UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL - XTEC · UD2. Sistema Sanitari Espanyol C1.- Operacions administratives i documentació sanitària. 2 • CARACTERÍSTIQUES: – La salut es considera

UD2. Sistema Sanitari Espanyol C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

1

UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL

1. MODELS SANITARIS

• Els sistemes sanitaris són estructures socials complexes, destinades a satisfer les necessitats de la

població en matèria de salut i malaltia.

• Segons la OMS un SS és:

– “Un conjunt d’elements relacionats que contribueixen a la salut en les llars, els llocs de

treball, els llocs públics i les comunitats, així com en el medi ambient físic i psicosocial, i en el

sector de la salut i altres sectors afins”.

• L’organització de cada SS depèn del model teòric vigent en cada país, d’acord amb les motivacions i

valors de la societat que en forma part.

• Els models sanitaris més difosos són 3:

• SISTEMA LLIBERAL o DE LLIURE MERCAT

• SISTEMA SOCIALISTA

• MODEL MIXT

• MODEL BISMARK

• MODEL BEVERIDGE

1.1.1. SISTEMA LLIBERAL

• CARACTERÍSTIQUES

– La salut es considera un bé de consum.

– L’individu paga directament al centre o ho fa a través d’una assegurança.

– L’assistència sanitària es realitza amb medecina privada.

– L’estat només aporta una petita part en programes benèfics per a indigents o programes

públics de beneficència.

– Típic dels EUA

AVANTATGES INCONVENIENTS

Elevada investigació Elevat cost per la societat

Tecnologia avançada Escàs pressupost invertit en medecina preventiva

Alta qualificació del personal mèdic Necessitat de tenir xarxes de beneficència que

atenguin a la gent que no pot pagar.

1.1.2. MODEL SOCIALISTA, ESTATALISTA O D’ASSEGURANCES SOCIALS OBLIGATÒRIES

• Existeix un finançament total mitjançant els pressupostos generals de l’Estat, que garanteix les

prestacions sanitàries a través de quotes obligatòries dels ciutadans.

• Cobertura universal i gratuïta per tota la població.


2

• CARACTERÍSTIQUES:

– La salut es considera un bé tutelat pels poders públics.

– És incompatible amb assegurances privades.

– Només s’ha donat purament en països comunistes (Corea del Nord i Cuba durant el règim)


Desenvolupament de la medecina preventiva

i l’educació sanitària per augmentar la salut

de la població

Aconseguit un nivell de salut, els habitants volen accedir a

mètodes més sofisticats i amb garanties.

L’Estat participa de la salut pública: salut

laboral, atenció a grups vulnerables,...

Els ciutadans, al obtenir-ho tot gratis, no valoren el que

costa la sanitat i la sobre exploten fins que s’acaba per

perdre la beneficència.

1.1.3. MODEL MIXT O SISTEMA NACIONAL DE SALUT

• Coexisteixen:

– Estructura pública finançada pels pressupostos generals de l’Estat.

– Prestació privada.

• Propi dels països de l’Europa Occidental.

• CARACTERÍSTIQUES:

– La Salut és un bé tutelat per l’Estat. El SS es finança amb les aportacions variables dels

treballadors.

– Es basa en la universalitat i l’equitat, donant cobertura universal, gratuïta i completa.

– La prestació privada és opcional. Es realitza mitjançant assegurances privades.

MODEL BISMARK MODEL BEVERIDGE

L’Estat garanteix les prestacions sanitàries a canvi

de quotes obligatòries.

L’estat finança la sanitat pública.

L’estat és l’autoritat sanitària Es descentralitza la planificació i la salut en regions,

comunitats o municipis.

França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Luxemburg i

Holanda

Regne Unit, Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca,

Itàlia, Espanya i Portugal.


Millor control del gasto públic. Elevat cost de les prestacions

Equitat en l’accés als SS

Correcta assignació de recursos

• Actualment s’està intentant introduir nous models de gestió.

2. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC A ESPANYA


3

2.1 DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

• Fins a finals del s. XIX Espanya tenia un sistema sanitari de paos pobre, amb el predomini de sistemes

de beneficencia sota la tutela de la Llei de Beneficència de 1822. aquestes es finançaven gràcies a les

aportacions dels gremis.

• Al desaparèixer els gremis a finals del sigle XVIII i principis de XIX, es van crear les assegurances

laiques per funcionaris i professionals lliure

• L’any 1908 es crea l’Institut Nacional de Previsió, que amb el temps serà l’estructura del sistema de

seguretat social espanyol.

• La Constitució Espanyola de 1978 estableix, en el seu article 43, el dret a la protecció de la salut i a

l’atenció sanitària de tots els ciudadans.

• Des de la implantació de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE) el 1942 fins al traspàs de les

competències sanitàries a les CCAA el 2001, el SS Espanyol ha experimentat una llarga evolució.

• 1962: es promulga la Llei General d’Hospitals i s’estableix la xarxa hospitalària espanyola.

• 1974: es publica la Llei General de Seguretat Social en la que s’actualitza la llei de Bases de la

Seguretat Social.

• 1977: l’estructura administrativa de la sanitat estarà sempre en funció de l’Estat a través del

Ministeri de Treball, Sanitat i Seguretat Social (actual Ministeri de Sanitat i Consum).

• 1978: amb la Constitució Espanyola: s’estableixen els drets a la protecció de la salut i a l’atenció

sanitària per a tots els ciutadans.

• A partir d’aquí, s’inicia la reforma sanitària cap al Sistema Nacional de Salut actual amb la creació el

1986 de la Llei General de Sanitat. El seu objectiu va ser la creació d’un sistema sanitari unificat,

integrat i reorganitzat d’acord amb les necessitats de la població.

• El 2003 amb la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut té com a objectiu la

coordinació i cooperació de les administracions sanitàries públiques, en l’exercici de les seves

competències, per tal de garantir la igualtat i la qualitat en matèria de salut per a tots els ciutadans.

2.2. BASES DE LA LLEI GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (1974)

La llei general de la seguretat social és la base per a la creació del futur sistema sanitari espanyol.

Descriu:

o Règims d’inclusió.

o Acció protectora.

o Entitats gestores.

2.2.1 Règims d’inclusió

• La inclusió de beneficiaris es fa sota dues modalitats:

• R. General: inclou tots els treballadors per compte aliè de la indústria i serveis.


4

• R. Especial: inclou treballadors amb una activitat professional diferent a les anteriors:

treballadors agraris, músics, artistes,... (autònoms)

2.2.2. ACCIÓ PROTECTORA

• S’articula en tres àrees principals:

• En les prestacions destaquen dues situacions: malaltia i accident.

• Les prestacions suposen:

– Pèrdua d’ingressos per a la família.

– Despeses per al sistema de Seguretat Social.

2.2.3. ENTITATS GESTORES

• La Seguretat Social és una assegurança sanitària obligatòria del treballador i la seva família. Atent les

seves necessitats bàsiques en matèria de salut i recolzament financer en cas de malaltia, accident,

mort, jubilació o acomiadament.

• La gestió de la Seguretat Social es realitza a través de les diferents entitats gestores:

– Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

– Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA)

– Institut Social de la Marina (ISM)

– Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO)

– Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS)

• Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

– S’encarrega de la gestió i administració de les prestacions econòmiques (jubilació,

maternitat, incapacitat i assegurança escolar entre altres) i del reconeixement del dret a

l’assistència sanitària.

• Institut Nacional de Gestió Sanitària(INGESA)

– S’encarrega de les prestacions sanitàries de les ciutats de Ceuta i Melilla.

• Institut Social de la Marina (ISM)

– Gestiona, administra i reconeix el dret a les prestacions del règim especial de treballadors del

mar i l’assistència sanitària a aquests i els seus beneficiaris.

• Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO)


5

– Entitat encarregada de la gestió de prestacions complementàries cap a col·lectius de la

tercera edat, col·lectius amb discapacitat i població marginada.

– S’han transferit la major part de les seves competències a les CCAA

• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS)

– S’encarrega d’unificar els recursos financers, custodiar fons, valors i crèdits i realitzar serveis

de recaptació i pagament d’obligacions dels Sistema de Seguretat Social.

3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

Objectiu: unificar la xarxa sanitària per garantir-ne la universalitat i que cobreixi tant l’assistència primària com l’especialitzada i també la farmacèutica.

Format pels: o Serveis de salut de les comunitats autònomes o Serveis privats concertats.

Aquests serveis de salut s’anomenen Serveis Regionals de Salut.

3.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL SNS

• Les principals característiques incloses en la Llei General de Sanitat (14/86) són:

– Atenció Universal

– Igualtat

– Atenció integral de la salut

– Accessibilitat i Desconcentració

– Descentralització

– Drets i deures del ciutadà i dels poders públics

– Participació de la comunitat

– Recursos

– Finançament

• Atenció Universal

– L’assistència sanitària cobreix a tota la població que es trobi al territori, tant nacionals com

estrangers.

Espanyols Espanyols Accés a tots els serveis sanitaris Targeta Sanitària

Individual (TSI)

Estrangers Ciutadans UE Accés als serveis sanitaris públics Targeta Sanitària

Europea (TSE)

No UE Tenen dret al que les Lleis entre el seu

país i Espanya dictamini.

Tots Assistència pública d’urgència

Dones embarassades

Menors 18 anys

Tenen dret a assistència sanitària sigui

quina sigui la seva situació.


6

• Igualtat

• Tothom té dret:

• Mateixes prestacions d’assistència sanitària

• Mateixa qualitat de l'assistència.

• Atenció integral de la salut

• Prioritza programes de:

• Prevenció de la malaltia

• Promoció de la salut.

• Protecció de la salut.

• És millor que esperar que la gent emmalalteixi. Tot i així també realitza activitats per restaurar la

salut.

• Accessibilitat

• L’estructura en regions sanitàries garanteix l’accés dels ciutadans als centres sanitaris.

• Desconcentració

• Redueix la concentració de centres sanitaris en nuclis urbans.

• Descentralització:

• Cada CCAA gestiona els seus propis recursos, per tal de donar un millor servei a la seva població.

• Es defineixen les competències estatals i les autonòmiques a través de les Conselleries de Sanitat .

• Cada CCAA té un Servei Regional de Salut (SRS), a Catalunya s’anomena Servei Català de la Salut

(CatSalut).

• La coordinació entre comunitats autònomes i el MSC es realitza gràcies al Consell Interterritorial de

Salut, format pels consellers de sanitat de cada comunitat i el ministre de sanitat.

• Drets i deures del ciutadà i dels poders públics

• S’estableixen els drets i deures del ciutadà en els articles 10 i 11 de la Llei General de Sanitat.

• Participació de la comunitat

• S’implica a la comunitat en la presa de decisions sobre ús i gestió del SNS.

• Participa en accions de salut comunitària.

• Finançament

• Es realitza mitjançant:

• Cotitzacions a la seguretat social (empresaris i treballadors)

• Aportacions de les CCAA o dels ajuntaments.

• Aportacions a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat.

• Recursos

• Són els mitjans disponibles que permeten el funcionament del SNS. Poden ser:

• Humans: persones que presten serveis en el sistema com metges, infermeres, d’infermeria,

farmacèutics, tècnics sanitaris, veterinaris, zeladors, etc.

• Materials: inclou mitjans físics i els establiments destinats a l’atenció de la salut com centres

de salut, consultoris, hospitals, centres de salut mental,...

• Econòmics: mitjans financers destinats a la despesa sanitària.


7

• Finançament

• Es realitza mitjançant:

Cotitzacions socials Aportacions de treballadors i empreses

Transferències de l’Estat Pressupostos generals de l’Estat

Aportacions de les CCAA i

corporacions locals

Per impostos IRPF, IVA, impostos sobre hidrocarburs, alcohol, tabac,...

Taxes Per prestació de serveis

3.2. PRESTACIONS DEL SNS

ATENCIÓ PRIMÀRIA

Es realitza en els Centres d’Atenció Primària (CAP’s)

ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Es realitza en els hospitals i centres d’especialitats.

ALTRES SERVEIS I PRESTACIONS

Hemoteràpia, diagnòstic i tractament de la infertilitat, diagnòstics prenatal en grups de risc, diagnòstic per la

imatge, laboratori, litotrícia renal, planificació familiar, radiologia intervencionista, radioteràpia i

trasplantaments.

PRESTACIÓ FARMACÈUTICA

Comprèn els medicaments i productes sanitaris.

Està cofinançada pels usuaris:

■ Farmàcia Hospitalària: no té copagament.

■ Receptes Mèdiques: copagament entre seguretat social i usuari.

PRESTACIÓ ORTOPROTÈSICA

Comprèn els elements necessaris per millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient. Inclou productes

sanitaris implantables o no, per substituir total o parcialment una estructura corporal o modificar-la.

TRANSPORT SANITARI

Desplaçament de malalts per causes clíniques, la situació del qual l’impedeixi desplaçar-se amb cotxe

particular, en situacions d’emergència o impossibilitat física de l’afectat.

PRODUCTES DIETÈTICS

Dispensació dels tractaments dietoterapèutics a les persones que pateixin trastorns metabòlics congènits, i la

nutrició enteral domiciliària en pacients que no poden cobrir les sense necessitats nutricionals per situació

clínica, amb aliments d’ús ordinari.

SERVEIS D’INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA.

■ Informació al pacient i familiars sobre drets i deures, en particular sobre el consentiment informat.

■ Tramitació dels procediments administratius que garanteixin la continuïtat del procés assistencial.

■ Expedició d’informes de baixa, confirmació i alta a més d’informes clínics per valorar la incapacitat.

■ Informe d’alta al finalitzar la hospitalització o l’informe de consultes externes.


8

■ Documentació o certificació de naixement, defunció i altres per al Registre Civil.

■ A petició de l’interessat, comunicació o entrega d’un exemplar de la història clínica o de determinades

dades.

■ Expedició d’informes o certificats sobre l’estat de salut que derivin de les altres prestacions sanitàries o

siguin exigibles per disposició legal o reglamentària.

4.ORGANITZACIÓ DEL SNS

• El SNS té 4 nivells organitzatius:

• Ministeri de Sanitat

• Supervisa el SNS i dissenya estratègies per aconseguir igualtat.

• S’encarrega de les activitats de sanitat exterior.

• Legisla productes farmacèutics i la seva producció.

• Garanteix i verifica el compliment de les competències de l’Estat i CCAA en matèria de

salut.

• Sistemes regionals de salut (Comunitats autònomes )

• Planificació sanitària, salut pública i pressupostos.

• Organitza i gestiona l’assistència sanitària.

• Àrees de salut.

• Gestionen els centres de salut de la CCAA en la seva demarcació.

• Gestionen les prestacions i programes sanitaris.

• Zones bàsiques de salut

• Presten serveis d’atenció primària.

4.1. CONSELL INTERTERRITORIAL DE SALUT

• És l’òrgan encarregat de coordinació entre els diferents sistemes regionals de salut i l’administració

central.

• Està format pels consellers de sanitat de les diferents comunitats autònomes i el Ministre de sanitat.

4.2. ÀREA DE SALUT

• Estructures fonamentals del sistema sanitari.

• Responsable de la gestió unitària:

– Dels centres i establiments del servei de salut en la seva demarcació territorial

– De les prestacions sanitàries

– Dels programes que s’hi desenvolupen

• S’hi realitzen activitats a nivell d’atenció primària i secundària.

Primer nivell Segon nivell

ATENCIÓ PRIMÀRIA ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Equips d’Atenció Primària Especialistes

Centres d’Atenció Primària (CAP) Hospitals o centres d’especialitats

• Es delimiten tenint en compte:

• Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants.

• Factors geogràfics.

• Factors socioeconòmics.


9

• Factors demogràfics, epidemiològics, climàtics,...

• Cada àrea de salut es divideix en diferents zones bàsiques de salut (ZBS).

4.3. ZONA BÀSICA DE SALUT (ZBS)

• Són les subdivisions territorials de l’àrea de salut, en què es realitza l’assistència d’atenció primària.

• En cada zona bàsica de salut:

– CAP (Centre d’Atenció Primària) és l’estructura física i funcional sanitària on treballa l’EAP

(Equip d’Atenció Primària)

• Per delimitar les zones es té en compte:

– Accessibilitat (distàncies màximes a recórrer per tenir accés al centre de salut)

– Densitat de població.

– S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants.

– Recursos

– Instal·lacions

5.ORGANITZACIÓ DEL SNS A CATALUNYA o DEL SERVEI REGIONAL DE SALUT (CATSALUT)


10

REGIONS SANITÀRIES

– El territori català no es divideix en àrees de salut sinó en set regions sanitàries.

– Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants.

– Cada regió s'ordena, al seu torn, en sectors sanitaris.

REGIONS SANITÀRIES (Dades 29/1/13)

REGIÓ SANITÀRIA HABITANTS

LLEIDA 366.469

CAMP DE TARRAGONA 595.836

TERRES DE L’EBRE 186.010

GIRONA 843.135

CATALUNYA CENTRAL 516.557

ALT PIRINEU I ARAN 68.652

BARCELONA 4.992.322

REGIÓ SANITÀRIA DE GIRONA

• Inclou set comarques de la província de Girona: Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de

l'Estany, Ripollès i Selva.

• També agrupa alguns municipis del Maresme: Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de

Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera.

ELS SECTORS SANITARIS

– Àmbit on es desenvolupen i coordinen a nivell d'atenció primària i de les especialitats mèdiques:

– Activitats de promoció de la salut

– Prevenció de la malaltia

– Salut pública

– Assistència sociosanitària.

– Estan constituïts per l'agrupació d'àrees bàsiques de salut.

L'ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS)

– És la unitat territorial elemental a través de la qual s'organitzen els

serveis d'atenció primària de salut.

– Formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o

més municipis en l'àmbit rural.

– A cada ABS li correspon un CAP


11

– Es prioritza l’accessibilitat.

– S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants.

6. SANITAT PRIVADA A ESPANYA

• La Llei General de Sanitat reconeix tant el dret dels professionals sanitaris a l’exercici lliure de la professió

com la llibertat d’empresa en el sector sanitari.

• És a dir, tant els professionals sanitaris com les empreses privades poden donar serveis sanitaris

constituint així, l’àmbit d’assistència privada.

• El finançament es realitza mitjançant el pagament que les persones realitzen del seu rebut.

6.1. INSTITUCIONS SANITÀRIES PRIVADES

• L’atenció sanitària totalment privada a Espanya és molt minoritària.

• A Catalunya la major part de l’activitat sanitària privada es realitza a través de companyies asseguradores

(SANITAS, ADESLAS, ASISA, PREVIASA, FIACT, MAPFRE,...) que ofereixen el servei contractant una

assegurança.

• L’assegurat paga una quota (prima) i la companyia emet un contracte de cobertura de riscos i assistència

(pòlissa).

• A més cobertura, més prima.

• Les pòlisses més generalitzades són:

– Prestació d’assistència sanitària: assistència mèdica, quirúrgica o d’hospitalització per malaltia.

– Pòlisses d’assistència dental

– Pòlisses de malaltia: a més d’assistència sanitària es contracta una indemnització pel temps que

s’està malalt.

• Les entitats públiques poden establir concerts amb les privades quan les necessitats assistencials ho

aconsellin.

• Els centres privats que vulguin participar-hi ha de ser prèviament homologats.

6.2. MUTUALITATS OBLIGATÒRIES

• Alguns funcionaris de l’Administració de l’Estat tenen un règim de Seguretat Social separat mitjançant

mutualitats obligatòries:

– MUFACE: Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat.

– MUGEJU: Mutualitat General Judicial

– ISFAS: Institut Social de les Forces Armades.

– MUNPAL: Mutualitat Nacional de Previsió de l’Administració Local.

• Les mutualitats gestionen l’assistència sanitària mitjançant el SNS o concerts amb entitats asseguradores

privades, de manera que el funcionari pot escollir entre les dues opcions.

6.3. MUTUALITATS D’ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS

• Atenen als treballador que han patit un accident de treball o una malaltia professional.

• Gaudeixen de sistemes sanitaris propis (ambulatoris i hospitals que atenen als treballadors).

• Les més importants són: ASEPEYO, MAPFRE, FREMAP, MUTUAL CYCLOPS, MUTUA MONTAÑESA,...


12

7. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

L’assistència sanitària es presta en centres d’atenció primària, d’especialitats i als hospitals.

7.1. ATENCIÓ PRIMÀRIA.

Nivell bàsic i inicial d’assistència sanitària a l’individu i a la població .

L’assistència sanitària es realitza:

o A demanda: sol·licitada directament pel pacient (cita prèvia o urgent).

o De forma programada: s’acorda amb antelació mitjançant la cita prèvia en pacients crònics o en

tractament.

L’assistència inclou:

o Indicació, prescripció i realització de proves diagnòstiques bàsiques i de procediments

terapèutics.

o Tractaments parenterals, cures i cirurgia menor.

o Realització de programes de salut a les ABS de promoció, prevenció i rehabilitació bàsica.


13

o L’atenció a programes específics per grups concrets: atenció a la infància, dones,...

o L’atenció bucodental, mesures preventives i assistencials o tractament de processos aguts.

o L’estudi de problemes de salut de la zona i organització de programes sanitaris.

o Derivació de pacients a l’assistència especialitzada.

o Aquestes prestacions les realitza EAP (Equip d’Atenció Primària), als centres de salut o CAP,

constituint les ABS.

Es realitza en:

o Centres de salut : centres on es realitza l’atenció primària de forma permanent i continuada

(CAP).

o Consultoris locals o rurals: centres sanitaris relacionats amb un centre de salut.

Funcions dels CAP’s:

o Constituir l’estructura física per a les consultes i altres serveis assistencials.

o Emmagatzemar els recursos materials necessaris.

o Facilitar el treball de l’EAP

o Servir com a centre de confluència entre la comunitat i serveis sanitaris.

Tipus de CAP

o CAP I: centre on es presta l'atenció primària bàsica per part de l’EAP.

o CAP II: CAP on es presten les especialitats mèdiques extrahospitalàries i que serveixen de suport i

de referència als CAP’s. Aquest tipus d'assistència està en reordenació, integrant-se en les

consultes externes dels hospitals.

o CAC: Centre d’Atenció Continuada (24h)

o CAP autogestionat: Centre de gestió privada que ofereix un servei públic. L'ICS els proporciona

un pressupost que han de gestionar en funció de les seves necessitats. Els metges s'ocupen de

l'atenció a l'usuari i del finançament i la contractació de nous treballadors, per tal de la gestió de

la sanitat pública .

7.1.1. EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (EAP)

Equip multidisciplinari, format per professionals sanitaris i no sanitaris necessaris per al correcte

funcionament de l’ABS.

L’Equip Bàsic d’Atenció Primària (EBAP) està format per:

o Metges generals o de família

o Pediatres

o Infermers/es

o Treballadors socials

o Auxiliars d’infermeria

o Personal administratiu

Poden haver-hi també: llevadores, farmacèutics i veterinaris.

L’EAP està dirigit pel coordinador mèdic:

o Coordina les activitats

o Estableix les relacions amb altres institucions o serveis.


14

FUNCIONS DE L’EAP

7.1.2. EQUIP DE SUPORT DE L’EAP

Format per personal especialitzat en odontologia, radiologia, farmàcia, veterinària, salut pública,...

Col·laboren en programes concrets, especialment els de prevenció:

TASQUES PERSONAL

Centres i unitats

bàsiques d’orientació

familiar

Tasques de prevenció de MTS,

sexualitat,...

Llevadores i infermer/a i ginecòlegs o

metge de família especialitzat.

Unitats de salut

mental

Programes específics relacionats amb

l’alcoholisme o drogoaddicció.

Psiquiatres i/o psicòlegs i infermer/a.

Unitats de

psicoprofilaxi

obstètrica

Informació sanitària a embarassades,

preparació pel part,...

Tocoginecòlegs, psicòlegs, llevadores,

treballadors socials i auxiliars

administratius.

7.2. ATENCIÓ ESPECIALITZADA.

• Compren activitats assistencials, de diagnòstic, terapèutiques i de rehabilitació i cures, així com la

prevenció, promoció i educació sanitària.

• Inclou:

– Assistència especialitzada en consultes (oftalmològiques, endocrinologia, cardiologia,...)

– Assistència especialitzada en hospital de dia.

– Hospitalització en règim d’internament

– Recolzament a l’atenció primària en altes hospitalàries.


15

– Indicació i realització de procediments diagnòstics i terapèutics.

– Atenció pal·liativa.

– Atenció a la salut mental.

– Rehabilitació.

8. ELS HOSPITALS

• La llei General de Sanitat:

Cada àrea de salut o regió sanitària tindrà com a mínim un hospital general.

• Hospital: establiment encarregat tant de l'internament clínic dels pacients com de l'assistència

especialitzada i complementària de la zona d'influència.

• Hi accedirem prèvia derivació per part dels CAP's o urgència.

8.1. FUNCIONS

• Funcions:

ASSISTENCIAL:

Presta assistència a la població de referència que li correspon.

DOCENT:

Garanteix la continuïtat i perfeccionament dels coneixements i tècniques professionals.

Un hospital serà universitari quan està adscrit a una universitat i està autoritzat per impartir

formació específica.

INVESTIGADORA:

Desenvolupen línies d'investigació que permetin avenços en assistència i cures de salut.

8.2. TIPUS

CRITERIS CLASSIFICACIÓ

FINALITAT ASSISTENCIAL GENERAL o NO ESPECIALITZAT: assistència en les àrees de Medicina, cirurgia,

obstetrícia, ginecologia i pediatria.

ESPECIALITZAT: assistència centrada en determinats processos patològics:

pediàtrics,psiquiàtrics, oncològics,...

DEPENDÈNCIA

PATRIMONIAL

PÚBLICS: depenen de les administracions públiques

PRIVATS: Depenen d’entitats privades.

TIPUS DE PACIENT AGUT: d’estància curta

CRÒNIC: d’estància mitjana o llarga.

ÀMBIT D’ACTUACIÓ LOCAL O COMARCAL: el seu àmbit d’actuació és una comarca.

D’ÀREA: El seu àmbit d’actuació és l’àrea de salut.

REGIONAL: El seu àmbit d’actuació és la CCAA

El CatSalut garanteix l'atenció hospitalària a través de:

o La XHUP, la xarxa hospitalària d'utilització pública

o Recursos d'atenció sociosanitària


16

o Recursos d'atenció psiquiàtrica i de salut mental.

Als hospitals pots trobar:

o Serveis mèdics d'internament

o Serveis quirúrgics

o Consultes externes (proves prèvies a intervencions o de seguiment dels pacients).

o Serveis d'urgències

Segons les seves característiques, els hospitals de la XHUP es classifiquen en 4 tipus:

Hospital general bàsic

o Dóna resposta completa als requeriments habituals de la població.

o Tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre aquelles patologies que no requereixen

un grau d'especialització important.

o Ex: comarcal de Blanes, hospital de Figures, d’Olot,...

Hospital de referència

o Resol pràcticament la totalitat dels problemes de salut, excepte aquells que requereixen recursos

tecnològics d'alt nivell o una pràctica altament especialitzada.

o Ex: Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, Hospital de Calella,…

Hospital d'alta tecnologia

o Disposa de supraespecialitats i de noves tecnologies diagnosticoterapèutiques.

o Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de referència.

o Ex: Hospital de Bellvitge, hospital de Sant Joan de Déu,...

• Hospital lleuger

Apropa l'atenció especialitzada i urgent a la població en un projecte basat en l'accessibilitat i la resolució, i

potencia la integració amb l'atenció primària de salut.

Realitza:

Consultes d'atenció especialitzada

Hospital de dia

Cirurgia ambulatòria

Urgències

Diagnòstic per la imatge i proves complementàries

Administració i serveis generals

Ex: hospital lleuger de Cambrils.

9. ORGANITZACIÓ HOSPITALÀRIA

• L’estructura fonamental contempla:


17

GERÈNCIA HOSPITALÀRIA

• Representa la màxima autoritat i responsabilitat de l’hospital.

• El director gerent:

• Programa i dirigeix el funcionament de l’hospital

• Coordina els altres 3 directors (mèdic, d’infermeria i de gestió i serveis generals)

• Representa l’hospital

• De gerència en depenen directament:

• Servei d’admissió i documentació clínica

• Informàtica

• Control de gestió

• Anàlisi i planificació

• Assessoria jurídica

• Formació contínua

DIVISIÓ MÈDICA

• El Director Mèdic és l’encarregat de:

• Direcció, supervisió i avaluació del funcionament dels serveis mèdics.

• Direcció, supervisió i avaluació dels serveis de qualitat d’assistència, docència i investigació.

• Realitzar les funcions de director gerent en la seva absència o ser-ho en hospitals petits.

• En funció de l’hospital pot ser necessària la creació de subdivisions mèdiques: cirurgia,

ginecologia,...

• En depenen els següents serveis o unitats:

• Medicina

• Cirurgia

• Ginecologia i obstetrícia

• Pediatria

• Serveis especials d’hospitalització (hospital de dia i hospitalització a domicili)

• Serveis centrals (serveis comuns a les diferents especialitats: laboratori, diagnòstic per la imatge,

farmàcia, anatomia patològica, medicina preventiva, hemodiàlisi, banc de sang, rehabilitació,

litotrícia i medicina física i electrofisiologia.

• Altres serveis.


18

DIVISIÓ D’INFERMERIA

• El director/a d’infermeria s’encarrega de:

• Dirigir, coordinar i avaluar el funcionament dels serveis i unitats d’infermeria

• Poden existir subdireccions d’infermeria.

• La seva estructura bàsica és la unitat d’infermeria (equip d’infermeria dirigit per un supervisor)

• Compten amb diferents espais per realitzar les seves funcions:

• Sala d’hospitalització

• Lavabos i banys assistits

• Control d’infermeria

• Sala d’exploració

• Quiròfans

• Urgències

• Consultes externes,...

DIVISIÓ DE GESTIÓ I SERVEIS GENERALS

• D’aquesta divisió en depenen:

• Gestió econòmica

• Gestió administrativa de personal

• Gestió política de personal

• Subministrament i magatzems

• Hostaleria

• Manteniment i obres

• Ordre intern de seguretat

• Presta suport administratiu i tècnic específic i de serveis generals a les altres divisions.

• El director de gestió s’encarrega de:

• Dirigir, coordinar i avaluar els serveis i les unitats que la integren.

• Pot requerir l’existència de subdireccions de gestió.

9.1 ORGANITZACIÓ DEL PERSONAL

• El model es basa en el que va establir l’INSALUD per als seus hospitals (RD 521/1987, 15 d’abril).

• Es tracta d’un sistema jeràrquic, és a dir, el personal està organitzat en nivells creixents en funció de la

responsabilitat o coordinació.

• DEPARTAMENTS O ÀREES: integren i coordinen serveis afins. Ex: àrea de consultes externes,

d’administració,...

• SERVEI: es refereix a un determinat camp. Ex: servei de radiologia, pediatria,...

• SECCIÓ: unitats bàsiques formades per mitjans materials i humans que realitzen una especialitat

concreta. Ex: Secció de nounats, TAC,...

• UNITATS: part més petita d’una secció. Ex: unitat de cures intensives,...

• Dins el personal existeixen diferents categories per al:

• Personal facultatiu

• Director/a mèdic

• Sotsdirector/a mèdic

• Cap de àrea/servei

• Cap de secció/unitat

• Metges adjunts o facultatius especialistes adjunts (FEA)


19

• Metges interns i residents (MIR), metges en període de formació com a especialistes.

• Personal no facultatiu

• Director/a d’infermeria

• Sotsdirector/a d’infermeria

• Supervisor/a d’àrea funcional

• Supervisor/a d’unitat

• Infermer/a

• Tècnic de grau superior (anatomia patològica, documentació sanitària,...)

• Tècnic de grau mig (Auxiliar d’infermeria, farmàcia,...)

PERSONAL SANITARI

Inclou personal amb titulacions i funcions relacionades amb activitats en el camp de salut.

• Personal facultatiu:

• Titulats superiors.

• Metges, farmacèutics, psicòlegs, químics,...

• Personal no facultatiu:

• Diplomats i tècnics.

• Infermers, auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes, llevadores, podòlegs, tècnics superiors,...

PERSONAL NO SANITARI

Inclou personal amb titulacions i funcions no directament a les cures de la salut.

• Personal tècnic titulat:

• Titulats superiors i mitjans amb treballs específics: enginyers, economistes, assistents

socials,...

• Personal d’ofici:

• Realitzen un ofici: paletes, calefactors, fusters, lampistes, electricistes, cuiners, mecànics,

pintors,...

• Personal de serveis especials:

• Treballadors que realitzen funcions en serveis complementaris de la institució: telefonistes,

administratius, governantes, auxiliars administratius,...

• Personal subaltern:

• Resta de treballadors de l’hospital: zeladors, conserges, porters, ...

9.2. SERVEIS HOSPITALARIS

Els serveis que ofereixen els hospitals es solen classificar en:

– Serveis clínics

– Serveis especials d’hospitalització

– Serveis auxiliars de diagnòstic

– Serveis auxiliars de tractament

– Serveis d’hostaleria

– Altres

Serveis clínics

Inclou:

• Serveis mèdics: inclou totes les tècniques de tractament relacionades amb: nefrologia,

neurologia, oncologia, reumatologia,...


20

• Serveis quirúrgics: inclou totes les tècniques en que s'utilitzen procediments quirúrgics: cirurgia

digestiva, neurocirurgia, cirurgia ortopèdica, urologia, traumatologia,...

• Serveis mixtos: inclou especialitats que engloben tractaments mèdics i quirúrgics:

otorinolaringologia, ginecologia i obstetrícia, dermatologia, oftalmologia,..

Serveis especials d’hospitalització

• No en disposen tots els hospitals.

• Inclou:

– Hospital de dia

– Hospitalització a domicili.

Serveis auxiliars de diagnòstic

Serveis que faciliten el diagnòstic de malalties per a les diferents especialitats mitjançant diferents

tècniques.

Inclou:

• Laboratori d'anàlisis clíniques: processa i estudia mostres de fluids corporals com la sang, orina,

sèrum, femta,…

• Anatomia patològica i citologia: processa i estudia mostres de teixit i cèl·lules orgàniques. Inclou la

necròpsia.

• Diagnòstic per imatge: realitza els seus estudis amb imatges obtingudes per diferents tècniques com

poden ser radiografies, ecografia, endoscòpia, TAC, RMN, …

• Electrofisiologia mèdica: realitza els estudis mitjançant anàlisis de l’activitat elèctrica:

electrocardiograma (ECG), electroencefalograma (EEG), electromiograma (EMG),...

Serveis auxiliars de tractament

Inclou totes les àrees que serveixen com a suport al tractament:

• Diàlisi

• Farmàcia

• Dietètica

• Hemoteràpia i banc de sang

• Medicina física i rehabilitació

• Radioteràpia.

• Serveis d'hostaleria

Inclou totes les àrees que ajuden a fer més còmode l’estada del pacient al centre hospitalari:

• Bugada: rentar, planxar,...

• Neteja

• Magatzems

• Alimentació

• Altres serveis

Inclou tots els serveis complementaris necessaris per recolzar i complementar les activitats assistencials:

• Servei d’Admissió i Documentació Clínica (SADC): s’encarrega de l’admissió dels pacients, arxiu clínic

i la informació.

• Servei d’informàtica: s’ocupa del manteniment del sistema informàtic.

• Medecina preventiva: actua sobre les dependències i el personal sanitari per prevenir factors nocius

per a la salut.


21

• Servei de salut laboral: s’ocupa de les condicions de treball dels treballadors de l’hospital:

ergonomia, malalties de treball,...

• Manteniment: inclou la conservació i reparació de les infraestructures hospitalàries com la

calefacció, aire condicionat, electricitat,...

Documents

UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL - XTEC · UD2. Sistema Sanitari Espanyol C1.- Operacions administratives i documentació sanitària. 2 • CARACTERÍSTIQUES: – La salut es considera