Click here to load reader

UPF.EDU (Nº9)

  • View
    250

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Edició en català de la revista institucional UPF.EDU

Text of UPF.EDU (Nº9)

  • Revista de la Universitat Pompeu Fabra / Nm. 9 / Mar del 2015

    Picos Adventure: Un videojoc que facilita

    la interacci social de nens amb autisme

    10-11

    Elena Larrauri: Un antecedent penal

    pot excloure legalment de moltes ocupacions

    08-09

    Els estudis de Comunicaci

    Audiovisual, pedrera de cineastes

    12-13

    A fonsProtagonistes Comunitat

    Des del campus

    La Universitat est elaborant un pla per fomentar aquesta via com a complement als continguts acadmics

    04-07

    participaci, implicar-se per millorar lentorn

  • Jo, la Pompeu

    Graus i dobles graus, msters i doctorats en:>> Cincies de la salut i de la vida

    >> Cincies poltiques i socials

    >> Comunicaci

    >> Dret

    www.upf.edu/graus www.upf.edu/masters www.upf.edu/doctorats

    >> Educaci

    >> Humanitats i histria

    >> Tecnologies de la informaci i les comunicacions

    >> Traducci i cincies del llenguatge

    Una universitat pblica, de qualitat i internacional

    Segueix-nos a:

  • La participaci i el comproms de la co-munitat universitria s imprescindi-ble per desenvolupar un projecte dUni-versitat que tots sentim com a propi. Per aquest motiu, la Universitat Pom-peu Fabra treballa per millorar els ca-

    nals de comunicaci i garantir un debat permanent i fluid amb tots els nostres interlocutors, dins i fora la comuni-tat universitria.

    La voluntat per incentivar la participaci de la nostra comu-nitat en la presa de decisions ens ha emps a posar en mar-xa, entre daltres, mesures per a la dinamitzaci del Claus-tre. En sn un exemple la creaci de la comissi de debats, que permet fer un seguiment dels temes que shi discutei-xen, o lelaboraci dun acurat informe que recull les va-loracions dels diferents estaments de la Universitat sobre lestat daquest rgan de govern, a ms dalgunes propos-tes de millora. El dileg obert amb els representants dels professors i investigadors i del personal dadministraci i serveis, la designaci dun delegat del rector per a les con-verses amb els estudiants o el suport a les activitats promo-

    gudes per ells mateixos sn exemples duna tasca on enca-ra resta molt cam per recrrer.

    Alhora, per, s essencial que tamb fem el pas invers: la Universitat ha dobrir-se a la societat, hem de fer ms visi-ble el nostre rol i laportaci que hi fem. En aquest espai de participaci i debat, hi hem dincorporar tamb la visi de la societat civil, la seva experincia i coneixement.

    Ara tenim una nova oportunitat per reflexionar conjunta-ment sobre el futur de la nostra universitat. Durant aquest curs, la UPF dur a terme lelaboraci del Pla Estratgic 2015-2025, una oportunitat per reflexionar, en un context de profunds canvis en lensenyament superior a escala global, sobre lactivitat de la nostra universitat en tots els seus vessants. Aquest pla ha de traar el recorregut que la UPF far durant els deu propers anys. I en aix s essenci-al que comptem amb la participaci de tota la comunitat.

    Us convido a fer arribar les vostres propostes i suggeriments a la web del Pla Estratgic. Feu-ho, si us plau! Sense par-ticipaci, lestratgia institucional s buida.

    Un projecte dUniversitat compartit

    toni batllori

    jAUme cAsALs : rector de la UPF

    Redacci, producci i edici Unitat de comunicaci i Projecci institucionals (Gabinet del rectorat). Plaa de la Merc, 10-12. 08002 barcelona. tel.: 93 542 20 00. http://www.upf.edu/ a/e: [email protected] Illustraci de coberta Mikel Jaso. DL b-44938-2010. ISSN 2014-0630

    Mar del 2015 Presentaci upf.edu 03

  • Apostar per la participaci com a motor de milloraLa UPF est elaborant un pla integral per fomentar aquesta via com a complement als continguts acadmics que cursen els estudiants

    Mar del 2015Des del campus04 upf.edu

    Iniciativa i capacitat dorganitzar, gestionar i negociar; de planificar, de-senvolupar i difondre projectes, aix com de conduir equips de treball, re-soldre conflictes i adaptar-se al canvi. Aquest s un perfil que podrem tro-bar perfectament en un anunci dofer-ta duna feina qualificada de qualsevol

    organitzaci, per en aquesta ocasi es-tem parlant de les habilitats i compe-tncies que desenvolupen els estudiants implicats en temes de participaci a la Pompeu Fabra.

    La participaci dels estudiants a la Universitat s essencial, perqu sn la seva pea clau. Sense estudiants, la

    universitat no t sentit. Amb aques-ta afirmaci contundent, Marcel Mau-ri, professor del Departament de Co-municaci i delegat del rector per als estudiants des de linici daquest curs 2014-2015, remarca la importncia que la UPF dna a la implicaci daquest collectiu; entesa en sentit ampli, tant

    Desquerra a dreta: Lilas Mercuriali, Oscar Blanco, Alexandra Mercader i Bernat Malln. FreDeric cAMALLOngA

  • Mar del 2015 Des del campus upf.edu 05

    pel que fa a la seva representaci dins els diferents rgans de govern de la ins-tituci com pel que fa a les associa- cions, a la figura dels delegats de classe i tamb a les activitats de cultura, es-port, solidaritat i responsabilitat social.

    Marcel Mauri recalca dos aspectes pels quals la participaci dels estudi-ants s vital: Sense la seva presncia en els rgans de govern, sense la seva mirada i el seu accent, la universitat no evolucionaria, no tindria aquesta capacitat de connectar amb lentorn i amb la ciutat. En segon lloc, quan els joves sestan formant, cal que tinguin una implicaci que complementi el que aprenen a les aules i que serveixi, per tant, per a una de les funcions ms im-portants de la universitat: la missi de transformar en positiu la societat en qu viuen.

    el 2015, una cita important per a la participaci estudiantil

    Lany 2015 inclou tres esde-veniments dins lactualitat de la Universitat en qu la implicaci dels estudiants s imprescin-dible. En primer lloc, enguany continuen oberts els Debats del Claustre, un espai virtual de participaci i reflexi sobre temes dinters per al collectiu que forma la UPF. El debat inicial va abordar el paper i les funcions que ha de desenvolupar el Claus-tre de la Universitat, mxim r-gan de representaci de tots els seus membres. En segon lloc, entre els mesos de gener i abril est en marxa el procs partici-patiu adreat a tota la comunitat universitria per definir el Pla Es-tratgic 2015-2025 de la UPF, que ofereix diferents mecanismes de participaci, presencials i virtu-als. Finament, el curs 2015-2016 se celebraran els actes comme-moratius del 25. aniversari de la UPF, per a la preparaci del quals sha creat una comissi especfi-ca, amb presncia destudiants, que ja hi est treballant.

    Cap a un pla integral de participaciLa UPF est preparant un pla inte-gral de participaci que es treballar amb els estudiants, per abordar tots aquells aspectes que es podrien millo-rar. Per exemple, fer extensiva la par-ticipaci a un nombre ms elevat de persones (actualment hi ha dos perfils molt marcats, corresponents a estudi-ants molt mobilitzats i altres poc inte-ressats en aquest mbit) i incidir sobre-tot en les noies, menys involucrades que els nois. Aquests trets es van detectar en lestudi presentat a inicis del 2013 La participaci a la UPF, sota limpuls del vicerectorat dEstudiants i amb el finanament del Consell Social.

    Segons afirma Marcel Mauri, el repte que tenim s donar a conixer i reforar les associacions i el Consell dEstudiants, un rgan que canalitza i coordina les diferents formes de parti-cipaci a la Universitat, i on es bolca tot all que sha debatut prviament en les assemblees dels espais oberts de les facultats. I afegeix: En la mesura que els estudiants prenen part en pro-cessos participatius i en els rgans de govern, poden millorar els centres, els estudis, evitar malentesos i vehicular la seva opci, a partir dun treball previ.

    Algunes de les mesures amb qu sest pensant per potenciar-ho, apun-ta el professor, s explicar lentramat de participaci tot just quan els estudi-ants comencen, durant els cursos din-troducci a la Universitat; utilitzar les xarxes socials, altres canals de comu-nicaci i vdeos informatius; treballar continguts vinculats a la participaci en algunes assignatures de determi-nades titulacions, i sensibilitzar sobre aquesta qesti tots els collectius, cr-recs acadmics i estaments de la comu-nitat universitria.

    Per qu participen els estudiants?Si la Universitat maporta coses a mi, per qu no puc jo aportar el meu gra-net de sorra a la Universitat?. Amb aquesta reflexi, Bernat Malln, que cursa el tram final del doble grau en Administraci i Direcci dEmpreses i Economia (ADE-ECO), expressa all que el va portar a participar en dife-rents mbits dins la Universitat. Tot i

    AssociAcions A LA Upf

    2007 152008 152009 172010 192011 202012 222013 252014 292015 32

  • afirmar que la motivaci inicial no era gaire gran, ja que hi ha molt des-coneixement, quan shi va introduir ja ho va veure diferent: ha estat dele-gat de classe, i actualment s claustral i membre de la Comissi de Poltica Lingstica. A ms, est al Consell de Govern en representaci dels estudi-ants, com a membre de la Federaci Nacional dEstudiants de Catalunya (FNEC), un sindicat que lluita per una universitat de qualitat, universal, au-tnoma, democrtica i participativa.

    Lilas Mercuriali, estudiant de quart curs del grau en Medicina (UPF-UAB), destaca la responsabilitat que tenen com a estudiants: Som un col-lectiu molt gran, i hi ha molta gent que es queixa per poca que hi faci alguna cosa. Donem molt de temps a canvi de res, per s el nostre deure fer que aix funcioni i poder dir el que pensem, no noms lamentar-nos. La Lilas, com el Bernat, tamb est molt implicada, ja que s delegada del seu curs, membre de la Junta de Facultat de Medicina i una de les dues persones que coordi-nen la Unitat Docent Mar de lAsso-ciaci dEstudiants de Cincies de la Salut (AECS). Es tracta duna enti-tat que vol posar a disposici dels jo-ves les eines necessries per millorar i canviar la societat, en mbits com la pau i els drets humans, leducaci se-xual, la salut pblica o lensenyament.

    A lOscar Blanco, estudiant de quart curs del grau en Periodisme, de-legat de classe i membre del secreta-riat tcnic del Consell dEstudiants i del Sindicat dEstudiants dels Pasos Catalans (SEPC), el que el va motivar a participar va ser la defensa dels seus drets com a collectiu. En alguns m-bits he aprs ms en aquest tipus dor-ganitzacions que dins la classe, a par-tir despais no formals de participaci, que han vingut per inquietuds meves. El sindicat al qual pertany, el SEPC, entn leducaci com un dret i no com una mercaderia, defensa laccs al co-neixement i un projecte educatiu sen-se barreres econmiques ni de classe.

    Lassociaci a la qual est vincula-da lAlexandra Mercader, graduada en el doble grau ADE-Dret per la UPF i estudiant del mster en Advocacia de

    Mar del 2015Des del campus06 upf.edu

    tria, per les habilitats i competncies adquirides.

    Una de les entitats amb ms activi-tat s Deba-t.org, una associaci que t sis anys de vida i per la qual han pas-sat ms de 150 convidats, primeres fi-gures dels mbits poltic, empresarial, dorganitzacions internacionals o de mitjans de comunicaci. Merc Ma-resma, la seva presidenta, s gradua-da en Dret per la UPF i estudiant del mster en Advocacia de lUPF-IDEC, com lAlexandra: Deba-t.org agluti-na gent de moltes ideologies, i aix fa

    AcTiViTATs DesTUDiAnTs ALs cAmpUs

    2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 ciutadella 215 213 199 289Poblenou 36 26 36 27Mar 45 30 40 48Total 296 269 275 364

    pARTicipAci DeLs esTUDiAnTs en Les eLeccions A DeLegATs

    lUPF-IDEC, s Pompeu Consulting Legal, que va nixer per ajudar els es-tudiants a enfrontar-se al mn profes-sional en el moment dacabar la car-rera, encarada sobretot als despatxos dadvocats.Vaig entrar en el mn as-sociatiu per suplir un mbit al qual la universitat no arriba. Busques una via per descobrir un mn que tinteressa i anar ms enll. Destaca el fet que en el mn laboral les empreses cada cop valoren ms, a lhora de fer una selec-ci, les persones implicades en parti-cipaci durant la seva vida universi-

    Lilas mercuriali:jo no representaria ning si no veis que cada cop sens fa ms cas i hi ha ms inters

    oscar Blanco:en alguns mbits he aprs ms en aquest tipus dorganitzacions que dins la classe

    2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015*

    100%

    90%

    80%

    70%

    60%

    50%

    40%

    30%

    20%

    10%

    0%

    32 3439

    35

    53

    (*) eleccions

    electrniques

  • Mar del 2015 Des del campus upf.edu 07

    que siguis ms tolerant a lhora de veu-re les diferents maneres dinterpretar el mn, comenta.

    Els delegats de classeSegons Marcel Mauri, la figura del dele-gat de classe s bsica per al bon funci-onament del curs: s fonamental que cada grup tingui representaci per ve-hicular les idees, queixes i problemes que puguin sorgir, i tenir la possibilitat de poder parlar amb el cap destudis o amb el deg, comenta.

    Una reivindicaci histrica dels es-tudiants ha estat la possibilitat de vo-tar electrnicament en les eleccions a delegats, que va arribar a bon port a principis del curs actual, en els comi-cis celebrats al novembre del 2014. Les eleccions amb aquest sistema de vot, que es van poder portar a terme grci-es a la modificaci de la normativa de delegats i que va permetre un notable augment de la participaci, van con-vertir la UPF en la primera universitat catalana que escollia els delegats elec-trnicament i una de les pioneres a les-tat espanyol.

    LOscar i la Lilas, que actualment sn delegats de la seva classe, i el Bernat, que ho va ser, estan dacord que aques-ta figura s til, per que per ocupar-la es requereix una actitud voluntarista. Cal no perdre de vista quines sn les seves funcions reals, afirma la Lilas, que considera imprescindible el paper dels delegats en els seus estudis de Me-dicina. El Bernat destaca que les xarxes socials han millorat molt el flux comu-nicatiu: Gaireb totes les classes tenen grup de Facebook, una eina fantsti-ca per vehicular informaci, apunta.

    Cal un canvi dactitudSi en alguna cosa coincideixen tots ple-gats s en la importncia que els estudi-ants i les associacions organitzin activi-tats perqu aquestes entitats es puguin visualitzar, donar-se a conixer, i en la necessitat que la Universitat doni su-port a aquestes iniciatives i en faci di-fusi. El Servei dAtenci a la Comuni-tar Universitria (SACU) de la UPF s qui impulsa i coordina totes les activi-tats vinculades a la participaci.

    En general, aquests estudiants pen-sen que la seva tasca participativa no sempre est prou reconeguda, que es co-neix poc entre els seus collegues, que en-cara falta molta informaci i, sobretot, que cal un canvi de mentalitat. LOscar i el Bernat afirmen que la societat actu-al, i la universitat ns un reflex, es basa en un model individualista i competitiu, que no afavoreix la participaci: En ge-neral la gent ve, fa les seves classes, i sen torna a casa. T una relaci amb la uni-versitat com de consumidor, es lamenta lOscar. El Bernat reconeix que els estu-diants han dassumir una part dautocr-tica i en demana tamb a la instituci, que creu que ha doferir ms facilitats.

    Centrant-nos en la representaci en els rgans de govern de la UPF, els tres estudiants amb qui hem parlat que nexerceixen alguna, afirmen que s una qesti de voluntat per necessria. Re-calquen que la majoria dels seus com-panys desconeixen el funcionament daquests rgans, per tampoc no de-tecten gaire motivaci. No obstant ai-x, la Lilas es mostra esperanada: Jo no representaria ning si no veis que cada cop sens fa ms cas i hi ha ms inters per escoltar-nos, assegura.

    Alexandra mercader:Amb les associacions busques una via per descobrir un mn que tinteressa i anar ms enll

    Bernat malln:si la Universitat maporta coses a mi, perqu no li puc aportar jo el meu granet de sorra?

    estructura de la participaci a la UPF

    En la majoria drgans de go-vern hi ha representaci dels di-versos collectius de la comunitat universitria. Pel que fa als estu-diants, peridicament sescullen els seus representants en els llocs que tenen adjudicats. s el cas del Claustre, on actualment hi ha 55 estudiants; del Consell de Govern, amb cinc; del Consell Social, amb un; i de les comissions de diferents mbits (nhi ha destatutries i de no estatutries). Tamb tenen presncia a la Junta Electoral i a les juntes de facultat, dels consells de departament i dels instituts uni-versitaris de recerca, i en les seves respectives juntes electorals.

    El Consell dEstudiants de la UPF, amb pressupost propi, est regulat pels Estatuts de la Univer-sitat i la seva finalitat s coordinar i canalitzar totes les activitats re-lacionades amb els estudiants i la seva representaci i informar-ne. Consta duna coordinadora, for-mada per un total de 48 persones provinents dels espais oberts de cada centre (facultats o escoles). Aquests espais sn unes trobades convocades pels mateixos cen-tres, vuit en total. En cada espai obert sescullen sis persones (qua-tre estudiants electes i dos que no ho sn), que poden canalitzar les iniciatives del seu centre cap a la Coordinadora, la qual consta dun secretariat tcnic de suport.

    Lentramat de participaci es completa amb els delegats, les associacions, els grups estables dels centres (anomenats tamb assemblees) i les activitats de cultura, esports, voluntariat i so-lidaritat, i responsabilitat social. Moltes daquestes activitats es-tan reconegudes amb crdits de lliure elecci per als estudiants que hi prenen part.

  • Quina experincia send de la se-va estada a la Universitat dOxford? Que si ens donen els mitjans necessa-ris tots podem estar en la primera lnia de recerca. Pel que fa als estudiants, la gran virtut dOxford s disposar, grci-es als colleges, dun sistema de tutori-es que els permet discutir amb carcter setmanal i de manera propera amb els

    Frederic camallonga

    La televisi ofereix una imatge distorsionada i glamurosa de la professi de criminleg

    elena LarrauriCatedrtiCa de dret PenaL i CriminoLogia de La UPF

    Mar del 2015Protagonistes08 upf.edu

    professors. Perqu la universitat pbli-ca catalana pugui oferir aix shauria de pensar en la proporci de temps que es destina a les classes magistrals, que cada cop ms es poden gravar i veure en lnia, i el que es destina a conversar directament i a contrastar idees amb petits grups destudiants.

    Qu podem importar-ne en lm-bit de la criminologia? Relacionat amb el que jo treballo, podem importar la rellevncia que aqu a Espanya donem a la rehabili-taci. Idees com per exemple que tot-hom t dret a rehabilitar-se o que tot-hom pot canviar sn molt difoses en la cultura jurdica i social espanyola. I com a conseqncia daquesta creen-a en la rehabilitaci, la defensa que fem de la intimitat de totes les perso-nes, tamb dels delinqents condem-nats. Podem importar del Regne Unit la discussi rigorosa i respectuosa de les idees; i la certesa que les coses sem-pre es poden fer millor.

    A la UPF Criminologia s una titu-laci fora recent. Quina valoraci en fa com a directora dels estudis? La valoraci del nou grau s bona en general. Els professors de la Universi-tat sn excellents, pel que fa a capa-citat i a dedicaci. Magradaria que es poguessin estabilitzar, per ara s molt difcil per la crisi econmica i tamb per la dificultat de contractar profes-sors especialistes en criminologia.

    Podrem dir que les sries de tele-visi han ofert una imatge enganyo-sa de la professi? S, per la influncia de la televisi i especialment de les sries nord-ame-ricanes, sofereix una imatge distorsi-onada i glamurosa de la professi. Dis-torsionada perqu es tendeix a creure que un criminleg s un criminalista, expert en el descobriment i la perse-cuci dels delinqents, i glamurosa perqu aquestes sries se centren en els casos ms excepcionals, i ignoren que les presons estan tamb plenes de persones pobres, excloses de la socie-tat i amb molts problemes de drogo-dependncies i salut mental.

    eLenA LARRAURi s directora del grau en Criminologia i Poltiques Pbliques de Prevenci des del seu inici, el curs 2009-2010. El curs passat va aconseguir la prestigiosa Visiting Fellow a lAll Souls College de la Universitat dOxford.

  • Qu caracteritza un criminleg? La curiositat intellectual, la indig-naci envers el que fan els delinqents, i tamb envers el que els fan als delin-qents, i el convenciment que es pot reformar i canviar algunes coses de la societat actual.

    Hi ha mercat laboral a Espanya per a aquest nou perfil professional? Avui dia ens trobem amb dos pro-blemes. Generalment treballem per a institucions publiques, assessorem ajuntaments, policies, presons, cen-tres de menors, centres de vctimes, jutjats..., i com que el sector pblic est aturat s complicat per als nous graduats trobar feina. Per altra ban-da, a Espanya tamb costa molt con-tractar una persona pels seus coneixe-ments, i hi ha la tendncia, i linters corporatiu, a oferir places de psicleg, educador, treballador social, jurista en lloc de contractar els graduats pel que saben fer. Una possible alternati-va s pressionar les administracions pbliques perqu siguin conseqents i permetin que els graduats de titula-cions noves que han estat reconegudes tinguin una oportunitat de demostrar qu saben i poden fer. Una altra alter-nativa que exploren alguns graduats s oferir els seus coneixements a ins-titucions privades: des dassessorar despatxos dadvocats en lelaboraci dinformes que serveixen per aportar informaci al jutge fins a assessorar empreses en programes de prevenci de la delinqncia.

    Els antecedents penals centren part de la seva recerca. Quines limi-tacions poden arribar a suposar per a un ciutad que hagi complert con-demna? Un antecedent penal pot excloure legalment de moltes ocupacions. A Es-panya diverses lleis exigeixen la man-ca dantecedents penals per treballar en moltes posicions de la funci p-blica relacionades amb la seguretat i la justcia, com per exemple policia, funcionari de presons, bomber, jutge, fiscal o funcionari de lAdministraci. Per altra banda, aquest requisit tam-b sexigeix en altres activitats com els

    Mar del 2015 Protagonistes upf.edu 09

    taxistes, els conductors de cami, i els agents de seguretat privada. En el sec-tor privat els empresaris no tenen ac-cs directe al Registre Central de Pe-nats, per poden demanar a la persona que sollicita la feina que porti un cer-tificat dels antecedents penals.

    En segon lloc, els antecedents pe-nals suposen un greu impediment per obtenir el perms de residncia i la na-cionalitat espanyola. El fet de tenir un antecedent penal per un delicte menor, antic i sense cap relaci amb la feina que es realitza pot comportar que a la persona se li denegui un perms de tre-ball i de residncia.

    Per tant, poden ser un impediment per a la reinserci a la societat? En molts casos, s. Utilitzar la infor-maci dels antecedents penals actua com un cstig prcticament indeter-minat temporalment. A ms, perpe-tua lestigma associat a un fet previ, i es continua considerant la persona afectada un ex-delinqent; jo defen-so que a la gent se lhauria de recor-dar per tot el que fa i no pel seu pitjor moment. Daltra banda, a ms dafec-tar la seva incorporaci al mn laboral i el seu estatus de resident i ciutad, els antecedents penals priven daltres drets socials, poltics i cvics.

    Quines mesures caldria adoptar per evitar-ho? Seria necessari establir a Espanya un sistema gil de cancellaci dels an-tecedents penals. Un cop sha complert la condemna, la presumpci hauria de ser en favor de la integraci. En segon lloc, shauria deliminar el requisit que en carcter general prohibeix que les persones amb antecedents penals tre-ballin en el sector pblic. s curis que la prohibici de discriminar persones que han complert la seva condemna, que recull la llei penitenciria espanyo-la, sigui ignorada per ladministraci pblica. Pel que fa a denegar els permi-sos de residncia perqu la persona t un antecedent penal, nhi hauria prou de tractar els ciutadans de pasos no comunitaris com tractem els europeus, i dir clarament que un antecedent pe-nal per si sol no s motiu dexpulsi.

    Li AgRADA ...l Les persones que treballen en feines difcils i les fan el millor que poden.

    l UN mSICl Van Morrison.

    l UN LLIbREl Restless, de William Boyd.

    l UN VALORl La sinceritat.

    no Li AgRADA...l Les persones que no tenen sentit de lhumor.

    peR sABeR-ne msl Ha estat professora a la UAB, i ha exercit de professora visitant convidada a linstitut fr Kriminologische Sozialforschund de la Universitat dHamburg.l Ha desenvolupat tasques dinvestigaci a Jerusalem, a Oslo i a la Universitat de nova York.l Ha estat guardonada amb les beques Fulbright-La caixa a la Universitat de Santa Barbara (califrnia) i Alexander von Humboldt a la Universitat de Frankfurt.l A la UPF ha estat vicerectora de relacions internacionals (2010).l s fundadora i membre del grup de recerca en criminologia i Sistema Penal.l Va ser presidenta de la european Society of criminology (2007-2010).l La seva recerca se centra en limpacte que ocasionen els antecedents penals en lexclusi dels joves del mercat laboral (recercaixa, 2013). l Ha comenat una recerca sobre la qualitat de vida a les presons catalanes.

  • Mar del 2015A fons10 upf.edu

    lupat un seguit de projectes i aplicaci-ons adreats principalment als infants, sempre amb lobjectiu de millorar la qualitat de vida de les persones a tra-vs de la realitat artificial.

    Espai, msica i activitats aplicades a necessitats especialsLa interacci en primera persona va ser definida per Narcs Pars per pri-mera vegada fa uns dotze anys dins el projecte de recerca MEDIATE, un projecte finanat per la Uni Europea que va desenvolupar un espai interac-tiu per a infants amb autisme.

    Pars explica que lespai MEDIA-TE va aplegar 90 nens i nenes, dedats compreses entre els 7 i els 12 anys, amb un nivell funcional baix i provinents de quatre ciutats europees: Barcelo-na, Londres, Portsmouth (Regne Unit) i Hilversum (Holanda). Lobjectiu de lestudi va ser donar als infants amb autisme que van participar en el pro-jecte sensaci de control i agncia dins lespai MEDIATE, un espai interac-tiu multisensorial dissenyat expres-sament com a espai de joc, en qu els infants amb autisme jugaven de ma-nera autnoma, segura i relaxada.

    En aquest projecte, els investiga-dors van determinar que ms dun 80% dels participants assolien sensa-ci de control del mn que els envol-tava, i que una part important dells aconseguia sensaci dagncia, o sen-saci destar vinculat al mn, parme-tres molt importants en infants afec-

    Narcs Pars, membre del Grup de Recerca Cognitive Media Technologi-es, del Departament de Tecnologies de la Informaci i les Comunicacions, tre-balla en la lnia de recerca anomenada interacci de cos sencer. En el seu laboratori dissenya diferents aplica- cions basades en aquesta interacci per tal destudiar la mediaci de les experincies. Sovint utilitza la realitat artificial que va definir Myron Krueger el 1973 -avui dia una branca de la re-alitat virtual, tot i que en origen en va ser precursora-, i que sha popularit-zat i sha difs enormement, sobretot en lmbit dels videojocs, per tamb en aplicacions de rehabilitaci psico-motora, per exemple.

    Narcs Pars afirma que els pri-mers sistemes de realitat artificial que es van desenvolupar i comercialitzar van emprar el paradigma dinteracci en tercera persona. s a dir, una con-figuraci en qu lusuari veu la repre-sentaci del seu cos dins lentorn vir-tual i amb relaci als objectes virtuals. A manera de mirall digital, la inte-racci de lusuari amb aquests objec-tes es fa de manera indirecta a travs daquest element afegit: la silueta, per la qual cosa se lanomena interacci en tercera persona, afegeix.

    Un altre paradigma que sutilitza en la interacci de cos sencer s la in-teracci en primera persona, on lespai fsic comparteix protagonisme amb el virtual. Sota aquests paradigmes, el laboratori de Narcs Pars ha desenvo-

    La interacci de cos sencer obre grans expectativesUna tecnologia que est revolucionant la manera dafrontar alguns problemes infantils, com ara lobesitat o lautisme, en la qual treballa narcs Pars, membre el grup de recerca Cognitive media technologies

    tats dautisme. La conclusi a la qual van arribar amb aquesta experincia va ser que el disseny dinteracci, el paradigma i la configuraci tecnolgi-ca seleccionats havien estat els encer-tats, la qual cosa justificava lelabora-ci de nous estudis basats en aquesta tecnologia i hi obria pas.

    Ms tard, Narcs Pars i els seus

    Tobogan interactiu. uPF

  • Mar del 2015 A fons upf.edu 11

    collaboradors van dissenyar el projec-te SIIMTA, una experincia de realitat artificial en primera persona que millo-rava el rendiment de les sessions de mu-sicoterpia dels infants amb autisme.

    El pas segent en laplicaci de la tecnologia amb interacci en prime-ra persona va ser la creaci dun tobo-gan interactiu que incorpora la reali-

    El Grup de Recerca Cognitive Me-dia Technologies, conjuntament amb la Unitat Especialitzada en Trastorns del Desenvolupament de lHospital Sant Joan de Du, han creat Picos Ad-venture, un videojoc dinteracci de cos sencer basat en la interacci en tercera persona.

    El videojoc t per objectiu facilitar la interacci social dels infants amb autisme a travs duna srie dexperi-ncies ldiques i collaboratives. Com manifesta Pars, els primers estudis experimentals mostren la seva efic-cia com a complement de les terpies convencionals. La tecnologia que in-corpora el joc est basada en ls del dispositiu Kinect, disponible per a pla-taformes Windows.

    Un aliengena facilita la interacci socialEl videojoc promou les relacions soci-als dels infants amb autisme a travs de quatre fases de joc. Lentorn en qu el joc es desenvolupa inclou un amiga-ble aliengena que ha aterrat a la Terra a causa dun problema en la seva nau espacial. Aquest sser vingut de lespai acompanya els infants a passar una s-rie daventures que han estat pensades per promoure conductes especfiques com ara demanar ajuda, prendre torns o donar instruccions als altres infants.

    Els primers estudis experimentals amb infants diagnosticats dautisme han demostrat leficcia daquest vi-deojoc per promoure la interacci so-cial entre els infants, la qual cosa sug-gereix que pot esdevenir un important complement de les terpies convenci-onals existents per a aquest trastorn. Lelaboraci del videojoc forma part del projecte europeu Motion-based adaptable playful learning experien-ces for children with motor and inte-llectual disabilities (M4All), un pro-jecte de recerca que semmarca en lEC Lifelong Learning Programme.

    mS INFORmACI El videojoc est disponible en accs obert en lenlla segent: http://m4all.widetesting.info/ Pgina web del grup de recerca: http://cmtech.upf.edu

    tat artificial per ajudar a compensar els estils de vida sedentaris dels in-fants. Lobjectiu principal del pro-jecte va ser evitar problemes de salut coneguts durant el creixement infan-til, per exemple els derivats de lobe-sitat, jugant amb mitjans interactius especials. Aquesta recerca est actual-ment en fase experimental i sespera, segons els resultats, poder-la introduir regularment en activitats ldiques que aportin un esfor fsic, per tal dinci-dir en una millor qualitat de vida dels infants, indica Pars.

    Picos Adventure, un videojoc que promou la interacci social Comunicar-se amb les altres persones s una de les majors dificultats dels in-fants amb autisme. Demanar ajuda, iniciar una interacci social i compar-tir les seves emocions esdevenen habi-litats que necessiten ser apreses a par-tir dexercicis i terpies.

    espai interactiu i sensorial MeDiATe. uPF

    Frederic camallonga

  • Mar del 2015Comunitat12 upf.edu

    Desquerra a dreta: neus Balls, Vctor Alonso i Jordi BallFreDeric cAMALLOngA

    els estudis de comunicaci Audiovisual, pedrera de cineastesnombrosos professionals de renom en lmbit audiovisual han rebut la seva formaci a la UPF. el cinema, i en concret la seva vessant documental, sembla que s un dels camps ms prolfics

    Moltes coses han canviat des daquell 1993 en qu els estudis de Comunicaci Audiovisual de la Uni-versitat Pompeu Fabra es van iniciar a ledifici Rambla; nous mitjans, noves formes de finanament, noves mane-res de fer art i dexplicar-lo. Per hi ha quelcom que ha perdurat al llarg daquests vint anys, i s lxit professi-onal dels estudiants daquest grau que

    atrau els estudiants ms excepcionals.Les altes notes de tall dels estu-

    dis sn un clar indicador del fet que tenim alumnes brillants, afirma Fran Benavente, director dels estudis de Comunicaci Audiovisual de la UPF. Ells tenen un gran potencial, i nos-altres tractem de crear lentorn ade-quat per tal que es desenvolupi. Part daquesta responsabilitat recau en els

    professors del grau, molts dells grans terics i professionals en actiu que es-tan en contacte amb la realitat directa del mn audiovisual.

    Aquesta intenci de mantenir una relaci constant amb les noves ten-dncies hi s present des del moment fundacional dels estudis, poca en qu Jordi Ball, professor del grau en Co-municaci Audiovisual i del mster

  • en Documental de Creaci de l UPF-IDEC, va comenar a impartir les se-ves primeres llions. En un ambient de crisi com el dels inicis de la llicenci-atura en Comunicaci Audiovisual, es qestionava la seva existncia per fal-ta duna indstria que geners deman-da. En aquest sentit, la Universitat va originar moviments de creaci i va ser capa de crear nous perfils i davan-ar-se als esdeveniments, diu Ball.

    Un destacat tret diferencial que va oferir i que encara ofereix el grau en Comunicaci Audiovisual de la UPF s que hem apostat per un vessant ms creatiu i no tan periodstic, afirma Benavente; s per aquest motiu que volem que els nostres alumnes partei-xin duna slida base terica que els doni eines per poder desenvolupar les seves capacitats artstiques.

    Vctor Alonso, actualment estudi-ant de quart de Comunicaci Audio-visual i guanyador del premi a la Mi-llor Direcci SGAE Nova Autoria del Festival de Sitges 2014 pel seu curt-metratge documental Puo y metal, corrobora la necessitat de partir duns fonaments clars que puguin ajudar a adquirir i ampliar una mirada crtica vers laudiovisual. Suposa una gran motivaci tenir com a referents antics estudiants daquest grau que no no-ms estan vivint del cinema, sin que sn, a ms, models a seguir per la qua-litat de les seves obres. Et veus projec-tat en ells com all que jo podria ser si tot ans b.

    Per tal daproximar-los a una re-alitat ms propera a lmbit professi-onal, els estudiants han de realitzar un treball de fi de grau en qu posen en prctica els coneixements adqui-rits durant la seva especialitzaci, i que t una gran importncia en la se-va trajectria educativa i personal, ja que serveix com a carta de presenta-ci cap al mn laboral. No es trac-ta estrictament dun exercici acad-mic, sin que pretn funcionar ms enll de les fronteres universitries, confirma Fran Benavente. Els estu-diants tenen loportunitat de desen-volupar un projecte personal en con-dicions privilegiades, ja que tenen el suport dun professor que tutoritzar

    i revisar el seu projecte al llarg dun curs sencer, i amb qui podran discutir qualsevol dubte que sorgeixi al llarg del procs de creaci.

    El documental, territori fructferDe tots els cineastes provinents de la UPF, nhi ha molts que destaquen per haver-se decantat per un tipus de ci-nema que voreja la frontera entre la realitat i la ficci. s el cas de Jordi Morat amb Sobre la marxa, una pe-a sorgida dun treball de fi de grau so-bre el Tarzan dArgelaguer; de Carla Subirana, amb les seves peces intimis-tes Volar (2013) i Nedar (2009), i tamb de Neus Balls, llicenciada en Comu-nicaci Audiovisual lany 2002 i tam-b antiga estudiant del mster en Do-cumental de Creaci de lUPF-IDEC (2004), que ns un dels casos ms re-cents i prolfics.

    El fet que a la universitat es trac-tin professions i temes tan diversos afavoreix que els estudiants que enca-ra no tenen gaire clara la seva vocaci la puguin trobar aqu. Molts cops es tracta dun moment denlluernament en qu descobreixes all que realment tagrada, i que pot passar abans, du-rant o desprs dels estudis. En el meu cas va ser a les classes de Direcci de Documental amb Ricardo scar, ex-plica la Neus. Ella ha rebut diversos guardons al llarg de lany 2014, entre ells el premi a la millor direcci, al mi-llor gui i a la millor pellcula en els premis Gaud 2014, grcies al seu film de debut La plaga.

    Un cas similar s el del film 10.000 km, dirigit per lex-estudiant Carlos Marqus-Marcet, que ha recollit nom-brosos premis al llarg del 2014 i aquest principi del 2015. Entre aquests des-taca el Goya 2015 al millor director novell i els cinc premis Gaud 2015, entre ells els de millor pellcula en llengua no catalana, millor director i millor gui, aquest ltim per a Cla-ra Roquet, coguionista del film i tam-b antiga estudiant de la llicenciatura en Comunicaci Audiovisual a la UPF. A la pellcula sabraa la ficci sense deixar de banda el realisme colpidor amb qu es tracta el tema de les rela-cions a distncia.

    Mar del 2015 Comunitat upf.edu 13

    collaboracions amb lSgAe i el Teatre Lliure

    Amb la intenci de crear sinergies amb altres cercles de creaci artstica, la UPF estableix contacte amb aquestes dues institucions, que complementen la formaci dels alumnes amb tallers i obren les portes a altres possibles col-laboracions amb projectes audiovisuals de tall innovador.

    fran Benavente: ells tenen un gran potencial, i nosaltres tractem de crear lentorn adequat per tal que es desenvolupi

    neus Balls: es tracten temes diversos, i aix afavoreix que els estudiants que no tenen clara la seva vocaci la puguin trobar aqu

    Vctor Alonso: suposa una gran motivaci tenir com a referents antics estudiants daquest grau

  • Mar del 2015A fons14 upf.edu

    Per qu s necessari crear un grau en global studies? Per tractar qestions que afecten

    La millor manera de comprendre els fenmens globals s analitzar-los amb una mirada transdisciplinria

    josep maria castelldoCtor en LingstiCa aPLiCada i deg de La FaCULtat dHUmanitats de La UPF

    josep mARiA cAsTeLL s membre del Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llenges, de lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada de la UPF. Com a deg de la Facultat dHumanitats, ha impulsat la creaci del nou grau en global studies, que comenar el curs 2016-2017.

    tot el planeta, hi ha noms els graus en relacions internacionals, que par-teixen duna visi del mn en qu els actors principals sn els estats i les se-ves interrelacions. Ara ja fa uns anys que estem canviant aquesta perspecti-va. El nou grau en Global Studies pri-oritzar la mirada sobre fenmens com les migracions, el terrorisme, el canvi climtic o el xoc cultural, entre dal-tres. Sn desafiaments que cal abor-dar entre tots per organitzar una bo-na convivncia al mn, per no tenen

    soluci si sentenen noms com una suma de pactes entre estats. A ms, cada un daquests problemes t una interpretaci local i volem que les di-ferents maneres de veure aquests fe-nmens es converteixin en la particu-laritat del nostre grau.

    s per aix que es busca atraure un perfil destudiant internacional? Busquem un alt component inter-nacional entre els nostres alumnes i el perseguim de tres maneres. En primer

    Frederic camallonga

  • Mar del 2015 A fons upf.edu 15

    de la naturalesa de les societats i una reacci psicolgica habitual de lsser hum. En realitat, aquesta dialcti-ca t un gran recorregut histric per-qu, des dabans de Crist, existeixen imperis amb voluntat globalitzadora. El que passa s que laven tecnolgic actual permet que la globalitzaci si-gui ms rpida i ms efectiva.

    s barcelona un escenari global per excellncia? s un dels grans exemples de la xar-xa de ciutats del mn. Latractiu turs-tic de Barcelona s superficial en com-paraci amb linters que generen la interrelaci i la fusi de les cultures que conviuen en una ciutat com la nos-tra, on es parlen ms de 200 llenges. Barcelona, com poques altres localit-zacions darreu del mn, t un enorme poder datracci com a lloc per viure-hi una temporada.

    Hi ha problemtiques que no tenen soluci si sentenen noms com una suma de pactes entre estats

    Volem reunir, en una mateixa aula, un autntic frum de debat sobre els fenmens globals

    La globalitzaci no arriba a totalitzar; tamb genera reaccions locals de refermament de la identitat

    el nostre repte s renovar les humanitats, per sense afeblir-ne els puntals

    La globalitzaci tamb comporta que les llenges minoritries es ve-gin eclipsades per ls generalitzat didiomes tan potents com langls. Quina s la situaci del catal? En el passat, una llengua podia man-tenir-se viva durant millennis sent no-ms parlada per individus que es rela-cionaven molt poc amb els altres. Aix ajudava a la preservaci de la llengua, per minvava el contacte cultural de la comunitat. En el mn actual, la globa-litzaci ens enriqueix, per posa en risc lexistncia daquestes llenges. Dit ai-x, cada llengua t el seu pes especfic. Si nhi ha una que t un bon nombre de parlants, molta autoestima i, a ms a ms, va acompanyada duna producci cultural slida, ser capa de compagi-nar el seu s amb la globalitzaci. En aquest sentit, el cas del catal s un dels exemples ms brillants del mn, i aix genera un gran atractiu intellectual.

    En quins projectes est treballant la Facultat dHumanitats? Actualment, tenim per endavant un doble cam per recrrer. Hem dasse-gurar els pilars del coneixement hu-manstic, per al mateix temps hem daprofitar les noves tecnologies i el fenomen de la internacionalitzaci per renovar les humanitats. El repte es tro-ba a fer-ho sense afeblir-ne els puntals. I aqu s on entren en joc les humani-tats digitals.

    Qu sn exactament? Es tracta dun concepte molt am-pli. Duna banda, consisteixen en ls dels mitjans digitals com a eina de re-cerca en lart, la literatura, la histria o el pensament. Daqu sorgeixen les bases de dades, els grans aplecs din-formaci, els sistemes automtics de cerca i altres eines que ajuden lana-lista a treballar amb corpus. Per les humanitats digitals tamb poden apli-car-se al camp de la divulgaci. Ac-tualment, tots els museus empren ei-nes digitals, ja sigui al llarg dels seus itineraris o a la seva pgina web. I s important que la persona que les pro-grami conegui els continguts amb qu treballa. Tornem a parlar, per tant, de transversalitat.

    lloc, les classes simpartiran en an-gls. En segon lloc, la mobilitat ser obligatria, en conveni amb univer-sitats estrangeres que tamb oferei-xen aquest grau. I finalment, aspirem a portar estudiants procedents de fo-ra de la Uni Europea perqu facin el grau sencer amb nosaltres. Aix ha de permetre convertir laula mateixa en un autntic frum de debat sobre els fenmens globals.

    Estem parlant duns estudis trans-disciplinaris. Assegura aquesta fr-mula una major competitivitat? Per descomptat. Desprs danys focalitzant-nos en lespecialitzaci, sabem que la millor manera de com-prendre els fenmens globals s ana-litzar-los amb una mirada transdisci-plinria, i aix s molt important. A ms, aquesta frmula ofereix a les-tudiant un ampli ventall de coneixe-ments relatius a branques tan diverses com leconomia, la poltica, el dret, la comunicaci o les humanitats.

    De quina manera suposar aquest nou grau un impuls per als estudis dhumanitats? Ser un impuls mutu, ja que la compatibilitat que hi ha entre aquest grau i el dHumanitats s molt alta. Els Global Studies suposen un nou cam per als estudiants dhumani-tats, que demostren una gran vocaci per la mobilitat i per les activitats de cooperaci internacional. Al mateix temps, la mirada humanstica garan-tir que aquest nou grau no consis-teixi noms en una suma de conei-xements tcnics. Aquestes sinergies tamb existeixen en els altres estudis implicats i podran materialitzar-se en estudis simultanis.

    Globalitzaci sovint s sinnim damenaa per a la diversitat cultu-ral. Com es pot invertir aquest efec-te i fer que sigui positiu? La globalitzaci no arriba mai a totalitzar. Es produeix en una srie dmbits per, al mateix temps, tam-b genera reaccions locals de refer-mament de la identitat. Aquesta res-posta s un moviment que forma part

  • de la publicaci, explica Cam. I afe-geix que a ms, entre els 2.514 HCP nhi ha 332 (13,2%) excepcionals en vi-sibilitat, ja que formen part del selec-te grup de publicacions situades entre l1 dels treballs ms citats a tot el mn entre els del mateix any i disciplina.

    Una plataforma en lnia que permet fer cerquesEls resultats del projecte, publicats exclusivament mitjanant una pgina web, estan disponibles en lnia i en ac-cs obert a ladrea web: http://www.fundaciorecerca.cat/topcited, una pla-taforma que permet conixer quins sn els treballs ms citats segons any, disci-plina cientfica i comunitat autnoma i tamb permet saber quins sn els au-tors amb ms projecci cientfica, cal-culada sobre la base del nombre dHCP i de treballs excepcionals que han sig-nat durant el perode destudi.

    Es confirma el lideratge dels cientfics residents a CatalunyaEl treball confirma el lideratge dels au-tors residents a Catalunya, ressalta la importncia de la recerca clnica i re-vela els autors que han aconseguit ms notorietat mitjanant les seves publi-cacions. Un 46,8% dels HCP estudi-ats duen la signatura dalgun centre de recerca o hospital de Catalunya i un 27,8% de la Comunitat Autnoma (CA) de Madrid.

    Pel que fa a les publicacions excep-cionals (situades entre l1 ms cita-des), un 55,1% duen la signatura dal-guna entitat de Catalunya i un 23,5% de la CA de Madrid.

    Mar del 2015A la xarxa16 upf.edu

    producci cientfica biomdica dalt impacteUna plataforma en lnia analitza els treballs cientfics ms citats en els darrers quinze anys a espanya. Un treball que ha estat dirigit per Jordi Cam, catedrtic de Farmacologia de la UPF.

    El lideratge dels investigadors bi-omdics catalans i la importncia de la investigaci clnica sn dues de les aportacions ms destacades de lestu-di bibliomtric Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011. Un estudi que ha analitzat prop de 190.000 documents publicats en biomedicina durant un pe-rode de quinze anys (1997-2011, amb-ds inclosos) fets a Espanya.

    Tal com comenta Jordi Cam, di-rector del treball, el projecte ha iden-tificat especficament els anomenats Highly Cited Papers (HCP), s a dir, els documents cientfics fets per autors re-sidents a Espanya que shan situat en-tre l1% dels treballs ms citats a tot el mn entre els del mateix any de publi-caci i disciplina. Del corpus de lestu-di, 2.514 (1,3%) han aconseguit la ca-tegoria dHCP i sn els que han assolit ms notorietat i visibilitat entre els ci-entfics de tot el mn.

    Lestudi que ha dirigit Jordi Cam, catedrtic de Farmacologia del Depar-tament de Cincies Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, amb la collaboraci del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la Fundaci Catalana per a la Recer-ca i la Innovaci (FCRI) i de lAgn-cia de Qualitat i Avaluaci Sanitries de Catalunya (AQuAS), ha comptat amb el patrocini de la Fundaci Banc Sabadell.

    De tots aquests articles ms citats a tot el mn o HCP, un 45,8% sn do-cuments liderats, s a dir, que lautor resident a Espanya ha estat el primer, el darrer o lautor de correspondncia

    Lestudi ha analitzat prop de 190.000 documents publicats entre 1997 i 2011 fets a espanya

    el 55,1% de les publicacions excepcionals (1 ms citades) duen la firma dalguna entitat catalana

  • Mar del 2015 A la xarxa upf.edu 17

    Tipologia dels articles ms citatsUn 30% de tots els HCP analitzats sn estudis experimentals, prop dun 26% sn estudis clnics i el 40% restant sn metanlisis, treballs de consens o gui-es de prctica clnica. Ms del 60% de tots els HCP es classifiquen en lmbit de la medicina clnica, tot destacant molt per damunt de la mitjana mundi-al daquests treballs delit les inves-tigacions en el camp de loncologia, la gastroenterologia-hepatologia, el sis-tema respiratori i lhematologia entre altres mbits clnics.

    Com comenta Jordi Cam, la dis-tribuci i les pautes daquestes publi-cacions delit reprodueixen les tendn-cies de la recerca biomdica espanyola

    Membres del Departament de Cincies Experimentals i de la Salut de la UPF al rnquing dautors amb ms publicacions excepcionals.

    RoDERiC GUiG

    s catedrtic de Gentica i cap del Grup de Recerca de Biologia

    Computacional i Anlisi de lARN al Centre de Regulaci Genmica (CRG). Ha exercit al Farber Cancer institute de Boston en el camp de lanlisi de seqncies biolgiques i al Laboratori Nacional de Los lamos, Estats Units, treballant en anlisi genmica.

    JoRDi ALoNSo

    Especialista en Medicina Familiar i Comunitria

    i en Medicina Preventiva i Salut Pblica, s director del mster en Salut Pblica de la UPF i coordinador del Grup dinvestigaci en Serveis Sanitaris de linstitut Hospital del Mar dinvestigacions Mdiques (iMiM). Foto: ral Pea

    EDUARDo EyRAS

    investigador iCREA des del 2005, s el responsable del

    Grup de Recerca en Genmica Computacional, adscrit a la Unitat de Recerca en informtica Biomdica de la UPF. Ha treballat en el Centre de Cincies Matemtiques de la Universitat de Cambridge i al Wellcome Trust Sanger institute de Hinxton, al Regne Unit.

    que hem estat observant des dels anys noranta en successives anlisis i que hem publicat en els corresponents Ma-pas biomdicos.

    TREbALL DE REFERNCIA:Mndez-Vasquez, Ral isaac; Sun-Pinyol, Eduard; Pons-Rfols, Joan M. V.; Cam, Jordi (2014), Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011. Characterization of the publications in the top 1% most ci-ted in the world with contributions from authors resident in Spain, Biomedicine 1997-2011. Recurs en lnia a: http://www.fundacio-recerca.cat/topcited [disponible des del 24-11-2014].

    Frederic camallonga

  • Mar del 2015Actualitat18 upf.edu

    Inauguraci

    Lacte dinauguraci va tenir lloc el passat mes de novembre i va comptar amb la presncia de Xavi-er Trias, alcalde de Barcelona, i An-dreu Mas-Colell, conseller dEcono-mia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Tamb hi va ser pre-sent Juan Navarro Baldeweg, res-ponsable arquitectnic del projecte i Premi Nacional dArquitectura.

    Les noves installacions, amb una superfcie de 8.700 metres quadrats, complementen ledifi-ci ja existent, que es va posar en marxa el juliol del 2008. El con-junt del Parc de Recerca UPF, tal com va explicar Jaume Casals, rec-tor de la Universitat, neix amb la voluntat de posicionar-se de forma destacada en el mapa de la inves-tigaci i la transferncia de conei-xement en lmbit de les cincies socials i humanes, aglutinant en

    un nic espai grups dinvestigaci universitaris, centres mixtos de re-llevncia internacional i prestigi-oses institucions.

    La Universitat sha comproms en la creaci daquest espai fsic co-m que potencia la interrelaci de

    tota aquesta massa crtica de conei-xement per tal desdevenir un pol de recerca de referncia a Europa. Aix ho va reafirmar Andreu Mas-Colell: Aquest edifici s una prova ms que podem ensenyar per demostrar que estem jugant fort en lmbit de les cincies socials i humanes. Per

    la seva banda, Xavier Trias va po-sar en valor lequipament per al con-junt de la ciutat de Barcelona i es va mostrar convenut que es converti-r en un referent per al pas.

    La convivncia de centres i de grups especialitzats en diferents disciplines permetr abordar i es-tudiar temes dinters social com el disseny dinstitucions i mercats, la poltica monetria i fiscal, el mer-cat laboral i latur, lestratgia i la racionalitat, les poltiques de de-pendncia, digualtat, deducaci, dimmigraci i de salut. Les lnies de recerca que es derivin daquestes sinergies proporcionaran una mi-llor entesa dels mecanismes soci-als i, per tant, han de servir de guia tant per a la implementaci de po-ltiques pbliques com per a la pre-sa de decisions en lmbit econmic i social.

    el parc acull grups, institucions i centres dexcellncia en lmbit de les cincies socials i les humanes

    andreu Mas-colell, Xavier trias i Jaume casals, durant lacte dinauguraci. Frederic camallonga

    el nou edifici del parc de Recerca Upf obre les seves portes

  • Mar del 2015 Actualitat upf.edu 19

    La Upf, nica universitat espanyola al Top 200 del THe

    Rnquings

    En aquesta edici, la UPF es man-t com la primera universitat espa-nyola daquesta classificaci lni-ca entre les 200 millors, ocupant la posici 165 des dun punt de vista global i la 72 a escala europea.

    Destaquen els resultats acon-seguits en lmbit de les cincies socials, en qu la Universitat ocu-pa la posici 67 a escala global i la 19 a Europa. Lexcellent posi-ci en aquest camp es deu, entre altres factors, als bons resultats que la Universitat obt en lindi-cador citacions daquest apar-tat, amb una puntuaci de 95,9, resultat molt similar al duniver-sitats de referncia com Harvard, Yale o Oxford. En la classificaci general, en relaci a ledici del 2013, la UPF tamb millora en la seva internacionalitzaci.

    Els darrers rnquings publicats apunten en aquesta lnia. A la dar-rera edici del reconegut rnquing QS, tamb es destacava la projecci internacional de la instituci, en la qual situava la UPF com la prime-ra universitat de lEstat en percen-tatge de professorat internacional, i al capdavant tamb de la classi-ficaci de cincies socials. Daltra banda, en el rnquing que elabora la Universitat de Xangai, la UPF se situava tamb com la primera uni-versitat espanyola en lmbit de les cincies socials (en concret, al Top 75 del mn en la disciplina deco-nomia i negocis. Aix mateix, de les cinc disciplines que avalua aquest rnquing, la UPF es va situar tam-b entre les 200 millors en cincies de la computaci.

    Donacions

    La Biblioteca amplia el seu fons bibliogrfic

    La collecci de la biblioteca de la secci de Madrid de lInstitut Histric Austrac, propietat de la Repblica dustria, passa a for-mar part del patrimoni bibliogr-fic de la UPF. s un fons compost per prop de 1.700 volums, amb un gran valor per a la docncia, les-tudi i la recerca, principalment so-bre temes culturals i cincies hu-manes en general, amb especial presncia de llibres dart.

    A lacte de signatura del con-veni hi van assistir Peter Huber, ambaixador dustria; Jos Ma-ra Jov, cnsol general honora-ri dustria, i Karl Rudolf, direc-tor de lanterior Institut Histric Austrac de Madrid.

    La Universitat tamb ha in-corporat el fons de la bibliote-ca del Centre for International Affairs (CIDOB), instituci cap-davantera i de referncia en les-tudi de les relacions internaci-onals, el dret i els organismes internacionals i la poltica, en-tre daltres.

    El fons consta inicialment de 14.000 monografies i 1.000 pu-blicacions peridiques, i prop de 13.000 documents de variada tipologia. A lacte de signatura van assistir-hi per part del CIDOB Carles A. Gasliba, president; Jor-di Bacaria, director, i Anna Estra-da, coordinadora executiva.

    desquerra a dreta: Jos Mara Jov, cnsol general honorari dustria; Peter Huber, ambaixador dustria, i Jaume casals, rector de la UPF. uPF

    Inserci laboral

    Upfeina celebra el 10 aniversari amb rcord dentitats

    La fira docupaci de la UPF va tenir lloc el 12 de novembre, ubicada en un nou espai dins del campus de la Ciutadella, el pa-ti de ledifici Roger de Llria, que va permetre nous formats de participaci. Va aplegar 59 entitats en total: 45 empreses de diferents sectors, entre elles tres destrangeres, i catorze instituci-ons. Lactivitat va comenar amb una elevator-pitch, unes micro-presentacions perqu les empre-ses participants es donessin a co-nixer als estudiants.

    Altres activitats destacades del programa denguany van ser una xerrada de Francesc Arbi-ol, Territory Manager de Linke-dIn Espanya, centrada en la im-portncia de la imatge 2.0 i de les competncies professionals, que va permetre als assistents acostar-se a la xarxa professio-nal ms important del mn; o un taller demprenedoria social per conixer les eines necessries per emprendre collectivament. Al llarg de tot el dia es van fer sessions de speed-networking talent (trobades de curta dura-da entre empreses i estudiants i graduats) i presentacions corpo-ratives. Una sessi informativa sobre viure i estudiar a lestran-ger va completar la Fira, patro-cinada per Ernst & Young, Jans-sen i La Vanguardia.

    Vista del pati de roger de llria ple destudiants durant la fira UPFeina. eva guillamet

  • Mar del 2015Actualitat20 upf.edu

    El director destudis de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales i professor de la Paris School of Econo-mics, va impartir la 25a. lli decono-mia de la Universitat Pompeu Fabra. Sota el ttol Capital in the Twenty-First century, el mateix que encap-ala el best seller que va escriure lany 2013, la seva ponncia va obrir el curs de la Facultat de Cincies Econmi-ques i Empresarials.

    La presentaci va girar al voltant de tres punts: en primer lloc, el retorn a una socie-tat patrimonial, ba-sada en la riquesa de les societats tradici-onals (com ara Euro-pa o el Jap). Segons Piketty, la relaci entre riquesa i in-gressos sembla que est tornant a ni-vells molt alts en pasos amb un baix creixement. I aix el porta a intuir que en una societat de creixement lent, la riquesa acumulada en el pas-sat pot, naturalment, ser molt im-portant.

    En segon lloc, Piketty va parlar

    del futur de la concentraci de la riquesa: La desigualtat de la ri-quesa podria arribar als nivells oligrquics del segle XIX o a su-perar-los; una desigualtat que podria ser democratitzada amb lactuaci de les institucions ade-quades; i finalment, va parlar sobre la desigualtat a Amrica, condicio-nada, en part, pel desigual accs a

    leducaci de la se-va poblaci.

    Ja en lapartat de conclusions, el professor Piketty va explicar que la his-tria de la desigual-tat dels ingressos i la riquesa s sem-pre poltica, cati-

    ca i impredictible, ja que est sot-mesa a les identitats nacionals i als canvis bruscos, i per tant, ning no pot predir aquestes variacions en un futur. Com a possible soluci, va apuntar que lideal seria crear un impost progressiu sobre el patri-moni a escala global, basat en lin-tercanvi dinformaci bancria.

    Visitants illustres

    Leconomista Thomas piketty, protagonista a la Upf

    el professor piketty s un reconegut acadmic, amb recerca pionera en desigualtat, educaci i impostos

    thomas Piketty, en un moment de la seva lli inaugural. Frederic camallonga

    el blat i la civada ja es conreaven a lfrica fa 7.000 anys

    La comunitat cientfica cre-ia que a lfrica, a la regi del Sudan, els animals shavien do-mesticat abans que els cereals. Un estudi publicat a la revista PLOS One, coordinat per Mar-co Madella, professor dinvesti-gaci ICREA del Departament dHumanitats de la UPF i direc-tor del Grup de Recerca Com-plexity and Socio-Ecological Dynamics, amb participaci de Juan Jos Garca Granero, investigador del CSIC, demos-tra que, a la zona central del Su-dan i de Nbia, les comunitats conreaven blat i civada fa 7.000 anys, durant lauge de la domes-ticaci dels animals.

    Anlisi de tombes del neolticLa investigaci es va dur a ter-me en dos cementiris prehist-rics Ghaba (Sudan) i R12 (N-bia), excavats per membres del Centre dEstudis Sudanesos i Subsaharians dItlia, sota la direcci de la professora Dona-tella Usai.

    Analitzant restes de plantes microscpiques de les fosses i els clculs dentals de les dents dels esquelets de tombes data-des del Neoltic, lequip ha estat capa de trobar nova evidncia cientfica de les primeres prc-tiques agrries i la dieta antiga dels pobladors al llarg de la ri-ba del Nil.

    La recerca demostra que es van conrear cereals a la vall del riu Nil fa 7.000 anys, molt abans del que shavia suggerit, per persones seminmades que molt probablement explotaven les aiges del riu de manera si-milar a com ho van fer ms tard els egipcis.

    Recerca

  • Mar del 2015 Actualitat upf.edu 21

    Emprenedors

    medtep guanya el premi Upfemprn 2014

    neix la xarxa YeRUn de joves universitats europees

    Internacional Recerca

    La polivictimitzaci adquireix mltiples formes

    Utilitzant dades de la prime-ra enquesta europea sobre vi-olncia contra les dones, orga-nitzada per lAgncia Europea de Drets Humans (FRA), sevi-dencia lexistncia duna poli-victimitzaci en dones maltrac-tades; s a dir, les dones que han patit abusos en mbits privats o familiars tindran, al llarg de la seva vida, una major propensi a patir ms episodis de violn-cia de gnere en altres mbits. La polivictimitzaci pot incloure assetjament, aguait, o abs psi-colgic, fsic o sexual i pot prove-nir de mltiples agressors, com amics, companys, coneguts i es-tranys, a ms de familiars i pa-relles actuals i anteriors.

    A aquesta conclusi han ar-ribat els autors de lestudi, Jor-ge Rodrguez Mens i Cristina Sobrino, investigadors del De-partament de Cincies Polti-ques i Socials de la UPF, al cos-tat de David Puig, investigador del Departament dEconomia de la Universitat Cornell (EUA), en un treball que van publicar al Journal of Family Violence.

    Per anteriors investigacions sobre violncia de gnere se sa-bia que les dones que han estat maltractades en un mbit, per exemple el familiar i lntim, per parents i amics durant la infan-tesa, tenen una major propensi a ser novament maltractades al llarg de la seva vida, per exem-ple, per les seves parelles sen-

    timentals. La investigaci mostra que aquesta pauta sestn a altres mbits de la vida de les dones, com el laboral o lespai pblic, a ms de la famlia i les-pai ntim.

    La xarxa de joves universitats europees de recerca (YERUN, Young European Research Uni-versities Network) es va cons-tituir el passat mes de gener a Brusselles amb la voluntat de promoure iniciatives conjuntes en el camp de la recerca i la do-cncia, a ms dincentivar-ne la mobilitat. La particularitat de la xarxa s qu est formada per universitats europees, joves menors de cinquanta anys i amb presncia acreditada en di-ferents rnquings reconeguts in-ternacionalment (Times Higher Education, QS o Shanghai).

    Recerca i intercanvisLacord signat pels rectors re-cull la voluntat de cooperar per incrementar la influncia de les universitats ms joves en les po-ltiques de recerca promogudes per la Uni Europea. Ms en-ll daquesta acci estratgica, lacord tamb preveu promoure la recerca collaborativa a len-torn dmbits i de projectes dele-vat impacte social; a ms din-centivar programes dintercanvi acadmic pel que fa a estudiants, professorat i personal dadminis-traci i serveis, i destablir pro-grames conjunts quant a grau, mster i doctorat.

    La xarxa YERUN est constituda per universitats dAle-manya, Blgica, Di-namarca, Finln-dia, Frana, Irlanda, It-lia, Pasos Baixos, Por-tugal, Regne Unit, Sucia i Espanya.

    s un projecte que promou el rol proactiu del pacient en la pre-venci i el tractament de malalties, en collaboraci amb els agents del sistema sanitari, a travs de dues aplicacions multiplataforma: uCli-nics i uPatient.

    Pablo Pantaleoni i Maria Se-garra, llicenciats per la UPF en Economia i Administraci i Di-recci dEmpreses, i en Economia, respectivament, i Jacob Suol, en-ginyer informtic superior per la UPC, sn els tres guanyadors de la setena edici del premi, dotat amb 20.000 euros i que convoca el Consell Social de la UPF i amb el patrocini de la Fundaci Banc Sa-badell. El guard reconeix la ini-ciativa i la capacitat empresarial dels joves universitaris que han de-senvolupat un projecte dempresa o una idea de negoci.

    Aquest any shan presentat 32 candidatures al premi. El finalista ha estat RespondOn, un sistema de comunicaci directe entre empre-ses i clients, fet per Pablo Lpez-Aguilar, enginyer superior de Tele-comunicaci de la UPF; Giovanni Giuisti, estudiant del doctorat en Economia, Finances i Management de la UPF, i Sergio Caballero, en-ginyer informtic de la UPC.

    desquerra a dreta: Jacob Sunyol, Jaume casals,

    Maria Segarra, nria basi i conxa oliu. uPF

  • Mar del 2015Actualitat22 upf.edu

    carbonell, millor esportista catalana universitria

    Carolina Carbonell Teixidor, que el curs passat va acabar el grau en Dret a la UPF i que en-guany cursa el mster en Advo-cacia de lUPF-IDEC, va rebre el guard com a millor esportista catalana universitria absoluta del curs 2013-2014.

    La jugadora de lequip de futbol sala femen de la Uni-versitat (al qual enguany conti-nua vinculada, juntament amb el de futbol 7), va rebre el premi en lacte celebrat a la Universitat de Vic-UCC, coordinadora dels Campionats de Catalunya Uni-versitaris del curs passat.

    En el lliurament dels guar-dons, atorgats per Esport Cata-l Universitari, tamb van ser reconeguts, a banda de Caroli-na Carbonell en futbol sala, sis estudiants ms de la UPF com a ms destacats en la seva mo-dalitat.

    Es tracta de Marta Trillo (golf), Sergi Subirats (escacs), Mario Escolano (taekwondo), Cristina Gmez (futbol 7), Lau-ra Montagut (futbol platja) i Joel Esteller (waterpolo). Amb aquests premis, els esportistes de la UPF veuen reconeguda la seva trajectria esportiva durant el curs passat, en qu la Univer-sitat va obtenir molt bons resul-tats en la competici interuni-versitria, tant a escala catalana com estatal.

    TalentReconeixement

    La Upf, compromesa amb la societat

    La Universitat ha firmat dos convenis de collaboraci amb institucions de carcter social del seu entorn, emmarcats dins el programa de responsabilitat social.

    Sha signat un acord de col-laboraci en matria de solidari-tat i cooperaci amb la Fundaci Banc dels Aliments de Barcelona. Cinc grups destudiants de quart curs de les assignatures de Nu-trici (grau en Biologia Huma-na) i Nutrici Humana (grau en Medicina), faran treballs acad-mics dautoaprenentatge sobre el malbaratament daliments, tuto-ritzats per diferents docents. Els professionals de la Fundaci han escollit els temes que necessiten ser protocollitzats per tal de mi-llorar-ne el funcionament, com levoluci de la pobresa a Espa-nya i a Catalunya, la celiaquia i intolerncia a la lactosa o el pro-cs de congelaci dels aliments.

    Tamb sha comenat a col-laborar amb el menjador social Canpedr, un centre de serveis que atn diriament gent gran, joves i famlies amb infants vul-nerables i amb risc dexclusi so-cial. Lacord preveu la captaci de nous voluntaris pertanyents a la comunitat universitria. Les tasques que realitzaran sn, en-tre daltres, ajudar a elaborar els pats; netejar, recollir i endrear els estris i les installacions; fer tasques dacompanyament de re-for escolar durant el curs aca-dmic i donar suport en lapre-nentatge per a aquells nens que presentin dificultats en qualsevol mbit acadmic.

    Transferncia

    eodyne systems: una nova spin-off sorgida de la Upf

    Es posa en marxa per fer front a un dels principals reptes de salut de la nostra societat: la recuperaci funcional desprs duna lesi cere-bral, afecci que pateixen ms de 60 milions de persones a tot el mn.

    Eodyne Systems S.L. comercia-litzar una innovadora eina de re-alitat virtual per a la rehabilitaci del cervell i la salut, anomenada Re-habilitation Gaming System (RGS), ideada per lequip de Paul Verschu-re, investigador ICREA i director del Synthetic, Perceptive, Emo-tive and Cognitive Systems Lab (SPECS) de la UPF.

    s un instrument de baix cost per a la neurorehabilitaci dels dficits en les capacitats motores, afectives, cognitives i lingstiques afectades a causa del dany cerebral. A ms a ms, s un sistema aplicable en totes les fases del tractament aguda, subaguda i crnica i per-met fer-lo a distncia, procediment que genera un estalvi per als pa-cients, per als provedors daten-ci primria de salut, els centres de salut i les mtues dassegurances.

    La societat est formada per Paul Verschure; Catalina Hoffmann, directora general de les empreses de salut dins de Catalina Hoffmann Holding Group; la Instituci Cata-lana de Recerca i Estudis Avanats (ICREA); Carmen Buisan, membre de SPECS, i la UPF.

    desquerra a dreta: emili Pola, carmen buisan, Paul Verschure, catalina Hoffmann i Jaume casals. uPF

    carolina carbonell,

    amb els trofeus que lacrediten

    com a millor esportista

    universitria. uPF

  • Mar del 2015 Actualitat upf.edu 23

    La UPF dna loportunitat dac-cedir a la universitat sense haver decidit prviament quin grau es vol cursar en permetre als estudiants que es matriculin sense la neces-sitat dhaver doptar, encara, per una titulaci en concret. Durant els quatre primers trimestres, po-dran cursar assignatures dels di-ferents ensenyaments de grau que ofereix la Universitat, articulant el seu propi itinerari.

    Daquesta manera, podran ex-plorar diferents mbits dacord amb els seus interessos acadmics i pro-fessionals. Durant el quart trimestre, els estudiants hauran de demanar ladmis-si a un dels graus que ofereix la UPF (excloent els graus interuniversitaris i els dels centres ads-crits), i aquest ser el ttol que ob-tindran en finalitzar els seus estudis.

    Aquest grau neix de la volun-tat de la UPF doferir un model in-novador de docncia i aprenentat-ge encara ms personalitzat en qu

    la Universitat, mitjanant la figura dun tutor acadmic, acompanya i orienta lestudiant en el procs de tria del grau que obtindr en finalit-zar els seus estudis. Es tracta duna prova pilot que, de moment, oferi-r 20 places.

    Caracterstiques principals Els estudiants hauran de cursar assignatures en dos o ms graus i, el primer any, els crdits no poden coincidir amb cap dels graus or-dinaris en ms dun 70%. Daltra banda, les assignatures que hau-

    ran de cursar han de correspondre al pri-mer i al segon curs de qualsevol dels graus inclosos en el programa. Final-ment, el primer any els estudiants ad-mesos shauran de

    matricular obligatriament dun nombre de crdits equivalent a un primer curs de qualsevol grau. Laccs al Grau Obert es far mit-janant la preinscripci universi-tria ordinria.

    Docncia

    grau obert Upf, innovaci en laccs a la Universitat

    els estudiants exploraran diferents mbits dacord amb els seus interessos acadmics i professionals

    La Upf crea la ctedra pompeu fabra

    Per iniciativa del rector, Jau-me Casals, sha creat la ctedra Pompeu Fabra, amb lobjectiu de fer ms explcit el comproms de la Universitat amb la catala-nitat, a ms de donar visibilitat a les activitats sobre promoci de la llengua i cultura catalanes que es duen a terme a la instituci, tant en recerca com en docn-cia. M. Teresa Cabr, professora emrita de la UPF i presidenta de la Secci Filolgica de lIEC, ns la directora.

    En un conext de diversitat lingstica, la tria duna llengua o duna altra es fa a partir de cri-teris com leficincia i la funcio-nalitat. La Universitat, fidel a la llengua prpia, segueix el prin-cipi de subsidiarietat, segons el qual sha dusar el catal sempre que sigui possible i adequat.

    La ctedra treballar en quatre mbits dactuaci dife-rents: la promoci del coneixe-ment i ls de la llengua en la do-cncia i per part dels estudiants; la producci de recursos de su-port a laprenentatge i la millo-ra de la qualitat lingstica; la dinamitzaci de la promoci de ls del catal, i lextensi cultu-ral, que es traduir en lorganit-zaci dunes Jornades de la C-tedra Pompeu Fabra.

    Llengua catalana

    M. teresa cabr. eva guillamet

  • Per qu vas triar la UPF? Vaig decidir-ho per feeling. A la UPF, mhi vaig trobar b des del primer moment. La gent que hi vaig conixer em transme-tia molta confiana i les installacions eren immillorables: les biblioteques, les residn-cies... tot era molt acollidor.

    Continues mantenint el contacte amb els teus companys daleshores? S! Amb alguns encara hi man-tinc una relaci estreta, tot i que ens veiem menys del que ens agra-daria. Vam crear un grup damics molt propers i el mantenim tan viu com podem. Alguns viuen a les-tranger, per les xarxes socials ens ajuden molt.

    Com tha ajudat la formaci rebuda en la teva carrera profes-sional? Va aportar-me dos pilars clau: la base tcnica i el que jo ano-meno soft skills, s a dir, les ca-pacitats de comunicar, liderar i treballar en equip. Jo vaig desen-volupar-les grcies al format de les classes de la UPF i s el que ms mha ajudat perqu, en una empresa, aquestes habilitats es valoren molt.

    Algun consell per als estudiants del grau en Enginyeria en Informtica? Que aprofitin el pas per la Universitat per desenvolupar les soft skills que he co-mentat. Els aspectes tcnics els renovaran constantment, per aquestes habilitats marcaran el seu xit professional. Que sho passin b, que aprenguin a sacrificar-se i que simpliquin al 100%. Han de pensar que, com ms fort llancin la pilota con-tra la paret, amb ms fora els retornar.

    A qu es deu la poca presncia femeni-na a les enginyeries? Els resultats demostren que les dones sn tan capaces de fer una enginyeria com els homes, per encara hi ha molts preju-dicis que fan que no shi vegin capacita-des. Com que sn poques les que shi atre-veixen, se senten soles entre tants homes. Al final, aquestes carreres els acaben re-

    sultant cada cop menys atractives i tot acaba sent un peix que es mossega la cua.

    Com es reflecteix aix al mn laboral? s desmotivant. Alguns estudis diuen que les dones, en les mateixes condicions que els homes, se senten menys preparades i no proven de competir amb ells. La diver-sitat s important per a les empreses per-qu, en ser diferents en certs aspectes, els homes i les dones ens complementem. s una oportunitat que estem desaprofitant.

    Des de fa uns quants anys, treballes en el programa InnoTalent 25. En qu consisteix? s un programa de desenvolupament i potenciaci professional que des dHP i el Leitat Technological Center impulsem des del 2010. Hi incorporem majoritriament acabats de graduar en enginyeries especi-alitzades en mecnica, electrnica, infor-

    mtica i telecomunicacions per-qu, durant dos anys, treballin en projectes dinnovaci. A la vega-da, els oferim un bloc de forma-ci que els ajudi a respondre les necessitats del model industrial actual, basat en la investigaci i el desenvolupament. Lobjectiu s estimular el seu talent perqu es converteixin en professionals al-tament qualificats i capaos din-corporar-se amb xit a empreses de primera lnia daquest sector.

    Quines expectatives tens de cara al teu futur professional? En un futur no gaire lluny, espero fer un canvi professional important. He fet un mster que mha aportat una nova perspecti-va dels negocis en general i mha ajudat a definir on dono ms va-lor. Ara mateix, tot just mhi estic

    comenant a encaminar.

    Per acabar, tens algun projecte en ment? Sempre! A banda daquest canvi profes-sional que he comentat i duna nova eta-pa que estic afrontant com a docent, col-laboro en dues start ups liderades per la meva parella. A ms a ms, estem comen-ant un projecte personal junts, que ens fa brillar els ulls i que ens ajuda a continuar amb les aventures del dia a dia.

    Hi ha molts prejudicis que fan que les dones no es vegin prou capacitades

    per fer una enginyeria

    Slvia Bertran(Enginyeria en Informtica, 2007)

    Gerent de Projecte del programa InnoTalent25 de lempresa tecnolgica HP. El seu objectiu s descobrir graduats amb talent i convertir-los en professionals altament qualificats.

    Els nostres Alumni

    Frederic camallonga