Viu El Prat

núm. 97· maig ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

mati e hijos, en l'apartat gastronòmic - 'caldas' i 'vitaldent prat', al racó de l'anunciant - vladimir hernández - el fantàstic humor de pere calders

Una tarda amb... Álex Sánchez, millor esportista de la 30a Nit de l'Esport del Prat

coNEix ElS avaNtatgES dE la bici Elèctrica

EDITORIAL

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de

societat i cultura

NÚMERO 97,

MAIG DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

TONI DELGADO

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-15425-2008

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no

coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus

col·laboradors.

ASTEROIDES I EXTRATERRESTRES

H i ha llibres per a nens que s’han fet grans. Le Petit Prince (El Petit Príncep), d’Antoine de Saint-Exupéry, és un llibre per a rellegir de gran i trobar-hi les picades d’ullet cops

d’ullet que, per inexperiència i desconeixement, no vas veure de petit. És una obra amb una fantasia molt realista i tenia (i entenc que encara té) fascinada la Leticia, una companya de la universi-tat que n’havia recopilat edicions en diferents idiomes.

De gran em continua cridant l’atenció, sobretot, un dels relats, el de l’astrònom turc que havia vist amb el telescopi l’asteroide B 612, el planeta d’on provenia el Petit Príncep: “quan el desco-brí, en féu una gran explicació en un Congrés Internacional d’Astronomia. Però ningú se’l va creure, per culpa del seu vestit. La gent gran és així. Sortosament per a la reputació de l’asteroide B 612, un dictador turc imposà al seu poble, sota pena de mort, de vestir a l’europea. L’astrònom va tor-nar a fer la seva explicació l’any 1920, vestit elegantment. I aquesta vegada tothom se’l va creure”.

Una història brillant per a comprovar com són d’absurds els prejudicis. També a la uni vaig tenir un professor brillant a qui més d’un no se’l prenia seriosament perquè feia les classes vestit amb pantalons de xandall i samarreta. El Francesc-Xavier era una eminència i a mesura que va anar passant el curs crec que es va guanyar el cor i l’atenció dels alumnes. Bé, dels que hi assistien, perquè el dia de l’examen vam veure unes quantes cares noves.

A l’Enric no li calia gaire maquillatge per fer de mim a hores intempestives: un parell de petites rodones vermelles als pòmuls, pólvores de talc, un barret... Li agradava fer veure que estirava una corda, mentre més d’un turista o no, sobri o serè, se’l mirava amb cara d’haver vist un extraterrestre. Alguns es trufaven, di-rectament, d’ell. Hi vaig tenir relació i converses profundes, a tres bandes, amb la companyia del Pablo.

L’Enric era un actor savi, inquiet i (auto)crític i un dia, anant amb uns amics i el típic grup de desconeguts que no tornes a veure mai més, ens el vam trobar al carrer. No ho vaig dubtar: m’hi vaig parar i vaig estar cinc minuts parlant amb ell, mentre la resta ens mirava amb estupefacció. Ara els dos érem els extrater-restres. “De què coneixes aquest home? És que parles amb tothom...”, em va dir un. “L’Enric és un pou de saviesa”. I va callar. Els prejudicis ens fan perdre moltes històries.

ÍNDEX5.Una tarda amb...

ÁLEX SÁNCHEZ, MILLOR ESPORTISTA DE LA 30A NIT DE L'ESPORT DEL PRAT

El llançament de javelina és, com el de disc o el de pes, la perxa o el salt d’alçada, una de les disciplines més difícils de seguir en les competicions d’atletisme i els Jocs Olím-pics. Se superposen amb proves al tartan, sovint de mitja o llarga distància, i fan que l’espectador vegi les temptatives gairebé sempre tard, i només algunes. Álex Sánchez és un llançador de javelina prometedor. L’or en el campionat d’Espanya li ha fet mereixe-dor del premi al millor esportista en la 30a Nit de l’Esport. La passada temporada com-petia amb el Pratenc Associació d’Atletisme i ara ho fa amb el Vino de Toro Caja Rural. L’hem convidat a tornar a casa i no para de saludar excompanys. L’acompanya el seu guia, l’entrenador Salvador Primo.

16.Racó de l'anunciantVITALDENT EL PRAT

Pedro Mangas és cirurgià a la clínica Vitaldent del carrer Frederic Soler. És qui ens explica que el que els diferencia de la competència és la cirurgia mí-nimament invasiva, que afavoreix un postoperatori òptim. El seu discurs és àgil, fresc i apassionat. Diu que s’emociona amb el seu ofici igual que el primer dia. El tracte, la qualitat del servei i l’aposta per la tecnologia són tres trets innegociables de la clínica Vitaldent del carrer Frederic Soler 27, amb un equip nou des de fa dos anys.

5

VIU

EL P

RAT

Text i fotos TONI DELGADO

Sembla espontani i afable, almenys pels seus gestos. No fa cinc minuts que ha

conegut el periodista i l’atleta Álex Sánchez (Barcelona, 1993) ja s’ofe-reix a fer-li una foto llançant la jave-lina. Ell n’és un expert i per la seva actuació l’any passat, quan competia amb el Pratenc Associació d’Atletis-me (ara ho fa amb el Vino de Toro Caja Rural), va ser reconegut com a millor esportista en la 30a Nit de l’Esport del Prat. Gran part del mèrit és tam-bé del seu entrenador, Salvador Primo (Granollers, 1959), d’humor implaca-ble i una enciclopèdia humana dels esports. La cita és al Centre Complex Esportiu Municipal Sagnier.

—Álex, com vas descobrir el llançament de javelina?ÁLEX SÁNCHEZ: De petit em vaig apun-tar a atletisme a Mollet, amb els amics. Vaig veure que era bo i que podia des-tacar en les marques. Ho vaig deixar perquè era molt jove i encara no sabia què volia. Vaig començar a jugar a fut-bol. Temps després em va trucar el meu exentrenador i hi vaig tornar. I aquí con-tinuo.

—Per què has seguit? Perquè anava millorant cada cop més. Vaig quedar campió de Catalunya i vaig canviar d’entrenador. És aquest home, el Salvador Primo.

—Salvador, quan el vas descobrir?El primer cop que el vaig veure l’Álex va ser en un campionat de Catalunya, fent de jutge, funció que compagino amb la d’entrenador. Em va cridar l’atenció com llançava perquè, amb la seva tècnica, no aprofitava les qua-litats que tenia. I, casualitats de la vida, dos o tres mesos després, el seu

entrenador, a qui ja coneixia, me’l va presentar i em va preguntar si podia venir a entrenar amb nosaltres. Li vaig dir que cap problema. Parlant, parlant vam descobrir que era aquell nano que llançava caminant.

—La tècnica és fonamental. També ho són les passes?SALVADOR: Sí i no. La javelina s’enamo-ra de tu, no tu d’ella. Tal com t’he vist llançant, malgrat que t’entrenessis dia i nit, no tens la fuetada, una contracció

Álex Sánchez: “A la javelina li dic Mi niña. Mai es queixa. Només ha de volar i ja està”

Álex Sánchez.

una tarda amb...

muscular que ja et ve de naixement. I és fonamental per a llançar la javelina. O tens fibra blanca, que és la ràpida, o tens fibra vermella.

—Qui tingui la fuetada, com ho pot descobrir?És molt senzill. Fas llançar una pilota de beisbol i tennis a un grup de nanos. Tots a la vegada. Si, de cop, veus una pilota que destaca sobre les altres, ja ho tindràs. Aquest sí que podrà llançar la javelina.

—Quins són els passos per a aprendre’n?Quan veus que mou el braç a una velocitat considerable, has de començar a ensenyar-li la tècnica de córrer, veure quina és la seva elasticitat... A partir dels 15 o 16 anys ja començarem a treballar amb peses. Quan són petits t’has de centrar a millorar la tècnica i no en els metres. Ja hi haurà temps perquè siguin campions d’Espanya. No pots ofegar al xaval. A vegades els campions infantils no arriben enlloc.

—O sigui, que hi ha força casos d’atletes que destaquen de grans. Un cop ja tens els moviments adquirits, els metres surten. En el moment en què l’atleta et diu que vol més metres, entre 16 i 19 anys, és quan ja intervenen altres factors. Es pot arribar a la marca de tres maneres: per tècnica, per velocitat i per for-ça, però s’ha d’aplicar cada una a la seva edat. La tècnica és la bàsica: has d’aplicar-la encara que tingui cinc anys, jugant, amb jocs, amb pilotes, amb el que sigui. Tenim temps de ser forts fins als 60 anys.

—Álex, abans m’explicaves la posició dels braços en el llan-çament. En el meu cas, perquè sóc destre, el dret va darrere estirat i recte amb la javelina en la punta dels ulls. La javelina ha d’estar paral·lela a terra. El braç esquerre el tenim una mica creuat, en sentit contrari, per a poder apartar-lo a l’hora de llançar. SALVADOR: Cada extremitat té una funció: el peu dret, l’es-querre... Tot suma. El 70-80% de la marca la farem amb la velocitat que tinguem del braç de llançar.

—En el llançament de javelina es fan moltes visualitzacions? Sí. I entrenem moltes vegades el moviment amb els ulls tan-cats, per a visualitzar al màxim. Com totes les disciplines de l’atletisme, és una prova de sensacions. La missió de l’entre-nador és explicar què està veient malament i l’atleta ha d’in-terpretar aquesta informació i valorar les seves sensacions. Estem en un món en què el que ens determina si ho estem fent bé o malament és la distància aconseguida. Si ara vens tu llançant malament, arribes més lluny que ell, et donaré la raó, i no hauria de ser així.

—Com és la teva relació amb el teu entrenador, Álex? Supo-so que ha d’haver-hi una gran compli-

culturauna tarda amb...

L'entrevistat, a punt de fer el llançament de javelina.

6

VI

U EL

PRA

T

(passa a la pàgina 8) Llançament.

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn Metro L9_Cèntric (200 mts)

onanuit.com


8

VIU

EL P

RAT

citat amb l’entrenador. Ruth Beitia porta tota la seva vida amb Ramon Torralbo. La nostra relació és excel·lent. No és només el meu entrena-dor, també és algú a qui li puc explicar els problemes. M’ajuda en el que pot. Estic molt content i espero seguir molts anys més amb el [Salvador] Primo.

—És molt didàctic? Molt exigent? ÁLEX: Em diu les paraules justes i s’adapta a les circumstànci-es. Ara estic estudiant i arribo més cansat als entrenaments, i tampoc m’exigeix tant. SALVADOR: Jo he estat en la seva pell. Sé el que pot treure i perdre, i crec que ara el més important és que tiri endavant els seus estudis, el seu pa a la llarga. Sent campió d’Espanya vaig haver de treballar de mecànic per a guanyar-me la vida. Prefereixo que sigui millor persona que llançador.

—Álex, suposo que més d’un s’estranyarà quan li dius que ets llançador de javelina.Algun et pregunta com t’ha donat per aquest esport tan es-trany. Em fan la broma de que no serveixo per a altres esports.

—A quins esportistes admires?Usain Bolt i a llançadors com Jan Zelezny, que té el record del món amb 98,48 metres [des de 1996]. A Espanya la referèn-cia és Jordi Sánchez, que ha estat campió d’Espanya diverses vegades. És amic meu.

—Quin ha estat el teu camí fins a arribar a ser el millor espor-tista de la 30a Nit de l’Esport del Prat?Haver quedat campió d’Espanya. Per molts títols de Catalunya més que hagués acumulat, no l’hagués guanyat. La marca, per lesions, va sortir a finals de temporada sense pensar en ella. Vaig estar lesionat, molt malament del colze.

—T’havies imaginat aixecant el premi?Algun cop sí que ho somies. Sabia que hi havia rivals bastant bons. Em vaig posar content: vaig saludar tothom, el vaig agafar i vaig posar per a la foto. Aquest reconeixement m’ha recompensat els sacrificis. Estic molt agraït amb el que ha fet el Prat per mi.

—Per què vas deixar el Pratenc Associació d’Atletisme? Et van oferir millors condicions en el teu nou club?Bé, hi va haver un malentès. Passava el

Salvador Primo i Álex Sánchez, entrenador i alumne.

(ve de la pàgina 6)

(passa a la pàgina 10)

temps i vaig avisar que rebia ofertes. Vaig acceptar la proposta del Vino de Toro Caja Rural era de Divisió d’Honor [hi tornava aquesta temporada], la millor lliga espa-nyola. Em van oferir una mica més i em permetien fer el salt, enfron-tar-me a rivals de més nivell... Estic molt agraït al Pratenc, on m’han tractat molt bé. —Què és per a tu la javelina?Tot. No ho sé, tio. Jo li dic Mi niña [riu]. Mai es queixa. Només ha de volar i ja està. El meu somni és ser internacional. De moment, em conformo amb estar entre els millors d’Espanya absoluts. Continuaré treballant de valent per a fer una bona marca.

—Què fas els minuts abans de competir? A mi m’agrada xerrar en aquell moment, però al [Salvador] Pri-mo no massa. Em diu que escalfi, em dóna les instruccions justes, per a no marejar-me molt.

—La javelina és una disciplina que exigeix preparar moltes parts del cos. SALVADOR: A la javelina, com a la perxa, s’ha d’entrenar tot. Per a llançar-la millor s’ha de ser ràpid, fort i tècnic. És una prova explosiva i t’exigeix resistència física i mental. La javelina enganya. Després l’agafa qualsevol, perquè pesa 800 grams, i es pensa que la llançarà ben lluny.

—No, no. Jo era conscient que no seria el meu cas. Segur?

—Sí. Però la primera impressió...

—Sóc conscient de les meves limitacions, sobretot en coses que no he fet mai, i mai he estat un virtuós de l’esport. De fet, l’he llançat més lluny del que pensava. Imagina’t les me-ves expectatives... [Ric]. Encara que no ho haguessis fet mai, si haguessis estat ra-biós...

—Havia d’haver vingut empipat. Has de buscar alguna cosa que et tregui de polleguera i ex-pressar-ho. La tècnica ha de venir acompanyada de rapidesa i velocitat.

—Álex, i en què penses que et faci ràbia quan llences la ja-velina?Em surt sola. Penso a col·locar-la bé, aguantar-la bé en la punta dels ulls. Però crec que és veritat que algun cop al-gun jutge m’ha fet cabrejar i he llançat la javelina amb més ràbia. SALVADOR: Jo buscava i necessitava el conflicte amb un jutge, amb un company, amb qui fos. Això m’activava. L’agressivitat també s’entrena. Mentalment, però s’entrena. §


Després del llançament.

10

V

IU E

L PRA

T


L'entrevistat, amb el premi de la Nit de l'Esport i la medalla d'or.

La Diputació de Barcelona vol mantenir una relació paritària i respectuosa amb l’autonomia

dels municipis de la seva demarcació. Per això s’han posat en marxa les Me-ses de concertació, la fórmula que per-met un pacte bilateral entre la mateixa Diputació i cadascun dels 310 munici-pis barcelonins –excepte la ciutat de Barcelona–, per determinar quines són les seves prioritats inversores per a aquest mandat municipal. La inver-sió prevista és de 305 milions d’euros.

La Diputació, com a impulsora de la vocació municipalista, ha promogut que les reunions de les meses de concertació no només tinguin lloc a la seu institució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

Àmbits de cooperacióLes Meses de concertació permetran detectar quines són les preferències de cada municipi i quins ajuts econòmics els atorgarà la Diputació. La prioritat és potenciar noves inversions al territori que fomentin la diversificació econòmi-ca.

Amb tot, la despesa corrent continua sent un dels altres àmbits de coope-ració de la Xarxa de Governs Locals

2016-2019, que també aposta pel manteniment i reposició d’inversions, la prestació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajuntaments han pogut presentar fins a cinc sol·lici-tuds. Un cop tramitades les peticions, la Diputació de Barcelona valora tèc-nicament la viabilitat dels projectes locals, abans de convocar la mesa de concertació entre la presidenta de la corporació, Mercè Conesa, el vice-president primer, Dionís Guiteras, i l’alcalde de cada municipi.

Criteris de distribucióAmb l’objectiu de garantir una millor aplicació dels recursos públics a les necessitats dels ciutadans, i de donar resposta a la realitat asimètrica del territori, els criteris per distribuir els imports entre els municipis han estat determinats pel nombre d’habitants, la capitalitat i el territori, entre d’altres.

La Diputació també ha tingut en compte la previsió d’assoliment dels objectius marcats i de les seves ne-cessitats, així com el fet que aquests projectes satisfacin les necessitats dels municipis amb els menors costos possibles. Finalment, també s’ha con-

siderat els projectes mancomunats o que s’impulsin entre diverses admi-nistracions.

Suport integral al territoriLes Meses de concertació, junt amb els Catàlegs de serveis, els Progra-mes complementaris i altres instru-ments, són les eines que estructu-ren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. A través d’aquest pro-grama, la Diputació de Barcelona desplega l’exercici de les seves com-petències amb la voluntat de prestar un suport integral als governs locals, però també centrada en les persones i en l’aposta per la diversificació eco-nòmica del territori.

D’aquesta manera, la garantia de la cohesió social, el foment de la diversi-ficació econòmica del territori, l’apos-ta pel compliment dels principis de transparència i bon govern, i la pro-moció de l’equilibri territorial són els principals objectius. En aquest sentit, la Diputació aposta per reforçar la co-operació i l’assistència local en favor dels petits municipis i d’aquells altres que, per qüestions geogràfiques o demogràfiques, compten amb unes característiques especials.

La Diputació pactarà amb cadascun dels municipis barcelonins les seves prioritats d’inversió

Meses de concertació

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter.Foto: Diputació de Barcelona

@diba

Text MARIANO MARTÍNEZ

Una polleria en una secció de la revista on només passen no-

més restauradors? I per què no? So-bretot si parlem de l'aposta que està realitzant Mati e Hijos des de fa poc més d'un any. Jaime Agüero Cortes i Maria José Bejarano, que tiren enda-vant amb aquesta parada del Mercat de la Plaça Blanes, són humilitat, pas-sió per la seva feina, iniciativa i empen-ta, i molta. Tot en un mateix paquet. La història, però, no comença ara. A principis de l'any 1982, Matilde Cortés, la mare de Jaime, dona emprenedo-ra, va decidir muntar el seu negoci. El Mercat de la Plaça Blanes pràcticament s'acabava d'estrenar. Jaime, el seu fill major, va entrar en el negoci un any després de ser inaugurada, molt jove encara. “En aquests trenta anys sempre s'ha mantingut aquesta necessitat al ne-goci d'apostar sempre per la qualitat del producte –comenta Maria José–, treba-llant amb pagesos, proveïdors d'aviram de proximitat”, fet que els a permès fidelitzar la seva clientela any rere any.

Els productes de proximitat també tenen lloc a Mati e Hijos

Els darrers mesos han estat intensos a Mati e Hijos: l'ampliació de la parada, amb un toc més modern estèticament, i la possibilitat de tenir l'obrador al ma-teix espai ha estat un fet qualitatiu que

la clientela ha agraït molt. Un obrador creat de manera que el client vegi com està treballant el professional, i atorga un grau de confiança important. “Ens hem adaptat al Mercat d'una manera natural: els nostres clients ara també ens demanen més productes pre-cuinats, però amb la màxima qualitat –ens explica Maria José–. Molta gent no vol complicar-se la vida a la cuina, però tampoc vol deixar d'alimentar-se amb bons productes i, per aquest mo-tiu, compta amb nosaltres”. La seva oferta ha anat creixent: als clàssics productes derivats pollastre, conill i gall d'indi, també s'han incor-porat a la parada les hamburgueses amb productes de temporada i de proximitat, com el calçot, la Carxofa Prat, a més d'altres com la pinya o la poma. I com no, un dels reis del corral, el Pota Blava. “Ens agrada molt provar coses noves: primer les fem tastar en-tre gent propera i si funciona, els ofe-rim als clients, per veure si els agrada”. Un test de prova i error tan clàssic com necessari per anar evolucionant.

I la gastronomia com s'incorpora a Mati e Hijos?

Bona pregunta, de resposta fàcil i di-recta. En aquesta dinàmica de canvis a Mati e Hijos, i després de l'experièn-cia amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) d'una nit de tapes a la Plaça Blanes, la parada s'incorpora, 1

2

VIU

EL

PRAT

gastronomia

MATI E HIJOS: BONA GASTRONOMIA, TAMBÉ ALS MERCATS MUNICIPALS

MARIA JOSÉ BEJARANO Paradista a Mati e HijosAviram i ConillsMercat Plaça BlanesParades 3 i 4934 787 872 [email protected]

De dilluns a dijous de 7.30 a 14 hDivendres de 7.30 a 14 i de 17 a 20 hDissabte de 7.30 a 14 h

.com/Polleria-Mati-e-Hijos-

gastronomia de proximitatcultura gastronomia

14

V

IU E

L PR

AT

LA RECEPTA

FAJITA POTA BLAVA

INGREDIENTS

• 1 Pota blava• 3 cebes mitjanes• 3 pebrots verds mitjans• 3 pebrots vermells mitjans• 2 sobres condiments fajitas• 1 pot de tomàquet sofregit• 1 paquet de fajitas de blat• Sal• Pebre• Oli d'oliva• Cava/vi blanc o ranci• Salsa: 1kg de mahonesa, 1 pot de Xile

DESCRIPCIÓ1. El Pota Blava es talla per rostir, salpebrem i passem per la paella i

també amb altres del Mercat, a la dar-rera edició del QuintoTapa Pota Blava, amb la necessitat que trobava AGT d'incorporar espais com els mercats per transmetre la seva importància. La sorpresa arriba quan la proposta de Mati e Hijos, molt acceptada entre el públic, queda finalista del premi a la millor tapa gastronòmica de la ruta. “Per a nosaltres ha estat una oportu-nitat molt important, i la recomanem a qui tingui dubtes de participar-hi. Ha significat una manera diferent de donar a conèixer la nostra feina, obrint també més l'espai a un altre tipus de client, més jove, que no s'apropa tant al Mercat, però que amb el QuintoTa-pa Pota Blava ens ha conegut i després ha tornat a comprar”. Arran de la seva participació en accions gastronòmiques, també han incorpo-rat amb més intensitat el producte de proximitat: “abans només treballavem el Pota Blava pel Nadal, i ara ens ho demanen d'una manera més continua, i l'hem incorporat en productes com la Fajita. Tampoc havia treballat massa la Carxofa Prat –confessa Maria José– i ara ja formarà part de la nostra oferta quan toqui”. I tornem al principi per se-guir endavant: molta iniciativa i ganes d'oferir coses noves amb qualitat es el que trobareu a Mati e Hijos: "i ja estem pensant amb la pròxima proposta del QuintoTapa".

després ho posem a la cassola. Li posem cava o vi i deixem a foc mi-tjà. Una vegada fet s'esmicola i es reserva.2. Tallem els pebrots vermells, verds i ceba ho passem per la paella fins que quedi rostit.3. Ho posem en la cassola amb el Pota Blava, els sobres de condi-ments de fajitas i el tomàquet fregit i deixem consumir. Reservem i deixem reposar en la nevera.4. Agafem les fajitas de blat, es preescalfen per poder-les treballar millor i l'emplenem amb la barreja que hem realitzat de Pota blava i verdures. Les enrotllem i passem per la paella deixant-les daurades.5. Salsa: Es barreja la maionesa amb la llauna de Xile i s'acompanya a la fajita en el plat.

14

V

IU E

L PRA

T

AMB / Mobilitat sostenible

Millorar la qualitat de l’aire a cop de pedal

Per tercer any, l’AMB ofereix una subvenció de 250 euros per a la compra d’una bicicleta elèctrica, un vehicle que està transformant

la manera de moure’s a tot el món. La sub-venció de l’ens metropolità està destinada als primers 1.000 ciutadans que comprin una bici-cleta elèctrica d’un preu màxim de 1.350 euros. Rossend Bosch, responsable de projectes de mobilitat sostenible de l’AMB, explica que aquesta ajuda “forma part d’una es-tratègia més àmplia que té per objectiu reduir la contaminació atmosfèrica i mi-llorar la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona”.Beneficiar-se de la subvenció és molt fàcil. Només cal anar a una de les 29 botigues ad-herides (consulteu-ne la llista al web www.amb.cat/bicielectrica) i escollir una bicicleta elèctrica que tingui un preu inferior als 1.350 euros. Caldrà omplir un formulari i demos-trar que el comprador viu en un dels 36 mu-nicipis metropolitans.

UN MODEL PER AL DIA A DIALa subvenció de l’AMB és per a una bicicleta d’una gamma mitjana, que pot utilitzar-se com

Moren set vegades més persones per malalties vinculades a la contaminació que genera el trànsit que per accidents. La contaminació i la mobilitat són dos dels reptes que tenen les grans ciutats. Per fer-hi front, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou una mobilitat més sostenible.

un mitjà de transport per al dia a dia en recorre-guts de fins a 40 quilòmetres. El 2014 i el 2015 l’AMB ja va posar en marxa dues convocatòries per subvencionar 500 bicicletes elèctriques cada any, que van esgotar-se ràpi-dament. Un 37% dels ciutadans que se’n van beneficiar afirmaven que gràcies al nou vehicle utilitzarien menys el cotxe. Per això, Antoni Po-veda, vicepresident de Mobilitat i Transport de

l’AMB, diu que la subvenció de 250 euros “està pensada per a una mobilitat urbana diària, per a persones que vulguin contribuir a una mobilitat diferent, sostenible”.La bicicleta elèctrica es considera un mitjà 100% sostenible, ja que no emet emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, i el fet que compti amb un motor elèctric en facilita l’ús quan el re-corregut que s’ha de fer és llarg, té pendents o bé l’usuari no està en bona forma.

“La subvenció de 250 euros està pensada per a una mobilitat urbana diària”Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB

“La bici elèctrica és un mitjà ideal per anar a la feina”

ENTREVISTA JORDI MOLINAWWW.BIKINGPOINT.ES

Quins avantatges té una bici elèctrica?És un mitjà molt net, que et permet recórrer dis-tàncies més llargues que una bicicleta convenci-onal. Moltes de les persones que en compren la utilitzen en desplaçaments interurbans per anar a treballar o a estudiar. Pots anar més ràpid que amb una bici i no sues quan la utilitzes.De quina velocitat estem parlant?Depèn del model, però ara, amb la subven-ció de l’AMB, es poden comprar bicis que arriben als 25 quilòmetres per hora i que tenen una autonomia d’uns 60 o 80 quilòme-tres. Això fa que siguin un mitjà de transport ideal per anar a la feina, per exemple. Per poc més, no compensa una motoci-cleta? Econòmicament segur que no surt a compte. Com que no es considera un vehicle de motor, no has de pagar impost de circulació, assegurança ni treure’t el carnet de conduir. A més, el consum per quilòmetre és molt inferior al d’una moto i el cost de manteni-ment és irrisori.

QUILÒMETRES DE CARRIL BICI SÓN ELS QUE ES CONSTRUIRAN A

L’ÀREA METROPOLITANA

QUILÒMETRES PER HORA VELOCITAT MÀXIMA PERMESA PER

A LES BICIS ELÈCTRIQUES

300 25

AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA

1. Estalvi El lloguer del pàrquing, la benzina, l’assegurança i l’impost de circulació no són necessaris. Consumeixen 1 kwh per cada 100 quilòmetres, menys de 20 cèntims.

2. PolivalentEs pot fer servir per anar a treballar perquè, gràcies al motor, evita suar. Però també es pot utilitzar com una bici convencional: pedalant sense l’ajuda del motor.

3. No cal carnet No es considera un vehicle de motor i, per tant, no cal cap carnet per co-mençar-ne a gaudir. Es pot utilitzar a partir dels 16 anys.

3

16

V

IU E

L PRA

T

Text i foto TONI DELGADO

Manel Brea s’ha fet a si mateix i a un ofici, el d’hostaleria, en què va començar sense saber fer un cafè i que l’ha portat a Madrid, Barcelona

i El Prat. Els primers passos els va fer, l’estiu de 1985, a Pontevedra. “Després de treballar molts anys per a tercers i grans empreses, i també per compte propi, em vaig dedi-car una temporada al sector immobiliari”, explica. Quan va tornar a les seves arrels, va crear les cafeteries Caldas. Ha estudiat hostaleria i direcció d’empreses.

—I tens quatre locals a El Prat. El primer Caldas el vaig obrir al juliol de 2012, al carrer Lo Gaiter de Llobregat 74. Un any després, va ser el torn d’aquest d’avinguda Verge de Montserrat 57; més tard, el del carrer Ciudad Consuegra, que vaig haver de traspassar; els últims que he inaugurat, de moment, han estat els de l’avinguda Montserrat de Montserrat 11 i de Lleida 69. Ara n’obriré qua-tre més.

—Ostres. I a on?Potser quan surti aquest Viu El Prat ja estarà funcionant un a Barcelona, al carrer Sant Medir 26. Els altres tres seran a El Prat: a mitjans de maig, obriré un a Joan Oliver 16; la primera setmana de juny, un altre a Begues cantonada Lo Gaiter; i a mitjans de juny, el nostre primer restaurant, una taverna galle-ga a l’avinguda Llibertat 32.

—Quantes hores té el teu dia?Se’m fa curt. Necessitaria que fos de 48 hores, però intento arribar a tot.

—Quina és la filosofia de Caldas?Caldas és la cafeteria i el bar del dia a dia, un punt de trobada amb entrepans, freds i calents, pastes, torrades de qualitat, una selecció de tes... Al local de l’avinguda Verge de Montser-rat 11 fem menús al migdia, tapes... Als nous, als carrers Joan Oliver i Begues hi haurà una selecció de tapes, plats combi-nats, menú... Un ampli ventall de possibilitats per a cobrir les necessitats des de les set del matí a les onze de la nit, de dilluns a dissabte. El diumenge descansem tots. Cal descon-nectar una mica.

—Com és el vostre cafè? El nostre proveïdor oficial és Cafés Candelas, una torrefactora de Lugo. Ens serveix un cafè aràbic 100%, de molt bona qua-litat.

—Per què vas venir a El Prat?Quan treballava a Barcelona vaig conèixer a la que es converti-ria en la mare dels meus fills. És pratenca. Al principi vivíem al centre de Barcelona, però amb l’arribada dels fills necessites els avis, i vam haver d’instal·lar-nos aquí, i vaig començar amb els negocis.

—Són temps complicats per a muntar-ne nous. L’economia del país encara està estancada, en part, per la si-tuació política que estem vivint. Al mateix temps, és un bon moment per a invertir, perquè pots aconseguir bons contractes de lloguer i ubicacions. Estic apostant per créixer ara, malgrat que la situació actual no sigui bona.

—En situacions de risc és quan s’ha d’arriscar més?Sóc dels que ho pensen. Així, quan revifi l’economia, ja estaràs posicionat. §

El creixement de les cafeteries Caldas

racó de l'anunciant

Manel Brea, al Caldas de l'avinguda Verge de Montserrat 57.

18

V

IU E

L PRA

T

Text i foto TONI DELGADO

“Fa molts anys que m’hi dedi-co i em continuo emocionant igual que el primer dia”, expli-

ca Pedro Mangas, cirurgià de la clínica Vitaldent del carrer Frederic Soler. Li encanta la seva feina i es nota des de la primera frase. “El que ens diferencia de la competència és la cirurgia míni-mament invasiva que, popularment, es coneix com a implants sense cirurgia. Es tracta d’intentar no obrir massa el pacient, com passa amb la cirurgia tradicional, perquè el postoperatori si-gui còmode”, amplia.

—Es basa en la precisió i la reducció d’efectes secundaris. Vaig aprendre la tècnica a la Universi-tat de Nova York, amb el Doctor Dennis Tarnow, que va desenvolupar la majo-ria dels protocols quirúrgics en boca. És una eminència. Per a desenvolupar aquesta tècnica has d’estar molts anys obrint el pacient.

—No té res a veure amb la cirurgia tra-dicional.El mètode tradicional seria fer un tall i dues descàrregues i obrir com un llibre, i després recol·locaries els teixits. No fem descàrregues, i això fa que el pos-toperatori sigui fantàstic. L’endemà està igual, amb els mateixos teixits, sense inflamació, dolor ni morats.

—Entenc que a més d’un li heu tret la por al dentista. És així. Hi ha pacients que t’expliquen que ho han passat molt malament en al-tres centres i amb aquesta tècnica aca-ben encantats. De fet, molts ens diuen ja heu acabat? Potser et treus tots les dents de la boca, et poses sis implants i, al cap d’una estona, estàs caminant pel carrer tranquil·lament. És una passada. És molt còmode.

—No teniu res a veure amb la clínica anterior, que estava al mateix local. La clínica estava muntada, però l’hem renovat completament. Som un equip nou. Tenim 11 anys de trajectòria a Castelldefels i ben aviat en farà dos que vam aterrar a El Prat. Fa molts anys que estem junts, cosa que no és habitual en aquest sector. És una clínica dirigida per odontòlegs i tenim especialistes de cada especialitat. Comptem, per exemple, amb un doctor que ho és en pròtesis sobre implants.

—En què ha consistit la reforma de la clínica?Les cadires de braços són noves i de KaVo, una de les millors marques. Hem fet una gran aposta per la tec-nologia. Tenim un TAC excepcional, en tres dimensions: pots girar el pacient i veure com li has col·locat un implant per la part de darrere, de dalt, de sota... Això et dóna molta tranquil-litat. Potser només un 1% de dentis-tes disposa d’un TAC. Encara n’hi ha que et diuen vés a fer-te la radiografia i porta-me-la.

—Hi ha gent que no cuida la seva boca. En odontologia es donen les dues ma-lalties més comunes en l’ésser humà: la càries i la patologia periodontal. A vegades ens trobem amb dents sanes, però com que els teixits de suport no ho estan, cauen. El problema és que hi ha gent que només va al dentista quan li fa mal, i en molts casos ja és tard. És bàsic fer-se revisions anuals.

—És un ofici que t’exigeix un reciclatge constant. Si no et renoves i fas cursos per estar al dia, la cosa no funciona. Estem reciclant-nos sempre: vam fer el curs d’estètica dental a la Universitat de Milà, ens vam es-pecialitzar a Cuba, a la Universitat de Nova York... Estem parlant de llocs de referència. El pacient nota i agraeix aquest esforç, i so-bretot, que el tractis amb afecte. §

Vitaldent El Prat: “Molts pacients ens diuen ja heu acabat?”

racó de l'anunciant

VITALDENT C/ Frederic Soler, 27El Prat de Llobregat

Telèfon 93 374 13 89

20

V

IU E

L PRA

T

sabies que...

Origen, l’estrena a la Nit dels Museus

museu agbar

Text TONI DELGADO

“Per a nosaltres, la Nit dels Museus [el 21 de maig] és la nostra festa i la compartim amb molts visitants. Marca un abans i un després en el transcurs de

l’any”, enceta Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveni-ments del Museu Agbar de les Aigües.

Durant la Nit dels Museus es farà el llançament d’Origen, l’aplicació que ens permetrà visitar el Museu Agbar d’una ma-nera diferent. El projecte que han treballat conjuntament amb Cubus Games, l’equip guanyador de la HackatH2On organitza-da amb el Dia Mundial de l’Aigua de l’any passat.

PISTES I ENIGMESUn cop descarregada l’aplicació, un còmic “t’introdueix dins

d’una història i perquè pugui desenvolupar-se, t’has de trobar en el Museu”. A través de pistes de diferents jocs, els jugadors descobriran els enigmes de l’aigua i els secrets del Museu.

Origen incentiva els visitants a fixar-se en tots els detalls del Museu i assolir els reptes proposats. Els convida a fer una visita més intensa i diferent. Gairebé màgica, si es fa en una jornada tan especial com la Nit dels Museus, que aquest cop comptarà amb tres concerts a l’exterior del grup The Sicks Boys, del projecte Cabal musical, del Taller de Músics. És una

banda de rock’n’roll, rockabilly i new swing amb ritmes balla-bles i una impagable secció de vents.

PISTES I ENIGMESAl llarg de la nit, i de manera excepcional, es posarà en mar-

xa tres cops la màquina de vapor. A més, serà la tercera vega-da que s’obri al públic el refugi antiaeri, construït per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos. “És molt impactant, xulo i especial. Té tres cavitats allargades i comunicades tant pel final com pel principi. Transmet la idea de l’empresa de mantenir el subministrament d’aigua malgrat que la ciutat estigués sent atacada”, continua Ag-nès Fort: “ha estat un èxit rotund i molta gent s’ha quedat sense veure’l. Això sí, per a nosaltres és molt més important la qualitat de les visites que el nombre”.

L’OU COM BALLADel 26 de maig al 5 de juny, al jardí del Museu Agbar, i per

tercer any consecutiu, es podrà gaudir de l’ou com balla al jardí del Museu. Mantindrà la mateixa estructura, “però s’aproparà molt més a l’original, més barroc i colorit”. Un detall més que una activitat, que començarà els dies del Corpus de Cornellà. Del 18 de maig al 5 de juny hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar l’exposició permanent del Museu. §

22

VI

U EL

PRA

T

Vladimir Hernández. Foto: TONI DELGADO.

Text i fotos TONI DELGADO

Dorm amb moltes històries a cau d’orella. A la seva taule-ta de nit hi pot construir una

torre de més d’una dotzena de llibres pendents de llegir. És la “cua d’urgèn-cies” de Vladimir Hernández (L’Hava-na, Cuba, 1966). “Si em poso pressió? Home, si no ho fes així, no arribaria mai a baix i no podria mirar amb calma la cua latent, distribuïda per gèneres i autors [i repartida en un lloc més con-vencional, una prestatgeria]”, conti-nua. Ell, però, devora els llibres sense presses i té un mètode particular per escriure’ls.

Vladimir Hernández arriba a la redac-ció de Viu L’Hospitalet després de per-dre’s, sense voler, pels carrers del barri Centre. El racó de la ciutat on no neces-sita GPS és a la Bòbila. N’és un dels usu-aris més actius. Ara també pot presumir de ser el desè guanyador del concurs que promou la biblioteca i convoca l’Ajuntament i Roca Editorial: el Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Con-fidencial 2016. Ho ha aconseguit amb Indómito, un relat ambientat en una Cuba descarnada i en descomposició, un “xoc de generacions”.

—Ha de ser gran i dur alhora ser fina-lista dues vegades del premi UPC, no? Van ser dues mencions del premi, i la pri-mera em va ajudar a muntar-me en un avió. Durant molt de temps vaig voler sor-tir a veure món, però a Cuba neixes, t’ho creguis o no, amb una espècie de cadena perpètua. No és fàcil sortir d’allà. Potser ara s’ha agilitzat després de més de mig segle. Sempre surts per vies estatals.

—I ho vas fer gràcies a l’UPCLi vaig enviar el manuscrit a una amiga a Madrid, me’l va imprimir i enviar a l’UPC.

Els organitzadors em van dir que els ha-via agradat tant l’obra que la publicarien en l’antologia dels guanyadors i em pa-garien, perquè no era part del premi. Em van preguntar si volia anar a la gala. No m’ho vaig pensar gaire: tenia clar que volia sortir i experimentar un tipus de llibertat que no tenia. Potser tu l’has do-

nat sempre per sobreentesa, però jo no.

—I et vas instal·lar a Barcelona. El canvi de residència es va notar en el teu estil i les lectures posteriors? Sí. He descobert i reinterpretat molt Cuba a Catalunya. A Barcelona trobo aspec-tes de L’Habana

cultura

Vladimir Hernández: “He descobert i reinterpretat molt Cuba a Catalunya”

(passa a la pàgina 24)

El restaurant-cafeteria del Museu estarà obert fins a la 1.00 h.

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat

Com arribar-hi:MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Nit dels Museus alMuseu Agbar de les Aigües Dissabte 21 de maig de 19.00 a 1.00 h

Durant tota la nit, hi haurà visites guiades al Museu i al refugi antiaeride la Guerra Civil de la Central Cornellà.Activitats gratuïtes

Tota la informació a:www.museudelesaigues.cat

Gaudeix a ritmede rock&roll i swing de

THE SICK BOYS

que me l’expliquen: arquitectura, cultura... Mai sospites tant la connexió que hi ha entre el meu país i Catalunya fins que vius aquí. M’hi trobo com a casa.

—I a Cuba transcorre Indómito. Quan vivia allà no escrivia mai sobre la Cuba del present, em feia mal duplicar la realitat. Durant molts anys ha estat quasi impossible tenir allà un discurs alterna-tiu. M’agradaria que la gent tornés a visi-tar el meu país d’una manera més realis-ta. Hi ha molta visió de postal. La majoria dels autors cubans creen, i és vàlid, un constructe sobre l’illa en funció de la seva narrativa i la realitat... S’adultera. A mi m’agrada introduir més dosis de rea-litat i que no estiguin renyides amb un bon argument. Indómito no és la història d’una investigació, sinó d’una recerca.

—Per a tu la trama és clau. La mimes. Sí. Hi ha autors que s’enamoren dels seus personatges i els consideren àn-gels. Amb la seva aureola, però, no et deixen veure el bosc. Jo vaig explicant la història de manera orgànica: quan els meus personatges es mouen van veient arquitectura, aspectes de la ciutat... La majoria de la història d’Indómito està ex-plicada sobre l’espatlla del protagonista, que al principi es troba en mig d’un bosc, enterrat, no massa profund. És important veure com arriba el personatge a veure’s en aquesta situació i qui és. Indómito és un xoc de trens generacionals.

—Per què? Els nostres pares formen part de la ge-neració perduda, aquells que el 1959 [l’any de la Revolució cubana] tenien 20 o 30 anys i van creure en el projecte sense demanar res a canvi perquè els seus fills visquessin en una societat mi-llor i amb uns privilegis que no acabaran tenint ni els seus néts. Després ve una altra generació, la del desencant: gent que va donar molt, va viure i combregar amb els protocols del sistema fins i tot es va beneficiar del moment més àlgid d’aquesta societat, però que ha vist que tot ha caigut. Ara és el campi qui pugui en un Estat que t’observa i vigila. La ge-

neració actual, la del protagonista de la novel·la, neix amb tot tipus de carències, sobretot ideològiques i econòmiques, i té una mentalitat diferent: pensa i exe-cuta els seus projectes sense por.

—Per què està a la presó el personatge principal? És un jove que quan acaba la carrera d’enginyeria en telecomunicacions es posa a buscar-se la vida en un context molt difícil, en un país en què tot és llei i control, i que no produeix, sinó que im-porta. Internet està pel mig, però no puc revelar-te molts detalls més. Fa un mal pas que el fica en un infern dins d’un al-tre infern.

—És un supervivent?Ho és. Amb tota seguretat, hauria tingut un sou digne i capacitat d’integrar-se en un altre país. Els dolents veuen com treure-li profit a un individu alienat i que no s’hagués comportat mai com en la història en un altre context.

—Què significa per a tu guanyar un premi promogut per la biblioteca d’on treus llibres? El director de la Bòbila, Jordi Canal, és molt exigent, només cal llegir les entre-vistes que concedeix. Que a ells i als al-tres membres del jurat els hagi agradat la novel·la no té preu. A més, estic molt content d’estar en el catàleg de Roca

culturacultura 2

4

VIU

EL P

RAT

L’entrevistat, a la redacció de Viu L’Hospitalet. Foto: T. DELGADO.


Editorial. Aquesta és la vegada que més lluny puc arribar a la gent. De fet, encara estic digerint el premi. Em veus extravertit, almenys amb tu. La meva dona diu que quan els meus ulls capten que hi ha més de 25 persones pendents de mi ja no sóc jo.

—Fins a quin punt t’ajuda i et comprèn? És una professió molt solitària i a vegades no compensa en molts sentits. A la meva dona que, per suposat, és el motor econòmic domèstic, li agrada la meva literatura. La llegeix i n’opina molt poquet, però sempre hi ha apostat i em diu que la presenti aquí i allà. És qui m’imprimeix la novel·la, me la posa a les mans i em dóna l’impuls per a anar a l’editorial amb una còpia. Un marit escriptor està allà, però distret i apartat: hi ha una barrera posada perquè necessita portar a terme les seves obsessions. Els teus nens, però, no respecten barreres. A vegades estic escrivint i a la pantalla apareix bbbbbbbbbb o aaaaaaaa, i veus un dit petit.

—No sempre una bona idea es transmet bé. La idea no és res. I amb un argument tampoc tens massa cosa. Les idees estan bé, però el temps que inverteixes sol, suant i separat dels teus éssers estimats, l’ofici, en definitiva, ho és tot. —A Jordi Canal Indómito li recorda a les de Richard Stark, el pseudònim utilitzat per Donald E. Westlake. T’agrada molt?Sí, no n’he llegit tant d’ell. Elmore Leonard i Donald E. West-lake eren titans, explicaven, d’una manera senzilla, coses amb capes de complexitat. És clar, tu ambiciones emular aques-ta gent. No tens més remei que muntar-te sobre l’espatlla d’aquests titans. Ells es van construir a si mateixos. A la meva dona li he dedicat moltes novel·les, però aquest cop ho fet a Elmore Leonard i Donald E. Westlake i també a Montalbán. Desconec fins a quin punt pot haver algun matís d’ells en la meva obra.

—Fixar-se en algú admirat té molts riscos a l’hora de posar-ho en pràctica, no? Potser sí per a un autor novell, però fa gairebé 30 anys que escric, encara que sigui en l’anonimat, i ja no em preocupa emular ningú. També et dic que l’emulació és un procés de creixement, millores. Això sí, carregues amb les teves lastres i tens el teu missatge. Jo sóc un autor d’estructures. El text ha de tenir un ritme musical i fins que no escolto tota la músi-ca, no m’assec a escriure la lletra. L’interessant és el procés de descobriment entre el pròleg i l’epíleg. Construeixo el text en el meu cap, de manera virtual, i no l’oblido. Hi escric tot el que vull a grans trets. Sé què passarà, més o menys, a la història.

—Tenir una llibreta al cap està bé. Quan t’asseus és com si la novel·la ja estigués escrita i tu, d’una manera metafísica, la rescatessis, l’anessis escoltant.

I comences a escriure. El text, generalment, no em dóna sor-preses. —En aquest cas podríem dir que sí que t’has sorprès. Pensava construir la història de dos personatges que ballaven en el mateix esdeveniment de diferents maneres: un abans i un després. A Indómito passen una sèrie de coses que en una altra novel·la podrien veure’s des de diferent perspectiva. I l’estic escrivint.

—Com et mous en el sector editorial?Sempre a través de premis, mai se m’ha obert una porta d’una altra manera i és una dinàmica que posa molt nerviós. Però mai treballes esperant el millor resultat editorial. Quan acabes l’obra, la sotmets al teu criteri i els amics, i te l’empasses i la pots presentar a un premi. Vaig veure que Indómito podia encaixar en aquest. §

cultura cultura

25

VI

U EL

PRA

TEl guanyador del Premi L’H Confidencial 2016. Foto: T.D.

26

V

IU E

L PRA

T

gastronomia

TEXT: PAU PLANAS / AMICFOTO: IRIS SORIANO

Dos anys després del seu debut amb Diari de ma-tinada (Discmedi, 2014), Trast evolucionen cap a El detonant (Discmedi, 2016), un disc molt més

contundent i on caminen cap a una sonoritat més rockera i unes lletres més directes i reivindicatives.

—El detonant és un disc fet amb més ràbia que Diari de ma-tinada?Albert Martí: És un disc que ens ha servit per canalitzar aquesta ràbia. I no només la ràbia, sinó moltes emocions i sentiments que hem anat recollint durant aquests anys. Diari de matinada era un salt al buit. No sabíem on ens tiràvem ni a què ens enfrontàvem. Vam tenir els nostres encerts i també molts errors, perquè no dir-ho. El detonant és un disc molt més pensat que recull tot aquest bagatge, aquest fer-nos grans. Per una cosa o per una altra, ha aca-bat sortint amb més ràbia, amb més força, més estripat, més trencat. Ho necessitàvem treure així. Aquesta cosa que ens havíem guardat amb Diari de matinada, aquesta vega-da ha sortit de dins nostre i l'hem expulsat sense cap trava ni impediment.Ferran Ollé: Més que ràbia, jo penso que és falta de repressió pròpia. Ho volem dir així, doncs ho diem així.

—A Diari de matinada us vau imposar una certa autocensura?AM: No era tant autocensura, sinó que érem més nens. Era el nostre debut, sortíem del no res i no ens atrevíem a dir segons quines coses per si era molt pretensiós o agosarat. Aquí hem dit 'I perquè no?'. Ara volem explotar, volem esclatar. Volem fer-ho i volem fer-ho ara.

—A El detonant hi ha ràbia, però també molta esperança...Gerard Martí: Quan vam mirar de què parlaven totes les can-çons, vam concloure que totes parlaven del moment previ a fer alguna cosa: a llançar-se a la piscina, a explotar... És el moment en què t'omples d'esperança per saltar, per donar la

cara o per fer alguna cosa que et portarà a algun lloc però que encara no saps com acabarà.FO: Ens és impossible no posar-hi esperança. Entre els 20 i 30 anys que tenim, si no hi posem esperança, malament anem! Per molt que tinguem més ràbia o que diem les co-ses d'una manera més directe, l'esperança la tenim sempre present.

—Llegint les lletres del disc hi ha dos verbs que s'hi repetei-xen habitualment: viure i cridar. Són els dos pilars bàsics d'El detonant?FO: Probablement. Viure és el que tots intentem fer de la manera que sabem, que podem i que ens deixen. I cridar és perquè és impossible quedar-se al marge del moment social que estem vivint. Ens estan prenent el pèl! En el primer disc no vam saber plasmar-ho i aquí, amb el crit i la ràbia volem expressar el desacord que tenim amb una situació que a la immensa majoria de la gent no ens agrada.

Trast: “Ara volem explotar, volem esclatar”

cultura

Un concert de Trast.

—Musicalment és un disc més contundent. Què volíeu buscar?Nil Boladeras: La música també s'adequa a aquesta contun-dència i aquesta ràbia que busquem. Per això té moltes més guitarres distorsionades, té molt més rock enlloc d'ska o reg-gae com hi havia a el primer... Ho hem fet tot més enfocat a què fos més directe.FO: No pots estar parlant de ràbia i que tot sigui molt bonic musicalment parlant.

—La veu femenina hi té molta més presència. Per què?AM: Això és una decisió totalment pensada i conscient. Amb Diari de matinada ja ho vam fer una mica, però aquí volíem que hi hagués una dualitat de veus. Que no fos una veu prin-cipal i una de secundària. El grup respira de dues maneres indistintament, de forma masculina i de forma femenina, i volí-em que això també quedés plasmat a les cançons. El fet que hi hagi dues veus ens aporta una riquesa musical bestial i també personal. Hi ha poca presència de veus femenines i, en el mes-

tissatge, especialment. Nosaltres volíem reivindicar això, llegir les cançons i la vida en general des d'aquestes dues òptiques.

—També hi ha la voluntat de marcar el vostre tret diferencial respecte altres grups de la vostra mateixa escena?Óscar Cuestas: Exactament. És un tret distintiu. És un tret que ens agrada i que et dona molt de joc ja que certes parts de cada cançó o certes emocions queden millor dites per una veu femenina o per una de masculina. I ja que tenim aquest tret distintiu el volíem aprofitar.AM: En el procés de fer les cançons, hi havia moments en què podíem quedar estancats en algun punt i, cantava la Laura o cantava jo i la cançó respirava molt més. Ella o jo hi aportàvem una alenada d'aire molt diferent al que tenia la cançó. Jugar amb aquests colors i aquests matisos ens agrada molt.

—El disc l'obre Per viure, una cançó on parleu de "tornar a començar quan tot hagi acabat". Ho hem d'entendre com una metàfora del grup?AM: És una declaració d'intencions total en relació d'on vení-em. El detonant no s'entén sense Diari de matinada i Per viure reflectia el moment de tancar una etapa i començar-ne una altra. Volíem expressar aquest sentiment i començar fent un petit vincle amb Diari de matinada per què després tota la res-ta ja fos anar amunt.

—La cançó comença molt fosca. Parleu de què "no hi ha res a fer", que "tot s'ha acabat"... Aquesta era la sensació que teníeu com a grup?AM: De fet, li passa a aquesta cançó i a moltes altres nostres, que inclouen matisos que no són del tot optimistes o del tot alegres. Són cançons que comencen expressant que alguna cosa no ha anat bé i que alguna part nostra s'ha trencat però sempre li donem la volta. A nosaltres ens passa de tot, com a tothom, però ens agrada donar-hi aquesta volta.FO: A la vida el que s'intenta és superar dificultats, no no tenir-ne. §

Trast: “Ara volem explotar, volem esclatar”

Un concert de Trast.

27

VI

U EL

PRA

T

cultura

28

V

IU E

L PRA

T

sabies que...

El fantàstic humor de Pere Calders

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA—Per què vàreu començar a escriure? —pregunta Lluís Bus-quets, periodista d’El Correo Catalán. —Perquè tenia el cap ple d’històries —respon Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. [...] Mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l’encertava, em vaig sentir molt afalagat. [...] Envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d’escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendèn-cia del seu treball. M’avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure.

Pere Calders era un narrador d’històries, obsessionat amb interessar, fer gaudir i sorprendre el lector amb les seves ocu-rrències. Amb històries, sovint, protagonitzades per ell. “Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil”, es-criu al conte Tot esperit. Escenes surrealistes, com aquesta a L’exprés: “ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.

La mare el va ensenyar a aprendre a llegir i el pare, a enamo-rar-se de la literatura. El professor Josep Peronella, de l’escola catalana Mossèn Cinto, va ser qui el va motivar a escriure. Si les seves històries són tan audiovisuals, en part, és perquè també va conrear la seva altra passió, el dibuix. Va ser ajudant del dibuixant txec Karel Cerny i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts.

Josep Janés, director del Diari Mercantil, un dels mitjans en què va col·laborar (també ho va fer a La Rambla o a Diari de Barcelona), li va publicar, a l’Avui, el primer conte, Història de fantasmes o el capil·lar ‘Estrella’ (1933) i el va ajudar a que li publiquessin el recull de relats El primer arlequí (1936). El 1937 es va incorporar a l’exèrcit republicà com a tècnic cartò-graf i publicà la novel·la La Glòria del doctor Larén. Narrarà les seves vivències en el front a Unitats de xoc (1938).

Un cop finalitzada la guerra civil, Pere Calders es veurà obli-gat a emigrar. Després de passar pel camp de concentració de Prats de Motlló i pel castell de Roissy-en-Brie, s’intal·larà a Mèxic 23 anys. Josep Carner, sobre qui després escriurà una biografia anys més tard, serà qui l’introdueixi en el cercle d’intel·lectuals mexicans i catalans. Allà va escriure Cròniques de la veritat oculta (1955), amb més dosis d’humor i fantasia, i amb atmosferes que recorden Franz Kafka o Edgar Allan

Poe. El principi de la saviesa és un dels contes d’aquesta obra: “benvolguts criats, el trastorn ha trucat avui a les portes de casa nostra. Ens trobem amb una mà que no pertany a ningú de nosaltres i que no sabem d’on ve. Si haguéssim descobert un cos sencer, fent el que es fa en aquests casos, hauríem quedat com uns homes; però, d’això d’ara, no en coneixem precedents, i el de dalt ha anat a baix. El fet de tractar-se d’una mà sola, sense cap indici que ens permeti de suposar que algú ha perdut, a més de la mà, la vida, vol dir versemblantment que algú ha perdut la mà i no res més que la mà”.

El 10 de desembre de 1962 va tornar a Catalunya. Mesos després, va guanyar el premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atzavara, una novel·la psicològica, protagonitzada per Joan Deltell, un idealista somiador: “crear-se una illa a l’exili i re-fer la vida a base de records”. A Ronda naval sota la boira (1966) torna a l’estil dels contes; a Aquí descansa Nevares, una novel·la curta d’ambientació mexicana. A Tots els contes (1968) inclourà la seva producció d’aquest gènere literari fins al 1967. Al setembre de 1978 s’estrenarà al teatre Antaviana, fruit del treball conjunt entre Pere Calders i la companyia Da-goll Dagom, que incloïa contes com El principi de la saviesa, La finestra o Els nens voladors. §

sabies que ...?entreteniments

Peu AMIC

Amb: Oriol Junqueras

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Esmorzar pa-trocinat per Tiffany’s. Sí, vull entrar a Occident / 2. Una manera molt urbana de dir ‘rústic pagerol’. Si la presentessin àrida no estaria tan emprenyada / 3. Nou buida. Donar la capacitat de perorar a la univer-sitat. Muda rèptil / 4. Motxilla que es posa per l’esquena i que no hi ha manera de treure’s. Parentes mor-tals de la murtra / 5. No la burxis quan prepara formatge, que té mala jeia. Remenat de col / 6. A l’ànima de tots. Passa per ser un objectiu femení, però tots els ionquis l’apre-cien molt / 7. Preparat per posar-se el pijama i anar a fer nones. Bastons molt usats pels sirgadors d’Alins / 8. Uns hi veuen material i altres sexe gramatical. Desencade-na l’acció del creador / 9. Un de la Cerdanya a Algèria. Dóna la mesu-ra exacta de la quantitat de fusta. Ruc escuat / 10. Matina de tal ma-nera que se’l veu molt engrescat. A qui no en té ja l’hi val, per abusa-nanos / 11. Per tot l’escaire. A l’ho-ra de donar a llum és ben igualitari. Per tot el canut / 12. Tumor de la tiroide que afecta els degollats. No, ancians no, si són debutants! / 13. La caguen els tions tarragonins. Extremitat tocable.

VERTICALS: 1. Generadors elèc-trics a cop de pedal. Planxa d’acer que alguns bàrbars voldrien fer córrer pel canòdrom / 2. Encenen encens. No és un agent de l’ordre ans més aviat del desordre orgà-nic. Dins de la cova / 3. Magistrat fenici tot just aprovadet. Trajecte tan llarg i incòmode que resulta força peripatètic / 4. Sembla el su-perheroi Paf, però en realitat és un intèrpret amb els pobles del Prò-xim Orient. Un martell dins d’un plomall / 5. Enemics del Bon Cas-tor. Anihilar virus i bactèries del wàter. La més flamenca / 6. El cul se li mou més que a una cubana en salsa. Ha sortit igual que ahir i que sortirà demà / 7. Accés a la uni-versitat. De les fulles musicalment perfilades. El teu pare, i si es deia Antònio encara més / 8. És qües-tió de nitrogen. Dificultat per al moviment natural de la porta / 9. Empipat perquè no ha sabut sortir d’Irati. És a l’oli com a en Barril el barrilaire / 10. Parent de l’Spider-man. Al Penedès sincera, al Tarra-gonès eixuta i al Garraf de trinca / 11. Introducció a l’odontologia. Te la imagines, solitària, esquilant el ramat… A l’agulla i al paller / 12. El cowboy s’hi escalfa la llet. Tot i ser arenosa no val com a platja.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

30

VI

U EL

PRA

T cnl

Saps quin és el significat i l’origen del teu nom?

Enguany, coincidint amb la celebració de Sant Jordi, el Centre de Normalització

Lingüística i l’Ajuntament han tornat a portar al Prat, per quart any conse-cutiu, la campanya "A l'abril cada pa-raula val per mil", una activitat de sen-sibilització lingüística que es porta a terme mitjançant els comerços, bars i restaurants dels eixos comercials de la ciutat.

Entre el 18 i el 30 d’abril s’ha pogut veure en aquests establiments una col·lecció de 64 cartells que ens expliquen el significat i l’origen de 64 noms de persona, i ens mostren que darrere de les llengües s’hi amaga una gran riquesa. Per veure tots els cartells ha calgut passejar pels principals eixos comercials del Prat, perquè a cada es·tabliment n’hi havia un, a l’aparador o a la porta.

Tots els cartells s’han pogut iden·tificar fàcilment perquè portaven un motiu comú, la rosa de Sant Jordi, i la frase: “A l’abril cada paraula val per mil”. Enguany el cartell també contenia una frase de l’escriptor Ramon Llull, en commemoració del 700 aniversari de la seva mort.

Si voleu saber quin és l’origen i el sig·nificat del vostre nom, al CNL us podem ajudar. §

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12,

2a planta El Prat de Llobregat

Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Parlarem amb els actors d’una obra molt relacionada amb el bon temps i farem una nova visita a un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació

de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat). També cedirem un espai als partits polítics amb motiu de les eleccions generals.

elprat.cat

Inscripcions a partir del 23 de maig a les 16.30 h: - A l’OIAC (plaça de la Vila, 1) - A la seu organitzadora de l’activitat - A través del web online.elprat.cat*

Hi ha un munt d’opcions per a infants i joves, podeu consultar la guia d’activitats al web elprat.cat!

*Recordeu que per fer la inscripció online cal que esteu donats d'alta al web online.elprat.cat.Comproveu si teniu un compte abans de crear-ne un de nou. Si teniu qualsevol dubte, podeu trucar a l’OIAC (tel. 93 379 00 50) o bé enviar un correu electrònic a online.elprat.cat.

ACTIVITATS D'ESTIU AL PRAT’16

Documents

Viu El Prat