Download ppt - 2. art grec

ART CLÀSSIC: GRÈCIA

(Sègles VIII-I a.C.)

Precedents

• Art cretenc o minoic. (2.600 -1400 a.C.)

• Art micènic: (1600- 1200 a.C.)

HISTÒRIA DE GRÈCIA

• Civilitzacions prehel.lèniques (2.600-1200 aC)

– Creta – Micenes

• Etapa fosca: (1150 - VIII a.C.)

- invasió dòrica al Peloponès

• Etapa Arcaica: (VII i VI a.C.)

• Etapa clàssica: (V a.C.)– fí de les guerres Médiques (499-479 aC) contra els perses fins a les guerres del Peloponès– guerres del Peloponès(431-404 aC) i decadència de les polis fins a la conquesta de les

polis pel rei de Macedonia

• Etapa Hel.lenística (323 – I a.C.)– Alexandre el gran conquereix l’imperi persa i expandeix la cultura grega. A la seva mort es va fragmentar l’imperi en diversos regnes. – A segle I a C, Roma domina el Mediterrani i absorbirà la cultura grega

GRECIA

COLONITZACIÓ GREGA

CRETA (2.600-1.400 a. C.)

GRÈCIA ANTIGA

PALAU

de

CNOSSOS

PALAU DE KNOSSOS

PALAU DE KNOSSOS

DEESA

de

la

SERP

MICENES (1600-1250 a.C.)

ART GREC: ETAPES

• Període ARCAIC: VII i VI a C.

• Període CLÀSSIC: V i IV a.C.

– Protoclàssic: primera meitat segle V.a C

– Primer classicisme: segona meitat S. V a C.– Segon classicisme: fins al 323

• Període HEL·LENÍSTIC: 323-146 a C.

CARACTERÍSTIQUES

• “l’home és la mesura de totes les coses” Protàgores

• Model i referència de l’art romà i de les reinterpretacions ( renaixement, neoclàssic, )

• Fonament de la nostra cultura occidental

• Bellesa com a mesura, proporció entre les parts

• Harmonia, serenor

• CARÀCTER INDEPENDENT DE LES POLIS– Recinte emmurallat– Acròpolis: zona fortificada on estan els monuments sagrats

• TOPOGRAFIA MUNTANYOSA DEL TERRENY

• INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA– Nous tipus d’elements urbanístics: bouleteiron, stoas...– organitzats al voltant de l’àgora o plaça pública

URBANISME

ACRÒPOLIS D’ATENES

Propileos

ÀGORA D’ATENES

ÀGORA D’ATENES

ÀGORA D’ATENES

MILETO

Traçat ORTOGONAL o HIPODÀMIC

HIPODÀMIC

PLANOL PÈRGAM

• Edificis a mesura humana (perden la monumentalitat)

• Basada en l’ordre i la raó: simetria i harmonia visual

• Busquen la bellesa en la proporció i l’equilibri de les formes i dels elements que la conformen.

• Sistema arquitravat

• Valors escultòrics de la arquitectura

• Correccions visuals

ARQUITECTURA

Estils arquitectònics

• Ordres arquitectònics:

- ordre dòric (a partir del VII a. C.)

- Ordre jònic (a partir del VI a. C.)

- Ordre corinti (IV a.C.)

Tipus de construccions

• Arquitectura religiosa– Temple– Santuari

• Arquitectura civil– Teatre– Stoas – Estadis– palestra

ELS

ORDRES

GRECS

ORDRE

DÒRIC

ORDRE

JÒNIC

ORDRE

CORINTI

EL TEMPLE

Temple

• En principi era de fusta, al segle VII es ja de marbre i policromat (blau, vermell i daurat)

• Parts: – Pronaos: entrada– Naos: espai sagrat, acull la imatge del deu– Opistòdoms: cambra posterior, adosada a la

naos però sense comunicació en la que es guardava el tresor.

Mègaron (Micenes)

http://www.artehistoria.jcyl.es/obrmaestras/videos/891.htm

PLANTES

TEMPLES

EL PARTENÓ

• Autors: Ictinos i Cal.licatres

• Cronologia: 447-438 a.C.

• Tipologia: Temple

• Estil: clàssic grec

• Materials: Marbre del pentèlic i fusta

• localització: Acròpoli d’Atenes

El número áureo la secció aurea

ACROPOLIS

Erectèon

• Autor: Mnèsicles

• Cronologia: V a.C. (421- 405 a.C.)

• Estil: grec clàssic

• Tipologia: temple

• Material: marbre del Pentèlic

• Localització: Acròpoli d’Atenes

Façana Est

Façana Est

FAÇANA

OEST

Façana oest (sudoest)

Norte

Este

Sur

PLANOL

ERECTEO

A: AteneaB,C: Poseidon ErecteoD: piedra de Poseidón

K: CécropsH: olivo de Atenea

B

CH

Façana sur

Portic nord

Portic nord

TRIBUNA

CARIATIDES

PLANOL

ERECTEO

http://sobregrecia.com/2008/04/27/el-erecteion-videos-de-grecia/

A TENEA

NIKÉ

Temple Zeus olímpic, Atenes

Altres temples

Agrigento

SEGESTA

THOLOS

SANTUARI DE DELFOS: temple d’Apolo

Tresor de Delfos

SANTUARI

de

DELFOS

ONFALO de DELFOS

SANTUARI

de

DELFOS

ALTAR DE PÈRGAM


• Autor: desconegut

• Estil: grec hel·lenístic

• Tipologia: altar

• Material marbre

• Localització: Pergamonmuseum (Berlín)

PLANOL PÈRGAM

Teatre d’Epidauro

• Autor: Policlet el jove.

• Cronologia: S.IV a.C. (350 a.C.)

• Estil: grec hel·lenístic

• Material: pedra

• Localització: Epidauro –Peloponés (Grècia)

Sicilia

ESCULTURA

• Arcaica (s.VII i VI a.C.)

• Clàssica (V-IV a. C.)- protoclàssica: 480-460 a.C.- 1r. Classicisme: 460-400 a.C.- 2n. classicisme: 400-323 a.C.

• Hel·lenística: IV-I a. C.

característiques escultura

• El tema central es la figura humana

• Busca el model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes

• Bellesa entesa com a mesura, proporció i equilibri entre les parts del cos

Etapa Arcaica (VII i VI aC.)

• Representació de figures humanes masculines denominades kouros• I femenines anomenades kórai• Influències de models egipcis: Frontalitat i rigidesa• Trenquen la simetria amb una cama avançada• Trets arcaics:

- Ulls ametllats - cabells ordenats geomètricament

- expressió hieràtica - somriure “arcaic”

• Concepció esquemàtica de les diferents parts del cos a partir de la geometria

• Amb el temps van evolucionant cap un major naturalisme:– S’arrodoneixen els músculs– L'articulen millor les parts del cos– Plans menys rígids

KOUROS

Kouros de Sunion

CLEOBIS

I

BITÓ

KUROS

D’ANAVYSSOS

KUROS D’ANAVYSSOS


• Cronologia: 510-500 a.C. (VI a. C.)

• Estil: grec arcaic

• Tipologia: escultura exempta

• Material: marbre

• Tema: votiu o escultura funerària

• Localització: Museu Arqueològic d’Atenes

KUROS

D’ANAVYSSOS

EFEBO

de

KRITIOS

KUROS

D’ANAVYSSOS

KORAI

KORAI

KORÉ DEL PEPLO

KORÉ DEL PEPLUM



• Estil: grec arcaic


• Material: marbre policromat

• Tema: votiu o escultura funerària

• Localització: Museu de l'Acròpoli (Atenes)

KORÉ DEL PEPLO

Escultura protoclàssica

• Evoluciona de la rigidesa a una major naturalitat

• Cossos més elàstics

• Milloren en la captació del moviment

• Expressió de serenor

• Resolen millor la col.locació de les figures als frontons

• Encara algun tret arcaic

AURIGA

de

DELFOS

AURIGA

de

DELFOS

El nacimiento de Afrodita

ATENEA PENSATIVA

PoseidóCap Artemision

- 460

Frontó Temple d’Egina

Figura d’un FRONTÓ

Frontó temple de Zeus (Olimpia)

Escultura clàssica: característiques

• S’intenta assolir l’ideal de bellesa humana basat en l’equilibri, la proporció i la mesura

• S’arrodoneix la musculatura: cossos més elàstics

• Posició més natural: figures en repòs, contraposto

• Expressió serena

• Domini de la posició de les figures al frontó

Escultura clàssica

• 1r. Classicisme - Miró: rytmos

- Policlet: contrapposto, “cànon”

- Fídies: paradigme del classicisme, majestuositat

• 2n. Classicisme- Praxíteles: corba praxitelíana

- Scopes: pathos

- Lísip: diferents punts de vista

DISCÒBOL

• Autor: Mirò• Cronologia: 460 a. C. (V. a. C.)• Estil: grec clàssic• Tipologia: escultura exempta• Material: original en bronze, copia romana en

marbre• Tema: ideal anatòmic atlètic• Localització: Museo Nazionale Romano (Roma)

DISCÒBOLMIRÓ

Estilísticament, la seva gran aportació va ser la de haver

estat capaç de traslladar la sensació de moviment a l’escultura,

DISCÒBOL

MIRÓ

EL DISCÒBOL

GUERRERS DE RIACE

• Autor: desconegut• Cronologia: 460-430 a.C. (V a.C.)• Estil: grec clàssic• Tipologia: escultura exempta• Material: bronze• Tema: guerrers• Localització: Museu Nazionale (Reggio

Calabria)

ELS GUERRERS DE RIACE

ELS GUERRERS DE RIACE

GUERRER A

GUERRER A

GUERRER A

Detall boca i ulls

GUERRER B

Guerrer B

Guerrer B

GUERRER B

GUERRER B

Guerrer B

POLICLET

Per Policlet, la bellesa no es sinó la relació d’unes partes amb les altres i del conjunt de les parts amb el tot. Arriba a la conclusió de que la perfecció prototípica s’aconseguirà a través de unes mesures precises en las que l’alçada serà 7 vegades la mesura del cap

DORÍFOR

DIADUMEN

DIADUMEN

El Diadoumen

• Autor: Policlet• Cronologia: 430 a.C.• Estil: grec clàssic• Tipologia: escultura exempta• Material: original en bronze. Copia en marbre• Tema: atleta lligant-se la cinta de la victòria• Localització: Museu Arqueològic Nacional

(Atenes)

DIADUMEN

1r..

CLASSICISME

2n.

CLASSICISME

FÍDIES

EL PARTENÓ

las figuras de Fidias, de una solemnidad típicamente clásica, son arquetipos idealizados en cuya

apariencia material se sintetiza armonía física y moral, en un equilibrio basado en la proporción de las

formas.

Centauros y lapitas

METOPA

PARTENÓ

LLUITA DELS CENTAURES

MÉTOPA

METOPES

PARTENÓ

FRONTÓ EST DEL PARTENÓ

FRONTÓ EST DEL PARTENÓ

FRONTÓ PARTENÓ

FÍDIES: FRONTÓ PARTENÓ

FRIS

PANATENEES

FRIS PARTENÓ: LES PANATENEES



FRIS

PANATENEES

TORS

D’ATENEA

PARTENÓ

GRÈCIA: S. IV

• El que sustenta l’art ja no és l’Estat• L’Àtica està en decadència, ja no imposa la seva

influència• Es perd la religió i augmenta la religiositat´: hi ha creació

de teatres, recintes esportius ...• La falta d’influència de l’Estat propicia unes obres més

plurals• Exaltació de la tragèdia i la comèdia • Els autors busquen copiar la realitat: mímesi. Trobem

personatges concrets que permeten d'identificació de la gent

• Neix el gènere del retrat• El segle IV és la introducció de l’individu i dels

sentits a l’obra d’art

Segon Classicisme

• Praxiteles

• Scopas

• Lísip

Hermes

PRAXÍTELES

El rasgo más característico y

revolucionario de su estilo es la

denominada “curva praxiteliana”, enfático

contrapposto en actitud de reposo, cuya característica

visible es el contoneo de la cadera.

HERMES amb DIONISIOS

• Autor: Praxíteles


• Estil: grec postclàssic

• Material: marbre

• Tema: mitològic

• Localització: Museu Arqueològic (Olimpia)

HERMES

amb

DIONÍS

PRAXÍTELES

HERMES

amb

DIONÍS

APOLO

SAURÒCTOR

PRAXÍTELES

VENUS

PRAXÍTELES

SCOPAS: MÉNADE

LISIPHERCULES

LISIPAPOXÍMEN

Periode Helenístic (323-1aC)

• Període de gran amplitud cronològica i geogràfica. La tradició grega impregnarà i també s’impregnarà de la cultura dels territoris que van formar part de l’imperi d’Alexandre el gran.

• Tradició clàssica i orientalisme es fondran per crear i expressar a través de l’art, una nova concepció de la vida.

• Es perd la unitat estilística de l'època clàssica. Diferents escoles: Atenes, Rodes, Alexandria, Pèrgam

Imperi hel·lenístic

Escultura helenística (323-1aC)

• Diferents escoles: Atenas, Alexandría, Rodes i Pérgam.

• Més tensió i moviment• perd el punt de vista frontal, de forma que es pot

observar des de qualsevol angle• perd la serenor a favor del pathos• Monumentalitat• Temes nous:

- anecdòtics- retrats- grups escultòrics

• Atenas destaca por la escola neoàtica que copia els models clàssics dels segles V y IV a.C.

• Alejandría representa temes quotidians y al·legòrics. Destaca la al·legoria del riu Nil, un ancià acostat que porta el corn de l'abundància y acompanyat dels símbols de les terres que les seves aigües fertilitzen.

• Pérgam realitza temes patètics i de sentiments violents. Para commemorar una victòria contra los gals realitzen les quatre escultures de Los Gàlates moribunds. També destaca l’altar consagrat a Zeus i Atenea, que narra en grans relleus la gigantomàquia.

• Rodes continua amb aquesta corrent però accentuant-la i profunditzant en el patiment i el dolor. A pesar del dramatisme d’aquesta escola, van realitzar també tambè obres més alegres com la Victoria de Samotràcia, que descen sobre la proa de un vaixell i commemora un triomf naval.

Fris de l’altar de pèrgam

DETALL

FRIS

Fris de l’altar de Pèrgam

Fris de l’altar de Pèrgam

GÀLATA MORIBUND

GÀLATA MORIBUND

VENUS

de

MELOS

VENUS

de

MELOS

LAOCOONT

i

els

seus

FILLS

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

• Autor. Agesandre, Apolodor i Atenodor de Rodes

• Cronologia: III-II a.C.


• Material: original en bronze, copia romana.

• Tema: mitològic

• Localització: Museus Vaticans (Roma)

LAOCOONT

i

els

seus

FILLS

VICTÒRIA

de

SAMOTRACIA

RETRAT

DEMÓSTENES

EL

NEN

de

la

ESPINA

EL

NEN

de

la

ESPINA