1

TEMA 1.- L’ISLAM I AL ANDALUS

TASCA .- LES BALEARS MUSULMANES Les Illes Balears varen ser un país de cultura i religió musulmanes durant més de tres-cents

anys, entre el 903, any en que foren conquerides pels musulmans fins la conquesta catalana de

Jaume I el 1229.

En aquest llarg període de temps varen conèixer diferents etapes: dependents de l’emirat de

Córdova, després del califat, de la taifa de Dènia i també independents.

El domini musulmà va comportar l'inici d'un procés d'islamització de la societat mallorquina.

L'arribada d'immigrants andalusins, àrabs i berbers, va influir en el canvi cultural.

1.- LES ILLES BALEARS ABANS DE LA CONQUESTA MUSULMANA

Durant un llarg

període de l’edat

mitjana, entre els

segles VI i X, les

Illes Balears varen

ser independents

dels grans estats

que es repartien el

Mediterrani:

Bizanci, l’Islam i

l’imperi carolingi.

Tot i que no es

coneix bé aquesta

etapa de la nostra

història, sembla

que eren un

territori poc poblat, majoritàriament rural, formant petites comunitats.

Gràcies a l’arqueologia, sabem de l’existència d’algunes fortificacions, com s’Atalaia o el castell

d’Alaró, i d’esglésies paleocristianes com Son Peretó de Manacor o ets Antigons de Santa

Maria.

2.- LA CONQUESTA MUSULMANA DE LES ILLES BALEARS

Feia més de dos-cents anys que els musulmans dominaven la península Ibèrica, quan Isam al-

Hawlani, un noble musulmà d’Al-Àndalus que anava en peregrinació cap a la Meca, es va

haver de refugiar a Mallorca degut a una tempesta. De tornada a Córdova, va interessar l’emir

per la seva conquesta i a l’any 902, al davant d’una flota, va conquerir les Illes Balears

La conquesta de les Illes Balears no va ser massa cruenta. La majoria de pobladors optaren per

convertir-se a l’islamisme i sotmetre’s als invasors. Sols alguns cristians resistiren al castell

d’Alaró fins que, vençuts per la fam es varen haver de retre.

Banys àrabs de Can Serra (Palma)

2

Els musulmans nomenaren les illes per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira i s’integraren

a l’emirat de Córdova i després al califat. Posteriorment, en desfer-se el califat, les Illes Balears

es varen integrar a la taifa de Dènia

Isam al-Hawlani va ser el primer valí o governador de les Illes Balears. Va establir la capital a

Medina Mayurqa, començà la murada i aixecà les primeres mesquites i banys públics.

3.- L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI

Els musulmans dividiren l’illa de Mallorca en tretze districtes administratius o ajza:

-Ahwaz al-madina -Qanarusa -Musu-bunyula -Sulyar -Al-yibal -Bulansa -al-Buhayra

-Yartan -Manaqur

-Yiynaw-Bitra

-Montuy

-Inkan

-Muruh

4.- MEDINA MAYURQA

Els musulmans establiren la capital a l’antiga ciutat de Palma, que ells nomenaren Medina Mayurqa. La ciutat estava envoltada d'un recinte emmurallat, i va arribar a tenir més de 20.000 habitants, éssent una de les ciutats importants del Mediterrani. La seva activitat principal era el comerç.

Al centre de la ciutat, sobre un turó, s'ha aixecava el palau del governador o almudaina. Una sèrie de portes donaven entrada a la ciutat. Per l'interior la creuava el torrent de sa Riera, que desembocava al mar.

La mesquita principal ocupava el solar que ara ocupa la Seu. Sembla que dins el nucli urbà hi

havia espais destinats a horts, per alimentar la població urbana.

5.- ALQUERIES I RAFALS

El territori estava molt poc poblat, i gairebé no hi havia pobles. La major part de les illes estaven cobertes de boscs, on abundava la caça i els recursos naturals. Hi havia algunes zones insalobres, com l’Albufera riques en pesca. Sols a les zones més aptes per l’agricultura s’establiren petites comunitats agrícoles.

Les alqueries eren llogarets on vivia una família extensa que portava el mateix llinatge (el prefix “beni”), i es dedicaven majoritàriament a l’agricultura de regadiu.

Els rafals probablement eren explotacions ramaderes.

6.- TESTIMONIS DELS MUSULMANS A LES ILLES BALEARS

Del temps musulmans a les Balears hi ha diferents testimonis:

-arqueològics: sobretot restes ceràmiques i indicis d’habitatges rurals, restes d’aljubs,

molins i síquies, etc.

-arquitectònics: si bé són pocs els edificis musulmans que ens han arribat ja que

normalment no feien grans construccions. Destaquen els banys àrabs de Can Serra, a Palma.

-topònims: Un topònim és un nom de lloc. La geografia de les Illes Balears és plena de

topònims d’arrel àrab. Així podem saber de les antigues alqueries com Binissalem, Biniali,

Biniamar (= fills de Salem, d’Alí o d’Amar, respectivament), ses Alqueries de Santa Eugènia

3

(alqueria= casa), Biniariax, de Sóller, Alcúdia (= el Pujol), Marratxí (=de Marraquesh, ciutat de

Marroc) Algaida (= el Bosc), Balansat a Eivissa o Alaior a Menorca. Normalment els topònims

començats en bini- o al- són d’origen àrab.

Alguns noms àrabs varen desaparèixer amb la conquesta catalana, com Benibahari (=

Santa Eugènia actual), Mahuya (= Santa Maria del Camí), Huyalfas (= sa Pobla)

TEXT. LES ILLES BALEARS SEGONS AL-ZUHRI

Al-Zuhri (1130-1161 aprox.) era un geògraf andalusí que va visitar i descriure les Illes Balears.

Els fets que relata sobre la conquesta és el que va sentir contar d’altre gent, ja que ell va viure

en un període molt posterior.

Tot just a l’est d’aquesta

illa es troba la de

Mallorca. Al seu bell mig

hi ha una fortalesa

d’una altura

considerable, sense

igual en el món habitat,

coneguda pel nom de

Hisn Alarun. Els

mallorquins conten que

quan la conquesta de

l’illa, els “rum”

(cristians) es

mantingueren durant

vuit anys i cinc mesos en

aquesta fortalesa, sense que ningú pogués fer res contra ells, fins que esgotaren els seus

queviures. Aquesta fortalesa fou edificada al cim d’una muntanya on hi ha una font abundosa.

Aquesta illa està ben nodrida de productes de la terra i fruites, però els seus habitants no

coneixen el fruit de l’olivera, a excepció dels importats; tenen poques figues. Conreen el cotó i el

lli, però no coneixen la seda i el seu fruit, si no és per les importacions que fan d’al-Andalus i de

Síria. La major part del seu bestiar és constituïda per ovelles, però en canvi les cabres són poc

nombroses. Tenen molts de bous i vaques, cavalls i muls. En aquesta illa no hi ha llops i les

ovelles poden pasturar ben a lloure sense pastor. A vegades es troben guineus, llebres, conills,

però no cérvols.

Aquestes tres illes (Eivissa, Mallorca i Menorca), han de considerar-se part d’al-Andalus, atès

que la natura i el caràcter dels seus habitants són semblants. (Muhammad ibn Abi Bakr al Zuhri

+ca 1161)

ACTIVITATS

A.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1.- Resumeix el text: exposa la idea principal de cada paràgraf.

2.- Com eren les Illes Balears abans de la conquesta musulmana. Quin coneixement en tenim?

Castell d’Alaró

4

3.- Qui era Al-Hawlani? Quin va ser el seu paper en la conquesta i islamització de les Illes

Balears?

3.- Descriu com va ser la conquesta musulmana de les Illes Balears

4.- Com era el poblament rural de les Illes Balears durant la dominació musulmana?

5.- Quin nom donaren els musulmans a la capital de les Illes Balears? Com denominaven els

romans aquesta ciutat, que ells havien fundat? On estava situada la mesquita principal?

B.- TREBALL AMB MAPES

6.- Sobre el mapa de Mallorca, escriu l’equivalent català dels noms musulmans dels districtes

quan hi hagi correspondència.

Tal i com hem explicat al text, els topònims d’origen musulmà abunden a les Illes Balears. Situa

al mapa següent aquests noms de lloc d’origen àrab: Alcúdia, Algaida, Banyalbufar, Biniali,

Biniamar, Binissalem, Deià, Fornalutx, Mancor, Marratxí, s’Arracó, Valldemossa