UNITAT 1. Els éssers vius. Les plantesprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn/Uploads/editor... · diar-los, els classifiquem en grans grups anomenats regnes. Els

60

PROGRAMACIÓ

UNITAT 1. Els éssers vius. Les plantes

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

Els éssers vius: organització i classificació. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual.

BL3.1.1. Observa directament i indirectament, reconeix i explica les característiques bàsiques d’animals vertebrats i invertebrats i els classifica. Aus, mamífers, rèptils, peixos, amfibis.

16-17

BL3.1.3. Mostra interés per l’observació i l’estudi de tots els éssers vius. 16-17

Introducció a la classificació dels éssers vius en regnes: plantes. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual.


18-19


La funció de nutrició i relació en les plantes. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual.


20-21

BL3.2.3. Classifica i descriu animals i plantes en relació amb les funcions vitals. 20-21

La funció de reproducció en les plantes. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual: la relació i reproducció de plantes i d’animals.

BL3.1.1. Observa directament i indirectament, reconeix i explica les característiques bàsiques i d’animals vertebrats i invertebrats i els classifica. Aus, mamífers, rèptils, peixos, amfibis.

22-23


Les claus dicotòmiques. Observació directa i indirecta d’éssers vius amb instruments adients.

BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual: la relació i reproducció de plantes i d’animals.


24

BL3.2.3. Classifica i descriu animals i plantes en relació amb les funcions vitals. 24

Desenvolupament d’hàbits de treball al voltant de l’activitat científica. Beneficis que proporcionen els animals.

BL1.2. Obtenir informació a través de l’exploració, l’observació i la descripció sistemàtica de si mateixos i altres éssers vius, dels objectes, elements i fenòmens que succeeixen en el seu entorn a partir d’un guió de preguntes elaborades per la classe, i registrar la informació per mitjà de llistes, imatges i taules utilitzant mitjans digitals d’emmagatzematge, cuidant del seu bon ús i manteniment.

BL1.1.1. De manera guiada busca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, trau conclusions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i per escrit.

25

BL1.1.2. Manifesta autonomia en la planificació i execució d’accions i tasques i té iniciativa en la presa de decisions.

25

61

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

Els éssers vius: organització i classificació. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual.


16-17


Introducció a la classificació dels éssers vius en regnes: plantes. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual.


18-19


La funció de nutrició i relació en les plantes. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual.


20-21


La funció de reproducció en les plantes. BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual: la relació i reproducció de plantes i d’animals.

BL3.1.1. Observa directament i indirectament, reconeix i explica les característiques bàsiques i d’animals vertebrats i invertebrats i els classifica. Aus, mamífers, rèptils, peixos, amfibis.

22-23


Les claus dicotòmiques. Observació directa i indirecta d’éssers vius amb instruments adients.

BL3.1. Observar i identificar éssers vius en funció del regne a què pertanyen, per mitjà de l’ús de material visual: la relació i reproducció de plantes i d’animals.


24

BL3.2.3. Classifica i descriu animals i plantes en relació amb les funcions vitals. 24

Desenvolupament d’hàbits de treball al voltant de l’activitat científica. Beneficis que proporcionen els animals.

BL1.2. Obtenir informació a través de l’exploració, l’observació i la descripció sistemàtica de si mateixos i altres éssers vius, dels objectes, elements i fenòmens que succeeixen en el seu entorn a partir d’un guió de preguntes elaborades per la classe, i registrar la informació per mitjà de llistes, imatges i taules utilitzant mitjans digitals d’emmagatzematge, cuidant del seu bon ús i manteniment.

BL1.1.1. De manera guiada busca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, trau conclusions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i per escrit.

25

BL1.1.2. Manifesta autonomia en la planificació i execució d’accions i tasques i té iniciativa en la presa de decisions.

25

62

CIÈNCIES DE LA NATURALESA 3

UNITAT 1

Quins éssers vius

i inerts hi distingeixes?

Quin procés hi observes?

Explica’l.

Què ens aporten

les plantes?

ELS ÉSSERS VIUS.LES PLANTES1 Com a bons exploradors, necessitareu conéixer les

funcions vitals i classif icar l’enorme varietat de plantes que viuen a la Terra. Pareu molta atenció!

15

SABER

L’objectiu d’aquesta activitat és fer entendre a l’alumnat que els éssers inerts són aquells que constitueixen el medi físic on habiten els éssers vius. Per exemple, l’aigua, l’aire i el sòl, juntament amb les seues característiques, com la temperatura o la salinitat, formen part d’aquest medi físic.

Ha de quedar-los clar que solament els éssers vius fan les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció.

A partir de la imatge, es pot explicar també que el conjunt de tots els éssers vius i inerts d’un lloc constitueix un ecosistema.

CONTINGUTS PREVIS

• Diferències entre éssers vius i éssers inerts.

• Les plantes.

• La importància de les plantes per a la vida a la Terra.

ELEMENTS TRANSVERSALS

• Desenvolupament sostenible i cura del medi ambient.

• Necessitat de respectar i cuidar les plantes del planeta.

• Enteniment de la importància de totes les plantes per a mantenir l’equilibri en la naturalesa.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

El contingut de la unitat és molt motivador, ja que es relaciona amb les plantes, éssers vius que resulten pròxims als alumnes i les alumnes.

Per a iniciar la unitat, podeu fer referència a les plantes que tenen a casa i a les responsabilitats que comporta cuidar-les. Per a això, es pot demanar que porten plantes xicotetes a l’aula i que expliquen les cures que requereixen.

Interioritzar el respecte cap a les plantes i la seua cura constitueix un dels objectius d’aquesta unitat. És important que l’alumnat prenga consciència de la importància que tenen per a mantenir l’equilibri en la naturalesa. A més, és necessari encuriosir-lo perquè les observen i les estudien.

Les principals dificultats apareixeran a l’hora de memoritzar-ne els noms o de comprendre la fotosíntesi i diferenciar-la de la respiració. Per a això, pot resultar molt útil representar aquests processos mitjançant murals i esquemes, així com fer repassos diaris.

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

63


UNITAT 1

SABER SER

L’objectiu d’aquesta pregunta és que l’alumnat prenga consciència de la importància de les plantes en la vida dels éssers humans des de tots els punts de vista.

Quins éssers vius

i inerts hi distingeixes?

Quin procés hi observes?

Explica’l.

Què ens aporten

les plantes?

ELS ÉSSERS VIUS.LES PLANTES1 Com a bons exploradors, necessitareu conéixer les

funcions vitals i classif icar l’enorme varietat de plantes que viuen a la Terra. Pareu molta atenció!

15

SABER FER

Després de llegir la pregunta i analitzar la imatge, l’alumnat aprendrà la funció dels insectes en la pol·linització. Això permetrà treballar la importància del respecte i la cura de la naturalesa.

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà oralment amb els alumnes per a descobrir entre tots la relació que té el que s’hi estudiarà amb la missió concreta del curs.

Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir monedes per algun d’aquests aspectes:

• Ús del volum adequat.

• Creativitat i originalitat.

APRENENTATGE COOPERATIU

Avançar els continguts mitjançant l’estructura Parada de tres minuts.

Respondre les preguntes de la doble pàgina emprant l’estructura Millor entre tots. En finalitzar, cada equip exposarà les seues conclusions davant de la resta de la classe.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Visual i espacial

Representar en un panell d’imatges diversos exemples d’éssers vius i d’éssers inerts.

Crear una llegenda amb símbols per a indicar les seues respectives característiques i relacionar cada grup amb els símbols que li corresponguen.

Interpersonal

Reflexionar sobre el lloc que ocupem les persones entre els éssers vius i quines són les nostres obligacions i deures per a la cura de la naturalesa. Cal expressar-ho en una redacció breu i llegir-la.

RUTINES I DESTRESES DE PENSAMENT

Es proposa utilitzar Observe, pense, m’agradaria saber per a reforçar la introducció del tema, guiar les preguntes que es plantegen i identificar el nivell previ de coneixements de l’alumnat.

64

UNITAT 116 17UNITAT 1

La classif icació dels éssers viusA la Terra hi ha una gran diversitat d’éssers vius. Per a estu-

diar-los, els classifiquem en grans grups anomenats regnes.

Els éssers vius, com els animals i les plantes, per exemple, es

diferencien dels éssers inerts perquè fan les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

L’organització interna dels éssers viusTots els éssers vius estan formats per estructures microscòpi-

ques anomenades cèl·lules. Els éssers unicel·lulars estan com-

postos d’una sola cèl·lula, com per exemple els bacteris; mentre

que els pluricel·lulars en contenen un gran nombre, com per

exemple els animals.

Els éssers vius: organització i classificació

Mitjançant la funció de nutrició, els

éssers vius obtenen els nutrients i

l’oxigen que necessiten per a créixer

i mantindre’s vius.

Gràcies a la funció de relació, perceben el que els envolta i reaccionen

als canvis. Així, es relacionen amb

l’entorn i amb altres éssers vius.

La funció de reproducció permet

que puguen tindre descendència, és

a dir, que nasquen més éssers vius

que s’hi assemblen.

Posa tres exemples d’éssers vius unicel·lulars i tres més de pluricel·lulars.

Defineix: ésser inert natural, cèl·lula, aparell.

Escriu en el quadern en quins grups es classifiquen els éssers vius i inclou-hi una característica i un exemple de cadascun.

1

2

3

Per què es classifiquen els éssers vius en grups diferents?

Busca informació sobre els fongs unicel·lulars i elabora’n un informe.

Hi ha bacteris beneficiosos i d’altres que produeixen malalties. Investiga exemples dels dos tipus.

4

5

6

Els éssers vius fan les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció, mentre que els éssers inerts no.

Els éssers vius es classifiquen en regnes. Els més coneguts

són animals, plantes i fongs.

Regne animal

• Els animals són éssers vius

pluricel·lulars.

• S’alimenten d’altres éssers vius.

• La majoria es

desplacen.

• Naixen a partir

d’ous o del

ventre de

la mare.

Regne de les plantes Altres regnes

• Són éssers vius pluricel·lulars.

• Elaboren el seu propi aliment.

• No són capaces de desplaçar-

se, però sí de moure’s.

• Moltes naixen

a partir de

llavors, i

algunes tenen

flors.

Els bacteris formen part

d’un regne d’éssers

vius unicel·lulars.

Són microscòpics

i es troben en

tots els medis.

Les algues i els protozous

formen part d’un altre regne,

constituït per éssers vius tant

unicel·lulars com pluricel·lulars.

La majoria viuen en ambients

aquàtics.

Regne dels fongs

• Alguns són unicel·lulars, i d’altres pluricel·lulars.

• S’alimenten de restes d’éssers vius.

• No es desplacen.

• Alguns originen bolets per a reproduir-se.

Éssers vius pluricel·lulars

En els éssers pluricel·lulars les cèl·lules s’agrupen

en teixits, òrgans, aparells o sistemes.

Les cèl·lules similars s’organitzen en teixits,

com el teixit epitelial. Els òrgans són grups

de teixits que compleixen una funció determinada,

com per exemple els pulmons. Els òrgans

s’agrupen en aparells o sistemes, com per

exemple l’aparell respiratori, i tots

els aparells formen junts un organisme.

Els éssers inerts no són

capaços de fer les funcions

vitals. Segons l’origen, poden

ser naturals o artificials.

• Els naturals, com l’aigua

o les roques, procedeixen

de la naturalesa.

• Els artificials, com un fanal

o una cadira, els fabriquen

les persones.

Recorda


UNITAT 1

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Contestar les preguntes següents:

– En què es diferencien les plantes dels fongs?

– En què es diferencien les plantes dels animals?

• Explicar a l’alumnat que els éssers inerts, com l’aigua, la llum solar, l’atmosfera i els minerals, resulten fonamentals per al desenvolupament de la vida a la Terra. Demanar que tots busquen informació sobre els minerals indispensables per al funcionament del cos humà.


• Abans de començar la unitat, demaneu a l’alumnat que observe i distingisca en l’aula els elements que tenen vida dels que no la tenen. Cal ajudar-lo a descobrir l’existència d’éssers vius diferents dels éssers humans i les plantes.

• Després, pregunteu pel significat del terme inert per a comprovar els coneixements previs que els alumnes tenen sobre aquest tema. Poden buscar-ho en el diccionari i contrastar la definició que hi troben amb la informació de la pàgina.

• ACTIVITAT 3. Després de realitzar l’activitat, distribuïu l’alumnat en tres grups, un per cada regne d’éssers vius que apareix en el llibre, per a elaborar un mural amb les principals característiques de cada regne. Hauran d’incloure-hi fotos portades de casa i exposar-ho davant dels companys.

• Prepareu una llista d’animals i plantes de l’entorn pròxim de l’alumnat i demaneu que indique els beneficis que aporten a l’ésser humà.

CONTINGUTS

• Diferències entre éssers vius i éssers inerts.

• Éssers inerts naturals i artificials.

• Les funcions vitals dels éssers vius.

• Classificació dels éssers vius.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

• Competències socials i cíviques.

65


La classif icació dels éssers viusA la Terra hi ha una gran diversitat d’éssers vius. Per a estu-

diar-los, els classifiquem en grans grups anomenats regnes.

Els éssers vius, com els animals i les plantes, per exemple, es

diferencien dels éssers inerts perquè fan les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

L’organització interna dels éssers viusTots els éssers vius estan formats per estructures microscòpi-

ques anomenades cèl·lules. Els éssers unicel·lulars estan com-

postos d’una sola cèl·lula, com per exemple els bacteris; mentre

que els pluricel·lulars en contenen un gran nombre, com per

exemple els animals.

Els éssers vius: organització i classificació

Mitjançant la funció de nutrició, els

éssers vius obtenen els nutrients i

l’oxigen que necessiten per a créixer

i mantindre’s vius.

Gràcies a la funció de relació, perceben el que els envolta i reaccionen

als canvis. Així, es relacionen amb

l’entorn i amb altres éssers vius.

La funció de reproducció permet

que puguen tindre descendència, és

a dir, que nasquen més éssers vius

que s’hi assemblen.

Posa tres exemples d’éssers vius unicel·lulars i tres més de pluricel·lulars.

Defineix: ésser inert natural, cèl·lula, aparell.

Escriu en el quadern en quins grups es classifiquen els éssers vius i inclou-hi una característica i un exemple de cadascun.

1

2

3

Per què es classifiquen els éssers vius en grups diferents?

Busca informació sobre els fongs unicel·lulars i elabora’n un informe.

Hi ha bacteris beneficiosos i d’altres que produeixen malalties. Investiga exemples dels dos tipus.

4

5

6

Els éssers vius fan les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció, mentre que els éssers inerts no.

Els éssers vius es classifiquen en regnes. Els més coneguts

són animals, plantes i fongs.

Regne animal

• Els animals són éssers vius

pluricel·lulars.

• S’alimenten d’altres éssers vius.

• La majoria es

desplacen.

• Naixen a partir

d’ous o del

ventre de

la mare.

Regne de les plantes Altres regnes

• Són éssers vius pluricel·lulars.

• Elaboren el seu propi aliment.

• No són capaces de desplaçar-

se, però sí de moure’s.

• Moltes naixen

a partir de

llavors, i

algunes tenen

flors.

Els bacteris formen part

d’un regne d’éssers

vius unicel·lulars.

Són microscòpics

i es troben en

tots els medis.

Les algues i els protozous

formen part d’un altre regne,

constituït per éssers vius tant

unicel·lulars com pluricel·lulars.

La majoria viuen en ambients

aquàtics.

Regne dels fongs

• Alguns són unicel·lulars, i d’altres pluricel·lulars.

• S’alimenten de restes d’éssers vius.

• No es desplacen.

• Alguns originen bolets per a reproduir-se.

Éssers vius pluricel·lulars

En els éssers pluricel·lulars les cèl·lules s’agrupen

en teixits, òrgans, aparells o sistemes.

Les cèl·lules similars s’organitzen en teixits,

com el teixit epitelial. Els òrgans són grups

de teixits que compleixen una funció determinada,

com per exemple els pulmons. Els òrgans

s’agrupen en aparells o sistemes, com per

exemple l’aparell respiratori, i tots

els aparells formen junts un organisme.

Els éssers inerts no són

capaços de fer les funcions

vitals. Segons l’origen, poden

ser naturals o artificials.

• Els naturals, com l’aigua

o les roques, procedeixen

de la naturalesa.

• Els artificials, com un fanal

o una cadira, els fabriquen

les persones.

Recorda

GAMIFICACIÓ

En l’activitat seleccionada, es poden repartir monedes als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes, al marge de la correcció de l’activitat:

• Ajuda a un company.

• Atenció i compliment de les indicacions per a resoldre una tasca.


Emprar l’estructura Parada de tres minuts per a explicar les característiques dels éssers vius i la seua classificació. Cada equip plantejarà una o dues preguntes.

Utilitzar l’estructura Full giratori per parelles. Una parella començarà amb les activitats 1, 3 i 6, mentre que l’altra iniciarà la 2, 4 i 5. Després d’un temps determinat, cal intercanviar les preguntes i finalitzar el que ha començat l’altra parella.


UNITAT 1


Logicomatemàtica

Buscar informació sobre les característiques de cada grup d’éssers vius i reflectir-la en una taula.

SOLUCIONS DE LA PÀGINA 17

1 Resposta model: unicel·lulars: rent, bacteri del còlera, bacteri del tètanus. Pluricel·lulars: xampinyó, ésser humà, gerani.

2 Ésser inert natural: aquell que no és capaç de realitzar les funcions vitals i procedeix de la naturalesa. Cèl·lula: estructura microscòpica que presenten tots els éssers vius. Aparell: conjunt d’òrgans que s’agrupen en un ésser viu pluricel·lular.

3 Animals, plantes, fongs i altres regnes, entre els quals es troben els bacteris, les algues i els protozous. L’alumne haurà de triar una característica d’entre les citades en el llibre.

4 Els éssers vius es classifiquen per a permetre el seu estudi.

5 Els fongs unicel·lulars són els rents. Intervenen en la fermentació de diferents aliments com el pa, la cervesa i el vi.

6 Resposta model: produeixen malalties els bacteris de la càries, el bacil de Koch (tuberculosi), els bacteris de la gastroenteritis. Són beneficiosos els bacteris de la flora intestinal: Lactobacillus, Bacillus…


Es proposa utilitzar Presa de decisions per a acompanyar la resolució de les activitats proposades en aquest apartat.

66


UNITAT 1


La classif icació de les plantesHi ha moltes maneres de classificar les plantes. Una és

segons el tipus de tija que tenen, que pot ser herbàcia

o llenyosa.

El regne de les plantes

El regne de les plantes està format per éssers vius que no es

desplacen i que fabriquen els seus propis aliments.

En la majoria de les plantes es distingeixen tres parts: arrel, tija

i fulles.

Flor

Arrel

Fulles

Naixen de la tija o de les branques i solen ser

de color verd. És on les plantes elaboren el seu aliment. Tenen dues parts: el limbe, que

és la més ampla, i el pecíol, que l’uneix a la

tija. La forma i la vora del limbe varien segons

la planta, i açò és útil per a diferenciar-les.

Sol créixer davall de terra,

subjecta la planta al terreny

i absorbeix del sòl l’aigua i

altres substàncies que la planta

necessita per a elaborar els

seus aliments.

Tija

És la part que creix per

damunt del sòl. Sosté la planta

i transporta substàncies

des de l’arrel a les fulles

i en sentit contrari.

És l’òrgan reproductor de la

majoria de les plantes.

LimbeEntera

Segons la forma del limbe

Cordiforme Lanceolada Arredonida Forma d’agulla

PecíolSegons la vora del limbe

Serrada

Lobulada

Elabora en el quadern una llista amb les parts de les plantes i les seues funcions.

Esbrina com és la fulla de l’avellaner. Descriu-la i fes-ne un dibuix.

En què es diferencia un arbust d’un arbre? En què s’assemblen?

1

2

3

Busca informació sobre el significat d’arbres de «fulla caduca» i «fulla perenne» i escriu diversos exemples de cada tipus.

Dibuixa una herba, un arbre i un arbust amb les seues fulles. Després, escriu els noms d’estes segons la forma i la vora del limbe.

4

5

En la major part de les plantes es distingeixen tres parts:

arrel, tija i fulles. La fulla presenta dues zones: el limbe

i el pecíol.

La tija de les plantes pot ser herbàcia o llenyosa.

Segons la tija, les plantes es classifiquen en herbes, arbustos i arbres.

Tija herbàcia

És fina, blana i flexible.

Les plantes que la tenen

s’anomenen herbes.

Tija llenyosa

És més grossa i dura, i menys flexible, i la tenen els arbres

i els arbustos.

Els arbres tenen una tija

grossa, anomenada tronc, de

la qual creixen les branques a

certa altura de terra.

Els arbustos no tenen un

tronc diferenciat, i les

branques creixen des de

la base, prop de terra.


• Completar les oracions següents:

– La funció de la tija és ..... la planta.

– Les fulles naixen de la ..... o de les ....., i solen ser de color ......

– Les tiges ..... són fines, blanes i flexibles.

• Elaborar una fitxa en el quadern en què s’incloga un esquema de les parts de la planta a partir d’una o diverses fotografies.


• ACTIVITAT 1. Abans d’iniciar l’activitat, pregunteu a l’alumnat quines parts de les plantes coneix i quines funcions realitza cadascuna. demaneu als alumnes si han observat alguna vegada les fulles d’una planta i quins tipus de fulles coneixen segons la seua forma o vora.

• ACTIVITAT 2. Després de fer l’activitat, demaneu que porten a classe diferents tipus de fulles que puguen trobar caigudes en terra al parc, al seu jardí, de camí a l’escola, etc. S’hauran d’assecar i col·locar en cartolines juntament amb la descripció de la fulla i, si es coneix, de la planta a la qual pertany.

• Pot ser útil portar a classe una planta xicoteta. Una vegada explicats els conceptes sobre la fulla i la tija, traieu la planta del cossiol i netegeu de terra les arrels perquè les puguen observar. En finalitzar, torneu a plantar-la amb la seua terra i deixeu-la en classe durant la resta del curs. Cal animar l’alumnat perquè porte a classe algunes plantes més a fi que es responsabilitze de cuidar-les.

CONTINGUTS

• El regne de les plantes.

• Parts de les plantes.

• Tipus de tiges.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència comunicació lingüística.


• Competència digital.

• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

67


UNITAT 1


La classif icació de les plantesHi ha moltes maneres de classificar les plantes. Una és

segons el tipus de tija que tenen, que pot ser herbàcia

o llenyosa.

El regne de les plantes

El regne de les plantes està format per éssers vius que no es

desplacen i que fabriquen els seus propis aliments.

En la majoria de les plantes es distingeixen tres parts: arrel, tija

i fulles.

Flor

Arrel

Fulles

Naixen de la tija o de les branques i solen ser

de color verd. És on les plantes elaboren el seu aliment. Tenen dues parts: el limbe, que

és la més ampla, i el pecíol, que l’uneix a la

tija. La forma i la vora del limbe varien segons

la planta, i açò és útil per a diferenciar-les.

Sol créixer davall de terra,

subjecta la planta al terreny

i absorbeix del sòl l’aigua i

altres substàncies que la planta

necessita per a elaborar els

seus aliments.

Tija

És la part que creix per

damunt del sòl. Sosté la planta

i transporta substàncies

des de l’arrel a les fulles

i en sentit contrari.

És l’òrgan reproductor de la

majoria de les plantes.

LimbeEntera

Segons la forma del limbe

Cordiforme Lanceolada Arredonida Forma d’agulla

PecíolSegons la vora del limbe

Serrada

Lobulada

Elabora en el quadern una llista amb les parts de les plantes i les seues funcions.

Esbrina com és la fulla de l’avellaner. Descriu-la i fes-ne un dibuix.

En què es diferencia un arbust d’un arbre? En què s’assemblen?

1

2

3

Busca informació sobre el significat d’arbres de «fulla caduca» i «fulla perenne» i escriu diversos exemples de cada tipus.

Dibuixa una herba, un arbre i un arbust amb les seues fulles. Després, escriu els noms d’estes segons la forma i la vora del limbe.

4

5

En la major part de les plantes es distingeixen tres parts:

arrel, tija i fulles. La fulla presenta dues zones: el limbe

i el pecíol.

La tija de les plantes pot ser herbàcia o llenyosa.

Segons la tija, les plantes es classifiquen en herbes, arbustos i arbres.

Tija herbàcia

És fina, blana i flexible.

Les plantes que la tenen

s’anomenen herbes.

Tija llenyosa

És més grossa i dura, i menys flexible, i la tenen els arbres

i els arbustos.

Els arbres tenen una tija

grossa, anomenada tronc, de

la qual creixen les branques a

certa altura de terra.

Els arbustos no tenen un

tronc diferenciat, i les

branques creixen des de

la base, prop de terra.

GAMIFICACIÓ


• Concentració i esforç.

• Ús d’alguna paraula nova.


Per a abordar els continguts de la doble pàgina, es pot usar l’estructura Lectura compartida. A continuació, el professor farà una posada en comú amb tots els equips.

Aplicar l’estructura Llapis al centre per a realitzar les activitats. Cal recordar als equips que l’alumne encarregat de llegir també serà el primer que opinarà sobre com respondre la pregunta.

Corregir amb l’estructura Nombres iguals junts.


Logicomatemàtica

Aprofitant els diferents tipus de fulles que l’alumnat haja arreplegat i les cartolines que haja preparat en realitzar l’activitat proposada en els suggeriments metodològics, es farà un mural. Per torns, diferents alumnes aniran llegint les descripcions, sense dir quin tipus de fulla és. La resta dels companys hauran de descobrir de quin tipus es tracta.


1 Arrel: subjecta la planta al sòl i absorbeix aigua i sals minerals.

Tija: sosté la planta i transporta substàncies des de l’arrel fins a les fulles i en sentit contrari.

Fulles: elaboren l’aliment que la planta necessita.

2 La fulla de l’avellaner té fulles arredonides amb vores serrades.

3 Els arbres tenen una tija grossa anomenada tronc, mentre que els arbustos no tenen tronc, ja que les seues branques creixen des de la base, prop del sòl. S’hi assemblen en el fet que les seues tiges són més grosses, dures i menys flexibles que les de les herbes.

4 Fulla caduca és aquella que cau de l’arbre en l’època desfavorable. Fulla perenne és la que roman sempre en l’arbre. Un exemple d’arbre de fulla perenne és l’alzina i de fulla caduca, el faig.

5 Resposta oberta. Per a fer l’activitat, els alumnes poden consultar l’apartat La classificació de les plantes, inclòs en la pàgina 19.


Es proposa utilitzar Les parts i el tot per a analitzar els conceptes del regne de les plantes.

68


UNITAT 1


La funció de relacióLes plantes es relacionen amb l’entorn i amb altres éssers vius,

i a pesar que no poden desplaçar-se com la majoria dels animals,

són capaces de respondre als diferents estímuls que tenen lloc

al seu voltant.

La resposta pot ser créixer d’una manera determinada o moure

alguna de les seues parts. Així, les arrels creixen cap avall, bus-

cant l’aigua i les sals minerals del sòl, i les tiges creixen cap amunt, buscant la llum del sol.

Les funcions de nutrició i relació en les plantes

Les plantes són éssers vius i, per tant, fan les funcions de nutri-

ció, relació i reproducció.

La funció de nutricióCom tots els éssers vius, les plantes necessiten alimentar-se per

a poder viure. I al contrari que els animals, que es nodreixen

d’altres éssers vius, són capaces de fabricar el seu propi aliment

mitjançant un procés anomenat fotosíntesi.

Durant la fotosíntesi també es produeix oxigen, un gas necessari

per a la respiració dels éssers vius. Per açò, la fotosíntesi és un pro-

cés essencial per a la vida a la Terra. Sense esta, la vida, tal com

la coneixem, no existiria.

Les plantes respirenLes plantes, igual que altres éssers vius, també han de respirar

per a viure. Ho fan a través de les fulles, durant el dia i a la nit.

Quan respiren, prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni.

La mescla de l’aigua

i les sals minerals

ascendeix per la tija

fins a les fulles.

2

Les arrels absorbeixen

del sòl aigua i altres

substàncies nutritives,

anomenades sals minerals.

1

A les fulles, les plantes

prenen diòxid de carboni de l’aire i

energia de la llum del sol, i els usen per a

transformar la mescla

en l’aliment de la

planta.

3

L’aliment format a les

fulles es reparteix per

tota la planta a través

de la tija.

4

diòxid

de carboni

Per què els boscos s’anomenen «pulmons del planeta»?

Dibuixa una planta i assenyala’n les parts que participen en el procés de la fotosíntesi.

1

2

Produeixen les plantes més oxigen que el que consumeixen, o és a l’inrevés? Explica-ho.

Esbrina per què algunes plantes tanquen i obrin les flors segons la temperatura.

3

4

Les plantes produeixen el seu aliment mitjançant la

fotosíntesi a partir d’aigua, sals minerals, diòxid de carboni

i llum solar. En el procés desprenen oxigen.

Les plantes responen a estímuls del seu entorn mitjançant

la funció de relació.

Per a observar el moviment de les plantes, seguirem els passos

següents:

1 Sembra uns quants fesols en un cossiol amb terra.

2 Rega’ls cada dia i espera que les plantes broten.

3 Quan tinguen fulles, posa-les prop d’una finestra i espera alguns dies.

Cap a on creixen les tiges?

4 Després, prova de girar el cossiol de manera que quede en una posició

diferent i torna a esperar uns pocs dies. Cap a on creixen ara les

tiges?

Com es relacionen les plantes?


• Escriure el terme corresponent a cada definició:

– Absorbeix del sòl aigua i sals minerals: .....

– Lloc pel qual ascendeix la barreja d’aigua i sals minerals: .....

– Es desprén en la fotosíntesi: .....

– Funció mitjançant la qual les plantes responen a estímuls: .....

• Explicar a l’alumnat que les plantes realitzen tres tipus de moviments: geotropisme (creixement de les arrels cap al fons de la terra), fototropisme (creixement de les branques cap a la llum) i hidrotropisme (creixement de les arrels a la recerca de l’aigua disponible). Demanar que dibuixen una planta i que hi indiquen aquests moviments i la seua funció.


• Repasseu amb l’alumnat les parts de les plantes i les seues funcions. S’ha de dialogar sobre les cures que necessiten: tipus de terra, freqüència de reg, necessitat d’aportacions vitamíniques, etc., per a establir els seus coneixements previs sobre la nutrició de les plantes.

• ACTIVITAT 2. És important establir una diferència clara entre la barreja que ascendeix per la tija i l’aliment format en les fulles, així com reconéixer la fotosíntesi com un procés en què intervenen totes les parts de la planta.

• ACTIVITAT 3. Abans de realitzar l’activitat, recordeu com respiren els animals i pregunteu als alumnes com creuen que ho fan les plantes si no tenen brànquies ni pulmons.

CONTINGUTS

• La funció de nutrició en les plantes.

• La fotosíntesi.

• La respiració de les plantes.

• La funció de relació en les plantes.

COMPETÈNCIES CLAU



• Competència aprendre a aprendre.

69


UNITAT 1


La funció de relacióLes plantes es relacionen amb l’entorn i amb altres éssers vius,

i a pesar que no poden desplaçar-se com la majoria dels animals,

són capaces de respondre als diferents estímuls que tenen lloc

al seu voltant.

La resposta pot ser créixer d’una manera determinada o moure

alguna de les seues parts. Així, les arrels creixen cap avall, bus-

cant l’aigua i les sals minerals del sòl, i les tiges creixen cap amunt, buscant la llum del sol.

Les funcions de nutrició i relació en les plantes

Les plantes són éssers vius i, per tant, fan les funcions de nutri-

ció, relació i reproducció.

La funció de nutricióCom tots els éssers vius, les plantes necessiten alimentar-se per

a poder viure. I al contrari que els animals, que es nodreixen

d’altres éssers vius, són capaces de fabricar el seu propi aliment

mitjançant un procés anomenat fotosíntesi.

Durant la fotosíntesi també es produeix oxigen, un gas necessari

per a la respiració dels éssers vius. Per açò, la fotosíntesi és un pro-

cés essencial per a la vida a la Terra. Sense esta, la vida, tal com

la coneixem, no existiria.

Les plantes respirenLes plantes, igual que altres éssers vius, també han de respirar

per a viure. Ho fan a través de les fulles, durant el dia i a la nit.

Quan respiren, prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni.

La mescla de l’aigua

i les sals minerals

ascendeix per la tija

fins a les fulles.

2

Les arrels absorbeixen

del sòl aigua i altres

substàncies nutritives,

anomenades sals minerals.

1

A les fulles, les plantes

prenen diòxid de carboni de l’aire i

energia de la llum del sol, i els usen per a

transformar la mescla

en l’aliment de la

planta.

3

L’aliment format a les

fulles es reparteix per

tota la planta a través

de la tija.

4

diòxid

de carboni

Per què els boscos s’anomenen «pulmons del planeta»?

Dibuixa una planta i assenyala’n les parts que participen en el procés de la fotosíntesi.

1

2

Produeixen les plantes més oxigen que el que consumeixen, o és a l’inrevés? Explica-ho.

Esbrina per què algunes plantes tanquen i obrin les flors segons la temperatura.

3

4

Les plantes produeixen el seu aliment mitjançant la

fotosíntesi a partir d’aigua, sals minerals, diòxid de carboni

i llum solar. En el procés desprenen oxigen.

Les plantes responen a estímuls del seu entorn mitjançant

la funció de relació.

Per a observar el moviment de les plantes, seguirem els passos

següents:

1 Sembra uns quants fesols en un cossiol amb terra.

2 Rega’ls cada dia i espera que les plantes broten.

3 Quan tinguen fulles, posa-les prop d’una finestra i espera alguns dies.

Cap a on creixen les tiges?

4 Després, prova de girar el cossiol de manera que quede en una posició

diferent i torna a esperar uns pocs dies. Cap a on creixen ara les

tiges?

Com es relacionen les plantes?


Naturalista

Fer un esquema de les fases de la fotosíntesi, acompanyat d’un dibuix.


Mitjançant l’estructura Parada de tres minuts, explicar les funcions de les plantes. Una vegada finalitzada l’explicació, es pot emprar l’estructura El joc de les paraules amb la finalitat d’analitzar el vocabulari específic d’aquest apartat. Emprar l’estructura 1-2-4 per a respondre les qüestions d’aquesta secció. Corregir amb l’estructura cooperativa U per tots.

GAMIFICACIÓ


• Ajuda a un company.

• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previs.


1 Els boscos es denominen «pulmons del planeta» perquè els arbres, en realitzar la fotosíntesi, prenen de l’atmosfera diòxid de carboni i expulsen oxigen, que els altres éssers vius necessitem per a respirar.

2 Resposta oberta. Han de dibuixar una planta amb arrel, tija i fulles; també poden dibuixar alguna flor. En tot cas, han d’assenyalar la fulla com la part fonamental de la fotosíntesi.

3 És major la quantitat d’oxigen que desprenen perquè, en cas contrari, no produirien l’oxigen que consumim els altres éssers vius.

4 Les obrin i les tanquen amb la finalitat de protegir les parts de la flor on es formen les cèl·lules sexuals.


Es proposa utilitzar Observe, pense, m’agradaria saber per a introduir el tema a partir de la il·lustració de la pàgina 20.

NOTES

70


UNITAT 1


La reproducció asexual de les plantesEn la reproducció asexual no es requereix la unió de dues plantes

o de dues cèl·lules sexuals per a aconseguir descendència. En esta

només participa un individu. En la reproducció asexual de les

plantes no intervenen, per tant, ni les flors ni les cèl·lules sexuals.

• Moltes plantes amb flors, com els geranis, les maduixes o les

tulipes, es poden reproduir també a partir d’una sola part de la

planta, com una fulla o un tros de tija.

• Les plantes sense flors, com les molses i les falagueres, es re-

produeixen de manera asexual per espores, que quan cauen a

terra formaran una planta nova.

Les plantes també es poden classificar no sols per la tija, sinó

també segons si tenen flors o no les tenen.

La majoria de les plantes tenen flors, que són els òrgans encarre-

gats de la reproducció sexual.

La reproducció sexual de les plantes amb f lorsPerquè es puga dur a terme la reproducció sexual de les plantes

amb flors, es requereix la unió d’una cèl·lula sexual masculina

d’una planta amb la cèl·lula sexual femenina d’una altra.

El procés és el següent:

La funció de reproducció en les plantes

Parts d’una flor

La llavor cau a terra i, quan les

condicions d’humitat són les adequades,

es produeix la germinació, que amb

el temps donarà lloc a una planta nova.

3

El gra de pol·len,

després d’arribar al

carpel, s’uneix a l’òvul,

cèl·lula sexual femenina.

Este procés es diu

fecundació, i quan

acaba es forma la llavor.

2El gra de pol·len,

que és la cèl·lula

sexual masculina

d’una flor, arriba

al carpel d’una

altra flor

transportat pels

insectes o el

vent. Este

procés es

denomina

pol·linització.

1

Els estams són la part

masculina de la flor. Dins es

produeixen i emmagatzemen

els grans de pol·len.

El carpel o pistil és la

part femenina de la flor.

Al seu interior es formen

els òvuls.

Els sèpals són unes fulles

xicotetes de color verd. El conjunt

dels sèpals és el calze.

Els pètals són fulles de

colors vistosos. Formen la

corol·la.Les plantes es poden classificar en plantes amb flors

i plantes sense flors.

Les plantes es poden reproduir de manera sexual o asexual.

En la reproducció sexual s’uneix una cèl·lula sexual masculina d’una planta amb la cèl·lula sexual femenina

d’una altra. En l’asexual només participa un individu.

Quina és la part femenina i quina la masculina d’una flor? Quina funció exerceix cadascuna?

Amb ajuda d’un adult, busca en Internet fotografies de flors de colors diferents i fes-ne una presentació.

Relaciona les dues columnes.

Pol·linització • • La llavor origina una planta nova.

Fecundació • • Transport del gra de pol·len d’una flor a una altra.

Germinació • • Unió del gra de pol·len i l’òvul.

1

2

3

Classifica les plantes següents segons si tenen flors o no.

ametler molsa gesmiler falaguera

margarida tomaca arboç

Defineix llavor, òvul i gra de pol·len.

Formeu grups i esbrineu quants tipus de reproducció asexual hi ha en les plantes amb flors. Després feu-ne una presentació.

Busca informació del procés de formació del fruit en la reproducció sexual de les plantes i escriu els noms de diferents tipus de fruits.

4

5

6

7


• Les abelles fabriquen la mel a partir del nèctar que prèviament han libat de les flors. Investigar i buscar informació detallada sobre aquest procés amb la finalitat de fer-ne un resum i un dibuix en el quadern.

• Elaborar una fitxa en el quadern sobre la reproducció de les plantes amb flor. Descriure, oralment i per escrit, la importància d’aquest procés per a la continuïtat de la vida a la Terra.


• Pregunteu què són les flors, per a què serveixen i per què resulten tan cridaneres. A partir del diàleg, cal detectar els coneixements previs de l’alumnat i introduir els continguts de la doble pàgina.

• Pregunteu a l’alumnat si totes les plantes tenen flors.

• ACTIVITAT 1. Abans de realitzar l’activitat, expliqueu el cicle de reproducció de les plantes en cadascuna de les seues fases. Finalment, s’han de resumir les etapes enumerades en la pàgina 22.

• ACTIVITAT 4. Després de realitzar l’activitat, mostreu a l’alumat una imatge de molses i una altra de falagueres, les dues al seu hàbitat natural. Pregunteu què tenen en comú tots dos llocs i si coneixen algun espai natural semblant en el seu entorn.

CONTINGUTS

• La funció de reproducció en les plantes.

• Les parts d’una flor.

• La reproducció sexual de les plantes.

• La reproducció asexual de les plantes.

COMPETÈNCIES CLAU



• Competència aprendre a aprendre.

71


UNITAT 1


La reproducció asexual de les plantesEn la reproducció asexual no es requereix la unió de dues plantes

o de dues cèl·lules sexuals per a aconseguir descendència. En esta

només participa un individu. En la reproducció asexual de les

plantes no intervenen, per tant, ni les flors ni les cèl·lules sexuals.

• Moltes plantes amb flors, com els geranis, les maduixes o les

tulipes, es poden reproduir també a partir d’una sola part de la

planta, com una fulla o un tros de tija.

• Les plantes sense flors, com les molses i les falagueres, es re-

produeixen de manera asexual per espores, que quan cauen a

terra formaran una planta nova.

Les plantes també es poden classificar no sols per la tija, sinó

també segons si tenen flors o no les tenen.

La majoria de les plantes tenen flors, que són els òrgans encarre-

gats de la reproducció sexual.

La reproducció sexual de les plantes amb f lorsPerquè es puga dur a terme la reproducció sexual de les plantes

amb flors, es requereix la unió d’una cèl·lula sexual masculina

d’una planta amb la cèl·lula sexual femenina d’una altra.

El procés és el següent:

La funció de reproducció en les plantes

Parts d’una flor

La llavor cau a terra i, quan les

condicions d’humitat són les adequades,

es produeix la germinació, que amb

el temps donarà lloc a una planta nova.

3

El gra de pol·len,

després d’arribar al

carpel, s’uneix a l’òvul,

cèl·lula sexual femenina.

Este procés es diu

fecundació, i quan

acaba es forma la llavor.

2El gra de pol·len,

que és la cèl·lula

sexual masculina

d’una flor, arriba

al carpel d’una

altra flor

transportat pels

insectes o el

vent. Este

procés es

denomina

pol·linització.

1

Els estams són la part

masculina de la flor. Dins es

produeixen i emmagatzemen

els grans de pol·len.

El carpel o pistil és la

part femenina de la flor.

Al seu interior es formen

els òvuls.

Els sèpals són unes fulles

xicotetes de color verd. El conjunt

dels sèpals és el calze.

Els pètals són fulles de

colors vistosos. Formen la

corol·la.Les plantes es poden classificar en plantes amb flors

i plantes sense flors.

Les plantes es poden reproduir de manera sexual o asexual.

En la reproducció sexual s’uneix una cèl·lula sexual masculina d’una planta amb la cèl·lula sexual femenina

d’una altra. En l’asexual només participa un individu.

Quina és la part femenina i quina la masculina d’una flor? Quina funció exerceix cadascuna?

Amb ajuda d’un adult, busca en Internet fotografies de flors de colors diferents i fes-ne una presentació.

Relaciona les dues columnes.

Pol·linització • • La llavor origina una planta nova.

Fecundació • • Transport del gra de pol·len d’una flor a una altra.

Germinació • • Unió del gra de pol·len i l’òvul.

1

2

3

Classifica les plantes següents segons si tenen flors o no.

ametler molsa gesmiler falaguera

margarida tomaca arboç

Defineix llavor, òvul i gra de pol·len.

Formeu grups i esbrineu quants tipus de reproducció asexual hi ha en les plantes amb flors. Després feu-ne una presentació.

Busca informació del procés de formació del fruit en la reproducció sexual de les plantes i escriu els noms de diferents tipus de fruits.

4

5

6

7


Intrapersonal

Demanar als alumnes que investiguen sobre la pol·linització mitjançant l’aigua i que facen una llista dels animals pol·linitzadors. Després, descriure les estratègies de les plantes per a cridar la seua atenció.


Amb l’estructura Parada de tres minuts, explicar la funció de reproducció de les plantes.

Fer les activitats amb l’estructura Treball per parelles. Canvieu l’estructura de les parelles; d’aquesta forma, tots els membres d’un equip interactuen amb tots els companys.

GAMIFICACIÓ


• Material complet i a punt.

• Atenció i compliment de les indicacions per a resoldre una tasca.


Es proposa utilitzar Comparem per a realitzar una comparació entre la reproducció sexual i asexual de les plantes.


1 La part femenina de la flor és el pistil, i la masculina, els estams. El pistil conté els òvuls. Dins dels estams es produeix i s’emmagatzema el pol·len.

2 Comproveu la presentació.

4 Plantes amb flors: ametler, gesmiler, margarida, tomaca i arboç.

Plantes sense flors: molsa, falaguera.

5 Llavor: estructura que es forma després de la unió del gra de pol·len i l’òvul.

Òvul: cèl·lula sexual femenina.

Gra de pol·len: cèl·lula sexual masculina.

6 Hi ha diferents tipus de reproducció asexual. Les més comunes són per tubercles, estolons, rizomes i bulbs.

7 El fruit es forma a partir de l’ovari de les flors angiospermes. Protegeix les llavors que es troben a l’interior. Hi ha molts tipus de fruits: secs, carnosos, etcètera.

NOTES

72


UNITAT 1


IDENTIFIQUEM PLANTES AMB UNA CLAU DICOTÒMICA COMPARTIM EL NOSTRE ENTORN

Un mètode senzill i pràctic per a identificar un ésser viu és la

clau dicotòmica. Consta d’una sèrie de passos, amb dues carac-

terístiques cadascun i que, a mesura que s’avança, permeten

identificar l’ésser viu triat. Vegem com s’utilitza.

Què necessitem?

• Fotografies de fulles

d’arbre

• Fulles d’arbres de l’entorn

Així es fa

Identificarem un arbre a partir de les seues

fulles utilitzant la clau dicotòmica següent.

1. Les fulles són de color rogenc Arbre 1

Les fulles són de color verd Pas 2

2. Les fulles són perennes Arbre 2

Les fulles són caduques Pas 3

3. Les fulles són lobulades Arbre 3

Les fulles són lanceolades Arbre 4

1

L’opció seleccionada et remet a un altre punt,

on hauràs de triar entre dos trets més, i així

successivament.

3

En cada pas es presenten dues opcions

relatives a les fulles, per exemple el color

o la forma de la vora.

2

ARA EM TOCA A MI

1. Auró 2. Avet 3. Figuera 4. Ploró

Les illes Galápagos es troben a l’oceà Pacífic i, a causa de la

seua especial situació i característiques, estan habitades

per diversos animals que només es troben allí.

Un d’estos és la iguana terrestre de Galápagos.

Malgrat el seu aspecte terrible, estes iguanes no

espanten els ocells pinsans de la zona, que s’hi pugen

al damunt per a llevar-los amb el bec les paparres

i altres paràsits que puguen tindre a la pell.

Amb esta curiosa relació, els dos se’n beneficien,

perquè així els ocells troben aliment i les iguanes es

deslliuren de plagues molestes.

A quin ésser viu dels esmentats hauries de témer si fores una paparra?

On es troben les illes Galápagos?

Què penses que podria passar si desaparegueren les abelles?

Tu també convius i comparteixes l’entorn amb altra gent. De quina manera et beneficies vivint en família? I a classe, quins avantatges obtens d’aprendre amb companys? Tu com beneficies els altres?

Per equips, busqueu informació sobre els beneficis que ens aporten els altres éssers vius i exposeu-la a classe.

1

2

3

4

5

Gràcies a les abelles podem menjar fruites. Açò

es deu al fet que en la major part dels arbres

fruiters la pol·linització la fan estos insectes.

Així, les ametles, pomes, bresquilles, kiwis,

etcètera, s’acaben formant gràcies a la tasca que

exerceixen estos insectes pol·linitzadors.

Elabora una clau dicotòmica per a identificar quatre plantes amb flors atenent-ne la forma, l’aspecte i el color.

Quines altres parts de la planta podries utilitzar per a identificar-la mitjançant una clau dicotòmica?

1 2

CONTINGUTS

• Les claus dicotòmiques.

COMPETÈNCIES CLAU



• Consciència i expressions culturals.


• Comenteu a l’alumnat que, de la mateixa manera que és necessari agrupar els éssers vius segons les seues característiques per a facilitar estudiar-los, també hi ha mètodes per a identificar aquests éssers vius.

• Assenyaleu que la clau dicotòmica és un dels mètodes més utilitzats per a identificar éssers vius, encara que n’hi ha d’altres. A més, cal aclarir que aquests mètodes no es limiten a les plantes, sinó que s’apliquen també a la resta dels éssers vius.


Llegir la introducció i les etapes per a identificar éssers vius seguint l’estructura Lectura compartida. Després, resoldre els dubtes que puguen haver sorgit.


Intrapersonal

Pensar en una planta i descriure oralment sense dir quina és; l’alumnat haurà de dibuixar-la. Per a finalitzar, comparar els dibuixos i explicar els encerts assolits.


Es proposa utilitzar Comparem perquè per parelles o grups reduïts comparen les seues propostes en aquest apartat.

ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS

• Dividir la clase en cuatro grupos y hacer un listado de los alimentos que deben ir en cada lugar: puerta, cajones, parte superior y parte inferior. Después, comentarlo a todo el grupo y ver si existe alguna discrepancia. Canalizar el debate.

• Escribir una breve redacción en la que se expliquen la conveniencia de colocar de un modo determinado los alimentos en la nevera.


• Elaborar fitxes sobre diferents plantes a partir de la seua identificació i classificació mitjançant claus dicotòmiques.

• Per equips, buscar claus dicotòmiques per a classificar diferents plantes a partir de les seues imatges o fotografies.

Altres parts podrien ser el tipus de fruit que formen, el tipus de fulles, etc.

Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes comprenguen la importància d’identificar i classificar les plantes.

73


UNITAT 1


IDENTIFIQUEM PLANTES AMB UNA CLAU DICOTÒMICA COMPARTIM EL NOSTRE ENTORN

Un mètode senzill i pràctic per a identificar un ésser viu és la

clau dicotòmica. Consta d’una sèrie de passos, amb dues carac-

terístiques cadascun i que, a mesura que s’avança, permeten

identificar l’ésser viu triat. Vegem com s’utilitza.

Què necessitem?

• Fotografies de fulles

d’arbre

• Fulles d’arbres de l’entorn

Així es fa

Identificarem un arbre a partir de les seues

fulles utilitzant la clau dicotòmica següent.

1. Les fulles són de color rogenc Arbre 1

Les fulles són de color verd Pas 2

2. Les fulles són perennes Arbre 2

Les fulles són caduques Pas 3

3. Les fulles són lobulades Arbre 3

Les fulles són lanceolades Arbre 4

1

L’opció seleccionada et remet a un altre punt,

on hauràs de triar entre dos trets més, i així

successivament.

3

En cada pas es presenten dues opcions

relatives a les fulles, per exemple el color

o la forma de la vora.

2

ARA EM TOCA A MI

1. Auró 2. Avet 3. Figuera 4. Ploró

Les illes Galápagos es troben a l’oceà Pacífic i, a causa de la

seua especial situació i característiques, estan habitades

per diversos animals que només es troben allí.

Un d’estos és la iguana terrestre de Galápagos.

Malgrat el seu aspecte terrible, estes iguanes no

espanten els ocells pinsans de la zona, que s’hi pugen

al damunt per a llevar-los amb el bec les paparres

i altres paràsits que puguen tindre a la pell.

Amb esta curiosa relació, els dos se’n beneficien,

perquè així els ocells troben aliment i les iguanes es

deslliuren de plagues molestes.

A quin ésser viu dels esmentats hauries de témer si fores una paparra?

On es troben les illes Galápagos?

Què penses que podria passar si desaparegueren les abelles?

Tu també convius i comparteixes l’entorn amb altra gent. De quina manera et beneficies vivint en família? I a classe, quins avantatges obtens d’aprendre amb companys? Tu com beneficies els altres?

Per equips, busqueu informació sobre els beneficis que ens aporten els altres éssers vius i exposeu-la a classe.

1

2

3

4

5

Gràcies a les abelles podem menjar fruites. Açò

es deu al fet que en la major part dels arbres

fruiters la pol·linització la fan estos insectes.

Així, les ametles, pomes, bresquilles, kiwis,

etcètera, s’acaben formant gràcies a la tasca que

exerceixen estos insectes pol·linitzadors.

Elabora una clau dicotòmica per a identificar quatre plantes amb flors atenent-ne la forma, l’aspecte i el color.

Quines altres parts de la planta podries utilitzar per a identificar-la mitjançant una clau dicotòmica?

1 2


• Demanar a l’alumnat que imagine situacions divertides en què animals que, teòricament, no fan lliga (per exemple, el gat i el ratolí) puguen ajudar-se mútuament.


Una vegada que els alumnes i les alumnes han llegit el text inicial, usar l’estructura Llapis al centre per a respondre les preguntes d’aquesta pàgina. Emprar El nombre per a fer la posada en comú de la doble pàgina.

CONTINGUTS

• Valorar la convivència i els beneficis que ens aporta la vida en comunitat.

COMPETÈNCIES CLAU




Es proposa utilitzar Observe, pense, m’agradaria saber per a parlar sobre el tema plantejat en aquest apartat abans de fer les activitats proposades.


• Abans de començar, dialogueu sobre els conceptes de col·laboració, cooperació i treball en equip. S’ha de demanar a l’alumnat que aporte exemples d’animals que viuen en societat i que explique com creu que s’ajuden entre si.

• Demaneu a l’alumnat que elabore una llista d’accions que pot dur a terme per a ajudar els seus companys de classe.

GAMIFICACIÓ

En les activitats de la pàgina 25, es poden repartir monedes als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes:

• Concentració i esforç.

• Ús d’alguna paraula nova.

Si fora una caparra hauria de témer els ocells pinsans.

A l’oceà Pacífic, prop de la costa de l’Equador.

Podríem tenir problemes amb la producció de fruites i altres aliments procedents de la pol·linització per aquests insectes.

Resposta oberta. L’objectiu de l’activitat és fomentar la participació de tot l’alumnat.

Resposta oberta. Alguns són aliment, companyia, etcètera.

74


UNITAT 1


INOBLIDABLE!

Elvira ha anat a un jardí botànic amb la família i ha vist nombroses plantes que no coneixia: xops, oms, plorons, orquídies, lliris i moltes altres. Quan ja està a casa, vol saber més coses sobre les plantes, i per açò ha començat a llegir un llibre del seu germà major que es titula Plantes del món.

12

A Copia i ordena en el quadern, numerant del 1r al 4t, la seqüència de fets que ocorren en la fotosíntesi.

1. L’aliment format a les fulles es reparteix per tota la planta a través de la tija.

2. La mescla de l’aigua i les sals minerals puja per la tija fins a les fulles.

3. Les arrels absorbeixen del sòl aigua i altres substàncies, anomenades sals minerals.

4. A les fulles, les plantes prenen diòxid de carboni de l’aire i energia de la llum del sol, i transformen la mescla que ha pujat per la tija en aliment per a la planta.

B A Elvira li ha encantat la zona dels rosers. El guia li ha explicat que el roser és un arbust. Quin tipus de tija té?

C Com es diu el conjunt de pètals de la rosa?

1. Calze.

2. Corol·la.

3. Sèpals.

4. Pistil.

D Quin tipus de reproducció té el roser?

E De camí a casa, Elvira i sa mare s’han inventat un joc que consisteix a endevinar la planta en què l’altra està pensant. Se’n poden donar pistes. Juga-hi tu també!

• Planta amb flors, arrel, tija i fulles.

1. Molsa.

2. Rosella.

3. Falaguera.

4. Hepàtica.

• Planta sense flors, sense llavors i amb espores.

1. Molsa.

2. Xop.

3. Falaguera.

4. La primera i la tercera són correctes.

F Elvira ha fet fotografies d’algunes plantes. Observa-les i explica quines característiques tenen.

A B

G En un capítol del llibre del seu germà, Elvira descobreix que també hi ha plantes aquàtiques. Observa i esbrina el nom d’esta planta i les seues característiques principals.

Copia la taula en el quadern i classifica-hi els éssers següents.

zebra pedra arbre bústia colobra aigua

Éssers vius Éssers inerts

Què permet la funció de relació?

a. Tindre descendència.

b. Conéixer l’entorn.

c. Classificar els éssers vius.

Tria l’afirmació correcta.

a. No tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

b. Els pulmons són òrgans formats per teixits diversos.

c. Tots els éssers vius són pluricel·lulars.

Escriu en el quadern a quin grup d’ésser viu correspon cada oració.

a. Alguns originen bolets per a reproduir-se.

b. Fabriquen el seu propi aliment.

c. Tots els éssers vius d’este grup són unicel·lulars.

Indica a quin regne pertany cadascun dels éssers vius següents.

1

2

3

4

5

Copia i completa en el quadern.

a. A les ..... les plantes elaboren el seu ...... Tenen dues parts, el ....., que és la més ampla, i el ....., que l’uneix a la ......

b. L’ ..... creix davall del sòl, ..... la planta al terreny i absorbeix del sòl ..... i altres substàncies.

Tria l’afirmació correcta. Després corregeix l’afirmació falsa perquè siga vertadera.

a. Durant la fotosíntesi les plantes desprenen diòxid de carboni.

b. Durant la respiració les plantes desprenen diòxid de carboni.

Les tiges:

a. Creixen cap avall.

b. Busquen la llum del sol.

c. No es mouen.

La pomera:

a. És una planta sense flor.

b. Es reprodueix per espores.

c. Té flors i es reprodueix per llavors.

Els grans de pol·len es formen en:

a. Els pètals.

b. El pistil.

c. Els estams.

Assenyala l’ordre correcte dels processos en la reproducció sexual de les plantes.

a. Pol·linització-Fecundació-Germinació.

b. Pol·linització-Germinació-Fecundació.

c. Fecundació-Pol·linització-Germinació.

6

7

8

9

10

11

A

B

C

D

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 26 I 27

1 Éssers vius: zebra, arbre, colobra.

Éssers inerts: pedra, bústia, aigua.

4 a. Fongs; b. Plantes; c. Bacteris.

5 A. Bacteris; B. Animals; C. Fongs; D. Plantes.

6 a. A les fulles les plantes elaboren el seu aliment. Tenen dues parts, el limbe, que és la més ampla, i el pecíol, que l’uneix a la tija.

b. L’arrel creix davall del sòl, subjecta la planta al terreny i absorbeix del sòl aigua i altres substàncies.

7 És correcta l’afirmació b.

La frase a corregida és: Durant la fotosíntesi les plantes desprenen oxigen.

12 A. 3-2-4-1.

B. La tija dels arbustos és grossa i dura, sense tronc diferenciat. Les seues branques creixen des de la base, prop del sòl.

C. 2. Corol·la.

D. Reproducció sexual.

E. Planta amb flors, arrel, tija i fulles: 2. Rosella.

Planta sense flors, sense llavors i amb espores: 3. Falaguera.

F. A. És una planta amb flors. S’observen les pinyes on es formen les llavors.

B. És una falaguera. Es reprodueix per espores, no forma llavors.

G. És un nenúfar. Es tracta d’una planta amb flors que creix en cursos d’aigua com llacs i llacunes. Les seues arrels solen estar subjectes al fons. AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Localitza el terme intrús: gos, bolet, aire, olivera.

2 Què necessiten les plantes per a elaborar el seu aliment?

3 Copia la taula en el quadern i classifica-hi les paraules següents:

limbe tija pètals herbàcia estams llenyosa pecíol arrel

Tipus de tija

Parts de la fulla

Parts de la planta

Parts de la flor

75


UNITAT 1


INOBLIDABLE!

Elvira ha anat a un jardí botànic amb la família i ha vist nombroses plantes que no coneixia: xops, oms, plorons, orquídies, lliris i moltes altres. Quan ja està a casa, vol saber més coses sobre les plantes, i per açò ha començat a llegir un llibre del seu germà major que es titula Plantes del món.

12

A Copia i ordena en el quadern, numerant del 1r al 4t, la seqüència de fets que ocorren en la fotosíntesi.

1. L’aliment format a les fulles es reparteix per tota la planta a través de la tija.

2. La mescla de l’aigua i les sals minerals puja per la tija fins a les fulles.

3. Les arrels absorbeixen del sòl aigua i altres substàncies, anomenades sals minerals.

4. A les fulles, les plantes prenen diòxid de carboni de l’aire i energia de la llum del sol, i transformen la mescla que ha pujat per la tija en aliment per a la planta.

B A Elvira li ha encantat la zona dels rosers. El guia li ha explicat que el roser és un arbust. Quin tipus de tija té?

C Com es diu el conjunt de pètals de la rosa?

1. Calze.

2. Corol·la.

3. Sèpals.

4. Pistil.

D Quin tipus de reproducció té el roser?

E De camí a casa, Elvira i sa mare s’han inventat un joc que consisteix a endevinar la planta en què l’altra està pensant. Se’n poden donar pistes. Juga-hi tu també!

• Planta amb flors, arrel, tija i fulles.

1. Molsa.

2. Rosella.

3. Falaguera.

4. Hepàtica.

• Planta sense flors, sense llavors i amb espores.

1. Molsa.

2. Xop.

3. Falaguera.

4. La primera i la tercera són correctes.

F Elvira ha fet fotografies d’algunes plantes. Observa-les i explica quines característiques tenen.

A B

G En un capítol del llibre del seu germà, Elvira descobreix que també hi ha plantes aquàtiques. Observa i esbrina el nom d’esta planta i les seues característiques principals.

Copia la taula en el quadern i classifica-hi els éssers següents.

zebra pedra arbre bústia colobra aigua

Éssers vius Éssers inerts

Què permet la funció de relació?

a. Tindre descendència.

b. Conéixer l’entorn.

c. Classificar els éssers vius.

Tria l’afirmació correcta.

a. No tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

b. Els pulmons són òrgans formats per teixits diversos.

c. Tots els éssers vius són pluricel·lulars.

Escriu en el quadern a quin grup d’ésser viu correspon cada oració.

a. Alguns originen bolets per a reproduir-se.

b. Fabriquen el seu propi aliment.

c. Tots els éssers vius d’este grup són unicel·lulars.

Indica a quin regne pertany cadascun dels éssers vius següents.

1

2

3

4

5

Copia i completa en el quadern.

a. A les ..... les plantes elaboren el seu ...... Tenen dues parts, el ....., que és la més ampla, i el ....., que l’uneix a la ......

b. L’ ..... creix davall del sòl, ..... la planta al terreny i absorbeix del sòl ..... i altres substàncies.

Tria l’afirmació correcta. Després corregeix l’afirmació falsa perquè siga vertadera.

a. Durant la fotosíntesi les plantes desprenen diòxid de carboni.

b. Durant la respiració les plantes desprenen diòxid de carboni.

Les tiges:

a. Creixen cap avall.

b. Busquen la llum del sol.

c. No es mouen.

La pomera:

a. És una planta sense flor.

b. Es reprodueix per espores.

c. Té flors i es reprodueix per llavors.

Els grans de pol·len es formen en:

a. Els pètals.

b. El pistil.

c. Els estams.

Assenyala l’ordre correcte dels processos en la reproducció sexual de les plantes.

a. Pol·linització-Fecundació-Germinació.

b. Pol·linització-Germinació-Fecundació.

c. Fecundació-Pol·linització-Germinació.

6

7

8

9

10

11

A

B

C

D

SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Aire.

2 Aigua, llum del sol, diòxid de carboni i sals minerals.

3 Tipus de tija: herbàcia i llenyosa. Parts de la fulla: limbe i pecíol. Parts de la planta: tija i arrel. Parts de la flor: pètals i estams.

4 Comproveu el treball de l’alumnat. Pot subratllar en verd les idees principals del text i, en groc, les secundàries.

5 Comproveu el treball de l’alumnat. Pot buscar les imatges en Internet amb ajuda d’un adult.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a realitzar una autoavaluació i coavaluació del que s’ha aprés al llarg de la unitat.

4 Rellig els textos de les pàgines 20 i 21, i usant un processador de text, fes un resum amb les idees principals i les idees secundàries. Hi pots destacar cada idea mitjançant un color diferent.

5 Per equips, busqueu imatges d’arbres o plantes que tinguen diferents tipus de fulles. Arreplegueu tota la informació en unes cartolines que s’exposaran després en classe.

NOTES

Documents

UNITAT 1. Els éssers vius. Les plantesprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn/Uploads/editor... · diar-los, els classifiquem en grans grups anomenats regnes. Els