VISITA AL PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ

El proppassat dia 29 novembre, una vintena llarga de membres del GMC vam

fer una sortida matinal al Parc Arqueològic Mines de Gavà. La visita va ser comentada

per una guia del Parc. Com vam poder observar, el recinte està magníficament

condicionat amb passeres de fusta, plafons explicatius, expositors, mostres

arqueològiques, etc. També vam poder gaudir de la visita, amb casc inclòs, d’una

reproducció artificial però molt fidel de les mines. Durant aquest recorregut subterrani

vam poder gaudir de diverses projeccions audiovisuals molt didàctiques i de gran

qualitat.

D’entrada, l’objecte de la sortida era visitar unes mines on s’havia extret des de

molt antic un mineral molt preuat: la VARISCITA. Tanmateix, la visita va de molt més

que això, ja que aviat vam adonar-nos que no només descobriríem una explotació, sinó

que ens endinsaríem en un temps prehistòric de gran importància : el NEOLÍTIC.

Els arqueòlegs han datat l’explotació d’aquesta mina al voltant de l’any 6000

aC, la qual es va perllongar uns 800 anys. El valor singular d’aquesta troballa,

tanmateix, rau en el fet que des de llavors mai més s’han tornat a treballar aquestes

mines, la qual cosa significa que el 1975 (any de la seva descoberta) s’exploraven unes

mines que feia més de 7000 anys que romanien intactes. Això significa que actualment

podem obtenir una informació pura i directa de les formes de vida i els costums dels

habitants d’aquest indret. Només cal analitzar una per una les innombrables restes de

la seva activitat.

La VARISCITA era un mineral molt apreciat a l’antiguitat, especialment a

l’Orient. Hi havia una devoció extraordinària per aquest mineral de color verd pàl·lid.

Hi ha qui atribueix aquesta passió per la variscita al seu color. Verd és el color de la

vegetació i és la mare Terra qui engendra el mantell vegetal que la cobreix. La variscita

viu al si de la mare Terra, en el seu ventre. I concentra el color verd de la vegetació.

Aquesta similitud podia tenir un significat màgic per als orientals. A més, la variscita és

un mineral escàs i això la fa més valuosa. Durant anys només es coneixia la variscita de

les mines orientals. Però al 1975 es van descobrir les mines de Gavà i tot va canviar.

Les joies fetes de variscita trobades a l’Aragó, a Andorra, a l’alt Llobregat... aviat es van

veure que provenien de Gavà i que hi havia hagut un intens intercanvi comercial, tant

per mar com per terra, amb zones importants com Sardenya, França, Espanya... Al cap

de poc es va arribar a la conclusió que el jaciment de Gavà tenia un valor extraordinari

i que es pot dir que és únic a Europa.

La seva importància va lligada al fet que aquestes mines es conserven verges,

tal i com es van cloure fa més de 7000 anys. Així doncs, juntament amb les galeries,

s’han trobat innombrables restes que són un testimoni interessantíssim dels costums

d’una comunitat humana que va viure de l’extracció d’aquest mineral. S’han trobat

sepulcres amb esquelets i ofrenes, eines (destrals, maces, puntes de fletxa, ganivets,

falçs, punxons d’os...), ceràmica, restes vegetals carbonitzades (blat, ordi, civada, raïm,

olives, castanyes...), teixits, ...

Tot això ens mostra com fa 8000 anys l’home ja era agricultor (tot i que també era

recol·lector), ramader (però també anava de caça), pescador i, a Gavà, també havia

desenvolupat una tecnologia en la fabricació de joies. Per a fer un collaret, calia :

1 - Picar la pedra amb un percutor de quars.

2 - Formar-la amb un ganivet de sílex.

3 - Fer-li un forat amb un trepant de “ballarina”.

4 - Polir amb pedra de gres.

5 - Abrillantar amb pell.

6 - Enfilar.

Per cloure aquest escrit tan sols resta animar-vos a visitar el Parc Arqueològic de Gavà.

Res més, doncs; esperem veure-us a les properes sortides del grup, que són sempre

molt interessants i ben preparades. A reveure !!

Organitzador i guia: Joan Rosell.

Disseny i creació d’aquest document: Carles Bel.

Fotografia: Agustí Asensi.

Correcció del text: Joan M. Ybarra i Josep Ll. Garrido.

Fotografia portada: Agustí Asensi.

Redacció del text: Ricard Ramos i Illa.

Un especial agraïment a les persones que han col·laborat amb la seva presència a la sortida.