TEMA 4. PATOLOGIA DELS TEIXITS ORALS 1.INTRODUCCIÓ

Des del principi de la humanitat. S’ha intentat explicar la causa de la càries i fins i tot els Assiris pensaven que estava produïda x un cuc negre que vivia a la dent.

- Les càries solen afectar a edats primerenques. Ara hi ha molta prevalència de les malalties periodontals.

- Les malalties periodontals solen afectar a edats + avançades. - Tb és + prevalent actualment el càncer oral a causa del tabac o el consum

d’alcohol.

1.1 Càries dental

(fig 4.1 pag 67)

La càries és una malaltia d’origen infecciós que es caracteritza per la destrucció dels teixits dentaris calcificats i que està provocada per l’acció dels àcids produïts pels microorganismes que integren la placa dental.

Antigament al s.VII-III a.C. només el 2-4% de la població patia càries, ara i en les civilitzacions occidentals pràcticament el 100% de la població té càries. La causa rau en la ingesta de sucre de canya i farines refinades.

La càries comença amb una petita lesió en la superfície de la dent, d’aspecte blanquinós a causa de la desmineralització de l’esmalt. Sovint aquesta “taca blanca” està en les fissures de les dents o entre dent i dent i costa de detectar.

Aquesta taca progressa donant lloc a una cavitat. Aquesta cavitat s’estén fins a la dentina i la dent es va destruint progressivament.

Als 11 i 15 anys d’edat sol haver-hi un augment de les càries, i als 24 anys es sol anivellar.

És + freqüent en països occidentalitzats i la relació sembla ser la dieta.

1-2 persones de cada 1000 no tindran mai càries; i es pot deure a factors genètics.

ETIOLOGIA DE LA CÀRIES DENTAL

La càries dental es considera una malaltia MULTIFACTORIAL pq hi interactuen diferents factors.

Fig 4.2 pag 68 DIAGRAMA DE KAYES: aquest diagrama serveix x explicar qualsevol malaltia infecciosa causada x varis factors, 3 en concret:

- Un hoste susceptible (peça dental) - Un patogen productor de la malaltia (bacteris) - Un medi propici pq s’origini (aliment)

DIAGRAMA DE KAYES

Actualment fem servir l’ESQUEMA DE NEWBRUN: pq afegeix un factor més: EL TEMPS (fig 4.3 pag 68)

ESQUEMA DE NEWBRUN

1.2 Placa bacteriana (PB)

Si no hi ha bacteris no hi ha càries.

Si n’hi ha s’organitzen formant la PLACA BACTERIANA (PB). L’Estreptococ mutants és el principal bacteri que forma la placa bacteriana (fig 4.4 pag 69). La PB és una pel·lícula de bacteris que es forma sobre les dents. Tb hi ha proteïnes salivals a sobre les dents. Tb hi ha altres bacteris a la PB com: Estreptococcus sanguinis, E. midis, E. salivarius i E. milleri; el Lactobacil (que produeix molt àcid) i Actinomices viscosus.

Aquests bacteris s’alimenten d’hidrats de carboni (sucres) i quan s’alimenten alliberen àcid làctic, acidifiquen el medi i s’hi forma càries, l’àcid danya l’esmalt.

La resistència de l’esmalt a l’atac àcid dependrà de la genètica de l’individu.

1.3 Càries dental

(pag 69 web: està b)

Està totalment demostrat: la ingesta de sucre provoca càries.

Els nens amb diabetis que no poden menjar sucre no tenen tantes càries o gnes.

En èpoques de guerra hi ha menys càries.

Els esquimals no en tenien, i al canviar de dieta + occidentalitzada els en van sortir.

Els nens adventistes del setè dia (una religió que no deixa menjar caramels) no en tenen.

Els fills dels odontòlegs tampoc.

Quin és el mecanisme d’acció dels sucres en la producció de càries?

- El pH de la PB en dejú és 7 (neutre). - Després de menjar es torna àcid (per la conversió dels sucres en àc.làctic per part

dels bacteris). - Als 30-60 minuts després d’haver menjat la saliva neutralitza de nou aquest pH. - El pH baix fa malbé l’esmalt de les dents (en dissolt els seus components: els

cristalls d’apatita).

La saliva té un efecte amortidor del pH.

Els àcids tenen efecte desmineralitzador: és l’efecte en què es produeix la pèrdua de l’estructura cristal·lina normal de la dent. L’efecte remineralitzador és el contrari.

Si mengem sucres 3 cops al dia (en 3 àpats) la naturalesa del cos remineralitza l’esmalt, però si mengem entre àpats n té temps a remineralitzar.

Llistat d’aliments que tenen sucre que no causa càries:

- Nous - Patata (patates fregides) - Aperitius de patata, blat de moro o formatge - Galetes salades - Pa - Formatge - Cereals sense sucre - Fruita - Verdures i hortalisses - Iogurts sense sucre - Sucs naturals sense sucre

1.4 Diagnòstic de la Càries dental

El diagnòstic el fa el dentista en una exploració de la cavitat bucal: mitjançant una sonda d’exploració i el mirallet.

El teixit cariat és tou i al passar-hi la sonda, aquesta hi queda atrapada.

Cal revisar les restauracions (obturacions i segellats) ja fetes pq per sota pot haver-hi càries. I tb mirar bé l’espai interproximal (entre 2 peces). Per poder-lo veure bé es fan radiografies i l’ús de la seda dental.

Altres mètodes diagnòstics

- Test colorimètric: són substàncies que tenyeixen de color la dentina desmineralitzada, i destaquen les parts que tenen molts gèrmens acumulats.

- Transil·luminació: consisteix en aplicar una potent font de llum i observar si passa lliurement o si deixa ombres. Si deixa ombres vol dir que hi ha càries.

- Test electrònic: són aparells electrònics que detecten zones de desmineralització de l’esmalt.

1.5 Classificació de la Càries dental

SEGONS LA SEVA LOCALITZACIÓ

Càries de solcs, fosses o fissures: les que es troben en aquestes zones i es diagnostiquen per exploració bucal.

Càries de cares lliures: apareixen a la cara vestibular i palatina o lingual de la peça. Es donen en persones amb una alta tendència a patir càries i el diagnòstic es fa per explocarió.

Càries de superfícies proximals: són les + difícils de detectar i es donen per sota el punt de contacte entre peces. El diagnòstic es fa per radiografies.

Càries de coll: apareixen en el límit amelocimentari de les dents, en les proximitats del marge gingival. També s’anomena càries amelocimentària i es dóna en casos de retracció gingival (en adults). El diagnòstic es sol fer per exploració.

SEGONS LA SEVA EVOLUCIÓ

Càries d’evolució ràpida: típiques de nens i són molt lesives.

Càries d’evolució lenta: solen ser de color fosc.

Càries detingudes: estan estancades, parades, no evolucionen. Són de color negrós i consistència dura.

SEGONS LA SEVA PROFUNDITAT (fig 4.7 pag 72 MI)

Càries d’esmalt o adamantines: només afecten l’esmalt.

Càries d’esmalt i dentina: afecten esmalt i dentina.

Càries dentinàries: afecten el complex dentino-pulpar (fig 4.7 pag 72 MI)

SEGONS EL TRACTAMENT A REALITZAR

Black va establir la següent classificació de càries (Fig 4.8 pag 72 MI)

Classe I: càries de cares oclusals de premolars i molars, en el cíngul (reborde de la cara lingual de los dientes incisives y caninos, cerca del cuello del deinte) de dents anteriors, i en els defectes estructurals de qualsevol dent.

Classe II: càries de cares proximals de molars i premolars.

Classe III: càries de cares proximals de dents anteriors (incisives i canines), arribant fins a l’angle incisal.

Classe IV: càries de dents anteriors, de cares proximals, abraçant fins i tot l’extrem incisal.

Classe V: càries del terç gingival de dents anteriors i posteriors i en cares bucals (palatina) o linguals.

1.6 Mètodes de prevenció de la Càries dental

Es fonamenten en:

- Augmentar la resistència de la peça dentària (ús de fluor) - Limitar la presència de microorganismes sobre la superfície de l’esmalt (control

de placa bacteriana) - Modificar el substrat reduint el consum de sucres

Utilització de fluorurs en la prevenció de la càries

El fluor produeix un augment de resistència de l’esmalt dental enfront de l’atac àcid.

El fluor tb té un efecte desensibilitzant i s’utilitza en persones amb molèsties dentals en la ingesta d’aliments calents o freds.

Les vies d’administració de fluor són sistèmiques o tòpiques (com s’ha vist al tema 10).

Administració sistèmica:

- Administració a l’aigua corrent - Subministració de complements dietètics de fluor

Així es redueixen entre un 40-50% les càries.

Administració tòpica

- Fluor tòpic d’aplicació professional, en forma de gels i vernissos (pràctica amb cubetes). Són productes amb una alta concentració de fluor. Es sol fer 1 cop per semestre.

- Fluor tòpic d’autoaplicació: col·lutoris, gels d’ús casolà i dentifricis fluorats. Són productes amb baixa concentració de fluor.

Aquestes mesures es poden combinar, així es baixa el % de càries. El fet d’usar dentifricis fluorats ha esta el + útil.

FLUOROSI= malaltia que es produeix quan s’ingereix molt fluor.

Control de la placa bacteriana

Evitarem totalment la càries dental si:

- Si ens rentem/raspallem les dents - Passem el fil dental - Fem revisions dentals freqüents - Eliminem mecànicament i de forma escrupolosa la placa bacteriana

Hi ha reveladors de placa bacteriana que ens van molt bé x indicar on no ens raspallem prou bé. És molt motivador pels nens.

La clorhexidina en col·lutoris o gel va molt bé per l’eliminació química de la placa bacteriana. Però no se’n pot fer un ús prolongat pq tenyeixen les dents i altera el gust dels aliments.

Control de la dieta

Limitar la quantitat i freqüència del consum de sucre: calen canvis d’hàbits dietètics.

La nostra cultura relaciona el dolça a festa, regal, celebració i no ajuda.

Hi ha aliments amb sucres amagats: ketchup, salsa de soja, iogurts de fruita, refrescos, sucs, cereals per esmorzar, etc.

(pràctica ex 1- si algun alumne té dents a casa)

Ex2: en grups o parelles

Ex3: individual

2. MALALTIA PERIODONTAL

Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten el PERIODONT que són els teixits que envolten i subjecten les dents en els maxil·lars.

Són malalties de naturalesa inflamatòria i de causa infecciosa (provocada per bacteris).

GINGIVITIS

Quan el procés inflamatori només afecta el periodont superficial (geniva) i és produït per l’acumulació de placa bacteriana (fig 4.11 pag 75).

La geniva es troba enrogida i inflamada i sagna però no afecta els teixits que subjecta la dent.

Si hi ha una bona higiene és un procés reversible, però si no es tracta pot evolucionar a una periodontitis.

Sol afectar un 75% dels joves de 20-25 anys.

PERIODONTITIS

Quan el procés d’inflamació afecta els teixits periodontals profunds, hi ha destrucció de l’os i el lligament que suporten i subjecten les dents.

Es coneix popularment com a “PIORREA”.

Es formen unes bosses a les genives que s’omplen d’infecció.

Es caracteritza per genives enrogides i sagnants, retracció gingival, dolor, mobilitat de les dents, halitosi, i en estadis finals pus i abcessos a les genives i dolor intens. A mesura que avança la malaltia, les dents es tornen més mòbils i dóna la sensació que estan soltes.

Si no es tracta es destrueix el suport de la dent i es perd la peça.

És rara en joves (1/10000) però augmenta amb l’edat, 10% entre els 30-40 anys i 25-30% entre 50-60 anys.

Foto 4.12 pag 75

Fig 4.13 pag 75 MI= evolució de la destrucció òssia i l’aparició de la bossa periodontal (part de geniva desenganxada de la dent): amb una sonda periodontal es mesuren els mm que s’ha desenganxat la geniva de la peça dental.

2.1. Etiologia de la malaltia periodontal

La principal causa de la malaltia periodontal és la placa bacteriana (Fig 4.14 pag 76).

Cal una neteja diària per evitar-ho, doncs.

Si no es treu la placa bacteriana, aquesta s’endureix formant el “sarro”, carrall, tàrtar o càlcul. Les substàncies tòxiques àcides que alliberen els bacteris acaben danyant els teixits de suport de la dent. La geniva per la unió amb la dent i es formen les bosses periodontals, que es tornen + profundes i la placa bacteriana es desplaça en profunditat fins a l’arrel de la dent i l’os subjacent.

Poden afectar la salut oral:

- L’estil de vida - La dieta - Fumar - La salut (malalties dels sist.immunitari) - Canvis hormonals (embaràs, etc.)

2.2. Símptomes

Alguns poden passar desapercebuts fins al procés final de la malaltia, i no tenir símptomes.

- Sagnat de genives. Pot ser espontani o després del raspallat. - Canvis de color i de forma de les genives. Poden estar enrogides i perdre la seva

morfologia habitual. - Halitosi. - En casos avançats: pus entre les dents i les genives. - Les dents s’estan separats o tenen mobilitat. - Les dents apareixen “descarnades” o exposades les arrels. - Les dents mostren sensibilitat al fred. - Apareixen canvis en la forma de mossegar - Apareixen canvis en l’adaptació de les dentadures parcials (si el pacient en

porta).

2.3. Tractament

El tractament es basa en eliminar els bacteris que causen les condicions idònies per l’aparició de la malaltia.

Es basa en raspats de les bosses periodontals.

Què fa el periodoncista?

- Li indica al pacient com raspallar-se les dents i com tenir una bona higiene oral, sobretot de les genives.

- Fer un raspatge subgingival (de les bosses periodontals). Es fa amb les curetes (fig 4.15 pag 77): instruments manuals que tenen un extrem afilat capaç d’eliminar el carrall sublingual. Es fa amb anestèsia pq és dolorós i sagnant.

- Donar tractament amb antibiòtic (ocasionalment). - Quan la malaltia està més avançada es valora si cal cirurgia periodontal.

(ensenyar als alumnes les diferents curetes Gracey del departament) (pag 163 llibre)

Primeres estapes de la malaltia

Es fa:

- Raspatge (raspat amb ultrasons elèctric de les dents amb puntes d’ultrasò) (pag 164) - Curetatge: raspat manual amb cureta de la bossa subgingival. - Allisat radicular: polir i allisar les arrels

Un cop fet això la geniva s’adhereix de nou a la dent o es contrau x eliminar la bossa.

Etapes + avançades

Requereix cirurgia.

El tractament oportú, mesures d’higiene oral correctes i visites regulars al dentista fa que la gran majoria de persones amb malaltia periodontal mantinguin les dents per tota la vida.

Objectiu dels tractaments periodontals

- Eliminar càlculs de bosses profundes - Disminuir les pròpies bosses - Allisar i polir les dents. - Donar una forma adequada a la geniva x facilitar-ne la neteja - Tractaments addicionals:

o Ajustos de mossegada o Ortodòncia o Col·locació de pròtesis

(ex 5 pag 77: ensenyar-los el model de boca amb problemes periodontals)

3. BRUIXISME

El bruixisme és l’hàbit inconscient d’embotiment o escarritx dentari.

No tothom té bruixisme per la mateixa causa però la majoria és per l’estrès.

3.1. Etiologia

Causa: sobrecàrrega psíquica, ansietat i la tensió emocional.

Afecta tant nens com adults.

És un trastorn que consisteix en carrisquejar o prémer les dents, sobretot les posteriors (molars) de forma inconscient. La força que es fa al prémer ocasiona pressió i inflamació de músculs, dels teixits i altres estructures que envolten la mandíbula, i altera la funció de l’ATM.

El bruixisme causa dolor i altres problemes depenent de:

- L’estrès de la persona afectada - La força que exerceixi - La durada del mal hàbit - Si les dents estan descurades o no - La postura - La capacitat de relaxació - La dieta - Hàbits de dormir, etc

Cada cas és diferent.

En general poden aparèixer:

- Dolor o inflamació de la mandíbula - Cefalea localitzada a la zona temporal - Dolor d’oïda, en part pq les estructures de l’articulació temporomandibular estan

molt a prop del canal auditiu i en part degut a un dolor muscular referit, és a dir, un dolor que es percep en un lloc diferent al qual s’origina realment,

- Fatiga o rigidesa de músculs facials, sobretot als masticatoris que s’aprecia al matí o a la nit.

- Lesió de l’ATM, amb o sense sorolls articulars audibles. - Dents hipersensibles, fins i tot desgast de les dents si hi ha carrisqueig. - Lesions del periodont o teixit que envolta les dents. - Depressió, insomni (causat per l’estrès i pel soroll del carrisqueig, que és molt

molest). - Ansietat, estrès i tensió. - Trastorns alimentaris.

3.2 Classificació

Hi ha diferents classificacions

1- En funció del lloc on es produeix la premuda o carrisqueig dentari a. Bruxisme cèntric: quan es premen en un punt determinat ambdues

arcades dentàries b. Bruxisme excèntric: moviments laterals de les dents, es desplaça la

mandíbula lateralment o bé de dalt a baix (fregant) i gasta o lesiona els extrems incisals.

2- En funció de l’estat de vigília o son en el moment de la seva aparició a. Bruxisme diürn= bruxisme d’esforç; pressió de dia que inclou els músculs

masseter i temporal. b. Bruxisme nocturn= bruxisme de no esforç; és una patologia del son.

Tothom té episodis de bruxisme nocturn, però els considerats patològics en tenen cada 20 minuts durant 6 segons.

El nocturn sol tenir carrisqueig, i el diürn només prémer les dents i no genera son.

Una altra causa del bruxisme és la presència de paràsits (els cucs o oxiürs vermiculars) en el tub digestiu prop de l’anus dels nens. Els causen picor i això desencadena nerviosisme i bruxisme.

3.3 Tractament

Objectius

- Reduir el dolor - Prevenir el dany dental permanent - Disminuir el comportament de carrisquejar les dents al màxim possible

Tenim 3 tipus de tractament

- Fisioterapèutic - Ortopèdic - Farmacològic

FISIOTERAPÈUTIC

Per tal de fer reposar l’aparell estomatogmàtic:

- Reduir tota activitat durant la segona meitat de la tarda - Descansar entre 60 i 90 minuts abans d’anar a dormir - Mantenir un bon estat físic però no fer esport o activitats físiques extremes a

partir de les 18h. - Evitar l’alcohol, cafè, xocolata, coca-cola o te tres hores abans d’anar a dormir, i

no fer àpats abundants. - Establir un ambient de son favorable, agradable i tranquil. Llit agradable, silenci,

18 ºC, aire renovat (fresc, ventilar habitacions al matí durant 10 min mínim). - Relaxar els músculs facials i mandibulars durant tot el dia.

- Fer massatges als músculs del coll, espatlles i cara, i buscar nòduls petits i dolorosos que són causants de dolor de cap i la cara.

- Aprendre exercicis d’estiraments de fisioteràpia (ex: moure el cap cap als costats, etc.)

- Aplicar gel o calor humida en els músculs de la mandíbula inflamats (foto 4.17 pag 80).

- Evitar menjars durs com nous, dolços (turrons del dur) o filets (bistecs). Millor dietes toves.

- Beure molta aigua - Reduir l’estrès diari i aprendre tècniques de relaxació (tai-xí, ioga, pilatres, body

balance, etc.) - Dormir bé

ORTOPÈDIC

- S’usen fèrules de descàrrega que són aparells o protectors per a la boca (fig 4.18 pag 81)

- Serveix per protegir les dents de la pressió. - N’hi ha de diferents tipus: encaixen amb la part superior o inferior de les dents. - Són aparells dissenyats per mantenir la mandíbula en posició relaxada. - Les més usades són les de Michigan o les de Roth (pag 81 llibre fig 4.18 i 4.19)

FARMACOLÒGIC

- Es basa en l’ús de relaxants musculars (tipus miolastan etc.) que es recepten quan hi ha dolor.

- També hi ha tractaments psicològics que funcionen molt bé quan el pacient carrisqueja durant el dia.

- En alguns pacients la modificació dels hàbits diaris són suficients per reduir el bruxisme nocturn.

- Si el bruxisme afecta a nens amb dents temporals no es sol fer tractament pq quan surten les dents permanents sol desaparèixer el mal hàbit. El que se sol fer és aconsellar que evitin exercicis massa esgotadors, jocs bruscos i programes de TV violents. També s’aconsella un bany al vespre pq es relaxin, canviar-los de posició mentre dormen si carresquegen,

(exercici 6- comentar-lo a classe, pag 81)

4. TRAUMATISMES DENTARIS

Els traumatismes dentaris són agressions produïdes a les dents per un fet violent que té conseqüències directes sobre les dents.

4.1 Epidemiologia

Entre el 4-30% de tots els nens han patit algun tipus de traumatisme en les dents anteriors. (preguntar quants d’ells n’han patit).

EN DENTICIÓ PERMANENT: És + freqüent en nens que en nenes pq participen en jocs i esports + bruscs.

EN DENTICIÓ TEMPORAL: la prevalença és la mateixa entre sexes.

Etapes en la infància en què els traumatismes ocorren amb major freqüència:

1- Entorn al primer any de vida: el nen passa de gatejar a la bipedestació. Cauen freqüentment i no saben posar les mans per aturar el cop de cap.

2- Entorn als 6-9 anys: els jocs i esports són + actius i no tenen la protecció a l’escola de l’etapa preescolar.

3- En la preadolescència: les activitats físiques s’assemblen a les dels adults sense veure’n els perills .

4.2 Classificació

LESIONS DELS TIPUS DURS I LA POLPA (fig 4.20 pag 83 MI)

- Fractura incompleta o infracció: és una fissura de l’esmalt (esquerda) - Fractura no complicada de la corona: fractura que afecta l’esmalt o fins i tot la

dentina, però sense exposar la polpa.

- Fractura complicada de corona: afecta l’esmalt i la dentina amb exposició pulpar.

- Fractura no complicada de corona-arrel: afecta l’esmalt, la dentina i el ciment, però sense exposar la polpa.

- Fractura complicada de corona i arrel: afecta l’esmalt, la dentina i el ciment, i produeix exposició pulpar.

- Fractura d’arrel: afecta el ciment, la dentina i la polpa.

LESIONS EN ELS TEIXITS PERIODONTALS

- Concussió: lesió de les estructures que envolten la dent sense mobilitat ni desplaçament corresponent.

- Subluxació: lesió de les estructures de subjecció que provoca que la dent estigui fluixa.

- Luxació intrusiva: desplaçament de la dent en l’os alveolar. - Luxació extrusiva: desplaçament parcial de la dent en l’os alveolar. - Luxació lateral: desplaçament de la dent en direcció lateral dins del seu alvèol.

Se sol acompanyar de fractura alveolar. - Avulsió: sortida completa de la dent fora del seu alvèol.

4.3. Tractament

Les lesions traumàtiques s’han d’atendre com abans millor i tenen caràcter urgent.

Cal que el professional planifiqui què cal fer urgentment i què pot esperar.

Hi ha diferents tipus de restauracions segons el grau d’afectació de la polpa i altres factors.

Si hi ha avulsió dentària cal col·locar de nou la dent en la seva posició com abans millor.

Normes per millorar el pronòstic

- No haurien de transcórrer més de 15-30 minuts abans de realitzar el reimplantament de la dent al seu alvèol.

- Per conservar la dent abans d’arribar al dentista es posa en llet o en sèrum fisiològic (o bé un saliva, si no es té ni llet ni sèrum).

- No s’ha de tocar l’arrel.

4.3 Prevenció

Si és un nen que ha patit ja un traumatisme i és possible que en pateixi altres es pot fer un protector per l’arcada superior i inferior per quan realitzi activitats de major risc (esports, etc.)

(pag 83 ex 7 per casa, ex 8 a classe)

5. ALTERACIONS DEL COLOR. DISCOLORACIONS

Descoloració = de diversos o de diferents colors

Descoloració dental és la situació en què hi ha una alteració en el color de les dents (tot i que les dents tenen diferents varietats i matisos).

Les causes poden ser diferents.

I pot afectar el color de l’esmalt, o de la dentina o de totes dues.

Avui dia hi ha varis tractaments blanquejants que consisteixen a aclarir el color de la dent, per la gran demanda estètica.

Hi ha dentifricis blanquejants però són abrasius sobre l’esmalt dentari= del desgasten i danyen.

5.1 Alteracions del color de l’esmalt

DISCOLORACIONS PREERUPTIVES

Es produeixen quan la dent està en procés de formació. Hi ha moltes malalties que afecten la dent: des de patologia congènita (amelogènesi imperfecta), fins alteració de l’esmalt per fluor. I també algunes discoloracions d’esmalt de causa desconeguda: idiopàtica.

DISCOLORACIONS POSTERUPTIVES

Són + infreqüents.

- Càries dental en la seva fase inicial - Tinció de l’esmalt x metalls (menys freqüent)

5.2 Canvis en el color de la dentina

PREERUPTIVES

Les que alteren el desenvolupament de la dentina:

- Dentinogènesi imperfecta - Displàsia dentinal

POSTERUPTIVES

Patologia del complex dentino-pulpar (són molt freqüents).

- Formes etiològiques iatrogèniques: o Discoloracions produïdes pels productes de corrosió de l’amalgama de

plata (tota la dent queda grisosa o negrosa). o Pel deteriorament del material d’obturació. o Per l’ús de materials d’obturació temporal amb coure. o Els productes usats en endodòncia

o Processos de destrucció dentaris: Erosió: desgast progressiu de les dents que comença a l’esmalt i

s’estén a la resta (pot arribar fins la polpa). Atrició: disminució de la grandària de les partícules d’un sòlid

granulat originada per xoc, per fregament, greu aixafaement, etc. Abrasió: per l’edat o per aguantar coses amb les dents; destrucció

per desgast dels teixits durs de les dents (esmalt i dentina) o Les lesions traumàtiques de les dents.

5.3. Modificacions en el color de l’esmalt i de la dentina

PREERUPTIVES

- Constitucionals: colors que estan dins el rang de coloracions “normals” però pel pacient són estèticament no agradables. Pel professional no signifiquen cap problema.

- Fàrmacs: com la tetraciclina (antibiòtic; fig 4.21 pag 85) i el PAS o àcid aparaminoslicílic (fàrmac antibuberculós). Si la mare ho pren durant l’embaràs o el nen abans que erupcionin les dents.

POSTERUPTIVES

- Fisiològiques: a causa de l’envelliment. - Càries amelo-dentinària. - Impregnació per colorants procedents del tabac (fig 4.22 pag 85).

5.3 Alteracions del color dental produïdes per la placa

Hi ha 6 causes de descoloració dental que tenen el seu origen en la placa:

- D’origen microbià o Discoloracions cervicals negres (sobretot en dents temporals) o Discoloracions cervicals verdes o Discoloracions cervicals taronja i altres colors

- El tabac: tenyeix la placa - Els colorants alimentaris: tenyeixen la placa - Fàrmacs: com els col·lutoris amb clorhexidina

(ex 9 pag 85 fer-lo a classe)

6. CÀNCER ORAL

El càncer oral afecta generalment als llavis, o la llengua, el pis de la boca o en les glàndules salivals, en el revestiment de les galtes, les genives o el paladar (volta palatina).

La majoria de càncers orals són malignes i tendeixen a disseminar-se ràpidament.

6.1 Causes, incidència i factors de risc

CAUSES:

- Fumar i el tabac està relacionat amb el 70-80% dels casos de càncer oral. El fum i la calor del cigarret irrita la mucosa bucal.

- L’alcohol - Higiene oral i dental deficient - La irritació crònica causada per dents aspres, dentadures postisses o

obturacions.

Alguns casos de càncers orals comencen en forma d’úlceres bucals, o lesions blanques anomenades leucoplàsia.

Cal fer-ne un diagnòstic precoç.

El càncer oral és el 8% de tots els càncers malignes.

Els homes n’estan afectats dues vegades més que les dones (sobretot a partir dels 40 anys).

6.2. Símptomes

Normalment surt una lesió, tumoració o úlcera a la llengua, al llavi o en alguna altra zona de la boca, petita i de color pàl·lid, però també pot ser fosca o decolorada (descolorida).

També pot ser una ruptura profunda i d’extrem dur en el teixit, indolora en fases inicials i quan està avançat pot donar ardor (escalfor) i dolor (pag 87 fig 4.23).

6.2 Diagnòstic

Mitjançant l’exploració del dentista que veu o nota una lesió al llavi, llengua o altra àrea de la boca.

Quan el tumor es fa + gran es pot ulcerar i sagnar; pot donar dificultats a la parla, a l’hora de mastegar o deglutir (sobretot si afecta a la llengua).

6.3. Expectatives (pronòstic)

El 50% de les persones amb càncer oral tractades, poden viure + de 5 anys.

Si no s’ha disseminat i s’ha detectat a temps, el 75% dels malalts es curen.

Normalment el 50% dels casos es diagnostiquen quan ja s’ha disseminat a la gola o al coll.

Normalment se n’adona el dentista en una exploració rutinària o per altra causa.

Si tenim una lesió oral que no desapareix en poc temps cal fer-se una exploració.

6.5 Situacions que requereixen assistència mèdica

Ho sol veure el dentista o higienista en una exploració rutinària o higiene.

Si hi ha lesió a la boca o llavi o tumoració al coll que no marxa en un mes cal visitar el metge.

6.6 Prevenció

Fer-se una exploració dels teixits tous 1 cop a l’any.

Disminuir o evitar el consum de tabac i alcohol.

Practicar una bona higiene oral

Corregir problemes dentals.

Ex 10 pag 87- fer la 1ª part

Pag 89 ex 1 tipus test

Pag 89 APLICACIÓ: ex 2 ja l’hem fet a tema 10

Ex 4 i 7 per casa

Ex 9 per classe o casa

Ex 11 pràctiques a classe similar a ex 0 pag 85.

Pag 90 cas pràctic MI

Pag 91 revista sanitària si hi ha temps sí.