Thesis Degree (Technician Architecture)

T R E B A L L F I D E C A R R E R A

ALUMNE: Laura Gonzlez Gil PROFESOR PONENT: Enric Pea

ES

CO

LA

D

A

RQ

UI

TE

CT

UR

A

LA

S

AL

LE

A C T A D E L ' E X A M E N D E F I D E C A R R E R A

E S C O L A D ' A R Q U I T E C T U R A L A S A L L E

Reunit el Tribunal qualificador en el dia de la data, l'alumne:

D. LAURA GONZLEZ GIL

va exposar el seu Treball de Fi de Carrera dArquitectura Tcnica, el qual va tractar sobre el tema segent:

REHABILITACI I CANVI DS DUN EDIFICI DE VIVENDES A GALERIA DART

Acabada l'exposici i contestades per part de l'alumne les objeccions formulades pels Srs. membres del Tribunal, aquest valor lesmentat Treball amb la qualificaci de:

Barcelona

VOCAL VOCAL

PRESIDENT DEL TRIBUNAL

INDEX BLOC 1

MEMRIES ESTAT ACTUAL 3

MEMRIA PROJECTE [ 3 - 6]

DadesgeneralsDescripciestatactualObjectiudelapropostaMEMRIA DESCRIPTIVA ESTAT ACTUAL [ 7 - 7]

MEMRIA CONSTRUCTIVA ESTAT ACTUAL [ 8 - 9]

FonamentaciEstructuraCobertaTancamentsAcabatsInstallacionsTREBALLS PREVIS 10

ANTECEDENTS HISTRICS [10 - 12]

AntecedentshistricspassatgeAntecedentshistricselementscaractersticsAntecedentshistricspassatgescobertsESTUDI VIABILITAT [ 13 - 25]

DefinicidelprojecteAnlisidelademandaViabilitatculturalViabilitateconmicaConclusionsESTUDI DE LESIONS EDIFICI [ 26 - 32]

AnlisidelesionsConclusionsESTUDI DE LESIONS PASSATGE [ 33 - 36]

AnlisidelesionsConclusionsESTUDI GEOTCNIC [ 37 - 38]

IntroducciCaracterstiquesgeolgiquesHidrologiasubterrniaRipabilitatEstudidefonamentaciConclusions

INFORMACI URBANSTICA [ 39 - 41]

InformaciurbansticaedificaciInformaciaddicionalANNEXOS 42

ANNEX 1 Estudi geotcnic [ 42 - 67]

ANNEX 2 Croquis estat actual [ 68 - 99]

ANNEX 3 Productes utilitzats al projecte [ 100 - 110]

ANNEX 4 Dades dinters passatge Sert [ 111 - 114]

ANNEX 5 Recerca informaci inters utilitzada al projecte [ 115 - 126]

ANNEX 6 Bibliografia [ 127 - 128]

DOCUMENTACI PERSONAL 129

Planning personal [ 129 ]

CONCLUSIONS PROJECTE [ 130]

Laura Gonzlez Gil MEMRIA PROJECTE

Projectederehabilitaciicanvidus 3

1. DADES GENERALS

EMPLAAMENT: Passatge Sert, 10, Barcelona. Passatge que separa c/Trafalgar i c/ Sant Pere mes Alt.

PROPIETARIS: Comunitat de propietaris, cada vivenda pertany a diferents propietaris.

ANTECEDENTS: Ledifici forma part dun conjunt dedificacions que originalment tenia s industrial.

Inicialment, es tractava de varies naus. Aquest conjunt edificat ha tingut moltes modificacions fins arribar a convertir-se en un edifici entre mitjaneres travessat per un passatge.

Segons el llibre Barcelona, ciutat de fbriques, en 1843 Buenaventura Sol crea una fbrica de teixits al carrer Alta de Sant Pere. Al 1861, decideix adquirir-lo amb Domingo Sert Rius, la srie de finques que conformen lactual conjunt de fbriques. Amb la finalitat de produir teixits de lli i seda i saniran construint els diferents edificis entre 1861 y 1871. La industria txtil es denominava Sert germans i Sol En realitat l us de la industria txtil ha conviscut des dun primer moment amb el de vivendes destinades a la propietat i als treballadors. Al 1941 tot el conjunt passa a ser propietat de Hilados y Tejidos Comas S.A., els que iniciaran la compartimentaci i lloguer dels espais al 1941. En 1973 es cedida en herncia a una ordre religiosa, qui la va vendre 1990. Lany 2000 finalitza la remodelaci d una part del conjunt, la que t faana al carrer Trafalgar, pels arquitectes Cristian Cirici y Carles Bass que han convertit el conjunt en Lofts.

DESCRIPCI ESTAT ACTUAL

Concretament, la proposta es centra nicament en el nmero 10 del passatge, el qual en origen estava destinat a s dindstria txtil. Al 1996 es comencen a ocupar algunes parts com a vivenda. A lactualitat la Planta Baixa est ocupada per una agncia de comunicaci amb accs limitat, ja que comparteix porteria amb la resta de ledfici.La resta de ledifici est ocupat per vivendes tipo loft.

Es troba inscrit al catleg municipal de patrimoni en la categoria de Bns Immobles protegits .



DESCRIPCI DE LEDIFICI

s un edifici que sescapa de les tipologies tpiques, grcies en gran part als seus antecedents histrics.

Ledifici a estudiar s el t entrada pel mateix passatge (numero 10 concretament). s una edificaci de PB+4 plantes pis. En el seu interior hi ha disposats 4 patis interiors tres dells compartits amb altres edificis i un que pertany en totalitat al propi edifici.

La coberta de ledifici s plana.

La faana t una esttica purament industrial tpica del segle XIX. Paraments dobra cermica massissa revocats i pintats. Absncia d aplacats.

Modulaci estricta de finestres. Lexpressi formal est reduda al mnim amb absncia de motllures, tan sols emmarcat de finestres i portes.

Vistes de la porteria dentrada a ledifici.

Diferents vistes de Passatge Sert.



2. OBJECTIU PROPOSTA

La proposta es basa en una rehabilitaci duna de les finques daquest emblemtic passatge, concretament la nmero 10, i posteriorment un canvi ds, convertint aquest edifici destinat a vivendes per una galeria dart de carcter pblic.

Parallelament a aquest canvi ds sintervindr fent un estudi i si sescau una restauraci de les faanes del passatge en la seva totalitat, per tal dassegurar lestabilitat i el perfecte estat des del punt de vista esttic tant de ledifici en estudi com del seu entorn.

En definitiva els objectius daquest projecte sn els segents:

1) Anlisi de lesions dedificaci actual, ja que encara que sigui un edifici en el que sha intervingut fa poc temps, presenta una srie de deficincies que cal analitzar.

2) Restauraci de faanes de passatge en la seva totalitat, analitzant problemes superficials i estructurals (en el cas de que hi siguin).

3) Canvi dus dedifici amb el que aix comporta. Anlisis de canvis de sobrecrregues i aplicaci de

normatives corresponents a edificis de pblica concurrncia. 4) Adequaci daquest edifici al nou CTE, ja que quan es va realitzar la ltima remodelaci de ledifici encara

no era vigent aquesta normativa.

Laura Gonzlez Gil MEMRIA DESCRIPTIVA

Projectederehabilitaciicanvids 7

MEMRIA DESCRIPTIVA ESTAT ACTUAL

Ledifici est situat al passatge sert 10, delimitat pel carrer Trafalgar i Sant Pere mes Alt. s un dels edificis que formaven part duna antiga fbrica textil, de la qual ja no queden restes perqu es van anar fent canvis ds per poder convertir-los en habitatges.

Ledifici est composat de planta baixa+4, amb una superficie de 147,40m a planta baixa, 405,47ma plantaprimera, 745 m a la resta de plantes . Les superficies es divideixen daquesta manera perqu a planta baixa noms hi ha un local comercial que comparteix espai amb ledificaci vena i a la primera planta noms tenim accs a 3 habitatges.

En resum aquest s el repartiment dels m del total de la superficie.

SUPERFCIES CONSTRUDES Planta baixa Local 1 95,95m2 Vestbul 21,54m2 Espai com 29,91m2 Planta Primera Vivenda 1 104,13m2 Vivenda 2 133,67m2 Vivenda 3 131,45m2 Espai com 108,41m2 Planta Segona Vivenda 1 196,40m2 Vivenda 2 99,68m2 Vivenda 3 62,95m2 Vivenda 4 93,26m2 Vivenda 5 98,60m2 Vivenda 6 108,06m2 Espai com 151,25m2 Planta Tercera Vivenda 1 56,20m2 Vivenda 2 103,52m2 Vivenda 3 68,37m2 Vivenda 4 63,30m2 Vivenda 5 84,86m2 Vivenda 6 95,30m2 Vivenda 7 67,98m2 Vivenda 8 57,77m2 Espai com 212,97m2 Planta Quarta Vivenda 1 146,02m2 Vivenda 2 235,30m2 Vivenda 3 276,45m2 Espai com 152,43m2 Coberta i Patis Coberta 810,20m2 Pati 1 84,18m2 Pati 2 70,52m2 Pati 3 64,75m2

QUADRE DE SUPERFCIES Superfcie del solar 1029,55m2 Superfcie edificaci 2787,87 m2 Superfcie patis 219,45m2 Alada edificaci 20,20 m

Laura Gonzlez Gil MEMRIA CONSTRUCTIVA


MEMRIA CONSTRUCTIVA ESTAT ACTUAL

1) FONAMENTACI

No shan pogut fer cales per esbrinar la seva fonamentaci per al ser una edificaci de lany 1900 es pot intuir que de ma masss i al ser una estructura muraria els fonaments seran sabates corregudes a tot el llarg dels murs de crrega. 2) ESTRUCTURA Lestructura vertical est formada per murs de crrega de ma masss i pilars de fosa i lestructura horitzontal est composada per jsseres metlliques on es recolzen biguetes de fusta o metlliques depenent de la crugia. El gruix de la faana a planta baixa s de 50 cm i es redueix a 30 cm a la resta de plantes. Els pilars de fosa sn de diferents seccions de 11 i 15 cm depenent de la zona. Per una altra banda les jsseres metlliques estan formades per dues I de 220 cargolades. Les biguetes de fusta tenen una secci de 11x22cm i les biguetes metlliques sn I de 220. Cal dir que les crugies composades per biguetes metlliques estan en millor estat grcies a les seves propietats fsiques. 3) COBERTA La coberta de ledifici s plana transitable formada per un forjat de bigues de fusta o metlliques depenent de la zona amb revolt de ma pla, sense cambra daire. El paviment el composen dues capes de rajola plana. Al prescindir de lmina impermeabilitzant per sobre del paviment de coberta tenim una capa de pintura impermeabilitzant. 4) TANCAMENTS Les divisries entre vivendes sn de ma masss de 15 i les divisions interiors de les vivendes sn de ma masss de 15 collocats verticalment generant parets de 5 cm de gruix. 5) ACABATS El paviment varia en funci de la zona. A les zones comuns es tracta de paviment de resines continu, en canvi a les vivendes tenim paviment de fusta de roure francs, excepte a la zona de banys i cuines que tenim paviment de marbre blanc de clase A polit. Els tancaments estn acabats o b amb pintura plstica llisa pel que fa a divisries entre vivendes, ma vist als tancaments de faana i rajola de pasta blanca de 10x10 als tancaments de banys. A les cuines el taulell s de marbre blanc de clase A de 3 cm de gruix. El parament de les portes corredisses s de fusta pintada de diversos colors. En algunes parts tenim cl-ras de plaques de guix.

Laura Gonzlez Gil MEMRIA CONSTRUCTIVA


6) INSTALLACIONS Ledifici disposa de les segents installacions: a) Installaci de fontaneria b) Installaci elctrica c) Installaci de gas d) Installaci de sanejament Totes elles es troben en molt bon estat, perqu es van revisar amb la ltima rehabilitaci que es va fer. Noms cal tenir en compte que cal revisar la installaci contra incendis, ja que quan es va fer la ltima rehabilitaci no era vigent el nou CTE i ara cal adaptar ledifici a la normativa vigent.

Laura Gonzlez Gil ANTECEDENTS HISTRICS


ANTECEDENTS HISTRICS PASSATGE

El conjunt dedificis est catalogat i es troba inscrit al catleg municipal de patrimoni en la categoria de Bns Immobles protegits. s per aix que sha pogut extreure informaci de lorigen de la seva construcci i la seva evoluci a travs de diferents vies.

- Per una banda segons el llibre Barcelona, ciutat de fbriques, en 1843 Buenaventura Sol crea una fbrica de teixits al carrer Alta de Sant Pere. Al 1861, decideix adquirir-lo amb Domingo Sert Rius, la srie de finques que conformen lactual conjunt de fbriques. Amb la finalitat de produir teixits de lli i seda i saniran construint els diferents edificis entre 1861 y 1871. La industria txtil es denominava Sert germans i Sol En realitat l us de la industria txtil ha conviscut des dun primer moment amb el de vivendes destinades a la propietat i als treballadors. Al 1941 tot el conjunt passa a ser propietat de Hilados y Tejidos Comas S.A., els que iniciaran la compartimentaci i lloguer dels espais al 1941. En 1973 es cedida en herncia a una ordre religiosa, qui la va vendre 1990. Lany 2000 finalitza la remodelaci d una part del conjunt, la que te faana al carrer Trafalgar, pels arquitectes Cristian Cirici y Carles Bass que han convertit el conjunt en Lofts.

A travs del cercador de Patrimoni arquitectnic de la ciutat he pogut obtenir ms antecedents histrics daquest conjunt dedificis.



- A partir daquest mateix cercador hem pogut obtenir ms informacin dinters.

Nivell de protecci: C

Qualificaci urbanstica: 12c/12d

Intervencions:

- Manteniment de la volumetria original, de la tipologia i dels elements comuns d'inters.

- Restauraci de les faanes: eliminaci d'elements superposats no originals (rtols que no s'ajusten a la normativa, installacions...); manteniment, neteja i recuperaci de tots els elements originals (superfcies de pedra, revestiments, lloses dels balcons, baranes, elements ornamentals, fusteria de totes les obertures, barres de suport dels elements de regulaci lumnica i persianes de llibret).

- El cromatisme que calgui adoptar per a les superfcies i els elements de les faanes s'haur de remetre al Pla del Color de Barcelona i/o a l'estudi cromtic pertinent.

- Com a tancament de les obertures de la planta baixa s'admetr una soluci neutra i harmnica amb la resta de la faana quan no existeixin les originals i no en sigui possible la recuperaci.

- Com a element de regulaci lumnica de les obertures de les plantes pis, si s'escau, s'adoptar una soluci unitria, de color harmnic amb el cromatisme de la faana, amb persianes enrotllables (sense calaix visible exteriorment) o de llibret, collocades a l'interior del forat arquitectnic i endarrerides respecte del pla de faana.

ANTECEDENTS HISTRICS ELEMENTS CARACTERSTICS

Hi ha una srie delements constructius caracterstics que composen aquest passatge. Un dels elements ms significatius s el que composa lestructura vertical, juntament amb les faanes que sn estructurals, que sn els pilars de fosa molt utilitzats durant el s.XIX i que he cregut convenient analitzar amb cura, ja que actualment no sutilitza i he investigat sobre el seu origen i composici. Adjunto aquest document en el que explica lorigen dels pilars de fosa on especifica que els pilars de fundici sn una aleaci de ferro i carboni. Com a inconvenient a aquest material parla de que no es pot laminar ni forjar i com a avantatge especifica que es pot moldejar fins a adquirir la forma desitjada i que es poden obtenir grans formes. La fundicin, el hierro y el acero .- El papel del metal en la renovacin de las formas arquitectnicas es capital. La fundicin, el hierro y luego, ms recientemente, el acero y el aluminio han arrastrado la arquitectura hacia una concepcin absolutamente nueva de la construccin. Fue primero la fundicin, cuyo precio de fabricacin era menos elevado que el del hierro, lo que abri la va a esta metamorfosis. Pero no se utilizaba sino como sustituto de la piedra, es decir, bajo forma de columnas o de pilares moldeados. (...) Muy pronto se asocio a este material el hierro, pero costaba tan caro que, de 1850 a 1880, no se utiliz sino para la construccin de puentes, de estaciones de ferrocarril y de salas de exposiciones. En la historia de la arquitectura metlica se mezclan comnmente la arquitectura en fundicin, en hierro y en acero. Tan pronto se nos dice que el Crystal Palace estaba hecho de hierro, como que estaba construido en fundicin; que la torre Eiffel es de hierro, como que es de acero. Y es que de hecho, sea fundicin o acero, se



trata siempre del mineral de hierro, pero tratado de modo diferente. La fundicin es una aleacin de hierro y carbono. Presenta un inconveniente mayor, que es el de no poder ser ni laminado, ni forjado, ni martilleado. En cambio, en fundicin, se pueden obtener por colado piezas metlicas de grandes dimensiones. Asimismo, la fundicin puede ser moldeada. Esta facultad de adquirir formas cualesquiera hizo que la fundicin sirviera para todas las aberraciones del pastiche. La fundicin invadi el ambiente: de las columnas de la fbrica a las columnas de la iglesia, de los arcos de los puentes a los utensilios de cocina, de las estatuas de arte en el saln burgus a las piezas de las mquinas. Fue el smbolo mismo de la civilizacin del metal y de la perversin del gusto. Del mineral de hierro, tratado en los altos hornos, procede la fundicin. Si se elimina el exceso de carbono de la fundicin mediante el pudelado, se obtiene el metal que se llama hierro o, disminuyendo an ms el carbono, el acero. Para obtener acero inoxidable se aade cromo. Fue en 1855 cuando Bessemer invento el convertidor que lleva su nombre y que hizo posible la produccin industrial del acero. Contrariamente a lo que se ha escrito casi siempre, el Crystal Palace era de fundicin y no de hierro. En esta epopeya de la arquitectura metlica, los puentes ocuparon primero la vanguardia ... Los puentes colgantes son sin duda lo ms espectacular que la tcnica moderna ha realizado. Pero los chinos haban inventado haca mucho tiempo los puentes colgantes, con cables de cuerda en lugar de metal. En Europa el primer puente colgante fue construido en 1740 en Inglaterra. Las primeras participaciones importantes del metal a una arquitectura fueron en 1796 los tejados de fundicin del Theatre-Francais, en Pars, por Victor Louis, y la cpula de hierro, cobre y cristal de la Halle aux Bles de Pars ( 1811). Las columnas de fundicin, elementos capitales de la primera fase de la arquitectura metlica, se emplearon primero para sustituir las vigas de madera de las cubiertas de los talleres textiles. Las mquinas requeran grandes espacios con un mnimo de pilares que hubieran podido entorpecer la circulacin. Las columnas de fundicin nacieron, pues, de una necesidad industrial. El uso artistico ms sorprendente de las columnas de fundicin es sin duda el muy delirante Royal Pavilion de John Nash en Brighton ( 1816-1818). No slo John Nash coloc columnas de fundicin por todas partes, sino que las mostr ostensiblemente, incluso en las salas ms pomposas y los salones donde constituyen parte de la decoracin. En la vasta cocina, estas columnas terminan con hojas de palmera de hierro recortado a guisa de capitel, de un precio de coste poco elevado y de una gran resistencia, los soportes de fundicin mantuvieron su preponderancia en arquitectura hasta los alrededores de 1880. Fue entonces cuando en Chicago apareci la primera estructura de acero.

ANTECEDENTS HISTRICS PASSATGES COBERTS

... Entre los tericos de un urbanismo moderno y social apareca a menudo la idea de los pasajes cubiertos y de la climatizacin parcial de la ciudad. Muchos arquitectos se aplicaron en concretar esta climatizacin mediante la construccin de pasajes cubiertos donde el peatn gozaba adems de la ventaja de estar separado de los vehculos. Idea en verdad muy progresiva, pero que al igual que la de la industrializacin de la arquitectura por la estandarizacin, fue curiosamente abandonada en los ltimos decenios del siglo XIX. El primer pasaje cubierto fue en Pars el de los Panoramas (1800). Su xito fue grande bajo la Restauracin. All coincidan cafs, restaurantes, tiendas de modas, vendedores de partituras e instrumentos musicales, anticuarios y editores. ... En 1840 se calculaban en un centenar. (...) Todo esto qued sacrificado en nombre de los imperativos de la circulacin. Un nuevo tipo de conjunto urbano: a saber, la ciudad cerrada ensamblada con pasajes cubiertos y constituyendo con ellos una importante innovacin moderna, que tambin haba de ser abandonada muy pronto. (...) Los grandes pabellones de las exposiciones internacionales en el siglo XIX son a un tiempo la culminacin de los pasajes cubiertos y de los invernaderos. A este respecto hay que mencionar una anticipacin al Crystal Palace y que quizs influenciara a Paxton: se trata de los invernaderos del Jardn Botnico de Pars construidos en 1833, con vigas y pilares de fundicin, por Rouault de Fleury. Poco antes de 1848 se haba llegado a discutir el proyecto de cubrir totalmente este jardn botnico con un tejado movible, que se hubiera abierto durante el verano. (...)

Laura Gonzlez Gil ESTUDI VIABILITAT


DEFINICI DEL PROJECTE

El projecte es basa en la rehabilitaci i canvi dus dun edifici dhabitatges dalta gama amb distribucions prpies de loft, de fet per la seva histria es podrien qualificar veritablement com a lofts, ja que en el seu origen ledificaci tenia s industrial i encara conserva l essncia fabril.

Actualment ledifici, en concret, est composat dun estudi de comunicaci a planta baixa i la resta de plantes estan composades de diferents habitatges de diferents dimensions, que oscillen entre 80 i 200 m, en funci de la planta.

Es proposa convertir ledifici en una galeria dart per estudiants i joves artistes, la qual engloba una planta baixa de zones comuns amb cafeteria, les dues plantes segents estaran destinades exclusivament a sales dexposici, a planta tercera es distribuiran una srie d estudis per artistes i a planta quarta es dividir en varies zones, una per administraci, una altra per tallers per artistes que exposen juntament amb una srie daules per fer petits seminaris i un altra composada per una sala de conferncies.

A ms daquests aspectes hi ha la possibilitat d utilitzar alguna de les sales dexposici per exposar les obres que es portaran a terme als tallers dartistes que lajuntament t en marxa fer en diferents parts de Barcelona, projecte anomenat ACCENTS, que fomenta la participaci artstica a Barcelona.

ANLISIS DE LA DEMANDA

Actualment les joves artistes tenen molta dificultat per poder exposar obres prpies en galeries per la falta de confiana que els artistes en general donen i aquesta falta encara sincrementa ms amb el factor de ser jove i s per aix que s un projecte innovador donant ms pes als nous artistes, ja que actualment noms poden accedir sota concurs a galeries o a partir de tenir renom o algun que altre contacte. Algunes daquestes galeries podrien ser la sala Pars (Petritxol,5) o la sala Iguapop (Comer,15).

Barcelona s una ciutat culturalment molt activa i desprs de les olimpades de lany 1992 es pot considerar una de les ciutats ms turstiques d Espanya, s per aix que sha daprofitar aquesta afluncia de gent per poder mostrar lart que es crea a la mateixa ciutat comtal.

La zona escollida per la creaci daquesta fundaci es ptima, perqu s de les ms turstiques de tota la ciutat ( districte de Ciutat Vell) i al ser una galeria lentrada s gratuta, amb el que el pas per ella es fa gaireb obligada, tamb sha dafegir que s un edifici dinters arquitectnic i histric pel que el fa encara ms interessant.



1. VIABILITAT CULTURAL

1.1) ANLISI MUSEUS CIUTAT BARCELONA

Museus y centres de l Ajuntament de Barcelona

1) Museu Picasso 2) Museu Frederic Mars 3) Museu de les Arts Decoratives 4) Museu Txtil i d'Indumentria 5) Museu de Carrosses Fnebres 6) Museu d'Histria de la Ciutat (MHCB) 7) Arxiu Histric de la Ciutat (MHCB) 8) Museu-Monestir de Pedralbes (MHCB) 9) Museu-Casa Verdaguer (MHCB) 10) Jard Botnic de Barcelona 11) Museu de Geologia 12) Museu de Zoologia 13) Museu Etnolgic 14) Museu de la Cermica 15) Museu de la Msica

Museus participats per diverses institucions

1) Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 2) Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) 3) Museu d'Art Modern (MNAC) 4) Gabinet Numismtic de Catalunya (MNAC) 5) Museu Barbier Mueller d'Art Precolomb 6) Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) 7) Fundaci Joan Mir. 8) Fundaci Antoni Tpies 9) Collecci Thyssen Bornemisza 10) Museu Martim 11) Museu Militar de Montjuc

Museus de la Diputaci de Barcelona

1) Centre de Documentaci i Museu de les Arts Escniques

2) Museus de la Generalitat de Catalunya 3) Museu d'Arqueologia de Catalunya 4) Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Dr. Melcior Colet 5) Museu d'Histria de Catalunya



Museus privats

1) Casa Museu-Gaud 2) Museu del Calat 3) Museu de Carruatges de Foment 4) Museu de Cera de Barcelona 5) Museu de la Cincia de la Fundaci "la Caixa" 6) Museu Egipci de Barcelona- Fundaci 7) Arqueolgica Clos 8) Museu de l'Ertica 9) Museu del Futbol Club Barcelona 10) Museu del Perfum 11) Museu Taur 12) Museu del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia 13) Fundaci Francisco Godia 14) Museu del Cmic i de la Illustraci 15) Museu de la Xocolata 16) Centre Cultural Caixa Catalunya-La Pedrera

Museus de la Iglesia

1) Museu Etnogrfic Andinoamaznic dels Caputxins de Catalunya 2) Museu Dioces de Barcelona 4) Museu de la Catedral 5) Museu Geolgic del Seminari

1.2) ANLISI GALERIES DISTRICTE CIUTAT VELLA

1) Iguapop Gallery.Comer, 15 08003 (Barcelona) 2) FAD (Fomento de las Artes Decorativas). Plaa del ngels, 5 y 6 08001 (Barcelona) 3) SETBA Zona d'Art. Plaa Reial 10, 12 08002 (Barcelona) 4) Centro d'Art Santa Mnica. Rambla Santa Mnica, 7 08002 (Barcelona) 5) Carr D'Artistes.C/ Petritxol, 3 08002 (Barcelona) 6) Cotthem Gallery . Dr. Dou, 15 08001 (Barcelona) 7) Fundacin Cuixart. Placeta Montcada, 7 08003 (Barcelona) 8) Galeria 44 Art Contemporani. Flassaders, 44 08003 (Barcelona) 9) Galeria Antonio de Barnola. Carrer Palau, 4 08002 (Barcelona) 10) Galeria Artur Ramon Arte Contemporneo.Carrer Palla, 10 08002 (Barcelona) 11) Galeria Berini.Pza. Comercial, 3 08003 (Barcelona) 12) Galera Ferrn Cano. Plaa dels ngels, 4 08001 (Barcelona) 13) Galera Maeght Carrer Montcada, 25 08003 (Barcelona) 14) Galera Miguel Marcos Carrer Jonqueres, 10, 1 08003 (Barcelona) 15) Galera Trama Petritxol, 8 08002 (Barcelona) 16) Sala Metrnom. Carrer Fusina, 9 08003 (Barcelona) 17) Sala Pars. Petritxol, 5 08002 (Barcelona) 18) E-Tres. Esquirol, 3 08003 (Barcelona) 19) Galera Zero. Canvis Nous, 1 08003 (Barcelona) 20) La Santa. Carrer d' en Bot, 5. 2 08002 (Barcelona) 21) Caf Nou 3.Doctor Dou 12 08001 (Barcelona) 22) Valentina. Plaza Regomir, 2 08002 (Barcelona)



23) MN espai art. Sant Honorat 11 08002 (Barcelona) 24) June & Jane.Rauric, 7 08002 (Barcelona) 25) Espace Cultural Ample.Ample, 5 08002 (Barcelona) 26) Carabassa13. Carabassa, 13 08002 (Barcelona) 27) Galera d'Art Crea 21. Passatge de la Pau, 14 Baixos 08002 (Barcelona) 28) Galeria Alti 2001.Ciutat, 7 08002 (Barcelona) 29) Naf Arte. Lled, 5 08002 (Barcelona) 30) Base Elements. Bajada Viladecols 2, Local 2 08002 (Barcelona) 31) La Carboneria - Espai Drap Art. Groc, 1 08002 (Barcelona) 32) Tinta Invisible. Lle 6 bajos 08001 (Barcelona) 33) Antidoto28. Ferlandina, 28 08001 (Barcelona) 34) Taller Obert. Ferlandina 49 bajos 08001 (Barcelona) 35) Galera Montcada. Montcada 20 08003 (Barcelona) 36) Centro Cultura Crculo del Arte.Princesa, 52 08003 (Barcelona) 37) Espai Vidre.dels ngels, 8 08001 (Barcelona) 38) Esther Arias. Cotoners, 14 08003 (Barcelona) 39) Ad Lter-Prudenci Snchez.Carrer dels Ases, 1 08002 (Barcelona) 40) Sala d'Exposicions del Collegi d'Arquitectes de Barcelona. Plaa Nova, 5 08002 (Barcelona) 41) Holala! Gallery . Valldonzella, 4 08001 (Barcelona) 42) ngels Barcelona.Pintor Fortuny, 27 08001 (Barcelona)

Segons aquest recull podem evidenciar que hi ha una gran oferta de museus i galeries dart per tant com tot va relacionat es pot dir que hi ha oferta perqu hi ha demanada i perqu Barcelona s una ciutat amb un alt ndex de cultura.

Per una altra banda tamb cal veure que hi ha diferents modalitats de museus a Barcelona per no hi ha cap que estigui relacionat amb lactualitat de la cultura a Barcelona, es a dir que evidentment que a petita escala si que hi ha galeries repartides pels diferents districtes per no hi ha cap gran galeria o gran espai on els artistes emergents i estudiants formats a la ciutat de Barcelona puguin mostrar les seves obres de manera que es puguin vendre o puguin tenir el reclam de seguidors habituals de lart. s un fet que cal tenir en compte, ja que ms que intentar fer una estudi per veure realment si hi ha una manca de galeries i museus, perqu s ms que evident que no en falten, cal veure si hi ha una demanda suficient destudiants interessats en mostrar les seves obres per poder arribar a tenir un reconeixement, encara que no ens haurem de basar noms en aquestes persones ja que tamb poden participar en les exposicions tots aquells artistes que siguin seleccionats, per per tenir una idea aproximada daquesta demanda ens basaren en primer lloc destudiants.



1.3) ANLISI ESCOLES DART A BARCELONA

Actualment ens trobem amb 377 escoles dart a Barcelona i rodalies (que tamb podrien tenir espai per exposicions ) de les quals evidentment caldria fer una selecci de les oficials i les que poden tenir material necessari per poder fer una bona exposici, per en tot cas aix es un procs en el que no entrarem ja que noms cal veure la viabilitat del projecte i no fem un estudi del funcionament de gesti intern de la mateixa fundaci.

Entre totes aquestes escoles podem destacar algunes com:

1) Davinci escola dart c/Cucurulla,9

2) Autentic Art Av. Diagonal, 420

3) Escola Taller Mediterrani dArt c/Casanova,37

4) Escola dArt I Superior De Disseny Deia c/Deia, 28-38

5) Escola Darts Plstiques I Disseny c/Pare Muntanyet S/N

6) Escola Massana c/Hospital, 56

Aquestes noms sn algunes de les 377 que existeixen, per tant es pot veure com hi ha una gran varietat descoles que podrien intervenir en aquestes exposicions.

Per poder saber de quin volum de persones parlem dins Barcelona

3. Enseanza universitaria 3.1. Universidad de Barcelona. Alumnos. Cursos 2003-2007

TOTAL Hombres Mujeres Curso 2002-03 60.473 22.336 38.137 Curso 2003-04 58.513 21.176 37.337 Curso 2004-05 57.056 20.607 36.449 Curso 2005-06 55.843 20.215 35.628 Curso 2006-07 54.659 19.670 34.989 Artes y Humanidades 9.298 3.328 5.970 Facultad de Bellas Artes 1.986 598 1.388 Facultad de Filologa 2.756 707 2.049 Facultad de Filosofa 1.002 538 464 Facultad de Geografa e Historia 3.554 1.485 2.069 Sociales y Jurdicas 19.668 8.902 10.766 EU Estudios Empresariales 4.590 2.194 2.396 Facultad de C. Econmicas y Empresariales 7.378 3.740 3.638 Facultad de Derecho 7.700 2.968 4.732 Experimentales e Ingenieras 6.556 3.159 3.397 Facultad de Biologa 2.212 716 1.496 Facultad de Fsica 993 720 273 Facultad de Geologa 635 348 287 Facultad de Matemticas 769 529 240 Facultad de Qumica 1.947 846 1.101



Salud 8.353 1.732 6.621 EU de Enfermera 1.406 241 1.165 Facultad de Farmacia 2.228 479 1.749 Facultad de Medicina 1.460 356 1.104 Facultad de Psicologa 2.619 490 2.129 Facultad de Odontologa 640 166 474 Educacin 6.688 1.231 5.457 Facultat de Biblioteconoma y Documentacin 811 205 606 Facultad de Formacin del Profesorado 2.903 644 2.259 Facultad de Pedagoga 2.974 382 2.592 Centros Adscritos 4.096 1.318 2.778 C. Enseanza Superior Nutricin y Diettica (CESNID) 310 31 279 C. Docente Enseanza Superior Abat Oliva (1) 202 100 102 ES Cine y Audiovisuales de Catalunya (ESCAC) 330 220 110 ES Relaciones Pblicas 663 133 530 EU de Hostelera y Turismo-CETT 912 217 695 EU Enfermera del Mar (1) 115 12 103 EU Enfermera Sant Joan de Du 418 40 378 EU Enfermera Santa Madrona 271 31 240 Instituto Nacional de Educacin Fsica de Catalua (INEFC) 875 534 341 3. Enseanza universitaria 3.2. Universidad Autnoma de Barcelona. Alumnos. Cursos 2003-2007

TOTAL Hombres Mujeres Curso 2002-03 40.320 15.443 24.877 Curso 2003-04 39.738 15.017 24.721 Curso 2004-05 39.276 14.950 24.326 Curso 2005-06 39.026 14.835 24.191 Curso 2006-07 36.252 13.855 22.397 Facultad de Ciencias 2.210 1.087 1.123 Facultad de Biociencias 1.934 620 1.314 Facultad de Filosofa y Letras 3.653 1.426 2.227 Facultad de Traduccin e Interpretacin 1.270 243 1.027 Facultad de Medicina 1.832 510 1.322 Facultad de Psicologa 2.167 352 1.815 Facultad de Veterinaria 1.061 249 812 Facultad de Ciencias de la Comunicacin 2.443 704 1.739 Facultad de Ciencias Econmicas y Empresariales 3.243 1.605 1.638 Facultad de Ciencias de la Educacin 2.374 293 2.081 Facultad de Ciencias Polticas y Sociologa 1.345 663 682 Facultad de Derecho 2.470 880 1.590 ETS de Ingeniera 2.131 1.796 335 EU de Estudios Empresariales de Sabadell 1.349 555 794 EU de Informtica de Sabadell 924 818 106 Escuelas adscritas EU de Enfermera de Vall d'Hebron 261 28 233 EU de Enfermera Sant Pau 245 30 215 EU de Enfermera y Fisioterapia Gimbernat 1.129 279 850 EU de Enfermera de la Cruz Roja de Terrassa 678 80 598 EU Ciencias de la Salud de Manresa 910 228 682 EU Salesiana de Sarri 593 554 39 EU de Estudios Empresariales de Manresa 134 64 70 EU de Turismo y Direccin Hotelera 702 190 512 EU de Informtica Toms Cerd 188 168 20 Centros Vinculados Escuela de Prevencin y Seguridad Integral 173 135 38 Escuela Superior de Archivstica y Gestin de Documentos 109 44 65 Escuela Superior de Diseo y Arte Eina 433 147 286 Escuela Massana 291 107 184

Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona. Fuente: Web Universitat Autnoma de Barcelona.

.



3. Enseanza universitaria 3.4. Universidad Pompeu Fabra. Alumnos. Cursos 2003-2007

TOTAL

Hombres

Mujeres

Curso 2002-03 10.18

4 4.169 6.015

Curso 2003-04 10.22

3 4.279 5.944

Curso 2004-05 10.17

6 4.239 5.937

Curso 2005-06 10.48

2 4.377 6.105

Curso 2006-07 10.47

6 4.210 6.266

Facultad de Ciencias Econmicas y Empresariales 1.594

664 930 Facultad de Ciencias de la Salud y de la Vida 311 64 247

Facultad de Ciencias Sociales y de la Comunicacin 1.450

581 869

Facultad de Derecho 1.261

413 848 Facultad de Humanidades 714 232 482 Facultad de Traduccin e Interpretacin 686 109 577 ES Politcnica 728 497 231

EU de Estudios Empresariales 1.037

447 590 EU de Relaciones Laborales 569 184 385 Centros Adscritos EU de Estudios Empresariales del Maresme 469 196 273

Escuela de Diseo Elisava 1.225

680 545 Escuela de Enfermera 147 26 121 ES de Comercio Internacional 285 117 168

Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona.

En total tenim noms amb universitats oficials (UAB, UB i UPF) tenim un total de 3935 alumnes que shan llicenciat en el perode de 2003-2007, per tant sn els que estan en actual evoluci

1.4) ANLISI CONSTRUCCI EQUIPAMENTS CULTURALS A BARCELONA

Per una altra banda cal fer un estudi de laugment de la demanda dart visual en general (museus, galeries,...) i com aquest creixement es reparteix per tota la ciutat, en aquest cas afavorint la zona on es vol projectar la nova galeria. Si ens centrem noms en el districte de ciutat vella podem veure dades interessants pel nostre projecte.

Evolucin equipamientos culturales en el distrito. 2000-2004

2000 2002 2004 2006 2007 Bibliotecas 20 18 18 17 15 Pblicas 5 4 4 4 3 Generales 2 2 2 2 2 Especializadas 10 9 9 8 7 De Museos 3 3 3 3 3 Archivos 4 4 4 4 4 Museos 13 13 13 13 13 Cines (Salas) 18 18 18 18 18 Teatros 18 16 16 17 11

Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona. Fuente: Servei d'Informaci. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.



Es pot apreciar que no hi ha una evoluci en la construcci dequipaments al districte de ciutat vella respecte a altres equipaments, encara que es pot veure com s en aquest districte s on ms activitat cultural hi ha en general a Barcelona, pel que hi haur ms reclam, perqu ja hi ha un pblic format al barri. Equipamientos culturales en Barcelona y distritos. 2007

Bibliotecas

Total Pblicas Generales Especialidades De Museos Arxivo

s Museo

s Cines

(Salas) Teatro

s BARCELONA 52 29 3 14 6 4 37 205 49 1. Ciutat Vella 16 3 2 8 3 4 13 18 11 2. Eixample 8 4 1 2 1 0 6 41 10 3. Sants-Montjuc 6 3 0 1 2 0 8 8 18 4. Les Corts 4 2 0 2 0 0 4 6 0 5. Sarri-Sant Gervasi 2 2 0 0 0 0 4 23 1 6. Grcia 2 2 0 0 0 0 2 25 7 7. Horta-Guinard 3 3 0 0 0 0 0 8 0 8. Nou Barris 4 4 0 0 0 0 0 16 0 9. Sant Andreu 3 3 0 0 0 0 0 23 1 10. Sant Mart 4 3 0 1 0 0 0 24 1

Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona. Fuente: Servei d'Informaci. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.

1.5) ANLISI VISITES MUSEUS A BARCELONA

Si a aix afegim que cada any hi ha una evoluci a trets generals a la visita de museus, i no per la baixada de turisme o de demanda, sin perqu tal i com es pot veure en aquestes dades hi ha una baixada en la visita daltres espais que no es poden considerar tant culturals sin ms turstic o els podrem qualificar com espais doci i per tant hi ha un inters ms elevat per aquestes altres institucions ms culturals com el que podrien ser fundacions i museus. Per tant queda confirmat que s un xit assegurat. . Evolucin visitantes en sitios de inters del distrito. 2000-2004

2000 2002 2004 2006 2007 Museos y equipamientos culturales Museo Picasso (1) 1.026.549 1.109.356 1.027.836 887.958 1.154.949 Museo Martimo 249.830 193.019 180.110 205.925 428.549 Centro Cultura Contempornea (CCCB) 378.145 426.617 389.351 376.351 384.956 Museo de Historia de Catalua 170.075 140.269 302.326 336.453 337.706 Museo de Arte Contemporneo (MACBA) 173.098 192.351 236.235 386.086 326.699 Museo de la Cera 189.265 187.354 190.202 192.993 190.683 Museo de Historia de la Ciudad 172.421 183.707 242.682 150.456 187.493 Palau Gell - - 203.483 175.862 130.073 Museo de Ciencias Naturales 61.501 64.597 81.510 106.770 96.178 Museo del Chocolate - - - 53.269 54.767 Museo de la Ertica 44.638 29.602 45.596 37.202 45.566 Museo Textil y de la Indumentaria 71.074 30.367 30.973 31.253 37.723 Museo Frederic Mars 23.470 23.620 24.844 23.203 32.597 Otros El Acuario 1.563.493 1.527.283 1.450.385 1.375.271 1.325.966 Parque Zoolgico 930.000 958.474 992.173 1.015.000 860.029 Imax 818.707 603.282 694.038 671.512 386.315 Mirador de Colon 103.500 102.225 122.116 130.213 152.509



(1) Cerrado por reformas del 25 de febrero al 10 de abril de 2003.

Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona.

2. VIABILITAT ECONMICA

2.1 HIPOTESIS NEGOCIACI

Sha darribar a un acord del preu resultant de la inversi tenint en compte per una banda el preu de les vivendes i elpreu aproximat de la rehabilitaci i de les obres que comportar crear aquesta srie dhabitatges en una galeria dart.Per tal darribar al canvi dus daquest edifici shan de seguir una srie de passos.

a) Primerament sha darribar a un acord econmic amb els propietaris actuals per poder vendre ledifici en laseva totalitat.

b) Un cop adquirit ledifici sha de tramitar el canvi dus de ledifici, per tal de passar dedifici de vivendes a galeria dart amb tota la normativa que aix comporta, ja que passa a ser un edifici de pblica concurrncia.

c) Sha de contractar a una altra empresa que rehabiliti i executi la obra ha realitzar sota un concurs a preu tancat per tal de tenir un pressupost el ms ajustat possible.

d) Un cop finalitzada la rehabilitaci sinicia lactivitat de la galeria, per tant sinicien seleccions dels diferentsestudiants i artistes emergents en general que exposaran.

2.2 HIPOTESIS INICI ACTIVITAT

Tal i com sha explicat en altres apartats ledifici est destinat a la creaci duna gran galeria dart i de carcter pblic, es a dir que la inversi la far lajuntament de Barcelona. Les exposicions estan nica i exclusivament destinades a ser exposicions temporals destudiants dart o artistesemergents sense un gran reconeixement pblic, daquesta manera es dna a conixer un gran ventall dartistes fins eldia davui desconeguts per una falta doportunitats. Una de les possibilitats per tal de poder optar a exposar en aquesta sala s fer una selecci a partir de concurs otamb es pot donar la possibilitat a travs de recomanaci dartistes. En tot cas s un dels aspectes que es podendecidir ms endavant. Per una altra banda sha de veure la viabilitat econmica, encara que hi ha uns ingressos fixes i daltres que sn msvariables, per encara que no es puguin saber exactament els ingressos finals podem especificar de on provenen:

1) Les obres que sexposaran noms serviran per poder tenir un primer contacte amb lartista que exposa, apartir daqu es pot contactar amb lartista directament i comprar en el cas d estar interessat, per la galeriaes desvincula de la gesti econmica de les obres exposades.

2) Per una altra banda es construiran una srie destudis per els mateixos artistes que exposen per tal de podertenir un espai el ms a prop possible a la zona dexposici, pel qual tamb pagaran un lloguer bastant mdicde 600 al mes.

3) A ms dels ingressos esmentats en els apartats anteriors, tindrem les aportacions de la cafeteria ubicada aplanta baixa i puntualment simpartiran cursos a les sales habilitades a ltima planta.



2.3 ANLISI ECONMIC

Podem fer un estudi aproximat del cost del projecte en la seva totalitat. Per una banda fem un anlisi del preu mig de la vivenda a la zona per poder calcular el cost de limmoble.

6. Estimacin de los precios del mercado inmobiliario 6.2. Precios medios de venta de las viviendas de segunda mano. 2003-2007

Distrito 2003 2004 2005 2006 2007

BARCELONA 3.179 3.672 4.311 4.948 4.930 1. Ciutat Vella 3.096 3.701 4.380 5.021 5.115 2. Eixample 3.505 4.006 4.697 5.355 5.334 3. Sants-Montjuc 2.939 3.442 4.047 4.669 4.729 4. Les Corts 3.675 4.240 4.873 5.644 5.550 5. Sarri-Sant Gervasi 4.049 4.666 5.336 5.898 6.173 6. Grcia 3.389 3.876 4.485 5.094 5.164 7. Horta-Guinard 2.852 3.267 3.896 4.461 4.476 8. Nou Barris 2.544 2.985 3.553 4.187 4.198 9. Sant Andreu 2.756 3.206 3.818 4.597 4.569 10. Sant Mart 2.965 3.516 4.142 4.818 4.769

Nota: Datos expresados en euros/m2 Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona. Fuente: Departament d'Estudis Fiscals. Institut Municipal d'Hisenda. Ajuntament de Barcelona.

Podem veure que el preu mig s de 5115 m, encara que aix sn preus aproximats i podem dir que actualment amb la crisi en la construcci els preus sn diferents, simplement es far una aproximaci del cost econmic per tantagafarem aquest valor com bo. Aproximadament contem que ledifici en la seva totalitat t 2430,39. m. Per tant la totalitat del preu de venda de ledifici ser aproximadament de 12.430.000 A aquest preu li hem dafegir el preu de la rehabilitaci de ledifici i el preu que comportar el canvi dus. Agafant el preu aproximat i sabent que en rehabilitacions cal computar per un 60% el cost podriem dir que el preuaproximat s de 876/m.

Cost total aproximat - Edifici 5115 x 3007,32 m = 15.382.441 - Rehabilitaci i canvi ds 876 x 3007,32 m = 2.634.412,32

COST TOTAL = 18.016.853



s tracta dun equipament pblic per tant aquest cost lassumir lajuntament de Barcelona amb el pressupost que tingui previst per institucions culturals que segons les estadstiques anuals daquest any sn les segents:

Com es pot veure el pressupost en aquest cas s de 509.000.000 , que comparant-lo amb el cost total s viable.

CONCLUSIONS

Desprs de contrastar totes aquestes dades i comprovar que efectivament hi ha una gran oferta de museus i galeriesdart, podem veure que veient la possible demanda duna galeria com la proposada s una projecte que manca dinsuna ciutat com Barcelona en la que cada cop hi ha ms demanda de cultura i no hi ha un augment doferta per aixpodrem dir que hi ha una necessitat de noves maneres dentendre lart i dexposar-lo.

Amb aquest projecte es pot donar la oportunitat a molts estudiants i artistes emergents desconeguts fins el dia davui i que per falta doportunitats a galeries dins la ciutat, ja que no tenen la opci de poder exposar les seves obres deforma pblica.

A ms s una idea de museu/galeria molt diferent al proposat fins el dia davui, ja que noms hi hauria exposici temporal, perqu els estudiants exposarien les seves obres duna manera breu per poder tenir ms varietat i la sevavisita sigui ms atractiva grcies al continu canvi tant dartista com destil.

Per una altra banda tenim la viabilitat econmica que tot i donar positiva, realment s una qesti que sha de deixar en segon terme, ja que es tracta dun equipament pblic i sense nim de lucre, per tant les despeses sobtenen dediner pblic i els ingressos estan destinats a s pblic tamb.

Com a conclusi general podem dir que la realitat de Barcelona s dinmica, i la prpia realitat del dia a dia evidenciaaquesta necessitat. Aquesta necessitat es fa evident en un cas molt prctic i real com s el fet de que el departament de cultura de Barcelona va redactar un nou pla estratgic del sector cultural, anomenat nous accents 2006 en elque emfatitza el fet de potenciar el paper de la cultura com a factor essencial del desenvolupament econmic.

Per saber el funcionament exacte del nou Pla estratgic del departament de cultura he adjuntat una cpia i daquestamanera es pot veure la importncia de la cultura a Barcelona en els darrers 2 anys.

Per una altra banda es pot veure la viabilitat cultural daquest projecte de la forma ms evident possible sabent que lajuntament t previst la construcci dun museu per artistes emergents que ha fet a travs dun comunicat pblic.

Laura Gonzlez Gil ESTUDI DE LESIONS


ESTUDI LESIONS EDIFICI Per tal de fer un estudi el ms exhaustiu possible shan fet dues visites. Per fer ms aclaridor les lesions existents i la seva corresponent diagnosi he disposat lestudi en diferents blocs:

ESTRUCTURA

ESTRUCTURA VERTICAL ESTRUCTURA HORITZONTAL

COBERTA PATIS

PATI 1 PATI 2 PATI3

FAANES FAANA PRINCIPAL FAANA DEL PASSATGE

INSTALLACIONS

ANLISI DE LESIONS

1. ESTRUCTURA

DESCRIPCI TIPOLGICA

Lestructura daquest edifici est formada per murs de crrega dobra de fbrica i prtics de pilars de fosa amb jsseres que depenent de la zona sn metlliques o de fusta.

Els forjats sn unidireccionals amb revolt cermic i morter de cal.

1.1 ESTRUCTURA VERTICAL

TIPOLOGIES:

a) PARETS DE CRREGA Les parets que formen part de lestructura sn la mitjanera, la faana de carrer, els patis i les caixes descala. Totes elles sn dobra de fbrica amb morter de cal, tenen un gruix de 50 cm per la planta baixa i 30 cm per les plantes superiors. La mitjanera t un gruix inferior a les altres parets de crrega, per est reforada amb contraforts. Arranquen a planta baixa i tenen 5 plantes dalada excepte el pati que est estintolat a planta baixa. En general tenen un bon estat de conservaci encara que es poden enumerar algunes lesions. 1) Fissures verticals en els recolzaments de vries Bigues de la mitjanera i a la faana que dna a un dels patis de la planta superior (concretament al pis 4t 2), de la mateixa manera sha pogut veure una fisura vertical en un dels paraments verticals dun habitatge de la segona planta.



Fisura en recolzament de biga a planta quarta Fisura en env de bany dhabitatge de planta segona

CAUSES: Ens els dos casos hi ha una clara descarrega de forces en elements que no estan preparats per carregar.

En el cas de la mitgera sn fissures prcticament imperceptibles, pero shan de tenir en compte, ja que coincideix en cada un dels recolzaments de les bigues metlliques i aix indica que hi ha un problema amb la descrrega de forces de les bigues.

Per una altra banda tenim la fisura de lenv del bany, que s ms problemtic, ja que la biga hauria de carregar en elements estructurals i no en elements divisoris, com s aquest cas.

POSSIBLE INTERVENCI: En el cas de les petites fissures de la mitgera shauria de minimitzar el pes per tal devitar el creixement daquestes fins a un punt problemtic i per una altra banda sha de solucionar estticament el problema amb el sistema ms adequat. Un dels ms recomanables s el de repicar el revestiment superficial i desprs dhaver-lo netejat shauria dinjectar resina per aconseguir una nova uni.

Per una altra banda tenim lesquerda de lenv que en aquest cas s ms problemtic, ja que sha de reforar la biga que recolza sobre aquest env, ja que amb la nova distribuci aquest env desapareix i la biga tendir a flectar.

b) PILARS DE FOSA Hi ha diferents tipologies, per tote estn en molt bon estat. Noms cal dir que en algn cas els capitells no estn

en un perfecte estat de conservaci i aix pot provocar que la transmissi de crregues no es faci el ms adequat possible.

Per una altra banda sha de tenir en compte que s han de protegir contra el foc per tal de complir amb la normativa regulada pel CTE, s per aix que shauria de protegir amb pintura intumescent especial per aquesta tipologia de material i estructura o en el seu defecte shaur de pensar en algun allament especial o recobriment per tal dassolir el IP120 que es demana al ser un element estructural.

c) ENVANS Encara que no siguin estructurals per cal advertir que hi ha vries fissures en envans el que indica un problema

de refor estructural, perqu els envans no han de suportar esforos.



Fisura vertical en env

1.2 ESTRUCTURA HORITZONTAL

TIPOLOGIA:

Els forjats sn unidireccionals de bigues de fusta o metlliques i volta cermica de ma pla. Les bigues es recolzen en murs de crrega o jsseres metlliques. Les jsseres es troben en bon estat, pel que ens centrarem noms en lestat de les bigues. a) BIGUES. En tenim de dues tipologies, metlliques i de fusta, per pel bon estat de les metlliques no en farem referencia en aquest apartat. Pel que fa a les bigues de fusta shan pogut observar diferents tipologies de lesions.

1) Fissures longitudinals seguint la prpies fibres de la fusta. Aquesta lesi es repeteix a totes les bigues de

planta quarta.

CAUSES: En aquest cas desprs de parlar amb els propietaris confirmen que sn bigues reutilitzades i que es tracta de fissures naturals de la fusta, pel que no shan de tenir en consideraci, ja que el pes que suporten es simplement el de la coberta.

2) Excs de deformaci en general de les bigues de fusta, es per aix que es van disposar una srie de reforos

metllics que fan de talla llum i es colloquen just al mig de la llum de les bigues. En casos puntuals falta aquest element i hi ha una fletxa excessiva.

CAUSES: Excessiva llum per aquesta tipologa de bigues, per aix ja es van collocar talla llums. POSSIBLE INTERVENCI: Collocaci del mateix element que ja es va collocar en el seu moment per solucionar el problema, en aquelles bigues que prescindeixin daquest element.



3) Taca humitat en forjat de bigues de fusta de pis 2n 2a i com a conseqncia les bigues han perdut part de la seva capacitat portant. CAUSES: Fuga en bany en vivenda superior. POSSIBLE INTERVENCI: Primerament shauria de solucionar la fuga que tenim a la planta superior i posteriorment, desprs d haver analitzat les 4 bigues afectades, noms una delles est totalment afectada, pel que shaur de substituir per una de nova o en tot cas reforar amb un sistema DIT, encara que aix afectaria a la part esttica del forjat.

Humitat en bigues de fusta

2. COBERTA DESCRIPCI TIPOLGICA La coberta es plana transitable i es pot veure com de forma provisional sha aplicat una pintura impermeabilitzant per tal devitar les filtracions daigua, per s una solucin de poca durabilitat. Es pot apreciar que hi ha un gran pas dinstallacions el que dificulta el pas per ella.

a) COBERTA PLANA TRANSITABLE

Presenta alguna lesi lleu.

1) Sediments en parts puntuals de la coberta, aix indica acumulaci daigua de pluja en aquest punts.

CAUSES: Pendents desiguals de la coberta que fan que laigua sacumuli en punts concrets. POSSIBLE INTERVENCI: Fer estudi de pendents per tal de que laigua pugui evacuar de forma correcta i no sacumuli brutcia constantment a la coberta.

Sedimentacions a coberta



3. PATIS

2.1.1 PATI 1 s el pati situat al centre de la parcella de ledifici. s de forma quadrada de 9,40 m de costat i amb 4 plantes dalada, ja que a planta baixa est estintolat. Els paraments sn dobra cermica de 30 cm de gruix. El tractament dacabat daquest paraments s el mateix que sha fet servir que la faana del passatge. Es troba en bon estat, les fusteries sn noves, dalumini i vidre climalite.

1) Paviment inadequat, ja que es tracta dun revestiment de pintura impermeabilitzant que sutilitza normalment per repara filtracions de forma provisional i t una durabilitat determinada, pel que pot crear una srie de filtracions a plantes inferiors sin es substitueix. POSSIBLE INTERVENCI: Es recomanable collocar una lmina impermeabilitzant i substituir el paviment actual per evitar futures filtracions. 2) Sediments en parts puntuals del pati. CAUSES: Pendents desiguals que fan que laigua sacumuli en punts concrets. Tenim el mateix problema que a la coberta. POSSIBLE INTERVENCI: Fer estudi de pendents per tal de que laigua pugui evacuar de forma correcta i no sacumuli brutcia constantment.

Estat actual de pati

2.1.2 PATI 2 Est situat a la part nord de la parcella. T forma de rectangle de 9x7 i tres plantes dalada. En aquest pati a diferncia de lanterior presenta una composici constructiva i formal per cada una de les faanes que el composen, ja que comparteix faanes de diferents edificis. En general es trova en bones condicions.



2.1.3 PATI 3 Est situat a la part sud de la parcella. En aquest pati ventilen dos edificacions del passatge, per una banda ledifici estudiat corresponent al nmero 10 i el corresponent al del carrer Sant Pere mes Alt n 55. s de forma irregular, definint un rectangle aproximat de 9 x 6,5m. La composici dels paraments que composen aquest pati sn similars als de faana en materials i composici esttica. Lestat general daquest pati s bo, les fusteries sn noves i el paviment s cermic i tamb es troba en bon estat. 2.1.4 PATI 4 Est situat a la part nord-est de la parcella i dona accs directe al passatge Sert. Aquest pati est compartit amb una altra edificaci. Aquest pati s lentrada de ledificaci vena i ens ajuda a ventilar totes les estances que tenen obertures en aquesta direcci. Lestat general daquest pati s bo.

3. FAANES

DESCRIPCI TIPOLGICA

Es tracta de faanes amb un marcat carcter industrial, tpica del segle XIX. Els paraments sn dobra cermica massissa de 50cm de gruix a la planta baixa i de 30cm, a les plantes superiors, revocats i pintats.

3.1 FAANA PRINCIPAL

Es troba en molt bon estat, ja que ha estat restaurada fa pocs anys. 3.2 FAANA DEL PASSATGE Igual que la faana principal en general es troba en bon estat, a excepci de vries fusteries a la planta quarta que no es van modificar en el moment de fer la restauraci de la faana. Es recomanaria substituir-les ja que hi ha grans filtracions causades per la falta de material daquestes.

Fusteria en mal estat a planta quarta.

En tot cas sha fet un estudi de lesions mes exhaustiu de les faanes de tot el passatge en general en el que es pot veure lestat actual daquesta i la resta de faanes que composen el passatge.



4. INSTALLACIONS

DESCRIPCI TIPOLGICA Ledifici disposa de les segents installacions: Installaci de fontaneria Installaci elctrica Installaci de gas Installaci de sanejament

Totes elles es troben en molt bon estat, perqu es van revisar amb la ltima rehabilitaci que es va fer. Noms cal tenir en compte que cal revisar la installaci contra incendis, ja que quan es va fer la ltima rehabilitaci no era vigent el nou CTE i ara cal adaptar ledifici a la normativa vigent.

Amb tot i aix caldr fer de nou les installacions, ja que les installacions actuals estan preparades per ser utilitzades en un edifici de vivendes, per no sabem si realment estan preparades pel nou s.

CONCLUSIONS Amb lanlisi de les lesions de ledifici hem pogut contemplar que tot i haver de reforar algun element estructural no s degut a problemes de lestructura en si, sin de problemes superficials i de mal s de les vivendes, per tant no saprecien problemes estructurals i les lesions analitzades sn en gran majoria problemes superficials. Cal dir que totes les lesions detectades es podrien haver evitat amb un bon manteniment de forma regular.



ESTUDI LESIONS PASSATGE Tal i com sha especificat a la memoria del projecte es tracta dun passatge inscrit al catleg municipal de patrimoni en la categoria de Bns Inmobles protegits, per tant no es pot fer una rehabilitaci de les faanes que el composen, sin que sha de fer una restauraci per mantener lessncia total daquestes.

Es va realitzar una restauraci parcialment del passatge lany 2000, pel que podrem veure diferncies entre diferents parts del passatge.

Per tal de fer un estudi el ms exhaustiu possible shan fet dues visites.

Lanlisi de les diferents lesions que presenta el passatge les dividirem en diferents apartats:

1. FAANA 2. PAVIMENT 3. SOSTRES

DESCRIPCI TIPOLGICA

Dins del propi passatge es poden veure diferents tipologies de composicions, encara que el material utilitzat es uniforme. Aix possiblement ve degut als diferents usos que es van donar dins del passatge en el moment de la seva construcci, ja que per una banda tenem les vivendes dels treballadors i dels propietaris i per una altra tenem la prpia fbrica que actualment sha disgregat en diferents edificis.

La faana a estudiar es de carcter estructural i est formada per una fulla cermica de 50 cm, que ha funcionat molt b fins a lactualitat.

Els materials dacabat de la faana sn morter de cal i a sobre pintura de color gris i ocre a determinar amb ms exactitud amb gama de colors de fabricant.

En qualsevol cas es pot veure que els material que composen el passatge sn:

1) Per una banda la pedra natural que sutilitza per una banda de scol perimetral per tot el passatge, com a ornamentaci en els arcs i algunes portes dentrada als habitatges.

2) Les fusteries metlliques o de fusta depenent de la zona a estudiar. 3) Baixants de fibrociment o de PVC depenent de la intervenci quan shagi fet. 4) Elements caracterstics com porta dentrada i diferents ornamentacions al llarg de passatge de ferro forjat. 5) Lacabat de faana que est composada de morter de cal i pintura variant el color depenent de la zona a

analitzar.



ANLISI LESIONS

1. FAANA

LESIONS

1) Escrostonaments de la pintura a la part inferior de la faana. Aquesta lesi es veu pronunciada a les parts cobertes del passatge que sn zones ms humides del passatge.

Escrostonaments a part inferior faana

CAUSES: A primer cop dull es podria pensar que es tracta de problemes d humitat per capillaritat per al veure que sn parts puntuals descartarem aquesta causa. El problema ve donat per una fuga al clavegueram justament en aquest punt. Aquesta informaci sha obtingut a travs de fer una investigaci sobre els elements que incideixen sobre aquesta zona. POSSIBLE INTERVENCI: Inicialment shauria de reparar el problema que ha originat lescrostonament i posteriorment caldria solucionar el problema superficial tornant a enguixar i pintar amb color de mateixa gama de color que lactual.

2) Taques superficials a la faana. Aquesta lesi la podrem qualificar com a deficincia, per la poca gravetat de lafectaci, ja que s un problema simplement esttic. Afecta a la part del passatge cobert just a lentrada de carrer Trafalgar.

CAUSES: Actualment estan fent obres en un local de planta baixa situat en una de les parts cobertes on sha realitzat aquesta fotografia i treballen amb elements metllics de grans dimensions, per tant es pot veure clarament com en aquesta zona en concret les taques shan fet per falta de netedat alhora de treballar. En termes generals es pot dir que la causa ms important s la falta de manteniment, ja que s una lesi que es va repetint per tota la faana, encara que si cal dir que en parts concretes aquest problema sagreuja com lesmentat anteriorment. POSSIBLE INTERVENCI: s un problema superficial, pel que requerir una soluci superficial. Shaur de decidir quina s la millor soluci per en tot cas una parell de capes de pintura de la mateixa gama de colors



que lactual seria una bona soluci. Un cop solucionat el problema esttic, shauria destudiar com solucionar-ho a llarg termini, com per exemple una idea podria ser collocar un scol perimetral a tota la faana, ja que es pot veure que la zona ms afectada es la part on sha prescindit d ell.

Taques superficials a faana

3) Oxidacions a porta principal del passatge.

CAUSES: Corrosi de porta per agents meteorolgics

POSSIBLE INTERNVENCI : Loxidaci de la porta s bastant profunda. Es poden optar per vries opcions, la primera es basaria en un llimat de les superfcies metlliques a fons fins a retirar la resta de pintures y xid, procedirem fent dues mans de pintura de protecci antioxidant y dues mans de pintura d acabat del color original de la porta. Una altra opci molt ms drstica seria substituir la porta, per es pot tenir en compte per evitar oxidacions en un futur.

Oxidacions de porta principal passatge

4) Existncia de baixants de fibrociment. Actualment la normativa prohibeix la collocaci daquest material per lalt grau dafectaci a la salut. La normativa tamb especifica lextracci daquests elements en una actuaci tant de rehabilitaci com de restauraci.



POSSIBLE INTERVENCI: Extracci dels baixants de fibrociment i substituci per altres dun material que compleixi la normativa, com per exemple el PVC.

2. SOSTRES

LESIONS

1) Escrostonaments de la pintura en parts molt concretes. Aquesta lesi es veu pronunciada a les parts properes a la faana. CAUSES: s un problema dhumitat per condensaci, ja que es pot veure que les parts afectades sn les properes a les obertures on hi ha ms indici de pont trmic. POSSIBLE INTERVENCI: Inicialment shauria de reparar el problema que ha originat lescrostonament i posteriorment caldria solucionar el problema superficial tornant a enguixar i pintar amb color de mateixa gama de color que lactual.

3. PAVIMENTS

El paviment del passatge s una prolongaci del paviment dels carrers que el divideixen (c/ Sant Pere mes Baix i Trafalgar) i est en perfecte estat.

CONCLUSIONS

Es pot apreciar desprs de fer aquest anlisi de lesions que el passatge no t lesions de carcter estructural i que tot el que sha pogut analitzar sn problemes superficials i que amb una simple neteja i execuci dalguns elements que dificulten el manteniment daquest es resolen tots els problemes analitzats.

Laura Gonzlez Gil ESTUDI GEOTCNIC


INTRODUCCI Per tal de poder tenir la informaci del sl de la zona destudi es va demanar un estudi geotcnic a l institut geolgic de catalunya, em van proporcionar dos estudis daquesta zona un dells dun solar situat al c/ Ortigosa amb c/ Amadeu Vives i laltre s un estudi geotcnic que es va realitzar per ladaptaci a la nova normativa i millora de laccessibilitat del intercanviador de lestaci de metro de la plaa Urquinaona. Finalment sha escollit el primer estudi geotcnic, perqu en primer lloc s ms prxim a la zona a estudiar i a ms daix s un estudi ms precs i ms extens. Aquest estudi concretament el va realitzar en el seu moment lempresa GESOND S.A. Estudios Geotcnicos. A lannex es reprodueix en la seva totalitat aquest estudi geotcnic. CARACTERSTIQUES GEOLGIQUES

El sl estudiat es troba situat en la unitat morfolgica denominat el Pla de Barcelona.

Aquesta unitat formada per materials quaternaris limita al N i al NW amb la muntanya del Tibidabo, al S amb el delta del riu Llobregat al E amb el mar i al NE amb el delta del riu Bess.

Els materials quaternaris del Pl de Barcelona estan constituts per el denominat tricicle, que es tracta de la repetici per tres vegades del cicle de 3 capes de diferents resistncies caracterstiques.

En aquest estudi geotcnic shan realitzat 3 sondeigs de 15 a 20m de profunditat totalitzant 54m lineals de perforaci.

Segons els 12 assaigs Standard de penetraci sextreu el segent perfil litolgic:

- Capa R (0 a -2m): espessor entre 1,3 m. y 1,8 m. de formats per sorres i graves amb restes d obra de fbrica, poc compactats i mal consolidats.

- Capa A (-2 a -6m): espessor de 3,5 a 4,3m, de llims marrons molt tous i humits, nduls carbonats. Aquesta capa es torna seca i dura cap al sud. Dona valors de N=7 als assajos S.P.T. a la zona tova i humida i N=44 a la part seca i dura.

- Capa B (-6 a -12m): capa formada per llims i argila molt dures amb sorres i nduls carbonats de cal, coronada

per una petita capa de nduls de cal molt densa i dura.

HIDROLOGIA SUBTERRNIA El nivell fretic es troba a 11,5m de profunditat en tots els sondejos realitzats. Els sondejos s han realitzat en una poca seca, per el que es previsible que el nivell fretic tingui un ascens de fins a 1 metro. RIPABILITAT Segons lestudi geotcnic, en el cas dhaver de fer moviment de terres es podria fer amb mquines ordinries per a aquest tipus de sl.

Laura Gonzlez Gil ESTUDI GEOTCNIC


ESTUDI DE FONAMENTACI Shan de tenir dos aspectes clars alhora de realitzar lestudi de fonamentaci: - Seguretat davant lenfonsament per trencament o punxonament del terreny, que depn directament de la

resistncia daquest al trencament per esfor tallant.

- Segons lestudi geotcnic es pot fonamentar amb sabates continua i sabates allades i ens proporciona les crregues admissibles que suportarien cadascuna de les capes que composen el sl estudiat:

Profunditat / Nivell de cimentaci Crrega admissible per sabata quadrada

Crrega admissible per sabata continua

CAPA A (0 a -2) No es pot fonamentar No es pot fonamentar CAPA B (-2 a -6 m) 0.8 Kg/cm 0.5 Kg/cm CAPA C (-6 a -12 m) 2.3 Kg/cm 1.9 Kg/cm CAPA D (+ 12 m de Profunditat) 3.5 Kg/cm 2.8 Kg/cm

- Seguretat davant dels assentaments del terreny que poden perjudicar a lestructura de ledifici i que depenen de la compressibilitat del terreny i de la tolerncia de lestructura a assentaments diferencials.

- Segons lestudi geotcnic aquest seria lassentament del terreny en funci de la capa on sexecutin els fonaments.

Profunditat / Nivell de cimentaci Sobrepressi aplicada Assentament mxim

CAPA B (-2 a -6 m) 0.8 Kg/cm 2.8 cm CAPA C (-6 a -12 m) 2.3 Kg/cm 1.6 cm CAPA D (+ 12 m de Profunditat) 3.5 Kg/cm 1.3 cm

CONCLUSIONS De lanlisi daquest estudi geotcnic podem extreure que per sota la capa R (de reblert) es pot fonamentar sense cap problema amb sabata continua o allada, perqu lestat del sl s adient. Tamb em pogut veure com a mesura que saugmenta la profunditat a estudiar s ms favorable, ja que el terreny suporta ms crrega admissible i lassentament mxim disminueix . Per una altra banda sha pogut veure que el nivell fretic no ens ha de preocupar alhora de fonamentar, perqu est a molta profunditat. Amb tots aquests aspectes clars que es confirmen amb lestudi geotcnic podem afirmar que en el cas dhaver de recalar les sabata actualment existents no tindrem cap mena de problema, ja que tots els aspectes sn favorables.

Laura Gonzlez Gil INFORMACI URBANSTICA


INFORMACI URBANSTICA EDIFICACI

Ledifici est catalogat amb un nivel de proteccin C, el que vol dir que s un b inmoble dinters local i per tant t certes limitacions alhora de fer qualsevol intervenci. Informaci urbanstica:

Clau: 12c/d Qualificaci: Zona de casc antic medieval/perimetral Nmero mbit: BA189 Ttol del pla: PERI Sector Oriental del centre histric de Barcelona. Data daprovaci: 18/04/1985

Amb aquesta informacin sabem que al tractar-se dun edifici qualificat amb clau 12c/d no hi ha cap problema per fer un canvi ds i transformar aquest edifici de vivendes en un equipament cultural, ja que aix ho contempla la Normativa Metropolitana Urbanstica. En el cas de no ser aix el procediment seria de redactar un PLA ESPECIAL de canvi ds i posteriorment demanar una llicncia de canvi ds i reforma interior dedificaci.

A travs del cercador del cercador de patrimoni de la ciutat de Barcelona sha obtingut la segent informaci molt til per saber el nivell de conservaci al que ens hem dexposar.

Nivell de protecci: C

Qualificaci urbanstica: 12c/12d

Intervencions:

- Manteniment de la volumetria original, de la tipologia i dels elements comuns d'inters. - Restauraci de les faanes: eliminaci d'elements superposats no originals (rtols que no s'ajusten a la normativa, installacions...); manteniment, neteja i recuperaci de tots els elements originals (superfcies de pedra, revestiments, lloses dels balcons, baranes, elements ornamentals, fusteria de totes les obertures, barres de suport dels elements de regulaci lumnica i persianes de llibret). - El cromatisme que calgui adoptar per a les superfcies i els elements de les faanes s'haur de remetre al Pla del Color de Barcelona i/o a l'estudi cromtic pertinent. - Com a tancament de les obertures de la planta baixa s'admetr una soluci neutra i harmnica amb la resta de la faana quan no existeixin les originals i no en sigui possible la recuperaci. - Com a element de regulaci lumnica de les obertures de les plantes pis, si s'escau, s'adoptar una soluci unitria, de color harmnic amb el cromatisme de la faana, amb persianes enrotllables (sense calaix visible exteriorment) o de llibret, collocades a l'interior del forat arquitectnic i endarrerides respecte del pla de faana.



INFORMACI ADDICIONAL A travs daquesta noticia redactada el 13 doctubre de lany 2000 es pot veure com lajuntament decideix protegir els edificis de ciutat vella a partir de la prdua de diferents inmobles de gran inters. Aquesta noticia afecta tamb al nostre inmoble qualificant-lo desde llavors amb el nivel C.

Viernes, 13 de octubre de 2000

LOCAL / PLAN ESPECIAL DE PROTECCION DEL PATRIMONIO ARQUITECTONICO

El Ayuntamiento de Barcelona decide proteger todos los edificios de Ciutat Vella

La medida se adopta despus de la desaparicin o amputacin de un centenar de inmuebles

FERRAN BOIZA

BARCELONA.- El Ayuntamiento de Barcelona aplicar algn tipo de proteccin arquitectnica a todos los edificios del distrito de Ciutat Vella. Apenas unas semanas despus de que la Associaci de Vens en Defensa de la Barcelona Vella documentara hasta un centenar de edificios histricos destruidos o amputados por la piqueta municipal en el casco antiguo de la ciudad, el consistorio ha presentado el Plan Especial de Protecci9n del Patrimoni Arquitectnico de Ciutat Vella. La principal novedad es que todos los edificios del distrito tendrn, como mnimo, un nivel D de proteccin, que obliga a preservar alguno de sus elementos.

El proyecto municipal, que en los prximos das pasar por la Comisin de Gobierno y por el Pleno, forma parte del paquete de medidas adoptadas por el alcalde de Barcelona, Joan Clos, para dar un nuevo impulso a la dignificacin del distrito de Ciutat Vella, junto a la reforma del mercado de Santa Caterina, la reordenacin de la manzana ocupada por la Casa de la Misericrdia o la conversin en hotel del antiguo edificio de la firma Tabacos de Filipinas. De hecho, la decisin municipal de evitar las grandes actuaciones e intervenir slo a mediana y pequea escala, facilita la aprobacin de una medida de este tipo.

La propuesta prev, de forma general, regular la conservacin, valoracin, restauracin, proteccin y defensa de los valores artsticos e histricos del patrimonio arquitectnico de Ciutat Vella. Si hasta ahora el catlogo slo recoga dos niveles de proteccin -categoras A (bien de inters nacional) y B (bien de inters local)-, el nuevo plan especial dos nuevos niveles de proteccin. Se trata de las categoras C, bienes con elementos de inters local, y D, piezas que deben ser objeto de traslado de su emplazamiento actual porque se hayan en edificios que desaparecern ya que su calificacin urbanstica prevalece sobre su inters patrimonial.

Segn la nueva propuesta, en todo el distrito habr 46 edificios protegidos con el nivel A, 489 con el nivel B (hay 87 nuevas incorporaciones) y 380 con el nivel C. El resto de edificios, tendr un nivel de proteccin D.

La medida municipal se produce despus de 20 aos de destruccin y mutilacin de inmuebles con un cierto valor arquitectnico, segn denuncia la Associaci de Vens en Defensa de la Barcelona Vella. Esta entidad ha editado un libro que, bajo el ttulo Catleg de la destrucci del patrimoni arquitectnic histric-artstic del centre histric de Barcelona, repasa el centenar de edificios que, segn su autor, el urbanista Octavi Alexandre, han desaparecido o sufrido algn tipo de mutilacin en las ltimas dos dcadas.



Can Buxeres

Entre los edificios que recoge el catlogo destaca la casa modernista Can Buxeres, levantada en la calle Hospital y que desapareci bajo la piqueta municipal para poder culminar la apertura de la rambla del Raval, o la farmacia Sastre i Marqus, situada en la misma calle, construida en 1906 por el arquitecto Josep Puig i Cadafalch y derribada hace apenas un lustro.

El autor del catlogo y la entidad vecinal que lo ha publicado se han significado en los ltimos aos por su actitud crtica con la reforma aplicada por el Ayuntamiento de Barcelona en el distrito de Ciutat Vella, calificando de autntico expolio al patrimonio arquitectnico de la ciudad lo que desde el consistorio se califica de esponjamiento, que no es otra cosa que abrir espacios libres como la recientemente inagurada rambla del Raval.

Laura Gonzlez Gil ANNEX 1 ESTUDI GEOTCNIC


Laura Gonzlez Gil ANNEXE 3 Productes utilitzats al projecte




CORTINA SOLAR

Fibra de polister microperforado

Material: Fibra de polister. Hilos: Armadura de hilos de polister pretensados de alta tenacidad resistentes al desgarro. Peso: 290 gr/m2 a 420 gr/m2. Acabado: PVC. Reaccin al fuego: M1. Tratamientos: solidez de color 7/8, 100% reciclable. Precontraint Ferrari y certificacin Oko-Tex 100 (no toxicidad de tejidos hidrfugos). Resistencia a la rotura: Urdimbre: 160 a 310 daN/5 cm | Trama: 170 a 210 daN/5 cm. Confeccin: Mquina de soldadura de alta frecuencia.



CLIMATITZACI



PANELLS PER EXPOSAR OBRES


Projectederehab

Documents

Thesis Degree (Technician Architecture)