TOT Girona 40 · Maig - Juny 2014

PORTADA040TOTGir.qxd:Maquetación 1 17/4/14 15:58 Página 1



EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL

C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

Tel. 972 406 112 (matins) · Fax 972 244 738

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós

Directora comercial: Emma Parra

Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez

Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura

i Francesc Solà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló,

Gemma Vidal

Fotografia: Toni León i Fotolia

Foto portada: Toni León

Impressió: Rotimpres

Distribució: Tot Girona

Dipòsit legal: GI-351-2010

TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels

articles ni comparteix necessàriament les opinions que

hi apareixen signades. Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant al

972 406 112 (matins).

SumariCIUTAT6 La Devesa

El reivindicat gran parcurbà de Girona

CULTURA36 Mòmies egípcies

Exposició a La Fontanad’Or, a CaixaForum Girona

MODA I BELLESA102 Flors i exostisme tribal

Moda que parla francès imassai

GASTRONOMIA116 Aromes botànics

De la ratafia a la cuinade les flors

5 Editorial

6 Ciutat

36 Cultura

46 Empresa

58 Platja d’Aro

66 Salut

84 Casa i Decoració

102 Moda i Bellesa

116 Gastronomia

130 Fitxes de Restaurant

Edicions LocalsBaix Empordà, SL

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE GGIIRROONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE TOT GIRONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

o truqueu al telèfon 972 406 112

Entitat Oficina D.C. Número de compte

040TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/4/14 09:12 Página 8

La Devesa es planteja sempre com la gran assignatura pendent

de Girona. Com si la seva sola presència, allà, la seva existèn-

cia, no fos prou important per a la ciutat; tothom li busca usos

més enllà de la seva funció de pulmó verd, d’espai natural a

dins la ciutat, de frontera amable amb el Ter, el Güell i, a més

distància, amb l’Onyar, amb qui té una relació cada cop menor.

Si la Devesa no existís, caldria inventar-la. I, llavors, qui sap si ja

seria impossible. Avui mateix costa imaginar aquell espai, ai-

guabarreig de tres dels quatre rius de Girona sense una devesa

de plàtans, començats a plantar el 1808, durant la invasió na-

poleònica, però que va començar a agafar l’actual fesomia a

partir de la segona meitat del segle XIX.

Entenem que falta posar-hi ordre, per fer compatible l’arbreda

de plàtans amb l’activitat de les persones que volen gaudir de

l’espai. Compartim aquella idea de drets i deures de la Devesa,

establerts en aquell avantplà d’usos de l’espai i de gestió de

l’arbrat, elaborat el 2008 per Narcís Motjé, autoritat mundial

en plàtans i principal especialista en la Devesa. Entenem que

s’ha de procurar el rec dels arbres i que cal manteniment; per

la qual cosa fa falta una dotació econòmica anual per garantir-

ho.

El Pla Especial, que és en fase de redacció, permetrà l’Ajunta-

ment tenir la força juridica per fer-hi tot allò que es van definir

en el seu moment en el Pla d’Usos. D’activitat ja en va tenir: La

Rosaleda, el club d’hípica, el club de tir, la piscina i la pista d’at-

letisme i camp de rugbi del GEiEG. La necessitat d’usos actuals

són molt diferents; ha de ser l’espai que enllaci la natura salvat-

ge de les ribes del Ter amb l’urb.

El que no es pot dir és que no hi va gent. N’hi ha que cada dia hi

passeja o hi fa esport. I els dimarts i els dissabtes hi ha mercat.

Segons dades de l'Ajuntament de Girona, cada setmana més

d'11.400 persones hi van per anar al mercat i comprar a algun

dels 204 marxants que hi paren el dimarts, i en les 221, dels

dissabtes. I per Fires, hi passa tota la mainada de Girona, del

bisbat i de més enllà. I l’Auditori-Palau de Congressos o Fira de

Girona. I els jugadors de botxes els diumenges. I els centenars

de cotxes que aparquen cada dia al vial perimètric.

El problema és, potser, que hi va massa gent, però no pas a

gaudir de la Devesa com a parc, i el que fa falta és que la Deve-

sa sigui un veritable parc urbà per a la ciutat, un gran parc-pul-

mó, un indret on gaudir de la natura, ben connectat amb les ri-

bes del Ter. Ha de tendir a ser un lloc contemplatiu del gaudi de

la naturalesa domada i monumental d’una de les platanedes

més importants del món.

La Devesa, assignaturapendent?

Editorial


La Devesa,paradís retrobatLa ciutat vol acostar-se cada dia més al parc

CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI


Salvador Garcia-Arbós

a Devesa marca del rit-

me de l’any: els brots

verds del despertar de

la primavera; la verdor intensa

de l’estiu; la caiguda de la fulla i

les branques despullades pas-

sat Fires. Però també marca el

ritme del polític i, fins i tot, del

periodístic. És un tema recur-

rent.

Aquest antic aquest espai de

ribera assoleix el seu màxim

esplendor el mes de maig, co-

incidint amb Girona, Temps de

Flors, el moment més intens de

projecció universal de la ciutat,

de quan els principals mitjans

de comunicació del planeta re-

comanen aquest festival de pri-

mavera i el situen entre els mi-

llors del món.

La Devesa és el balcó de la ciu-

tat al Ter, un riu que marca el

caràcter de la ciutat, però que

és mirat de lluny i amb respec-

te. El Ter i la ciutat ha cohabi-

tat; abans de la regulació del

riu amb les preses de Susque-

da i Sau, i en menor mesura del

Pasteral, aquest riu era un mal-

decap per a la ciutat, quan s’a-

liava amb l’Onyar. Un mur el va

separar de la Devesa i ara l’al-

calde, Carles Puigdemont,

anuncia l’enderrocament d’a-

quest mur, per naturalitzar les

ribes del Ter pel costat del

parc. “Volem que una continu-

ïtat natural del riu cap a la De-

vesa.”

De moment, l’Ajuntament ja

enllesteix la urbanització del

passeig de la Devesa, des de la

plaça de la Sardana fins a l'en-

troncament amb al carrer de

Joaquim Vayreda. Aquest es-

pai, concebut com un passeig

de vianants ha estat pensat

com a connector entre la ciutat

i alguns dels equipaments es-

portius, culturals i comercials

de la zona.

Tot plegat són passos per cor-

regir la gran assignatura pen-

dent de Girona.

De totes les accions, la més im-

portant és el Pla Especial de la

Devesa, que ha de ser l’instru-

ment que que ha de donar for-

ça jurídica per poder desenvo-

lupar tots els usos definits en el

Pla d’Usos.

L’Ajuntament ja té al cap el re-

plantejament del vial perimè-

tric, on avui s’hi han definit bé

les zones d’aparcament, i ja

s’ha limitat. a dimarts i dissab-

tes, l’accés dels cotxes a esta-

cionar a la zona arbrada. D’al-

tra banda Puigdemont té clar

que tard o aviat, el mercat hau-

rà de marxar del mig de la zona

arbrada, i que també s’haurà

de replantejar el palau de fires.

Hi ha un debat etern sobre la Devesa com a parc urbà, sobre quins usos ha de tenir, sobrequins serveis han de desaparèixer i sobre com s’ha de mantenir aquesta massa arbrada, iper aixo ja es redacta el Pla Especial i s’enllesteix el passeig uneix el parc amb la ciutat

LL’Ajuntament té clarque el mercat hauràde deixar la zonaarbrada i que la Firahaurà de marxar

LA DEVESA CIUTAT


8 I TOT Girona Maig-Juny 2014


La Devesa ha estat sempre

l’espai reivindicat pels gironins,

ocupat i desocupat, usat i

abandonat. I, sobretot d’ençà

del darrer quart del segle XX,

ha estat un espai que tothom li

ha cercat un ús.

1400-10 Primeres referències

escrites de concessions per a

la plantació d'arbres en els ter-

renys al·luvials situats en la

confluència dels rius Ter, Onyar

i Güell.

1423-24 La reina Maria Victòria

i el rei Alfons V cedeixen a la

ciutat part dels terrenys de les

ribes del Ter, amb la finalitat

que serveixin de font d’ingres-

sos per compensar els danys

ocasionats per les riuades i

també com a protecció natural

contra aquestes.

1510 El rei Ferran el Catòlic

transfereix definitivament totes

les terres de les vores del Ter

que encara pertanyien a la reia-

lesa.

1535-36 Els aiguats són impor-

tants i es fan obres de protec-

ció sobre el riu Ter.

1623 Es continuen les obres de

protecció dels aiguats coinci-

dint amb les inundacions im-

portants de la ciutat.

1643 S'inicien els treballs de

construcció de la Presa dels In-

glesos entre Salt i Santa Eugè-

nia utilitzant terrenys de parti-

culars al voltant del recinte de

la Devesa.

1710 Una nova inundació obliga

a obres de reparació del balu-

art de la «Lunette de Bournon-

ville», situat a la Devesa.

1758 Concessió d'una tala im-

portant d'arbres per utilitzar la

fusta en la reparació d'edificis i

molins.

1763 Una nova inundació, que

suposa una altra concessió per

tallar arbres, uns 500 peus de

pollancres i àlbers.

1767 Primera referència escrita

del terme «Devesa».

1777 L'inventari d'una inspec-

ció de monts realitzada a la De-

vesa compta 8.700 arbres (po-

llancres i àlbers).

1789 El cronista Francisco de

Zamora visita Girona i escriu:

«Fuimos a ver el paseo arbola-

do que hay a las orillas del Ter,

el cual será en verano bastante

divertido». Queda així constàn-

cia del seu ús recreatiu.

1794 Primera tala d'arbres per

necessitats de defensa militar

amb motiu de la Guerra amb

França.

1806-07 Replantació amb po-

llancres i àlbers.

1808-09 Tala total prèvia als

setges de Girona per l’exèrcit

napoleònic.

1810-14 Ocupació napoleònica.

Els francesos manifesten una

gran dedicació al parc proce-

dint a la replantació d'arbres, a

l'embelliment i cura dels pas-

seigs i reconstruint el pont del

riu Güell que servia d'accés des

del casc urbà.

1811 S'inicia la plantació d'ar-

bres basant-se en projectes

concrets sobre cartografia ac-

tualitzada.

Plantació de més de 300 po-

llancres.

1820 Primer disseny i planta-

ció a la part est dels jardins.

La cronologiade la Devesa

La història de la Devesa arranca el segle XVamb escadusseres referències escrites. I esmultipliquen a partir de final del segle XX

LA DEVESA CIUTAT




LA DEVESA CIUTAT

1826 Es construeix un portal

d'entrada al passeig central.

1837 L'Ajuntament aprova l'ex-

tinció dels contractes d'arren-

dament per a hortes concedits

a la Devesa. Es faran servir per

a la pastura i l’aprofitament de

la fusta.

1850 Construcció del primer

pont de la Barca, passera que

creuava el riu per la Devesa i

comunicava la ciutat amb el

marge esquerre del Ter.

1859 Reforma general de la De-

vesa a càrrec de Martí Sureda i

Deulovol. Disseny de l’ordena-

ció actual en passeigs, avingu-

des i jardins. Plantació dels plà-

tans. Consolidació del jardí.

1860 Amb motiu de la victòria

espanyola a Tetuan s'ordena el

Camp de Mart, gran esplanada

de la Devesa que ja s'utilitzava

per a pràctiques i parades mili-

tars i que es constitueix en un

dels elements definitoris del

parc.

1862 La via del tren arriba a Gi-

rona i es construeix un terraplè

que durant molts anys signifi-

carà un obstacle per a la inte-

gració de la Devesa a la ciutat.

Es construeix una passera de

fusta al riu Güell, que facilita

l'accés fins al parc.

1865 Construcció d'un sortidor

i d'una plataforma per a mú-

sics al passeig central.

1869 Un edicte municipal pro-

hibeix la presència de ramats

pasturant a la Devesa. La Deve-

sa passa a ser exclusivament

parc, passeig i jardí.

1873 L'enginyer de camins To-

màs Carreras fa un plànol de-

tallat del parc. La Devesa ja té

l’estructura actual, amb els

seus tres elements principals:

els passeigs, el jardí i el Camp

de Mart.

1882 Primera menció escrita

dels plàtans en la memòria de

visita del catedràtic de silvicul-

tura

Primitiu Artigas, que els atribu-

eix una edat aproximada de 30

anys.

1890 Creació d'un segon jardí

interior al costat del primer.

1897 Construcció de la plaça

de Braus en el límit sud del

parc i extensió del parc fins a

l'entrada d'aquesta.

1898 Construcció de la porta

d'entrada als jardins. Autor:

Martí Sureda i Vila.

1901 Primera actuació d'obra

pública sobre el traçat de la

carretera Nil al seu pas per la

Devesa.

1925 Urbanització dels acces-

sos a la Devesa.

1926. Construcció de l'edifici

del rellotge per a personal de

vigilància, serveis sanitaris, pú-

blics i arbitris. Autor Ricard Gi-

ralt i Casadesús.

Construcció del Pont de la Bar-

ca.

1927 Construcció de la carrete-

ra que secciona la Devesa.

En honor del rei, el passeig

central rep el nom oficial de

passeig d'Alfons XIII per com-

memorar el 25è aniversari de

la seva coronació.

1931 Ampliació de la carretera

Nil en el recinte de la Devesa.

1934 Construcció de la piscina

municipal. Autor: Ricard Giralt i

Casadesús. Serà la primera

gran edificació esportiva al re-

cinte del parc.

1940 Es produeix una de les

inundacions més fortes del

nostre segle. Origina grans

desastres a la Devesa. El pont

del riu Güell d'accés al parc

queda destruït.

1942 Construcció de l'Estadi

del GEiEG al Camp de Mart.

1943 Per decret del Ministeri

d'Educació i Ciència la Devesa

és declarada «Jardí Artístic Na-

cional».

1947 S’enderroca l’antic Balu-

ard de Bournonville per cons-

truir-hi el Firal del Bestiar; fins

aleshores, el mercat s’havia ce-

lebrat a la plaça Calvet i Rubal-

cava i a la llera de l’Onyar.

1950 Construcció de les ins-

tal·lacions de la Societat Hípica

de Girona.

1953 Construcció del Firal del

Bestiar i demolició del baluart

de la «Lunette de Bournonvi-

lle».

1960 Les Fires es fan per pri-

mera vegada a la Devesa.

1963 Construcció del Restau-

rant «La Rosaleda», que repre-

senta la demolició d'un dels

dos edificis d'entrada als jar-

dins interiors. Autor: Joan Gor-

dillo i Nieto.

Construcció del pantà de Sau.

1964 Construcció del Centre

d'Informació Hotelera. Autor:

Joan Bosch i Agustí.

1965 Construcció d'un pavelló

d'esports amb motiu dels jocs

de la FISA amb la conseqüent




LA DEVESA CIUTAT

tala d'un nombre important

d'arbres. Aquest pavelló estava

situat en el lloc que actualment

ocupa la Fira de Girona.

1966 Construcció d'un habita-

ge per al jardiner al recinte dels

jardins.

Transvasament d'aigua del Ter

a Barcelona. Canalització de

l'Onyar.

1968 Construcció del pantà de

Susqueda. Desviació del riu Gü-

ell al seu curs actual.

1973 S'eleva la via del tren i

desapareix el terraplè que su-

portava la via. S'elimina

una barrera física, però

no s'avança en la in-

tegració del parc i

la ciutat.

1975 Primer

estudi sobre

el problema

sanitari de

l’arbreda de

la Devesa

e l a b o r a t

per Narcís

Motjé i Sur-

roca a ins-

tàncies dels

col·legis pro-

fessionals de

Girona.

1976 Campanya

«Salvem la Devesa»

organitzada per l'Assem-

blea Democràtica d'Artistes

de Girona amb el patrocini dels

col·legis professionals de la

provincia.

1986 Aprovació del «Pla Espe-

cial de Protecció i Ordenació

del Parc de la Devesa i el seu

entorn».

1987 Passat Fires comencen

les obres del nou Palau de Fi-

res, per la qual cosa van ser ta-

llats vint plàtans i una vintena

més, trasplantats als vivers

municipals. Les obres del futur

pavelló firal es van pressupos-

tar en 440milions de pessetes.

1988. El pavelló municipal de la

Devesa deixa d’acollir esports

el mes de maig. El mes de juny

se n’enderroca una part, per in-

tegrar-lo al futur Palau de Fires.

Estrena del nou Palau de Fires

de Girona a la Devesa; tot i això,

la Fira de Mostres continuarà

ocupant la Devesa per molts

anys.

1990. El 13 de juliol s’inaugura

el bar-terrassa de la Devesa

Quiosc M. Lamar-

que. És

el pri-

mer local

nocturn a la Devesa, la pri-

mera de les veles, a les quals

tothom dirà carpes, que am-

bientaran les nit de la Devesa

durant uns quants estius.

1991 Es realitza la cartografia

digitalitzada del parc com a ba-

se de diagnòstic.

1992 S'aprova el «Pla Especial

de Protecció del Ter», aquest pla

afecta parcialment la Devesa.

1993 El 27 de març s’inaugura

la variant de la N-II de Girona,

per la qual s’allibera el trànsit

de 17.000 vehicles diaris, que

contribuiran a descongestionar

el trànsit pel centre de Girona,

especialment per la Devesa.

Inauguració del Centre d'Edu-

cació Ambiental de l'Ajunta-

ment de Girona a la Devesa.

S’integren 8000 metres qua-

drats de l’hípica.

Desembre Enderrocament de

Piscis

1995

El dissabte 6

de maig els tractants i ra-

maders van celebrar al Firal de

la Devesa l’últim mercat amb

bestiar viu.

La següent sessió ja es va cele-

brar a la Llotja de Contractació,

situada al Palau de Fires.

El dilluns següent es va ender-

rocar.

Això va marcar l’inici de realit-

zació del projecte d’urbanitza-

ció dels accessos a Girona pel

sector de la Devesa.

1996 El dissabte 11 de maig,

amb motiu de l’exposició de la

41a edició de Girona, Temps de

Flors, entra en servei el nus de

comunicacions de la Devesa,

pel qual desapareix el recinte

del mercat del bestiar.

El mes d’agost entra definitiva-

ment en servei, els arbres més

propers a la calçada queden

afectats per les tasques d’asfal-

tat.

Es decideix que el vial perime-

tral de la Devesa, amb un nou

pont que s’ha de construir, no

esdevingui una variant, per la

qual cosa es tallaran els acces-

sos.

1997 El dissabte 28 de

juny es trasllada el

mercat setmanal

dels dimarts i els

dissabtes des

de la zona del

Güell fins a la

Devesa. Des-

prés de

molts estira

i arronsa,

els mar-

xants ac-

cepten.

El mes de ju-

l iol es co-

mença a en-

derrocar les

instal·lacions del

GEiEG.

1998 Redacció de l’a-

vantplà d’usos de la De-

vesa i de protecció de l’ar-

brat, redactat, a iniciativa prò-

pia, per Narcís Motjé, que va in-

cloure-hi uns drets i uns deures

de l’espai.El març s’enderro-

quen les grades de l’antic esta-

di d’atletisme i rugbi del GEiEG

a la Devesa. L’espai de l’antic

camp d’esports queda integrat

definitivament a la Devesa.

Paral·lelament, l'Ajuntament de

Girona va ha construir una nova

tanca, amb la base de formigó i

amb ferro imitant les fulles dels

plàtans de la Devesa, per deli-

mitar la piscina i la zona espor-

tiva municipal que queda en

aquest espai.



LA DEVESA CIUTAT

2001 Construcció de l’Auditori-

Palau de Congressos.

2006 El 26 de maig es fa l’es-

trena popular de l’Auditori-Pa-

lau de Congressos, sobre una

superfície de 10.000 metres

quadrats en l’extrem oest de la

Devesa, amb un cost de 18 mi-

lions d’euros i amb molt s anys

de retard. El dissabte 27 es va

fer la inauguració oficial.

2007 L’equip de Govern de Gi-

rona anuncia la construcció

d’un pavelló d’esports a la De-

vesa. La forta oposició ciutada-

na, especialment dels veïns, fa-

rà que tres anys més tard es

desestimi el projecte.

L’Ajuntament construeix un

edifici de serveis vinculat al

mercat setmanal, als antics

vestidors de l’estadi de la Jo-

ventut.

2008 El mes de maig comen-

cen les obres del TAV al seu pas

per Girona, que preveuen que

el túnel del tren d’alta velocitat

passi per sota la Devesa.

2010 L’ACA no deixa treure el

mur de la riba del Ter a la deve-

sa, pel risc de riuades.

S’aprova definitivament el pla

d’usos de la Devesa, que pre-

veu concentrar les activitats en

els espais més oberts.

L’Ajuntament retira definitiva-

ment el projecte del polèmic

pavelló de la Devesa.

2011 Entre els mesos de març i

abril la tuneladora Gerió fa el

túnel del TAV forada per sota la

Devesa.

El camp de tir de la Devesa és

enderrocada, després de la

construcció d’una nova galeria

en una parcel·la de 5.050 me-

tres quadrats cedida per l’Ajun-

tament al polígon Torroella-

Nestlé.

En l’espai desocupat s’hi va

ampliar la zona d’espai verd i

l’àrea de pícnic.

2012 Últim any amb les veles

d’estiu a la Devesa.

2013 L’Oficina Municipal d'Es-

colarització (OME) es trasllada

de la Devesa al Barri Vell.

El 20 de maig es constitueix la

taula per a la definició del nou

Pla Especial de la Devesa amb

la participació de represen-

tants de l’associació de veïns

de la Devesa, de l’Associació de

Naturalistes de Girona, dels

col·legis professionals d'arqui-

tectes, enginyers i aparelladors

i del Gremi de Promotors i

Constructors.

Poc abans de Fires, Adif enlles-

teix la sortida d'emergència del

túnel del TAV, després de qua-

tre anys d'obres al parc de la

Devesa.

2014 El mes de febrer, l’alcal-

de, Carles Puigdemont, anun-

cia la intenció de l’Ajuntament

de convertir la Devesa en un

parc sense cotxes; de moment

s’ha limitat als dies de mercat.

Per afavorir l’aparcament en la

meitat de vial perimetral de la

Devesa que arranca al pont de

la Barca, on hi caben prop de

dos-cents turismes, es va can-

viar la distribució del mercat

bisetmanal: les parades de frui-

ta continuaran ocupant el pas-

seig de la Sardana, i la meitat

del vial perimetral que surt de

l’Auditori.

El mes de març les associa-

cions de veïns de la Rambla i

Argenteria, Bonastruc i Figue-

rola, i Barri Vell i Sant Feliu es

van adherir a les demandes de

l'associació de veïns de la De-

vesa-Güell perquè s’aturi la de-

gradació del parc i s’actuï amb

urgència per millorar aquest

espai, una trentena d’anys des-

prés de presentar-se el pla es-

pecial de la Devesa.




ENTREVISTA LA DEVESA CIUTAT

“La Devesa vol molta aigua”Entrevista amb Narcís Motjé, principal especialistaen la Devesa i autoritat mundial en plàtans

Entrevistem Narcís Motjé a ca-

sa seva, al costat de la seva es-

posa Montse Terris. Narcís

Motjé el millor coneixedor de la

Devesa i un dels principals es-

pecialistes mundials en plà-

tans, nascut a Bonmatí el 14 de

novembre del 1948. Casat amb

la biòloga Montse Terris fa 38

anys, tenen tres fills Jordi, Nar-

cís i Núria, i dos nets l’Aleix i la

Paula. Fins als setze anys va

anar cada dia amb el tren d’O-

lot fins a Girona, primer a estu-

diar a La Salle i desprès a l’ins-

titut del carrer de la Força. Va

ser de l’última promoció de l’

Institut vell. Amb 17 anys va

marxar de Girona per anar a

Pamplona i a Madrid a estudiar.

Di que va ser allà quan per pri-

Narcís Motjé va entrar en contacte amb la Devesa el 1974 i mai més se n’ha desentès. Laseva passió per la Devesa i la plantació de plàtans l’ha portat a viatjar per la Mediterràniaper conèixer exemplars centenaris i a esdevenir un dels grans especialistes en l’espècie



Maig-Juny 2014

mer cop va ser conscient de

sentir-se català. Els diumenges

escoltava Radio Nacional d’Es-

panya, que al migdia emetien

sardanes. A més, diu que cada

quinze dies hi havia una audi-

ció de sardanes al Parc del Re-

tiro, on va conèixer el seu gran

amic Sebastià Delclós, Pitruc,

amistat que avui encara perdu-

ra.

Va obtenir el títol d’enginyer

Forestal a l’Escuela Técnica Su-

perior de Ingenieros de Mon-

tes de Madrid”, avui Universi-

dad Politécnica de Madrid. In-

sisteix a defensar que el seu tí-

tol és d’enginyer de Monts: “Els

Forestals eren enginyers tèc-

nics o pèrits forestals i els de

Monts, eren enginyers supe-

riors; i així els diferenciaven.”

Quan entreu en contacte amb

la Devesa?

El 1974. Vaig fer la mili a Segò-

via i a Cadis. I, a mitja mili, vaig

acabar la carrera i, quan em

van llicenciar, vaig anar a treba-

llar, primer a ICONA a Barcelo-

na, i posteriorment a una em-

presa forestal de Solsona. Vaig

tenir la mala sort o la sort, se-

gons com es miri, de trencar-

me el genoll. Vaig venir a Giro-

na a passar els primers dies.

Amb aquestes que m’assaben-

to que buscaven un enginyer

Monts a “Seguridad y Salud

Laboral”. Vaig fer entrevistes i

el mes d’abril del 1974 vaig co-

mençar a treballar. Després,

vaig fer les oposicions i vaig

obtenir la plaça.

Sou funcionari?

Ho era… I tenia temps, ja que

feia horari de matí, i tenia mol-

tes ganes de fer coses. I un

amic em va dir que una comis-

sió de col·legis professionals

de Girona volia fer un estudi

sobre la Devesa. Era l’època de

la transició predemocràtica i a

tothom li feia gràcia participar

en els nous esdeveniments.

L’any 1974-75, en la moguda

preconstitucional, les forces vi-

ves democràtiques de Girona,

eren els Col·legis Professionals

i l’Associació Democràtica d’Ar-

tistes de Girona (ADAG,) els

dos col·lectius, amb el suport

econòmic dels Col·legis, varen

veure la necessitat d’iniciar un

Estudi o Pla per tal de “salvar”

la Devesa, amb un estat molt

denigrant, com es pot observar

en alguna fotografia. Com que

no tenien cap professional va-

ren contactar amb mi, i em va

semblar una idea molt bona.

Per a mi era una possibilitat

única, ja que podria posar en

pràctica el que m’havien ense-

nyat en els anys d’estudi.

I us hi vau lliurar d’una mane-

ra totalment generosa?

Feia il·lusió participar en alguna

cosa de la pròpia ciutat, era

una època il·lusionant. Quasi

tothom s’hi va vincular de ma-

nera altruista, excepte algunes

empreses que evidentment

feien la seva feina, també hi va

participar gent de la Universi-

tat de Barcelona. També recor-

do que l’Aeri Club de Girona

ens va ajudar i varem fer un vol

que va sortir d’Empuriabrava

amb en Sebastià Delclòs i en

Jordi Sargatal, que era molt jo-

venet, varem fer fotografies aè-

ries amb les nostres maquines.

Veus aquests dos grans em-

pordanesos? Són una mostra

dels grans personatges

il·lustres que ha donat l’Empor-

dà. De tota la gent que es va

implicar en el projecte, és de

justícia ressaltar el paper de les

dues persones que van liderar

el treball: Joan Gelada (a.c.s),

president del Col·legi d’Apare-

lladors, i Manolo Ferrari, del

d’enginyers industrials, dos

grans professionals i ex-

cel·lents persones

Que destacaríeu d’aquell tre-

ball?

Vaig partir de la premissa d’in-

tentar esbrinar que passava,

per què els arbres es trobaven

en aquell estat deplorable. Pen-

sa que el plàtan era una espè-

cie poc estudiada, no teníem

referències aquí. No es com

avui que tenim infinita informa-



ció. Vàrem estudiar, el sol i el

subsòl, sobretot la situació de

la capa freàtica de l’aigua, va-

rem contactar amb especialis-

tes de sòl de la Universitat de

Barcelona, amb el Dr. Bech, de

Farmàcia, altres professionals

de Biològiques, amb alguns del

mèus professors de la ETS de

Enginyers de Monts de Madrid,

amb l’Institut Forestal de Louri-

zan-Pontevedra, etc. L’inventari

arbre per arbre, que és el ma-

teix he anat fen periòdicament i

que ara vull fer de nou. Pensa

que va ser el primer cop que es

feia un estudi sobre l’arbrat se-

guint criteris tècnics. Si bus-

ques a l’hemeroteca, veuràs es-

crits poc documentats i opi-

nions poc contrastades.

Un cop encarregat l’estudi, el

primer que vam fer va ser un

índex.

Les tres persones que formà-

vem l’equip de treball veníem

tots del camp de la ciència. Un

era l’enginyer Forestal, Sebastià

Delclòs, qui també s’hi va impli-

car molt, i l’aleshores encara

estudiant de biologia, va ser

Montse Terris, la meva xicota i

anys després ens vam casar;

ella va ajudar molt en les tas-

ques d’inventari. També ens va

ajudar molt en Lluís Polo, pro-

fessor de botànica, en tots els

seus coneixements del gènere

Platanus..

Vau fer molts descobriments

o tot era l’esperat?

Quan fèiem l’inventari d’arbres,

el senyor Vidal de les gasoses i

sifons La Inmortal ens va ense-

nyar que del pou on treia l’ai-

gua pels sifons i les gasoses, de

tan en tant l’havien de netejar

d’arrels. Pensa que no conei-

xíem res de la Devesa, tot era

nou

Dels plàtans!?

T’explicaré una altra anècdota,

també explicada pels veïns de

la Devesa: Ens van dir que les

cremades de la base dels ar-

bres era degut a que acabada

la Guerra Civil una brigada de

tropes mores hi feien el seu té

arrecerats dels arbres; per això

van anar cremant les bases del

tronc.

A quines conclusions vau arri-

bar?

Principalment, calia netejar la

runa i les llambordes que hi ha-

via per terra, podar, netejar el

terreny, conèixer un xic més les

patologies. Avui remirant les fo-

tografies reconec malalties i/o

plagues que el 1974 no vaig ser

capaç de saber. Calia podar les

branques que eren molt altes,

vaig proposar l’adquisició d’u-

na “cistella”, que avui tothom

les coneix, però en aquells anys

no era freqüent i algú podia

pensar que comprar-la era una

bogeria.

Tothom hi llençava la runa?

No, bàsicament l’ajuntament i

alguns contractistes de Girona

d’estranquis. Per sort es va aca-

bar aquell mal costum que no-

més portava problemes a la

Devesa. Si mirem les fotogra-

fies la major part era de les

llambordes de la ciutat de Giro-

na.

I patologies?

Només una patologia: el Poly-

porus hispidus, un fong que en-

cara existeix. Avui hi ha una

dotzena de plagues i malalties,

de les quals no vull dir que en

aquell temps no hi fossin; ja

que els nostres coneixements

d’aleshores no donaven per

més, ni a nivells tècnic ni tec-

nològic… Per intentar trobar al-

guna cosa més, vam usar una

tecnologia incipient: fotografia

infraroja aèria, gràcies a l’ajuda

d’Octavi Onal, que tenia una

botiga a la plaça del Vi i que va

regalar el seu material a l’Arxiu

de la Ciutat de Girona. No vam

trobar res especial.

La bibliografia també devia

ser escassa?

Internet era tan lluny! la biblio-

grafia era difícil de trobar, però

se’n trobava. Precisament, no-

més de començar, la primera

preocupació va ser sobre la

longevitat d’un plàtan, ja que

era una cosa molt discutida i

poc clara. Vaig buscar biblio-

grafia i molts escrits deien que

podien viure força segles. Però

quants?

Ara sabeu que poden ser uns

quants segles. Em consta que

heu viatjat molt per visitar

plàtans.

Avui sabem que un plàtan viu

perfectament fins als 300 o

400 anys. Fins i tot, en tinc de

documentats d’entre 500 i 700

anys. Al llarg d’aquests últims

40 anys, he vist molts plàtans

de 400 i 700 anys i tenen en

comú una cosa: hi ha una font

o un curs d’aigua a tocar del

plàtan, per la qual cosa, el Gü-

ell, el Ter i l’Onyar han estat

claus per la Devesa, perquè

l’encerclaven i l’humitejaven.

Les regulacions d’aquests

tres rius ha influït en l’evolu-

ció de la Devesa?

Recorda que van canalitzar i re-

tirar el Güell, i que van canalit-

zar i dragar el Ter, la construc-

ció dels pantans de Sau i Sus-

queda també hi va influir Per

tant, cal intensificar i augmen-

tar, encara més el regadiu.

Com descriuríeu la Devesa

que vau trobar?

Era un lloc inhòspit, on hi havia

de tot i quan es feia fosc, enca-

ra més.

Avui sabem que unplàtan viu fins als

300 o 400 anys, i entinc de documentatsde 500 i 700 anys






D’aquella recerca, hi ha mate-

rial que avui sigui vigent?

Sí. Es van fer unes cales i una

anàlisi edafològica. Es tracta

d’un sòl al·luvial amb diferents

capes de sorra, rierencs, gra-

ves de totes mides. En canvi,

avui hauríem de repetir els es-

tudis sobre el nivell freàtic, que

aleshores eren entre 3,5 i 4,5

metres; segurament és molt

més baix. Pensa que en molts

indrets de la Devesa el sòl està

totalment compactat i això im-

possibilita que l’aigua arribi bé

a les arrels, per això cal deixar

una distancia per preservar les

arrels amb un sòl esponjat.

No vau tallar cap arbre?

Vam demanar permís a l’alcal-

de Ignasi de Ribot i al seu se-

cretari Ramon Massegué per

tallar tres plàtans vells i ma-

lalts. Vaig aprendre molt amb

aquesta necròpsia, ja que vam

veure com actuaven les dife-

rents simptomatologies, tot i

que només varem poder deter-

minar clarament una malaltia.

Quan us van fitxar per encar-

regar-vos de la Devesa?

Em van prendre per boig quan

vaig dir que per a la poda calia

una plataforma, però al cap

d’un any, l’últim ajuntament

d’abans de la democràcia, em

va trucar per encarregar-me la

Devesa. En vaig parlar amb en

Gelada, que em va dir ‘Motjé,

millor tu, que no pas un altre’.

Vaig durar poc: al cap dels me-

sos vaig presentar la dimissió.

De totes maneres varen com-

prar una cistella de segona mà

que va durar durant molts

anys. Avui ningú es plantejaria

podar els plàtans de la Devesa

sense una plataforma, tot i que

hi ha uns excel·lents professio-

nals, els “grimpadors”, que es-

calen els arbres i apliquen els

seus coneixements de poda,

avui fem servir aquest profes-

sionals, però ajudats per les

plataformes elevadores.

Per què vau plegar?

No em feien cas de les meves

recomanacions. Amb el temps

me n’he adonat que va ser un

error plegar, ja que es van dei-

xar de fer coses, que poc o

molt s’haguessin continuat

fent. Vaig plegar per Fires i, tot i

això, em van seguir pagant; els

vaig tornar els diners i això va

causar un gran enrenou.

Tornareu anys més tard, ja

amb en Joaquim Nadal d’al-

calde.

El 1987-1988 en Joan Gaya, que

era el regidor de la Devesa, em

va demanar opinió sobre un te-

ma i, de la feta, em va proposar

si em volia fer càrrec de la De-

vesa. Vaig posar la condició

que hi hagués un pressupost

d’inversions anual per podar,

per a tractaments fitosanitaris,

regadiu, etc. Amb en Joan Gaya

ens vam entendre moltíssim,

perquè, tenia un cap molt ben

moblat, era enginyer industrial.

I aleshores vam començar a fer

tractaments, podes, etc,. Això

va durar fins al 2008, perquè

em van fer fora. I el 2012, amb

en Carles Puigdemont d’alcal-

de, torno. I durant aquests qua-

tre anys en que vaig estar fora

sentia pena: no es regava, els

tractaments no sé si es feien, el

cas era que no es veien els re-

sultats, els plàtans varen tor-

nar a agafar malalties.., Al final

de l’any 2011, els Amics de la

UNESCO de Girona varen fer

una taula rodona, en que hi

vaig participar i denunciar l’es-

tat deplorable. Avui sota l’im-

puls de la regidoria d’en Jordi

Fabregas i de l’alcalde Carles

Puigdemont s’ha tornat a re-

cuperar.

Què li cal avui a la Devesa?

Una prèvia. El 2008 vaig sentir

la necessitat d’elaborar un pro-

grama d’actuacions, que era

l’avantplà d’usos de l’espai i de

gestió de l’arbrat.

Vaig fer la constitució dels plà-

tans de la Devesa, en què hi ha

deures i drets dels plàtans.

Avui li cal un pla de gestió, ac-

tualitzat i actualitzable periòdi-

cament en què cada arbre, de-

gudament referenciat tingui

una fitxa amb la situació sani-

tària i una classificació gene-

ral.. La meva idea és classificar

cada arbre amb una nota de l’1

al 10; per sota del 5 no té futur,

per sobre, sí. Es dóna sovint,

que tenim arbres amb molt

bon estat i amb l’esperança de

vida superior als 200 anys,

més l’edat d’avui, envoltats de

plàtans afectats per diferents

malalties. I el que pot passar és

que els malalts infectin els

sans.

I com cal preservar els arbres

sans?

Cal pensar que al mig de la

massa arbrada, els més baixos

i dominats no tenen futur, ja

que els falta llum. En canvi,

crec que es poden plantar ar-

bres nous al perímetre i a altres

zones amb llum, com a l’antic

estadi del GEiEG. Si fos el cas.

Els plàtans cal regar-los de ma-

nera abundant, han de tenir el

sòl humit, no pas negat, i el ter-

ra porós, el de la Devesa ajuda.

Cal preservar les arrels, cal po-

dar-los, cal fer tractaments per

a les seves malaltia i plagues.

Quines feines s’han de fer?

Cal preservar les arrels dels ar-

bres i, per tant, a una distància

a partir de tres metres de les

arrels s’hi pot fer el que es vul-

gui.

M’ho podeu traduir?

Si adaptem qualsevol activitat

que es pugui fer a la Devesa als

arbres, és possible. I no al re-

vés, que és el que passa. S’ha

de procurar no carregar la zona

de les arrels, que és en un radi

de tres metres de cada arbre.

Al mig de la massa,els arbres més

baixos i dominats notenen futur, ja queels falta llum




Sobren les atraccions de Fi-

res?

Si adaptem les fires a la Deve-

sa, no.

Com?

Si es respecte el punt anterior.

Tornem-hi! Què voleu dir?

Repartir bé les fires i adaptar-

les a fora dels tres metres de

què t’he parlat. I et diré més:

les fires, encara, però el mercat

setmanal dos cops per setma-

na és massa. Jo el trauria total-

ment. I l’aparcament, també.

Però fa falta per a l’Auditori, per

la qual cosa, també cal adaptar

l’aparcament als tres metres

que t’he dit.

Voleu dir que a la Devesa no hi

hauria d’haver cap activitat?

Només hauria de ser un parc i

ajudar-lo perquè ho sigui, amb

una programació d’inversions

pressupostades i planificades

en el temps.

Com se l’ha d’ajudar la Deve-

sa?

L’urbanitzaria tota; pavimenta-

ria els passeigs principals cen-

trals, perquè la gent s’hi trobés

a gust i, a més, sabria per on ha

de passar i permetria fer un

bon manteniment i millors tre-

balls de neteja.

I el Jardí Botànic?

S’hauria de preservar com una

cosa nostàlgica i com un espai

històric, però aprofitar per ac-

tualitzar-lo una mica.

Quines malalties hi ha detec-

tades a la Devesa, el 2014?

A la Devesa hi ha diverses ma-

lalties… mes d’una dotzena, pe-

rò per sort estan controlades.

Dolentes?

Són malalties que, deguda-

ment controlades, només afec-

ten un individu o diversos. El

novembre passat una ventada

va fer caure un arbre afectat a

la base per un fong del gènere

Ganoderma. Si no els tallem,

cauran sols i crec que, davant

la possibilitat que caiguin sols i

facin un disbarat, cal tallar els

arbres afectats.

N’hi ha gaires?

Tres més de Ganoderma i uns

15 de Phellinus. Els que toquen

el pàrquing de Can Sarassa es-

tan molt malament, ja que han

quedat afectats per les obres

que s’han fet al llarg dels anys

Us fa patir el Ceratocystis?

És una malaltia mortal, apare-

guda a Marsella i que he estu-

diat des del 1976. He viatjat

molt per estudiar aquesta ma-

laltia: Marsella, Montpeller, Flo-

rència, Milà, Bolonya, .. hi he

parlat amb diferents especialis-

tes en el tema , Panconessi,

Bay, Cellerino, Marquetti inclús

amb en Sinclair de la Universi-

tat de Cornell de New York.

Aquí, va aparèixer a Calonge el

2007 i vaig tenir una sensació

agredolça: per un costat vaig

ser qui la va detectar i, per l’al-

tre, el problema que això repre-

sentava, ja que és molt malig-

na. Si es detecta s’ha d’eliminar

de seguida. Per això, hem d’es-

tar molt a l’aguait.

Esteu especialitzat en plà-

tans?

Ha estat un hobby i passió. He

voltat arreu a veure plàtans. Per

tot Europa i, sobretot, pel Medi-

terrani. He vist plàtans monu-

mentals de 400 anys a Dubrov-

nik, de 700 anys a Turquia, i els

de Salònica: el d’Scholari, amb

un perímetre de 14 metres, i el

d’Apolònia, amb 16 metres, on

la tradició diu que en aquest

lloc Sant Pau hi va predicar.

I els de la Devesa, quines di-

mensions tenen?

El de més perímetre s’acosta

als cinc metres, amb una alça-

El mercat setmanaldos cops per

setmana és massa,jo el trauriatotalment


ALEMANYA ROMÀNTICA del 3 al 10 d’agost

995 €

150 €

PER A MÉS INFORMACIÓPODEU TRUCAR-NOS AL972 205 168 OCONSULTAR LA NOSTRA WEB:www.domustravel.com1.395 €

SICÍLIA del 22al 29 de juny 1.300 €

ALPS-ALTA PROVENÇAdel 22 al 24 de juny

VALL FOSCA I ESTANY DE GENTO5 i 6 de juliol

395 €

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:

POLÒNIA DESCONEGUDAdel 19 al 27 d’agost

CIRCUIT AMB AVIÓ+AUTOCAR I TRANSFER DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:





da de 60-61 metres, el més alt.

Hi ha força plàtans de trenta

metres.

I les edats? Són de l’època

napoleònica?

Hi ha entre 40 i 80 arbres que

podrien ser del 1808. Són els

de la plaça de les Botxes i entre

les Botxes i la zona on hi posa-

ven els bars de nit els estius.

Són de les mateixes mides dels

que hi ha a Perpinyà, que van

ser plantats per Palmerola, un

general de l’exèrcit francès

amic de Napoleó i descendent

d’una família del Ripollès. El

plàtan ha estat considerat

sempre com un arbre de la lli-

bertat, per la qual cosa el tro-

bem a moltes places, com ara

la de Colera, Arbúcies, Llançà o

Besalú…entre altres

I la resta de plàtans de la De-

vesa?

Haurien estat plantats a partir

del 1850. Això es dedueix a par-

tir de les informacions del cate-

dràtic de Silvicultura de l’Esco-

la de Madrid Primitiu Artigas,

que el 1870 va establir que els

arbres de la Devesa tindrien 25

anys. El que sí sabem és que el

1790, Francisco Zamora, viat-

jant i espia de Godoy, ja va par-

lar del passeig de la Devesa.

L’última plantació es va fer en

temps d’en Quim Nadal a la zo-

na del pont de la Barca. El seu

avi, en senyor Josep Farreras,

va plantar els parterres inte-

riors més joves sobre l’any

1940.

Quina espècies va observar

l’espia de Godoy a la Devesa?

No en parla, però aleshores hi

havia molts arbres Sant Jordi o

pollancres, Populus nigra.

Hem parlat sempre del gènere

Platanus, hi ha més d’una es-

pècie o sempre és P. hybrida?

A la Devesa hi ha unes trenta

hectàrees plantades amb uns

2.500 exemplars de Platanus

hybrida.

Per què penseu que la gent

s’acosta poc a la Devesa?

Perquè, com t’he dit, s’ha d’ur-

banitzar. Mira, cada cinc o sis

anys faig una escapada a veure

el parc d’Aranjuez, on hi ha uns

plàtans magnífics amb zones

urbanitzades i zones que no ho

estan. Tenim moltes similituds,

ja que aquell parc també està

emplaçat entre la ciutat i un

riu, en aquell cas el Tajo, i tam-

bé tenen arbres de 250 anys.

Fins que no l’urbanitzem i no

traiem el trànsit, que castiga

les arrels cada dia, no podrem

dir que la Devesa és un espai

salvat i integrat a la ciutat. Crec

que el Passeig de la Devesa i el

passeig principal haurien d’es-

tar pavimentats amb llambor-

des, integrades, i que fes tot

mes goig.

I podrien fer-ho amb aquelles

llambordes amb forma de fu-

lla de plàtan que hi ha en els

aparcaments del costat.

I per què no?

Fa temps em vau dir que teniu

començat un llibre.

Tinc començat l’esbós d’un lli-

bre de tot el que sé i que he fet

durant aquests anys, però ens

queden encara per veure al-

guns plàtans més a diferents

indrets. Darrerament, amb la

Montse hem fet diverses sorti-

des a veure plàtans, l’última a

prop de Tessalònica, Grècia.

Varem poder gaudir d’uns me-

ravellosos exemplars de plà-

tans a Apol·lonia (plàtan de

Sant Pau) i a Scholari. Tenia co-

neixença, per l’Andre Vigoroux

, el millor especialista francès

en plàtans, de que a prop de

Tessalònica hi havia uns plà-

tans monumentals i vaig apro-

fitar l’ocasió per anar-hi donat

que podíem sortir de l’aeroport

de Girona. Abans sortíem amb

caravana tota la família. Haig

de reconèixer que casa han tin-

gut molta paciència. Ara tenim

un ampli repertori de fotogra-

fies dels nostres fills sempre al

costat d’un plàtan amb alguna

casuística especial.

Hi ha entre 40 i 80arbres que podrienser de l’època

napoleònica; la restaa partir del 1850




LA DEVESA CIUTAT

Seria lògic pensar que l’espec-

tacularitat monumental de l’ar-

brat de la Devesa ofereix una

diversitat i un nombre elevat

de fauna que s’hi refugia i hi

viu. Tanmateix, podem afirmar

que la quantitat d’espècies ani-

mals que hi són presents és

més aviat escassa i d’una bio-

diversitat moderada. Aquesta

discreció faunística es deu, so-

bretot, a dos fets que en condi-

cionen la presència de moltes

espècies que en un típic bosc

del nostre país hi serien habitu-

als; en primer lloc, per l’homo-

geneïtat forestal del parc, on la

gran majoria d’arbres existents

són plàtans, sense pràctica-

ment sotabosc, amb algunes

poques excepcions (algun àl-

ber al perímetre o als ja més

heterogenis Jardins de la Deve-

sa al seu nucli central). En se-

gon lloc, cal tenir present que

els plàtans són arbres foranis i,

per tant, la fauna que hi porta

associada és encara poc nom-

brosa i les espècies que s’hi ha

adaptat són ben poques (un

exemple d’això és que el fullam

triga molt a descompondre’s i

la catifa que s’hi forma a la tar-

dor hi duraria mesos si no es

retirés, perquè els microorga-

nismes descomponedors que

en tot bosc del país existeixen,

són a la Devesa escassos i mi-

grats).

No obstant això, algunes espè-

cies animals són presents a la

Devesa. No hi trobarem grans

mamífers (malgrat la presència

accidental d’algun senglar que

fuig de trets de caçadors aigü-

es amunt del Ter), però sí al-

guns petits talpons, ratolins i

mussaranyes, que són la delí-

cia de la parella de gamarussos

que any rere any crien al parc;

el gamarús, rapinyaire nocturn

de nom ben divertit, que hi ha

trobat un racó tranquil i nom-

brosos forats on criar.

De tothom és conegut que els

plàtans (i commés grans i vells

millor), creen molts forats en-

tre el brancam. Els forats, pels

ocells, són bàsics a l’hora de

fer niu i, si bé la Devesa no ofe-

reix massa aliment per la poca

diversitat d’arbres existent, sí

que és un lloc ideal per a tro-

bar-hi “casa”. Se n’aprofiten el

gamarús però també els estor-

nells, les caues i els picots,

ocells enfiladissos que cerquen

formigues en les soques velles.

També hi cria el menut raspi-

nell que amb el seu bec gràcil i

ganxut, de tots marrons i cant

agut, escura l’escorça tot bus-

cant aranyes, cuques i larves

d’escarabat. Més recentment

són les cotorres, vingudes de

fora a partir d’exemplars esca-

pats de captivitat i que ja es

compten per desenes a la ciu-

tat, les que fan niu als forats

dels plàtans. Podeu veure al-

guns d’aquests immensos nius

a l’hivern, quan els plàtans es-

tan despullats, al sector nord

del parc, a les branques prope-

res al Pont de la Barca que

Ponç Feliu i Latorre, biòleg i naturalista i exregidor a l’Ajuntament de Girona, proposa gaudirde la Devesa comun patrimoni secular, l’essència destil·lada de la Girona de fa un segle i mig,la poesia que descriuen les capçades que colguen sobre els passeigs tan ben traçats

La flora i la fauna de la DevesaEl domini del plàtan fa que hi hagi poca biodiversitat

Ponç Feliu

La quantitatd’espècies animalsque hi són presents

és més aviatescassa

pengen sobre el Ter.

Altres petits ocells que podem

veure amb facilitat a la Devesa

són les mallerengues, acolorits

moixons que no paren de can-

tar (d’aquí a l’expressió “xerrar

com una mallerenga”) i que

troben als forats un bon refugi

per a fer-hi el niu. Els hi acom-

panyen el pit-roig, sobretot als

mesos d’hivern, el tallarol de

casquet, el cargolet i altres es-

pècies cantaires com el ver-

dum, la cardina i el gafarró.

Potser un dels grups més diver-

sos a la Devesa (i més recent-

ment investigats i descoberts)

són els quiròpters, els rats-pe-

nats. N’hi trobem algunes es-

pècies de bona mida, com el rat

penat de bosc, l’orellut o el dels

graners, mentre que les pipis-

trel·les, de mida petita, són les

més abundants. Tots ells, però,

fan una gran feina eliminant mi-

lions d’insectes molestos, com

mosques i mosquits, que ja no

picaran els habitants noctàm-

buls de la ciutat durant els me-

sos d’estiu.

Un episodi a part seria si, des

de la Devesa estant, traiem el

cap a les Ribes del Ter (o, fa al-

gunes dècades, al Güell que en

traçava el perímetre pel seu ex-

trem meridional). Allà sí que la

vida hi bull.

És per tot això que sempre afir-

mo que la bellesa de la Devesa

rau en el seu paisatge, en la joia

pràcticament artística d’aquest

conjunt de plàtans, com si d’un

temple amb fermes i altes co-

lumnes brunes es tractés. No

busquem a la Devesa les singu-

laritats biològiques, ni tampoc

una gran biodiversitat que hi és

absent. Ni tampoc un mosaic

forestal ple de vida. Busquem-

hi (i gaudim-ne) la identitat

d’un patrimoni secular, l’essèn-

cia destil·lada de la Girona de fa

un segle i mig, la poesia que

descriuen les capçades que

colguen sobre els passeigs tan

ben traçats i, sobretot, el llegat

d’història viva de la ciutat que

els seus senyors arbrats em-

magatzemen des de fa tantes

dècades.



28 I TOT Girona

LA DEVESA CIUTAT

Maria Carme Ribas i Móra

Aquest article podria tenir di-

versos titulars, però li he posat

aquest perquè, de fet, la Deve-

sa es dels gironins i durant

anys ens l’havíem fet molt nos-

tre portant-hi a terme un munt

d’activitats de tot tipus, el con-

junt de les quals la convertien

en un espai ple de gent i de vi-

da.

Havia acollit un munt d’activi-

tats, atletisme, handbol, futbol

veterans, hoquei, botxes, hípica

–per cert aquell temps era

molt concorreguda–, camp de

tir, les revetlles de Sant Joan i

de Sant Pere, que es feien a la

piscina municipal, a on molt

mes enllà hi va haver la disco-

teca Piscis. Recordo el vermut

dels diumenges al passeig cen-

tral del Bar Restaurant Rosale-

da, amb les taules plenes de

gent, i, encara, a l’altre canto hi

posaven cadires de vímet per si

algú volia seure, a canvi d’1

pesseta; abans d’existir el For-

nells Park i d’altres, es al Rosa-

leda on, 50 o més anys enrere

a Girona, es celebraven els

banquets de casament o les

comunions. Era un lloc idíl·lic.

No n’hi havia cap mes a Girona

que disposes d’una arbreda

com aquesta, plena de vida i de

color.

Els gironins esperaven amb im-

paciència que arribes l’estiu

per poder gaudir d’aquell pa-

ratge ombrívol natural. Als jar-

dins de la Devesa, les mares

avies mainaderes o minyones

que es trobaven pel camí deien

‘on vas?’ ‘Anem a la devesa a

terrejar’. Els petits portaven la

galleda, la pala i el rasclet, i les

mares portaven el berenar d’un

bon iogurt i galetes, o be pa

Maria Carme Ribas i Móra, filla dels fundadors de la desaparegudaGranja Mora, reflexiona en aquest article sobre la seva relació amb laDevesa i n’explica els seus records

Quan la Devesaera la platja de Girona

amb tomata. Arribar als jardins

era deixar-se anar de la mà i a

córrer lliurement. Allà no hi ha-

via perill que passes cap cotxe;

quedaven allunyats del pas-

seig. Hi havia la caseta per si

algú volia comprar un gelat,

una Citrania o Coca Cola .

Una de les atraccions era mirar

els peixos tot aixecant les fulles

de nenúfar que suraven a l’ai-

gua del sortidor, donar menjar

als coloms que hi havia a l’hi-

vernacle o bé jugar amb les

flors carbassa amb forma de

trompeta acabada en punxa

que sortien d’uns arbustos i

que, quan queien al terra, la

mainada les posava a cada dit i

jugaven a tenir les ungles molt

llargues.

La gent de la meva generació

no podem oblidar el famós Pe-

re del Burro: vivia a les Balles-

teries, durant la setmana por-

tava paquets i els caps de set-

mana. com que no tenien fills,

amb la seva dona engalanaven

el burro i el carro amb bandere-

tes, unes fustes folrades amb

roba de flors, hi posaven un sa-

quet de caramels, feien un ram

de fulles de la devesa per al po-

saven al cap de burro, que, a

més, anava ple d’esquellerincs.

Feien el trajecte amunt i avall

pel passeig a canvi d’una pes-

seta. Els que vivíem al barri vell

teníem la sort que en Pere ens

tornava fins a casa amb burro.

Els diumenges també hi havia

uns burros petits que la maina-

da podien pujar.

Els gironinsesperaven quearribes l’estiu perpoder gaudir

d’aquell paratge



Maig-Juny 2014

Els indrets que portaven a la

Devesa era un anar i venir de

gent principalment amb cot-

xets i criatures. I la gent tornava

a casa fresca a punt per sopar.

El començament del turisme

també va ser un boom: els au-

tocars de turistes que visitaven

els monuments també acaba-

ven a la Devesa, al Restaurant

La Rosaleda, que ens gastaven

nata que la mare em feia portar

a última hora abans d’anar a

col·legi. Perquè fos ben forta

me la posava en una olla ben

tapada amb paper de diari per-

què no hi passes la calor; no es

com ara que obres una aixeta i

raja que te raja.

Temps enrere vaig dedicar un

article a la nostra Devesa. Pen-

so que necessita un canvi i es

senten moltes especulacions al

respecte. Penso que hauria es-

tat bé que hi haguessin deixat

unes quantes pistes esportives

per les persones que, sense ser

professionals, haguessin tingut

quelcom a prop al pulmó natu-

ral més gran que té la nostra

ciutat la. També hi podrien ha-

ver espais amb bancs adequats

d’alçada, ja que la gent es fa

gran i els bancs actuals, a part

d’estar mig enterrats, alguns

d’ells inclòs estan trencats.

També m’hi agradarien alguns

parterres amb flors i fonts d’ai-

gua. S’hauria de conservar la

caseta del rellotge, però fer uns

lavabos adequats a les necessi-

tats actuals del moment, pen-

sant amb les persones amb

mobilitat reduïda. Penso va ser

un error convertir, com es va

fer fa uns anys, el Restaurant

La Rosaleda en equipament

municipal; ara per sort ja ha es-

tat tancat, allà, i dintre les ne-

cessitats actuals hauria haver-

hi un equipament d’hostaleria

ben muntat, on la gent pogués

gaudir de la fresca natural de la

vegetació de la natura dins la

ciutat però alhora sentir-se a

fora.

L’Any 1952 la Devesa va acollir

el primer Ral·li Ibèric de Càm-

ping que pensava reunir acam-

padors d’Espanya i també in-

ternacionals. Es va celebrar

conjuntament amb el 1er curs

de Càmping organitzat per el

GEiEG. Segons la premsa va ser

de un èxit total mes de tres-

centes tendes a casa varen ve-

nir per si els hi podíem submi-

nistrar la llet i els croissants ca-

da dia.

O sigui que la nostra Devesa ha

estat en diferents èpoques un

niu d’activitats sardanes i altres

esdeveniments. Mentre escric

aquest article es compleixen 19

anys de la presentació del meu

segon llibre que precisament el

títol del mateix era Fulles de Gi-

rona i la foto de la portada era

la Devesa plena de fulles.

Tenir aquest pulmó natural a

dins la ciutat i no treure’n cap

profit es imperdonable. Tan de

bo, ara que la Devesa torna a

ser tema de debat ressorgeixi

alguna proposta que faci d’a-

quest indret únic per la seva ar-

breda un lloc que formi part de

la vida dels gironins com deia el

començament sigui “La Devesa

dels Gironins” ara us deixo un

fragment d’un poema que ve-

nia en el llibre i era dedicat a la

Devesa.

Girona, tens una Devesa

que l’estiu ens dona fresca,

i quan arriba la tardor,

els seus plàtans centenaris

es despullen de les fulles

i cauen damunt el terra

com una catifa de flors.

Tenir aquest pulmónatural a dins laciutat i no treure’ncap profit esimperdonable

LA DEVESA CIUTAT




TEMPS DE FLORS CIUTAT


Girona, Temps de Flors con-

verteix la ciutat en un punt d’a-

tracció mundial cada any a mig

mes de maig; les principals gu-

ies i mitjans de comunicació en

parlen i situen l’exposició entre

els principals festivals de pri-

mavera d’arreu del planeta.

Creix cada any i cada any hi ha

sorpreses. La 59a edició no es-

tarà marcada per la incorpora-

ció de la Casa Pastors, seu del

futur Museu d’Art Modern de

Girona, o dels baixos de la Ca-

tedral, que s’han adequat d’u-

na manera espectacular. En-

guany es parlarà de l’expansió

de Girona cap a Barcelona,

amb muntatges en alguns es-

pais emblemàtics del Barri His-

tòric del Cap i Casal. Així, per

exemple, els Amics de les Flors

de Girona es cuiden de les ins-

tal·lacions al Pati de l’Ajunta-

ment de Barcelona; a la Casa

Padellàs, seu del Museu d’His-

tòria de la Ciutat, i al pati de la

Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu

Històric. Per la seva banda,

l’Escola d’Art Floral de Barcelo-

na ornamentarà el Verger del

Museu Marés.

Exposició d’InstafotosA més a més, a mitjans abril, a

la Casa Entremesos de Barce-

lona, ja s’hi va inaugurar una

exposició amb les 50 millors

fotografies del concurs de fo-

tos d’Instagram de l’edició

2013 de #TempsdeFlors de Gi-

rona. Aquesta mostra fotogràfi-

ca es podrà veure fins a la clau-

sura de Girona, Temps de

Flors. Els dos alcaldes, Carles

Puigdemont i Xavier Trias, van

presentar Girona, Temps de

Flors a Barcelona i l’itinerari de

les mostres a Barcelona, que

es recullen en un díptic.

A Girona, destacarà la reincor-

poració dels baixos de la Cate-

dral, anivellats amb terra per

cobrir parcialment unes restes

arqueològiques de l'època ro-

mana i carolíngia, situades en

una estança pròxima al claus-

tre, a sota la Torre de Carlema-

ny. Els baixos formaran part

d’un recorregut que continuarà

cap al passeig arqueològic.

L’altra gran incorporació d’a-

quest any és la Casa Pastors,

que va ser la seu de l’Audiència

Provincial de Girona, fins al

2012. La futura seu del Museu

d’Art Contemporani de Girona,

que tindrà la col·lecció Santos-

Torroel la com a base,

s‘estrenarà amb una selecció

d’obra d’artistes gironins expo-

sada a les sales nobles.

El cartell d’un estudiantL’estudiant de primer de batxi-

llerat artístic de l’Institut San-

tiago Sobrequés Xavier Gutiér-

rez és l’autor del cartell gua-

nyador de la 59a edició del Gi-

rona, Temps de Flors. L’Institut

Santiago Sobrequés, col·labora

des de fa cinc anys amb l’expo-

sició floral a través d’un con-

curs per elaborar la imatge

gràfica del festival entre l’alum-

Temps de Flors,s’expandeixLa 59a edició creix cap als baixos de laCatedral i la Casa Pastors i, per primer cop,cap a Barcelona, amb cinc espais

Del 10 al 18 de maiges celebrarà

l’esdeveniment mésuniversal i més

aclamat de Girona

nat del centre.

L’alcalde de Girona, Carles Pu-

igdemont, ha ressaltat la quali-

tat dels cartells presentats, que

fan “cada any més complicat

escollir la imatge del gran esde-

veniment de la ciutat”. “L’im-

portant és que aquesta factoria

de talent de la ciutat, de la qual

cada any en surt una bomba

atòmica de la comunicació en

forma de cartell eficaç i efi-

cient, està al costat del talent

de la gent de Temps de Flors,

de les brigades municipals que

fan possible l’esdeveniment o

de les persones que retraten la

ciutat durant l’exposició. Tot ai-

xò és el caldo de cultiu per a

aquest cartell”, ha subratllat

l’alcalde.

Xavier Gutiérrez, l’autor del

cartell, ha explicat que ha in-

tentat “transmetre els valors de

Girona, Temps de Flors” a tra-

vés d’unes “flors que no són tí-

piques, que no estan gaire vis-

tes”, fetes a través de papiroflè-

xia, fotografiades, editades i

canviades de color posterior-

ment per elaborar el cartell.

“Volia que fos simple, però que

es veiés clara la idea”, ha afegit

Gutiérrez.

El tren de MadridCom ja es va fer l'any passat, el

cartell de Girona, Temps de

Flors, es passejarà per Madrid

mitjançant els autobusos ur-

bans. Precisament, es farà un

tren especial des de Madrid a

Girona, amb performances i ac-

tivitats per promoure la ciutat

entre el públic de Madrid, ara

que els dos llocs estan units de

manera directa pel tren d’alta

velocitat diverses vegades cada

dia.

A més a més, l'esdeveniment

també s'anunciarà als TAV que

vénen de Madrid i està previst

repetir campanyes florals a les

ciutats amb estació d'alta velo-

citat, així com fer una impor-

tant promoció a la Catalunya

del Nord i l'Estat francès.


Maig-Juny 2014

La 59a edició de la mostra

Girona. Temps de Flors, tindrà

un record especial per a Maria

Cobarsí, impulsora de l’esde-

veniment el 1954, que tindrà

una presència quasi perma-

nent durant tota l’esdeveni-

ment. L’oficina que ella ocupa-

va als Jurats tindrà una deco-

ració singular i, a més, es faran

actes especials a la Catedral.

Per començar, es van posar en

contacte amb els tres floristes

de Girona, amb viveristes i amb

els aficionats a l’art floral de la

ciutat de Girona i en van tenir

prou amb el Saló de Descans

del Teatre Municipal. Més tard

van passar a la Casa de Cultura

i, després, van aterrar a Sant

Pere de Galligants, al Barri Vell.

Any rere any ocupaven més es-

pai i anaven creixent.

No es va desvincular mai de

cap edició de la mostra; fins i

tot, en els darrers dies, quan

una caiguda la va tenir aparta-

da, ja barrinava per a la

següent edició, del 2014.

Nascuda a Vilobí d’Onyar el 17

d’abril del 1923, Maria Cobarsí i

Corretger va ser delegada de la

secció femenina de la Falange

des del 1957 fins al 1997. Tam-

bé va destacar en l’àmbit es-

portiu com a impulsora d’e-

quips de bàsquet i de volei,

sent memorable l'equip de

bàsquet femení CREFF Girona,

que va aconseguir un ascens

històric a la màxima competi-

ció en la temporada 1971-1972.

Homenatges a la fundadora“Girona, Temps de Flors” recordarà aquest any MariaCobarsí, impulsora de l’exposició el 1954,traspassada el 10 d’agost del 2013, als 90 anys



PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Ariadna Ventura i Ros

Cap pregunta sense respostaAl voltant de l’estudi de l’anglès giren sovint moltes incerteses que confonen alumnes ipares d’alumnes i provoquen un desconeixement greu sobre l’estudi d’aquest idioma. Acontinuació, Laura Alsina, directora d’Eica Idiomes, aclareix alguns d’aquests dubtes

Quina és la millor edat per

aprendre un idioma?

L’edat ideal per començar a es-

tudiar anglès està entre els 6 i

els 8 anys, edat en què l’alum-

ne ja comença a llegir i escriure

i té una bona base del seu pro-

pi idioma. És poc realista espe-

rar que un nen d’un any apren-

gui anglès anant una hora a la

setmana a una acadèmia a ju-

gar i cantar en aquest idioma.

Si fos així, només gràcies a to-

tes les cançons angleses que

hem sentit tantes vegades, ja

en sabríem; però una cosa és

taral·larejar-les i una altre, ben

diferent, entendre-les. En el cas

d’un adult, quan més aviat es

comenci a estudiar, millor, ja

que es necessita temps per as-

solir el nivell d’idioma mínim

que es demana a qualsevol fei-

na. Per això és important plani-

ficar l’aprenentatge.

Quin nivell cal per comunicar-

se sense dificultat? I amb

quant temps?

Tot depèn del que es vol acon-

seguir. Eica proposa un pla

d’estudis segons el qual els

nens que comencen a l’acadè-

mia als 6 o 7 anys assoleixen, a

1r d’ESO, el B1, que és el nivell

mig que s’assoleix a 2n de bat-

xillerat si l’ alumne no ha estu-

diat anglès a l’acadèmia. Quan

aquest alumne cursa 4t d’ESO,

obté el “First Certificate in En-

glish”(FCE) de Cambridge o

B2, que és el que demanen ac-

tualment les universitats per fi-

nalitzar la carrera. I quan fa 2n

de batxillerat pot obtenir el C1

o “Certificate in Advanced En-

glish” (CAE), necessari per fer

màsters a nivell internacional.

En el cas dels adults, amb 6

cursos de 100 hores, s’assoleix

un B2.

Per planificar-se, cal saber que

d’octubre a juny es pot assolir

un nivell i que Eica ofereix tam-

bé cursos intensius a l’estiu

que equivalen a un nivell sen-

cer i són molt adequats per

avançar ràpidament. Ara bé,

Laura Alsina no aconsella fer

només intensius ja que el pe-

ríode entre cursos és molt

llarg.

Què és el Marc Europeu Co-

mú de Referència per a les

Llengües?

El MECR és un patró interna-

cional que estandarditza els di-

versos nivells de llengües a

partir del qual s’homologuen

els títols de coneixement de

llengües europees emesos per

les diverses entitats, com per

exemple, la Universitat de

Cambridge o la d’Oxford.

Hi ha metodologies miraculo-

ses per aprendre ràpid o sen-

se estudiar?

En aquest punt, Laura Alsina és

clara: rotundament no. De la

mateixa manera que un alum-

ne no pot accedir directament

a sisè de medicina sense haver

superat els cursos anteriors,

no pot aprendre anglès en qua-

tre dies. En l’aprenentatge de

qualsevol matèria cal esforç i

continuïtat, que és sinònim de

temps.

Es pot aprendre anglès fent,

només, classes de conversa?

No, la conversa sola només

ajuda a mantenir el nivell, no a

progressar amb rapidesa. Se-

gons Laura Alsina, aquesta

pràctica és possible només si

“L’aprenentatged’un idioma ha deser un projecte allarg termini, comdominar esport ”


Maig-Juny 2014 TOT Girona I 35

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

l’alumne té una base, un nivell

mínim de coneixements, i

aquesta base correspon a un

nivell intermedi, o sigui 3 cur-

sos acadèmics. A Eica les ses-

sions de conversa es fan a dife-

rents nivells, tenen un màxim

de 6 alumnes amb un profes-

sor nadiu i l’alumne només pa-

ga quan hi va. Això no vol dir

que a les classes convencio-

nals no es faci conversa; la

conversa, en aquest cas, és no-

més una part del curs.

Què es pot fer per no perdre

els coneixements que han

costat tant temps d’adquirir?

Aprendre una llengua no és

com anar en bicicleta, que un

cop n’has après ja en saps per

tota la vida; si una llengua no

es practica es va “rovellant” de

mica en mica, i es podria arri-

bar a perdre. Per tant, quan

s’assoleix el nivell desitjat, no

es pot parar de practicar. Eica

Idiomes proposa anar a ses-

sions de conversa, matricular-

se en algun trimestre d’hivern,

llegir, veure pel·lícules o sèries

en versió original, anar un pa-

rell o tres de setmanes a l’es-

tranger, fer un curs d’estiu ...

Tothom té les mateixes capa-

citats per aprendre un idio-

ma?

En aquesta qüestió, Laura Alsi-

na considera que no, però amb

matisos: els alumnes que te-

nen més dificultats també po-

den arribar a assolir el nivell de

coneixements que es proposin,

però hi hauran de dedicar més

temps i esforç que un altre que

tingui més facilitat per apren-

dre l’idioma.

Els idiomes es poden estudiar

sense esforç?

L’esforç és bàsic per aprendre

un idioma, però ho és tant o

més la constància, la organit-

zació de l’estudi i la continuïtat:

l’aprenentatge d’un idioma ha

de tenir continuïtat, ja que sen-

se això, l’esforç fet es perd. L’a-

prenentatge d’un idioma és un

projecte de per vida, a llarg ter-

mini, com menjar de forma sa-

ludable o fer esport.

EICA IDIOMES

C/Emili Grahit, 73, entrl. I GIRONA I Tel. 972 21 93 39

[email protected] - www.eica.es

“No hi ha capmètode miraculósper aprendre unidioma; cal esforç i

constància”

Són imprescindibles les esta-

des a l’estranger per aprendre

l’idioma?

La resposta de Laura Alsina a

aquesta qüestió és també clara

i contundent: imprescindible

no, però interessant i molt re-

comanable, sí. Tot i que és pos-

sible aconseguir un bon nivell

sense viatjar, la pràctica a l’es-

tranger, és a dir, l’exposició real

i intensiva a la llengua d’estudi,

és important per “deixar-se

anar” i assolir més fluïdesa.

A Eica assessorem i organit-

zem estades a l’estranger, però

també organitzem el que més

s’assembla a una estada, però

sense marxar de casa: els ca-

sals i club de joves de juliol. Es

tracta de fórmules interessants

per assolir una fluïdesa similar

a la que s’aconsegueix amb

una estada a l’estranger però

amb un cost econòmic molt

més reduït.

L’anglès és l’idioma més im-

portant?

De tothom és sabut que l’an-

glès és l’idioma internacional

per excel·lència, i per això avui

en dia és imprescindible parlar

i dominar aquest idioma tant

en l’àmbit professional i em-

presarial com en l’àmbit perso-

nal. Malgrat tot, no hem de dei-

xar de banda l’aprenentatge

d’altres idiomes també molt

importants a Europa com el

francès o l’alemany, que poden

aportar un plus de qualitat en

els nostres currículums a l’hora

de buscar feina.

CURS Edat Nivells nens/joves Titulacions Nivells Adults

1r Pr. 6 anys KIDS *MECR

2n Pr. 7 anys PRELIMINARY

3r Pr. 8 anys A

4t Pr. 9 anys B

5è Pr. 10 anys 1C A1 1

6è Pr. 11 anys 2C A2 2

1r ESO 12 anys 3C B1 3 (PET)

2n ESO 13 anys 4C 4

3r ESO 14 anys 5C 5

4t ESO 15 anys FCE B2 B2(FCE)

1r Bat. 16 anys Advanced Adv

2n Bat 17 anys CAE C1 C2 (CAE)

C2 C2 (Proficiency)

* Marc Europeu Comú de Referència de Llengües3C (Nivell mig de 2n de batxillerat)

FCE (Títol demanat a final de carrera)

CAE (Títol demanat a molts màsters)

PLA D’ESTUDIS EICA


INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

EMPRESA


BOTÀNICA EMPRESA

Francesc Solà

L’Eduard, a la floristeria familiar de Santa Coloma de Farners. FOTO: Sabina Sartorio

Eduard Maynegra

iuen que qualsevol dia

és bo per a regalar

flors i plantes. Això és

cert, o hi ha uns dies més as-

senyalats que d’altres?

Penso que sí, cada dia és en-

certat. Pels dies assenyalats és

una manera segura de quedar

bé i expressar el nostre afecte i

per la resta de dies, poden ser

una bona manera de fer un pe-

tit detall i, evidentment, poden

ser una agradable sorpresa per

qualsevol.

Per què els països del nord

d’Europa venen molta més

flor que nosaltres?

El clima que tenen fa que la

gent necessiti molt més que

aquí "portar" la natura a dins

de les cases. Nosaltres gaudim

d'un clima amb molts mesos

de bonança en els quals po-

dem passar moltes estones a

l 'exterior, a l 'aire l l iure. En

aquest sentit, és difícil canviar

la tendència per augmentar-ne

el consum.

Tampoc hi ajuden les mesures

fiscals, oi?

En absolut. La modificació que

va fer el govern sobre l'IVA ens

ha perjudicat enormement ja

que ara les plantes es graven

amb el tipus general del 21%.

Quin és el projecte de Les Vi-

les Florides?

Premia pobles i ciutats de Ca-

talunya que destaquin pel seu

enjardinament públic i aquest

any hi volem incorporar cate-

gories com patis i jardins parti-

culars, associacions de veïns,

hotels, restaurants, etc. Ho im-

pulsa la Confederació d'Horti-

cultura Ornamental de Catalu-

nya.

On té posat avui dia el Gremi

de Floristes el centre dels

seus esforços?

Treballem donant suport als

nostres agremiats, represen-

tant els floristes gironins a la

Federació Catalana d'Empresa-

ris Floristes i en projectes

transversals.

Patiu intrusisme professio-

nal?

Malauradament sí, i lamentem

la tolerància en determinades

diades -especialment per Sant

Jordi- en la qual qualsevol per-

sona es pot posar a vendre. Es-

perem que tant els Ajunta-

ments com els Mossos d'Es-

quadra actuïn com han fet amb

la prostitució en les carreteres.

Sabem que no es poden com-

parar, però hem de defensar un

tracte igual per tothom i el res-

pecte a la professió de florista.

Parles d’entitats i associa-

cions que per la Diada venen

roses amb autorització o dels

que ho fan de forma il·legal?

No ho diem pels que tenen el

corresponent permís i venen

als espais indicats pels ajunta-

ments, això és part de la festa.

Parlo dels venedors il·legals als

semàfors, rotondes, polígons...

L’art floral és una disciplina

en evolució constant?

Exacte, és com la moda, l'arqui-

tectura, el disseny... Hi ha una

base tècnica que el defineix i a

partir d'aquí hi ha tendències

que van variant. Seria com el

món de la cuina, que s’ha reva-

loritzat tant amb molta creati-

vitat i professionalitat. Ens

agradaria que passés el mateix

en el món de l'art floral.

A nivell personal, i després

d’haver assolit tants reconei-

xements i prestigiosos pre-

mis, quins són ara el teus rep-

tes?

Des de que vaig guanyar la Co-

pa d'Espanya d'Art Floral a Sa-

ragossa l'any passat el meu

repte i el de l’equip que m'aju-

da és la preparació per la Copa

Europea a Gènova, el setembre

de l'any que ve, on espero po-

der competir al màxim nivell.

El dia a dia deu ser un altre.

I tant, i m’agrada molt, a la bo-

tiga a Santa Coloma de Farners

com a punt de referència i tre-

ballant per satisfer el que els

clients necessiten. Podreu veu-

re el resultat del nostre esforç

en les properes exposicions de

“Girona, Temps de Flors”, l'Ex-

posició de Flors de Santa Colo-

ma de Farners i l'Exposició de

Flors de Sils.

President del Gremi de floristes de GironaA banda de presidir el gremi provincial Maynegra s’ha fet un nom destacat amb premis idistincions en el panorama internacional de l’art floral, una disciplina en expansió i que cadavegada està més en el punt de mira de professionals i particulars

D

“ Els floristes patimintrusisme

professional idemanem quese’ns respecti”


48 I TOTGirona Maig-Juny 2014

A Girona és temps de flors i els

centres de jardineria de la ciu-

tat es converteixen en un anar i

venir de clients que hi busquen

emportar-se un tros de prima-

vera cap a casa per gaudir-la

tot l’any. Els “gardens”, cone-

guts així per a molta gent, són

establiments que van més enllà

de l’exposició i venda de flors i

plantes.

Els seus professionals us po-

dran assessorar en el disseny

de jardins, sistemes de reg, ins-

tal·lació de pèrgoles, il·lumina-

ció, murs de pedra... Ofereixen

decoracions florals per esdeve-

niments, són experts en plan-

tacions i fins i tot s’hi poden llo-

gar plantes per un acte espe-

cial que hàgiu d’organitzar. Al-

guns d’ells, a més, ofereixen

cursos específics sobre el man-

teniment de bonsais, malalties

i plagues de les plantes, etc. La

gamma de plantes d’interior i

exterior que ofereixen és molt

àmplia, i la seva cartera de ser-

veis també passa per la flor ta-

llada, mobiliari de jardí i com-

plements de tota mena com

jardineres, eines, mànegues,

connectors de reg, adobs, ca-

ses de fusta... Una infinitat de

productes per a tenir cura del

vostre jardí fins a l’últim detall.

Alguns d’aquests establiments,

com el Centre Verd Girona, dis-

posen de viver propi, on hi fan

la producció de les plantes de

temporada tant per casa com

pel jardí.

Fins i tot, dins el Centre Verd

podem trobar plantes aromàti-

ques i culinàries per a donar

servei a un mercat cada dia

més ric, el culinari, que reque-

reix una especialització en la

seva matèria primera.

L’olimpde les florsEls centres de jardineria són un santuari pelsamants de les flors i plantes, que hi trobentot el necessari per gaudir d’aquesta afició

Francesc Solà

Ofereixenassessorament,plantes de lloguer,cursos i una infinitatde complements

BOTÀNICA EMPRESA


Maig-Juny 2014



Francesc Solà

Els jardins botànics són grans

oasis de natura, i a la Costa

Brava n’hi trobem quatre d’es-

pectaculars que ofereixen unes

passejades exclusives amb

unes vistes privilegiades sobre

el mar.

Cap Roig

Les espècies vegetals més ca-

racterístiques de la Mediterrà-

nia es barregen amb arbres i

plantes procedents de cinc

continents en aquest recoma-

nat jardí botànic, un dels més

variats de Catalunya, situat a

Calella de Palafrugell. Durant la

temporada d'estiu acull diver-

ses activitats com ara exposi-

cions i el prestigiós Festival de

Cap Roig.

Els parcs i jardins botànics són paratges ben especials. Les plantesautòctones conviuen amb espècies vegetals de tot el món, creantuna explosió de colors i d'aromes.

BOTÀNICA EMPRESA

L’encant delsjardins botànics

Marimurtra

Aquest jardí botànic, situat so-

bre els penya-segats de Blanes,

va ser creat l'any 1921 i anys

més tard es va convertir en una

de les estacions de biologia

més importants i reconegudes

del Mediterrani.

Reuneix no només plantes i ar-

bres autòctons, sinó espècies

vegetals de tot el món, com per

exemple palmeres de Xile,

bambús o arbres característics

d'Àfrica i Mèxic, entre d'altres.

Pinya de Rosa

Al camí de Santa Cristina, tam-

bé al municipi de Blanes, hi tro-

bem aquest jardí botànic creat

el 1954 i que té la peculiaritat

d'haver adaptat a l'entorn me-

diterrani espècies vegetals ca-

racterístiques de les latituds

tropicals.

Santa Clotilde

A Lloret de Mar hi trobem els

Jardins de Santa Clotilde, un

espai exclusiu dissenyat el 1919

i que es caracteritza per la cla-

ra influència italiana i la cohe-

rència formal que existeix entre

el jardí i l'obra arquitectònica,

amb diverses escultures de

marbre.

Jardins de l’Empordà

Ja a l’interior de les comarques

gironines, a Fonteta (Baix Em-

pordà) hi trobem un paradís

natural de45.000 metres qua-

drats, traçat a imatge dels jar-

dins senyorials d’estil anglès.

Es divideix en tres parts, basa-

des en la seva orientaci: els jar-

dins de llevant, els centrals i els

de ponent.

A dalt i a baix, els Jardinsde Santa Clotilde, a Lloret.FOTO: Lloret Turisme




ASSESSSORIA EMPRESA

Francesc Solà

Arriba l’hora de passar comptes

Maig i juny són mesos de flors,

bonança, primeres mànigues

curtes i, per no perdre el cos-

tum, l’època de passar comp-

tes amb hisenda. Aquesta ve-

gada, a més, la declaració de la

renta arriba amb algunes nove-

tats, com que serà el primer

any que no es permetrà lliurar

declaracions fetes a mà, unes

35.000 en l'última campanya, o

que és la primera declaració

sense deducció per nous habi-

tatges. El mateix succeeix per a

les obres de rehabilitació, am-

pliació i d'adaptació per a per-

sones amb discapacitat.

Com sempre, el més recoma-

nable és acudir a un gestor o

assessor fiscal, que ens acom-

panyarà en aquest procedi-

ment de rendir comptes amb

l’administració. Aquest any

també hi haurà una major càr-

rega fiscal per als guanys patri-

monials especulatius i un ma-

jor gravamen complementari

en funció de la renda.

Com presentem la declara-

ció?

A partir de l’1 d’abril l’Agència

Estatal d'Administració Tributà-

ria posa a disposició dels con-

tribuents l'esborrany o les da-

des fiscals de la declaració de

l'IRPF, a la qual es pot accedir a

través del portal de l'Agència

Tributària. Com a novetat, els

contribuents a més de poder

presentar la declaració amb la

signatura electrònica avança-

da, podran fer servir també un

sistema de signatura amb clau

d'accés en un registre previ

com a usuari (PIN24H ).

Fins quan tenim temps?

La declaració de la renda de l'a-

ny 2013 es podrà presentar en-

tre el 23 d'abril i el 30 juny

2014 si es presenta per via

electrònica, encara que l'esbor-

rany es podrà confirmar des de

l'1 d'abril i en endavant. Si s'e-

fectua per qualsevol altre mitjà

es podrà presentar entre el dia

5 de maig i el 30 de juny. Tingu-

eu presents els terminis!

La normativa fiscal canvia con-

tínuament i això afecta a qual-

sevol negoci i l’economia do-

mèstica. Per això un bon asses-

sorament professional ens aju-

da a complir amb les nostres

obligacions fiscals i a conèixer

els beneficis fiscals que la le-

gislació vigent ofereix en cada

moment.

Entrem en una nova campanya de la declaració de l’impost de la renda, que enguany va desdel 23 d’abril fins el 30 de juny. Els gestors i assessors fiscals ens ajudaran a complir amb lesnostres obligacions fiscals

Per primera vegadano s’admetrandeclaracionsde la rendafetes a mà




ASSESSSORIA EMPRESA

Pujar l'IVA reduït del 10 al 21%

tal com proposa l'informe La-

gares al govern espanyol afec-

taria el 65% dels productes

d'alimentació de la cistella de

la compra i suposaria un incre-

ment de 600 euros l'any en la

despesa de les famílies. Aques-

ta és la conclusió d'un informe

presentat per diferents asso-

ciacions del sector agroalimen-

tari, el consum i la restauració,

que també determina que en

cas que es fes efectiva aquesta

pujada dels preus, el 98% dels

consumidors reduiria el seu

consum, sent el col·lectiu d'en-

tre 25 i 34 anys el que més

Un incrementd’IVAmolt temutSi s’executa la proposta de pujar l'IVA al 21%la despesa de les famílies en alimentacióincrementaria en 600 euros l'any

Francesc Solà

ajustaria la seva despesa en

pràcticament tots els sectors,

excepte transport i alimentació

L'estudi recalca que també es-

tarien afectats a més de la cis-

tella de la compra, tots aquells

productes i serveis no conside-

rats de primera necessitat,

com drogueria i higene, equipa-

ment de la llar, ropa, calçat,

electrònica, joguines o begudes

alcohòliques. I que per tant la

reducció del consum acabaria

afectant ajustos en altres sec-

tors, el que suposaria una cai-

guda en cadena.

D'altra banda, l'informe deter-

mina que, en aquest supòsit de

pujada de l'IVA, la baixada del

consum suposaria un descens

d'entre el 4,3 i 6,2% de la pro-

ducció total d’articles alimenta-

ris, amb la conseqüent des-

trucció de llocs de treball. I,

continua detallant l'informe,

aquesta darrera circumstància

suposaria alhora deixar d'in-

gressar entre 2.183 i 3.000 mi-

lions d'euros per altres impos-

tos i la despesa pública creixe-

ria entre 556 i 800 milions

d'euros a tot l’estat espanyol.

Amb una novapujada de l’impost elcol·lectiu d’entre 25 i34 anys serà el quemés s’ajustarà

El consum en alimentació és molt sensible als canvis dels tipus d’impostos


Maig-Juny 2014 TOTGirona I 55

NOTÍCIES EMPRESA

Francesc Solà

Mircat creix i es trasllada

El gran centre de nutrició d’a-

nimals de companyia de Giro-

na, Mircat, acaba d’inaugurar

una gran botiga al costat del

sex shop de l’Espai Gironès,

que aglutina els serveis que

fins ara oferia als dos centres

de Ronda Ferran Puig i Lluís

Pericot. Amb aquest trasllat i

ampliació Mircat es consolida

com a referència a Girona en

accessoris i complements ali-

mentaris per a gossos i gats, i

continua sent l’empresa pione-

ra en el servei a domicili de pin-

so a les comarques gironines,

una activitat que va començar

fa més de 20 anys. La singula-

ritat de Mircat passa per l’as-

sessorament personalitzat als

seus clients per garantir una

nutrició equilibrada i pensada

per a les condicions de cada

animal. El nou centre també

ofereix la consulta veterinària

gratuïta a través del Facebook,

servei que arriba en col·labora-

ció amb la Clínica Veterinària

Quissos. En aquesta línia d’a-

tenció veterinària de l’animal,

Mircat disposa d’una àmplia

gamma d’antiparasitaris.

El referent en nutrició animal obre una gran botiga al costat de l’Espai Gironès, que ofereixaccessoris i complements alimentaris per a gossos i gats i una consulta veterinària gratuïtaa través del Facebook



NOTÍCIES EMPRESA

Francesc Solà

Francesc Solà

Creuada contra l’atur

.

La Generalitat i l'Ajuntament

de Girona afronten la lluita

contra l'atur amb una injecció

de gairebé 3,7 milions d'euros

per formar i inserir més de

2.600 gironins sense feina a

través de la programació de

polítiques actives de Girona.

S’han prioritzat els projectes

que combinen accions de for-

mació qualificadora amb pràc-

tica professional en entorns

reals de treball, parant una

atenció especial als col·lectius

de joves amb baixa qualificació

o als aturats de llarga durada.

Amb tot, els fons per a políti-

ques actives aportats per Ge-

neralitat i Ajuntament perme-

tran el Servei Municipal d’Ocu-

pació de la ciutat atendre en-

guany un terç del total d’atu-

rats de la capital gironina.

Aquest organisme posa al ser-

vei dels ciutadans que ho ne-

cessitin tot un seguit de recur-

sos per a la recerca activa de

feina i l’alfabetització digital,

El Servei Municipal d’Ocupació de Girona preveu atendre al llarg de 2014 una tercera part deltotal de la població en situació d’atur del municipi, i impulsa la contractació en empresesordinàries a través d’incentius econòmics

L’Espai Gironès mima l’art

Espai Gironès impulsa el segon

festival d’Arts en Viu dins un

centre comercial, una iniciativa

pionera en les seves caracterís-

tiques, i es consolida com a re-

ferent de l’art i la cultura, amb

trenta espectacles de música,

teatre i dansa de trenta compa-

nyies que es porten a terme del

5 de maig al 7 de juny de forma

gratuïta.

L’objectiu és apropar la cultura

al gran públic i crear una plata-

forma de difusió de cadascuna

de les companyies protagonis-

tes del festival.

Després de la bona acollida

que va tenir aquest festival l’a-

ny passat, el centre es conver-

teix de nou en un gran apara-

dor de cultura.

El director del Festival Tempo-

rada Alta, Salvador Sunyer, és

el padrí de l’ESPAIdART. Espai

Gironès és el primer centre co-

mercial de Catalunya i d’arreu

de l’Estat espanyol que ha fet

una aposta per tirar endavant

un festival d’aquestes caracte-

rístiques, que contribueix a po-

pularitzar les arts escèniques i

a difondre la cultura. Per

aquesta edició s’ha fet una divi-

sió de tipologies artístiques.

Del 5 de maig al 7 de juny acull la 2a edició d’ESPAIdART, amb 30 espectacles gratuïts queinclouenmúsica en viu, teatre, titelles, òpera infantil, comèdia d’art i cant coral entre d’altresformats que són una plataforma de difusió per a les companyies

El centre comerciales consolida

en la innovadorafaceta d’aparador

cultural

entre d’altres àmbits.

Paral·lelament, l’Ajuntament

impulsa amb fons propis el pla

de mesures ocupacionals “Gi-

rona Actua”, per facilitar la in-

serció laboral de persones en

situació d’atur mitjançant la

contractació en empresa ordi-

nària a través d’incentius eco-

nòmics.

Impulsat coordinadament amb

el Consell de Cohesió i Serveis

Socials, aquest pla preveu aten-

dre al llarg de l’any unes 500

persones i obtenir uns resultats

d’inserció de vora el 30%.

Es calcula ques’atendran unes 500

persones is’obtindrà un 30%d’inscerció laboral


Maig-Juny 2014

Interquilt 2014 és la tercera

edició del saló dedicat a totes

les disciplines vinculades amb

el món de les labors i les ma-

nualitats. Aquest certamen va

néixer centrant-se amb el món

del patchwork i l’art tèxtil, però

s’ha anat diversificant fins aco-

llir diverses disciplines vincula-

des amb les creacions manu-

als.

El seu principal objectiu és

convertir-se en un punt de tro-

bada anual per a totes aquelles

persones interessades amb les

labors i les manualitats i donar

resposta al seu interès mani-

fest i creixent, oferint-los la

possibilitat de trobar materials,

teixits i novetats de tot Europa

a prop de casa. L’edició d’en-

guany presenta novament un

programa obert a tots els visi-

tants, tant professionals com

aficionats, amb tallers, cursos,

presentacions de nous produc-

tes, expositors de tot tipus de

maquinària i complements.

El gran Saló deles laborsLa 3a edició del Saló Interquilt Girona CostaBrava se celebra del 9 a l’11 de maig al PalauFiral de la capital gironina

En dos anys s’hadiversificat finsacollir disciplineslligades amb

creacions manuals

Francesc Solà



Primavera artísticaCastell-Platja d’Aro obre el Maig Cultural

PLATJA D’AROACTIVITATS_MÚSICA_NOTÍCIES



CULTURA PLATJA D’ARO

Ariadna Ventura

om cada any, l’ajunta-

ment de Castell-Platja

d’Aro omple l’agenda

municipal del mes de maig

amb activitats artístiques i cul-

turals, en el que s’anomena

Maig Cultural, que inclou pro-

postes com ara el primer Con-

curs de projectes fotogràfics

Educant la mirada (fins al 31 de

maig) i el 3r Premi Jordi Comas

de recerca local per a projectes

inèdits d’investigació sobre el

municipi (fins al 31 d’octubre).

El Maig Cultural engloba també

accions de dinamització co-

mercial com ara el Platja d’Art

2014 (de l’1 al 31 de maig), una

iniciativa de l’Associació d’Em-

presaris de Castell-Platja d’Aro

i S’Agaró que té l’objectiu d’a-

propar les manifestacions pic-

tòriques al públic en general a

partir de l’exposició d’obres de

diversos artistes als aparadors

comercials i en hotels i restau-

rants. Lligat a aquesta activitat,

també durant tot el mes, es du-

rà a terme la Campanya gas-

tronòmica El menú de l’art, que

obsequia els comensals amb

una litografia del pintor expo-

sat a l’establiment.

Altres activitats del Maig Cul-

tural són la Diada del primer de

maig, amb la Trobada de

Col·leccionistes de Plaques de

Cava i el Mercat de Primavera,

així com la Mostra de Cultura

Catalana (3 de maig).

El cap de setmana del 9 a l’11

se celebraran les primeres Jor-

nades Fotogràfiques de Platja

d’Aro (www.fotoplatjadaro.com), i

del 7 a l’11, el Palau d’Esports i

Congressos acollirà el Campio-

nat SYOC de tennis taula.

Durant la segona quinzena del

mes se celebraran algunes ac-

tivitats familiars com el Dia In-

ternacional de les Famílies (17

de maig) amb espectacles d’a-

nimació infantil i tallers, i la

Diada del Joc (24 de maig). Les

fires, tradicions i exposicions

estaran representades amb la

Festa de Sant Isidre Llaurador

de Castell d’Aro, amb el 60è

Concurs de Fruits del Camp,

L’ajuntament organitza un seguit d’activitatscom ara exposicions, fires, concursos,mercats i festes per promocionar el municipi

C

El Maig Culturalengloba tambéaccions dedinamitzaciócomercial



CULTURA PLATJA D’ARO

L’ajuntament de Castell-Platja

d’Aro ha convocat pel dissabte

7 de juny la segona edició de

“Platja d’Aro Solidari”, que té

l’objectiu d’aconseguir fons a

favor de diverses entitats so-

cials sense ànim de lucre amb

implantació al territori. Engua-

ny les activitats se centren a

l’entorn del gospel, amb un ta-

ller de formació sobre aquest

estil musical i un concert a càr-

rec de la formació The Gospel

Viu Choir, a les 10 del vespre, al

Palau d’Esports i Congressos.

Les inscripcions al taller, amb

un cost de 10 euros, i la compra

d’entrades pel concert, també

a 10 euros, es poden fer a l’Ofi-

cina de Turisme de Platja d’Aro,

que ofereix una oferta de taller

+ concert a un preu únic de 15

euros.

La primera activitat de la jorna-

da serà un taller de gospel a

càrrec de Moisés Sala, director

de The Gospel Viu Choir, al Pa-

lau d’Esports i Congressos de

Platja d’Aro, d’11 del matí a 2

del migdia, i de 5 a 7 de la tar-

da. Per participar-hi cal enviar

un correu electrònic amb les

dades personals a tallerdegos-

[email protected], des d’on

s’indicarà com abonar la matrí-

cula. I ja de nit, el concert amb

The Gospel Viu Choir al Palau

d’Esports i Congressos de Plat-

ja d’Aro, a les 10 del vespre, que

presentarà el seu darrer espec-

tacle The new Gospel X-perien-

ce!

The Gospel Viu Choir ha actuat

als principals escenaris del país

com ara el Gran Teatre del Li-

ceu o el Palau de la Música Ca-

talana i ha compartit cartell

amb figures destacades de

l’escena musical com Natalie

Cole, Soweto Gospel Choir,

Sharrie Williams & The Wise-

gus, Karen Gibson & The King-

dom Choir, Jorge Drexler, Lluís

Llach o Joaquin Sabina, entre

molts d’altres.

El gospel més solidari

The Gospel ViuChoir actuarà el dia7 de juny al Palau

d’Esports iCongressos

Flor i Plantes Ornamentals així

com animació, tallers, concerts

i conferències (del 17 al 19 de

maig); la Fira S’Agaró, pintura i

vi amb el seu mercat de vins

catalans i formatges artesans,

juntament amb la mostra pic-

tòrica de diversos artistes (24

de maig), i el Concurs-Exposi-

ció de Patchwork al Castell de

Benedormiens de Castell d’Aro

(del 31 de maig al 19 de juny).

Les activitats del Maig Cultural

es clouran el dissabte 31 de

maig amb la Rua de Carnaval

de Primavera, el Mercat de

Patchwork al nucli antic de

Castell d’Aro i el 4t Concurs de

Miniremakes, amb l’exhibició

de les obres presentades i el

lliurament de premis (www.aro-

cinema.com).

Les activitats del Maig Cultural

no s’aturen aquí i continuaran

el juny amb la Campanya Gas-

tronòmica Flaire de Vi i la seva

proposta de maridatge de vi

amb tapes i tastets o menús

complets amb el vi com a pro-

tagonista (de l’1 de juny al 6 de

juliol), i el Platja d’Aro Solidari

amb un taller i concert de gos-

pel (7 de juny).

Les activitats delMaig Cultural

continuaran el junyamb la campanya

“Flaire de Vi”




NOTICIES PLATJA D’ARO

Ariadna Ventura

Ariadna Ventura

Exposicions a l’aire lliure

L’Ajuntament de Castell-Platja

d’Aro acaba de presentar un

nou espai expositiu per al mu-

nicipi: el Parc dels Estanys, el

gran paratge natural integrat al

cor urbà de Platja d’Aro que

aquests dies ofereix, per pri-

mera vegada, una mostra es-

cultòrica de 14 peces de gran

format d’Emili Armengol. La

mostra, que es va inaugurar el

passat 7 de març, es pot visi-

tar de forma lliure i gratuïta, de

dilluns a diumenge, coincidint

amb l’horari general d’accés al

parc, de les 7 del matí a 2/4 de

10 del vespre.

Les obres de la mostra estan

datades entre els anys 1995 i

2012, i excepte una peça, ela-

borada completament de cor-

ten, combinen de manera di-

versa acer inoxidable, corten,

llautó i bronze.

Emili Armengol, que l’estiu pas-

sat va exposar al Castell de Be-

nedormiens, sota el comissa-

riat de l’historiador i crític d’art

Daniel Giralt-Miracle, la propos-

ta Visió Antològica, 1968-2013,

presenta ara una selecció d’es-

cultures representatives de les

seves diverses etapes creati-

ves. L’artista presenta la figura

humana, una constant en la se-

va obra, treballada en petit o

gran format. També s’hi pot ob-

servar la seva fascinació pels

signes de l’antiga escriptura

celta, palesa en la sèrie Les tres

dimensions de les runes

(2007).

Platja d’Aro converteix el Parc dels Estanys en un nou espai expositiu que fins el 24 de junymostra peces de gran format d’Emili Armengol. La proposta tindrà continuïtat amb unasegona exposició del saragossà Alberto GómezAscaso, del 5 de juliol al 18 de gener de 2015.

Fer esport als parcs urbans

La regidoria d’Esports de l’A-

juntament de Castell–Platja

d’Aro i Dipsalut, amb la col·la-

boració de la Generalitat i el su-

port del Consell Comarcal del

Baix Empordà, desenvolupa

aquesta primavera la promoció

dels Parcs Urbans de Salut i de

la Xarxa d’Itineraris Saludables

del municipi com a font de sa-

lut a partir de l’hàbit de fer ex-

ercici físic regular i de caminar.

Es tracta de deu sessions de

dinamització dels parcs i una a

L’ajuntament impulsa unes jornades per promoure l’hàbit de fer exercici regular als espaispúblics de la ciutat, i mitjançant la xarxa d’itineraris saludables, que inclouen sessions dedinamització gratuïtes d’una hora amb l’acompanyament d’una fisioterapeuta

l’entorn dels itineraris, obertes

a tothom, gratuïtes i conduïdes

per una fisioterapeuta especia-

litzada, que ja es van iniciar a fi-

nals de març. Les sessions pen-

dents al Parc Pau Casals (Can

Nitus) de Castell d’Aro són el 14

i 28 de maig, a les 16.15 h, i al

Parc dels Estanys (Av. Londres)

de Platja d’Aro, el 7, 21 i 26 de

maig, a les 15.00 h. Simultània-

ment, es continua treballant

amb el Departament de Salut

per donar a conèixer els parcs i

els itineraris al personal sanita-

ri dels centres d’atenció primà-

ria perquè aquests puguin re-

comanar i receptar la pràctica

periòdica d’exercici i activitat fí-

sica aprofitant les possibilitats

d’aquests equipaments.

Inaugurats l’any 2010, els Parcs

Urbans de Salut de Platja d’Aro

van ser les primeres instal·la-

cions que es van crear a les co-

marques de Girona, i d’aquí es

van anar estenent progressiva-

ment a altres municipis de la

província. Es tracta d’un con-

junt d’aparells dissenyats per

una comissió d’experts multi-

disciplinària i creats específica-

ment per fer exercici físic. Per

la seva banda, els Itineraris Sa-

ludables són recorreguts que

transcorren tant per dins com

pels afores de la població. En

tots dos casos, passen pel nucli

urbà, de manera que no és ne-

cessari agafar el cotxe per uti-

litzar-los, i estan connectats

entre ells formant una xarxa.




NOTICIES PLATJA D’ARO

Ariadna Ventura

Ariadna Ventura

Els policies, ara també professors

Des de fa uns anys, més enllà

de les funcions de seguretat

ciutadana, la Policia Local de

Castell-Platja d’Aro està desen-

volupant un ampli programa

d’educació viària a les tres es-

coles de primària i a l’institut

de secundària del municipi,

que s’ha anat ampliant pro-

gressivament també a altres

àmbits com ara el medi am-

bient, la tinença d’animals de

companyia i la seguretat en l’ús

de les noves tecnologies.

En les sessions d’educació vià-

ria, els agents de la Policia Lo-

cal volen conscienciar els

alumnes de factors de risc que

sovint no es perceben com ara

la manca d’ús de sistemes de

retenció en trajectes curts o els

desplaçaments en bicicleta en

zones no adaptades a aquesta

finalitat. També es fa referència

a conductes perilloses relacio-

nades amb el consum de dro-

gues i alcohol.

En relació a l’educació pel medi

ambient, amb la col·laboració

del Grup de Natura Sterna, els

alumnes de primària tenen l’o-

portunitat de conèixer l’entorn

natural de la Vall d’Aro i visiten

el Parc dels Estanys per fer-hi

observació d’aus, o descobrei-

xen la tasca assistencial d’al-

guns animals de la Unitat Cani-

na de la Policia Local.

El darrer àmbit introduït per l’e-

quip de formadors de la Policia

Local als estudiants de secun-

dària són les problemàtiques

Cada curs, 700 alumnes, de 6 a 16 anys, de les tres escoles de primària i de l’institut desecundària de Castell-Platja d’Aro reben formació viària, mediambiental, sobre la tinençad’animals de companyia i de seguretat a internet per part dels agents de la Policia Local

relacionades amb les noves

tecnologies, com ara les situa-

cions de risc creades per la

mala utilització de les xarxes

socials, el lliurament de foto-

grafies o de dades personals, i

un accés cada cop més prime-

renc als suports multimèdia.

Espai i temps per a l’intercanvi

El programa de Dinamització

Comunitària de la regidora de

Benestar Social de l’Ajunta-

ment de Castell-Platja d’Aro va

inaugurar, el passat 22 de

març, el primer Banc del

Temps (BdT) del municipi,

anomenat De mà amà, amb la

voluntat de generar un espai

en què persones diverses in-

tercanviïn, de manera puntual,

serveis sense que hi hagi cap

transacció econòmica o lucra-

tiva a canvi.

L’ajuntament ha impulsat

aquest nou projecte amb la in-

tenció que de mica en mica es

vagin generant relacions d’in-

L’ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha posat en marxa el Banc del Temps “De mà en mà”,un espai en què la gent pot intercanviar serveis, de manera puntual, sense que hi hagi captipus de transacció econòmica o lucrativa a canvi

tercanvi, suport i cooperació

que no es produeixen encara,

de forma natural, des de la ini-

ciativa social; però amb l’objec-

tiu que aquest espai esdevin-

gui, amb el pas de temps, el

més autònom possible.

Al lloc web www.bdtplatjada-

ro.com es poden gestionar di-

rectament els intercanvis, però

alhora s’ofereix un espai d’aten-

ció i orientació directe a l’usua-

ri a càrrec de dos professionals.

Per participar-hi, cal fer una

inscripció inicial, en línia o pre-

sencial al Centre Cívic Vicenç

Bou de Platja d’Aro. Tot seguit

s’informa a l’interessat dels as-

pectes pràctics i dels objectius

essencials del projecte.

Els intercanvis no són necessà-

riament recíprocs (es pot oferir

un servei a una persona i re-

bre’n un altre d’una altra), han

de ser ocasionals (una situació

continuada derivaria en intru-

sisme laboral) i es fan amb es-

perit de guany mutu, i no com

un servei que resolgui proble-

mes gratuïtament.

La voluntat del Banc del Temps

és diversificar al màxim la seva

oferta de serveis, per no limi-

tar-se a l’àmbit de l’assistència

domèstica i de la salut. inclou,

per tant, idiomes, informàtica,

assessorament i orientació,

educació i formació, música,

ball, oci i l’esport, entre molts

d’altres.


Maig-Juny 2014

La regidoria de benestar de l’A-

juntament de Castell-Platja

d’Aro va inaugurar el passat

mes de març el nou servei,

adreçat a pares i mares del mu-

nicipi amb fil ls de fins a 18

anys, com un punt de trobada

on aprendre tècniques i assolir

coneixements per a l’educació.

Es tracta d’un espai d’orienta-

ció individualitzat per propor-

cionar orientació, assessora-

ment i donar suport, mit-

jançant eines i estratègies,

amb l’objectiu de resoldre dub-

tes i dificultats. En definitiva, es

pretén oferir pautes davant de

qüestions, problemes, dubtes i

dificultats en referència a te-

mes psicològics, emocionals i

educatius, que poden generar

cert malestar o angoixa en mo-

ments puntuals, en les rela-

cions i la dinàmica familiar.

Conduït per un professional,

aquest servei es desenvolupa

dos cops al mes a la Casa Lila

de Platja d’Aro, i cal concertar

cita prèvia al telèfon 972 825

605, o enviant un correu

electrònic a casalila@platjada-

ro.com, tenint en compte que

fins a l’estiu els dies d’atenció

són els dimecres 7 i 21 de

maig, i 4 i 18 de juny, de 3 a 7

de la tarda.

Ajut i suport ales famíliesL’ajuntament de Castell-Platja d’Aro hainaugurat un nou servei d’orientació familiaramb sessions individuals i concertades

Ariadna Ventura

L’Ajuntament de Castell-Platja

d’Aro ha aprovat l’adhesió al

Conveni Marc entre l’adminis-

tració de l’Estat i la de la Gene-

ralitat per a la implantació d’un

model integrat d’atenció al ciu-

tadà en l’àmbit territorial ca-

talà. D’aquesta manera, el mu-

nicipi forma part de les entitats

locals que es comprometen a

facilitar als ciutadans les ges-

tions amb les diverses admi-

nistracions, o amb entitats de

dret vinculades o dependents,

amb independència de la seva

localització territorial.

Amb el reconeixement de l’ofi-

cialitat de l’oficina de registre

de l’ajuntament per a l’admis-

sió de documents adreçats a

les administracions superiors,

es vol facilitar les gestions del

ciutadà amb les administra-

cions públ iques. Així , per

exemple, la data de presenta-

ció al registre municipal és vàli-

da a efectes de terminis. Tam-

bé es deixa constància de l’en-

trada de les sol·licituds, escrits

i comunicacions amb indicació

de dades com el tipus de docu-

ment, data i hora de presenta-

ció, o òrgan administratiu des-

tinatari).

Més facilitats enles gestionsL’ajuntament ha aprovat l’adhesió al convenimarc per a la implantació del model integratd’atenció ciutadana

Ariadna Ventura


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Un any benèvolLes al·lèrgies són el peatge de la primavera


AL·LÈRGIES SALUT

Francesc Solà

‘arribada de la primave-

ra ve acompanyada del

bon temps, dies més

llargs i un optimisme generalit-

zat, però tot té la seva contra-

partida i aquesta estació de l’a-

ny sol ser sinònim d’esternuts,

picor d’ulls i urticàries per a

molts al•lèrgics. La floració

d’aquesta època desenvolupa

episodis d’al•lèrgia a milers de

ciutadans, amb major o menor

mesura, tot i que aquest any

està essent força benèvol en

aquest sentit. Amb l’inici de la

primavera els experts de la So-

cietat Catalana d'Al•lèrgia i Im-

munologia Clínica i de la Xarxa

Aerobiològica de Catalunya

van explicar que calculaven

que les pol•linitzacions prima-

verals podien estar dins la nor-

malitat o, fins i tot, inferiors a

les normals, tenint en compte

l'escassetat de pluges que ha-

víem tingut fins aleshores. "Les

concentracions de pol•len no

seran excessivament elevades;

no serà una primavera greu",

afirmava Jordina Belmonte, co-

ordinadora de la Xarxa. Segons

expliquen, amb molta prudèn-

cia, la temporada suposarà

molèsties als al•lèrgics habitu-

als "però en principi no s'ha de

disparar la sensibilitat de nous

afectats”, tot i que el pronòstic

pot canviar si comença a plou-

re de forma generosa. En

aquest cas, les parietàries, gra-

mínies i blets respondran ràpi-

dament i augmentaran les con-

centracions de pol·len.

Que no es plantin plataners

D'altra banda, Belmonte ha re-

comanat als ajuntaments que

no plantin a la via pública ar-

bres susceptibles de generar

al•lèrgies, com ara "els plata-

ners, els xiprers o les oliveres",

unes espècies molt comunes

als nostres carrers. També ha

alertat de la necessitat de ne-

tejar la parietària o les gramí-

nies. Els principals símptomes

de les al·lèrgies són els refre-

dats, la mucositat, la picor als

ulls o la tos seca, entre d'altres.

La falta de pluges continuades durantl’hivern han fet que aquesta temporada nosigui especialment complicada

L

Els principalssímptomes del’al·lèrgia són lamucositat, picord’ulls i tos seca



Què podem fer evitar que ens

afectin?

Com a mesura general, s'haurà

d'evitar l'estada prolongada i

l'activitat física innecessària en

parcs, jardins i zones d'arbrat,

intentant romandre el major

temps possible en interiors

nets, sobretot quan hi hagi

molt de vent. I quan s’hagi de

ventilar l’habitació, millor fer-

ho al capvespre.

Quin són els tractament

simptomàtics habituals?

N’hi ha diversos. Hi ha gotes

pels ul ls, pasti l les anti-

al·lèrgiques, esprais nasals i in-

haladors, que no curen els

símptomes però els milloren.

I els tractaments específics?

Tenim la immunoteràpia, que

és l’administració per via sub-

cutània o sublingual de dosis

repetides d’una substància

al·lergògena correctament es-

tandarditzada. Això produeix

canvis a nivell del sistema im-

munològic. La indicació de la

conveniència d’un tractament

amb vacunes ha de ser realit-

zada per un metge al·lergòleg,

després d’un estudi d’al·lèrgia

complert, ja que la immunote-

ràpia és un tractament indivi-

dualitzat i ens equivocaríem si

ho generalitzéssim.

Així doncs, la immunoteràpia

és específica?

Exactament. Es dirigeix única-

ment al tractament de

l’al·lèrgia causada per la subs-

tància a la que es vacuna. Però

també pot tenir efectes benefi-

ciosos per l’al·lèrgia en general

ja que pot evitar l’aparició d’al-

tres al·lèrgies.

AL·LÈRGIES SALUT

“ A Catalunya unmilió i mig de

persones pateixenalguna patologia

al·lèrgica”

Francesc Solà

Maria Teresa Cerdà

Quanta gent pateix al·lèrgies

a casa nostra?

A Catalunya un milió i mig de

persones en pateixen alguna

patologia, provocada pels

pol·lens en un 40% dels casos.

Són els dolents de la

pel·lícula?

Força. Els pol·lens estan consi-

derats com la primera causa

de rinoconjuntivitis i la segona

causa d’asma.

I quan el pol·len penetra a les

vies respiratòries...

Produeix els símptomes

d’al·lèrgia, des de pruïja als

ulls, nas o coll, llagrimeig, es-

ternuts i ragera de nas, fins a

tapament de nas o de pit.

Dels casos que veu a la con-

sulta, quina és la causa més

freqüent d’al·lèrgia respiratò-

ria a la primavera?

El pol·len de les gramínies, que

tan poden ser les herbes amb

espiga que creixen de forma

espontània per tot arreu, com

també les gramínies cultivades

com l'ordi, el blat o la civada i

també la gespa que tenim als

jardins.

La responsable de la Unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitaride Girona Dr. Josep Trueta ens parla de les al·lèrgies més comunesa la primavera, els seus símptomes i com prevenir-les




AL·LÈRGIES SALUT

immunològic per fer-lo resis-

tent i evitar la reacció. La im-

munoteràpia és un tractament

efectiu però cada pacient ha de

ser avaluat individualment per

l’al·lergòleg per tal de decidir

quin és el tipus i la potència

més adient de l'extracte que

s’ha d’utilitzar per al tracta-

ment. L’al·lergòleg també indi-

carà quin tractament d’urgèn-

cia s'ha d’utilitzar en cas de pa-

tir una picada. Com sempre en

aquests casos, recomanem

acudir a un professional.

Francesc Solà

Picades que fan malUna picada d’abella o vespa, a banda del dolor momentani i les molèsties posteriors, potrepresentar un problema a les persones que són al·lèrgiques al seu verí, la majoria dels qualsho desconeixen; primavera i estiu són els mesos amb més risc de patir picades

La majoria d’aquestes espè-

cies són inofensives per als és-

sers humans. En general no-

més piquen quan es veuen

amenaçades, i el risc de patir

picades és més gran durant

els mesos de primavera i estiu.

Una dada d'especial rellevàn-

cia en la identificació de la pi-

cada és que les vespes poden

extreure el fibló i tornar a usar-

lo. A la picada d'abella, però, el

fibló es queda ancorat en la

pell i en intentar treure l'insec-

te pateix estrips que li causen

la mort.

Les reaccions locals més habi-

tuals consisteixen en dolor im-

mediat i tumefacció d'uns

pocs centímetres, seguit de pi-

cor que pot durar diversos

dies. Les anomenades reac-

cions locals gegants poden te-

nen una extensió major de 10

cm. i duren més de 24 hores.

D’altra banda, les reaccions

sistèmiques o generalitzades

es caracteritzen per la presèn-

cia de símptomes a distància

del lloc de la picada (erupció

cutània, inflamació de la cara,

dificultat respiratòria, alteració

del nivell de consciència, etc.).

Tractar l’al·lèrgia al verí

La Immunoteràpia: consisteix

en l’administració progressiva

de dosis del verí de l’insecte

que provoca l’al·lèrgia, amb la

finalitat d’estimular al sistema

La immunoteràpiaestimula el sistemaper a fer-lo resistent

i evitar la reacciód’una picada



PLANTES MEDICINALS SALUT


.

Segons dades publicades pel

Centre d'Investigació sobre Fi-

toterapia (INFITO) a Catalunya

es consumeixen anualment

prop de 370.000 uni-

tats de plantes

com la va-

leria-

na o la

pasiflora per dormir i combatre

l'estrès i l'ansietat. Segons IN-

FITO, els problemes familiars i

especialment també els labo-

rals provoquen problemes oca-

sionals per dormir a gairebé la

meitat dels catalans, essent les

dones les que tenen més pro-

blemes d'insomni.

D’aquest estudi se n’extreu

també que el 49% dels cata-

lans confessen tenir problemes

ocasionals d'insomni i una cin-

quena part d'aquests fa ús de

les plantes medicinals per

combatre'ls. Segons una en-

questa duta a terme per

aquesta entitat, els problemes

laborals i la por a quedar-se

sense feina com a conse-

qüència de la crisi, són

els principals moti-

us de l'insomni

entre els

h o -

mes, mentre que els

problemes familiars i de salut

ho són entre les dones. Unes

qüestions que en general però,

segons INFITO, ocasionen més

estrès entre les dones que en-

tre els homes, sent la franja

dels 40 als 49 anys d'edat, la

més afectada amb problemes

de son.

Un 27'9% dels productes natu-

rals dispensats s'utilitza per

combatre trastorns digestius

lleus. Dins d'aquest grup, els la-

xants representen el 58,78%,

xifra que es tradueix en el

15,38% del total de les dispen-

sacions. En segon lloc, amb un

21%, es troben les plantes me-

dicinals per tractar problemàti-

ques relacionades amb el sis-

tema nerviós. Cal destacar que

els productes per perdre pes i

frenar l'obesitat representen el

15%. El percentatge de dispen-

sacions de preparats a base de

plantes per a les dones (síndro-

me premenstrual, dismenor-

rea, fitoestrògens i menopau-

sa) és d'un 6 %.

Francesc Solà

Herbes que ho curen totEls darrers anys la crisi ha fet augmentar les consultesfarmacèutiques sobre les plantes medicinals per combatrel'insomni

PLANTES MEDICINALS SALUT

La meitat decatalans pateixien

insomni i els remeisa base plantes

ajuden a combatre’l






ALGUES SALUT

Francesc Solà.

Gairebé totes les cultures por-

ten en la seva memòria

col·lectiva el reconeixement de

la importància del mar en la

creació de la vida. La ciència

moderna ha atorgat crèdit als

mites, els paleontòlegs han

confirmat que hem de buscar

als oceans l'origen de la vida.

Des dels nostres origens el me-

tabolisme del cos humà reque-

reix iode, coure, calci, fòsfor,

manganès, sodi, potassi, mag-

nesi, clor i sofre. A més, el ferro,

coure, manganès, zenc i alumi-

ni asseguren una sang nutritiva

i actuen com a catalitzadors en

els processos corporals. Se-

gons el Gremi d'herbolaris, api-

cultors i alimentació dietètica i

biològica de Catalunya tots

aquests minerals es troben en

abundància i accessibles en

l'aigua de mar, i per tant les al-

gues marines contenen molts

elements, fins a milers de vega-

des més, de la seva concentra-

ció en l'aigua de mar. El iode,

per exemple, és un element

que normalment es troba en

l'aigua de mar i alguns vegetals

marins poden acumular fins a

20.000 vegades la densitat del

iode en l'aigua de mar. El calci

és un altre element important

present en altes concentra-

cions en les algues marines, ja

que el cos consumeix calci dià-

riament, és important incloure

aliments rics en calci com els

vegetals marins a la dieta dià-

ria. Gran nombre de malalties

sembla ser que tenen com a

causa la deficiència d'algun

element o vitamina. Els símp-

tomes poden ser alleujats a

través de dosis massives, pel

que alguns metges han comen-

çat a aconsellar el consum d'al-

gues marines per alleujar una

variada gamma de problemes

relacionats amb deficiències

minerals tals com l'artritis, el

reumatisme, l'obesitat alta

pressió arterial i problemes de

la tiroide.

Les principals algues consumi-

des al nostre país són: Nori,

Wakame, Kombu, Fucus, Hijiki,

Dulse i l’Espirulina.

Les alguesconcentren molts

elements de l’aiguade mar que tenen

propietats curatives

La teràpiaamb algues

Alguns metges recomanen el consumd’algues marines per tractar episodis

d’artritis, reumatisme o obesitat




VOLUNTARIAT SALUT

Francesc Solà

Sols fins al final

Sempre diem que la soledat és

un problema invisible, ja que la

gent gran el viu a l’interior dels

seus domicilis. La soledat no es

comparteix. L’absència de su-

port i de recolzament afectiu fa

que les persones grans se’n

ressentin encara més dels al-

tres problemes que pateixen.

Segons dades publicades re-

centment per Testamenta, més

del 59% de les persones grans

s'han sentit soles en algun mo-

ment i han percebut aïllament,

això afecta a Catalunya a més

de 140.000 persones.

Aquesta solitud no només in-

flueix en l'estat d'ànim de la

persona sinó que fins i tot, tal

com s'ha constatat, és possible

que afecti de forma greu la se-

va salut. Segons una investiga-

ció realitzada pel doctor John

Cacioppo, professor de Psico-

logia a la Universitat de Chica-

go, als Estats Units, la sensació

de soledat extrema pot aug-

mentar fins a un 14% les possi-

bilitats de mort prematura en

les persones de la tercera edat.

Dins de la duresa de la situació,

afortunadament per als que

s’hi troben a Girona hi ha enti-

tats socials, associacions i

ONG’s que tenen programes

d’ajuda cap a ells, iniciatives

basades en oferir companyia a

les persones que estan soles.

Cal partir de la base que la soli-

tud es presenta de moltes for-

mes diferents, i també són va-

riades les fórmules proposades

per les entitats: acompanya-

ments a domicili, per sortir al

carrer i fer vida social, visites

als hospitals, a residències de

gent gran... La crisi econòmica,

però, ha castigat durament

aquestes associacions, que ba-

sen bona part de la seva es-

tructura en subvencions públi-

ques que s’han reduït notable-

ment. L’essència del projecte,

però, recau en el voluntariat i

com que l’instint d’ajudar a qui

ho necessita és més fort que

qualsevol crisi econòmica, les

entitats es reinventen per po-

der seguir estant al costat dels

més vulnerables i pal·liar en la

mesura de les seves possibili-

tats aquesta solitud indesitja-

da.

La solitud és un dels grans problemes de la nostrasocietat i augmenta els casos de mort prematura enpersones grans

El 59% de lespersones grans

s’han sentit moltsoles en algun

moment de la vida



VOLUNTARIAT SALUT



VOLUNTARIAT SALUT

Francesc Solà

Com va detectar la necessitat

d’un voluntariat que fes cos-

tat als malalts que estaven

hospitalitzats i sense ningú al

seu costat?

Jo era el responsable del Servei

Religiós de l’Hospital Trueta i

veia moltes coses. Vam fer uns

primers intents d’organitzar un

servei adequat fins que ens

vam engrescar i vam donar for-

ma al voluntariat, amb una es-

tructura i uns procediments

molt estrictes.

Què és pitjor, patir la malaltia

o la solitud?

La combinació de les dues és

letal. A la vida tenim moments

de solitud buscada, viscuda en

positiu, però quan aquesta arri-

ba sense desitjar-la és molt

mala companya de viatge.

Quin perfil d’usuaris veieu a

les habitacions de l’hospital?

De tot: gent sense sostre, dro-

goaddictes, intents de suïcidi,

noies que procedeixen de la

prostitució... A aquestes, per

cert, ja seria hora que els regu-

lessin la situació per poder ser

ateses amb normalitat. Fem

costat als que anomenem “nin-

gú”, als més marginats de la so-

cietat que són invisibles.

S’emporten sorpreses a vega-

des?

I tant! Hem fet acompanya-

ment a un home que tenia 12

fills... però estava sol a la vida.

I quin és el perfil del volunta-

ri? No ha de ser fàcil aquesta

tasca.

Gent madura que no busca

treure’n res del malalt. Són

gent que dóna part del seu

temps, no el que li sobra. Un

voluntariat és això.

En 14 anys deu haver canviat

molt la feina a l’hospital, oi?

A nivell assistencial molt, però

en quant a la solitud aquesta es

presenta igual que abans. Però

les circumstàncies canvien tan

ràpid que se’m fa difícil pronos-

ticar quin és el futur que li es-

pera a un voluntariat com el

nostre.

Es valora prou aquesta figura

de la persona altruista que

mou ONG’s i associacions de

tota mena?

Crec que no. Si totes les for-

mes de voluntariat desapare-

guessin durant 48 hores la nos-

tra societat quedaria paralitza-

da. Aleshores ens n’adonaríem

de la feina que realment fem.

JoaquimCasadevallFundador del Voluntariat de Suport en laSolitud de l’Hospital Dr. Josep Trueta deGirona, que atén més de 400 persones l’any

“ Si desaparegués elvoluntariat durant

48 hores la societatquedaria

paralitzada”




VOLUNTARIAT SALUT

que no recomano a ningú.

Què li aporten els voluntaris

que el visiten?

Esperança. A banda de la com-

panyia, que és molta, esperan-

ça per tirar endavant. Per algú

que està sol en un hospital és

un gran avenç tenir algú al

costat que veus que es preocu-

pa de tu. Jo tinc la família molt

lluny i vénen molt poc, però

sento que amb el voluntariat

tinc sempre algú al costat.

I de què parlen?

De les nostres coses, de tot i de

res. Jo els explico les meves

aventures i ells m’escolten, pe-

rò també m’agrada sentir-los

explicar aspectes de la seva vi-

da i de com em veuen a mi. No

cal parlar de res transcenden-

tal, només sentir que algú es

preocupa per tu encara que si-

gui només una horeta o dues.

S’ha posat a la pell dels vo-

luntaris?

Els admiro. Tenen una força de

voluntat increïble per poder es-

tar al servei d’una persona a

qui no coneixen de res, i en

canvi donen tota la seva com-

prensió i ofereixen una compa-

nyia molt agradable.

I quan li donen l’alta?

Procuro mantenir-me en con-

tacte amb ells, els estic molt

agraït. Sé que els metges co-

breixen molt bé la part assis-

tencial, però la més emotiva

queda molt desprotegida i sort

n’hi ha del voluntariat. Estar sol

a l’habitació és molt trist, i ells

t’aporten l’acompanyament, el

carinyo i la simpatia.

Hidalgo (esquerra), conversant amb el voluntari Santi Bravo

Degut a la seva malaltia en

Manuel Hidalgo (59 anys) en-

tra i surt constantment de

l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Quantes vegades ha ingressat

últimament?

En els darrers tres anys dec ha-

ver estat a l’hospital unes 10

vegades, algunes d’elles han si-

gut estades llargues.

Com es va assabentar de l’e-

xistència del Voluntariat de

Suport en la Solitud?

El primer cop que vaig ser aquí

la infermera em va veure sol i

em va preguntar si voldria as-

sistència per part del volunta-

riat. No sabia de què anava ai-

xò però, ¿per què no? A veure

com va, vaig pensar.

Vostè es trobava sol?

I tant, moltíssim. És molt dur

passar 24 hores tancat en una

habitació sense ningú amb qui

tenir una conversa, ni tan sols

per poder-te queixar! Moltes

vegades m’he trobat sol, tro-

bant a faltar algú amb qui par-

lar una estona, encara que no-

més sigui per a sentir-te més

viu.

Solitud i malaltia són difícils

de portar?

Per descomptat, és una parella

“ A banda decompanyia els

voluntarisem donen

esperança”

Francesc Solà

Manuel HidalgoAquest usuari del Voluntariat de Suport enla Solitud ens explica la seva vivència ambels voluntaris que l’acompanyen


malalties i no caldrà anar cada vegada a calmetge.Pensa que una setmana sencera a la mevaconsulta no et costaria tant com una visitaen un altre lloc.

Per millorar la teva salut, no cal que mal-gastis euros.

Et podràs beneficiar d'una oferta increï-ble. Si portes aquest article podràs fer unavisita gratuïta (inclou: consulta, anàlisis dela columna vertebral i de la postura, visitaorientativa, preu normal 70 €). Però si usplau, truca immediatament perquè aquestaoferta és vàlida fins el 30 de juny del 2014i no pots perdre aquesta oportunitat. No in-tento seduir-te amb aquest honorari, tenimabonaments i descomptes familiars percontinuar el tractament. Has de saber queés important escollir bé el doctor.

Una excel·lent cura a un bonpreu...suposo que entendràs que una visitaeconòmica no té res a veure amb la quali-tat de la cura. Els meus diplomes: m'hegraduat al Life College de San Francisco,on han publicat molts articles en diarissobre la Quiropràctica, m'han confiat lacura des de nadons fins a grans atletes, i araajudo molta gent que necessita atenció.

En el nostre centre hi ha un ambient ami-gable i càlid, i intentem que t'hi trobis coma casa teva. Et donem un magnífic servei aun preu excepcional. El nostre centre s'ano-mena GIRONACHIROPRÀCTIC i somal carrer Travessia de la Creu 21-23 baixos.17002 Girona.Telf. 655 814 684 · 972 417 099

Truca'ns a la Carol o a mi avui mateix perdemanar hora. Et podem ajudar.

Gràcies.

Alex Lambert, D.C.

a la columna, va anar millorant, i ara labronquiolitis ha desaparegut. Sembla insig-nificant, però ha fet un gran canvi.Mireu si fa voltes la vida; ara la gent em vea veure quan té mal de cap, migranyes,dolor crònic, dolor a les cervicals, a l'es-patlla o al braç, estrebades provocades peraccidents de cotxe, mal d'esquena, infec-cions d'orella, asma, al·lèrgies, paràlisi dediferents membres del cos, lesions esporti-ves... només per anomenar unes quantesmalalties.

Aquí hi ha algunes de les opinions delspacients:“No he tingut més migranyes ni més dolora les cervicals”.“Em sento més bé que mai”.“No he tingut mal d'esquena des de fa dosanys i mig. Ningú no em va poder ajudarfins que no vaig anar a visitar el Dr. Lam-bert”.

Però hauries de saber que jo no he curatmai ningú de res. Simplement faig un ajus-tament en una vèrtebra especifica per alleu-gerir la pressió del nervi, i llavors és elpropi cos que respon i es cura per si ma-teix. Aconseguim millores molt importants.És tan simple com això!

Molta gent ha descobert que s'estalviamolts diners en la seva salut si va al Qui-ropràctic.

Una altra raó per anar-hi és que d'aquestamanera també es pot estimular molt més elsistema immunològic, naturalment sensemedicaments. El sistema immunològiclluita contra els constipats, les grips i altres

Estimat/da amic/ga,“Et conec”. Això és el que normalment diula gent quan em troben a la ciutat.Llavors aquestes persones em diuen: “tuets el doctor Lambert. He vist l'anunci ambla teva fotografia”.Bé, potser t'hauria d'explicar per quina raóhi ha aquesta foto en els meus anuncis. Co-mencen per mi, que sóc el de l'esquerra dela foto.

Fa vint-i-un anys, em va succeir algunacosa que va canviar la meva vida persempre. Deixa'm explicar-te la meva histò-ria.Fa temps, era un estudiant del col·legi quanun dia, fent un mal gest jugant a tennis, emvaig quedar clavat sense poder-me moure.Vaig desenvolupar una malaltia dolorosa al'esquena i a la cama anomenada “lumbàl-gia i ciàtica”. En el meu cas va ser de sobte.El dolor a l'esquena em privava de fer vidanormal. Poc temps després vaig començaramb migranyes fortes, vòmits, mareig i unaqualitat de vida anormal per a un nen de 13anys.

Però n'hi ha més...

Tot i prendre molts medicaments i fer moltsmassatges, vaig aconseguir molt poca mi-lloria; llavors la meva mare va decidir por-tar-me a un Quiropràctic que coneixia permitjà d'una amiga seva.

Aquest doctor Quiropràctic em va fer unarevisió i em va “ajustar” la columna verte-bral. Aquest ajustament no va ser dolorós;de fet, em vaig sentir millor. Em sentiaalleugerit i em va funcionar molt bé; alhora,vaig quedar tan impressionat amb altres“miracles” que vaig observar a la seva con-sulta, que pocs anys desprès vaig anar a unauniversitat de Quiropràxia als Estats Units.

Ara parlaré de la nena que hi ha a la dretade la foto, que és l’Emma, la meva segonafilla. A l'edat de 2 anys tenia bronquiolitis.S'havia de prendre la medicació per a lamalaltia com a mínim dos cops al dia i detant en tant necessitàvem portar-la a urgèn-cies perquè no podia respirar.Així que vaig començar a fer-li ajustaments

“Per què faig serviraquesta fotografia

en els meus anuncis?”El que hauries de saber sobre...

Alex Lambert, D.C.Quiropràctic


Terrasses càlides,còmodes i polivalentsEl mobiliari d’exterior es reinventa

CASA I DECORACIÓDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES


Foto: Kettal.

Ó

Ariadna Ventura

mb l’arribada del bon

temps, les terrasses,

porxos, jardins i piscines

tornen a reprendre el seu pro-

tagonisme. Per decorar

aquests espais, les últimes ten-

dències en mobiliari d’exterior

proposen peces polivalents i de

materials que, malgrat que

abans s’associaven estricta-

ment a una funció, han vist am-

pliat el seu ús mentre la fronte-

ra estre estils i disciplines es va

fent cada vegada més fina.

Es tracta de peces versàtils, ca-

racteritzades per la calidesa i la

comoditat pròpies del tradicio-

nal moble d’interior però fabri-

cades en materials sòlids, ren-

tables i resistents al vent, a l’ai-

gua i, en general, a la vida a

l’exterior.

Però a més de resistents, les

peces de mobiliari d’exterior

són versàtils, fetes per viure

entre dos mons; amb aquesta

finalitat triomfen les creacions

modulars, que permeten fer

múltiples combinacions com

ara sofàs de dues o tres peces,

rectes o en L, que combinen

colors i formats i que juguen

amb elements mòbils, com ara

coixins o pufs, per alterar la se-

va funció i personalitat.

En aquest context, l’oferta en el

sector mobiliari d’exterior ofe-

reix actualment un amplíssim

ventall de possibilitats, i una

variada i atractiva selecció de

dissenys, entre els quals hi ha

cadires que combinen alumini

amb tela vinílica, fusta, loom o

rotang als seients i els respat-

llers; sofàs i gandules que unei-

xen el rotang o el loom en l’es-

tructura amb la fusta de tec en

els reposabraços, i taules amb

les potes d’alumini o de ferro

forjat i el sobre de tec.

El tecPer la seva duresa, resistència i

inalterabilitat, el mobiliari de

fusta de tec és un dels més in-

dicats per instal·lar al jardí per

crear un racó d’estar, per llegir,

dormir, escoltar música o pren-

dre el sol, al costat de la pisci-

na. És de les poques fustes que

resisteixen el sol, la intempèrie

i la humitat, responsable que

aquesta es podreixi. Conté una

gran quantitat d’olis naturals;

per això és impermeable i per-

fecta per decorar espais exte-

riors.

Les fibres naturalsEls mobles de bambú i de qual-

sevol altra fibra natural són els

menys resistents a la intempè-

rie, però es poden mantenir du-

rant molt de temps si es cuiden

i envernissen com a mínim un

cop l’any. Potser és millor no

col·locar-los directament sota

els raigs del sol o de la pluja, si-

nó a l’exterior però protegits

sota un sostre o un tendal.

El ferro forjat i l’aluminiMalgrat ser resistents a l’abra-

sió del sol, els mobles de ferro

forjat són força sensibles a la

humitat, per això són molt po-

pulars en cl imes secs. En

aquest cas, un substitut del fer-

ro forjat pot ser l’alumini, de

tub o fos, ja que no presenta

cap dels seus inconvenients:

no s’oxida, no necessita mante-

niment, és una mica més lleu-

ger i es pot pintar en una àm-

plia paleta de colors.

Prendre el sol, descansar, conversar, fer la migdiada... Deixar passar plàcidament les horess’ha convertit en un luxe, sobretot si es pot fer en un jardí o una terrassa ben equipats ambmobles tot terreny, perfectes per fer servir a l’exterior, però que no desentonarien a l’interior

A

El moble d’exteriores reinterpreta peraconseguir la

comoditat de la vidaa l’interior de casa



MOBILIARI D’EXTERIOR CASA I DECORACIÓ

Per al jardí, els mobles de fibres

naturals com el vímet, el

rotang, la canya, la medul·la o

el bambú són frescos, lleugers i

naturals però, sens dubte, són

també molt delicats: es resse-

quen si s’exposen al sol, es

desfilen, envelleixen malament

i es poden fer malbé en con-

tacte amb l’aigua i la humitat

(els fongs són els seus princi-

pals enemics).

Per no haver de patir tots aque-

sts contratemps, una alternati-

va real i molt pràctica són les fi-

bres sintètiques o artificials,

que estan revolucionant el

mercat del mobiliari de jardí

per la seva lleugeresa, versatili-

tat, resistència i durabilitat.

Imiten el rotang, el bambú o el

vímet a la perfecció, i igual que

aquestes, aporten sensació de

calidesa i naturalitat, però no

s’esfilagarsen, ni s’inflen, ni

s’estellen, ni es ressequen, ni

es deformen, ni perden el color

original. També resisteixen per-

fectament els efectes del sol, la

humitat i els fongs, i ofereixen

unes qualitats pràctiques molt

superiors a les fibres naturals.

A més, es poden pintar, lacar o

envernissar.

Les fibres artificialsFoto: Gandía Blasco.

Foto: Kettal. Foto: Calma.


Ctra. Barcelona, 209 GIRONA · Tel.972 41 05 03

www.italyinteriors.com · [email protected]




Foto: Gandía Blasco.

Cultivant el“dolce fare niente”

Una gandula abatible o regula-

ble és, sens dubte, la peça pro-

tagonista que no pot faltar en

el jardí ni a la terrassa de cap

amant del sol. A més, si aquest

moble es completa amb un pa-

ra-sol i s’acompanya d’una

pràctica tauleta auxiliar, es po-

drà fer servir també per des-

cansar o per llegir a l’ombra.

Per sort, en l’actualitat, el mer-

cat està farcit de models de

gandules de totes les mides i

de tots els materials, amb ro-

des perquè es puguin transpor-

tar fàcilment d’un lloc a l’altre,

amb safates extraïbles per

col·locar-hi el refresc, i amb

pràctics accessoris per guar-

dar-hi coses a la part posterior.

Pel que fa a l’oferta de mate-

rials, se’n poden trobar d’alu-

mini —el material més resis-

tent a la intempèrie, ja que és

inalterable als efectes del sol,

l’aigua o els canvis de tempera-

tura—, de resina —millor si es-

tà tractada contra els raigs ul-

traviolats, envernissada amb

una capa de poliuretà i laca-

da— o de fusta —tractada o

amb una gran quantitat d’olis

naturals, com ara les tropi-

cals—, amb coixins o revesti-

ments de teixits resistents i du-

radors, transpirables, de fàcil

neteja, amb un alt grau de con-

fort i recuperació (efecte me-

mòria), resistents als raigs UVA

i amb protecció antimicrobia-

na.

Tots aquests tractaments allar-

guen la vida de la tela de la

gandula i afavoreixen una higie-

ne més segura, alhora que la

protegeixen contra l’aparició

de les desagradables taques

produïdes per la humitat.

Una gandula és la millor opció per practicar a l’estiu elque els italians anomenen “dolce fare niente”, el que traduït en

català ve a significar una cosa així com “dolça ganduleria”...

Ariadna Ventura

Les gandules mésactuals sónlleugeres,

transportables iresistents




Ariadna Ventura

L’estiu és a tocar, i és el mo-

ment de començar a pensar en

la creació de zones d’ombra

per gaudir del bon temps. Per

aconseguir-ho, els tendals i pa-

ra-sols són la millor alternativa

en terrasses, balcons, patis i

jardins, ja que permeten prote-

gir-se del sol, les elevades tem-

peratures i la pluja en qualsevol

situació. Però és necessari co-

nèixer els diversos sistemes

que ofereix el mercat abans de

prendre una decisió. Les op-

cions, en aquest sentit, són va-

riades, i convé distingir les om-

bres tèxtils més adequades se-

gons la seva ubicació.

També és important conside-

rar la possibilitat d’instal·lar un

mecanisme automàtic. En

aquest sentit, cada vegada és

més petit el nombre de tendals

que s’accionen de forma ma-

nual, i creixen els que incorpo-

ren mecanismes que en facili-

ten el maneig i en milloren la

seguretat. Alguns mecanismes

electrònics recullen el tendal

en cas de vent molt fort o pluja

i l’obren quan detecten una in-

tensitat de llum determinada.

Aquests mecanismes funcio-

nen de forma automàtica o

mitjançant un comandament a

distància, i fins i tot es poden

programar. Són molt senzills

d’instal·lar i ofereixen presta-

cions molt interessants.

Entre els mecanismes més uti-

litzats destaquen el cofre i el

sistema monobloc. El cofre do-

ta els tendals de més funcions

pel que fa a la protecció de la

lona quan està recol l ida.

Aquest mecanisme guarda el

tendal en una caixa i el preser-

va de la pols, la contaminació,

el sol i la pluja. Es pot acoblar a

diverses classes de tendals.

L’accessori monobloc, en can-

vi, garanteix la seguretat de la

subjecció en front de proble-

mes d’estabilitat a les parets o

la impossibilitat d’ancoratge en

algunes zones. Uns suports es

fixen a la paret i, a aquests, s’hi

acobla un perfil en el qual se

subjecta el tendal.

Els tendals, pèrgoles i para-sols són la solució més adequada en patis, terrasses i jardins pergaudir de l’aire lliure sense haver de suportar la desagradable xafogor de l’estiu. Els modelsmotoritzats sense cables i els intel·ligents són l’última novetat d’aquest mercat

Foto: Gandía Blasco

Foto

:Gan

día

Bla

sco


Descans a l’ombra

Els tendalsmotoritzats, sensecablejat, i els

intel·ligents són elmés nou del mercat

Foto: Gandía Blasco



50 anys al seu servei1963 - 2013

ASIÀ és una empresa de subministra-ments per a la construcció, líder en elmercat que des de 1963 participa tant

en els projectes més audaços, innovadors iemblemàtics com en tot tipus de petites i gransreformes, oferint sempre el millor servei i mar-ques de primer nivell en aixetes, sanitaris, cale-facció, aire condicionat, fontaneria, electro-domèstics, ceràmica i de vidre.Contacti amb nosaltres:

Tel. 972 40 07 74 · Fax 972 40 13 [email protected] - EXPOSICIÓ - MOSTRADOR - OUTLET

C/ Dr. Joan Torró i Cabratosa, 28Polígon Mas Xirgu (al costat Bombers Girona)

17005 GIRONA

M

Mésde 2.000 m2 de magatzem,més de 5.000 referències enstock i un mostrador per donarservei als instal·ladors.

Una de les millorsexposicions delsector, atesa perprofessionals, ontrobarà tot el quedesitgi.Treballem amb les millors marques:

i també desi també desde 2013de 2013 a Sabadell

SANITARI, AIXETES CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT

CERÀMICA

FONTANERIA

ELECTRODOMÈSTICS

VIDRE

C/Joanot Martorell, 96 · Nau 1Tel. 937 112 333· [email protected]


Masià, som distribuidors Baxia Girona i provincia:CALDERES, RADIADORS,COL·LECTORS SOLARS, ETC...

ERÀMICA

DRE


En el sector de les piscines re-

sidencials, com en molts altres

sectors, els dissenys més tradi-

cionals estan deixant pas a so-

lucions més innovadores, que

s’ajusten millor als gustos del

consumidor, cada vegada més

exigent. El propietari de la casa

busca en la seva piscina no no-

més un espai lúdic sinó també

un entorn estètic que, a més,

proporcioni el màxim benes-

tar i respongui a criteris

d ’e s t a l v i ,

mante -

n i -

ment i sostenibilitat.

En aquest context, l’aposta per

la innovació que el sector de fa-

bricants de piscines i el seu

equipament ha desenvolupat

en els últims anys està veient el

fruit del seu esforç en la co-

mercialització del que s’ano-

mena piscines d’última genera-

ció, en la qual s’observen unes

clares tendències a l’alça: la

preocupació per la seguretat,

l’auge de la hidroteràpia, l’apli-

cació de productes que afavo-

reixen la pràctica dels esports

aquàtics i la sostenibilitat.

En primer lloc, mirar de reduir

els riscos d’accidents, especial-

ment dels nens, s’ha convertit

en una de les grans preocupa-

cions dels fabricants de pisci-

nes i els seus complements,

que han començat a presentar

novetats relacionades amb

aquest àmbit: alarmes digitals,

tanques protectores, sistemes

d’infrarojos... De totes mane-

res, l’educació i la formació

continuen sent, en opinió del

sector, les millors eines per evi-

tar riscos.

L’aplicació de productes que

faciliten la pràctica d’activitats

aquàtiques és una altra de les

tendències que el sector de la

piscina està detectant en els

últims anys. En aquest sentit,

l’oferta, amplíssima i tecnològi-

cament molt avançada, està

encapçalada per les bombes

d’impuls per a natació contra

corrent d’aplicació en piscines

domèstiques, i els equips, d’u-

na sola peça, d’hidromassatge i

natació contra corrent aplica-

bles en piscines de dimensions

reduïdes. L’oferta inclou també

tubs amb radiofreqüència que

permeten el seguiment de

classes de natació, f itness

aquàtic o aiguagim sense ne-

cessitat de sortir de l’aigua.

Ara, més enllà del disseny, tant fabricants com consumidors aposten cada vegada més perprojectes que responen a criteris com ara la preocupació per la seguretat, l’auge de lahidroteràpia, un menor manteniment, l’estalvi i la sostenibilitat

Oasis de benestarÚltimes tendències en el sector de la piscina

Ariadna Ventura

Les piscines cadavegada requereixenmenys mantenimenti són més segures i

sostenibles

PISCINES CASA I DECORACIÓ



Els arquitectes que es

dediquen al disseny de

piscines coincideixen a as-

senyalar que les noves tendèn-

cies en l’àmbit de la construc-

ció es basen en criteris de

sostenibilitat, com són l’ús de

materials reciclables, la util-

ització eficient dels recursos i

el respecte pel medi ambient.

Però quan parlem de sosteni-

bilitat en l’àmbit de la piscina, a

què ens referim? Segons els

experts, una piscina sostenible

és la que combina tres ele-

ments bàsics: màxima eficièn-

cia energètica, ús de materials

ecointel·ligents i integració òp-

tima en l’entorn. Un exemple: la

substitució dels sistemes de

cloració per altres tecnologies

ecològicament més netes, que

permeten reaprofitar part de

l’aigua i destinar-la a altres

usos.

Però la sostenibilitat també es

basa en el tipus de materials,

com els ecosostenibles, tec-

nològicament reciclables o ben

compostables, és a dir, que es

tornen a utilitzar com a base

d’altres materials.

El tercer pilar de la piscina

sostenible és l’eficiència en-

ergètica. En aquest sentit, és

imprescindible minimitzar el

consum de recursos i per això

es tenen en compte mesures

passives que afecten directa-

ment al disseny arquitectònic

(aïllaments, orientacions, pro-

teccions solars) i mesures ac-

tives (energies alternatives,

aprofitament energètic).

L’ús d’energia alternativa se

suma a les innovacions en el

sector de la domòtica per

aconseguir la màxima eficièn-

cia energètica i el consegüent

estalvi en els consums.

Ecològiques i intel·ligents






Imitant la naturalesa

Ariadna Ventura

Cada vegada són més els fabri-

cants que posen èmfasi en el

disseny i les noves tecnologies

associades a la construcció

sostenible de piscines, amb

formes orgàniques, amb desni-

vells, sense límits, infinites, que

imiten els llacs i les basses na-

turals, més lligades a esperits

ecologistes i naturalistes, i

sempre respectant les exigèn-

cies de l’entorn i els gustos del

client. En aquest context s’ins-

criuen les piscines naturals o

biològiques, les de sorra i les

desbordants.

Amb tractament biològic

Les piscines naturals o biològi-

ques són piscines que es man-

tenen netes sense química, no-

més amb plantes, bacteris i pe-

tits organismes naturals. És a

dir: el mateix que passa en els

l lacs i r ius de muntanya.

Aquest sistema evita picor als

ulls i a la pell i elimina per sem-

pre la preocupació per l’estat

de l’aigua, cosa que suposa un

gran estalvi econòmic en l’ús

de productes químics, i de

temps.

El funcionament d’una piscina

amb tractament biològic, per

tant, resideix en el principi de

depuració, que es basa en la

creació d’un ecosistema en

què tots els organismes treba-

llen per aconseguir una aigua

sana gràcies a l’equilibri natu-

ral. Bacteris, plantes, organis-

mes aquàtics i tota una sèrie

de factors físics i químics que

s’hi associen aconsegueixen

transformar els residus pre-

sents a l’aigua en recursos

aprofitables pels éssers vius

presents a l’aigua. I com a con-

seqüència d’aquests proces-

sos, l’aigua es torna cada vega-

da més neta i saludable.

Conceptes com piscines naturals o biològiques estan cada vegada més a l’ordre del dia enel sector. Igual que les piscines de sorra, amb revestiments d’aparença cent per cent natural,o les desbordants o de desbordament finlandès, de gran impacte visual

En les piscinesbiològiques estanprohibits els

desinfectants i elsfungicides



De sorra

Alguns fabricants ja han co-

mençat a innovar en el mercat

de la piscina residencial oferint

també revestiments d’aparen-

ça cent per cent natural, com

els de sorra, per aconseguir l’e-

fecte de tenir una platja a casa.

Es tracta de piscines amb base

de formigó gunitat armat i im-

permeabilitzades, que es reves-

teixen d’un acabat de sorra,

d’alta resistència a la intempè-

rie, adherit al suport de formi-

gó, que proporciona un aspecte

visual de sorra de platja i que, a

més, és altament antilliscant

tant en sec com en moll, fàcil

de netejar i agradable al tacte.

Aquest revestiment, continu,

ofereix un gran nombre d’avan-

tatges: permet la creació d’am-

bients naturals, amb una estè-

tica molt atractiva semblant a

la d’una platja, de fàcil mante-

niment i neteja i alta resistèn-

cia, i per a l’ús tant en zones in-

teriors com exteriors de la pis-

cina, amb baix coeficient d’acu-

mulació tèrmica, que evita els

sobreescalfaments, i la creació

de superfícies sòlides amb un

grau de flexibilitat òptim que

evita fissures o despreniments.

Les formes i profunditats d’a-

questes piscines, el disseny de

la zona de platja i les decora-

cions annexes són totalment

lliures, exclusives i personalit-

zades.

Desbordants

Una altra tendència que s’està

imposant amb força, si l’entorn

ho permet, és el de les piscines

desbordants o de desborda-

ment finlandès, en les quals la

caiguda natural de l’aigua, a

més de netejar-ne la superfície,

produeix un efecte molt rela-

xant i un gran impacte visual,

molt bonic, com de llac natural.

En aquestes piscines l’aigua es-

tà al mateix nivell que el pavi-

ment que l’envolta, i just en

aquest perímetre incorpora un

canal pel qual llisca l’aigua que

vessa i es filtra, i aquesta torna

a la piscina, iniciant de nou el

cicle.

Una piscina desbordant té l’a-

vantatge de millorar substan-

cialment la hidràulica de l’aigua

gràcies a la circulació inversa:

això fa que l’aigua estigui més

neta i que la nova tardi menys a

creuar la piscina, que es tradu-

eix en una eliminació més ràpi-

da dels seus contaminants.

Les piscines desbordants re-

quereixen un equip de filtració

més gran, però proporcionen

l’avantatge que el temps que

cal dedicar a netejar el fons si-

gui menor i la qualitat de l’ai-

gua obtinguda sigui molt supe-

rior.

Però una piscina amb sistema

de desbordament finlandès no

només destaca per la qualitat i

brillantor de l’aigua, sinó per-

què des del punt de vista arqui-

tectònic permet jugar amb

moltes opcions, com ara la

creació de miralls d’aigua que

no tenen voreres a la vista i

semblen vessar cap al buit, ai-

gües al mateix nivell del mar, o

treballar amb envans translú-

cids on l’aigua està per sobre

de la vorera.

Les desbordantsnecessiten un equipde filtració majorperò són més fàcils

de netejar





MODA I BELLESAMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Les flors i l’exotisme tribal ocupen el carrer

Aquest estiu la modaparla francès i massai

Kleymac


TENDÈNCIES ESTIU MODA I BELLESA

questa primavera, la fe-

minitat té accent fran-

cès. La moda és sinò-

nim de puntes, tons nude –su-

aus i lluminosos–, i vestits de

flors —moltes flors!— en tres

dimensions, dibuixades o bro-

dades. L’art rococó que va re-

volucionar la cort francesa del

segle XVIII marca una nova es-

tètica súper femenina, de línies

exuberants i inspirades en la

natura. Les peces clau d’aquest

look són els vestits de flors, els

teixits suaus com la seda o el

setí, i les puntes.

A l’altre extrem —la moda està

feta de contrastos—, una ten-

dència ben diferent: la que

s’inspira en les tribus massai

del continent africà (Alexander

McQueen), o en l’exotisme pri-

mitiu del gloriós passat azteca

de Mèxic o Guatemala (Valenti-

no), a través de preciosos bro-

dats multicolors. O en una bar-

reja de tot això, com proposa

Riccardo Tisci per a Givenchy, a

través de drapejats, plomes i

atrevits estampats tribals.

Des que Yves Saint Laurent va

sorprendre als anys 60 amb la

seva col·lecció africana, que

continua essent una fita en els

anals de l’alta costura, aquesta

tendència ha anat fent acte de

presència a les passarel·les de

cada temporada, però aquest

estiu ho fa d’una forma més

contundent que mai: els noms

més prestigiosos de les passa-

rel·les internacionals com Va-

lentino, Marc Jacobs, Givenchy,

Pucci o McQueen han decidit

que l’estiu del 2014 sigui radi-

calment ètnic, fins a fregar l’es-

perit més tribal.

Farts de sentir la paraula crisi fins a la sacietat i prenent com a lema “Al mal temps, bonacara”, els dissenyadors, aquesta temporada, han volgut demostrar la seva cara més positivaamb una bona dosi de feminitat, brodats, exotisme, estampats i, sobretot, moltes flors.

AAriadna Ventura

Desigual

Antik Batik

Antik Batik


Maig-Juny 2014

Yerse

Guess Jeans

Antik Batik


Prisada, amb puntes o volants,

i combinada amb un bàsic com

una dessuadora o una samar-

reta de cotò, la mini actualitza

els seus volums i textures per

allargar el seu regnat més enllà

de les passarel·les i conquerir

el carrer. La consigna? Quant

més curta millor.

En aquesta mateixa tendència,

dos companys fidels de viatge:

el culot, que recorda les in-

trèpides i femenines banyistes

de mitjans del segle passat,

però que conquereix el carrer

sense vergonya ni pudor. I els

shorts esportius, més mas-

culins, però també molt sexys.

Igual com les faldilles, venen

curts, molt curts, quant més

curts millor, i es porten tant de

dia com de nit.

Fins a la mínima expressió





Guess Jeans

Mango

SandroMango


Maig-Juny 2014

Kleymac

Amb permís de les tonalitats

nude i pastel –del verd llima al

blau bebè, del rosa candy al

groc vainilla-, que s’han con-

vertit en les grans triomfadores

de la temporada, el blanc torna

aquest estiu amb més força

que mai.

La puresa intrínseca i immacu-

lada de les tonalitats nívies ar-

riben acompanyades de l’es-

perit bohemi i romàntic de les

puntes, els brocats i les

transparències, que recreen

una autèntica essència adlib,

més estiuenca que mai. Un

consell: trenca l’austeritat min-

imalista i impol·luta d’un total

look blanc amb joies ètniques i

tribals carregades i brillants.

Blanc immaculat



Mango

MODA INFANTIL MODA I BELLESA

La inspiració tropical, l’estil pop

dels anys seixanta i el romanti-

cisme provençal marquen, amb

permís del clàssic i incansable

estampat mariner, les tendèn-

cies de la moda infantil i juvenil

per a aquesta temporada pri-

mavera-estiu, que ve carregada

d’una àmplia oferta de propos-

tes, per a tots els gustos. Igual

com passa amb la moda dels

“grans”, els menuts de casa

vestiran, sobretot, peces inspi-

rades en els paisatges exòtics i

tropicals, de colors naturals i

saturats, i estampats florals

carregats de dinamisme i vitali-

tat. L’accent d’aquesta tendèn-

cia la posen les tonalitats, la

mescla de colors, i la convivèn-

cia de les diverses forces de la

natura.

La moda infantil fa també una

mirada enrere per retrobar l’es-

sència pop dels anys seixanta,

amb divertits estampats geo-

mètrics i colors en bloc, cors,

rodones i flors. Inspiració retro

i esperit pop, on el límit el mar-

ca només la imaginació. En

aquesta tendència, les formes

es converteixen en les millors

aliades de cada look.

En un altre sentit, molt diferent,

l’estil romàntic s’imposa amb

força gràcies als tons pastel

com ara roses, violetes i sal-

mons, i als volums lleugers, vo-

lants, detalls frunzits i estam-

pats florals.

I finalment, l’estrella del bon

temps en moda infantil i juve-

nil: l’estil mariner que, com a

novetat, s’imbueix d’un cert

aire retro, en una línia en què

destaquen les faldilles àmplies

de cintura alta, els volants i els

jocs de puntes.Les nenes lluei-

xen delicades i sofisticades,

mentre que els nens semblen

petits grumets.

Esperit exòtic,mariner i tropicalLa moda infantil s’inspira en l’exotisme del’Amazones, l’encant del Mediterrani, labogeria dels seixanta i la romàntica Provença

Ariadna Ventura

L’estil mariner és,com cada any,l’estrella del bontemps de la modainfantil i juvenil




MODA INFANTIL MODA I BELLESA

Bóboli

Little Marc Jacobs

Timberland

DKNY




COSMÈTICA MODA I BELLESA

La crisi econòmica i de valors ha marcat un canvi de rumb social caracteritzat per unatendència cada vegada més respectuosa amb el medi ambient. També ho ha fet la novacosmètica, que no para de llançar productes a base de flors i d’ingredients de la natura

Bellesa responsableLa cosmètica ecològica i natural guanya adeptes

Després de llargs períodes de

gestació al laboratori, les cases

comercials, conscients que tot

allò que és natural està de mo-

da, han començat a treure a la

venda productes inspirats o ro-

bats a les cultures ancestrals,

formulats a base d’ingredients

d’origen vegetal i mineral, bio-

degradables i que exclouen o

minimitzen qualsevol compo-

nent animal.

De fet, actualment, la cosmèti-

ca ecològica als Estats Units,

Canadà i la resta d’Europa, so-

bretot en països com França i

Alemanya, té una presència

important en el mercat. Hi ha

firmes que s’han estès arreu

del món mantenint la seva filo-

sofia sostenible i que són tant

respectades pels consumidors

com les grans cases de cosmè-

tica convencional i de tota la vi-

da. Weleda, Santé, La Biosthe-

tique o Dr. Hauschka en són

només algunes, conegudes in-

ternacionalment, amb un bon

volum de negoci i avalades per

la premsa internacional.

A l’Estat espanyol, els usuaris

estan cada vegada més cons-

cienciats amb els productes

que s’apliquen sobre la pell, i

per això cada dia apareixen

nous establiments especialit-

zats en aquest mercat que s’u-

neixen als habituals, i que van

incorporant cada vegada més

firmes d’aquest tipus.

Però què és exactament la cos-

mètica ecològica i natural? Ac-

Ariadna Ventura


Maig-Juny 2014 TOTGirona I 113



COSMÈTICA MODA I BELLESA

tualment no existeix en cap

país del món una definició ofi-

cial del que es considera cos-

mètica ecològica i cosmètica

natural. Fa uns anys, seguint el

model del sector de la produc-

ció d’aliments ecològics, diver-

ses entitats privades van co-

mençar a definir normes i com-

promisos sobre el que hauria

de ser un cosmètic natural i

ecològic. I actualment s’han es-

tablert diverses normes, però

bàsicament totes compleixen

els seguents principis:

Es pot dir que, en un producte

de cosmètica ecològica i natu-

ral, la majoria dels seus ingre-

dients (un 90 %), són naturals

o d’origen natural. Tampoc s’hi

inclouen matèries primeres, es-

pecialment compostos quí-

mics, sobre els quals existeixen

dubtes sobre la seva innocuïtat

per al medi ambient o per la sa-

lut de les persones. Els produc-

tes de cosmètica natural fan

servir processos de transfor-

mació i elaboració respectuo-

sos amb el medi ambient. I s’hi

permeten ingredients d’origen

animal sempre i quan aquests

no derivin d’animals amputats

o sacrificats específicament

per a l’elaboració del producte.

En aquest sentit, els cosmètics

naturals, ni el pro-

ducte final ni

cap dels

seus in-

g r e -

dients, no estan testats en ani-

mals. Tampoc admeten ingre-

dients ni processos que impli-

quin l’ús de tecnologies contro-

vertides com ara organismes

modif icats genèticament

(OGM), nanotecologia o irradia-

ció. Per últim, els productes de

cosmètica natural solen utilit-

zar embalatges eco-responsa-

bles, reciclats i/o reciclables.

Ecològica o natural?L’aigua sol ser el principal in-

gredient d’un producte cosmè-

tic. Però la major part de les se-

ves matè-

ries ac-

tives es deriven de plantes i ani-

mals. Els ingredients d’origen

animal i vegetal poden estar

certificats com a ecològics si

compleixen el Reglament CE

834/2007. Si el cosmètic conté

un percentatge mínim (al vol-

tant del 95%) d’ingredients

d’origen vegetal i/o animal eco-

lògics certificats es considera

que és “cosmètica ecològica”.

Si no compleix aquest requisit,

estem parlant de “cosmètica

natural”.

Els productes decosmètica naturalfan servir processosrespectuosos ambel medi ambient




GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Herbes i florsper a la ratafiaCal collir florides les espècies aromàtiques

040TOTGirGastro.qxd:Maquetación 1 24/4/14 12:32 Página 116


arribada aclaparadora

de la primavera i la per-

cepció amb tots els

sentits de la natura esclatant

activen un instint recol·lector

atàvic, romàntic i conservacio-

nista. Es comença collint es-

pàrrecs i caçant múrgoles i

moixernons, i s’acaben reco-

llint herbes, primer per cuinar i,

al final, per fer ratafia.

A base d’herbes i nous verdes

macerades en aiguardent, i

amb un origen casolà, la ratafia

és avui una beguda de moda,

present a la majoria de bars i

restaurants; n’he vist servir a

elBulli i a El Celler de Can Roca,

no pas a clients locals, sinó de

l’altre punta del món. A nivell

comercial, la produeixen una

colla de destil·leries repartides

per tot el territori: Olot, Cerve-

ra, Sant Quirze de Besora, Ri-

bes de Freser, La Pobla de Se-

gur, Garriguella o Esparrague-

ra. Tanmateix una part impor-

tant del consum d’aquest licor

tradicional, té l’origen casolà.

Precisament, la producció par-

ticular s’ha de començar a pre-

parar ben entrada la primave-

ra, quan les herbes són a punt.

Pensar que les herbes s’han de

collir per la nit de Sant Joan és

un error, perquè és impossible

trobar totes les herbes al punt.

Cal collir-les en el moment òp-

tim de components aromàtics,

per evitar les que ja estaran

passades i les que no hauran

arribat al punt. La millor garan-

tia la dóna l’herba dessecada

com Déu mana i fer la ratafia

quan totes les herbes són a

punt.

La nit de Sant Joan és impor-

tant perquè assenyala el mo-

ment en què les nous són ver-

des. I cal córrer abans cap ra-

tafiaire no es quedi sense cap

nou verda: tres o quatre ben

trinxades per litre d’aiguar-

dent. I quan es tenen les nous

verdes, que donaran l’elegant

color caoba característic de la

ratafia, milers de garrafes amb

les nous verdes, herbes i espè-

cies comencen a macerar du-

rant quaranta dies, o més, a sol

i serena per tot el país.

Veiem que la ratafia és filla de

contrastos. D’herbes d’un pai-

satge sec, de màquia mediter-

rània. I de noguers –nogueres,

si voleu– fills de baguenys hu-

mits i poc resistents a la se-

quera. I de quaranta dies de sol

i serena.

Tret de les espècies, com la ca-

nyella de Madagascar, el cafè

d’Àfrica o d’Amèrica, de la nou

moscada de Sri Lanka, del clau

de Zanzíbar, de l’anís estrellat

de la Xina, del cardamom de

l’Índia o de la vainilla del Yuca-

tán, la resta d’ingredients po-

den collir-se al jardí o al balcó

de casa.

Si hi ha prou espai, s’hi pot

plantar un llimoner, un taron-

ger o un noguer. Tanmateix, no

hi ha cap excusa per no posar

testos amb herbes a qualsevol

racó o balcó.

Les labiades són agraïdes i ge-

neroses: farigola, lavanda, sajo-

lida o romaní. Cal cercar sem-

pre un predomini de les herbes

més aromàtiques i procurar

que les més astringents, tàni-

ques i amargants hi tinguin una

presència moderada, sobretot

del bohemi donzell, absenta o

vermut. I compte, que massa

dies macerant extreu tant el bo

com el dolent. Per això, no s’ha

de descartar posar les herbes

per fases i que algunes mace-

rin pocs dies, però això ja de-

pèn de l’experiència de cadas-

cú.

L’important és filtrar-la bé i

afegir-hi el punt de sucre ne-

cessari, perquè no embafi; per

això, n’hi ha que ho proven

amb estèvia, amb la qual cal-

drà tenir present el deix de re-

galèssia i anisat que deixa.

Fresca, filtrada, brillant, verdo-

sa o marronosa és ideal per a

les postres, per beure durant el

cafè o per degustar al costat

de bombons, rebosteria o pe-

tits fours.

La ratafia és una beguda a base d’herbes, sobretot de la flairosafamília de les labiades (menta, romaní, farigola, espígol, sàlvia,orenga o sajolida) i d’espècies aromàtiques, d’altres continents

L’

La nit de Sant Joanés important perquè

assenyala elmoment en què les

nous són verdes

FLORS GASTRONOMIA



NOTÍCIES GASTRONOMIA


Homenatge a les arrels del Celler

Joan, Josep i Jordi Roca han re-

ivindicat sempre el seu origen

de la Vall del Llémena, un gest

que l’Ajuntament de Sant Martí

de Llémena ha volgut recom-

pensar. Així, el 23 de març a

migdia va organitzar un gran

acte popular i multitudinario de

reconeixement a la plaça, amb

la presència del president de

Catalunya, Artur Mas, dels con-

sellers de Territori i Sostenibili-

tat, Santi Vila, i d'Empresa i

Ocupació, Felip Puig, i de cen-

tenars de veïns i amics.

En l’acte, Montserrat Fontané i

Josep Roca, pares de les cele-

britats gironines, van ser no-

menats fills predilectes del mu-

nicipi. Joan, Josep i Jordi Roca,

els tres germans propietaris

d'El Celler de Can Roca van ser

nomenats fills adoptius. Mont-

serrat Fontané va assegurar

que era el millor homenatge

que havia rebut, mentre que

Josep Roca, que va parlar en

nom dels tres germans, va dir

que Sant Martí és “el rovell de

l’ou de la cuina que han ma-

mat”.

Per la seva banda, Artur Más va

posar els Roca com un exem-

ple del tarannà del país, que a

través de l'esforç i el talent, ar-

riba a l'excel·lència, i va rema-

tar el seu discurs dient que

“Catalunya ha esdevingut el Si-

licon Valley de la cuina mun-

dial”.

L’Ajuntament de Sant Martí de Llémena nomena Montserrat Fontané i Josep Roca com a fillspredilectes del poble on van néixer, i als seus fills, Joan, Josep i Jordi Roca, com a fillsadoptius, en un acte multitudinari amb el president de la Generalitat, Artur Mas


Una eina bàsica

Aquesta primavera ha sortit

Cuina amb Joan Roca. Tècni-

ques bàsiques per cuinar a ca-

sa, un llibre que compila i orde-

na tot el coneixement tècnic i

tecnològic que s’ensenya a les

escoles de cuina, a més d’algu-

nes aportacions de la cuina

d’avantguarda.

El llibre ha estat publicat per

Planeta en català i castellà, és

el darrer llibre de Joan Roca,

que ha escrit amb el seu amic,

col·lega i col·laborador, Salva-

dor Brugués, amb un miler de

fotografies de Joan Pujol

Creus. Els autors recorden que

en aquesta obra s’ha tingut

molt present la salut i valor nu-

tritiu dels aliments, la segure-

tat a la cuina, l’estacionalitat i

el quilòmetre zero, la proximi-

tat de la matèria primera.

El l l ibre està dividit en vuit

grans apartats : Introducció,

Una cuina nutritiva, Organitzar

la cuina, Productes, Utillatge i

maquinària, Preelaboracions,

Coccions i Bases i Glossari i un

índex de receptes i un índex

analític.

El llibre recull vuitanta receptes

bàsiques, a més de les explica-

cions de com elaborar prepara-

cions elementals, com brous,

fons, fumets i salses. Explica de

manerea molt detallada els ti-

pus de coccions i les caracte-

rístiques de la majoria dels ali-

ments.

Joan Roca i Salvador Brugués han presentat un llibre molt interessant sobre tècniquesbàsiques per cuinar a casa, amb vuitanta receptes bàsiques, a més de les explicacions decom elaborar preparacions elementals, com brous, fons, fumets i salses




El Sa Clova, establiment del

centre de Girona especialitzat

en peix i marisc, ha decidit re-

forçar el seu caràcter mariner,

de manera que ha deixat de ser

un restaurant i s’ha convertit

en una taverna oberta i amb

cuina permanent de les dotze

del migdia fins a la mitjanit. Ge-

rard Mosoll, xef i propietari, vol

que el seu establiment sigui un

lloc, on a més a més de dinar i

sopar, s’hi pugui passar entre

hores a picar alguna cosa amb

una copa de vi.

Fundat el 2010, el Sa Clova és

una taverna oberta els 365 dies

de l’any, especialitzada en ar-

rossos, fideus, cloves a la plan-

xa amb pebre i oli extraverge,

peix fregit o pop a la gallega;

serveixen racions, mitges ra-

cions i tapes.

Una de les gràcies del Sa Clova

és el fet de servir els arrossos

individuals, de manera que no

és obligat ser una persona o to-

ta la taula. A més, es poden en-

carregar arrossos individuals

per menjar a casa. Malgrat l’e-

pecialització en peix i marisc, al

Sa clova tenen opció per als

que volen carn.

Gerard Mosoll, amb una llarga

experiència com a cuiner, a Tor-

rebonica, als Arcs de Monells,

al Galligants, al Grions o al Qui-

mera, del Melià-Golf, de Vichy

Catalan, insisteix en el canvi del

Sa Clova de restaurant a taver-

na, per donar-hi un caràcter

més informal. “Ara es podrà

passar entre hores a fer l’aperi-

tiu o un mos de mitja tarda per

trencar el cuc, amb una cerve-

sa o una copa de vi i una tapa.”

Una bona idea al Sa Clova és

prendre una copa de cava i os-

tres. Ostres! Entrant a mà dre-

Gerard Mosoll, cuiner i fundador del Sa Clova el 2010, ha deciditconvertir el seu establiment en una taverna amb la cuina oberta totel dia, per dinar-hi, sopar-hi o prendre una copa de vi i una tapa


Sa Clova, dotze hores de tavernaEl cèntric restaurant de peix i marisc fa una apostaper la informalitat, amb uns preus molt interessants

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA




SA CLOVA

Carrer de les Hortes, 7, 17001 - Girona 972 21 14 15

[email protected] - www.saclova.cat

ta, tenen un viver d’ostres, per

la qual cosa les serveixen sem-

pre vives, a punt de degustar.

Arribats a mitja tarda, és bo sa-

ber que també serveixen els

vins a copes.

La carta de vins està formada

majoritàriament per ampolles

de l’Empordà i per vins blancs,

albariños gallecs i per verdejos

castellans.

Les postres són fetes totes per

Gerard Mosoll, destacant la Co-

ca de Brunyola, feta amb ave-

llanes de la Selva, i quatre tipus

de coulant: xocolata blanca, xo-

colata negra, ratafia i avellanes.

Aquests dos últims ingredients

vénen a reforçar l’origen selva-

tà de Mosoll, fill de Sant Feliu

de Buixalleu.

La seva aposta per la informali-

tat també els ha portat a ajus-

tar els preus. D’aquesta mane-

ra, el Sa Clova ofereix un menú

diari d’11,95€ i de 12,95€ els

caps de setmana i festius; la

mariscada a 19,19€, i el preu

mitjà a la carta surt a uns 25€.

La ració d’arròs per persona

surt a 9€, mentre que costa

13,90 amb mitja peça de llo-

bregant i 19 amb el llobregant

sencer.



FLORS GASTRONOMIA

La cuina del paisatge és una

terminologia que últimament

s’ha posat molt de moda, grans

xefs interpreten de manera mi-

nimalista una muntanya embo-

irada, un camp de blat, la terra

del bosc, la riba d’un riu... Però,

més enllà d’aconseguir una ex-

periència visual que ens trans-

porti a través de les vivències

que tenim fixades a la nostra

memòria, és importantíssim

que el sabor sigui l’original, que

et puguis posar una flor de bor-

raina a la boca i reprodueixis

l’experiència d’aquell dia que

passejaves entre camins de

l’Empordà acompanyat del teu

avi... O mastegar un brot de fo-

noll marí i que et porti a aquell

dia que vares pescar per pri-

mera vegada un peix amb ca-

nya assegut a les roques de la

platja... Aquesta connexió amb

la natura només és possible

amb les plantes silvestres. Jo

he tingut la sort de créixer al

camp i la meva memòria gusta-

tiva es va alimentar del sabor

de les flors que menjava men-

tre acompanyava al meu pare a

pasturar el ramat o passejant

amb ma mare caçant espàr-

recs, bolets i un munt d’espè-

cies que ella collia per la cuina

de casa.

M’agrada cuinar les flors pel

joc de sabors diferents que te-

nen, per la sensibil itat que

transmeten. Cada flor està im-

pregnada d’un missatge i, per

tant, provoquen emocions a

qui les rep, ja siguin en un plat

o en un ram, tenen el mateix

efecte. Però una de les virtuts

que més aprofito de les flors a

la cuina, són precisament les

seves propietats medicinals. És

una manera de menjar amb

consciència que, a part de fer

feliç l’estómac i l’ànima, equili-

brem la salut a través de l’ali-

mentació. La cuina neix d’un

territori, dels seus ingredients

cultivats i silvestres, de cuiners

que mimem el producte, afe-

gint-li valor i sensibilitat i així

poder explicar qui som i on es-

tem, ja sigui en un plat o dins

una copa de vi.

Iolanda Bustos del restaurant La Calèndula reflexiona en aquest article sobre la cuina de lesflors i sobre la necessitat de sortir a bosc i i aprofitar i contemplar la natura. Comenta queuna de les una de les virtuts que més aprofita de les flors a la cuina, són les medicinals.

La cuina de les florsEl poder del paisatge portat a la taula

Iolanda Bustos

Per falta de tempshem abandonat el

costum de consumirmoltes verdures

silvestres




FLORS GASTRONOMIA

La meva cuina no és una cuina

minimalista, ni vegetariana

com molta gent etiqueta la cui-

na de les flors. La meva cuina

neix d’una cultura tradicional

molt humil i antiga; on es cui-

naven ingredients que es re-

col·lectaven i es caçaven per

necessitat. Les herbes, les flors

i els fruits silvestres havien es-

tat els ingredients de consum

més primitius, abans que arri-

bés l’agricultura i els humans

domestiquéssim la natura.

Hem manipulat molts ingre-

dients convertint-los em més

dolços, no tan amargs... però

pel camí s’ha perdut part del

seu sabor agrest, l’autenticitat

del sabor... També hem perdut

el consum de moltes verdures

silvestres que, per falta de

temps, hem abandonat el seu

consum, com ara les borraines,

les ortigues, el plantatge i mol-

tes d’altres que ara només sa-

bem que són comestibles grà-

cies a alguna guia o gent que

comparteix la seva saviesa del

camp.

A base d’anys d’experiència i

estudis he ampliat els coneixe-

ments gastronòmics etnobotà-

nics de la nostra flora i m’he

proposat compartir tots

aquests sabors oblidats de la

natura amb tothom qui s’acos-

ta al meu restaurant de Girona

o assisteix a les meves classes

de cuina, em segueix a les xar-

xes socials o llegeix els meus

llibres i articles. És una manera

d’estimar la natura i apropar-la

a la gent amb coneixement del

seu valor. La cuina de La Calèn-

dula es proveeix de la natura,

d’ingredients silvestres, de

flors, arrels i fruits que trans-

porten a aquest paisatge, al de

cadascú, segons les pròpies vi-

vències i sensibilitat.

L’emoció de trobar-se una flor

al plat i que puguis menjar els

seus pètals amb una combina-

ció natural d’ingredients ecolò-

gics i de proximitat us asseguro

que és un dels plaers més bo-

nics que existeixen i una mane-

ra diferent de fer país i desco-

brir territori.

I sembla estrany que haguem

pogut deixar perdre aquest co-

neixement de la natura, sobre-

tot perquè els catalans sempre

hem estat molt aficionats a

sortir al bosc a caçar bolets. No

és coneix al món un altre regió

amb tanta nomenclatura i ús

culinari de bolets de tanta di-

versitat. La cultura boletaire es-

tà molt arrelada a Catalunya i

espero que poc a poc recupe-

rem la tradició d’anar a buscar

herbes i flors silvestres comes-

tibles, igual que jo faig per La

Calèndula; almenys 3 dies a la

setmana faig de recol·lectora,

cullo herbes, flors, fruits i arrels

que creixen de manera salvat-

ge. Sóc empordanesa, visc vora

el mar i m’agrada collir herbes i

flors de la platja per cuinar i gu-

La cuina de les florsno és minimalista, ni

vegetariana, commolta gent l’està

etiquetant


Maig-Juny 2014

INGREDIENTS

· 4 ous de gallina grans

· 1 bol amb diferents pètalsde flors (roses, pensa-ments, violetes, margari-detes, roselles, clavells, ro-maní, farigola entre d’al-tres...)

· 1 cullerada sopera de Mai-zena

· 1 cullerada sopera de lligroc

· 1 cullerada sopera de lla-vors de rosella

· 20 ml. d’aigua de roses

· Pebre rosa

· Sal fina

· Sal Maldon

Rovell d’ou dins un niude merenga de florsNivell mig · Temps - 20 minuts · Ració - 1,80€

escalfeu el forn fins als 160º

separeu les clares dels rovells

munteu les clares fins al punt

de neu i hi afegiu la maizena,

un polsim de sal, una volta de

molinet de pebre rosa i l’aigua

de roses. Continueu batent du-

rant dos minuts més

afegiu els pètals de les flors a

les clares muntades i ho barre-

geu amb compte

per fer els nius, us ajudareu

d’unes flameres individuals,

que heu de girar del revés i fol-

rar-les amb paper de forn, no

cal que quedi perfecte, una mi-

ca arrugat també quedarà bo-

nic. Amb una cullera agafeu

una mica de clara i l’aneu en-

ganxant fins a cobrir el paper

introduïu les flameres al forn

durant 8 minuts, la merenga ha

de quedar cuita però sense

que arribi a daurar-se del tot

agafeu amb compte els barrets

de merenga de sobre les flame-

res, els gireu en un plat i retireu

el paper amb delicadesa que

no s’esparraquin.

poseu un rovell dins cada niu

de merenga i ho torneu a en-

trar al forn durant un minut,

només que s’escalfi, acabeu de

guarnir amb flors fresques, i

una mica de sal Maldon.

Aquesta recepta la podeu

acompanyar d’una base de pa

torrat o pasta de full. Si voleu

fer-la més complerta també hi

queda molt bé amb un tall de

fetge d’ànec passat per la plan-

xa.

Elaboració

arnir plats de peix de la carta.

Llavors reprenc cada matí el

trajecte cap a Girona, passant

per diversos paisatges de camp

i muntanya on vaig fent atura-

des, com aquell qui té localitza-

des les boleteres, em paro a co-

llir roselles, violetes, rosa cani-

na, malves, camamilla, gossets,

borraines, ravenisses... i moltes

espècies que depèn de la tem-

porada van canviant.

El restaurant la Calèndula és

com una finestra oberta al pai-

satge català dins la mateixa

ciutat de Girona, on tothom qui

ve, pot descobrir una postal en

cada plat. Això és possible grà-

cies a la cuina de les flors, si no

cuinés amb herbes i flors sil-

vestres seria més difícil d’expli-

car.


RECEPTES GASTRONOMIA

INGREDIENTS

• 300 g d’arròs bomba operlat de Pals.

• 1 conillet.

• 150 g de múrgoles.

• 12 espàrrecs de marge.

• 1 ceba mitjana.

• 1 tomàquet madur.

• 2 grans d’all.

• Julivert.

• Una branca de farigolafresca.

• Una branca de romanífresc.

• Oli d’oliva.

• Sal.

• safrà.

En una cassola amb oli hi feu

sofregir el conill tallat a trossos

petits i els reserveu.

En el mateix oli, hi afegiu la ce-

ba capolada. Saleu. La deixeu

rossejar i caramel·litzar bé.

Un cop tot sofregit hi afegiu el

tomàquet pelat i capolat, sense

peles ni llavors.

Ho deixeu confitar bé, afegint-

hi l’all i el julivert trinxat, una

branca de farigola i sal. Tot se-

guit ja hi podeu tirar el conill i

les múrgoles i hi feu donar un

tomb.

Poseu l’arròs i l’aigua calenta i

ho feu coure uns 15 minuts a

foc fort.

Al cap de cinc minuts de coure,

hi afegiu una picada feta amb

ametlles, un gra d’all, julivert,

safrà, i un tros del fetge del co-

nill deixatada amb una mica de

suc de la cassola.

Un cop cuit, rectifiqueu de sal,

tapeu-lo uns cinc minuts i ser-

viu.

Poseu unes flors de romaní i fa-

rigola al damunt per aromatit-

zar.

Elaboració:

El tercer arròs de la sèrie de Salvi Jacomet, de Cal Calciner de Ro-

ses, ha estat pensat per sortir a bosc en temps de flors a collir la

majoria dels ingredients. El conill, òbviament, és comprat en una

carniceria, ja que, entre altres coses, en temps de flors, a la prima-

vera, és temps de veda per a la cacera.

Llavors en temps de cacera, no hi ha múrgoles i la farigola no és

florida; el romaní ho pot ser, perquè floreix tot l’any. D’espàrrecs

de marge tampoc no n’hi ha sempre, perquè són de primavera,

Els arrossos del Calciner

Arròs de conill ambmúrgoles, farigola iromaníUn arròs inspirat en el bosc, pensatper ser degustat en temps de flors

però es poden substituir per espàrrecs verds de conreu.

Aquest deliciós arròs preparat pel titular del bloc, cuinadelcalci-

ner.blogspot.com, és pensat per menjar en un ambient de Setma-

na Santa, ja que la farigola floreix per la lluna plena de primavera,

pocs dies abans de la Pasqua. A la taula ens vam reunir tres perso-

nes: Salvi Jacomet i la seva esposa, Núria Bonada, i el director de

TOT Girona, Salvador Garcia-Arbós. Un amanida verda, per fer co-

ixí, l’arròs i, per postres, brunyols. I el vi blanc que volgueu.




Can Mascort és un dels restau-

rants mítics de les Gavarres

occidentals. Situat a la primera

part de la pujada dels Àngels, al

municipi de Quart, el caracte-

ritza la façana emblanquinada,

el rellotge de sol i un revolt fa-

mós en el món dels ral·lis, una

paella de 180º.

Joana Noguer i els seus fills

Àngel i Roser Mascort va deci-

dir el 1964 fer oficial i legal una

activitat que feia temps que

desenvolupaven, propiciada

per la seva situació geogràfica

privilegiada a les Gavarres. “Era

una casa ben situada, i la gent

s’hi reunia per jugar a cartes i

berenar, i la mare, que era ví-

dua, tenia companyia a la tar-

da”, explica el seu fill Àngel, que

afegeix: “Llavors, a totes les ca-

ses de la muntanya hi havia

gent, i, qui sap?, si a la llarga

s’hi haurà de tornar.”

El plat típic de Can Mascort és

la carn a la brasa, cuit en un foc

a terra al fons de la casa, visible

des d’un menjador, on Àngel

Mascort i Noguer se’n cuina de

preparar-la en tots els serveis.

Hauria de ser un plat ineludi-

ble: al mig de les Gavarres, la

carn a la brasa cuita amb llenya

d’alzina té un sabor especial.

Cinquanta anys enrere ja van

començar amb el menú que els

ha donat fama arreu: amanida,

embotit, carn a la brasa i, per

postres, grana de capellà, i pi-

nya i préssec en almívar. L’a-

manida adopta una personali-

tat especial, gràcies a les aro-

mes de vegetals envinagrats

que es confiten ells al llarg de

l’any: el bitxo, el bròquil i la col.

Confesses que per posar-hi,

encara més el sabor de les Ga-

varres, hi posarien cosconilles,

però lamenten que les des-

brossadores n’han deixat els

marges sense; abans s’estas-

sava i avui s’arranca terra i tot.

El negoci avui el porten la Àn-

gel Mascort, la seva esposa

En la paella més emblemàtica de la pujada als Àngels, Joana Nogueri els seus fills, Àngel i Roser Mascort, hi van fundar l’any 1964 unestabliment on es barrejen l’aroma de brasa d’alzina i allioli


Mig segle de Can MascortLa carn a la brasa continua sent l’especialitatdel mític restaurant de la pujada dels Àngels





CAN MASCORT

Carretera dels Angels, km 3,5 I 17241 QUART I Tel. 972 190 038

[email protected]

Maria Soler, filla de Canet d’A-

dri, i la seva filla Maria Àngels

Mascort. Al llarg d’aquests cin-

quanta anys, a la carta també

hi han afegit plats de cassola,

que remena Maria Soler: car-

gols guisats amb força cidereta

i carn picada; faves a la catala-

na; saltejat de bolets; galta de

vedella, i espatlla de xai rostida.

La filla, que es diu Maria Àn-

gels, com no podia ser de cap

altra manera a algú que viu tan

a prop del Santuari dels Àn-

gels, defensa la qualitat del gè-

nere per oferir un bon servei.

La carn, xai, conill, pollastre i

entrecots de vedella de Girona,

arriba del Pla de l’Estany i les

botifarres són de Cal Ninyu, de

Quart. Recorda el canvi dels

hàbits de la gent: abans la gent

es delia pels peus de porc amb

panses i pinyons i avui els pre-

fereix a la brasa amb força

allioli. “Fem allioli, allioli: amb

alls, oli, llimona, sal i suc de ca-

nell.” Recorden que el pa és

d’en Boix de Sant Gregori i que

les patates rosses són pelades

i tallades a mà i fregides.

La grana de capellà amb mos-

catell fresc continua tenint de-

manda, ja que és un gran

acompanyant de la sobretaula,

però la carta ha crescut amb

propostes modernes. Es pro-

posen quatre flams, d’ou, de

xocolata, de coco i de mató de

Jafre; la crema catalana, la cre-

ma amb pinya natural, el semi-

fred de mató amb maduixa na-

tural, i la mousse de formatge

amb melmelada de figues i ra-

tafia.

La carta de vins és majoritària-

ment de l’Empordà.

A Can Mascort és obert cada

dia, de dilluns a diumenge, a

l’hora de dinar, i serveixen so-

pars divendres, dissabtes i vigí-

lies de festius. Tanquen per va-

cances normalment el mes de

setembre.

A Can Mascort recorden l’èpo-

ca en què la carretera als Àn-

gels era un tram cronometrat

del Campionat del Món de

Ral·lis: “Era un dóna-me’n dó-

na’m. El primer any del Mun-

dial va ser tremend: de tan ple

no que no es podia passar.


mai és un restaurant situat al centre de Girona, concreta-

ment a la Plaça Josep Pla. Un espai on gaudir de la cuina

oriental i del sushi més exquisit, un lloc íntim i acollidor amb

un aforament limitat que dóna garantia de qualitat tant del producte

com del servei. El Sushi és preparat al mateix moment en una cuina

oberta, on la proximitat en l’elaboració dels plats és a la vista de tots

els comensals. El restaurant Umai té una extensa carta tant d’entrants,

segons i sushi que deixarà contents tant als amants i entesos de la

cuina japonesa com als curiosos i novells que volen fer un tast.

El Teppanyaki, que “teppan” vol dir planxa d’acer i “yaki” cooció, s’enca-

rrega d’utilitzar els millors ingredients possibles, cuinar-los a la per-

fecció i acompanyar-los de delicades salses que accentuïn el gust,

utilitzant porcions petites, d’aquesta manera el client podrà degustar

en un àpat una gran varietat d’ingredients que oferim a la nostra car-

ta de cuina oriental. El menú de migdia és de 12€ en el que oferim

diferents opcions a escollir entre els clients.

Per a reserves és molt recomanable trucar amb antelació, volem do-

nar-vos un servei acurat i de qualitat. Us esperem!

U

UMAIrestaurant oriental

Plaça Josep Pla, 18GIRONA

972 417 872

CUINA ORIENTALEspecialitat: Sushi i cuina oriental

Preu menú: 12 €

Preu carta: 25 - 30 €

Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16 h

i de 20,30 a 23h

Maig-Juny 2014130 I TOT Girona

040TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 24/4/14 10:51 Página 130

an Mascort és un dels restaurants més mítics de les Gava-

rres. Situat a la primera part de la pujada dels Àngels, al mu-

nicipi de Quart, el caracteritza la façana emblanquinada, el

rellotge de sol i la carn a la brasa, cuit amb llenya d’alzina en un foc a

terra visible des del menjador. Les amanides tenen una personalitat

especial, gràcies a les aromes de vegetals envinagrats que es confiten

ells al llarg de l’any: el bitxo, el bròquil i la col. Són molt apreciats els

cargols guisats amb carn picada i picants; la galta de vedella, i espat-

lla de xai rostida. Fan l’allioli amb alls, oli, llimona, sal i res més i les pa-

tates rosses són pelades i tallades a mà, i fregides. Per postres, la gra-

na de capellà amb moscatell fresc continua sent molt apreciat, ja que

és un gran acompanyant de la sobretaula, però són molt recomana-

bles els seus quatre flams, d’ou, de xocolata, de coco i de mató de Ja-

fre, o la crema catalana o amb pinya natural, la crema catalana, la cre-

ma amb pinya natural, el semifred de mató amb maduixa natural, i la

mousse de formatge amb melmelada de figues i ratafia. A Can Mas-

cort és obert cada dia, de dilluns a diumenge, a l’hora de dinar, i ser-

veixen sopars divendres, dissabtes i vigílies de festius.

C

CANMASCORTrestaurant

Carretera dels Angels, km 3,5QUART

972 190 038 · [email protected]

CUINATRADICIONAL CATALANAEspecialitat: Carn a la brasa

Preu menú: 12 - 20 €

Horari: De dilluns a diumenge migdies

Divendres, dissabtes i vigílies de festius també

vespre. Obert cada dia.

Can Mascort

TOT Girona I 131Maig-Juny 2014


‘Hotel Alga de Calella de Palafrugell és un hotel familiar situat

a 200 metres de la platja de Calella de Palafrugell al centre de

la Costa Brava. Disposa d'un servei de restaurant que per-

metrà gaudir d'uns plats exquisits amb productes del mar i de la te-

rra. Elaboren una cuina de mercat amb una àmplia selecció de plats

típics mediterranis, respectant i exaltant els sabors dels nostres pro-

ductes locals del mar i de la terra. A més, també treballen molt acura-

dament plats d'alta cuina, cuina creativa o cuina d’avantguarda.

El restaurant es troba just al costat de la piscina i compta amb una

magnífica i àmplia terrassa. La llarga experiència i el bon fer l'ha dis-

tingit com a un dels restaurants amb la tradició i fama de fer-s'hi bo-

na cuina. L'elaboració dels nostres plats i l'extensa selecció de vins

converteixen l'esdeveniment únic, per a un dinar romàntic, familiar o

de negocis. També està preparat per fer menjars per grups, banquets

i tot tipus d'esdeveniments. Compta amb un ampli jardí on els àpats

es poden fer a l'aire lliure. El restaurant també fa tot tipus de menjars

per emportar. Tot el que necessiteu, feu-ho demanant-ho prèvia-

ment. Per a reserves, truqueu al 972 617080.

L

HOTEL ALGArestaurant

Avinguda Joan Pericot i Garcia, 55CALELLA DE PALAFRUGELL · 972 617 080

www.novarahotels.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina d’autor

Preu menú: 20 €


Horari: De 13 a 16 i de 20,30 a 23h



rop de les muralles del castell de Tossa de Mar, als antics pa-

tis de la casa, es troba el Restaurant Can Sophia, de l’Hotel

Boutique Casa Granados. Can Sophia Restaurant destaca

per la seva arquitectura, una estructura de ferro i vidre que recorda

els hivernacles típics dels anys 30. La cuina del restaurant, pensada i

elaborada pel xef local Josep Pagès i el seu ajudant, Vicente, és una

cuina tradicional catalana adaptada a l’actualitat, utilitzant les tècni-

ques més modernes, feta a partir de productes de Girona, frescos i de

qualitat. El restaurant ofereix tres menús: el menú Sophia, del dia; el

menú Enrique Granados, de degustació, i el menú Gastronòmic, una

selecció de plats de la carta, que requereix una reserva de taula amb

72 hores d’antelació. A la carta s’hi pot trobar, a més de carn com el

cabrit, cuit a baixa temperatura, o peix fresc, del dia, arrossos i su-

quets. Tot això maridat amb una excel·lent carta de vins. El comensal

pot arrodonir l’àpat amb postres com el coulant de prunes de Can

Pere Lila, el tiramisú o els bombons fets a casa. A la terrassa Club Casa

Granados es pot gaudir d’unes vistes espectaculars mentre es degus-

ten unes delicioses tapes.

P

CAN SOPHIArestaurant

C/ Roqueta, 10-12TOSSA DE MAR (Girona)

972 343 536

CUINATRADICIONAL I CREATIVAEspecialitat: Carn i peix de la zona

Preu menú: Sophia (del dia): 25 €.

Enrique Granados (degustació): 45 €.

Gastronòmic (reserva 72 hores): 67 €

Preu carta: De 35 a 50 €

Horari: De dmc. a dmg. de 13 a 16 h i de 19:30 a 22:30 h



‘elegant Cafè Savoy que està situat al bell mig de Girona, a l’i-

nici del carrer Nou, va tornar a obrir les portes, ara fa dos anys,

de la mà de la família Nicolazzi, amb una decoració totalment

modernitzada però mantenint l’essència, l’encant, el caràcter i la tra-

dició de sempre.

El Savoy ofereix a través del seu menú, una cuina de mercat creativa

que al mateix temps sigui equilibrada i lleugera. Ens proposa poder

escollir entre tres entrants, tres segons i tres postres, tals com el tàrtar

de salmó, el bacallà amb all i oli de romesco, l’entrecot de vedella de

Girona, un assortiment de pastissos casolans, flam de formatge, mel i

mató o fruita del temps.

A banda del menú del migdia el Savoy us proposa tant dinars com

sopars per encàrrec i disposa d’una sala ideal per reunions, presenta-

cions d’empresa i tot tipus d’esdeveniments amb cabuda per 40 co-

mensals.

Al llarg del dia disposa d’una àmplia oferta d’entrepans freds i calents,

creps, smoothies, cafès i esmorzars,... que podràs degustar a partir de

les 7 del matí i al llarg del dia.

L

SAVOYrestaurant

Avinguda Joan Pericot i Garcia, 55CALELLA DE PALAFRUGELL · 972 617 080

www.novarahotels.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina de mercat creativa

Preu menú: Diari 10 € i dissabtes 12 €

Preu carta: Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22 h.

Horari: Menú migdies i sopars només per encàrrec



ituat al costat mateix del Mercat del Lleó, Can Marquès és

un dels restaurants històrics de la ciutat de Girona. Fundat el

1920, Eugeni Sànchez Marquès, a la sala, i Imma Jaime, a la

cuina, han recuperat els esmorzars de forquilla i ganivet que tanta fa-

ma van donar als seus avantpassats. Can Marquès té la màgia i l’en-

cant especial que tenen tots els restaurants situats al costat d’un

mercat central. Té fama la seva cuina de mercat i no és cap excusa, ja

que cada dia és canviant i adequada al que es pot trobar a partir de

les set del matí a la plaça del Lleó, o també de Calvet i Rubalcaba. Hi

ha molts plats destacats, però els grans gastrònoms recomanen els

calamars a la romana, la llengua de vedella estofada amb bolets, la

pota i tripa, els bunyols de Quaresma i, els dimecres d’hivern, l’escu-

della i carn d’olla. Seria injust oblidar el peix i les verdures, el purè de

patata i carn, i l’arròs amb sèpia i cabra de mar dels dijous. El tracta-

ment de les fruites és igualment molt acurat i, en temps de madui-

xes, excel·leixen les amanides amb sucre i llimona i amb vi dolç al

gust del client. I un secret, a l’hora de les postres, demaneu ratafia, si

és de la seva que fan cada any, fareu un descobriment.

S

CANMARQUÈSrestaurant

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3GIRONA · 972 201 001

www.canmarques.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Calamars a la romana, arròs amb sèpia i cabra de mar

Preu menú: 14,50 €

Preu carta: 30 €

Horari: De dilluns a dissabte de 9:00 h a 16:00 h i vespres

dilluns, dijous i divendres de 20:30 h a 23:00 h.



ituats a prop de la Devesa de Girona (prop de la Plaça Miquel

de Palol), al Restaurant Amaranta oferim des deI 2004 una cui-

na vegetariana i vegana. Utilitzem productes de la terra, fres-

cos i de temporada. Així com tot tipus de cereals, algues i proteïnes

vegetals. El local és molt acollidor i íntim. ldeal per sopar o dinar en

parella i celebrar qualsevol esdeveniment amb els amics i familiars. El

servei és molt cordial i atent. Tenim menú per a grups, i també oferim

menús per celíacs i altres intolerancies amb previ encárrec. Els nos-

tres plats estan plens de gustos especials, són variats, i molt elaborats

a la vegada que frescos i creatius. Els postres artesans estan curosa-

ment preparats pels seus cuiners. Les especialitats són la fideuá a la

marinera, Ia mousaka, el risotto, el seitan elaborat de varies formes, a

més de moltes altres preparacions com canelons, lassanyes, amani-

des, etc..... De dílluns a divendres al migdia oferim un menú diari per

13,60€. EI divendres a la nit i dissabte migdia i nit, podreu triar entre la

nostra carta, un menú cap de semana de 18€ i el menú gastronomic i

de degustació. També hem obert un espai on podreu comprar els

nostres productes per poder-los gaudir a casa.

S

AMARANTArestaurant

Riu Güell, 31-33GIRONA · 972 940 832

www.amarantavegetal.cat

CUINAVEGETARIANAEspecialitat: Fideuà, la mousaka, el risotto,

el seitan elaborat de vàries formes

Preu menú: De dilluns a divendres al migdia 13,60 € o 9 €

Horari: De dilluns a divendres de 10 a 16h. Divendres nit de 20

a 23h i dissabte migdia i nit i vigílies festius



l Restaurant Girum està situat al Centre Joan Suñer, al sector

Puig d’en Roca, de Girona. Té una capacitat aproximada de

120 persones, amb Terrassa exterior i Zona Chill-Out. La de-

coració, molt encertada, proporciona un ambient de calidesa i molta

amplitud. El restaurant està equipat amb tecnologia d’última genera-

ció, amb una gran pantalla de televisió, wifi i un reservat per a grups

també dotat de pantalla. El Girum ofereix una cuina sana, bàsicament

mediterrània escollint sempre els millors productes de mercat.

Tenen servei de cafeteria amb tapes i entrepans. El menú dels mig-

dies és de 12,75€ de dimarts a diumenge, que consta de 8 primers, 8

segons, un plat del dia i per acabar 8 postres més per escollir. D’a-

questa gran varietat de plats, cadascú es pot elaborar el seu propi

menú segons li convingui. A més tenen menús per a colles molt

complerts a diferents preus amb un valor de qualitat preu excel·lent.

A banda del menús, ens proposen sopars per encàrrec i es disposa

d’un espai reservat ideal per reunions, presentacions d’empresa i tot

tipus d’esdeveniments. Els dilluns és el dia de descans setmanal i està

obert els demès dies des de les 8.30h del matí. Us hi esperem!

E

GIRUMcafeteria · restaurant

Francesc Ferrer, 6GIRONA · 972 391 618

www.girum.cat

CUINA SANA I MEDITERRÀNIAPreu menú: 12,75 € migdies de dimarts a diumenge

Horari: De dimarts a diumenge de 08:30 h a 17:00 h



l cor de Girona, el Maguey es consolida com a restaurant gi-

roní que ofereix autèntica cuina mexicana de carrer, la de

veritat, aquella que trobariem, a qualsevol parada de l'ex-

tens Mèxic. Amb una decoració colorista, sense caure en els tòpics de

barrets i mariachis, ofereix un ambient agradable i recollit on degus-

tar, sempre amb productes frescos i de qualitat, els típics i clàssics

“mole poblano”, “carnitas a la michoacana”, i els “taquitos de suadero”a

més de especialitats pròpies com la tostada de pollastre pibíl o els

nachos atascón, i les de cap de setmana. per tancar l'apat amb deli-

cioses postres casolanes com el pastís de “tres leches” o les trufes al

tequila. Tot això acompanyat de una larga llista de cerveses mexica-

nas, “micheladas”, i també les famoses margarites clàssiques o de sa-

bors. Per culminar pots degustar un tequila o mezcal de la seu variat

llistat. El Maguey és una excel.lent opció per apropar-se a la gastrono-

mia mexicana i gaudir d'un espai amb estil propi i d'un servei de qua-

litat. A més, pots demanar el teu menjar per emportar i així disfrutar-

ho a casa. I ara ,amb l'arribada del bon temps, arpofita per menjar a la

terrassa assaborint les seves propostes. Us hi esperem!

A

MAGUEYbar-restaurant

Cort Reial, 1GIRONA

659 695 631

CUINAMEXICANAEspecialitat: “Tacos”, enchiladas i Margarites


Horari: De dimarts nit a diumenge migdia de 13 a 15,30h

i de 20,30 a 23,30h



l restaurant Molí del Mig queda totalment integrat en l’en-

torn gràcies a la seva arquitectura, gaudeix d'uns grans fi-

nestrals que ofereix unes fantàstiques vistes al jardí on mo-

reres i arbres fruiters creen agradables zones d’ombra. La cuina, a la

vista dels clients, permet mantenir un contacte visual amb el xef i d'a-

questa manera viure en directe totes les operacions de cuina. La seva

decoració feta amb materials nobles de colors naturals lligat al seu

magnífic entorn donen una sensació de tranquil·litat que es transmet

també a la seva cuina amb una presentació exquisida, amb produc-

tes de la terra i les receptes més tradicionals amb el toc avantguardis-

ta que distingeix aquest restaurant. Cuidada gastronomia, cuina crea-

tiva basada en els productes de la nostra terra i amb textures i colors

que juguen amb els tipus de coccions i presentacions defineixen la

gastronomia del Molí del Mig que a l'estiu obre la seva terrassa amb

barbacoa on s'hi ofereixen exquisides carns i peixos fets al grill. Una

relaxant piscina amb tumbones i pistes de pàdel son el complement

perfecte per aquest restaurant que ofereix serveis d’alta qualitat per

passar un dia complet entre amics i família.

E

MOLÍ DEL MIGrestaurant

Camí del Molí del Mig s/nTORROELLA DE MONTGRÍ

972 755 396

CUINATRADICIONAL EMPORDANESA AMBTOC AVANTGUARDISTAEspecialitat: Arròs de Pals amb Llamàntol

Preu menú: Disposem de menús per a grups

Preu carta: 30€ - 35€

Horari: De 13:00h a 16:00h i de 20:00h a 23:00h



l restaurant Tramuntana que està situat just al costat del

camp de Golf Empordà i sota l’hotel Doubletree by Hilton es

defineix per ser un espai elegant I tranquil on poder gaudir

d’unes fantàstiques vistes enmig d’un entorn incomparable.

Dirigint la cuina hi trobaran el xef Guillem Lama que conjuntament

amb el seu equip treballa al seu servei per fer de cada àpat una expe-

riència inoblidable.

Combinant la cuina tradicional empordanesa amb les tendències

gastronòmiques actuals han trobat l’equilibri perfecte per satisfer als

clients més exigents i també aquells enamorats de la cuina casolana

d’una zona coneguda pels seus productes d’alta qualitat com són els

olis, vins i arrossos de l’Empordà.

El restaurant que té una capacitat per 80 comensals, ofereix un am-

bient distès i relaxat amb un servei exquisit per aconseguint el clímax

perfecte per a qualsevol vetllada.

A l’estiu els clients del restaurant poden gaudir d’una barbacoa situa-

da a la terrassa on s’hi serveixen unes exquisides carns, peixos i ver-

dures a la brasa.

E

TRAMUNTANArestaurant

Carretera de Torroella de Montgrí a Pals, km 345, s/nGUALTA

972 782 030

CUINA DEMERCAT I TRADICIONAL EMPORDANESAEspecialitat: Arròs caldós de Pals amb llamàntol

Preu menú: A consultar segons temporada.

Menús per a grups


Horari: De 13 a 16h i de 20 a 23h.

Obert tots els dies de l’any



ituat en una antiga masia catalana restaurada, als voltants

de la ciutat de Girona, concretament al barri de Santa Eugè-

nia, Can Ribot és un agradable restaurant de cuina tradicio-

nal catalana, especialitzat en carns a la brasa, bacallà, peus de porc

guisats i embotits ibèrics, amb més de vint-i-dos anys d’experiència

com a negoci familiar. El restaurant disposa de dos menjadors, per a

cinquanta i trenta persones, i un reservat per a un màxim de catorze

comensals, perfecte per a celebrar-hi àpats i reunions familiars, d’a-

mics o d’empresa, a més d’un ampli aparcament per a tots els seus

clients. A partir de setmana santa, amb l’arribada del bon temps, es

pot gaudir de la seva agradable terrassa, situada en un entorn privile-

giat. Can Ribot ofereix una excel·lent cuina tradicional catalana i de

mercat, feta amb els millors productes de la terra i locals, i acompan-

yada d’una extensa i elaborada carta de vins de l’Empordà. Entre set-

mana, és possible degustar-hi un interessant menú diari laboral, i per

a grups, es fan menús a mida, amb la millor relació qualitat-preu. El

restaurant disposa de Wi-Fi. El dilluns i el diumenge al vespre està

tancat

S

CAN RIBOTrestaurant

C/Montnegre, 49GIRONA

972 232 008

CUINA TRADICIONAL CATALANAEspecialitat: Carns a la brasa i embotits ibèrics



Horari: De dimarts a dissabte, de 13.00 h a 16.00 h,

i de 20.00 h a 23.00 h, i diumenge de 13.00 h a 16.00 h.



ies Gallegues som un restaurant situat a Llambilles (a pocs

minuts en cotxe de Girona) que vam obrir l'octubre de

2005. Anteriorment havíem estat a Girona, al carrer del Car-

me durant onze anys, i, més tard, a l'avinguda Lluís Pericot durant

deu anys més, un restaurant de tota la vida.

Amb una llarga experiència en el sector, Pepe i tot l'equip oferim una

cuina especialitzada en peix i marisc procedents de Galícia i de la

Costa Brava, combinant així l'essència de la cuina tradicional catalana

amb altres plats propis de les terres gallegues.

A través d'un servei proper, un tracte familiar i amable que pensa

amb els seus clients procurarem fer-te sentir com a casa, ja sigui en

algun dels menjadors acollidors de què disposa el restaurant com a

fora la terrassa.

La relació qualitat-preu és immillorable i de dimarts a dissabte po-

dreu escollir un menú ampli i variat en el servei del migdia. A Ries Ga-

llegues oferim també una àmplia carta per sopars i dinars. A més

també podem fer propostes per a grups i l'opció de poder-hi fer les

vostres celebracions.

R

RIES GALLEGUESrestaurant-marisqueria

Carretera de Sant Feliu, 1LLAMBILLES · 972 464 646

www.riesgallegues.com · [email protected]

MARISQUERIAEspecialitat: Peix fresc, mariscades i arrossos.

Preu menú: De dimarts a divendres migdia 13 €. Dissabte 14 €.

Diumenge a partir de 20 €. Menú mariscada 30 €.

Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16,30h

Divendres i dissabtes obert al vespre



i ha gent amb classe i classes de gent i el mateix passa amb

els locals. Locals de molta façana i poc interior. Si entreu a

La Regolta us passarà el mateix que diuen de Girona "és difí-

cil entrar, però es impossible sortir..." Un local senzill, de gent agrada-

ble i proper, per menjar un plat de pernil del bo, unes amanides, uns

ous estrellats, unes croquetes de bolets o una escalivada, un filet a

l'allet i moltes coses més i per postres un xuixo de can Castelló. I pel

que diu la gent que hi ha menjat, un dels bons locals de Girona rela-

ció qualitat preu. Però no només fem dinars i sopars, pots venir a es-

morzar des d'una puça a un bon entrepà, o a pendre alguna cosa,

com ara una cervesa, un vi blanc o negre, un gintònic o un xikitònic,

o unes bombolletes, en una terrassa tranquil·la sota una arbreda prop

de la Devesa, i des de la primavera fins les fires de Sant Narcís dinars i

sopars a la fresca. No busqueu luxes, busqueu bon menjar, bon am-

bient, el caliu d'un autèntic xiringuito al bell mig de Girona. No saps

perquè!!?? El nostre és un local que agrada, hi ha vida, i això no es

compra és nat. Fa tres anys que hi som, però fa més de vint anys que

hi hem estat sempre. És això que diguem: “Osti tu... é bo!”.

H

LA REGOLTAcafeteria · restaurant

Pau Casals, 4GIRONA

972 107 474

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Pernil, ous estrellats, xurrasco, filet a l’all, ...

Preu menú: Plat de dia a partir de 8 €

Horari: De dilluns a dissabte de 07:30 h a 24:00 h.

Diumenge tancat.



ituat al bell mig de Girona, davant de Correus, L’Argadà us

ofereix un espai únic on podreu gaudir de la “brasa en viu” en

el Grill de llenya on courem, per a tots vosaltres, la millor carn

D.O. Girona i verdures amb el sabor i l’aroma inigualable que li dona

la cuita amb llenya d’alzina.

En la nostra Carta també trobareu grans plats tradicionals de la Cuina

Catalana com poden ser escalivades, cargols a la llauna, bacallà amb

samfaina... i com cada temporada us oferim els menjars que tant in-

troduïts estan a la nostra dieta com els calçots, bolets, carxofes, carn

de caça... Tenim un menú migdia molt complet on hi trobareu plats

com l’escudella i carn d’olla, arròs a la cassola, o un bon rostit. També

tenim menús per a grups en els que segur que trobareu el que esteu

buscant. Aquest any s’acompleixen 120 anys de la fundació de la Ca-

sa i ens agradaria molt que ho vinguéssiu a celebrar amb nosaltres,

amb els nostres plats, la nostra cuina i la nostra profesionalitat i per

descomptat amb el nostre personal i que pogueu gaudir d’un bon

àpat. I a la taula mai hi falten els tomàquets i alls per sucar les torra-

des! Us hi esperem!!

S

L’ARGADÀrestaurant-braseria

Avinguda Ramón Folch, 7GIRONA · 972 218 405

www.argada.com

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASAEspecialitat: Arrossos, tapes i “montaditos”

Preu menú: Laborables migdia 12 €

Menú grups: 23 € i 28 €

Horari: De 13:00 h a 16:00 h i de 20:00 a 23:00 h




ituat al costat del palau firal i auditori de Girona , ens tro-

bem la Cafeteria Restaurant l’Illa, on hi portem 16 anys do-

nant el nostre servei d’esmorzars i menús diaris i de cap de

setmana.

Aquí hi podeu trobar als migdies, un menú casolà de dilluns a dissab-

te amb opcions a plats únics i combinats.

Menjador a l’interior, ideal per a fer sopars de colla, amb diferents op-

cions de menús a escollir.

A fora hi trobem una meravellosa terrassa, on les tardes de bon

temps inciten a gaudir-la en bona companyia i aprofitar per a provar

les nostres tapes casolanes.

També oferim una gran oferta en beguda, a partir de les 19.00h de la

tarda fins a les 22.00h les cerveses i refrescs els tenim a 1,50€.

Tenim les galledes de 10 quintos estrella amb patates braves casola-

nes d’aperitiu per tan sols 6,50, i la de 6 quintos per 4,50€

A partir del 1 de juny oferirem 3 menús nocturns per a compartir

amb 2 o més persones, us hi esperem per tastar-los.

Refresca’t a l’illa!!!

S

L’ILLArestaurant

Plaça Prudenci Bertrana, 6GIRONA

972 228 419

CUINA CASOLANAEspecialitat: Tapes casolanes, embotits ibèrics i formatges

Preu menú: 9,50 € (laborables). 13 € (cap de setmana)

Menú per a grups

Horari: Obert dilluns a dissabte de 7 a 24 h i diumenges

de 7 a 14 h


s un dels locals més coneguts i antics de Girona i està situat

en unes de les zones turístiques i d’oci més concorregudes

del Barri Vell, al carrer Cort Reial.

Al Museu del Vi es pot degustar cuina tradicional catalana, una carta

extensa de tapes tradicionals i creatives, amanides, plats combinats,

pizzes i entrepans. Tambè tenim menús especials per a colles.

Hem estat guanyadors de la primera edició del Girona Destapa't a la

tapa 2011 i guanyadors de la segona edició al menú de tapes 2012.

El local disposa d'una gran terrassa per gaudir a l'estiu o qualsevol dia

que faci bo d’un bon àpat, un vermut o una copa disfrutant de l’am-

bient de la ciutat i en un racó incomparable.

A l’entrar al local ens trobem amb dues plantes, a l'interior hi ha dues

sales per a restaurant però també es pot convertir en bar per poder

veure el futbol o depenent de les necessitats per a sopars de colla.

La part de dalt està dedicada a bar però en època de molta activitat

com pot ser les fires de Girona o Temps de flors en que la concentra-

ció de l’activitat se situa al Barri Vell i l’afluència de gent és molt alta,

es converteix en també en restaurant.

É

EL MUSEU DELVIrestaurant-tapes-bar

Cort Reial, 4GIRONA · 972 213 485

[email protected] · www.elmuseu.com

CUINATRADICIONAL I CREATIVAEspecialitat: Cuina catalana. Tapes tradicionals i creatives

Preu menú: De dilluns a divendres 12,50 €

Dissabtes, diumenges i festiu de 14,95 a 16 €

Horari: D’11 a 24h. Menjador de 12,30 a 24h

El Museu del Vi



ls peus de la muralla medieval de la ciutat de Girona, al cos-

tat de l’estampa de les cases sobre el riu Onyar, un cop en-

dinsats a la part més antiga i escenogràfica de la ciutat, al Ba-

rri Vell, neix el Restaurant l’Antic, un espai gastronòmic que vol recu-

perar i oferir les suculències de la cuina més tradicional i casolana de

la comarca donant-li un toc de modernitat i aplicar al nou concepte

de petites quantitats per a poder disfrutar de diferents plats en un sol

àpat. Tan com per dinar o al vespre...

Treballen la cuina reduïda sense perdre l’essència i l’art d’elaborar els

plats que han delectat els paladars, tota la vida.

Gaudir de gustos i sabors en la seva quantitat exacte, ofereix més pla-

er i exalta la riquesa culinària del nostre país. Hi trobareu bona cuina

a molts bons preus, com una assortit de broquetes, o els canelons

d’espinacs amb panses i pinyons, els nostres musclos a la marinera i

unes patates al roquefort amb all i julivert entre molts altres plats de

la nostra carta. L’aire familiar del local i els plats dedicats als gustos

del moment, maridaran les millors nits gironines.

Deixa’t encisar per la màgia del Barri Vell i disfruta de l’Antic Barri Bell.

A

L’ANTIC BARRI VELLrestaurant

Carrer del General Fournàs, 2GIRONA · 972 427 324

www.lanticbarribell.cat

CUINA DE TRADICIÓ CATALANA ACTUALPreu menú: 15 €, 18 €, 23 €

Horari: De 12,30 h a 16 h i de 19,30 a 24 h

Dilluns tancat



l Restaurant Siloc està ubicat a 5 minuts del centre de Girona,

en una masia del segle XVII al peu dels Àngels, rodejada de

jardins d’exuberant bellesa, piscines i palmerals.

La seva situació és privilegiada, està voltada d'un entorn únic en el

que trobaràs un lloc amb molt d’encant, història, natura i tradició. S’a-

dapta i ofereix menús personalitzats per a qualsevol tipus d’esdeveni-

ment. Entre setmana ofereixen 2 menús, un de 15,30€ i de 22’50€, a

part de la carta. La nostra cuina és tradicional catalana d’alt nivell i

amb els productes estacionals de mercat. Els caps de setmana, es pot

anar a la carta o gaudir també del menú de cap de setmana. Vine, i

fes el banquet amb nosaltres i podràs gaudir del nostre encantador

entorn. Disposem de grans espais adequats com a menjadors i reser-

vats amb capacitats des de 10 a 180 persones. Al voltant de la Masia

hi ha àmplies zones d’aparcament. El restaurant també té una part

exterior molt versàtil on es poden fer aperitius a l'aire lliure. El Siloc ha

aportat un aire fresc i professional, i els avala l’experiència i el bon fer

de la família dels restaurants el Cabrit. Un lloc on celebrar-hi qualse-

vol tipus d’esdeveniment. Us hi esperem !!

E

SILOCrestaurant

Carretera dels Àngels km 2,5GIRONA · 972 414 600

www.restaurantsiloc.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina de mercat

Preu menú: De dilluns a divendres 15,30 € i 22,50 €

Cap de setmana 25,50 €

Horari: Dimecres tancat.

De dilluns a diumenge migdies

Divendres i dissabte migdia i nit



l restaurant la Brasa, està situat al cor de Girona. Per això us

recomanem fer una passejada a peu, abans de venir a dinar,

per anar obrint la gana. Girona amb més de dos mil anys

d'història, te una infinitat de racons per visitar: La Força Vella: D'orígen

romà, una poderosa fortalesa del segle l a.C; Sant Pere de Galligans i

Sant Nicolau: Un dels conjunts romànics més notables de Catalunya;

La Catedral: d'estils diferents, romànics, Barrocs i gòtics; Els banys

Àrabs: Una singular construcció romànica del S.Xll inspirada en els

banys romans; El Call jueu: Un dels millors barris jueus, més ben con-

servats del món i una mostra de la importància de la cultura jueva.

La nostra especialitat és la cuina Catalana i la braseria, on podreu es-

collir entre una extensa varietat de plats i productes catalans com els

cargols a la llauna o amb sofregit de tomàquet picant, amanides, es-

queixada, escalivada, carxofes, espàrrecs, croquetes de rostit de po-

llastre, canelons, i altres plats. També podreu degustar carns amb D.O

Girona, d’una excel·lent qualitat, preparades amb carbó vegetal i

acompanyades de unes verdures a la brasa. Li oferim un ambient in-

formal, on reunir-se amics i familiars.

E

LA BRASArestaurant

Avinguda Jaume I, 8GIRONA · 972 486 207

www.labrasagirona.com

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASAEspecialitat: Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú: 10,50 € De dimarts a divendres migdia

Preu menú grups: 15 €, 18 € i 25 €,

Preu carta: 15 € a 25 €

Horari: De 13 h a 16 h i de 20 h a 23:45 h



‘empresa Joan Vicens va a començar la seva activitat en el

món de l'alimentació l’any 1982 fa ja més de 30 anys. Els seus

inicis van ser amb la xarcuteria i la carn fresca, i va anar evolu-

cionant fins avui dia que és un referent en el món dels plats cuinats al

millor estil de cuina tradicional casolana i de mercat, oferint una gran

quantitat de plats per emportar o per degustar en el propi restaurant.

També oferim el servei de càtering en el que organitzem tot tipus

d’esdeveniments a nivell particular o per grups. Ens adaptem a les

necessitats dels nostres clients. La nostra cuina és tradicional i també

el·laborem tot el que us calgui per encàrrec, entrants, primers plats,

segons plats i postres. Les nostres especialitats entre moltes son: Ca-

lamars a la romana, croquetes, fideuada, espatlles de xai i costelló de

porc al forn, cues de rap a la marinera, mandonguilles amb salsa, la

sèpia amb pèsols.... Poseu-vos en contacte amb nosaltres i no us de-

cebrem. Les nostres materies primeres sempre són de primera quali-

tat i cuidem molt els detalls perquè els nostres clients estiguin satis-

fets. El nostre Facebook és, cuinats i catering Girona i ens podeu tro-

bar a Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Us esperem!

L

JOANVICENSplats cuinats-restaurant

Avinguda de França, 183SARRIÀ DE TER · 685 322 201

www.joanvicens.com

CUINATRADICIONAL CASOLANA I DE MERCATEspecialitat: Fideuada, calamars a la romana, guisats...

Preu menú: De dilluns a divendres per emportar 5,95 €.

Diari 8,50 €. Diumenge i festius 12,50 €

Horari: De 8 a 23 h. Obert tots els dies de la setmana.



a més de 20 anys, en Xicu i la Quimeta van reobrir les portes

d'aquest hostal Can Joan, on havien viscut amb la seva famí-

lia en Joan Gelada (Joan d'Adri) i la Maria Duran. Entre els

anys 1919 i 1960, Maria Duran va fer les delícies de qui tenia la pa-

ciència d'esperar un bon rostit fet al forn de pá o un conill a la rabio-

sa. De Can Joan la memòria popular recorda que s'hi explicaven

anècdotes que la imaginacó dels nostres pares atribuïa a bosquetans

i traginers. D'aqui que hagim volgut mantenir l'ántic nom de l'hostal,

per els bons records que porta als qui l'han conegut abans, i a tota la

gents d'aquests voltants. Així doncs a un pas de Girona, gaudireu, tot

regalant-vos un passeig visual entre camps i boscos, ideal per esbar-

gir-se del frenètic ritme quotidià d'avui en dia, dels plats elaborats

des de l'herència culinària de la zona amb una cuina senzilla i hones-

ta, tot desitjant complaure els qui ens visiten, ja que nosaltres fem la

nostra feina amb gust.

Us oferim: Amanides, cargols, arròs a la cassola, peus de porc, ànec,

carns a la brasa cuita amb llenya d'alzina... Tot podent acompanyar-

ho amb un all i oli com déu mana i un pa de flequer artesà.

F

CAN JOAN D’ADRIrestaurant

Can Joan d’Adri S/NCANET D’ADRI · 972 428 691

www.canjoandadri.cat

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina casolana

Preu menú: Menú feiner 11,50 €. Menú colla 20-25 €

Preu carta: A partir de 20 €

Horari: Migdies de dimarts a diumenge.

Nits de divendres, dissabte i vigílies de festius



a fa més de cent anys, que la familia Fabre Gimbernat treballa

al servei de l'hosteleria gironina. Després d'unes merescudes

vacances, hem reobert portes al denominat "carrer de l'oci

nocturn", el cèntric carrer figuerola de la nostre ciutat, Girona. Us ofe-

rim una renovada idea de l'hosteleria tradicional, avalat per la nostra

llarga experiència, amb un menú diari de cuina de mercat i casolana i

les tapes d'avui i de sempre. Tot barrejat amb els plats de producció

pròpia com el pa artesà de pizza i la manofactura d'elaborats i carns.

Podeu venir qualsevol dia de la setmana a menjar a totes hores,

doncs la cuina mai tanca i sempre esteu convidats a entrar-hi.

Si ho preferiu, hem incorporat un modern enginy de "catering" per a

portar-vos a taula el que més us agradi allà on volgueu. No dubteu a

contactar amb nosaltres per a les vostres reunions o celebracions,

dins i fora de les nostres instal·lacions, us atendrem i ens adaptarem a

les vostres necessitats.

Ah! i si us ve de gust una copa, sapigueu que tenim una gran sel·lec-

ció de combinats i gintònics per arrodonir les nits de cap de setma-

na. Us hi esperem!

J

JIM’Sbar-restaurant

Figuerola, 38GIRONA

972 203 293

CUINA DEMERCATEspecialitat: Tapes, pizza, carn i peix

Preu menú: 10 €

Preu carta: 15 €

Horari: De dilluns a diumenge de 8 del matí a 1 de la nit.



l restaurant, bar-cafeteria Room 118 està situat al centre de la

ciutat de Girona, als peus de l'emblemàtic Hotel Ultònia. Un

lloc on disfrutar d’un esmorzar econòmic en un ambient

comfortable i acollidor on poder gaudir d’un bon cafè, un entrepà o

unes pastes..

Room 118 també ofereix al migdia un menú diari a partir de 8,90€

que consisteix en un bufet lliure d'amanides, que pots completar, si

et quedes amb gana, per un assortit de plats de carn o peix a la plan-

xa i amb les postres incloses quedareu d'allò més bé i per un preu

molt econòmic. I a més, d'allò més saludable.

Divendres i dissabte nit oferim un menú per 12€, amb la possibilitat

d’allargar la vetllada disfrutant d’un combinat per 4 € adicionals. I no

et pots oblidar dels nostres montaditos al més pur estil donostiarra!

Cada dijous per sopar pots degustar tots els montaditos que vulguis

tant sols pagant la beguda. Room 118 té la més gran selecció en

cockteleria i ginebres, oferint la possibilitat de compartir un espai re-

laxant durant les nits del cap de setmana. També oferim servei de cà-

tering. I tot això amb un servei amable i un ambient modern i acurat.

E

ROOM118bar-restaurant

Avinguda Jaume I, 20GIRONA

972 417 409

CUINA DEMERCATEspecialitat: Bufet d’amanides. Peix i carn

Preu menú: Migdies des de 8,90 €

Divendres i dissabte ni 12 €

Horari: De dilluns a dijous de 7 a 24h

Divendres i dissabte de 7 a 2,30h




ituat al costat de l’emblemàtic Parc de la Devesa de Girona

molt aprop del centre i amb unes magnífiques vistes cap a

La Catedral i el Barri Vell hi trobem el Dúplex Restaurant.

Dos grans menjadors per 80 i 40 persones, ideals per a fer-hi dinars o

sopars de colla, d’empresa o comiats de solters/es o celebracions fa-

miliars amb zona de jocs infantils i castell inflable que serà la delícia

dels petits! També disposem de sales privades amb projector.

A la nostra carta hi trobareu un assortiment d’entrants de la cuina ca-

talana, també uns pica-pica amb una selecció d’aquests entrants per

compartir, i de segon podreu escoliir entre una gran varietat de pei-

xos i carns, entre cuinats, planxa i brasa. I per acabar la nostra varietat

de postres. A l’exterior hi trobem una de les terrasses més maques i

fresques de Girona, on soportar les calors de l'estiu, on s’hi respira la

tranquil·litat de La Devesa i on gaudireu d’una agradable estada fent

un sopar romàntic, prenent un còctail o bé un Gintònic.

Som a pocs metres de l'Auditori i del Palau de fires de Girona, per tant

és un lloc ideal per sopar-hi abans o després d’un concert al mateix

Auditori. Us hi esperem !!

S

DÚPLEXbar-restaurant

Ronda Ferran Puig, 39 baixosGIRONA · 872 080 700

www.duplexrestaurant.es

CUINA CATALANAEspecialitat: Sopars per a grups

Preu menú: Diari 9,50 i menú per a grups 15 i 20 €

Horari: Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h

De dijous a dissabte de 8,30 a 2h.

Diumenges de 10 a 23,30h


ituat a la vall de Sant Daniel, just on comença el parc d'in-

terès natural de les Gavarres, trobareu El Cul del Món. La tran-

quil·litat, les vistes a la vall i al mil·lenari monestir us faran

oblidar que a tan sols 5 minuts s'hi troben les presses i els sorolls de

Girona. Us farà la sensació que esteu en un altre món, on potser el

temps s'ha aturat. La casa, part del conjunt del monestir, contrasta la

calidesa de la pedra amb la confortabilitat de la recent reforma. Un

cop a dins podeu degustar els excel·lents arrossos d'en Lotfi, o assa-

borir tant un tagín de vedella amb codony i prunes, com un cus-cús

amb aromes del Marroc, o un bacallà amb textura d'espinacs i ci-

grons, garum i pipes de carbassa. Si veniu amb nens, no patiu, que

disposem de plats pensats per a ells i quan acabin podran sortir a ju-

gar als gronxadors. No us perdeu tampoc el muntatge artístic que

preparem per Temps de Flors, ni el menú inspirat en l'Ermessenda.

Ara que s'apropa el bon temps gaudiu de la nostra terrassa al mig de

la natura. Les nits d'estiu són fantàstiques, i els dijous de juliol i agost

podeu sopar tot escoltant música en viu : jazz, soul, blues, flamenco-

àrab... No us ho penseu, val la pena arribar fins El CUL DEL MÓN!!!

S

EL CUL DEL MÓNbar-restaurant

Disseminat, 3. Sant DanielGIRONA · 972 218 784

www.elculdelmon.com

CUINA CATALANA DEMERCAT I DE TEMPORADAEspecialitat: Arròs caldós amb conill i ceps, tagín de xai amb verdures

i prunes i bastel·la de pollastre amb ametlles torrades.

Preu menú: De dimecres a divendres 15,70 €. Dissabte 19,70 €


Horari: Dilluns i dimarts tancat excepte festius.

De 13 a 17h i de 20,30 a 24h



ituat a tocar del parc de la Devesa de Girona, i a cinc minuts

del Barri Vell, trobem el restaurant Txalaka, especialitzat en

cuina basca i catalana. Els clients podran dinar, sopar o picar,

ja que l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del Txalaka no deixa in-

diferent a ningú i se'n pot gaudir qualsevol hora del dia. Des dels

seus inicis el Txalaka s'ha caracteritzat per l'exquisidesa dels seus plats

i pel tracte amable que dóna a tots els seus clients, uns factors que

sumats a la professionalitat dels seus treballadors fan que els clients

se sentin com a casa i sempre vulguin repetir. La seva carta està capi-

tanejada pels productes de la cuina basca i l'exitosa fórmula de “mon-

taditos” i tapes. Totes aquestes tapes són el·laborades amb materials

de primera qualitat i rigorosament seleccionats, i es van presentant i

oferint al públic a mesura que surten de la cuina. Txalaka disposa de

menús especials i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups oferei-

xen menús de 27, 29 i 37€. També disposen d'una carta completa

acompanyada per la millor selecció de vins. Disposem d’una sala, un

menjador interior i una terrassa. Passeu un moments inolvidables

amb la família, amics o parella en el nostre restaurant d’estil rústic.

S

TXALAKAbar-restaurant

Bonastruc de porta, 4GIRONA

972 225 975

CUINA BASCA I CATALANAEspecialitat: Montaditos i tapes

Preu menú: 11 €. Menús per a grups

Horari: Obert cada dia de 13 a 16h i de 19,30 a 23,30h



l restaurant "Gran Muralla" del carrer de la Creu de Girona va

obrir les seves portes l'any 1988. Les obres i adequació del lo-

cal van començar a principis d'any, i la seva inauguració va

ser el 29 de Juny de 1988, per tant l’estiu passat va complir els 25

anys, una gran fita per nosaltres. En un ambient agradable i acollidor,

distribuït en dos nivells i amb decoració oriental podràs disfrutar de

la cuina asiàtica que prové de Hong Kong, situada a la regió de Can-

ton a Xina, una cuina típica en tapes, fondos, verdures, ànec lacat, va-

rietat amb sushi japonès... i altres especialitats per degustar, que els

amants de la cuina asiàtica podran assaborir en la nostra carta. El res-

taurant el porten l'Antonio i la Teresa, que ja havien treballat prèvia-

ment a la "Gran Muralla" de Roses i a la "Gran Muralla" del carrer Eixi-

menis de Girona i que per tant tenen una gran experiència en aquest

tipus de cuina. Fan menjar per emportar i també el porten a domicili

tots els dies de la setmana, migdia i nit, a partir dels 10€ de comanda.

Els avala aquesta llarga trajectòria al capdavant del restaurant i volen

donar les gràcies a tots els clients i amics que han confiat i confien en

el Gran Muralla. Veniu, us hi esperem.

E

GRANMURALLArestaurant

Carrer de la Creu, 10GIRONA

972 222 347 · 972 222 317

CUINA ASIÀTICAEspecialitat: Sushi japonès, ànec lacat

Preu menú: A partir de 7 €, 8 €, 9 €

Preu carta: 12 €

Horari: De 13 h a 15,30 h i de 20 a 23,30 h

Dimarts tancat



a Riba fa 7 anys que va obrir les seves portes per oferir als

clients una cuina tradicional catalana, però amb un tocs d’a-

vantguarda i s’han especialitzat amb peixos, marisc i arrossos.

Els plats de cuina autòctona són ben elaborats, i tenen com a base

productes, sempre d’alta qualitat. A la Riba es fa una cuina mediterrà-

nia de mercat, però molt actualitzada. Els nostres plats estrella són el

peix llonguet, la gamba de Palamòs i els xipirons entre d’altres, a ban-

da de que hi pots trobar els millors arrossos i suquets de peix de la

zona de Girona.

De dilluns a divendres, no festius, podeu trobar un menú de migdia

de 16€. Cada vespre hi ha dos menús, el de 25€ que inclou un pica

pica complet i de segon 3 plats a escollir; i el de 35€ que consta d’u-

na mariscada de primer i el segon a escollir entre peix o arròs. Tot

això banyat amb bons vins i unes postres elaborades de forma arte-

sanal. La Riba és a la la plaça Indepència i ofereix el privilegi de men-

jar a l’aire lliure tot gaudint d’unes vistes a l’Onyar espectaculars i

amb la catedral de Girona i Sant Fèlix de fons. El restaurant la Riba, hi

torbaràs cuina de mar al teu abast i productes de qualitat!

L

LA RIBArestaurant

Plaça Independència, 12GIRONA

872 081 490

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: De dilluns a divendres migdies 16 €

Cada dia vespres 25 i 35 €

Horari: Obert tota la setmana migdies i vespres



a cuina de l’hotel URH Girona es podria descriure com a na-

tural i fresca. El Restaurant Sargantana, ubicat sota l’hotel

URH Girona, gaudeix d’un ampli espai amb capacitat per més

de 100 comensals i ofereix una cuina de mercat amb plats servits en

racions, “montaditos” i uns deliciosos arrossos.

La qualitat, que prima en tots els nostres productes es fa present en

els nostres plats, omplint de sabor i textura paladar dels nostres

clients. Gaudim també d’una extensa carta de vins.

De cara al bon temps, gaudim d’una terrassa per aquells que prefe-

reixin assaborir els nostres plats a l’aire lliure.

Un espai jove i modern són els adjectius que millor defineixen l’espe-

rit del nostre restaurant Sargantana ideal per qualsevol ocasió ja sigui

per compartir amb la teva parella, familia, companys de treball i

amics.

El restaurant Sarganta està obert tots els dies de l’any i el nostre hora-

ri és de 13:00h a 16:00h i de 20:00h a 23:00h.

Menú diari de 14€.

L’entrada del restaurant és per la recepció de l’hotel.

L

SARGANTANArestaurant

Joan Pons, 1 (antiga Plaça de braus)GIRONA

972 414 600

CUINA DEMERCATEspecialitat: Arrossos, tapes i “montaditos”

Preu menú: 14 €

Menús per a grups

Preu carta: 20-25 €

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h

Obert tots els dies de l’any



eniu a gaudir del jardí més bonic del Barri Vell, amb racons i

raconets on gaudir de la nostra cuina de mercat a càrrec del

nou equip de cuina amb el xef Dani Ruiz.

Els aliments del rebost, els vins, caves i licors del celler i el conjunt

dels productes que servim a taula, seleccionats per a seduir els palars

dels nostres visitants. Tots els plats estan tractats i cuinats amb estima

pròpia de la cuina de casa però amb un toc personal dels "Jardins"...

Un espai on pots gaudir d’un sopar romántic en un racó del nostre

jardí, o també celebrar un sopar de grup en una sala privada, de fet

un lloc on l’atmòsfera acollidora del restaurant permet donar a tots

els racons un petit toc especial, on hi trobaràs menús ja coneguts per

la seva relació qualitat preu a 25€ tot inclós. Un local diferent, on pots

trobar-te diferents sorpreses culturals en qualsevol moment, con-

certs, teatre, poesia, jazz... Les millors sobretaules amb un cocktail o

un gintónic preparat amb amor... No oblideu visitar el nostre chill out,

on les nits són màgiques. I si no sou tan nocturns veniu a fer el ver-

mut, al jardí amb música en directe i d.j.´s. Després queda’t a dinar,

tenim un menú que us encantará per només 18’50€. Us hi esperem!

V

ELS JARDINS DE LAMERCÈbar-restaurant

Pujada de la Mercè, 10GIRONA · 972 226 845

[email protected]

CUINA DEMERCATEspecialitat: Producte ecològic


Preu carta: 25 € - 30 €

Horari: De dimarts a dissabte nits.

Dissabtes i diumenges també migdia




l 23 d’Abril de 1986 obre les portes el primer Cocolino de Gi-

rona. Actualment és la pizzeria més antiga de Girona. Situada

en els seus inicis al carrer Cardenal Margarit, al barri de l’ei-

xample. Es traslladà el 92 al barri de Pedret, un dels llocs amb més en-

cant de la ciutat.

Cocolino és una empresa familiar. El responsable de la cuina és en

Pere, amb una llarga experiència en el món del pa i de la pizza i l’ Im-

ma s’encarrega de les postres. L’elaboració de tots els nostres plats és

totalment artesanal i amb preferència pels productes autòctons,

frescos i de qualitat. Des de les originals amanides, passant per la pas-

ta fresca, les pizzes clàssiques, sense lactosa o les de creació pròpia,

fins a les delicioses postres.

Compta també amb una extensa carta de vins, menú setmanal al

migdia, menús per a colles a partir de 9 € i la pizza de la setmana al

preu únic de només 5€. Al menjador, el nostre cambrer Cristian, ofe-

reix un servei atent, agradable i educat.

Tot plegat fa que Cocolino sigui un lloc on gaudir d’un bon àpat en

un ambient acollidor.

E

COCOLINOrestaurant-pizzeria

Pedret, 56-58GIRONA · 972 224 [email protected]

CUINA CASOLANA I MEDITERRÀNIAEspecialitat: Pizzes, pasta i cuina casolana

Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9 i 12 €


Horari: De dilluns a divendres de 13 a 15,30h

De dilluns a dissabte de 20,30 a 23,30h


l restaurant Arròs i Peix situat al barri vell, és un innovador

restaurant, una impressionant parada de peix i marisc fresc

crida l’atenció des de fora i us convida a entrar. Té un servei

excel·lent de cuina i menjador, i la particularitat de què et pots fer

"l'auto comanda", per tant, el preu el poses tu! Compta amb una mo-

derna cuina preparada per servir de forma ràpida i eficient al client.

S'escull el producte de peix o marisc, com si el compressis en una

peixateria, te’l cuinen i te’l porten a taula. El tipus de peix o marisc és

molt variat i a uns preus molt assequibles. Es tracta d'un concepte di-

ferent de menjar arròs i peix. Els propietaris compten amb una llarga

experiència en el món de l'hostaleria i és que Arròs i Peix ja fa temps

que existeix a Vic. El restaurant està obert cada dia, migdies i nit, ex-

cepte els diumenges a la nit i tot el dilluns, dia que no hi ha peix fresc

als mercats. Podreu escollir entre una gran varietat de plats, ja siguin

de la parada o de la nostra pissarra on hi trobareu, entre altres: ama-

nides, verdures, peix, carn, fideuàs i una gran diversitat d’arrossos (cal-

dós, de peix i marisc, d’espardenyes, negre…) Arròs i Peix, el millor

peix fresc i marisc, de la llotja al plat!

E

ARRÒS I PEIXrestaurant

Ciutadans, 20GIRONA

972 426 300

CUINA DEMERCATEspecialitat: Arròs i peix

Preu menú: El poses tu

Preu carta: El poses tu

Horari: Obert cada migdia i vespre,

excepte diumenge nit i tot el dilluns



l Girona Grill aposta per una cuina basada en productes de la

nostra terra, ecològics i de qualitat. El nostre principal objec-

tiu ha estat la creació d’un hort-jardí ecològic ubicat a les

mateixes instal•lacions.

Alguns dels ingredients que conformen la carta del Girona Grill Res-

taurant, provenen de productors locals i també de l’hort-jardí propi

dotant així els plats de gustos autòctons, saludables i amb molta per-

sonalitat. El menú es basa en el producte de temporada , permetent

al consumidor redescobrir el restaurant en les diferents èpoques de

l’any. La carta oferirà amanides amb hortalisses collides al seu hort,

carns de primera qualitat, pizzes com per exemple la de fuet de Vic o

la foie amb ceba de Figueres i pastes. Alhora, el Girona Grill Restau-

rant, pretén apropar al client a la riquesa culinària i hortícola del nos-

tre país, amb productes de la nostra terra com són la vedella de Giro-

na, el bou de Vic, les pomes de Girona, una variada selecció de vins

de l’Empordà, aigua premium de Vilajuïga entre d’altres.

Amb l’arribada del bon temps els clients podràn gaudir de la nostra

terrassa i assaborir els nostres plats a l’aire lliure”.

E

GIRONA GRILLrestaurant

Pujada dels Polvorins, 1GIRONA

872 080 670

GRILL AMB PRODUCTES DE PROXIMITATEspecialitat: Carns i peixos al grill

Menú Girona Grill: Menú diari migdia 15 €.

Preu carta: 25 € a 30 €

Horari: De dimarts a dissabte de 13 a 16h i de 20 a 23h



ituat al cor del Barri de Sant Feliu dins lántiga muralla de Gi-

rona, La Vedette és un lloc ideal per menjar a on la moderna

decoració ha sabut respectar els anys d’història i l’orígen del

local amb les voltes i les pedres de la muralla.

La cuina és un resum de molts anys d’aprenentatge i de viatges a on

la base és la cuina francesa, concretament bretona. Hi podreu de-

gustar un ampli assortiment de galetes bretones elaborades amb fa-

rina de blat sarraí combinades amb condiments tradicionals i exòtics,

entre d’altres plats com serien les amanides amb tagine de pollastre,

varietat d’hummus, guacamole, patés, formatges i crepes dolces dins

d’un entorn incomparable. Una de les nostres especialitats és la fon-

due de formatge suïs "moitie niutie" elaborada amb autèntics for-

matges de la regió i també la raclette de formatge suís. La fondue és

un tipus de sopar poc convencional però que és molt especial per

gaudir en companyia de familiars o amics. Entre setmana, al migdia

oferim un menú equilibrat amb moltes opcions per escollir. I també

us fem saber que la farina de blat sarraí es apte per celíacs. Com a no-

vetat ara també La Vedette desde casa a: www.portamu.com

S

LAVEDETTEbar-restaurant

Carrer de la Barca, 17GIRONA · 972 204 158

www.facebook.com/lavedetterestaurant

CUINA BRETONA SUÏSSAEspecialitat: Galets bretonnes i fondues de formatge

Preu menú: 10,50 €. Menú fondue de formatge 15,20 €


Horari: Obert tots els dies excepte

diumenge i dilluns migdia.

No servim fondues divendres i dissabte nit.



a Perla és una bonica marisqueria situada a St. Julià de Ramis,

a 5 minuts de Girona. El restaurant compta amb amplis men-

jadors i salons privats, ideals per a tot tipus de celebracions,

banquets, comunions, batejos, dinars d’empresa, sopars de grup...

Podeu gaudir d’una extensa varietat de plats elaborats amb produc-

tes frescos i de temporada, tot en un ambient agradable i acollidor.

Des de mariscades i graellades de peix fins tot tipus d’arrossos i fi-

deuades. A més, us proposem menús adequats a cada moment: els

migdies de dilluns a divendres menú de 11€ tot inclòs; els vespres i

caps de setmana menú de 16€ i menús especials per a grups a partir

dels 20€. A banda, podeu trucar-nos a qualsevol hora del dia per en-

carregar paella marinera o fideuada per emportar, el temps d’espera

és de 20 minuts aproximadament. A La Perla disposem també de ser-

vei de bar on pots veure, en pantalla gegant, tots els partits de Lliga,

Copa i Champions tot degustant unes tapes, carn a la brasa o entre-

pans i a més pots reserva taula. I del 10 al 18 de maig vine a gaudir

del Girona temps de flors. Pots fer la teva reserva al 972 171 297. T'es-

perem, vine a conèixer-nos!

L

LA PERLAbar-restaurant

Avinguda de França, 175SANT JULIÀ DE RAMIS · 972 171 297

www.restaurantbarlaperla.com

MARISQUERIAEspecialitat: Arròs amb llamàntol. Graellada de peix

Preu menú: 11 €

Preu carta: A partir de 16 €

Horari: Obert tot el dia



ituat al bell mig del Parc del Migdia, un dels pulmons verds

de la ciutat de Girona, s’hi troba el Cafè del Parc, un establi-

ment que per la seva ubicació al costat de l’estany del parc i

envoltat de natura el converteix en únic de la seva categoria.

Amb una capacitat per a més de 120 persones la seva terrassa és una

de les més privilegiades de la ciutat, i on et trobaràs ben servit i amb

un gran assortiment de plats i fórmules de menú, amb la garantia de

qualitat del Grup Boira. Podràs disfrutar des d’un bon esmorzar amb

sucs naturals i entrepans variats, des de tapes, orxates i vermuts per a

refrescants aperitius, fins al nostre bufet lliure, amb amanides, una

gran varietat de plats vegetarians per a dinar i hamburgueses artesa-

nes de 200 grams, 100% vedella de Girona treballada per Can Raliu

de Jafre, acompanyades amb pa de Casa Moner. També té una gran

varietat de cerveses, vins, gelats artesans i postres. L’interior pot acollir

una gran varietat de clients, taules individuals, en parella o grups

nombrosos. El restaurant està obert tot l’any i a les nits d’estiu adqui-

reix un caire màgic i fresc amb les vetllades de música jazz que s’hi

celebren tots els divendres.

S

CAFÈ DEL PARCcafeteria-restaurant

Parc Migdia, 9GIRONA

972 202 414

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIUREEspecialitat: Hamburgueses artesanes i plats vegetarians

Preu menú: De dilluns a diumenge 9,50 €.

Bufet infantil a 5,90 €.

Caps de setmana la beguda va a part.

Horari: De 9,30 a 23,30h. Horari de bufet de 13 a 16h



ubbles Gastrobar és fruit de la nostra evolució personal i pro-

fessional. A través de vàries generacions, hem contemplat

impassibles la trajectòria de la nostra cuina, meravellant-nos

amb la diversitat del producte que treballem i agraïnt la possibilitat

de poder-lo compartir, d’avis a pares i de pares a fills. És un projecte

que reneix i reinventa la cuina de l’antic Restaurant Albereda que fou

referent indiscutible dels fogons gironins. Una idea original, diferent,

atractiva i sobretot jove i moderna, que al mateix temps respecta la

tradició culinària gironina. Oferint tapes i mitges racions, tant clàssi-

ques com d’autor i racions elaborades, sempre cuidant el producte

perquè cada degustació sigui única. Tenim un menú de tapes amb 6

tapes d’entrant, un segon, postres i beguda per 25€, un menú degus-

tació per disfrutar de tota la varietat de la nostra cuina i 2 menús per

a grups un de 35€ i un de 45€ “. També podràs disfrutar del “showcoo-

king”, tapes en parella, racions entre amics... tot dins un espai on sen-

tir-se especial, on no existeix el temps, on les emocions cobren sentit

i on el cor balla al so de la gastronomia, una bombolla de sensacions.

Benvingut a Bubbles, on la fragilitat ens fa indestructibles.

B

BUBBLESgastrobar-restaurant

Passeig José Canalejas, 6GIRONA · 972 226 002

www.gastrobubbles.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Tapes d’autor i clàssiques

Preu menú: Migdia 15 €. Vespre 25 €

Horari: De 8 a 16h i de 20 a 23,30h



ituat a la plaça Poeta Marquina de Girona, el Núria és un dels

locals més emblemàtics no només per als propis gironins, si-

nó que també és un referent per als visitants de Girona. La

seva singular estètica, tot de vidre, l’ha convertit fins i tot en plató de

cinema en més d’una ocasió. Ara presenta la novetat de les hambur-

gueses artesanes de 200 grams, 100% vedella de Girona treballada

per Can Raliu de Jafre, una excel·lent fórmula de menú a qualsevol

hora del dia. A partir de 8€ hi trobareu fins a nou varietats d’hambur-

guesa, de foie i poma caramel·litzada, amb cuixa de pollastre, de carn

de botifarra de porc, amb Rocafort, gruyère, pernil ibèric... Per a es-

morzar hi ha sucs naturals i entrepans variats, podràs escollir entre

una gran varietat de cerveses i una extensa carta de tapes ja disponi-

bles a partir de mig matí. Hi destaquen els calamars a la romana, les

croquetes de rostit i les patates braves entre molts altres plats. Al

migdia també s’hi pot fer el plat del dia, un plat complert amb el que

de ben segur t’atiparàs i preparat per als qui volen anar més de pres-

sa, per a només 6,5€. També hi pots trobar diferents fórmules de me-

nú al teu gust, amb la garantia de qualitat del Grup Boira.

S

NÚRIAbar-restaurant

Plaça Poeta Marquina s/nGIRONA

972 217 519

CUINAVEGETARIANAEspecialitat: Hamburgueses catalanes

Preu menú: 6,5 €

Horari: Obert tot l’any de 6 a 23,30h



om un restaurant situat en una antiga masia del S XIX de Sa-

rrià de Ter, al costat del pont de l'aigua, que va de Pont Major

a Sarrià a tocar al riu Ter. Fem una cuina catalana tradicional

amb productes de qualitat i de la zona. Els plats que representen la

nostra cuina són els peus de porc desossats a la muselina d’all, el ma-

gret d’ànec amb poma caramel·litzada, paella mar i muntanya, fideuà,

el filet de vedella de Girona amb foie i reducció de Porto o l'entrecot

de 500 gr! Oferim uns menús per a compartir entre dos persones, de

clova i mar i de carn a la brasa. Ideal per a famílies i grups, i també per

passar una vetllada agradable amb la parella a la nostra terrassa. Fem

menús per a grups i celebracions familiars, batejos, comunions i casa-

ments en petit format de fins a 70 comensals. Els caps de setmana

tenim menús de 15€ i de 20€. I també fem, l’últim cap de setmana de

cada mes, el Menú10, un menú complert per10€ amb beguda inclo-

sa, sempre amb reserva prèvia. Durant la primavera i l’estiu, fem un

Menú de Clova a 22,50 €, que consisteix en un primer plat variat de

clova (musclos, navalles, escopinyes i cloïsses al vapor), un segon

plat, postres i beguda. Vine a gaudir de CAN VEÍ

S

CANVEÍrestaurant

Carrer Major, 4SARRIÀ DE TER

972 207 065

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Cuina a la brasa i de Mercat. Fideuà i Arròs

Preu menú: Migdies laborables 11 € · Caps de Setmana 15 €

Preu carta: 25 €

Horari: Els migdies de dilluns a diumenge de 13h a 17h

Nits de divendres i dissabtes de 20h a 24h

A partir del 2 de juny obrim les nits de dilluns a dissabte



les portes de la immortal ciutat des del S. XII es troba la masia

on hi ha el restaurant estanc de l’Avellaneda. Acollidor, singu-

lar i amb molta història fou i és lloc de trobada per fer un bon

àpat, un esmorzar o berenar, o només un cafè. De les àvies de la casa

heretàrem la cuina tradicional catalana que oferim cada dia amb un

bon menú feiner, un ampli menú de la casa, dinars i sopars per a

grups, colles i convencions. Tenim obert tots els dies, també els festius.

Gaudiu de les millors carns a la brasa cuites amb carbó d’alzina,

amanides, cargols i de la cuina del bacallà. La nostra carta és variada i

tradicional, de ben segur hi trobareu el vostre plat. Aprofiteu el Sol

d’hivern i la fresca de l’estiu a la magnífica terrassa; no deixeu passar

l’ocasió de prendre unes copes al bar “chill out” durant les nits d’estiu.

Veniu a planificar la feina, a parlar de negocis o simplement a naveg-

ar aprofitat la nostra xarxa WIFI pels clients. No tindreu problemes per

aparcar si voleu venir amb colla, tenim un aparcament molt gros amb

moreres i bonics jardins on la mainada hi podrà jugar. Trobaràs el nos-

tre plat del dia a 8,75 € i també tenim plats per emportar. Si véns a

sopar i és el teu aniversari et regalem una ampolla de vi o cava.

A

L’AVELLANEDArestaurant-estanc & chill out

Carretera Barcelona, 483GIRONA · 972 214 803

[email protected]

CUINA CASOLANAEspecialitat: Carns a la brasa, cargols, bacallà i cuina catalana

Preu menú: Menú de dilluns a divendres 11 €. Menú festius 18 €.

Horari: Restaurant: Hivern, de dill. a dij. de 8 a 20 h, div. i diss.

de 8 a 23 h i dmg. de 13 a 17 h. Estiu, de dill. a diss.

de 8 a 23:30 h i dmg. de 13 h a 16 h

Chill out: Les nits d’estiu



l 1975 vam plantar la llavor d’un nou concepte de restauració

a la ciutat de Girona i comarques. Des dáleshores treballem

per oferir als nostres clients la millor qualitat de producte al

millor preu i ens adaptem dia a dia als nous temps sense perdre la

il·lusió amb un servei acurat i professional, basat sobretot en la calide-

sa del tracte humà que ens avala i ens fidelitza.

Obrim cada dia de la setmana per oferir-vos un ventall gastronòmic

variat, fresc i saludable. Us oferim un ampli assortit dámanides que

renovem diàriament amb productes del nostre mercat, així com pas-

tisseria artesana, elaborada a casa nostra. En els plats calents tenim

les arrels ben assentades en la cuina tradicional del nostre país, basa-

da essencialment en la dieta mediterrània. A la cafeteria podreu assa-

borir l’aroma i el gust dún bon cafè, gran varietat dínfusions, tes i

entrepans .

Ens trobem a deu minuts a peu del centre de Girona, entre la ciutat i

l´Hospital Josep Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Disposem

dáparcament .

Us hi esperem!

E

SANT PONÇcafeteria-restaurant

Avinguda de FrançaGIRONA

972 214 201

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Cuina casolana catalana

Preu menú: A partir de 12 €

Horari: Obert cada dia excepte dilluns a la nit



ituat a la masia de l’antic restaurant Mas de la Creu, trobaràs

el restaurant Tomàquet, que t’espera des de primera hora del

matí per oferir-te els esmorzars de forquilla més complerts de

la ciutat, i fins a la nit, quan l’ambient es transforma, per oferir-te una

atmosfera íntima i original a la seva terrassa fresca i acollidora on ser-

vim els sopars a les nits d’estiu.

Ens trobem en un entorn privilegiat a la zona de Palau, envoltats de

natura i amb unes belles vistes de la ciutat.

Al restaurant Tomàquet som especialistes en brasa, que ja tenim a

punt per als esmorzars, i podeu escollir fins a sis primers i sis segons

plats en el menú de migdia. Podreu gaudir de les millors carns a la

brasa, cargols, amanides...

Disposem d’un ampli aparcament propi i salons privats per adaptar-

nos a qualsevol petició que requereixi intimitat. La capacitat interior

del restaurant és de 85 comensals aproximadament dividits en dife-

rents menjadors, es tracta d’espais separats per a dinars o sopars de

grup al vostre gust, pels quals també us oferim menús especials i

adaptats a les necessitats de cada colla.

S

TOMÀQUETrestaurant

Albí, 34 (Antic Mas de la Creu)GIRONA

972 218 868

CUINA DE BRASAEspecialitat: Brasa i esmorzars de forquilla

Preu menú: De dimarts a divendres migdia 11,50 €


Horari: Obert cada dia a partir de les 8h i fins a la nit.

Dilluns tancat



an Ribas és el restaurant més emblemàtic de Sant Gregori.

Ténim una trajectòria de més de 30 anys en el món de la res-

tauració i actualment hem renovat la seva imatge amb una

decoració moderna i funcional que proporciona molta calidesa i que

juntament amb el tracte familiar i proper, et farà sentir com a casa i

podràs disfrutar d’un àpat de qualitat. També disposem de diverses

pantalles de televisió perquè es puguin veure els partits del Barça

mentre es gaudeix d'un bon sopar. Els dies de cada dia, a banda de la

carta, també ofereix un menú on podreu escollir entre diferents plats

i sempre hi trobareu un plat de peix fresc i l'arròs dels dijous.

Can Ribas treballa amb productes de proximitat i qualitat, oferint

plats casolans amb un toc de cuina moderna. Tenim una carta molt

extensa perque els nostres clients hi trobin el delit del seu paladar,

entrants calents i freds, taules d’embotits i formatges, carns, peixos i

la nostra brasa de llenya. Hi destaquem els peus de porc a la brasa,

els cargols a la llauna, carns i verdures a la brasa, el bacallà amb llit

d'escalivada... i també fem postres casolans com la "tarta tatín" i el

"couland" entre una molts altres dolços per finalitzar un bon àpat..

C

CAN RIBASrestaurant

Avinguda Girona, 19SANT GREGORI

972 428 426

CUINATRADICIONALEspecialitat: Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna

Preu menú: De dimarts a divendres al migdia 15 €


Horari: De dimarts a dissabte de 13 a 16h i 20,30 a 23h

Diumenge de 13,30 a 16h



bicat al cor del barri vell de Girona, el Restaurant Artusi recull

el concepte de cuina fresca, natural, lleugera, mediterrània,

amb plats elaborats a partir de productes del país, de màxi-

ma qualitat, que es poden degustar en un ambient acollidor i amb

una inmillorable relació qualitat-preu. És per això que al Restaurant

Artusi tenen especial importància els pernils de gla, formatges, foies,

amanides, carns de porc ibèric i de vedella criada a Girona, que es

poden degustar tant al restaurant com en forma de tapes variades

acompanyades d'una selecció de vins de les millors D.O. del país.

A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cesena) es troba la Casa Artusi, un

centre dedicat a la recerca culinària. El centre compta amb diferents

espais com la biblioteca, escola de cuina amb restaurant, i diferents

salons que avui aglutinen també esdeveniments vinculats a la gas-

tronomia i reconeguts a nivell mundial (cursos de cuina, tallers, fires i

exposicions, etc.). Amb una forta empremta cultural dedicada a Pelle-

grino Artusi com a recopilador de receptes populars domèstiques, és

un lloc de visita per als estudiosos, turistes i amants en general de la

bona cuina elaborada a partir dels productes de la terra.

U

ARTUSIbar-restaurant

Plaça de les Castanyes, 6GIRONA · 972 487 327

www.restaurantartusi.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: Setmanal 12,50 €. Dissabtes 16 €


Horari: De dilluns a dissabte de 8 a 23h



deu minuts de Girona, el restaurant Mas Palau, envoltat de

natura verge, us ofereix un menú diari i una carta basada en

productes de proximitat i de temporada, recuperant el re-

ceptari català clàssic i amb propostes de cuina moderna, traduïdes

en propostes que canvien cada dia.

Pels més curiosos uns raviolis de magret d’ànec amb crema de for-

matge de cabra o unes tatins de carxofa farcides de perol i ceps, colls

d’ànec farcits amb figues i foie, pels nostàlgics un platillo de traginer,

com les salsitxes amb fetge i ronyons i les botifarres de peuada de

porc fetes a casa i pels clàssics, tota mena de carns a la brasa d’alzina

fetes al moment o els cargols picantons.

De plats de temporada podreu degustar els pèsols amb botifarra ne-

gra i calamars, les faves a la catalana, la vedella confitada amb un

punt de mostassa i múrgules entre d’altres.

Tot servit en un bonic mas, envoltats d’un entorn incomparable a les

muntanyes del Ginestar sota el santuari de Santa Afra a Sant Gregori,

un espai ideal per gaudir d’àpats en família, en parella i celebracions

de tot tipus.

A

MAS PALAUrestaurant

Afores, 28. El GinestarSANT GREGORI · 872 591 616

www.maspalau.cat

CUINA PER A DISFRUTAREspecialitat: Raviolis de magret d’ànec amb crema de

formatge de cabra

Preu menú: De dilluns a divendres 12,50 €


Horari: De dilluns a diumenge de 13h a 16h. Dimarts tancat.

Vespres prèvia reserva i per a grups a partir de 10 pax



’espai gastronòmic Mónvi, es troba a la plaça Pou rodó, al cor

del Barri vell de Girona.

Un indret ideal per degustar vins i cerveses acompanyat d’u-

na carta amb gran varietat de tapes creatives a bon preu i plats com-

binats típics de cuina catalana.

Podreu degustar diversos plats com: amanida de favetes, bacó i foie,

cuscús amb verduretes i soja, ous estrellats Mónvi, rissotto de verdu-

res i bolets, camenbert fregit amb melmelada de maduixa, hummus

amb espaguetis de calamar i gamba, farcellets de pasta fresca farcida

de nous i ricotta al pesto, botifarra de perol esparrecada i bolets, ma-

gret d’anec amb oli de festucs i crema de patata, bolets gratinats

amb all-i-oli de mel, calamars a l’andalusa, entre moltes altres espe-

cialitats que podreu escollir a la nostra carta

Una de les nostres suggerencies és poder gaudir d’un sopar a cegues

amb maridatge és una activitat molt divertida per a realitzar en grup.

Disposem de diverses sales ideal per a grups. Properament s’oferiran

master-class de destil·lats i cates de vins i es faran exposicions de fo-

tografies i pintura. Informeu-vos a través del nostre Facebook!

L

MÓNVIespai gastronòmic

Pou Rodó, 22GIRONA · 972 017 678

[email protected]

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Cassoletes creatives: Bacallà amb melmelada

amb samfaina, bolets gratinats amb all i oli de

mel, ous estrellats Monvi...


Horari: De dilluns a dissabte d’11 a 23h. Diumenges tancat



l cor del Barri Vell podreu venir a degustar les “galettes”: un

producte típic bretó elaborat amb farina de blat sarraí, i que

se sol acompanyar amb sidra. La varietat de “galettes” és infi-

nita, salades i amb tot tipus de farcits sempre de gran qualitat en tots

els productes i amb ingredients naturals. Són típiques també de la

Bretanya les creps dolces, amb una gran varietat per degustar. A més,

podreu gaudir de generoses amanides com la de salmó, la grega, la

bourbon, les vegetarianes amb tofu o algues... Potser us ve més de

gust demanar un ampli assortiment de truites, o la taula d'embotits

de la Bretanya, o de formatges francesos i tot cuinat a la vista dels

clients. Durant la setmana tenim un menú molt assequible tant per

dinar com per sopar amb opció normal i opció vegetariana. Els caps

de setmana estem oberts tot el dia i tenim una oferta per berenar on

podreu prendre sucs ecològics, infusions, cafès, o xocolata, amb una

crep dolça. Quan fa bo disposem d'una terrassa que permet dinar o

sopar a l'aire lliure, tot gaudint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-

rior hi trobareu diferents sales de dissenys atrevits i molt originals

(podeu menjar dins un autobús!). Té capacitat per a 50 persones.

A

CREPERIE BRETONNEbar-restaurant


www.creperiebretonne.com

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESAEspecialitat: “Galette” amb diferents ingredients

Preu menú: 8,50 € o 10 € amb postre i beguda


Horari: De dilluns a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h.

Dissabte, diumenge i festius de 13 a 24h



bicat al centre de Girona, a la Plaça Independència, ens tro-

bem amb aquest restaurant que ens ofereix dos ambients

únics. A l’interior, diferents sales on podràs gaudir de vistes

privilegiades al riu Onyar i a l’exterior gaudint de l’ambient de la Plaça

Independència. L'oferta gastronòmica és complerta i variada on els

clients gaudeixen d'una cuina catalana i mediterrània actualitzada.

Els productes de temporada són els principals protagonistes d’El Boi-

ra, elaborats a cuina amb molta delicadesa i servits a sala per un

equip jove, cordial i amable que juntament amb el gerent, Agustín

Luján i el Cap de Cuina, formen un equip professional d’alta qualitat.

El restaurant ofereix tres conceptes de cuina: les tapes, el menú diari i

la carta.

D’una banda, les tapes que ofereix El Boira són una fusió de la cuina

de productes de la terra amb un toc mediterrani que dóna com a re-

sultat “unes tapes femenines, fresques i suaus”. Algunes de les tapes

que s’hi poden trobar són la brandada de bacallà amb mel fumada,

tomàquets al forn gratinats amb formatge de cabra, tast de format-

ges artesans, i per finalitzar tapes dolces.

U

EL BOIRArestaurant-tapes


972 219 605

CUINA CASOLANAEspecialitat: Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú: Dies feiners 9,95 €. Menú recomanat a 20 €


Horari: De diumenge a dijous de 8 a 23h

De divendres a dissabtes de 8 a 24h



EL PETIT OBRADOR®restaurant

Avinguda de França s/n · SARRIÀ DE TER · 972 172 173Avinguda Girona, 47 · SANT GREGORI · 972 42 96 05

www.elpetitobrador.com

CUINA ITALIANA CREATIVAEspecialitat: Antipasti, pizzes i pastes d’autor

Preu menú: Tria el teu plat a la carta més beguda i cafè o infusió per

12,95 € de dimarts a divendres migdia


Horari: De dimarts a diumenge d’11 a 23 h

ituat a peu de carretera, just als terrenys de l'antiga fàbrica de

Coca-cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Petit Obrador que repre-

senta una manera diferent i personal d'elaborar la cuina ita-

liana sempre amb el receptari i els ingredients autòctons. Un projecte

que neix de la ma de Joan Zamora Asurmendi, un empresari d'èxit

jove i emprenedor, amant de l'alta gastronomia, que després de de-

dicar uns anys a recorre Itàlia -poble a poble- ens descobreix l'essèn-

cia de la cuina italiana més tradicional. Un nou concepte de restau-

rant italià, que neix de la fusió de la cuina tradicional italiana i la me-

diterrània amb la cuina més creativa i d'autor i amb els millors pro-

ductes a l’abast de tothom. Una aposta per la innovació d'antipastis,

pizzes i pastes fresques, risottos i postres italians. El compromís del

Petit Obrador és clau, es respecta l'essència de la cuina italiana tradi-

cional, aportant creativitat i passió per l'alta gastronomia. El restau-

rant ofereix una carta única d'autor. Compta amb una àmplia terrassa

a l'exterior del local, wifi per als clients i servei de càtering per a

grups. També ens podeu trobar a Sant Gregori a l'avinguda Girona nº

47 (només pizzes per emportar).

S



la plaça Independència de Girona es concentra una part

molt important de l’oferta gastronòmica de la ciutat, junta-

ment amb la resta d’indrets peculiars del Barri Vell.

La Taverna Catalana proposa una oferta que enalteix alguns dels plats

més tradicionals de la cuina catalana, com poden ser les torrades ela-

borades amb productes de la terra de primera qualitat, que es com-

plementen amb un assortit de productes d’altres contrades que te-

nen com a premissa més rellevant la seva qualificació de D.O. El resul-

tat és una cuina sana, catalana, lleugera i de qualitat que poden de-

gustar en un marc incomparable: per un costat a la nostra terrassa de

la plaça Independència, i per altre, a l’interior, al menjador de la vora

del riu amb excel·lents vistes a la catedral i Sant Fèlix.

Al pis superior, disposem d’espais reservats per a celebracions fami-

liars, aniversaris, reunions d’empresa, etc., i també poden gaudir amb

els esdeveniments esportius més importants de cada setmana a la

nostra pantalla gegant. Per això, elaborem continuament diferents

menús, amb productes frescos i de temporada que s’adapten al pres-

supost dels nostres clients.

A

D.OTAVERNA CATALANAbar-restaurant


972 222 740

CUINATRADICIONALEspecialitat: Cuina catalana

Preu menú: Setmanal 10,95 €. Caps de setmana 14,95 €


Horari: De dilluns a diumenge de 8 a 23h



ituat al cor del barri vell de Girona, al mateix carrer que dóna

nom a l’establiment, trobem el nou Restaurant Calderers, un

espai modern i acollidor, envoltat de la calidesa que dóna la

pedra. Un dels seus atractius és la seva cuina oberta, on el client pot

apreciar l’art de preparació en els seus plats. De cuina tradicional ca-

talana, podem trobar productes de proximitat de gran qualitat entre

els quals destaquen les carns, com l’ entrecot de 700 gr., el filet de ve-

della de Girona amb foie, el magret d’ànec amb figues i els nostres

tàrtars, entre altres. Tampoc no us podeu perdre les postres artesanes

com la crema catalana, el brownie, les trufes i l’espectacular coulant

de xocolata.

Un indret perfecte per qui vol gaudir d’un sopar romàntic en parella, i

també per la trobada d’amics, ja que la distribució del restaurant per-

met acollir grups als quals se’ls ofereix diverses fórmules. Destaca el

seu reservat íntimament lligat a la muralla i a la taula rodona amb la

làmpara de la teranyina que fa referència a la història de Girona amb

el seu passadís de les bruixes. Per altra banda el restaurant acull expo-

sicions temporals d’art.

S

CALDERERSrestaurant

Calderers, 10GIRONA · 972 227 776

[email protected] · www.restaurantcalderers.com

CUINATRADICIONAL LLIGADA A LA HISTÒRIA DE GIRONAEspecialitat: Carns a la brasa i postres casolans

Preu menú: Migdies laborables 11 €

Caps de setmana migdies i vespres 16 €

Horari: Dimecres tancat.

De dilluns a diumenge de 13 a 16 h

Dijous, divendres i dissabte de 20 a 23 h



antar Bar està situat en el cor del barri vell de Girona, a menys

de 100 metres del cul de la lleona. Podràs gaudir de la seva

àmplia carta de tapes, vins i cerveses a l'interior del local

amenitzat amb música en directe o en vinil, o a la seva imponent te-

rrassa.

Una combinació de cultures es barregen a la seva carta, on podràs

triar entre les tradicionals tapes gallegues, pop a feira, empanada cas-

solana, tapes ucraïneses, galopse en salsa ragú, dironie amb ceba

cruixent, xoriçets a l’infern d’orujo, gran varietat de creps farcides, co-

ques del Maresme i pastissos cassolans A la nit fem un canvi de ritme

on els millors GinTonics, coctels i combinats es fan amos de la barra a

ritme de bon rock&roll.

Podràs gaudir d'actuacions en directe. Els dimecres de 20:30 a 23:00

obrim la nostra sessió "after work" amb sessions temàtiques punxa-

des en vinil a càrrec de Big Villano (la banda del YuYu) i descomptes

en els preus de les nostres cerveses i copes.

No t'ho perdis, Xantar Bar esta en boca de tots!!

Mals temps... bones tapes!!

X

XANTARBARbar-restaurant

Plaça del Pou Rodó, 11GIRONA

650 131 637

CUINA PINXO&MUSICEspecialitat: Pop a la gallega, creps farcides, coques del Maresme

Tapes gallegues i ucraïneses

Preu carta: 12 - 20 €.

Horari: De diumenge a dijous de 12 a 2,30h

Divendres i dissabte de 12 a 3h. Dimarts tancat.




ortint de Girona passat el Parc científic i tecnològic, just des-

prés del barri de la creueta trobareu la Brasa de Quart, un

lloc agradable on podreu gaudir dels plats típics de la cuina

casolana del país, plats de cuina de mercat, amb especialitats com les

carns i verdures a la brasa, treballem amb productes de primera qua-

litat i de temporada com els calçots, bolets, espàrrecs i tot tipus de

peix de mercat i també un gran assortit en postres.

Per poder gaudir d’aquests plats posem a la vostra disposició tres

menjadors amb ambients diferents.

Si us agrada menjar a l’aire lliure també tenim per a vosaltres una te-

rrassa on a la primavera i a l’estiu hi podeu degustar dinars i sopars a

la fresca, molt tranquil·la per passar una estona agradble i condicio-

nada amb zona enjardinada.

Sols, en parella, amb amics o amb els companys de feina sempre se-

reu benvinguts i trobarem un espai per vosaltres.

Plats a la carta, menús per a colles i no us oblideu de venir a provar el

nostre menú al migdia, on us oferim cada dia una selecció de plats

de cuina casolana de qualitat al millor preu.

S

LA BRASA DE QUARTrestaurant

Ctra. Girona-Sant Feliu, Km 3,3QUART

972 468 928

CUINA CATALANAEspecialitat: Carn a la brasa

Preu menú: 11 € (menú diari)


Horari: de Dilluns a divendres de 8 a 16h, dissabte de

8 a 16 i de 20 a 23h diumenges de 8 a 16h

Dimarts tancat.

L A B R A S A D E Q U A R T


l restaurant està ubicat a l’Eixample, un lloc tranquil on gau-

dir del paisatge gironí a través de la cuina que fa la Xef Iolan-

da Bustos, on carns, peixos, verdures... productes de proximi-

tat i del mercat s’harmonitzen amb ingredients florals que ella matei-

xa recol.lecta del seu hort-jardí o bé de manera silvestre de boscos i

prats. Cada migdia hi podreu degustar un menú laboral de mercat i

un d’especial amb herbes i flors. La carta es va adaptant a cada esta-

ció de l’any. Cal destacar el menú gastronòmic de flors, plantes i fruits

silvestres, que la Iolanda renova segons l’estació i el paisatge. Habi-

tualment es fan maridatges de vins i paisatge amb cellers catalans,

una experiència gastronòmica i sensorial inoblidable, doncs es de-

gusta un menú elaborat amb ingredients silvestres de la vinya que

ajuden a interpretar el vi, la gent que el fa i el territori.

Com a particularitat també cal que tasteu la cervesa Gala de Flors

que elaboren des del restaurant i el “Xampanyet de flor de Saüc”, o la

Ratafia que es fan ells mateixos amb herbes de l’Empordà. Mira el

nostre menú especial de Temps de Flors i reserva ja la teva taula. Al

facebook o a www.lacalendula.net us en mantindran informats.

E

LA CALÈNDULArestaurant

Travessia de la Creu, 33GIRONA · 872 03 33 33www.lacalendula.net

CUINA DE PAISATGE I DE MERCATEspecialitat: Cuina especialitzada amb flors.

També carns i peixos a la brasa. Postres i gelats propis.


Menú Espai Brasa: 18 € (vespres i cap de setmana, beguda inclosa)

Horari: Migdies de dilluns a dissabte de 13:00 a 15:30 h

Dijous, divendres i dissabte nit de 20:30 a 22:45 h.



om en Pep i la Joana. Vàrem obrir el nostre restaurant el fe-

brer del 1994, fins a dia d'avui intentem satisfer els nostres

clients i fer-los amics de casa. Som un restaurant de caire fa-

miliar, en Pep a la cuina, intentarà que gaudiu dels seus plats de cui-

na de mercat amb incursions de plats atrevits, ben elaborats i amb

productes de temporada, com els cargols secs amb salsa de tomata i

allioli a l’estil de’n Pep o un filet de porc a la brasa gratinat amb allioli

de sobrassada i mel.

També trobareu una extensa carta de postres on la majoria són d’ela-

boració pròpia. I al menjador hi tenim a la Joana que us farà sentir

com a casa juntament amb tot el nostre equip de treball. Disposem

de vàries sales i de la nostra terrassa carpa, acondicionada per donar-

vos el millor servei, ideal per a tot tipus d’àpats i cel·lebracions: bate-

jos, comunions, trobades familiars, d’empresa,...

Disposem d’un parc infantil, ideal per tal que la mainada passi una

bona estona. Ens trobareu molt a prop de Girona en una zona amb

molt bon accés i aparcament. Desitgem que quan vingueu a casa,

quedeu satisfets.

S

EL RACÓ D’EN PEPrestaurant

Carretera Santa Afra, afores s/n · Sortida autopista AP7 Girona OestSANT GREGORI · 972 428 180 · 972 428 418 · [email protected]

www.elracodenpep.com · GPS N 42. 001091 W.2735412

CUINA DEMERCAT I CASOLANAEspecialitat: Cargols, filet de porc a l’allioli i sobrassada...

Preu menú: Feiners 11 €. Menú Cap de setmana, consultar

Preu carta: Preu mig entre 20 -30 €

Horari: Dilluns tancat (Excepte vigílies i festius)

De dimarts a diumenge de 13 a 16h

Nits de divendres i dissabtes de 20:30 a 24h



ns trobem a Cartellà, terme municipal de Sant Gregori a 7 Km

de Girona capital.

Som un restaurant familiar, situat enmig de la natura, dispo-

sem de diversos menjadors privats, un ampli aparcament, una zona

de jocs infantils per a la mainada i està adaptat per a persones amb

minúsvalies i mobilitat reduïda.

La nostra cuina es la tradicional catalana, fem menjars típics de la zo-

na, entrants com: esqueixada, amanida amb confitats, bolets, cargols

amb salsa o sal i pebre, embotits casolans, mongets fregits, faves i pè-

sols estofats, pota i tripa... guisats com el conill a la rabiosa, Cua de

bou amb trompetes de la mort, fideus a la cassola amb bacallà i bo-

lets, pops amb ceba, peus de porc... rostits com ànec amb peres, gal-

ta de porc amb pomes del ciri, espatlla de xai, pollastre de pagès

amb prunes i panses... la carn a la brasa cuita amb llenya, costelles de

xai, peus de porc, pollastre de pagès, botifarra de perol i de carn, en-

trecot i filet de vedella i per acabar l’àpat els nostres postres casolans:

recuit, melmelades, confitures, gelats...

Disposem d’una carta de vins amb especial atenció a la DO Empordà.

E

CAN XIFRArestaurant

Mas Artigues, s/n · Sortida autopista AP7 Girona OestCARTELLÀ (Sant Gregori)

972 428 546

CUINATRADICIONAL CATALANAEspecialitat: Cargols, conill a la rabiosa, rostit de pagès,

carn a la brasa


Horari: Obert cada dia migdia i vespre. (Excepte dimecres)

Vacances del 7 al 20 de juliol



spai polivalent de fusió i caràcter, situat al cor de Girona.

Aquest carismàtic i singular local, en el que trobem una sò-

bria i elegant decoració amb tons càlids i algunes pinzellades

en daurat, és un lloc perfecte on sorprendre’t amb la nostre gastro-

nomia o viure la nit en el centre neuràlgic de la ciutat.

Un punt de trobada per a aquells que volen passar moments únics i

especials en un ambient agradable i al ritme de la millor música.

En el nostre restaurant podràs trobar una proposta gastronòmica ba-

sada en una cuina de mercat i una acurada elaboració. Un menú per

20€ on podràs escollir entre 9 primers, 9 segons i 9 postres amb el pa

i la beguda inclosa.

Un espai de moda molt polivalent on l’ambient és el principal atrac-

tiu. Contemporani i colorista,One és un lloc en el que hi has d’anar si

vius o passes per Girona.

Totes les nits a partir de les 23.00h. podràs gaudir d’un ambient capti-

vador prenent-te una copa o Gintònic a la nostra barra central de

360o escoltant la millor música comercial i de tendència del mo-

ment.

E

ONEespai gastronòmic cool music bar

Figuerola, 25-29GIRONA · 972 485 600 · 679 851 227

[email protected]

CUINA DEMERCATEspecialitat: Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada

Preu menú: 20 €

Preu carta: 20 €

Horari: Obert dijous, divendres i dissabte de 20 a 3h



l restaurant Draps va obrir les seves portes l’any 2005. Està

situat en un indret privilegiat i dins un marc encantador, al

bell mig del barri vell de Girona. És un local acollidor i mo-

dern on es pot gaudir d'una cuina mediterrània elaborada i amb ori-

ginals plats de sabor exquisit, i amb una fórmula que ens defineix

molt, els nostres plats ideals per compartir.

Draps té una excel·lent relació qualitat preu i és un lloc magnífic per

gaudir d’un bon àpat en un ambient íntim i tranquil.

La carta de primavera ofereix tot un festival de fruites i verdures de

temporada acompanyats de diferents productes mediterranis així

com de diferents tipus de peixos i carns de la millor qualitat.

Alhora, oferim una nova sala equipada amb la millor tecnologia per a

presentacions démpresa o per a diferents tipus de celebracions.

Pregunta’ns per els nous menùs per a compartir que de molt segur

us agradaran, tenim el Brunch, Aniversari, Treball, Romàntic i Jueu.

Del 10 al 18 de maig coincidint amb l’esdeveniment Girona Temps de

Flors, us oferim un menú especial que el trobareu ja disponible a la

nostra web.

E

DRAPSrestaurant


www.restaurantdrapsgirona.com

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Grans plats ideals per a compartir


Horari: Obert cada dia migdies i nit



l restaurant Nou Artau de Girona , es troba situat a l’em-

blemàtica Plaça de la Independència, en el centre del barri

vell de la ciutat. Hi podreu gaudir d’una àmplia oferta gas-

tronòmica per tots els moments: les millors carns de vedella del país i

de importació, “chuletons” de vaca rosa gallega o de bou europeu

,cabrits ,”cochinillos” i xai lechal fets a la brasa de carbó o al forn de

llenya. També podreu menjar el millor peix i marisc de les llotges més

properes: Palamós, Blanes o Roses. Alta cuina empordanesa en la que

es barregen les tècniques antigues i receptes amb el més modern de

la cuina actual. Si els agraden el cargols no deixin de provar la nostra

recepta pròpia que els portaran a gaudir de tots els matisos de la cui-

na mediterrània. Per moments més informals unes tapes creatives

d’autor, productes ibèrics o uns formatges seleccionats pel nostre xef.

A la nostra terrassa, vins a copes de la nostra selecta bodega i els

cocktails preparats a la vista, especialitat en gintònics i mojitos.

Una excel·lent opció per qualsevol moment, menús per a grups i

banquets, qualitat a bon preu en un ambient excel·lent, bona cuina,

tapes, copes, bon ambient i molt més...

E

NOU ARTAUrestaurant


972 213 746

CUINA DEMERCATEspecialitat: Carns a la brasa, “chuleton”, cabrit, “cochinillo”

Preu menú diari: 11,80 € Preu menú especial: 18 €

Preu menú nits: 13 € (De dimarts a dijous, primer, segon i postres)

Preu carta: 30 €

Horari: Tancat diumenge nit i dilluns




l Sushi Bar és freqüentat per un bon nombre de comensals

que no es volen perdre la millor cuina japonesa de Girona,

sana i saludable, feta amb experiència i bona mà. Treballen,

els Makis, Nigiris i Sashimis, els fideus Udon i Ramen i les Tempures

de Verdures i com a última novetat podeu tastar els Yakitoris, broque-

ta japonesa. Per acompanyar-ho, una acurada selecció de vins, caves,

sakes i cerveses japoneses i nacionals. I de postres, cal destacar el ge-

lat fregit, l’emulsió de crema catalana amb pinyons caramel·litzats

amb gelat de canyella i el coulant de te verd. A partir d’ara el Sushi

Bar us ofereix el menú de 10€, tots els feiners de dilluns a divendres al

migdia, pots escollir entre tres primers i tres segons adequant el me-

nú al teu gust, inclou beguda i postres. A més, gaudeix cada tarda de

l’oferta “Tapa per un 1€”. I no us oblideu de la carta de combinats take

away, amb preus més econòmics. Hi ha caixes (Sushi box) amb me-

nús de vuit, dotze o divuit peces. Amb l’oferta take away, per cada

10€ us regalen una cervesa nacional Sant Miguel 1516 o per cada

22€ una ampolla de vi blanc Oroya. També regalem una cervesa ja-

ponesa demanant una ració de yakitori mixt i un box mixt 8 peces.

E

SUSHI BARrestaurant

Plaça Independència, 12GIRONA · 872 081 490

Espai Gironès · SALT · 972 439 293

CUINA JAPONESAEspecialitat: Makis, Nigris, Sashimis i Yakitoris

Preu menú: Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €


Horari: De dilluns a dijous de 12 h a 23 h, divendres i

dissabte de 12 a 24 h i diumenge de 16 a 23 h


ocant a la Plaça Independència, a l’emblemàtic carrer Santa

Clara, es troba des d’octubre de l’any 2004 el restaurant La Ta-

gliatella. Des d’aleshores s’ha consolidat com a un punt de

referència de la gastronomia italiana artesanal a la ciutat de Girona.

El seu concepte es materialitza en generoses racions, perfectes per

compartir i respon íntegrament a una elaboració de la cuina italiana

realitzada amb ingredients de primera classe seleccionats de les re-

gions de la Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília. En un entorn

acollidor podeu gaudir de més de 400 combinacions de pastes i sal-

ses, antipasti (carpaccio de vedella, de bacallà, de búfala), amanides

(de vieires i llagostins, de formatge de cabra, de foie i pernil d’ànec,

de verdures a la planxa i mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i tò-

fona negra, bolets I llagostins), lasanyes, canelons, i més de 20 pizzes

elaborades al forn del mateix restaurant a part dels postres com pan-

na cotta, tiramisú casolà, gelats artesanals... Una experiència de sa-

bors que us portarà per una estona molt agradable als racons més

bonics d’Itàlia. La nostra millor recompensa és que els nostres clients

ens triïn en el seu dia a dia i en els moments especials de celebració.

T

LA TAGLIATELLArestaurant

Santa Clara, 49GIRONA

972 203 245

CUINA ITALIANAEspecialitat: Pasta fresca i pizzes


Horari: De dilluns a diumenge

Migdia de 13 a 16h i

vespre de 20 a 24h



estaurant històric de la ciutat de Girona situat al Barri de Pont

Major. Fundat l’any 1953, el passat octubre va arribar als 60

anys d’història. El restaurant disposa de tres menjadors amb

un aforament de 42 persones. Equipats amb llar de foc, calefacció i

aire condicionat. Menjadors càlids amb sensació d’amplitud, digne

dels comensals més exigents. Ca la Pilar és especialista en la cuina

tradicional catalana i cada dia ofereix una carta on hi destaca com a

creació pròpia, el timbal de cibrons gratinat amb formatge gorgonz-

zola i un orginal assortit d'amanides com la de bolets amb la vinagre-

ta de mostassa, la de carxofes confitades amb olivada, la de ventresca

de salmó amb bouquet d'enciams, entre d'altres. Al Restaurant Ca la

Pilar hi ha menjar de nivell com la Tripa de Bacallà amb escarxofes i

pèsols, el morro i orella de porc amb cigrons, els peus de porc farcits

amb ceps, el bacallà a la catalana o el conill a la cassola.... Un altre plat

estrella durant tot l'any és el "xuleton" de quilo fet a la brasa. Totes les

carns són fetes amb carbó d'alzina. També hi ha peix fresc del dia se-

gons mercat. Per postresel nostre carro de postres amb pastissos de

creació pròpia on hi destaca el tiramisú i el Sacher.

R

CA LA PILARrestaurant

Pont Major, 124GIRONA

972 212 861

CUINA CASOLANA I DE MERCATEspecialitat: “Xuletón” de bou i peix a la brasa

Horari: De Dilluns a divendres de 13 a 15,30h

i de 20,30 a 22,30h

Dissabtes de 13 a 15,30h




TIQUETS GASTRONOMIA

10%de descompte

Vine a dinar o sopar de dimarts a dissabte i gaudeixd’aquesta oferta en consums superiors a 30 €(IVA inclòs). Només es farà un dte. per butlleta.

Oferta vàlida en dinars i sopars dedimarts a dissabte fins al 30/06/2014

(excepte vigílies i festius)

Pujada dels Polvorins, 1GIRONA872 080 670

1 Crepgratuïta

Vine a dinar o sopar a la carta i et regalaremuna crep de la nostra carta de postres.

Oferta vàlida entregantaquest tiquet al nostre establiment

fins al 30/06/2014

Pedret, 56-58GIRONA · 972 224 [email protected]

10%de descompte


fins al 30/06/2014Descompte aplicat a taules no superiors a 4 persones,

excepte diumenge al migdia.

Veïnat d’Adri, s/nCANET D’ADRIwww.canjoandadri.cat

Ampolla delambrusco

gratuïta

Per la compra de 25 € a la rostisseria odos menús de cap de setmana al restaurant.


fins al 30/06/2014

Av. de França, 183SARRIÀ DE TER · 685 322 201www.joanvicens.com

10€de descompte

Presentant aquesta butlleta en dinars i sopars dedilluns a diumenge. 10€ de descompte sobre el total

de la factura amb un consum superior a 30€


fins al 30/06/2014

Joan Pons, 1(antiga plaça de braus)GIRONA · 972 414 600

Ampollade cava

valorada en 18€

Una ampolla de cava valorada en 18€ per dinar o sopara la carta de dilluns a diumenge. Només es regalarà unaampolla per butlleta. No vàlid festius i vigílies de festius.


fins al 30/06/2014

Carretera de Torroella de Montgría Pals, km 345 s/nGUALTA · 972 782 030

Copade cava

gratuïta

Gaudeix d’una copa de cava de benvinguda gratuïtaquan vinguis a dinar o a sopar


fins al 30/06/2014

Pou Rodó, [email protected]

Obsequid’una copa de

xampanyet de saüc

Vine a degustar la nostra carta i t’obsequiemamb una copa de xampanyet de saüc


fins al 30/06/2014

Travessia de la Creu, 33GIRONA · 872 03 33 33www.lacalendula.net

040TOTGirTiquets.qxd:Maquetación 1 24/4/14 12:01 Página 193


TIQUETS GASTRONOMIA

2€la copa

Si els divendres véns a sopar amb nosaltresgaudeix de la primera copa per només 2 euros


fins al 30/06/2014

Avinguda Jaume I, 20GIRONA972 417 409

Ampollade vi o cava

gratuïta

Vine a sopar i gaudeix d’una ampolla de vi o de cavagratuïta. De les 20:00h a les 23:00 h,

per a un mínim de 2 persones

Oferta vàlida de dilluns a dissabteentregant aquest tiquet al nostreestabliment fins al 30/06/2014

Ctra. Barcelona, 483GIRONA · 972 214 [email protected]

Postresgratuïtes

Vine qualsevol dia a dinar o a sopar a la carta i etconvidem a qualsevol dels nostres postres.


fins al 30/06/2014

Cort Reial, 1GIRONA659 695 631

Us oferim dos opcions de menú a escollir:Amanida + gallete a escollir + aigua, o

Gallete a escollir + postres + aigua

Oferta vàlida de diumenge a dijousentregant aquest tiquet al nostreestabliment fins al 30/06/2014

Cort Reial, 14GIRONA · 972 218 120www.creperiebretonne.com

Oferta menú

10€

2€de descompte

en la copa

Vine a prendre una copa al One i gaudeixd’aquesta oferta. Excepte sucs, refrescs i cervesa.


fins al 30/06/2014

Figuerola, 25-29GIRONA · 972 485 [email protected]

15€Fideuada

Vine a celebrar el menú fideuada: degustant de primer:Amanida, gambetes de costa i calamars a la romana, i

de segon fideuada, postres i beguda.

Oferta vàlida els dies10 de maig i 14 de juny al migdia

Reserva prèvia trucant al 972 207 065PLACES LIMITADES

Carrer Major, 4SARRIÀ DE TER972 207 065

Et convidem a1 copa

de cava

Vine a dinar o a sopar amb nosaltres,de menú o de carta i et convidem a una copa de cava.


fins al 30/06/2014

Riu Güell, 31-33GIRONA · 972 940 832www.amarantavegetal.cat

Ampolla delambrusco italià

gratuïta

Una ampolla per a grups de 6 persones,dues ampolles per a grups de 9 persones

i tres ampolles per a grups de 13.

Oferta vàlida dimecres i dijous a la nitfins al 30/06/2014

Av. de França, s/nSARRIÀ DE TER · 972 172 173www.elpetitobrador.com

Vine a fer un menú de primavera i t’obsequiem ambun aperitiu de benvinguda i una ampolla de vi


fins al 30/06/2014

Aperitiude benvinguda+ ampolla de vi

gratuïtsAfores, 28. El GinestarSANT GREGORI · 872 591 616www.maspalau.cat

Vine a dinar o sopar amb un grup de quatre persones,i us obsequiem amb una ampolla de vi


fins al 30/06/2014

Ampollade vigratuïta

Plaça del Pou Rodó, 11GIRONA650 131 637

Vine a menjar al nostre restaurant i et faremun 10% de descompte entregant aquest tiquet


fins al 30/06/2014

10%descompte

Ctra. Girona - Sant Feliu, Km 3,3QUART972 468 928

L A B R A S AD E Q U A R T

Vine a sopar a la carta dues vegades entre setmana,i t’obsequiem amb una ampolla de cava


fins al 30/06/2014

Ampollade cava

gratuïtaPlaça Independència, 2GIRONA972 213 746

040TOTGirTiquets.qxd:Maquetación 1 24/4/14 12:01 Página 194

CONTRA040TOTGir.qxd:Maquetación 1 16/4/14 12:59 Página 195

CONTRA040TOTGir.qxd:Maquetación 1 16/4/14 12:59 Página 196

Documents

TOT Girona 40 · Maig - Juny 2014