PERÍODES DE LA GRÈCIA CLÀSSICA

- període de Formació o Geomètric (1000-650 aC)

- període Arcaic (650-475 aC.) des de la fundació dels primers estats grecs fins l’inici de les Guerres Mèdiques.

- període Clàssic (475-323 aC.) guerres Mèdiques fins la mort d’Alexandre el Gran. Protoclàssic - primera meitat del s. VClassicisme - segona meitat del s. VPostclassicisme - segle IV

- període Hel·lenístic (323-50 aC.) fins les invasions romanes

arcaic clàssic hel·lenísticedat fosca

ART GREC

XII AC: ½ s VII aC. s V aC. 323 aC. 50 aC.

ART GREC

Text

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

ART GRECS’entén per art grec, el produït pels pobles de la conca i de les illes de l’Egea i de totes aquelles regions colonitzades pels grecs, des de l’Àsia Menor fins a la península Ibèrica.

- època minoica (3000-1200 aC)- època micènica (1650-1150 aC)- període de Formació (1000-650 aC)- període Arcaic (650-450 aC)- període Clàssic (450-325 aC)- període Hel·lenístic (325-50 aC)

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

-Sud de la mar Egea i situada estratègicament entre Grècia i Egipte. -La seva situació geogràfica la va fer molt oberta a tota mena d’influències.

III mil·lenni invasió anatòlica (Àsia Menor).Durant més d’un mil·lenni (2700-1400 aC) l’illa va gaudir d’una pau estable, cosa que va permetre el desenvolupament de la civilització cretenca o minoica.

2700 2000 1580 1400

Al 1400, els grec arribats del Peloponès (Aqueus) invadint l'illa.

Minoic Antic Minoic Mig Minoic Recent

ART CRETENC

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Les ciutats minoiques estaven connectades entre elles. (Pavimentació dels carrers)

Grans blocs de pedra tallats amb serres de bronze.

Els carrers tenien sistema de clavegueram.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Palaus de Creta

L’aparició de palaus (2000 aC) demostra l’existència d’un poder fort. Tres grans centres: Cnossos, Faistos i Màlia.

Van ser destruïts cap el 1650 (causes naturals o invasions).Cnossos sobresurt triomfant en una segona generació de palaus i el seu rei Minos, unifica tota Grècia.

Palaus pensats com una petita ciutat. (esquema dels palaus del Pròxim Orient)

Potència econòmica i política que va permetre el desenvolupament d’un art molt original, l’ “art dels palaus”.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Palau de Cnossos Segon mil·leni aC.c 1750 aC.

S’aixeca sobre un turó que domina la vall de Cairatos.

amb una plaça (àgora), santuaris, sales de recepció, magatzems, obradors, apartaments privats i teatre.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Una de les contribucions més notables dels minoics a l’arquitectura és la columna.

Columna “invertida”- la majoria de les columnes gregues eren més àmplies en la part inferior, creant una il·lusió de major alçada.

- normalment es pintaven de color vermell i/o negre.

- estaven fetes amb fusta.- es muntaven sobre una simple base de pedra i acabades amb un coixí, (peça rodona).

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Panoràmica de l’emplaçament

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Maqueta del Palau de Cnossos

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Àrea de la cambra reial. Estaven arrebossades i pintades al fresc.

A nivell de carrer l’accés a la sala té un vestíbul amb columnes.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Tram de l’escala principal

Saló del tron, que rebia la llum per una obertura situada en la part superior.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Reconstrucció de la sala de les dobles destrals (símbol que trobem gravat a les parets).

En aquest espai hi havia algunes figures de culte.

Vista del bany lustral

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Reconstrucció de l’aspecte de la ciutat.

A l’est del palau, es troba un passadís que va de nord a sud i on hi ha un magatzem amb pithoi. Aquests enormes vasos servien per acumular líquids.

ARQUITECTURA GREGA

AntecedentsFrescs

-Escena de tauromàquia

-Jove saltant sobre un bou

-Gran sentit de l’harmonia cromàtica

-Colors: -plans i vius -de gamma reduïda, -aconseguits amb pigments minerals.salt del bou

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

La Parisenca

Les Dames de blautemàtica: -escenes de vida religiosa o cortesana.

-figures humanes representen a joves: -homes atlètics amb la pell de color vermell fosc -dones pàl·lides vestint el típic vestit de faldilla amb volants

i pits al descobert.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Joves portant ofrenes

El príncep dels lliris

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Fresc dels dofins

Megaron de la reina

ARQUITECTURA GREGA

Arts decoratives

A Creta no hi ha indicis d'escultura monumental. S'han trobat: -estàtues de petites dimensions -rhytà en forma de cap de toro (XVI aC)

Deessa de les serps 1600 aC.Petita escultura de 29’5 cm. Procedent del palau de Cnossos.

Rhyton en forma de toro.XVI aC.Esteatita negra i fusta daurada.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Planta de la ciutadella de Micenes

MICENES

-ciutat en el centre del Peloponès.

-un dels majors centres de la civilització grega en el segon mil·lenni aC.

-poble guerrer amb muralles ciclòpies

La ciutat estava organitzada de forma monàrquica i el poble ras havia de tributar al rei.

ART MICÈNIC1600 aC. - 1200aC.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

La ciutat-fortalesa de Micenes ofereix el primer conjunt arquitectònic coherent.

Muralla fortificada.

Ciutats connectades per camins pavimentats.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Aspecte exterior del mur amb la porta dels Lleons. (1350-1300 aC)

Destaca l'entrada principal a la ciutat: Porta dels Lleons

triangle de descàrrega

llinda

lleons de 3 m. amb una columna al mig

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Dins del palau trobem el Mégaron ("Gran Saló") -solia estar a un costat del pati central i davant de l’altar. -constava de tres parts: 1. pòrtic obert amb dues columnes in antis 1. vestíbul Prodomos també anomenat pronaos 2. sala principal domos també anomenada cella o naos

ARQUITECTURA GREGA

AntecedentsLes tombes micèniques1500 aC. - 1300 aC.

Micenes també és famosa per les seves tombes reials. -circulars i com els tholoi -impressionants construccions cobertes amb una gran cúpula. -la més grand de totes guardava el tresor d’Atreu. -volta sense suport intern. -façana amb porta d’accés monumental, de forma rectangular i amb llinda. -podia tenir una sala annexa, lleugerament rectangular, com ossari.

ARQUITECTURA GREGA

Antecedents

Mascara d’Agamèmnon

segle XVI aC.

or

trobada en una de les tombes de la fossa de Micenes.

ARQUITECTURA GREGA

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART GREC

-HOME

-NATURA

-RAÓ

-HARMONIA

-BELLESA

L'home és la mesura de totes les coses Protàgores

Pilars sobre els que es fonamenta la gènesi creativa de l'art grec

ARQUITECTURA GREGA

URBANISME

-caràcter independent de les polis-topografia montanyosa del terreny-introducció de la democràcia a Atenes

Polis: -interior d'un recinte emmurallat (conflictes bèl.lics)

Part alta: acròpoli recinta emmurallat on hi havien els edificis de caràcter sagrat

Plaça central: àgora plaça pública on s'hi desenvolupaven les activitats més importants

ARQUITECTURA GREGA

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.

Cerca de l’harmonia visual: importancia de totes les façanes.

Construccions a mesura de l’ésser humà: rebuig de la monumentalitat.

Classificació dels edificis en ordres: segons la forma artistica de l’exterior.necesitat de fixar una relació entre cadascuna de les parts

primers ordres: dòric i jònic element que sustenta: columnaelement sustentat: llinda o arquitrau

Materials usats: Pedra, marbre i fusta per les vigues.

Tipologia: Temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.

Urbanisme: irregular, adaptació al terreny

CARACRERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA GREGA

Entaulament

Columna

Base

dòric jònic corinti

ARQUITECTURA GREGA

Classificació segons l'entaulament i la columna

ORDRES CLÀSSICS

ARQUITECTURA GREGA

ORDRE DÒRIC

ARQUITECTURA GREGA

Es desenvolupa al continent grec, a Creta i a la Magna Grècia al segle VII aC.

ORDRE DÒRIC

ARQUITECTURA GREGA

El seu origen és la columna micènica.

COLUMNA

Sense base. El fust, cònic, redueix el seu diàmetre no cap a la part baixa, com

s’esdevé en el fust micènic, sinó cap a la part alta, per tal de guanyar estabilitat.

El fust és acanalat. El capitell presenta una estructura purament geomètrica: un cos

motllurat que sosté un àbac quadrat de dimensions superiors a les de la columna.

ORDRE DÒRIC

ARQUITECTURA GREGA

ENTAULAMENT

L’arquitrau, quasi sempre llis, no rep directament el pes de la cornisa, ja que entre ells es troba el fris.

El fris permet el desenvolupament d’una decoració monumental, i és exclusiva de l’arquitectura grega.

La decoració es compon de superfícies rectangulars amb estries verticals que s’alternen amb plafons esculpits i pintats. Els primers s’anomenen tríglifs, i els segons, mètopes.

La cornisa presenta, a la seva cara interior, alternativament, elements reforçats, com petits contraforts volats decorats amb gotes.

ORDRE DÒRIC

ARQUITECTURA GREGA

ORDRE JÒNIC

ARQUITECTURA GREGA

Es desenvolupà a algunes illes de l’Àsia Menor.No es coneix ni la data ni el lloc de la seva invenció. (+/- VI aC)

ORDRE JÒNIC

ARQUITECTURA GREGA

El seu origen el relaciona amb formes protojòniques o eòliques.

La columna descansa sobre una base circular. - Altura: (+/-) 9 vegades el seu diàmetre (18 mòduls) El fust es presenta lleugerament més estret a la part

alta.

El capitell té una part inferior circular, generalment ornamentada amb elements geomètrics juxtaposats en forma d’ou.

A la part alta, una superfície rectangular es cargola en dos dels costats, seguint el sentit de l’arquitrau, amb potents volutes que giren sobre elles mateixes com tubs.

ORDRE JÒNIC

ARQUITECTURA GREGA

La base té dues motllures convexes (toro) i una còncava (escòcia) anomenada àtica.

ORDRE JÒNIC

ARQUITECTURA GREGA

ENTAULAMENT

L’estructura superior o entaulament és més senzilla que l’ordre dòric.

L’arquitrau està lleugerament escalonat.

El fris, situat al nivell superior, no té tríglifs i permet la presentació d’un fris decorat de forma contínua.

La cornisa, que sobresurt poc, ofereix en general una decoració més discreta, amb dentells.

ORDRE CORINTI

ARQUITECTURA GREGA

A partir del 450 aC, les tendències arquitectòniques es tornen més ornamentals.

Fulles d’acant, volutes sota dels angles i vuit caulicles o tiges.

Aspecte florit, ple i naturalista.

ARQUITECTURA GREGA

ORDRE CORINTI

ARQUITECTURA GREGA

ORDRE CORINTI

ORDRES CLÀSSICS

ARQUITECTURA GREGA

El luxe arquitectònic i decoratiu jònic determina que algun dels seus monuments prenguin proporcions gegantines, en canvi, l’ordre dòric sembla més directament integrat a la terra i al país en el qual es manifesta.

La plàstica de l’ordre dòric és més severa, austera i robusta. La plàstica de l’ordre jònic sembla més airosa i delicada. La plàstica de l’ordre corinti és més graciosa, elegant i esbelta.

ARQUITECTURA GREGA

QUÈ DEFINEIX L’ARQUITECTURA GREGA?

Policromia Arquitectura Arquitravada

Harmonia visual

ORIGEN DEL TEMPLE

Ubicació en funció d’un fet, un numen o qualsevol element susceptible de culte.

CARACTERÍSTIQUES PROPIES DEL LLOC

Presencia d’aigua: font, riu o manantial.Bona orientació respecta el sol: façana principal mirant a l’orient.Espai natural privilegiat.

ARQUITECTURA GREGA

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Temple de PERACHORA segle VIII aC.

EDAT FOSCA

Temple de HERAIÓ DE ARGOSsegle VII aC.

terracotaplanta rectangularpórtic amb 2 columnes

ARQUITECTURA GREGA

Primers temples

- recreacions d’antigues estructures de fusta.- espai intern allargat; cella, (on residia l’estàtua del déu al que estava consagrat)

- posteriorment, aquest espai serà compartimentat.

Pronaos o vestíbul

Naos o cel.la, el propi temple

1-Opistòdom; sala sense comunicació directa amb la cella o naos.

2-Àdyton; sala on no es pot entrar i de funció oracular. es realitzaven alguns rituals secrets.

ARQUITECTURA GREGA

- Resultat d’una evolució gradual que parteix de la tradició micènica. - Procés lent i molt lligat a l’evolució de les polis.- Relació entre el temple arcaic i el mègaron (edifici profà i civil)- Pren part de la planimetria de l’antic palau micènic en la que s’inclou l’estàtua del déu antropomòrfic.

mègaron. 1: Vestíbul 2: Sala principal 3: Columnes del pòrtic i de la sala principal

ARQUITECTURA GREGA

REFERÈNCIES

Frontó

Entaulament part superior d’una construcció cornisa fris arquitrau

Columna element de suport amb secció circular capitell fust base (?)

Basament Estilòbat Estereòbat

ARQUITECTURA GREGA

FAÇANA D'UN TEMPLE

Parts del temple.

a- frontó b- tríglifs c- mètopes d- acroteris e- cornisa f- fris g- columnes h- pòrtic o pronaos i- naos j- estereòbat k- estilòbat l- pòrtic lateral m- arquitrau

ARQUITECTURA GREGA

opistòdom nau o cel·la pronaos

columnes

coberta a dues aigües

plataformafrontó

ARQUITECTURA GREGA

Tholos o monòpter

-Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana

IN ANTISRectangular i un pòrtic amb dues columnes entre els murs

PRÒSTILRectangular i un pòrtic amb columnes al davant

AMFIPRÒSTILRectangular i un pòrtic amb columnes al davant i al darrera

DÍPTERAmb dues fileres de columnes al voltant

MONOPTERColumnes al voltant de tot el temple

ARQUITECTURA GREGA

CLASSIFICACIÓ SEGONS LA PLANTA

DÍSTILPòrtic amb dues columnes frontals entre les parets

TETRÀSTILPòrtic amb quatre columnes frontals

HEXÀSTILPòrtic amb sis columnes frontals

OCTÀSTILPòrtic amb vuit columnes frontals

ARQUITECTURA GREGA

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL PÒRTIC

Materials i mètodes de construcció

Gran varietat de materials (tova, fusta,……. terracota i pedra).

-Tova: paret feta amb massa de fang-Fusta: per les bigues-Pedra: calcària - - - conglomerats - - - - marbre (abundant i bona).-Terracota: per les cornises i teules.-Marbre: anirà substituint ala altres materials

canteres de Paros, Nasos i Tasos.

ARQUITECTURA GREGA

Realització d’un edifici

Car i de llarga durada.

Col·locació dels carreus. - pretallats a les canteres --> transportats en vagons.

Col·locació de cada pedra en el seu lloc. es donava molta atenció a les unions dels tambors de les columnes. -es tallava en cada tambor un forat i s’encaixava un llistó de fusta -es deixaven uns falcons per facilitar la seva manipulació En les peces més cuidades era quasi impossible veure les unions.

ARQUITECTURA GREGA

ARQUITECTURA GREGA

Els seus orígens procedeixen dels contactes amb Orient.Els precedents d’aquesta estatuària són les imatges de fusta anomenades xóanon (pl. xóana).

ESCULTURA GREGA

ESCULTURA

Realitzada essencialment en bronze i en marbre

Dues tipologies -relleu -escultura exempta

Figura humana

Des dels principis, l’home ha tingut la necessitat d’esculpir.

Primers materials simples (fusta o fang). Després altres més difícils de treballar.

Pobles de la prehistòria van fer escultures relacionades amb la religió i els mites.

ÀrtemisMarbre, 1’75 m

Mitjans segle VII aC.

És una de les primeres estàtues conegudes d’obra major.

Trobada al seu santuari de Delos

ESCULTURA GREGA

HISTÒRIA DE L'ESCULTURA

Antecedents en l’estatuaria egipcia

ESCULTURA GREGA

PERIODES DE L’ART GREC

Cultures prehel·lèniques. - Art Cretenc 2.500-1.400 aC. - Art Micènic 1.400-1.100 aC.

Edat FOSCA

Període Geomètric X - VIII aC.

Període de formació 620-540 aC. o orientalitzant

Període ARCAIC 540-470 aC.

Període. CLÀSSIC. 470-323 aC.

Període HEL·LENÍSTIC 323-30 aC.

ESCULTURA GREGA

s V aC. Miró estudia el moviment de les figures rhytmos

Fídies bellesa de rostre; draps molls Policlet Teòric; ideal grec; symmetria, contrapposto (7 caps)

s.IV aC. Escopes anticipi de l’hel·lenisme Praxíteles sinuositat, déus amb sentiments (8 caps) Lisíp retrat

ESCULTURA GREGA

ESCULTORS MÉS IMPORTANTS

Miró Fídies Policlet Escopes Praxíteles Lisíp

segle V aC. segle IV aC.

ESCULTURA GREGA

ESCULTURA GREGA

KOUROS / KORE

600 aC. 575-550 aC. 560 aC. 520 aC. 515 aC. 485 aC. 340 aC.

EVOLUCIÓ

KOUROS / KORE

650 aC. 630 aC. 600 aC. 550 aC. 510 aC. 490 aC. 320 aC.

vestides amb: peplo, himation o xitó