Unitatd Didactica Batxillerat.docx
Unitat didctica Mitosi i meiosi
Aprenentatge en cincies naturals III
Mster en formaci de professorat. Especialitat Cincies
Naturals
Curs 2013 - 2014
MITOSI
I
MEIOSI Unitat didctica 1er de batxillerat
Tutora: Slvia LopeMentora: Neus RuizAutors: Ariadna Cano Juan i
Alberto Gutirrez CaballeroABSTRACT Aquesta unitat didctica tracta
de la mitosi i la meiosi i consta de quatre sessions. Es parteix
dun context determinat sobre la malaltia de la malria al mn, la
seva distribuci i el cicle biolgic de lagent causal. Aquest context
es presenta a la primera sessi i t continutat durant les dues
sessions posteriors. Finalment, a la ltima sessi, es genera un
problema sobre la malaltia de la son o tripanosomiasi que lalumnat
ha de resoldre aplicant els coneixements apresos.
En aquesta unitat didctica es pretn que els alumnes siguin
capaos didentificar els processos de divisi cellular (mitosi i
meiosi) en diferents cicles biolgics protagonitzats tant per
organismes unicellulars (Plasmodium falciparum i Trypanosoma
brucei) com per pluricellulars (Homo sapiens i Glossina spp),
analitzar les diferents implicacions biolgiques dambdues divisions
cellulars i prendre conscincia de les desigualtats socioeconmiques
tot relacionant-les amb la prevalena de la malria en el mn.
Preveiem trobar dificultats en el que fa referncia a la
temporitzaci de les diferents activitats dissenyades en aquesta
unitat didctica i pretenem abordar aquesta dificultat, en cas de
que fos necessari, ampliant la unitat didctica en una sessi ms. Una
altra dificultat que esperem trobar s la presncia entre els
diferents alumnes de diferents ritmes daprenentatge i la concordana
daquestes amb el nivell de dificultat de les activitats
dissenyades. Aquesta dificultat lesperem resoldre amb latenci a la
diversitat, s a dir, amb latenci personalitzada dels alumnes amb
dificultats i amb el disseny dactivitats dampliaci per alumnes amb
altes capacitats o de refor, pels alumnes que presentin ms
dificultats.
Els alumnes treballaran en grups de tres persones a travs de
lanlisi de tres cicles biolgics diferents (dos cicles diplonts i
dos cicles haplonts) contemplats en les diferents activitats, tamb
hauran de modelitzar amb plastilina la mitosi i la meiosi i exposar
el producte final a la resta de companys. En totes les sessions es
treballar en grup de tres persones que no variaran al llarg de les
diferents sessions.Lavaluaci s continua. Savaluaran les diferents
activitats mitjanant graelles dobservaci del comportament dels
alumnes durant el treball en grup i rbriques dissenyades per a les
diferents activitats (annex 3). A lactivitat 4 els alumnes shauran
de coavaluar.El producte final de la unitat didctica consisteix en
la resoluci per part dels alumnes duna problema generat al voltant
de la malaltia de la son tripanosomiasi, on els alumnes han de
mobilitzar tots els coneixements apresos durant les sessions
anteriors i aplicar-los per tal de acabar realitzant aquesta
activitat.
PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICACicle, nivell, matriaPrimer de
batxillerat. Biologia.Context: - daprenentatge daplicaciEl context
utilitzat est relacionat amb la malaltia de la malria. Els alumnes
formaran part dun equip dinvestigaci que est desenvolupant una
vacuna contra el parsit i rebran la visita duns periodistes. A
travs de diferents preguntes de la proves daccs a la universitat
(PAAU) dels anys 2006, 2007 i 2009, relacionades ntimament amb els
continguts tractats durant aquesta unitat didctica, i una notcia de
El Pas, sha elaborat una activitat que els alumnes hauran
danalitzar. Durant aquest anlisi hauran de reconixer i interpretar
el cicle biolgic del protozoo causant de la malaltia (Plasmodium
falciparum) i hauran de respondre tot un seguit de preguntes que
els aniran guiant cap als diferents continguts de la unitat
didctica. Treball per competnciesGENERALSCompetncia
comunicativa:Els alumnes hauran de mobilitzar els recursos
lingstics orals i escrits per poder-los aplicar a les diferents
activitats proposades. Mobilitzaran els recursos lingstics escrits
a totes les activitats resolent les qestions plantejades i
recollint la informaci de la posada en com. El que realitzi el rol
de secretari haur de recollir la informaci que els seus companys
exposin, quan estiguin treballant en petit grup. Els recursos
lingstics orals es treballaran a totes les activitats a partir de
lexposici dels arguments, a les diferents posades en com, i de
lexposici del model que cren a lactivitat 3. Els alumnes hauran de
justificar i argumentar els seus coneixements.
El treball en petit grup tamb requerir ls del llenguatge per a
dialogar i exposar les idees, contrastar opinions, discutir i
compartir coneixements. Els alumnes tamb utilitzaran aquests recurs
per comunicar-se entre ells a dins del grup de treball. El treball
en equip tamb els ajudar a aprendre a escoltar.Competncia en gesti
i tractament de la informaci:
Activitat 1
Els alumnes analitzaran i sintetitzaran informaci cientfica
obtinguda a partir dun article.Activitat 2Els alumnes dedueixen
informaci a partir dimatges per a respondre les preguntes.
Activitat 3
Els alumnes hauran dutilitzar els coneixements adquirits, en les
activitat anteriors, i la informaci cercada per elaborar una
prctica.Competncia digital
Fitxa 1
Els alumnes hauran de cercar i seleccionar informaci a internet
tenint en compte els coneixements adquirits i visualitzar uns vdeos
que els aportaran coneixements que hauran daplicar a activitats
posteriors.Competncia personal i interpersonal:A partir de la
informaci que adquireixin, durant la realitzaci de lactivitat 1,
els alumnes es formaran una opini crtica sobre els problemes
actuals de la societat com; la salut o la pobresa.
La seqncia dactivitats est distribuda de tal manera que els
alumnes poden autoregular el seu aprenentatge, no obstant,
treballen amb graelles de sntesi i amb tcniques, per a recollir les
idees principals, per a pautar ladquisici i assimilaci dels
coneixements.
Durant les 4 activitats els alumnes hauran de treballar de forma
cooperativa amb els seus companys. El treball en grup cooperatiu
far que els alumnes hagin daprofundir en un tema en concret,
mostrar una actitud crtica i oberta, sentir-se lliures per valorar
crticament el treball propi i ali a partir de rbriques
dautoavaluaci i coavaluaci. (ANNEX 3) Competncia en el coneixement
i interacci amb el mn fsic:Activitat 1 i activitat 4Els alumnes
podran tenir una visi i una possible explicaci global dels fenmens
naturals per
aplicar-les a situacions reals i quotidianes. Pot acabar
contribuint a la comprensi del paper que la cincia pot tenir en el
desenvolupament ms equilibrat de les diferents regions del mn.Es
posen en joc els coneixement adquirits per enfrontar-se a la
comprensi del mn natural, social i cultural i a fer-se preguntes
sobre el seu funcionament. A lactivitat 1 estudiant la malria i la
seva distribuci en diferents pasos africans i asitics en funci de
la seva situaci econmica i a lactivitat 4 a partir de lestudi sobre
la malaltia de la son o tripanosomiasi que afecta en vies de
desenvolupament, tamb.ESPECFIQUESCompetncia en indagaci i
experimentaci:
Activitat 3
Els alumnes elaboren un model , a partir dels seus coneixements
i de treballar els continguts prviament, a partir de la fitxa
1.
Competncia en la comprensi de la naturalesa de la
cinciaActivitat 1Inicialment, els alumnes, elaboren unes hiptesis a
patir dun ttol i dos subttols. Seguidament investiguen la seva
hiptesi a travs duna noticia. A partir dall podran comenar a
elaborar altres qestions o altres deduccions que els hi serviran
per respondre les preguntes que els plantegen per arribar a unes
conclusions.Activitats 2, 3 i 4
Durant lactivitat 2, 3 i 4 tamb parteixen dun cas on han de
resoldre unes preguntes i arribar a unes conclusions. Per tant a
totes les activitat treballen el mtode cientfic, o almenys una
part.
.
Objectius daprenentatgeConceptuals:Identificar el procs de
mitosi i meiosi en dos cicles biolgics concrets (diplont i
haplont).Analitzar i comprendre les funcions biolgiques daquests
dos processos de divisi cellular: mitosi i meiosi.Comprendre la
distribuci de la malria en el mn i valorar els efectes que la
condicionen.Actitudinals:Prendre conscincia que la desigualtat
econmica influeix en la prevalena de la malria.Cooperar amb els
companys en grups de treball.Procedimentals:Interpretar i analitzar
tres esquemes, tres cicles biolgics, diferents.ContingutsMitosi,
reproducci asexual i funcions biolgiques.Meiosi, reproducci sexual
i funcions biolgiques.Identificaci i localitzaci de la mitosi i la
meiosi en els cicles biolgics.Primera sessi:Seqncia dactivitats
Fase del cicle Activitats inicials exploratries, dintroducci de
coneixements i de sntesi. DescripciEntrega i resoluci de lactivitat
1 La malria en el mn (ANNEX 1). Amb aquesta primera activitat es
vol captar latenci de lalumne i motivar-lo. Fer un barem dels seus
coneixements previs. Identificar les dificultats i lorigen
daquestes.
A partir duna presentaci, en powerpoint, com a suport durant
tota la sessi, es verbalitzen els objectius i el comportament que
sespera dells (5 minuts). En un primer moment sentrega noms un ttol
i dos subttols de una notcia sobre la malria i es fan dues
preguntes que els alumnes han de respondre primer individualment (5
minuts) i desprs en grup (10 minuts), posteriorment es treballa amb
la notcia sencera i es responen quatre preguntes ms en grup (20
minuts). Finalment es fa una posada en com amb el grup classe i un
tancament de la sessi (15 minuts). Gesti daula Es treballar en
primer lloc de forma individual, desprs en petit grup (3 persones)
i finalment es far una posada en com amb el grup classe. (Tcnica:
discussi dirigida). Les idees es plasmaran a la pissarra,
englobades per temes, i els alumnes disposaran dun full on anotaran
les conclusions a les quals arribem amb el grup classe.El professor
anir passant pels grups per observar la seva evoluci i els anir
guiant.Regulaci dels grups: designaci de rols (que els ajudaran a
estructurar-se durant el treball en grup). Els rols seran;
secretari/a (apunta les idees principals que van sorgint i les
conclusions a les que arriba el grup), portaveu (la persona que
transmet a la classe les conclusions del seu grup) i moderador/a (
sencarrega de dirigir el grup i de donar els torns de paraula) .
Seran els propis alumnes els que es distribuiran els rols.Posada en
com :Desprs de la posada en com s far un tancament de la sessi, a
partir duna diapositiva, deixant clars els objectius i els
conceptes treballats durant la sessi,. Atenci a la diversitatEl
cicle biolgic contemplat a lactivitat 1 ser el model estndard per a
tots els estudiants tot i aix es disposaran de dos cicles ms (un ms
simplificat i laltre ms complex) que es donaran als alumnes que
tinguin problemes en la resoluci del cas o b a aquells que hagin
comprs el cicle estndard sense problemes.Per a lactivitat tres
disposem de imatges que mostren el procs de mitosi i meiosi, que
proporcionarem als grups que vagin ms perduts. (ANNEX 2)El Treball
cooperatiu seria una mesura datenci a la diversitat, ja que la
interacci entre els alumnes fomenta que ells, a ms del professor,
ensenyin - ajudin als altres. Avaluaci regulaciEs valorar
lestructura i lexplicaci de les respostes, aix com la participaci
(10%). La interacci i participaci a dins del grup. (ANNEX 3, rbrica
1).
El comportament de lalumne.La posada en com de cada grup,
extracci de les idees principals i continguts. (ANNEX 3, rbrica 2)
Materials i recursosActivitat 1 en fulls impresos. Una activitat
per cada alumne.(ANNEX 1)
Fulls datenci a la diversitat, un per cada grup. (ANNEX 2)Portar
impreses les rbriques per al professor, 2 cpies de cada. (ANNEX
3)
Ordinador amb projector.Segona sessi:Seqncia dactivitats Fase
del cicleActivitat dintroducci de coneixements i aplicaci.
DescripciEntrega de lactivitat 2 (ANNEX 1) , que ser til pels
alumnes per introduir conceptes clau de la unitat mitjanant
preguntes especfiques que els alumnes hauran de respondre i per
aplicar coneixements sobre la mitosi i la meiosi per a resoldre
algunes de les preguntes plantejades.
Primerament verbalitzarem els objectius (a partir duna
presentaci powerpoint) (5 minuts) posteriorment els alumnes es
reuniran amb els mateixos grups del dia anterior i comenaran a
treballar les preguntes de lactivitat 2.(30 minuts) Desprs farem
una posada en com (que savaluar amb una rbrica (ANNEX 3, rbrica 2)
(15 minuts) i una sntesi dels continguts i les idees principals que
shan extret durant la sessi (10 minuts). Els alumnes disposaran dun
requadre, a la seva activitat, on recolliran la sntesi que es vagi
fen a la pissarra, a partir del recull de la informaci que aporti
cada grup.
En el cas que sobres temps sels hi proporcionaria a cada grup la
fitxa 1, i sels hi explicaria que han de fer i que s necessari que
la tinguin acabada pel proper dia, per a poder fer la sessi segent.
Sin s el cas, els ltims 5 minuts els dedicarem a explicar
lactivitat que han de realitzar a casa i el que farem a la sessi
segent. Gesti daulaEs treballar en petit grup (3 persones) i
finalment es far una posada en com amb el grup classe. (Tcnica 2 de
posada en com per sorteig - es sortejar el grup que li toqui
exposar cada pregunta. Lobjectiu s que cada grup exposi com a mnim
una pregunta).El docent ser un refor per als alumnes, anir de taula
en taula veient com els alumnes treballen i resoldr els dubtes
necessaris i proporcionar la informaci essencial per a que els
alumnes no sentrebanquin. Atenci a la diversitatTreball cooperatiu.
La interacci entre els alumnes fomenta que ells, a ms del
professor, sensenyin i sajudin.Distribuci de rols a dins del grup.
Els alumnes hauran de tenir un rol diferent que a la sessi
anterior. En el cas que, els docents, haguem observat que algun
alumne hauria de passar per un dels rols, ja que li seria molt til
pel seu desenvolupament, ens encarregarem de que aquell alumne
tingui un rol en concret. En general la distribuci de rols ser
gestionada pels alumnes. Avaluaci regulaciEs valorar lestructura i
lexplicaci de les respostes, aix com la participaci (25%).s de
rbriques 1 i 2 de lANNEX 3.Regulaci dels grups. Designaci de rols -
els rols seran els mateixos que a la sessi anterior, per la
designaci del membre que tindr cada rol canviar. Seran els propis
alumnes qui gestionin la redistribuci de rols.Materials i
recursosActivitat 2 en fulls, un per cada alumne.Ordinador,
pantalla i projector.
Rbriques pels professors, 2 cpies.
Cpies de la fitxa 1, una per cada alumne. Tercera sessi:Seqncia
dactivitats Fase del cicleActivitats daplicaci i sntesi.
DescripciEntrega de lactivitat 3. Plastilina cromosmica (ANNEX 3)
Verbalitzaci dels objectius i el comportament que sespera dels
alumnes (a partir duna presentaci power point) (5 minuts). En
aquesta activitat es modelitzar amb plastilina el que succeeix a
linterior del nucli durant la mitosi i meiosi (30 minuts). Cada
grup far un procs de divisi cellular i el presentar a els seus
companys, la resta de la classe disposar duna graella de sntesi on
anir anotant la informaci que els proporcionin els altres grups.
Els grups disposaran de 5 minuts per a presentar el seu model. Per
finalitzar la classe farem un reps dels continguts que ha de tenir
la graella de sntesi. Gesti daulaEs treballar amb el mateix grup
que a les sessions anteriors. Cada grup far una procs de divisi
cellular (Mitosi, Meiosi 1 i Meiosi 2). Lexposici oral la far un
dels membres del grup que no hagi passat pel rol de portaveu.
Aquest membre lescollir el docent a latzar. Els altres membres del
grup sencarregaran de resoldre els dubtes que puguin tenir els seus
companys sobre el model que han creat. (Els alumne podran escollir
el membre del grup que els haur de respondre).El docent anir
passant taula per taula i guiar a els alumnes per a que realitzin
amb xit la prctica.
Els alumnes distribuiran 4 taules en forma de quadrat i
representaran el model sobre una cartolina DIN - A3.
Si no hi ha temps suficient per a finalitzar les exposicions les
realitzarem a la classe segent. Atenci a la diversitatTreball
cooperatiu, cada grup treballar un dels tipus de divisi cellular
(un grup mitosi i els altres dos grups meiosi 1 i meiosi 2) per
tant ser necessari lexplicaci del disseny que ha creat cada grup
per entendre el que succeeix en el nucli durant les diferents
divisions cellulars.El docent disposar de imatges de les fases de
la mitosi i la meiosi (ANNEX 2), per a proporcionar-les als alumnes
en el cas que vagin molt perduts. Avaluaci regulaciEs valorar la
creativitat, lestructura i lexplicaci del model, aix com les
respostes a les possibles preguntes plantejades (20%). Els alumnes
disposaran duna graella de coavaluaci (ANNEX 3, rbrica 3) que la
completaran desprs de recollir la informaci que els hi proporcionen
els seus companys. Materials i recursosActivitat 3, full de sntesi
i graella de coavaluaci. Una per cada alumne.Fulls datenci a la
diversitat, 1 per cada grup.
Ordinador, projector i pantalla.
4 cartolines DIN A3.
Cmera de vdeo.
Quarta sessiSeqncia dactivitats Fase del cicleActivitat
daplicaci. DescripciEntrega de lactivitat 4, Apliquem el qu hem
aprs Verbalitzaci dels objectius i el comportament que sespera
dells (Presentaci powerpoint) (5 minuts). En aquesta activitat es
genera un cas sobre el control de la poblaci de la mosca Tse-tse.
Els alumnes han de ser capaos de resoldre el problema generat
aplicant els coneixements apresos en les sessions anteriors.
Resoluci i entrega (30 minuts).Els ltims 20 minuts els alumnes es
corregiran les activitats Gesti daulaEs treballar en petit grup,
lequip dinvestigaci de les anteriors sessions, per tal de resoldre
diferents qestions que serveixen per veure si les idees clau de la
unitat han estat assolides. Atenci a la diversitatTreball
cooperatiu per a resoldre el cas.Atenci personalitzada del docent
cap els alumnes.
Avaluaci regulaciLactivitat 4 t un valor del 45% respecte a la
nota final daquesta unitat didctica.Els grups sintercanviaran les
activitats realitzades i, amb ajuda duna rbrica de coavaluaci
(ANNEX 3 rbrica 4), hauran de corregir el treball realitzat pels
altres companys. Les respostes a les preguntes les tindran a la
presentaci powerpoint.Graella dautoavaluaci i coavaluaci (ANNEX 3,
RBRIQUES 5 I 6), per a qu els alumnes valorin la prpia feina i la
dels companys al llarg del treball en grup. Materials i
recursosActivitat 4, una per cada alumne.Rbrica davaluaci, una per
cada grup.Criteris generals datenci a la diversitatAtenci
personalitzada per part del professorat als alumnes amb
dificultats.Activitats inicials exploratries: detectar dificultats
i lorigen daquestes.Treball cooperatiu. Fomentar la interacci entre
els alumnes, per a que ells, a ms del professor, ensenyin - ajudin
als altres.Preguntes obertes en diferents activitats. La resposta a
aquestes pot ser de diferent complexitat depenent del nivell
acadmic de cada alumne.Diferents esquemes (llenguatge simblic) amb
diferent complexitat en les dues primeres activitats que podran
passar a disposici dels alumnes tant si requereixen dajuda com si
assoleixen rpidament els objectius de les activitats .Reconeixement
dautoritats cientfiques femenines (Elizabeth A. Winzeler) en una de
les activitats (activitat 2).Criteris generals davaluaciHaver
identificat correctament les fases de mitosi i meiosi en els
diferents cicles biolgics.Haver analitzat i comprs les diferents
funcions biolgiques de la mitosi i la meiosi i saber proposar
exemples concrets. Importncia de la meiosi en el procs evolutiu com
a font de variabilitat gentica. Importncia de la mitosi en el
creixement dels ssers vius, la reparaci tissular i la reproducci
asexual en unicellulars.Haver quantificat correctament la dotaci
cromosmica de diferents cllules durant el cicle biolgic
hum.Correcci en el llenguatge escrit, rigor i fonamentaci terica de
les diferents respostes.Haver mostrat una bona actitud, durant el
treball collaboratiu, participativa i correcta.Avaluaci continuada.
La nota final ser la suma de les notes de les diferents activitats
cada una amb un percentatge concret: activitat 1 (10%), activitat 2
(25%), activitat 3 (20%) i activitat 4 (45%)Connexi amb altres
matriesLlengua catalana (comunicaci oral i escrita). Els alumnes
han de respondre qestions tan de forma escrita com oral en les
diferents activitats proposades.Matemtiques. Quan es parli de la
dotaci cromosmica dels diferents ssers vius involucrats en els
diferents cicles biolgics contemplats. Concepte de diploide (2n) i
haploide (n) i identificaci daquestes caracterstiques en els
diferents cicles biolgics contemplats.Cincies socials, per les
reflexions sobre els diferents factors que condicionen la prevalena
de la malria en el mn.ANNEX 1 ACTIVITAT 1TREBALL INDIVIDUAL1) Que
et suggereixen aquest ttol i aquests dos subttols?2) Qu s la
malria? Quin s el causant?LA MALRIA EN EL MN - Cada minut mor un
nen a frica a causa de la malria.- Lany 2012, segons lltim informe
de la Organitzaci Mundial de la Salut, es produren ms de 207
milions de casos en el mn i unes 627.000 morts
TREBALL EN GRUPPoseu-vos en grups de 4 persones i poseu en com
les vostres idees durant 10 minuts.Els grups han de tenir un
moderador, un secretari, un portaveu i un enquestador. Recolliu les
idees principals a la taula segent:
LA MALRIA EN EL MN
LOLA HUETE MACHADO Madrid 23 ENE 2014 - 22:28 CETUn insecte, un
parsit i tanta potncia de dany: cada minut mor un nen a frica per
culpa de la malria, malaltia que es transmet a lsser hum per la
picadura de mosquits infectats. Lestimaci de les seves conseqncies
queden recollides en lltim informe de lOrganitzaci Mundial de la
Salut (OMS): ms de 207 milions de casos es produren en el mn al
2012 i unes 627.000 morts, la majoria nens (75% dels casos). La
gran majoria a frica i el Sud-est Asitic.Tot i les mesures preses
durant les ltimes dcades per a mitigar-la, continua arrasant all on
troba brou de cultiu: pobresa, desnutrici, altres malalties
infeccioses... I continua sent endmica en gaireb un centenar de
pasos. Aix, la recerca duna vacuna que la freni sha convertit en
una carrera dobstacleEn el mapa que presentem a dalt es mostra la
progressi i les fluctuacions de la malaltia des de 1990 fins al
2012. A El Pas Semanal del proper diumenge publicarem el reportatge
Malria, laboratori afric. Durant una visita a Moambic ens aproparem
al Centre dInvestigaci de la Salut de Manhia (CISM), on lespanyol
Pedro Alonso i un equip de prop de tres-centes persones socupa,
entre altres (doncs tamb lluiten per contenir altres malalties
infeccioses a la zona, com el VIH, las diarrees, la tuberculosi i
la pneumnia), dinvestigar el prototip de vacuna que ms lluny ha
arribat fins ara: la vacuna RTS,S. Una gran esperana que pot ser
una realitat lany 2015 ja que els laboratoris Glaxo SmithKline han
sollicitat ja la seva comercialitzaci a lAgncia Europea del
Medicament i als onze laboratoris africans que han participat a
lestudi durant anys esperen ja la recomanaci de la
OMSNotcia:http://elpais.com/elpais/2014/01/23/planeta_futuro/1390506746_313672.htmlExploraciImagineu
que sou membres del Centre dInvestigaci de la Salut de Manhia
(CISM) i esteu treballant en la vacuna per curar la malria. El
vostre cap, Pedro Alonso, us informa que el diari El Pas us vindr a
fer una entrevista sobre la malria i els seus efectes i sobre les
vacuna RTS,S. Per a qu no aneu gaire perduts durant la entrevista,
us han passat les preguntes que us faran, per a qu aneu preparant
tota la informaci necessria, a ms del cicle del parsit, per
recordar-lo. La variant ms mortfera de la malria s produda per
lesporozou Plasmodium falciparum. T un cicle biolgic notablement
complex i requereix dos hostes diferents: un mosquit del gnere
Anopheles i una persona. Lesquema s una representaci simplificada.
On n s igual al nmero de cromosomes (14) i 2n al nmero de
cromosomes presents nicament en el zigot (28).
PREGUNTES QUE US FARN1. Per qu creieu que la malria afecta ms
als pasos Africans i del sud-est Asitic?2. Quin procs segueix
Plasmodium falciparum per infectar a una persona? Com creieu que
afecta aquest procs a les persones? Quins smptomes podrem observar
en les persones infectades?3. Els processos de divisi cellular que
utilitza el Plasmodium sn la mitosi i meiosi. Sabreu identificar en
quins punts es donen aquest tipus de divisi? Creieu que la mitosi i
la meiosi sn divisions que noms utilitza aquest organisme,
Plasmodium falciparum, per dividir-se? Sabreu donar algun altre
exemple? El quadre segent us servir per apuntar les conclusions a
les que arribem amb la posada en com.
ACTIVITAT 2Amb lequip de periodistes vindr Elizabeth A.
Winzeler, bioqumica de lInstitut de Genmica de la Fundaci Novartis
dInvestigaci a Califrnia (EEUU), que encapala un estudi sobre un
nou tractament contra la malria. Winzeler tamb est interessada en
informar-se sobre alguns punts concrets del vostre estudi,
concretament, en el procs que es produeix a linterior dels
hepatcits i eritrcits, per formar merozots i gametcits
respectivament (quan Plasmodium falciparum s a dins de lsser hum) i
el procs que segueix el zigot per formar esporcits (quan Plasmodium
falciparum s a dins del mosquit). A ms, vol saber quines sn les
diferncies amb el cicle biolgic hum. A continuaci teniu un esquema
simplificat on 2n s igual al nmero de cromosomes dun individu adult
(46) i n s el nmero de cromosomes dels gmetes (23).
Aquestes preguntes us poden guiar per tal de resoldre els dubtes
Elizabeth A. Winzeler. Treballeu amb el vostre equip dinvestigaci.
Desprs es far una posada en com amb el grup classe. 1. Creieu que
el que passa en el punt 1 del cicle biolgic hum s el mateix que
passa al punt 3 del cicle biolgic de Plasmodium falciparum ? Quines
diferncies i semblances trobeu? Per qu creieu que en els humans es
dna la mitosi? I la meiosi? 2. Les imatges segents mostren els
processos de mitosi i meiosi. Els sabries identificar? Quines
diferencies identifiques entre un tipus de divisi i laltre? Sabries
diferenciar aquests dos processos en els cicles del Plasmodium
falciparum i de lsser hum?
Procs 1: Procs 2:
Extret de:
http://biologiabcnabdera.blogspot.com.es/2012/11/cuestiones-1.html3.
Per qu creieu que els fills o les filles dels ssers humans, tot i
que sassemblen als pares, sn diferents? A continuaci us mostrem un
dibuix duna de les divisions cellulars que es dna en el cicle
biolgic hum que us pot ajudar a contestar a aquesta pregunta. 4.
Quina creieu que s la dotaci cromosmica que tenen les segents
cllules del cicle biolgic hum, digueu-ne don provenen cada una
delles:Espermatozoide (cllules germinals): Zigot (cllules
germinals): Les cllules del fetus (cllules somtiques):Recolliu les
idees principals de la posada en com a la graella segent;
FITXA 1Activitat preparatriaLa segent imatge mostra el procs de
mitosi i meiosi. Explica el que passa a cada divisi i cerca els
noms de cadascuna de les fases.
Per saber-ne ms podeu fer una ullada als segent vdeos i
animacions:http://highered.mcgraw-hill.com/olc/dl/120073/bio14.swf
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/materiales_tic/Cell_anim_archivos/Cell_anim.htmhttps://youtube.googleapis.com/v/5uPC-HMFNMo
https://youtube.googleapis.com/v/rgLJrvoX_qo%26NR=1
https://youtube.googleapis.com/v/m73i1Zk8EA0%26feature=relatedhttps://youtube.googleapis.com/v/DD3IQknCEdc%26NR=1https://youtube.googleapis.com/v/m73i1Zk8EA0%26feature=relatedACTIVITAT
3PLASTILINA CROMOSMICACom que al vostre centre, a lfrica, no
disposeu de gaires recursos per mostrar el procs que passa a
linterior del nucli del zigot de Plasmodium falciparum o als ovaris
i testicles de les persones, ho haureu de modelitzar amb
plastilina.Com es diu aquest procs de divisi cellular? Quina funci
biolgica t? Podreu exemplificar, tamb, el que passa a linterior del
nucli de les cllules durant el desenvolupament embrionari, el
creixement hum o en la reparaci de ferides? Video
exemple;http://www.youtube.com/watch?v=RWUP0Y3hfJo A continuaci
presentareu el vostre model a la resta de la classe tenint en
compte els punts que mostra la graella que teniu a continuaci, que
tamb us servir per recollir a informaci que us proporcionin els
altres equips.GRAELLA DE SNTESI. ACTIVITAT 3. QUE HEM APRS?Ompliu
aquesta graella amb el vostre equip dinvestigaci. Arribeu a un
consens en els respostes.Qu s?On es dna?Funcions biolgiques
Mitosi
Meiosi
ACTIVITAT 4 Apliquem el que hem aprs. Les mosques Tse-tse o
tzetze sn grans mosques que mosseguen i habiten gran part d'frica
central entre els deserts del Shara i del Kalahari. S'alimenten de
la sang dels vertebrats i sn el principal vector dels tripanosomes
(protozoos, unicellulars), els quals causen la tripanosomosi o la
malaltia de la son en animals i humans. El ressorgiment de la
malaltia del son des de la dcada de 1970 va conduir a l'OMS
(Organitzaci Mundial de la Salut) a reforar el seu programa en
contra de la tripanosomosi humana africana. L'objectiu s coordinar
activitats en pasos endmics i mobilitzar un ampli espectre de socis
collaboradors. Un dels objectius del programa de l'OMS s: promoure
collaboracions interagncies amb la Food and Agriculture
Organisation (FAO) i l'Agncia Internacional d'Energia Atmica
(IAEA). Aquesta agncia est treballant en el control del vector
mitjanant lalliberament de mascles estrils per radiaci.Vosaltres
formeu part de lagncia que porta a terme el programa de control del
vector de la tripanosomosi. Per tal de continuar rebent les
subvencions per part de lestat per continuar esterilitzant els
mascles us demanen un informe sobre diferents qestions relacionades
amb el cicle biolgic de la mosca. Aquest s el cicle biolgic de la
mosca Tse-tse.
Responeu amb els vostres grups de treball a aquestes preguntes
que hauran de constar a linforme:1- Per qu esteu esterilitzant per
radiaci als mascles de mosca Tse-tse? 2- Quin procs de divisi
cellular esteu anullant fent aix? 3- De qu serveix a la mosca fer
aquest procs de divisi cellular?4- Durant el seu cicle biolgic la
mosca passa per diferents estadis diferents (larva, pupa i adult)
quin s el procs de divisi cellular que permet a la mosca fer aix?5-
Teniu un dibuix (el cicle biolgic de la mosca Tse-tse) i us demanen
que identifiqueu on es donen les divisions cellulars de les que heu
parlat abans.6- Els tripanosomes (protozoos, unicellulars) es
multipliquen tant en els teixits dels humans com en els de la
mosca, com ho fan?7. Per tal dexplicar millor la mitosi i la meiosi
a linforme teniu aquests dibuixos per estan desordenats i noms
teniu la situaci inicial i final. Podrieu ordenar-los?
Situaci inicial: Situaci final:
ANNEX 2Atenci a la diversitat
Activitat 1
Animaci Plasmdium En el cas que els hi costs molt tirar endavant
disposen de una animaci del cicle del Plasmdium
(http://quintoalameda.blogspot.com.es/2012/09/ciclo-de-vida-de-la-malaria-animacion.html
Pels grups que presentin grans dificultats amb la comprensi de
lesquema de lactivitat , els hi proporcionarem la Figura 2. Pel
grups que mostrin un -domini de la matria i hagin extret unes
conclusions prou bones, abans que els hi donem la imatge, el
proporcionarem una imatge molt ms complexa (Figura 3)
Figura 2 (Font:
http://www.mclibre.org/otros/daniel_tomas/2bachillerato/malaria.jpg)
Figura
3.http://www.discoverymedicine.com/Timothy-N-Wells/files/2010/05/poll_wells_no48_figure_1.jpg.jhtml?id=2|attachment_5Preguntes
mitosi i meiosi que els hi podem passar si estan perduts per a
guiar-los: 1- Quan es produeix la meiosi (abans o desprs de la
fecundaci)? Per qu?2- s pot realitzar mitosi sobre una cllula
diploide? I sobre una cllula haploide (n)? Perqu?3- Quin problema
creus que podria tenir la espcie humana si no exists la meiosi?4-
Pot un zigot desenvolupar-se utilitzant meiosi?5- En que es
diferencien la mitosi i la meiosi?ACTIVITAT 3Imatges que podem
donar als alumnes en cas de que presentin dificultats per a
representar les fases de la mitosi i la meiosi.
ANNEX 3
Treball en grupGrup 1Grup 2 Grup 3
Participa i s coherent (4)
Participa i fa una petita errada (3)
Participaci mnima (2)
No participa (1)
1. Rbrica per avaluar la participaci en el treball en
grupItems4321Grup 1Grup 2Grup 3
Idees principalsSn especfiques i estn ben estructuradesSn
especfiques i poc estructuradesMassa generals per ben
estructuradesMassa generals i poc estructurades
ContingutsHan extret tots els continguts requeritsHan extret
gran part dels continguts requeritsHan extret part dels continguts
requeritsNo han extret els continguts requerits
2. Rbrica per avaluar la posada en comTAULA DE
COAVALUACI123Valoraci
DissenyEl disseny s original i est ben representat el model de
cllula.El disseny s original per no acaba de representar b el model
del cllulaEl disseny s pobre i no reflecteix el model de cllula
Fidelitat al procsRepresenta amb fidelitat el procs de divisi
cellular (mitosi o meiosi)Han representat el model de divisi
cellular per hi havia algunes mancances No han representat
fidelment el procs de divisi cellular
ComunicaciUtilitzen els conceptes estudiats. Demostren els seus
coneixements sobre el procs de divisi.Utilitzen part dels conceptes
estudiats, demostren un domini parcial dels coneixements sobre el
procs de divisi.No utilitzen els conceptes estudiats i demostren un
domini pobre dels coneixements sobre el procs de divisi
TOTAL
3. Graella de coavaluaci dels modelsGrup que avaluem:
Grup que corregeix:Pregunta 1Pregunta 2Pregunta 3Pregunta
4Pregunta 5
On han fallat?
Per qu han fallat?
Qu els recomanaries per a millorar
Autoavaluaci
Esteu dacord amb la valoraci dels vostres companys?
Que fareu per a millorar?
Per qu creieu que heu fallat?
4. Graella de avaluaci de lactivitat daplicaciGraella d
autoavaluaci.
123Valoraci final
ParticipaciHe participat molt en el treball i he aportat moltes
idees.La meva participaci ha estat normal i he aportat algunes
ideesNo he participat en el treball en grup i no he aportat cap
idea
RolHe desenvolupat el meu rol amb xitHe tingut algunes
dificultats per exercir el meu rolNo he exercit el meu rol
Actitud personalLa meva actitud ha potenciat un ambient de
treball positiuLa meva actitud ha estat passiva i no ha influt en
lambient de treballLa meva a actitud ha estat negativa i ha influt
negativament en el treball en equip
TOTAL
5. Graella dautoavaluaciTAULA DE COOAVALUACI 123Valoraci
final
ParticipaciTothom ha participat per igual i tots han fet
aportacions.Alguns membres han participat ms que els altres, per
tots han fet aportacions.Noms ha participat un membre, per
RolTots els membre han exercit el seu rol correctamentHi ha
hagut membres del grup que no han sabut exercir el seu rolCap
membre de grup ha exercit el seu rol correctament
Actitud dels integrants del grupBon clima de treball i facilitat
en arribar a consens de les respostes.Bon clima de treball per hi
han hagut moltes dificultats per arribar a un consens amb les
respostesMal ambient de treball i dificultats en arribar a un
consens amb les respostes.
TOTAL
6. Graella de coavaluaci del treball en grup
