2005 i 2006 , aquells
mateixos anys es van aconseguir dues Supercopes d'Espanya també, i el gran títol que feia 14
anys que el club no aconseguia, la desitjada Copa d'Europa, en un trepidant partit contra
l'Arsenal londinenc, 2-1 en un partit que el barça no guanya fins més tard del minut vuitanta
amb un gol de Juliano Belleti per sota de les cames d'Almunia. Guanyant la segona Champions
League, després de l'aconseguida per Johan Cruyff com entrenador.
Els dos pròxims anys van ser de crisi institucional i esportiva, no es va aconseguir cap títol i
Rijkaard, Ronaldinho i Deco van abandonar el club.
De Cruyff a Guardiola JA
35
8. GUARDIOLA, LA MILLOR ETAPA DE LA HISTÒRIA
Guardiola va rebre la proposta d'entrenar al primer equip del Barça després de portar un any
entrenant al filial. Ningú tenia gaire clar que fos la millor opció, ni ell mateix, però ho volia
provar, intentar-ho. Tenia assumit que si al mes de desembre el feien fora, marxaria a casa
tranquil sabent que ha fet el que li deia el cor.
Hi havia quelcom que li feia ser optimista, i era que l'equip havia acabat a 18 punts del Madrid
la lliga anterior, i els futbolistes agraeixen que algú els hi digui com s'han de fer les coses per
corregir el que ha anat malament i així ell tindria més facilitat per fer arribar les seves idees al
vestidor.
D'entrada va anunciar que Ronaldinho i Deco, dos de les figures de l'equip, no comptaven en el
seu projecte. Creia que iniciant una nova etapa amb nous futbolistes la dinàmica del grup seria
més positiva, i donar el protagonisme a futbolistes de la casa com: Xavi, Iniesta i Messi.
Al principi Xavi endarreria molt poc la seva posició per combinar amb Messi que ocupava
l'extrem dret, Eto'o jugava de davanter centre pur i Iniesta d'interior esquerre.
De mica en mica el pla anava variant, la clau d'aquest Barça eren els canvis constants i
evolucionar el procés.
Eto'o va passar a l'extrem dret, Messi al fals nou, Xavi rebia la pilota més a prop dels centrals
per iniciar la jugada per tal d'arrossegar al seu marcador, allunyar-lo dels centrals i d'aquesta
manera generar espais per Messi a l'esquena dels mig campistes. A l'esquerra Iniesta
mantenia la seva posició natural per poder deixar espais a Henry en el carril de l'extrem i
aprofitar més la banda.
La pretemporada la va fer amb sis futbolistes del planter, entre els que ens trobàvem a Sergio
Busquets i Pedro Rodríguez, dos joves que Pep ja havia entrenat al Barça B.
Era una de les filosofies que havien iniciat Rinus i Johan, i que com no, Guardiola continuava.
Que entrenés al filiar va ajudar molt a que conegués tots els joves de la casa i els hi donés
protagonisme.
De Cruyff a Guardiola JA
36
El tècnic català no era partidari de tractar a tots per igual, i per exemple si creia que Messi
rendiria més al camp si tenia més vacances, li donava. I si hi havia futbolistes com
Ibrahimovich no ho entenia, no tenia cap problema en que abandonessin el club.
El de Sampedor ha evolucionat una idea que va aprendre sent entrenat per Cruyff, és la seva
forma d'entendre el futbol, i vol que tothom la vegi igual.
Un dels seus jugador, Gerard Piqué va declarar que: “El tècnic ens fa entendre el futbol. No
només ens dóna ordres, sinó que també t'explica el perquè. Això et fa ser millor jugador, ja que
saps les raons darrere de les instruccions. Així tot té un significat.”
Ha mantingut les idees del passat, aportant nous matisos i ha transmès el seu inconformisme,
aconseguint que els seus futbolistes entenguin amb orgull el manual tàctic.
La superioritat al centre del camp és la seva obsessió, que no deixa de buscar partit a partit.
Guardiola divideix el futbol en dos parts, el joc interior i el joc exterior. El seu objectiu és
acumular homes per dins per tenir passades lliures a fora.
Per molts equips l'acumulació d'homes al centre del camp pot ser un problema, però els
extrems ampliaven molt bé el camp, creant espais pel centre.
Si la sortida no es agradable des de la zona defensiva, els interiors i el punta tenen l'obligació
d'endarrerir la seva possessió per oferir línies de passada. D'aquesta manera tenen més
homes al centre del camp per jugar la pilota i alhora també per defensar quan perdin la pilota
en la pressió.
És una qüestió de general espais i saber veure on pots tenir superioritats. El rival sempre té
zones del camp més dèbils, i Guardiola és un expert trobant-los. Ell i els seus revisaven
constantment partits dels rivals per trobar aquets punts dèbils.
Cada partit requereix una tàctica diferent, mai et pots conformar en fer el teu futbol i ja està.
La paciència és una de les claus, primer per madurar la jugada, perquè el millor camí no
sempre és el més ràpid, quan jugues a gran velocitats pots caure en la precipitació i cometre
errades que costen partits.
De Cruyff a Guardiola JA
37
Normalment els entrenadors divideixen el joc en sectors: el defensiu, l’ofensiu, el mig camp,
etc... Pep l'entén com quelcom únic, l'entén en la seva globalitat, mai separar la part defensiva
de l'ofensiva, considera que tot es retroalimenta. La defensa depèn de l'atac i a l’inrevés. Si la
defensa no esta bé, el primer que mira és si els davanter han fet bé la pressió, i si els davanters
no fan un bon partit el primer que mira és si els defensen han sortit bé amb pilota controlada.
L'aparició de jugadors entre línies és necessària per la possessió, s'han de general constants
triangles per tot el terreny de joc per tal de desplaçar la pilota
L'equip es sentia còmode instal·lat en camp rival, tot i que era conscient dels riscos que
comportava, una mínima distracció de una de les peces costava un ocasió clara de gol.
Si hi han hagut tan poc equips en la història que han practicat aquest tipus de futbol és per la
dificultat de l'estil, sense els jugadors adequats és impossible.
Xavi va fer unes declaracions dient que el primer que li van dir quan va arribar a can Barça
amb vuit anys va ser: “Aquí no podràs perdre la pilota mai.”
Però tot estava fet amb una intenció: marcar gols.
La defensa no era un objectiu, robar la pilota només és un pas per continuar atacant. El Barça
mai especula, busca el partit de manera ofensiva.
El 4-3-3 és un sistema que garanteix una distribució equilibrada del camp, omple totes les
línies de manera proporcional.
Michael Laudrup, entrenador del Mallorca, després d'un partit va declarar que: “El Barça
t'esgota físicament i mentalment. Ells tenen la possessió i et buiden. No et deixen arribar a
prop ni per fer falta. Quan hi vas, la pilota ja no hi és.”
Pep Guardiola al Camp Nou.
De Cruyff a Guardiola JA
38
Els quatre anys de Guardiola com entrenador del primer equip van ser els millors de la
història del club, en tots els aspectes, guanyaven cada títol que disputàvem, ho feien de
manera esplèndida i tot era un corrent favorable. Es van aconseguir 14 títols de 19 disputats,
quelcom insòlit en el món del futbol: Dues Copes d'Europa, tres lligues, dues Supercopes
d'Europa, tres Supercopes d'Espanya, dos Mundialets de Clubs i dues Copes d'Espanya.
No era el que, sinó el com. Tot el món estava rendit aquest equip, ja havia entrat en el grup
selecte dels cinc millors equips que ha donat aquest esport.
Però tots aquests èxits no es podrien haver donat, sense cap mena de dubte, sense Leo Messi,
per molts el millor jugador de la història.
La clau va ser la demarcació en la que el va ubicar Guardiola, de fals nou.
Al principi, al 2009, el fals nou era el pla B de l'equip.
Aquest concepte tàctic el va aprendre de la seva etapa com a jugador amb Cruyff a la banqueta,
on Laudrup ocupava aquesta posició, i el català creu que amb el danès ocupant aquella
demarcació el Dream Team va viure el seus millors anys.
El fals nou consisteix que, en aquest cas Messi, no jugui entre els centrals rivals, sinó que es
transformi en mitja punta i retrocedeixi per jugar entre línies. D'aquesta manera es convertia
en un migcampista més i alhora tenia llibertat de moviments per buscar la portaria contraria,
la seva principal funcions era que un dels dos centrals el seguis, deixant així l'altre equip amb
un defensor menys.
Messi va declarar a la premsa les paraules que li va dir Guardiola quan li va anunciar la seva
nova posició: Em va demanar que em mogués per la zona del davanter centre i és ideal per
generar dubtes entre els defenses. En realitat, sóc un davanter centre mentider. El tècnic em va
parlar moltes vegades que volia que jugués en aquesta posició. Era perfecte per al nostre joc
en el Barça, perquè gairebé tot es crea des del centre. Jo em deixo conduir pel meu instint.
De Cruyff a Guardiola JA
39
Guardiola no va fer servir el pla B fins al partit clau de la temporada el 2 de maig del 2009 al
Bernabeu. Va dir que en aquell partit per primera vegada Messi tindria que ocupar la posició
de fals nou. Abans del partit, va reunir Messi, Xavi i Iniesta i els hi va dir: “vosaltres tres contra
Lass i Gago teniu el partit d'avui. Si feu bé aquest tres contra dos, hem guanyat el partit.” I així
va ser, el FC Barcelona va aconseguir una victòria històrica, per 2-6. Va ser un rondo a lo gran.
El pla B, va passar a ser el pla A, i durant els tres pròxims anys i fins al dia d'avui, Leo Messi ha
ocupat aquesta demarcació.
Després del 5-0 contra el Madrid el 29 de novembre de 2010, el jugador del Manchester
United, Wayne Roony va declarar: “ Estava sol a la sala d'estar i em vaig posar dret per
aplaudir. Quan va arribar la meva dona em va preguntar què feia. Li vaig dir que era el millor
espectacle que havia vist mai. Va ser increïble.”
De Cruyff a Guardiola JA
40
ENTREVISTA
He decidit fer-li l’entrevista a Joaquim Folguera, entrenador de l’Aleví A del FC Barcelona l’any
2011, per un partit contra l’Atleti de Madrid en que el Barça va desplegar tots els recursos
tàctic, que utilitza per exemple el primer equip o equips històrics com l’Ajax.
Jo: Hola Joaquim, com estàs? Quants anys fa que treballes al FC Barcelona?
Joaquim: Doncs ja fa contant aquest, 5 anys, però també vaig estar quatre com a jugador de les
categories inferiors.
Jo: Què creus que té la masia que no tinguin altres canteres?
Joaquim: L'estil, que l'estil de joc sigui innegociable fa que qualsevol jugador pugui pujar de
categoria en qualsevol moment, i això crea molta facilitat als entrenador. També els valors que
transmet el club, el primer equip té jugadors com Messi, Iniesta, Xavi, Pujol, que son persones
que tot i que han aconseguit tots els èxits del món segueixen sent igual d'humils que el primer
dia, i tot es transmet als jugadors que els volen imitar.
Jo: S'han notat els quatre anys d’èxits en els equips del filial?
Joaquim: Sense cap mena de dubte, abans de guardiola, amb l’excepció de Messi, els últims
jugadors que havien arribat al primer equip eren Iniesta, Xavi i Pujol, això es nota mol més del
que sembla. Amb la confiança que ha donat el Pep a jugadors joves com Busquets o Pedro, en-
tre d'altres com Thiago i Muniesa, Bartra, etc.. ara veus que un nen de 12 anys treballa pen-
sant que d’aquí 7 o 8 anys estarà jugant al Camp Nou, fa quatre anys es veia molt mes difícil,
segur que les generacions que ara tenen entre 8 i 15 anys seran molt millor que les altres.
Jo: Què en penses de la introducció del model per part de Cruyff?
Joaquim: Esta clar que sens ell res de tot aquest mon futbolístic que s'ha creat des de fa anys
no seria possible, es necessària una figura com ell que t'ensenya el camí a seguir, tot el barce-
lonisme li hem d'estar eternament agraïts. Jo he tingut el plaer de conversar amb ell un parell
de vegades i es una persona que transmet futbol, en poques paraules et deixa clar les idees
que pensa. També es molt important que encara estigui vinculat al barça i el puguem veure
per la ciutat esportiva de tant en tant.
De Cruyff a Guardiola JA
41
Jo: Es reconeix la feina feta per Rinus Michels al club?
Joaquim: No es tan reconeguda com la de Johan Cruyff lògicament, però per aquí és nombrat
de tant en tant. M'han explicat, perquè jo no estava al barça en aquell moment, que quan va
morir cap a l'any 2005 crec, a tots els entrenadors dels equips inferiors els hi van ficar un ví-
deo de 30 minuts sobre la seva carrera, tot el que va fer al futbol holandes i les noves idees
que va imposar aquí a Barcelona, sempre serà recordat per la mítica naranja mecánica
Jo: Parlant del partit contra l’Atleti, com vas arribar a la conclusió de canviar la forma de
jugar per aconseguir un millor resultat?
Joaquim: Saltava a la vista que eren molt més forts que nosaltres, i jugant com en cada partit
haguéssim perdut per golejada. I sent fidel a l’estil del club, en un torneig televisat per tota
Espanya, vam decidir entre jo i el marc(segon entrenador) que lo millor era tenir tot el partit
la possessió per reduir els riscos en defensa. Al final no vam poder guanyar el partit però tant
el president com altres tècnics ens van felicitar per la forma de jugar, fins i tot, Gerard Piqué
ens va dir per Twitter que érem els campions morals del torneig.
Jo: Com els hi transmets als futbolistes que buscar un 0-0, al FC Barcelona era positiu?
Joaquim: Home no els hi dius literalment que busqueu un 0-0, encara que sigui el teu objectiu.
Sóm el Barça i hem de guanyar cada partit, però contra jugadors que semblaven que tenien 16
anys contra els nostres de 12 no ho veia viable.
Jo: I per acabar Joaquim, creus que el model del Barça continuarà eternament o
arribarà el dia que es perdre la confiança en ell?
Joaquim: Esperem pel bé del club i de l’esport en general que continuï, trobo necessària les
ganes dels equips ofensiu en creure en una forma de fer. Al cap i a la fi el futbol es un esport de
fer gols.
De Cruyff a Guardiola JA
42
ENQUESTA
Vaig realizar un formulari a gent aleatoria amb la finalitat de comprovar el grau de
coneixement futbolístic en la societat. Anàlisi dels resultats obtinguts:
De Cruyff a Guardiola JA
43
De Cruyff a Guardiola JA
44
CONCLUSIÓ
Aquest treball m’ha ajudat molt de cara a descobrir filosofies de joc del passat, quins
entrenadors han evolucionat més els estils tàctics, quins jugadors han destacat més de la
dècada dels 60 fins avui, etc.
M’ha ajudat a enamorar-me, si cal, una mica més d’aquest esport tan gran i meravellós com és
el futbol.
En definitiva, m’ha agradat molt fer aquest treball, l’he trobat una experiència molt
enriquidora, no tan sols a nivell de nous coneixements, sinó que també m’ha ajudat en com
organitzar-me jo sol, com distribuir i plasmar les meves idees, com buscar informació,
contactes, etc.
A més a més, aquest treball m’ha acabat de decidir a l’hora d’orientar-me professionalment, en
un futur, per un camí o un altre.
De Cruyff a Guardiola JA
45
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
-LLIBRES: Un equip que ha descobert l’eternintat, de Ricard Torquemada.
http://www.futbol-tactico.com/es/leyendas_del_futbol/rinus-michels-el-padre-del-futbol-
total-.html
http://www.futbol-tactico.com/es/leyendas_del_futbol/rinus-michels-el-padre-del-futbol-
total-.html
http://www.elfutbolesinjusto.com/rinus-michels-el-general-que-guio-al-futbol-holandes/
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/cruyff.htm
http://www.worldofjohancruyff.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Futbol_Club_Barcelona
http://www.mundodeportivo.com/20121111/balon-oro/johan-cruyff-futbol-
total_54354384566.html
http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20061101/51288639378/el-dream-team-
de-cruyff.html
http://www.blaugranas.com/wiki/el_dream_team
Recommended
