Transcript
Page 1: Art grec, romà,bizantí i gotic

ESCULTURA HEL·LENÍSTICA

L'escultura hel·lenística avarca des de finals del segle quatre anys al segle dos aC es

caracteritza per l'excel·lent qualitat tècnica de les seves obres immillorable i una gran

varietat en quant a temes. Temes que apareixen a l’hel·lenístic:

Pathos: Patiment fruit de la passió descontrolada.

Terror

Mort

Por

Passió amorosa

Representació de la vida quotidiana

Escenes humorístiques poc respectuoses amb els déus

En general s'opta per composicions complexes amb molts personatges, molt moviment i

amb un contingut teatral és bo sorprendre i impactar a l'observador si és necessari és

renunciar a la bellesa i la harmonia.

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Autor: agesadre i els seus fills. Taller a la illa de

rodes.

Cronologia: Finals del s. IIL principis de II aC.

Tipologia: escultura exempta

Material: original en bronze; copia romana en

marbre

Estil: grec hel·lenístic

Tema: mitològic

Localització: museu vaticà, roma.

Anàlisi formalAl grup escultòric de Laocoont i els seus fills ens presenta altres personatges, un home

madur en posició central, barba i amb la cara lleugerament mirant cap a dalt i dos homes

més joves, un a cada costat. Els tres personatges estan nus amb posicions molt forçades

intentant deslliurar-se de dues grans serps què els atacaquen. El personatge situat a la

dreta ja està pràcticament vençut i cau cap al darrere, el jove de l'esquerra és una mica més

Page 2: Art grec, romà,bizantí i gotic

gran i aixeca un peu per intentar lliurar-se de l'animal. La obra presenta unes línies

compositives molt complexes que contribueixen a la sensació de moviment. Per una banda

els personatges s’ordenen formant un triangle o piràmide que reforça més per les mirades

que els dos joves dirigeixen a l’home adult. a part d'això l’obra presenta tres línies diagonals

que li donen equilibri i moviment, les diagonals surten cap a l'exterior donant lloc a una

composició centrífuga a més de les figures dels nois joves és desplacen cap endavant i

endarrere contribuint a la sensació de dinamisme de tot el conjunt.

El treball anatòmic és d'un naturalisme i una exactitud molt notables i resulta especialment

impactant en el cas de l’home madur. La postura forçada d'intentar lliurar-se dels animals

contribueix al lluïment del treball anatòmic. Tot el cost està en acció i això a més a més

reforça el dinamisme. També és molt interessant com els autors han fet cossos en diferent

grau de maduresa pels dels dos fills, gran té un cost d'un atleta adolescent mentre que el

més jove té unes característiques una mica més infantils.

Tot el conjunt resulta enormement expressiu és molt interessant el joc de mirades dels nois

cap a l'adult, no retorna la mirada, sinó que mira i crida desesperat cap al cel. Les cares

representen pànic, angoixa, dolor físic però és especialment significatiu el treball que s'ha

fet en el rostre de l’adult, tot el rostre està en tensió amb una concentració de la força en la

zona del front, i aquesta Tensió encara s'accentua més amb la tècnica del trepà. L’ús del

trepà crea unes ombres i llums amb el rostre i els cabells que accentuen el dinamisme del

gest del personatge. L'escultura intenta comunicar el Pathos.

La talla de marbre que ens s'ha quedat presenta una qualitat tècnica esplèndida tant pel que

fa la talla de marbre, com l'ús del trepà, com la aplicació de la polimentació, per obtenir

diferents graus cromàtics.

InterpretacióL'obra representa una escena mitològica relacionada amb el mite de la guerra de Troià

segons la qual el sacerdot Laocoont que tenia El do de la profecia va avisar els

Conciutadans troians que el cavall de Troià portaria la destrucció de la ciutat s'hi entrava

dins d'aquesta.

Posidó i Atena que estaven a favor dels grecs el van castigar fent sortir una serp del del mar

què el va matar a ell i al seu fill, agesadre multiplica el número de fills i de serps per poder

fer una composició més complexa La història de la Laocoont va ser força tractada en la

literatura grega i arribar fins i tot a Virgili que la reprodueix a l’Eneida.

Per altra banda el sentit simbòlic d'aquesta obra va més enllà de l'anècdota mitològica.

Laocoont representa la impotència de l’esser humà al davant Del dolor i de la seva

consciència estar a punt de morir.

La funció del Laocoont no està clara pot ser original havia estat una ofrena per algun

temple, o pot ser va ser destinada a decorar un lloc públic. La còpia romana va ser trobada

al palau de l'emperador Titus, Es desconeix l'origen, si va ser saquejada o un encàrrec de

l'emperador, en qualsevol cas formava part de la decoració. segons algunes teories potser

havia decorat la domus àuria de l'emperador Neró.

Page 3: Art grec, romà,bizantí i gotic

ConclusionsAquest grup escultòric és probablement la millor representació de l’ art grec hel·lenístic, les

característiques més espectaculars de l'estil: Composició complexa, dinamisme, enorme

qualitat tècnica, interès per la representació del Pathos. L'escola de rodes a la qual

pertanyia Agesadre és caracteritza per aquesta recerca del moviment i la complexitat

tècnica.

Com a influències anteriors es podria destacar una línia d'escultors interessants, de Miró el

moviment , Scopas en Pathos i de Praxíteles la perfecció tècnica.

Per suposat el Laocoont va ser una influència molt fort en el període Hel·lenístic i en alguns

aspectes de l'escultura romana. La influència més important però voldria parlar del sèu

redescobriment al segle XVI, Va ser retrobat entre les restes del palau de Titus i es va

avisar a l'escultor miquel Àngel Buonarroti Perquè veies la troballa, va veure la importància

de la obra i el va fer traslladar al palau del bisbe de Roma. Miguel Ángel va estudiar molt

aquesta obra, va quedar fascinat amb el tractament anatòmic, la composició violenta i la

força expressiva de les cares. El Seu concepte de “terribilità” provem bona part de l'estudi

d'en Halcón.

més tard en el barroc escultors com Bernini apliquen les composicions d'expressivitat i

tècniques influenciades per l’hel·lenisme, i sobretot d'aquesta obra en particular.

ESPINARI

Autor: Anònim

Cronologia: III-II A.C

Tipologia: escultura excepte

Material: Versió romana en marbre

Estil: grec hel·lenístic

Tema: anècdota o quotidiana

Anàlisi formalL’espinari representa la figura d'un nen assegut a un tronc una roca, amb un peu posat

sobre el genoll inclinat sobre si mateix intentant treure una espina o objecte que li fa mal.

El nen està nu i un dels principals mèrits de la obra és el naturalisme del cos infantil. la

composició és centrípeta, totes les línies del cos van al centre, el resultat és l'absència de

moviment, una sensació de quietud.

Page 4: Art grec, romà,bizantí i gotic

El personatge està en cinisme molt atent al que està fent amb la qual cosa no poden no

podem dir que sigui molt expressiu. L’ Interès per la bellesa s'ha perdut a favor d'un tema

anecdòtic.

InterpretacióEs tracta d'un tema anecdòtic, intranscendent propi Davant les escoles escultòriques del

Hel·lenístic. Aquest tipus d'obres es destinava sempre a la decoració de cases particulars. U

el tema de l’espinari va tenir molt èxit i va ser repetit amb tècniques i èpoques molt diferents

GALATA MORIBUND

Autor: Epígon

Cronologia: S II aC

Tipologia: escultura excepte

Material: original en bronze; copia romana

en marbre

Estil: grec hel·lenístic

Tema: gerrer vençut

Localització: Original: Altar de Zeus a

pergam. Actual: Museus capitolins a roma

Anàlisi formalL’obra representa la figura d'un home assegut a terra nu, envoltat d’armes, recolzat sobre el

Seu braç dret, amb el braç esquerre es tapa una feina feta a la cuixa però té un altre

sagnant al costat, l’home té els cabells espessos i el bigoti propi del poble galata,i al coll

llueix un torquen el collaret tradicional dels pobles d'origen celta, només els guerrers

portaven Torquens.

La composició ens presenta un triangle irregular amb el vèrtex al cap de l’home i la base

entre la seva mà i el seu peu. No és un triangle equilàter amb la qual cosa és potencia la

sensació de moviment.

En treball anatòmic es prou exacte i a més a més s'acompanya de molts detalls realistes

com les armes, o la joieria. No es busca representar un cos d’atleta perfecte, però si

escolto més recte està en forma però que ha estat ferit. El cos i la cara són molt expressius

amb una expressió continguda entre l'honor i dignitat davant de la mort.

Page 5: Art grec, romà,bizantí i gotic

A nivell tècnic la còpia romana presenta una gran qualitat i aplicar tècniques com la

Polimentació° per obtenir efectes cromàtics molt visibles en la cabellera o el bigoti per

exemple.

InterpretacióAquesta obra juntament amb altres pertany a la sèrie dels vençuts que ens van col·locar en

el pati central de l’altar de zeus a pergam. Els vençuts representen guerrers del poble gàlata

que havíem preferit la mort a se fets presoners de l'exèrcit de Pergam. El suïcidi en

aquestes circumstàncies era molt habitual en aquests pobles. Era la primera vegada que es

tractava el tema dels vençuts d'aquesta manera, tradicionalment els pobles dels vençuts

eren representants febles i amb defectes físics, demanant Misericòrdia, Pietat però la sèrie

dels gàlates tracta d'una sèrie de vençuts amb respecte recordant la seva valentia i dignitat.

Això accentuava més el valor de la victòria de pergam sobre Galàcia.

El tema relacionat amb el Pathos propi de l’ hel·lenisme, es tractar el tema de la mort D'una

mort acceptable és representa l’acceptació del destí.

Conclusions

El gàlata moribund és un exemple excel·lent d'estil Hel·lenístic sobretot de la via hel·lenística de l'escola de Pergam interessats en la representació del Pathos. Aquesta obra

no és tan dinàmica com altres de la mateixa escola a tot i així n'és un bon Representant.

NIKE DE SAMORTACIA

Autor: Esta atribuïda pitroclit de Rodes

Cronologia: Segle II aC

Tipologia: escultura excepte

Material: marbre de la illa de Paros

Estil: grec hel·lenístic

Tema: mitològic

Localització: museu Louvre, Paris. Original: santuari del

cavirs a la illa de Samotràcia.

Anàlisi formal.L'escultura presenta una figura femenina, vestida amb ales i amb parts del cos perdudes,

com ara el cap. La composició està basada en línies diagonals què van dels peus al pit de la

figura i del pit a les ales, d'aquesta manera la figura es disposa en una posició d'avançada

Page 6: Art grec, romà,bizantí i gotic

simulant que Vola idea que va reforçada per la disposició de les robes cenyides al cos a la

part central i que es pleguen soletes cap enrere, donant sensació de velocitat. El treball dels

plecs es molt important I és pràctica la tècnica dels draps molls que mostren el cos que hi

ha a sota especialment a la zona pectoral i per abdominal.

El naturalisme és molt gran i el cost Aragon a mostra clarament la recerca de la bellesa i

l'harmonia. La disposició del curs i la roba és molt expressiva encara que per manca del cap

no permet donar dades sobre la expressivitat facial.

TALLA DE MARBRE

La característica més notable d'aquesta obra és el dinamisme, la sensació de moviment.

Aquesta sensació de moviment Venia reforçada pel fet de que la obra estava col·locada

sobre un pedestal què simulava la proa d'un vaixell aquest pedestal col·locava el públic amb

una Posició d'inferioritat respecte a l'escultura, amb la qual cosa la sensació de vol quedava

reforçada.

Tot sembla indicar que el pedestal està per sobre una mena de font que reflectia l'escultura

a l'aigua. En qualsevol cas aquesta obra estava pensada per aconseguir un efecte teatral,

impactant sobre d'espectador.

InterpretacióLa nit què del Samotràcia representa la figura de la victòria, nike en grec, una deessa que

era filla de zeus i que moltes vegades era identificada com a Atens, era la deessa de la

guerra.

La nikè Era representada amb malles per recordar que la Victòria canviar de bàndol amb

molta freqüència. Tot fa pensar que aquesta obra va ser una ofrena de la illa de rodes va

oferir al santuari dels cavirs a Samotràcia per recordar una victòria naval contra els perses

que va tenir lloc els principis del segle dos aC en aquest sentit és significatiu que la Victòria

estiguera representada sobre un vaixell com si acabes d’aterrar i estigues conduint l'exèrcit

contra l’enemic.

La funció d’aquesta obra es doble, funció votiva per donar gracies als déus, funció

commemorativa y de demostració de poder.

ConclusionsLa nikè de Samotràcia és una obra que presenta les millors característiques del període

hel·lenístic i especialment de l'escola De rodes, escola a la qual pertany el Laocoont i els

seus fills. L’escola de Rodes per la seva qualitat tècnica i el gust per les composicions

complexes i la recerca del dinamisme i del Pathos.

Aquesta obra porta més enllà el tema de nikè que ja s’havia treballat amb freqüència al

període clàssic i que progressivament s’havia fet més carregat de sensualitat sobre tot en el

treball del cos com es el cas de la Nike de la sandàlia del segle IV.

Page 7: Art grec, romà,bizantí i gotic

Aquesta obra va ser molt influent sobretot en art francès del segle XVIII i XIX tenim

referencies d’obres com ara la llibertat guiant al poble de Delaroix i també obres futuristes

com ‘les formes úniques de la continuïtat de l’espai’ de Umberto Buccioni.

TIPOLOGIES EDILICIES.

Edificis destinats a l’oci.

Teatre: Edifici tancat

No buscaven pendents per fer teatres.

Semicircular del tot.

Vomitòria: Conjunt d’entrades i passadissos de sortida a

les grades.

Obres teatrals de drama.

Amfiteatre:

Ovalat

Càvea dividia en tres: Immacàvea, Media càvea,

summa càvea

Dividides jeràrquicament

Es feien lluites entre animals , lluites contra animals

(veatinone), Lluites de gladiadors per equips, Naumàquies

(representacions de batalles navals, s’inundava l’arena i

entraven vaixells de baix tamany.)

Circ: Es feien carreres de quadrigues.

La tribuna esta davant de la línia de meta

Carceres: es guardaven els cavalls i es preparaven els

aurigues

Sina: Divideix el circ en dues zones per donar voltes.

L’auriga que guanyava sortia per a la porta triumphantus

Page 8: Art grec, romà,bizantí i gotic

ART ROMA

SARCÒFAG DELS ESPOSOS

Autor: desconegut

Cronologia: s VI aC

Tipologia: grup escultòric exempt

Materials: terracota policromada

Estil: etrusc

Tema: funerari

Localització: Original: Necròpoli de Cerveteri / Actual: museu nazionale di villa giulia, roma.

Anàlisi formalEl sarcòfag dels esposos és una peça de terra cuita que té forma de Kline sofà per sobre

d'aquesta apareixen dos personatges vestits, home i dona, l’home pel darrere de la dona

posant-li el braç dret sobre l'espatlla en actitud protectora aquest gest és un estereotip

habitual per indicar una relació de matrimoni. La dona te el braços avançats com si estigués

explicant alguna cosa amb la mà esquerra l’home mostra a la dona el Seu acord amb el que

diu. La dona porta una túnica llarga i està calçada amb una mena de sabatilles acabades be

punta que semblen molt adornades.al cap porta una gorra ajustada i tant ella com l’home

presenten un pentinat de trenes força detallat. La composició. Es simple forma un triangle

amb una base molt amplia marcada pels cossos dels dos personatges això dona sensació

d’estabilitat i quietud.

L’únic moviment situaria a la gestualitat de la dona.

Els cossos no són massa naturals, hi ha una certa desproporció entre la part superior i

inferior del cos i la representació anatòmica no és massa realista. Les cares són més aviat

rígides amb un berenar amb una gran tendència de simetria, ulls ametllats i un Petit

somriure que recorda al arcaic de l'escultura grega. En aquest sentit la cara està mancada

d'expressió i hi ha un cert hieratisme. L'expressivitat de l'escultura prové de les mans molt

realistes i de com els dos personatges interactuen entre ells.

La terra cuita és treballa mitjançant modelatge i després les peces passaven al forn per

coure. Tu aquesta peça estava policromada tot i què no han arribat a avui dia.

Page 9: Art grec, romà,bizantí i gotic

InterpretacióAquesta tipologia de sarcòfag era molt freqüent en Etruria les parelles volien ser enterrades

juntes i per tant el sarcòfag es tornava a obrir i a omplir quan moria la persona que havia

quedat vídua. És suposa que els representava el matrimoni participant en el Seu propi

banquet funerari i un detall interessant és que la posició i la gestualitat de la dona implica

una igualtat social poc freqüent a les cultures antigues.

Els banquets funeraris són un tema habitual dins de l’art Etrusc tant en escultura com en la

pintura. En aquests banquets no hi ha han diferencies entre les activitats de vius i morts. Els

morts és representaven portant una vida plàcida, al vespre. En aquest període en Etruria

era la potència més important de la península itàlica, controlaven Roma i de fet els seus

monarques eren reis de la zona llatina.

Conclusions

El sarcòfag dels esposos és l'exemple més important de l'escultura funerària Etrusca,

representa també una de les tipologies de sepulcre més freqüents, La dels sepulcres de

parella. Moltes característiques formals recorda l'escultura grega arcaica Peces com el

kouros d’Anavysos presenten trets facials i corporals semblants a l'escultura etrusca, són

parells en el temps i segurament hi havien influències. L'escultura etrusca però sempre va

ser més expressiva i va estar més interessada en el moviment que les peces gregues

arcaiques.

AQUEDUCTE DE LES FERRERES

Títol: Aqüeducte de les Ferreres.

Autor: Desconegut.

Cronologia: Segle I aC

Estil: Romà Republicà tardà.

Tipologia: Aqüeducte.

Materials: Pedra calcària local (saldo).

Localització: Barranc dels arcs, Tarragona.

ANALISI FORMAL.L’ aqüeducte de les Ferreres era el lloc per on tota l’aigua del riu passava fins al desguàs a

la ciutat. Els elements de suport del tram aeri del aqüeducte eren els pilars de la base que

sostenen els arcs de mig punt inferiors que alhora sostenen una plataforma amb els arcs

superiors.  El material utilitzat eren carreus rectangulars de pedra. L’ aqüeducte està

construït per carreus rectangulars col·locats en sec. Els pilars inferiors estan formats per

Page 10: Art grec, romà,bizantí i gotic

fileres de carreus esglaonats que formen piràmides truncades coronades per cornises des d’

on arrenquen els primers arcs de mig punt, que acaben en una plataforma des d’ on

s’aixequen els pilars superiors que tenen forma de prismes rectangulars, sobre els quals

s’aixequen els segons conjunts d’arcades de mig punt. Tots els pilars tenen una arrencada

comuna de dos arcs que fan que l’estructura sigui molt més forta. Damunt de l’arcada

superior esta el canal  per on circulava l’aigua entre dues parets de pedres arrebossades

amb argamassa. El canal es va construir amb morter impermeable fet de calç i ceràmica.

Quan l’aigua arribava a la ciutat era recollida i depurada amb un gran dipòsit i després es

distribuïa per la ciutat amb una xarxa de canonades de plom.

INTERPRETACIÓ.Molts ponts estan envoltats de llegendes medievals, tots tenen en comú que el diable hi és

present i que hi ha una ànima en joc.

La de Tarragona deia que un constructor ja havia aixecat dues rengleres però un fort

temporal va fer caure la construcció. El constructor va invocar el dimoni perquè l'ajudés ja

que només amb les seves arts malignes podia fer un pont que resistís tots els

temporal durant anys.

Satanàs va aparèixer i li va dir que ell aixecaria el pont en una nit a canvi de l'ànima del

primer que begués l'aigua de l'aqüeducte.

L'endemà el pont estava construït i el dimoni estava esperant a l'altra banda esperant que li

fos lliurada la víctima, però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i al

fina la recompensa que va obtenir Satanàs va ser el pobre animal.

La funció útil és la d’abastir d’aigua tota la ciutat de Tarragona tot i que hi havien dos més.

La funció simbòlica era propagandística de l’Imperi romà que feia arribar els seus avenços

tècnics a tots els indrets de l’ Imperi i d’allà on conquerien territori, ja que es tractava

d’unificar l’ Imperi i fer que totes les ciutats s’assemblessin a Roma.

CONCLUSIONS.L’aqüeducte de les Ferreres va servir con a model a seguir en els altres ponts, que

demostra la supremacia de l’imperi romà i l’estil del romà imperial. El podem comparar amb

l’aqüeducte de Segòvia. L’aqüeducte de les Ferreres va ser el primer aqüeducte construït

superposant arcs.  

Page 11: Art grec, romà,bizantí i gotic

MAISÓN CARRÉE

Autor: desconegut

Cronologia: Finals s. I aC

Tipologia: temple

Material: pedra calcaria

Estil: roma imperial

Localització: Nimes, franca

Anàlisi formalLa Mesón Carreu és un temple de planta rectangular d'ordre corinti, hexàstil, pròstil, Pseudo

dípter esta construït sobre un podi amb una escalinata que permet accedir a la façana en la

pronaos del temple. Interior és molt senzill, hi ha una pronaos força profunda i una naos que

possiblement presentava divisions interiors amb fusta. Les columnes corínties suporten un

arquitrau de tres platabandes i a sobre de l'arquitrau un fris continu amb decoració vegetal.

La coberta a doble vessant generava un frontó a la façana i un frontó posterior, la decoració

del frontó avui dia s'ha perdut a la zona de renous, el exterior és cobert per mitges columnes

que recordaven a la Peristalsi dels temples grecs i trencava amb la monotonia del mur pla.

InterpretacióLa Mesón carrer és un temple que estava situat al fòrum de la ciutat en Nimitz a França i

què havia estat encarregat de construir per ordre del Agripa que en aquell moment era el

governador de la galia Narbonense, el temple va ser fet en honor a l'emperador august i la

seva família i estava dedicat a la deessa romana i probablement algun membre de la família

imperial.

La primera funció d'aquest edifici és religiosa però és molt més important que la funció

política. U en cada ciutat important de l'Imperi hi havia un temple com aquests, molts d'ells

han estat dedicat a l'emperador, la família imperial o a Roma. Per tant aquests aquestes

construccions formaven part d'una propaganda de romanització de l'Imperi. Els romans

volien unificar culturalment tots els territoris que formaven part de l'Imperi donant-los uns

símbols, uns edificis similars, Què penetressin d'una certa forma de vida clarament romana.

CONTEXT HISTORIC

Els primers anys de l'Imperi romà en època de l'emperador august, que coincideix amb una

forta expansió de l'Imperi en un període de la Pau d’august que va venir després d'una sèrie

de victòries militars que van assegurar la submissió de pràcticament totes les províncies

romanes.

Page 12: Art grec, romà,bizantí i gotic

ConclusionsLa meisson Carre És un exemple clàssic de temple de l'època imperial romana. Al llarg i

ample de tot l'Imperi es van construir centenars de temples com aquests.

En aquest model de temple es reuneix la tradició etrusca visible en la utilització del pòdium i

en la profunditat de la pronaos, Amb la tradició grega i la utilització de mitges columnes al

voltant de les naus que intenten simular la Peristalsi. Aquest temple va ser model per a la

construcció de molts altres al llarg de l'Imperi i també es va intentar utilitzar com a model de

referencia en el període neoclàssic Francesc, en obres com la Madeleine.

COLOSSEU ROMA

Autor: Desconegut

Encarregat per l’emperador flavi vespasià

Cronologia: s I dC

Tipologia: amfiteatre

Materials: blocs de marbre, formigó, maó, pedra i

estuc

Estil: roma imperial

Localització: roma

Anàlisi formal.El cosseu es una construcció enorme de planta oval d'uns 500 m de diàmetre i quatre

plantes sobre terra, quatre plantes visibles i algunes plantes Situades sota terra tortura de

les clavegueres s'organitzava en base a voltes de canó anulars, aquestes voltes de canó

estaven intercomunicadors tant pel que fa en els diversos pisos, com en els passadissos i

L'accés a l’ exterior (vomitòria) tenien capacitat per a més de 50000 espectadors, En aquest

sentit era l'amfiteatre més gran que s'havia construït mai.

La Arenals cobrirà tota una sala subterrània. On estaven necessaris per esclaus, per

animals i on hi havia magatzems, ja ho veuràs gladiadors també és bestial, també hi havia

un seguit de sensors que connectaven amb tram pilles que permetien l’ entrada de l'animal

o als homes perquè sortissin directament a l'arena en mig de l'espectacle.

Un cop consolida l'estructura es va construir al voltant de gran façana que encara està

connectada amb l'edifici que és una mena de closca, és a dir, una mena d'obertura

independent de l'estructura central. Aquesta façana presenta quatre plantes: les tres primers

plantes tenen 80 arcs cadascuna , la planta baixa és d'ordre jònic, la segona planta d'ordre

Page 13: Art grec, romà,bizantí i gotic

corinti I de darrera planta ,la planta superior, estava decorada amb pilastres cegues, A la

part de l'equip hi havia un sistema de màstils que aguantaven un velàrium. el velàrium

cobrirà tot o part de l'edifici A les hores de més sol i pluja.

La primera a la segona planta presentaven estructures exemptes, sota cada art 160

esculturals divinitats i després en total. U saps de la planta baixa donaven accés al conjunt

de gotes i passadissos. Aquest amfiteatre estava preparat per a la celebració de

naumàquies que eren lluites navals.

InterpretacióQuan l'emperador Vespasià arriba al poder ordenar construir en uns terrenys on havien

estar el els llacs de la Domus Àuria de Neró un gran amfiteatre on el poble de Roma podia

gaudir d'espectacles de lluita. Els romans van anomenar amfiteatre Flavi Ens recorda

donaven amb figura daurada que hi havia al mig de l'emperador nero que hi havia en el

centre de llac avants de ser destruit.L'any 80 l'emperador Titus successor de l'estació

inaugurar aquest és aquest edifici amb 100 dies de llocs gratuïts pel poble.

L'amfiteatre Flavi compleix una funció vinculada a l’oci i l'espectacle Perquè allà s'oferiran

lluites d'animals, lluites entre homes i ocasionalment feien Naumàquies. Els espectacles

acostumen a ser gratuïts, eren pagats per una persona important que precedia els jocs. Tots

els seients es distribuïen segons l'escala social.

Per suposat el coliseu té una segona funció plenament propagandística, anunciava el canvi

de política dinastia Flàvia, serà una política que estarà més pendent de les necessitats del

poble especialment en comparació amb l'emperador nero, en aquest sentit va ser molt

significatiu que s'utilitzés com a terreny de construcció les zones dels jardins i llacs de la

domus Áurea.

Per altra banda la rapidesa de construcció, la grandària de l'edifici, la qualitat de la

decoració volia demostrar el poder d'una nova dinastia a més, durant la inauguració de l’

amfiteatre l'emperador Titus va oferir el poble romà 100 dies de jocs gratuïts

ConclusionsL'amfiteatre va ser una tipologia constructiva original de l’art roma, al principi els amfiteatres

eren de fusta, desmuntables i des de finals de la república és van començar a construir amb

pedres. El amfiteatre Flavi vols va ser més gran, el més espectacular i per tant un model a

seguir per a Construccions posteriors. La forma l'estructura d'aquest edifici encara s'utilitzen

les grans construccions esportives d'avui en dia.

Finalment, l'alternança D’ordres segons les plantes molt utilitzades en l’art roma seguirà

fent-se servir en l'època renaixentista.

Page 14: Art grec, romà,bizantí i gotic

PANTEÓ

Autor: Desconegut.

Comitent: Emperador Adrià

Cronologia: Primera meitat del s II dc

Estil: Romà imperial

Tipologia: Temple

Materials: Formigó, granit, maó, pedra

volcànica, marbre, fusta.

Localització: Camp de Mart ,Roma

Anàlisi formalAquest temple estava localitzat en els terrenys

del camp de Mart i tenir una plaça porticada,

accés que avui en dia ha desaparegut, l'antic

accés a través d'aquesta plaça Potenciava

l'efecte sorpresa que tenia visitant pel contrast entre la pronaos i la naos de l'edifici.

El primer que es trobava en una Pronaos Octàstila d'ordre corinti amb enormes columnes

monolítiques. Sobre les columnes es distingia un arquitrau amb tres plates bandes i un fris

amb una inscripció que recordava el comitent del primer panteó. A sobre un frontó rematava

aquesta entrada. És tractava d'una pronaos profunda amb columnes que dividien l'espai en

tres passadissos (naus), els dos laterals estaven rematats per una Exedra, el centre donava

accés a la Naos. La Naos era un enorme espai circular de 43 m de diàmetre. Aquest espai

estava cobert per una enorme cúpula amb un occulum de 9 m de diàmetre.

A nivell vertical la naos es presenta tres parts, una primera part amb murs i capelles, una

segona part què és el tambor i finalment la gran cúpula de 43 m d’alçada. La primera part

presenta una alternança de vuit enormes contraforts completament massissos entre els

quals s'han construït capelles què alternen planta rectangular i planta semicircular, en

aquesta part, el material utilitzat és bàsicament granit i formigó per tant són materials

pesants i molt durs destinats a suportar l'enorme pes de l'edifici. A l’ interior l'espai que

correspon als contraforts s’ornamenta amb fornícules rematades alternativament per

frontons triangulars i corbats. La zona del tambor presenta unes petites fornícules que

alternen panells de marbre per distingir en mur del tambor i el tambor de la cúpula és van

emprar cornises. El Tambora va ser construït amb mal i Siemens. Sobre el tambor es va

construir amb formigó i pedra volcànica ja més de ser decoratius contribueixen a ageugerir

Page 15: Art grec, romà,bizantí i gotic

el pes de la coberta. I els cinc fileres de 28 cassetons cadascuna. A la part més alta de la

cúpula es va deixar obert un occulum de 9 m de diàmetre.

En Panteó és un edifici molt sobri a l’ exterior fet de maó i formigó a la vista mentre que

interior la decoració era extraordinàriament rica. És van emprar marbre de diversos colors a

la zona dels cassetons ,estava policromada en tot cas, l'efecte era força ostentós. Un altre

element que contribueix a la decoració de l’interior del panteó és la llum que entra per

l’oculum aquesta varia al llarg del dia i il·lumina progressivament distintes parts del interior i

creen llums i ombres estèticament són molt interessants.

Interpretació

El primer panteó de Roma va ser construït pel cònsol Marco Agripa amic i gendre de

l'emperador august. Aquest temple es va cremar durant un incendi i el secret dos dC

emperador Adrià va decidir reconstruir-lo amb un nou disseny, molt sorprenent per a l'època

que a nivell constructiu portava els materials els seus límits Crear una estructura que no va

ser superada fins al segle 19 amb la utilització del ferro.

El panteó te primera funció religiosa perquè és un temple dedicat a tots els teus que

Substituïa a l'antic panteó d'Agripa per suposat també hi havia un altre contingut polític

relacionat amb el poder de l'emperador Adrià què no només reconstrueix l'antic panteó

incendiat sinó que ho fa d'una manera totalment nova creant un edifici totalment insòlit,

sorprenent, què porta al límit les possibilitats dels materials i de les estructures de la

cúpula.

Aquest missatge polític és desenvolupa a dos nivells, el primer el mes senzill, destinat a tot

el públic, te a veure amb l'efecte sorpresa de l'edifici amb la primera visió d'un temple de

planta rectangular per a trobar-se la naos espectacular amb una cúpula de dimensions

extraordinàries. En un segon nivell l'edifici estava carregat de contingut simbòlic amb un

missatge dirigit a les persones més cultes, més formades, què amb el temps acorden

emperadors. En aquest edifici tots els elements tant constructius com decoratius eren

constantment de forma circular o esfèrica amb la forma quadrada. Les formes rectangulars

és refereixen a la terra, la matèria mentre que les formes circulars simbolitzen el cel i

l'univers, allò més espiritual.

Per altra banda les Cinc fileres dels cassetons corresponen els cinc planetes coneguts a

l'època romana, és 28 cassetons per filera signifiquen els dies del cicle de la Lluna, l’oculum

que remata l'edifici simbolitza el sol, com estrella del Sistema Solar, i com a centre de

l'univers. La llum del sol il·luminava progressivament totes les capelles de l'edifici il·luminant

progressivament totes les divinitats i a més a més quan en Pere agradaria exercir a la funció

de sacerdot dins d'aquest edifici donava la sensació de que D'alguna manera ell dirigís

l'ordenació de l'univers conegut.

Des de l'època cristiana en Panteó es va reconvertir en una església.

Page 16: Art grec, romà,bizantí i gotic

ConclusionsEl Panteó pot tenir com a model anterior els petits temples circulars de l'arquitectura grega i

romana el què és evident Es que el panteó trenca amb el model tradicional i aposta per una

planta completament nova que combina la planta rectangular i de planta centralitzada i que

presenta una coberta amb una cúpula d'una alçada i d'una amplitud que no s'havia construït

mai. De fet fins al segle 19 no va poder ser superada, la cúpula del panteó va ser un model

per a tots els edificis coberts amb cúpula posteriors com per exemple la cúpula del Vaticà

feta per Miguel Ángel.

CASA DEL POETA TRAGIC

Autor: Desconegut.

Comitent: Emperador Adrià

Cronologia:  s I aC

Estil: Romà imperial

Tipologia: residencia civil

Materials: maó, pedra.

Localització: Pompeià, italià.

Anàlisi formalLa casa del poeta tràgic presenta una estructura molt típica de les residències unifamiliars

romanes, tenia dos pisos encara que avui dia es conserva sobretot la planta baixa, la façana

és estreta amb una petita porta al carrer que dóna pas als passadissos que condueixen a

l'Atrium a banda i banda del d'aquest passadís dels espais oberts al carrer tenien la funció

de taverna no sabem si les tabernae pertanyien a la Família o estaven llogades per altres

persones. L'atrium era un pati petit que ordenava la part més pública de la casa, obert a

L’atrium hi havia diverses habitacions on havien de dormitoris i magatzems. Com era

habitual en aquest espai al terra apareix un impluvium i les cobertes estaven inclinades per

recollir l'aigua de la pluja amb forma de compluvium.L'habitació situada entre L’atrium i el

pati interior era el tablinium, era un espai bastant decorat on El senyor de la casa feia

negocis, rebia a la clientela etc. Al costat del tablinium i el passadís que connecta el

Atrium amb el Peristil. El peristil era un pati enjardinat on la família passava la major part del

temps i correspon a la zona privada de la casa allà estaven les habitacions dels membres

importants de la família, l’altar als deus o familiars i el triclinium Què era el menjador on es

celebraven els banquets, acostumada a ser una sala gran i ornamentada on es col·locaven

tres clinis. Per suposat en una zona propera al Triclinium estaven les cuines.

Page 17: Art grec, romà,bizantí i gotic

Com la gent majoria de Domus la casa del poeta tràgic presenta la decoració en mosaic i

amb fresc, en aquest cas és distingeixen dos mosaics molt famosos, el mosaic del cave

canem què està situada situat al passadís de l'entrada, la pintura mural del sacrifici d'Ifigènia

que apareix el Triclinium i al tablinium el mosaic del poeta tràgic. En el cas del mosaic del

cave canem és tracta d'un opus tessellatum amb predomini de peces blanques i negres. En

el cas de la pintura mural els artesans que la van fer presenten bastanta qualitat ,amb una

pinzellada i un cromatisme prou delicat. En escena del sacrifici d'Ifigènia per tant al Quart

estil pompeià Què és el més narratiu de tots i finalment el mosaic que dona nom a la casa

està fet amb un Opus tessellatum amb tessel·les més petites de l'habitual, I amb una

policromia molt variada que ens parla d'una clara influència grega, en qualsevol cas era

una peça de gran tamany que demostrava la capacitat econòmica del propietari de casa.

InterpretacióLa erupció del Vesuvi de l'any 79 dC va deixar. Pompeià, i altres zones abandonades i

cobertes de cendra. En el cas de pompeià el territori va quedar abandonat fins que es van

trobar les primeres restes al segle 18 , les excavacions de pompeià van permetre descobrir

una ciutat perfectament organitzada amb tota classe de restes que permeten conèixer la

vida quotidiana.

La casa del poeta tràgic respon a la tipologia de residències unifamiliars típiques romanes,

no és molt luxosa però tampoc és massa senzilla, L'estructura per tant serveix de model per

a l'estudi de la domus. Segurament pertanyia a una família de classe mitjana, l'enviament a

un comerciant. No sembla que el nom de la casa tingui un altre raó de ser què el mosaic.

El mosaic del cave canem era força típic en les zones d'entrada de la vivenda de fet en

moltes cases el porter tenia un gos que està lligat de dia i lliure la nit, en el cas de que la

pintura mural del sacrifici d'Ifigènia filla del Rei Agameno abans de la sortida cap a Troià i

finalment el mosaic del poeta tràgic ens presenta un grup d'actors i músics preparant-se

abans de sortir a escena.

ConclusionsLa casa del poeta tràgic és un exemple típic de residència unifamiliar de finals de l'època

republicana O inicis del primer període imperial. Com acostuma passar en aquestes

residències presenta decoració en mosaic i amb pintura mural.

L'estructura típica a l'entorn del patis interiors encara és visible a moltes zones del

Mediterrani. El costum d'utilitzar els espais que donen al carrer com a locals comercials és

molt visible encara en ciutats grans com per exemple Barcelona.

PINTURA A ROMA

Page 18: Art grec, romà,bizantí i gotic

FRESCOS DE LA VILA DELS MISTERIS

Autor: Desconegut.

Cronologia: Principis del s I dc

Estil: Romà imperial

Tècnica: Pintura al fresc

Localització: Pompeià

Anàlisi formalEls frescos s'estenen per 4 parets de l'habitació i s'organitzen en tres nivells diferents. El

nivell inferior que acaba en una cornisa pintada presenta vàries franges negres i clares que

volen simular lloses de marbre. La franja central presenta un fons vermell molt intens i ple

amb pilars que emmarquen algunes de les escenes. És aquesta franja on apareixen

múltiples figures humanes en grups de vegades independents i de vegades lligats a

escenes més complexes que ocupen diverses parets. Una greca divideix la part central de

la superior, finalment a la franja superior la pintura simula també una decoració amb

marbres de colors.

Les figures de la franja central són bastants volumètriques amb un naturalisme però

accentuat i moltes vegades els seus peus semblen sobresortir de l’escena d'aquesta

manera s’intentava aconseguir profunditat, son prou inexpressives i això es compensa amb

una gestualitat exagerada perquè el missatge arribi molt clar a l’espectador. S’utilitzen

colors més aviat plans amb la qual cosa la sensació de volum s’aconsegueix a partir d’un

ombrejat gaire exagerat, no hi ha un focus de llum coherent, alguns personatges estan

il·luminat des de l’esquerra i altres des de la dreta. Per altra banda els pigments estan

aplicats A base de pinzellades més aviat planes amb un clar predomini del dibuix sobre

color.

Page 19: Art grec, romà,bizantí i gotic

En diverses escenes és combinen imatges prou estètiques amb la imatge de força

dinamisme, aquest dinamisme però no està relacionat amb la composició sinó meva

gestualitat de les figures.

InterpretacióAquests frescos estan decorant una de les sales interiors de la vil·la dels misteris i

presenten una iconografia estranya amb una successió d'escenes que no sembla massa

coherent. A banda i banda de l'entrada apareixen dues Dones què podien ser més

propietaris de la casa sent arreglades pels seus esclaus, a la part contrària l'entrada és

desenvolupen tot un seguit d'escenes rituals que pareixen animals de sacrifici, dones

espantades al davant d'una visió del déu Dionís i el Seu seguici i una misteriosa escena en

què una dona, probablement La mateixa d'avants està sent castigada per un ésser misteriós

amb ales mentre altres dones miren i ballen, tot això ha fet pensar que la vida existeixis era

la Seu d'un grup que practicava una una religió mistèrica.

ConclusionsLa pintura de la vil·la dels misteris és estranya en quant a la seva iconografia però

formalment s'ajusta el quart estil pompeià, És d'estil quan apareixen escenes complexes

amb figures humanes.

PINTURES MURALS DELS JARDINS DE VILLA LÍVIA.

Autor: Desconegut.

Page 20: Art grec, romà,bizantí i gotic

Cronologia: Finals s I aC principis del s I dc

Estil: Romà imperial

Tècnica: Pintura mural al fresc

Localització: Original: Villa de l’emperadriu Livia/ Actual: Palazzo Maximo alle terme, roma

Anàlisi formalEls frescos dels Jardins de la villa de lívia s’estenien al llarg de les quatre parets del

Triclinium sense interrupcions a excepció de la porta d'entrada, el fresc representa un jardí

més aviat desordenat, ple d'arbres i plantes amb nombrosos ocells i amb dues tanques que

ordenen mínimament espai. La segona tanca està feta D’obra (maó i argamassa) i apareix

pintada de blanc, és una tanca recta que la part central presenta unes entrades on hi ha

plantats arbres, aquests arbre central és un jure.

En una de les quatre parets en aquestes zones on la tanca es desvia coincideix amb la via

d'accés. Pel darrere de la tanca blanca i apareixen una gran quantitat d'arbres i plantes molt

naturals i progressivament la pintura perd definició i els colors es van fent més clars dels

verds, blaus i grisos. És un intent de donar sensació de profunditat, llunyania. A una de les

parets, sobre la tanca blanca és va pintar un ocell dins d'una gàbia, la resta de la pintura

està plena d'ocells representats d'una forma molt detallada i realista, fàcils d'identificar i en

actituds molt realistes, però que no sempre estan proporcionades en quant a tamany.

Tota la pintura està treballa amb una pinzellada precisa, molt experta i atenta a detalls de

Llums i ombres.

La llum es general, no sempre coherent però es treballa molt bé sobre cada objecte en

concret. Els contorns del dibuix no són visibles, hi ha un predomini del color sobre la línia.

Tota l'obra dona una forta sensació de moviment, sobretot per les representacions dels

animals, per altra banda la predominança cromàtica de blaus, verds i grisos contribueixen

tant a la sensació de profunditat, com a la sensació de serenitat i calma.

InterpretacióAquesta obra va ser encarregada per l'emperadriu Llívia per a decorar el Triclinium de la

villa de vacances que tenia les afores de Roma i on acostumava anar quan la vida de la cort

li atabalava massa. Ella va encarregar pintar a l'interior del Triclinium el jardí de casa seva i

Page 21: Art grec, romà,bizantí i gotic

el qual cuidava personalment. En aquest jardí apareixen moltes de les plantes reals que

cuidava i que l'emperador august feia portar el paraigua de totes bandes de l'Imperi, és per

això que apareixen cirerers o taronges que eren plantes exòtiques provinents de l’orient. Els

tres Jurés podrien fer referència a la condició imperial de la seva família, per altra banda el

jardí que representa és fals ja que totes les plantes apareixen en el Seu millor moment

donant fruites i Flors, no hi ha una correlació ja que és barreja de millor època de cada

planta. La gàbia amb un únic ocell tancat fa referència als sentiments de la vida de la cort

produirien a l'emperadriu.

Tenia una funció totalment decorativa estava pensat per gaudir ella mateixa i les persones

molt properes a l'emperadriu.

ESCULTURA ROMANA

RETRAT DE LUCI JUNI BRUT

Autor: Desconegut.

Cronologia s III aC

Material: Bronze

Tipologia: bust

Estil: Romà republicà

Localització: museus capitolins, roma

Anàlisi formalLa peça és un embús d'un home madur que mira afront i

que presenta molts detalls, molts particularismes que

permeten parlar d'un retrat, no hi ha cap idealització ni

recerca de la bellesa, al contrari és potenciant els trets

facials que indiquen experiència i caràcter. En aquest

sentit en una bona mesura un retrat psicològic, en la

seva realització s'ha d'utilitzat la fossa de Bronca i la tècnica Etrusca de gravat a seco què

és molt visible a la barba, les celles i els cabells, a més s'han utilitzat incrustacions de pasta

de vidre els ulls i per donar naturalisme i detalls del rostre de l'individu. És una obra prou

expressiva en el sentit que l'individu mostra serietat, concentració i determinació

Page 22: Art grec, romà,bizantí i gotic

InterpretacióAquesta obra tradicionalment s'ha identificat com el retrat de Luci Juni brut el patrici romà va

assassinar el últim Rei etrusc i que per tant va portar a Roma el període republicà. Era per

tant un patriota, un heroi per els humans. Malgrat això aquesta obra va ser feta uns 150

anys després de la mort del personatge. Potser aquest retrat va prendre com a model la

mascareta funerària de Luci Juni brut, o també podia ser que s'hagués utilitzat com a model

un home de la seva família. En qualsevol cas el més important és el simbolisme, en el

període republicà i Luci Juni brut era un exemple de llibertat, un exemple de persona que du

a terme decisions difícils per un bé comú.

ConclusionsAquesta obra és un exemple de retrat d'època republicana, els exemplars d'època

republicana és caracteritzen pel Seu gran realisme i per accentuació dels trets que indiquen

el caràcter. En aquest sentit, el retrat de la república estava molt influenciat per l'herència

Etrusca i molt especialment el costum de conservar les mascaretes funeràries.

El retrat és una tipologia escultòrica nova, romana, que és idealitza una mica més en el

període imperial especialment en retràs els emperadors. A partir del segle tres dC tornen a

aparèixer retrats molt realistes.

ARA PACIS AUGUSTAE

Autor: Desconegut.

Cronologia finals s I aC

Material: marbre blanc de Carrara

Tipologia: altar

Estil: Romà imperial

Localització: Original: Camp de mart a

roma/ Actual: Museu de l’ara pacis a roma

Anàlisi formalL'altar de la Pau és una construcció gairebé

quadrada sobre una plataforma de marbre que alberga un petit altar amb un pòrtic, aquesta

construcció té dos accessos ambdues escalinates d'entrada i sortida a la part del darrere.

L'altar presenta una decoració senzilla a l’interior amb garlandes de Flors, decoració

vegetal, però tot i així la decoració decoració més significativa estava sens dubte al exterior.

Els relleus exteriors és distribueixen en dues franges separades per un greca geomètrica, la

franja inferior presenta una decoració vegetal repetitiva plena de corbes. La franja superior

presenta relleus figuratius. A banda i banda aquests relleus presenten el tema de la

Page 23: Art grec, romà,bizantí i gotic

processó que va tenir lloc durant les celebracions de inauguració de la pax Romana i són

els més destacables a nivell formal, a banda i banda dels accessos hi ha relleus amb

diverses al·legories i escenes de la història mítica de Roma.

Els relleus figuratius presenten multitud de figures gairebé totes avançant en la mateixa

direcció sobre un fons pla però amb la característica que darrere de les figures del primer

pla apareixen d'altres menys definides en un intent de donar sensació de profunditat.

Un altre recurs per donar sensació de profunditat es que alguns personatges de primer pla

sobresurten del pla principal.

Per altra banda les figures estan resoltes de manera prou natural amb una volumetria

notable i els gestos i les cares són també bastant naturals, sovint els personatges estan

interactuant entre ells.

Els artistes molt mostren un intent gran per als detalls, també el treball de les obres, la

indumentària i les cares dels personatges que podem identificar ja que es tracta de retrats.

InterpretacióL'Antàrtida Pau del gust complir una funció commemorativa de record el moment en el que

es van iniciar oficialment la romana a l'any XII aC. L'any 13 aC l'emperador august i el sèu

senat romà va declarar oficialment l'inici d'una època de pau després d'unes campanyes

militars victorioses amb germania, Galàcia etc. Aquest fet es va celebrar amb una sèrie de

rituals religiosos al camp de Mart sobre un altar desmuntable. Poc després el senat de

Roma segurament a suggerència de l'emperador Va aprovar la construcció d'un altar

permanent en marbre per commemorar aquest fet, l'inici de la Pau romana.

Tota la iconografia figurativa esta encaminada a la propaganda política i a potenciar la figura

de l’Emperador, la seva família i per a recordar els beneficis del sistema imperial.

El programa iconogràfic comença a banda i banda de la porta d’entrada amb dues escenes

que fan referencia a l’origen de roma i ala futura fundació de la ciutat. A la dreta de l’heroi

troià Eneas fa un sacrifici en territori italià . A l'esquerra de la porta molt malmès podria

haver un relleu amb una escena del descobriment dels bessons Ròmul i rem Quan eren

alletats per una Lloba i els va veure un pastor. Els relleus al costat de la sortida presenten

dues al·legories, són figures femenines que en un dels casos podria representar roma

aixecada en armes i en un altra molt ben conservada és representa a la deessa Tellus què

esta envoltada de nens i fruits i que fa referència a la prosperitat del territori sota el govern

de l'emperador.

La funció de l'altar de la Pau és un missatge propagandístic.

ConclusionsEls relleus de l’ altar de la Pau són un l'exemple d'estil romà imperial i també un dels primers

exemples de relleu-crònica que va ser una tipologia escultòrica pròpiament romana. Per

altra banda la obra abunda en referències a la Grècia clàssica, el fons pla i la composició

recorda les Panatenees, l'emperador august era un admirador de l'estil grec clàssic i

segurament va contactar amb un taller d'escultors grecs o educats a Grècia.

Page 24: Art grec, romà,bizantí i gotic

Els relleus de l’ara pacis serviran com a model de relleu-crònica posteriors.

AUGUST DE PRIMA PORTA

Autor: Desconegut.

Cronologia s I aC (Primera versió) si dc (Ultima versió)

Material: Copia de barbre d’un original en bronze.

Tipologia: Escultura exempta

Estil: Romà imperial

Tema: Commemoratiu

Localització: museus vaticans, roma

Anàlisi formalL'escultura és un retrat masculí d'un home que esta dret,

descalç ,Vestit com a soldat i que porta una cuirassa amb

forma musculada. La cuides la cuirassa presenta relleus

amb múltiples personatges. La mà dreta està aixecada

parlant o fent un discurs als soldats, la mà esquerra

relaxada al costat del Cos sosté el mantó i probablement en algunes versions d'aquesta

obra, sosté un bastó de comandament propi de generals.

El peu esquerre està flexionat en actitud d’avançada o de caminada, la composició recorda

el contraposo de l'escultura grega clàssica. A La versió en marbre apareix una figura lateral

composta per un Cupido cavalcant un dofí.

La resolució anatòmica és força exacte i el conjunt resulta molt naturalista, el rostre és

presenta regular però amb p trets facials que corresponen a l'august en la seva joventut.

Malgrat que es tracta d'un retrat i es poden reconèixer els trets facials d'August, l'emperador

està representat en la seva joventut, la plenitud de les seves forces, portant és pot dir que

és un retrat idealitzat.

La cara no és massa expressiva fet que es correspon amb la tradició de l'escultura grega

clàssica, el moviment és pausat, natural i ve donat per la posició de la cama i la posició del

braç aixecat.

A nivell tècnic el treball de l'artista és molt correcte en aquesta còpia i es destaca el gust

pels detalls, especialment treballat als plecs, que tenen una caiguda molt natural. Tot i que

l'obra està treballant per tots els costats, el treball no es tan acurat per la part del darrere,

per aquesta escultura estava pensada per ser col·locada en nínxols o fornícules. Últim

moltes de les còpies d, august estaven policromades, en blaus, vermells, blancs.

Page 25: Art grec, romà,bizantí i gotic

InterpretacióL’ august de Prima Porta representa l’emperador August vestit com a general en actitud de

arregnar a les tropes, per tant es pretén donar una visió triomfalista d’August de recordar els

seus èxits militars i el poder que va arribar a assolir l’imperi sota el seu govern. Aquesta idea

esta molt reforçada per la iconografia de la cuirassa.

La escena central de la cuirassa representa a Tiberi, futur emperador i fill adoptat d’August

amb la lloba capitolina als peus. I al davant a un home germànic en actitud submisa

retornant-li les àguiles perdudes en el desastre de Baró. A banda i banda de l’escena central

dues figures femenines representen respectivament les províncies de Galàcia i Hispania ja

conquerides. A la zona inferior hi ha una representació de Tellus, la deessa terra, amb n

corn de la abundància del qual desborden fruits, es una referencia a la prosperitat i la

riquesa de l’imperi. A la part del pectoral apareixen dos carros amb essers mitològics,

Apol·lo conduint el carro del sol i Diana el carro de lluna, el poder d’august s’ estenia d’orient

a occident. Aquest missatge propagandístic es complementava amb les copies de marbre

que portaven la figura de cupido cavalcant un dofí, era una referencia als suposats orígens

mitològics de la família Julia que afirmaven ser descendents directes de Eneas noble Troià

fill de venus. El dofí es relaciona amb la deessa venus, nascuda en el mar i cupido es un

altre fill d’aquesta deessa.

Probablement l’original en bronze representava a august calçat, aquesta copia es molt

propera a la mort d’August i es representava descalç indicant que s’havia convertit en un

déu i estava a Olimp. Aquestes obres tenien com a funció fer conèixer la figura de

l’emperador en totes les províncies de l’imperi, per això s’envia una copia a cada ciutat de

l’imperi, per tal de promoure la romanització i la integració a la cultura romana.

Cal tenir en compte que aquesta obra pertany a l’inici de la època imperial, era molt

important exaltar el paper de l’emperador que en aquell moment acumulava tot el poder

polític, religiós i militar. Es per això que els retrats de l’emperador es converteixen en una

tipologia i apareix sota tota classe de formes, com a suprem sacerdot, general etc.

ConclusionsL’august de prima porta es un exemple de retrat imperial de l’època primerenca de l’imperi

en la qual es molt visible una certa idealització del retrat i una influencia molt important dels

models de la Grècia clàssica (contraposo, utilització dels canons estilístics etc). Per altre

banda es pot parlar de retrat que es una tipologia pròpiament romana que prové de la

tradició etrusca. L’august de Prima Porta es va convertir en un prototip de retrat imperial que

es va utilitzar com a mínim durant dos segles posteriorment.

COLUMNA TRAJANA

Page 26: Art grec, romà,bizantí i gotic

Autor: Apol·lodor de Damasc

Cronologia: Principis del s.II d.c

Tipologia: relleu crònica

Material: Marbre

Estil: Roma imperial

Tema: commemoratiu

Localització: Fòrum de l’emperador Trajà, roma

Mides: 40 m per 4m de diàmetre.

Anàlisi formalLa columna trajana esta feta amb marbre i s’aixeca sobre un

pedestal quadrangular, la resta de la columna es rodona,

esta buida per dins, de et alberga una escala de caragol que

permet pujar a la part d’adalt i està rematada per un capitell dòric. Aquest capitell feia les

funcions de mirador. Tot el conjunt te una alçada total de 40 metres, alçada que es

correspon a la alçada del turó que Trajà va fer aplanar per construir el fòrum que portaria el

seu nom. A sobre de l’entrada al balcó hi havia una escultura en bronze de l’emperador que

posteriorment va ser substituïda per una escultura de Sant Pere.

El fust de la columna, està recobert per un relleu helicoïdal que te una longitudinal de 200

metres, diverses franges del relleu, estan dividides per un relleu en forma de corda, per

facilitar la viso dels diferents relleus l’amplada de cada franja augmentava amb l’alçada.

L’acció es desenvolupa de forma continuada amb una successius d’escenes sense divisions

i amb més e 150 escenes i destaca per la gran quantitat de personatges representats. L’estil

destaca per dinamisme, el gust per l’acció i el gust pels detalls històrics: robes, armes i

sobretot mètodes de construcció i enginyeria estan representats amb un enorme realisme.

Per altra banda, la majoria de les cares presentaven isocefalia, només es destaquen

personatges amb trets individuals con ara l’emperador, el rei Daci, alguns generals etc.

Tàcticament el relleu es mes aviat toc però aquesta tosquedat s’adhereix bastant be amb el

tema militar, hi ha molt interès per representar fons ciutats, muntanyes etc però moltes

vegades no hi ha una correspondència entre els personatges i el fons. El marbre en origen

estava pintat en color vius, la qual cosa facilitava la contemplació dels relleus.

InterpretacióLa columna trajana commemora la victòria de l’emperador Trajà i els seu èxit sobre Dàcia.

Al llarg del relleu ens explica amb detall aquesta campanya militar des de que els romans

creuen el riu Danubi fins la capitulació del rei de Dàcia. Apol·lodor de Damasc es va

encarregar del disseny i com a cap d’enginyers de l’exercit de Trajà va donar especial

Page 27: Art grec, romà,bizantí i gotic

importància als elements de construcció i ingeriria. Apol·lodor de Damasc que va ser el

dissenyador de la obra destaca es fets tècnics com el pas del riu, la construcció de

campaments militars, la maquinaria de guerra etc.

Les funcions de la columna Trajana eren varies, va ser concebuda com a mirador sobre el

nou fòrum de Trajà, la gent podia pujar. Per altra banda cal destacat la intencionalitat

propagandística d’aquesta obra, es commemoren les victòries i el poder de l’emperador i

també l’alçada de la columna es un recordatori del poder tècnic de roma.

ConclusionsLa columna trajana es un exemple d’art imperial que segueix la tradició dels columnes

commemoratius que ja recordaven las victòries de roma. La més important avui perduda era

la del rostre en el fòrum republicà que exigia les proes de la flota cartaginesa vençuda a les

guerres Púniques.

En qualsevol cas la columna trajana va ser una fita important pel que fa als relleus crònica.

Aquest tipus de columnes, decorades helicoïdalment van continuar especialment en època

barroca.

RETRAT EQÜESTRE DE L’EMPERADOR MARCO AURELI

Autor: Desconegut

Cronologia: segle II dc

Estil: romà Imperial

Tipologia: escultura exempta

Material: bronze daurat

Localització: museus capitolins, Roma

Mides: 4,24 cm

ANALISI FORMALAquesta escultura presenta la figura de

l'emperador marc Aureli Vestit, De civil muntant a cavall, amb la mà dreta alçada en actitud

de parlar de les tropes, el cavall té una de les mans davanteres aixecades, cosa que

contribueix a donar moviment a la composició, tant l'animal com l’home estan representats

de forma molt realista amb abundància de detalls i sense idealitzacions; tècnicament

Page 28: Art grec, romà,bizantí i gotic

aquesta escultura va ser feta amb diverses peces soldades, polimentades posteriorment i

els detalls es van fer posteriorment amb incisions, l'emperador manté una expressió serena

i la suavitat de la cara contrasta amb el volum i el detall dels rínxols i La barba.

INTERPRETACIÓAquesta escultura presenta la figura muntada a cavall de l'emperador marc Aureli, va ser

considerat l’emperador filòsof, era un home d'una gran cultura que va escriure una obra

filosòfica anomenada “les meditacions” i que era conegut pel seu caràcter conciliador. És

interessant que en aquesta escultura se’l presenta triomfant, a cavall, fent discursos a les

tropes però vestit de civil. Això ha estat interpretat com un símbol d'aquesta tendència a la

conciliació.

Un text de l'edat mitjana parla d'un personatge vençut sota la pota de cavall, aquesta part

mai s’ha trobat en aquest cas el Gest de la mà de l'emperador podria ser un gest de

clemència. En qualsevol cas, les escultures eqüestres van ser molt abundants en el període

imperial perquè mostraven els emperadors com a éssers superiors, especials, combinant la

força de l'animal i la intel·ligència de l’home per tal de justificar aquesta posició desigual del

sistema imperial un home rebia plens poders. Totes les escultures eqüestres Romanes van

ser destruïdes excepte aquesta, es consideraven uns símbols pagans a l'edat mitjana i

aquesta va ser conservada perquè erròniament es pensava que era una escultura de

l'emperador Constantí, què estava considerat el primer emperador cristià.

La funció és propagandística, per destacar la figura de l'emperador i si estaven una

província de l'Imperi per contribuir a la cohesió d de l’imperi.

CONCLUSIONSL’Escultura eqüestre de marc Aureli és l'únic exemple que previu de la tipologia eqüestre de

la època imperial romana. Alguns autors han volgut veure l'origen de les escultures

eqüestres amb l'escultura d'època grega arcaica que mostra un kouros muntant a cavall,

anomenada el cavaller Rampin. En tot cas, escultura eqüestre es pot considerar pròpiament

un equipo les tipologies roman imperial, aquesta també una tipologia moltes influències

posteriors. Primer el renaixement amb les figures de Condottieros a Cavall, més tard en

època barroca eren freqüents les escultures eqüestres dels reis i emperadors. Al segle XIX

pràcticament Desapareixen amb l'excepció de les dels líders dictatorials.

ART BIZANTÍ

Page 29: Art grec, romà,bizantí i gotic

CONTEXT HISTÒRICA finals del s IV L'emperador Teodosi decidís dividir l'Imperi romà en l'Imperi romà d'Orient i

l’imperi romà d'Occident. L'Imperi romà d'Occident tenia la capital a Roma i l'Imperi romà

d'Orient tenia la capital a Constantinoble. Amb les invasions germàniques del segle V

l'Imperi romà d'Occident queda dividit i fragmentat, l'Imperi romà d'Orient més pròsper, millor

conservat paga per evitar les invasions. Aquesta part perduda cada cop amb el en pitjors

condicions durant 1000 anys. (1453 caiguda de Constantinoble)

L'Imperi romà d'Orient comença a ser l'anomenat imperi bizantí, aquest imperi està

caracteritzat per la barreja entre tradició grega i la tradició romana dintre de la història

Bizanci el període culminant coincideix amb el regnat de l'emperador justícia entre VI dC

que va fer prosperar a Bizanci militarment, econòmicament i culturalment.

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE/AGIA SOFIA

Autor: Antemi de Tralla i Isidor de Milet

Cronologia: Primer terç del s VI

Estil: Bizantí

Tipologia: Església

Material: maó, marbre, plom.

Decoració interior:

marbres,albastres, pòrfirs,

mosaics de tessel·les daurades.

Localització: Actual: Istanbul,

Turquia. Antiga: Constantinoble,

Turquia.

CONTEXT HISTÒRICDurant el regnat de l'emperador

justícia i aprofitant les campanyes

militars en les quals participaven

esclaten a Constantinoble unes revoltes conegudes com la sedició de Nika, durant les

revoltes es van produir incendis i la catedral de la ciutat va quedar destruïda. L'emperador

torna, fa esclafar la revolta i inicia un programa constructiu per tota la seva capital d'edificis

dignes. El projecte més important va ser la construcció d'una nova catedral dedicada a la

saviduria divina (Sofia) que estigués connectada amb el palau imperial.

Page 30: Art grec, romà,bizantí i gotic

ANALISI FORMALSanta Sofia de Constantinoble és un edifici que barreja la planta basilical de tres naus de

tradició romana amb la planta centralitzada coberta de cúpula de tradició grega, però

constitueix un edifici original i sorprenent per les seves dimensions. Un pati condueix

actualment els dos espais d'accés a l'església, dos passadissos transversals coberts de

volta d'aresta què són el nàrtex i hexonàrtex. Des d'aquest espai es pot accedir a la galeria

que recorre la primera planta zona del nàrtex i la zona de les naus laterals. L’Interior de

l'Església es divideix en tres naus una àmplia nau central que té el doble d’espai que les

naus laterals, aquestes estan cobertes per volta d'aresta i són més baixes, fet que va

permetre obrir una galeria què les recorre, les dues naus laterals i el nàrtex. La nau central

està coberta per una sèrie de cúpules i semi cúpules amb una alçada de 53 m d'alçada, a

l'extrem està l’absis que sobresurt de tota l'estructura conformant el lloc on estava l’altar. La

part més extraordinària és el sistema de cobertes sobre la cúpula central. S'obté per una

cúpula semi cúpules que segueixen la tradició grega però que mai s'havia utilitzat amb

aquesta amplitud i en aquesta alçada.

La cúpula central té 31 m de diàmetre i 54 d'alçada, aquesta cúpula descansa sobre quatre

enormes petxines que porten el Seu pes a quatre immensos contraforts massissos, que són

molt visibles a l'exterior de l'església perquè queden força ocults des de interior, altra part de

les empentes es trasllada a les semi cúpules que estan respectivament als extrems ,

aquestes mitges cúpules tenen les seves pròpies petxines que traslladen el pes a els quatre

contraforts centrals i altres quatre contraforts més que estan els extrems de l'església. Al

mateix temps és recolzen amb quatre quarts de cúpula situades els seus extrems nord i

Sud. La cúpula central està formada per 40 nervis entre els quals es van obrir 40 finestres,

en el mur nord i Sud dos arcs mostren múltiples finestres termals.

Tot aquest sistema de contraforts i petxines permet Santa Sofia estigui molt il·luminada,

aquesta il·luminació contribueixen a sensació de manca de pes a les cobertes.

L'exterior de Santa Sofia era molt sobri, més aviat passat, que contrasta amb vida rica

decoració interior, Marbres de colors, Pòrfirs i sobretot a la zona de les cobertes i de la

galeria, mosaics bizantins tessel·les daurades. L’ efecte de la llum sobre les tessel·les

daurades contribueix a crear una mena de boira de color daurat a l'aire que reforça la

sensació de flotació.

INTERPRETACIO

Santa Sofia de Constantinoble va ser l’església principal de la capital de l’imperi bizantí. Va

ser construïda en l’època de Justinià després de la sedició de Nika en un període de temps

Page 31: Art grec, romà,bizantí i gotic

molt curt i per tant la seva funció no era únicament religiosa sinó que era una demostració

de poder i domini per part de l’emperador. Comunicava directament amb el palau imperial i

el fet de estar dedicat a la saviesa pretenia vincular amb l’emperador amb la ment de Déu.

L’emperador era el representant de Déu a la terra.

Pel que fa el simbolisme Santa Sofia presenta dos recorreguts de fort contingut simbòlic. El

primer va des de la porta d’accés fins l’abscís on esta l’altar, representa el recorregut des

del pecat(fora de l’església) fins a la salvació que significa (dins l’església).

El segon itinerari va des del terra vinculat amb la carn fins a la cúpula que representa fins

allò espiritual. A mes a mes la cúpula presenta 40 nervis, numero que resulta de multiplicar

els 10 manaments de l’antic testament pels 4 evangelis.

El 1453 amb la caiguda de Constantinoble Santa Sofia va ser reconvertida en Mesquita. Se

li va afegir els 4 minarets i els elements necessaris a l’interior per la litúrgia musulmana a

principis dels segle XX es van des consagrar i avui en dia es un museu.

CONCLUSIONSSanta Sofia de Constantinoble és la culminació de l’art Bizantí, combina la planta basilical

romana amb la planta centralitzada grega i el sistema de cobertes va arribar a una perfecció

tècnica no superada. En aquest sentit es va convertir en un model per moltes esglésies

bizantines posteriors. A partir de la caiguda de Constantinoble Santa Sofia passa ser un

model per a les mesquites, en tota Turquia però també en altres llocs es segueix un model

de mesquita otomana (centralitzada, oberta per cúpules, i amb el pati al voltant) en front de

la mesquita tradicional de damascena.

Les mesquites otomanes són una derivació directa de Santa Sofia.

PINTURA GÒTICA

Via Italo gòtica: a partir del segle XIV a Italià. Combina la tradició bizantina més un

interès de recerca sobre l'espai. La gran obsessió és intentar representar la

profunditat. No arriben a descobrir la perspectiva. Predominança de la línia s'obre el

color. Representants destacades: Giotto, Cimbaue,Ducio. Pot ser pintura mural o

pintura sobre taula.

Via Gòtic flamenc: s XV a Flandes, Holanda. Vols que en aquell realisme en la llum

i les textures. Interès tecnicolor i la llum. Hi ha un predomini del color sobre el dibuix.

Utilització de la tècnica a l'oli.

Via personal el Bosc.

Page 32: Art grec, romà,bizantí i gotic

CAPPELLA DEGLI SCROVENGI O DELL’ ARENA

Autor: Giotto di Bondone

Cronologia: principis del s XIV

Estil: Italo gòtic

Tècnica: Pintura al fresc

Tema: religiós

Localització: Pàdua, Italià.

Mides: 900 m2

ANALISI FORMALLa Cappella degli Scrovengi és un edifici de dimensions reduïdes d'una sola amb coberta

de volta canó, la decoració de la qual es van carregar el pintor italià Giotto di Bondone,

planteja una decoració mural que cobreix totalment interior i que es distribueixen al llarg de

la nau de la següent manera.

En un fris inferior, apareix la

decoració que imita el marbre

i figures al·legòriques. Amb la

franja mitjana fins a l'inici de

la volta i una delícia amb

escenes grans, amb múltiples

personatges. Per dividir

d'aquestes escenes,

s'utilitzen unes franges amb

decoració geomètrica i petites

figures que representen

personatges bíblics.

A banda dreta segons s’entra

no hi ha aquestes franges divisòries i les escenes es col·loquen entre les finestres. A la part

de la volta observem encara una franja amb les escenes figuratives i finalment la major part

de la volta, està coberta un fons blau amb estrelles daurades que simulen el cel. De tant en

tant uns medallons presenten també figures bíbliques.

Page 33: Art grec, romà,bizantí i gotic

A l’arc major que dona entrada al petit oratori la distribució és una mica diferent amb una

sola escena sobre el luneto i escenes més petites a banda i banda de l’arc. A les bases

d'aquest art major Estan uns coretti, pintures que fan referència a llocs d'enterrament. Sobre

la porta d'entrada un gran fresc presenta una escena sobre judici final. La capella degli

Scrovengi està totalment decorada, de fet esport parlar de ‘horror vacui’ però cal destacar

sobretot les 37 escenes principals, en totes aquestes escenes destacaven molt l'ús del color

blau intens que és molt característic de l'autor i l'aparició en els fons d'elements rocosos

més o menys piramidals sense pràcticament vegetació. La resta de colors correspon a una

gamma de colors molt clara amb abundància de colors clars.

En l’estil de Giotto hi ha un predomini clar de la línia sobre el color i s'aplica amb una

pinzellada molt petita, precisa especialment dedicada als rostres i es busca una recerca de

representar la profunditat. La ombra s'aplica d’ una forma molt meditada donant volum a les

cares i vestits. Finalment de la pintura gòtica tradicional Giotto conserva només el costum

de manteniment del daurats en els nimbus. Giotto Planteja les escenes sempre amb

múltiples personatges que es relacionen entre ells, de tal manera que hi ha una narrativa,

els personatges moltes vegades se'ns presenten molt geomètrics i el tipus d'indumentària

que porten contribueix a donar aquesta sensació. Les postures dels personatges moltes

vegades són insòlites, molt modernes. Hi ha una gestualitat molt teatral però això fa que

sigui fàcil d'entendre de cara l'espectador.

INTERPRETACIÓLa Cappella degli Scrovengi presenta un programa iconogràfic molt complex basat en la

vida de Jesús i Maria i amb el tema general de la possibilitat salvació dels pecats. El

programa Iconogràfic ix des de la part dreta a l'esquerra per franges des de les més altes a

les més inferiors. El programa culmina amb l'estrena del judici final què és el visitant veu

quan marxa de l'església.

A la banda superior del mur esquerre, es relata la vida dels pares de Maria: l'anunci d'un

àngel a Santa Anna de la seva propera maternitat. Al mur sud de la capella es reprodueix a

San Joaquim i Sant Anna que es besen i abracen, perquè] han concebut la Verge Maria;

estan acompanyats de diverses dones embarassades sota un arc de mig punt, i d'un pastor

a l'esquerra de la imatge. Es tracta de l’anomenada Porta Daurada, una de les portes de

Jerusalem.

En aquest mateix mur es representa el retir de Sant Joaquim entre els pastors, quan encara

no coneix la bona nova de la seva propera paternitat i afligit s’ha retirat a les seves terres.

Al mur d'enfront, el mur nord, podem veure diverses representacions de la vida de la Verge,

com la Presentació̂ al Temple.

A la paret esquerra es relaten episodis del Naixement i Infància de Jesús, com la fugida a

Egipte. Al costat oposat hi podem veure la vida publica, disputa amb els Doctors de la llei,

baptisme en el riu Jordà] , noces de Canà, la resurrecció̂ del seu amic Llàtzer, l'entrada a

Jerusalem i l’expulsió̂ dels mercaders del Temple.

Les bandes inferiors d'aquests murs narren la Passió̂: des de l’oració̂ a l'Hort i el petó de

Judes a les lamentacions sobre el cos mort de Crist i la seva Resurrecció̂.

Page 34: Art grec, romà,bizantí i gotic

El judici final sobre la porta d'entrada és desenvolupa una forma bastant típica Jesús està al

centre envoltat una mandola sagrada, la creu de la passió als seus peus divideix l’escena en

dues zones. A banda i banda de Jesús hi han els 12 apòstols i molts àngels que observen

el judici final. A la part inferior de l'escena es

divideix clarament en dues zones, a la dreta de Jesús

els salvats què aniran al cel i a l'esquerra els

condemnats que seran arrossegats pels rius de foc a

l'infern. Als preus de la Creu a la zona dels salvats

estan Enrico Scrovengi i el Seu pare Reginaldo oferint

la capella a la verge. Aquesta última escena ens parla

de la funció de l'obra la capella Scrovengi és una

ofrena expiratòria per compensar la mala fama que

tenia familiars Scrovengi per haver obtingut la seva

fortuna amb el préstec de diners amb interès. Era una

activitat mal vista normalment reservada per als

jueus i en el segle XIV la família Scrovengi volien

oblidar aquests inicis per poder enllaçar-se

matrimonialment amb amb les famílies de la noblesa de Pàdua.

CONCLUSIONSAquesta obra de GIOTTO És un exemple d'estil Italo gòtic que es caracteritza per

l'abandonament dels trets gòtics més tradicionals i la recerca de profunditat i la perspectiva,

en aquest sentit Giotto avança des de la tradició gòtica que utilitzava daurats, més rigidesa

en quant d'expressions i a la composició i investiga cap a vies molt més modernes de

representació pictòrica. (Expressivitat, composicions complexes, actituds naturals, gran

sentit narratiu, I la preocupació per l’espai).

EL MATRIMONI ARNOLFINI

Page 35: Art grec, romà,bizantí i gotic

Autor: Jan Va Eyck

Cronologia: 1434

Estil: Gòtic flamenc

Tècnica: oli sobre fusta

Tema: Escena costumista

Localització: National gallery,Londres

Mides: 85 x 60

ANALISI FORMALJan Van Eyck Ens presenta una escena d'interior en una habitació

representada sobre les regles de la perspectiva lineal, amb un punt de fuga assenyalat

clarament per les línies de les parets, el paviment de fusta i els mobles.

A la part esquerra de l'habitació es situen les finestres que il·luminen l'escena, una

representada el quadre que il·lumina fons de l'habitació i una altra fora del quadre que

il·lumina els personatges en primer pla. A la part contrària trobem un llit matrimonial cobert

de teles vermelles, la habitació està força a moblada per l'època, podem veure el fons un

oratori de fusta, una butaca entapissada de vermell i un ara de núvia a sota de la finestra, a

més hi ha nombrosos objectes de luxe que per què parlen de prosperitat els propietaris, Una

catifa oriental, un mirall decorat amb esmalts, un glossari, un canelobre amb una sola

espelma encesa. També apareixen objectes quotidians com ara dos parells d’esclops, fruita

sobre sobre l’arcó etc.

En primer pla apareix una parella agafada de la mà drama amb un gosset de llanes,

segurament el punt més interessant és el mirall que ens permet veure la paret que no

apareix al quadre, d'aquesta manera veiem que la parella no esta sola sinó que hi ha dues

persones més a l'habitació, aquestes dues persones estarien una posició de l'espectador, a

sobre del mirall apareix una inscripció en llatí que diu “Jan van Eyck està aquí el 1434”. Jan

van Eyck treballa amb una pinzellada minuciosa, molt petita traient el màxim partit a les

possibilitats a la tècnica del oli, dona color a molts matisos, segons la llum toqui cada

objecte, d’aquesta manera aconsegueix un realisme enorme en les textures. Respecte

cromatisme hi ha una predominança clara verds, vermells i marrons, això és molt freqüent

en la pintura Van Eyck. Pel que fa el moviment l'obra reflecteix bastant estatisme, la parella

està quieta agafant-se la mà i la seva actitud no és molt expressiva.

INTERPRETACIÓAquesta obra és un retrat d'un matrimoni format per Giovanni Arnolfini i Giovannia Cenani

aquestes dues persones era d'origen italià i provenien de dues familiars comerciants

pròsperes i estaven al afincades a Flandes.

Page 36: Art grec, romà,bizantí i gotic

És representa la parella a l'interior de la seva vivenda en concret a l'habitació matrimonial

envoltats d'objectes luxosos que demostra la seva bona situació econòmica ( vidres

emplomats, almirall venecià, una catifa oriental ). A part molts dels objectes que els envolten

tenen un fort contingut simbòlic, el vermell de les robes del llit representa la passió sexual, el

gos simbolitza la fidelitat, els esclops simbolitzen la comoditat de la vida domèstica, la fruita

sobre l’arcó de núvia presenta la fecunditat d'una parella, la única espelma encesa el

canelobre simbolitza la presència de Déu en la cerimònia, Segons altres autors aquesta en

aquesta espelma simbolitzaria el amor veritable és únic. Per altra banda objectes com el

rosari i l’oratori parlen de la religiositat de la parella.

L'obra té vàries funcions, per suposat és un retrat de la parella que a més busca demostrar

el prestigi i la posició sòcio-econòmica de la qual gaudien. Però sobretot té una funció d'acta

notarial; la inscripció que hi ha a la paret del fons afirma que Jan Van Eyck va ser testimoni

de l'establiment d'aquest vincle matrimonial. La inclusió al mirall de dues figures

probablement una del pintor, reforça la idea de l'anunci matrimonial davant de testimonis.

Òbviament aquest retrat és possible en una societat on la burgesia ja aquí tanta importància

que sigui acceptable fer-se retrats sense una excusa religiosa.

CONCLUSIONSVan Eyck És sense dubte l’autor més significatiu del gòtic flamenc, portaria a la màxima

qualitat tècnica l’ús de la tècnica a l’oli que ell mateix va iniciar el costat del Seu germà al

retaule de l’adoració de l’anyell místic. Aquesta via gòtico flamenca portaria la pintura a un

punt màxim de realisme a través de la investigació en el color i la llum, Van Eyck uniria la

tradició italiana de l'ús de la perspectiva i la tradició flamenca d'investigació amb el color

donant inici a la pintura moderna.

Per altra banda de cursos, del mirall que permeten representar pels que queda fora del

quadre seran habituals d'una pintura flamenca hi arribaran a ser utilitzats posteriorment com

per exemple a les Menines de Velázquez al segle 17.La següent generació d'artistes

flamencs utilitzarà totes les novetats de Van Eyck en buscant un grau més alt de

dramatisme, Roger Van Der Weyden ho demostra el davallament de Crist.

TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES DELÍCIES O LA LUXÚRIA

Page 37: Art grec, romà,bizantí i gotic

Autor: Geronimus Bosc.

Cronologia: Principis del s XVI.

Estil: Gòtic flamenc.

Tècnica: oli sobre taula.

Localització: Museu del Prado, Madrid.

Mides: 220 cm alt, 4 m desplegat.

AN ALISI FORMALEl jardí de les delícies es un tríptic sobre taula que presenta un aspecte força diferent obert i

tancat. Quan està tancat es veu una pintura en negres, blancs i grisos fonamentalment, amb

una mena d’esfera de vidre amb núvols a la part superior i un personatge estrany al centre

de l’esfera, a la cantonada superior esquerra apareix un personatge de petit tampany i una

inscripció en hebreu que s’estén per les dues portes correspon a una frase del gènesi “Ell

ho va dir i tot va ser creat. Ell ho va manar i tot va ser creat. “

Quan el tríptic s’obre es poden apreciar tres taules plenes de colors, personatges amb molt

moviment, en aquest aspecte es una obra molt narrativa que a nivell compositiu s’organitza

en tres franges, una franja inferior que ocupa aproximadament la meitat inferir de cada taula

on es desenvolupen les escenes del primer pla, el pas entre la franja inferior i la franja

mitjana estan marcades per zones d’aigua. Més allà de la franja Intermitja hi haurà la franja

superior amb una franja molt estreta de cel i muntanyes i construccions estranyes que

retallen l’horitzó.

Hi ha una variació de colors entre la taula central i la taula esquerra i la taula de la dreta que

està dedicada a l’infern. En els dos primers casos els colors són molts vius amb abundància

de verds, vermells, rosa, carnacions, blaus; les dues taules són molt alegres i en tots dos

Page 38: Art grec, romà,bizantí i gotic

casos s’intenta donar sensació de distancia amb un recurs propi de la pintura flamenca com

es passar progressivament en la lineal de l’horitzó dels verds als blaus, dels blaus als grisos

i finalment als blancs. En el cas de la taula del infern els colors són molt més foscos amb

una clara predominança de negres i marrons , en tot cas sempre hi ha una predominança

de la lineal sobre el color. El bosc utilitza una pinzellada fina, petita, plana, precisa amb

detalls gairebé miniaturistes inclús amb el gran treball de l’obra.

La multiplicitat de figures representades proporciona una enorme sensació de moviment i

per altra banda malgrat que les cares són més aviat inexpressives hi ha una gran riquesa i

expressivitat en quant a la gestualitat i les accions dels individus.

INTERPRETACIÓEl jardí de les delícies presenta una iconografia molt complexa amb una lectura que

comença amb l'obra tancada. El retaule tancat representa el món acabat de ser creat per

Déu. Déu ha pronunciat més paraules i es veu el món perfecte sense humans encara fràgil

com si fos de vidre.

Sobre la taula la de la lectura comença d'esquerra a dreta, el retaule de l'esquerra és el del

jardí de l’Edèn ens presenta un món ple d'animals, plantes exòtiques i En un primer pla Déu

que mostra a Andan el primer home, la companya que ha creat per ell, Eva. Aquest moment

que va donar inici al pecat està acompanyat d'una sèrie d'escenes que mostra la introducció

del pecat al món, per exemple alguns dels animals cacen d'altres(símbol de violència) , al

llac central ,un brau i un unicorn veuen junts(brau: sexualitat; unicorn: virginitat), una sèrie

d'animals fastigosos inventats s'arrossega fora de la Llacuna per introduir-se en una cova

que recorda el cap humà.

La taula central o el jardí de les delícies ens mostra el món ja conquerit per la humanitat i

entregat de luxúria i el pecat, les figures s’entreguen a tot tipus de pràctiques sexuals i

abunden les simbologies relacionades amb els genitals femenins i masculins, amb la

penetració i amb el plaer. Els fruits i les Flors vermelles són símbols de plaer. Al mateix

temps hi ha símbols que fan referència a altres pecats per exemple hi apareixen varius

mussols, el mussol era un símbol de la erigien altres casos hi han ocells que simbolitzen la

vanitat, l'enveja i altres pecats.

Algunes d'aquestes imatges són el resultat de traslladar a la imatge dites populars. Una

escena particularment Interesant dintre de tot el retaule, és que el marge inferior esquerre,

un home sembla senyalar a Eva a la taula del costat com a causant de la entrada del pecat

al món.

La taula de l'infern representa el càstig que reben els Pecadors a l'altra vida, com a la taula

central abunden els símbols sexuals però també estan representats els càstigs per la

violència, la veritat, l'avarícia...És pecadors són torturats amb objectes que tenen a veure

amb el Seu propi pecat per exemple instruments musicals que són el símbol de la seducció

amorosa és converteixen en els elements de tortura. En la franja inferior apareix setenes

assegut en una latrina, i està sent alimentat per animes que després defeca en una mena

de pou negre. A la franja mitja veiem molts patinadors, els patins dels quals s'enfonsen dins

d'aquesta llacuna, els patins són un símbol de desig sexual. Una estructura blanca,

Page 39: Art grec, romà,bizantí i gotic

Estranya, on apareix una cara que mira directament l'espectador que s'ha identificat com un

autoretrat de l'artista, per sobre d'aquesta cara veiem una plataforma on varis personatges

ballen en entorn d'una gaita, símbol d'homosexualitat masculina. Finalment a la línia de

l'horitzó dels edificis que esclaten en flames i llums.

A nivell simbòlic l'obra té varies lectures. La primera que és acceptada per l'època diu que

és una lectura moralitzant. L’obra parlaria de la introducció del pecat al món per part de

l'home i la dona i recordaria el final el que estan destinats els pecadors.

La segona teoria diu Que sota un missatge aparentment moralitzant el Bosc podria estar

defensant les pràctiques d'una secta religiosa que es va estendre per Flandes en aquella

època que practicava el nudisme i l’amor lliure en les seves cerimònies.

Actualment es pensa que la taula central del jardí de les delícies presenta la luxúria i altres

pecats una manera molt atractiva, absents de crítica. Segurament el Bosc intentava

representar una part més inconscient de garantir de l'individu amb les fantasies, que rares

vegades els essers humans expressen.

Aquesta obra, com gairebé tota l'obra del Bosc va ser comprada per la monarquia

Espanyola i va formar part de la col·lecció particular dels Àustries.

CONCLUSIONSEl Bosc representa una línia Personal, única dins del gòtic flamenc i és especialment

notable el segle XVI, Bosc preferia treballar amb tècniques i temes clarament gòtics. En

aquest sentit el Bosc no va tenir massa seguidors en el Seu moment per la seva obra

professional tot i que molts autors Especialment surrealistes a la primera meitat del segle

XX va veure el Bosc precursor de la seva forma de treballar. Com ells el Bosc reflectia un

món de somni, fantàstic, que sorgida directament de l'inconscient. En el cas de Salvador

Dalí la influència d'aquesta obra és directa, com es pot veure per exemple amb la taula del

jardí de l’edèn on apareix una roca que recorda a una cara que Dalí pren com a model en

obres com per exemple “el gran masturbador”.