TECNO 1r ESO llibre.alumne.pdf

El llibre Tecnologies per a 1r d’ESO és una obra col·lectivaconcebuda, dissenyada i creada al departament d’EdicionsEducatives Grup Promotor / Santillana, dirigitper Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut:

M. Armada SimancasR. Blanco GilM. Blé BerrioE. Cabezas GómezJ. G. López de GuereñuA. Lozano MateosM. KrassimirovJ. López WernerM. I. Ortiz GandíaA. Peña PérezJ. Pérez MalagónI. Rouces GonzálezC. Vallejo Martín-AlboO. Villanueva García

ASSESSORS TÈCNICS I CIENTÍFICS

E. Ferrer BatlleJ. G. López de GuereñuM. I. Ortiz GandíaA. Peña Pérez

EDICIÓ

D. Sánchez Gómez

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

R. Pichardo Gómez

Tecnologies 1 ESO

Grup PromotorSantillana

877446 _ 0001-0005.qxd 12/4/07 12:08 Página 1

Índex

1. El procés tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61. Per a què serveix la tecnologia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82. El procés tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123. Una aplicació de la tecnologia: la construcció de ponts . . . . . . . 144. Les línies del temps de la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

6

Tots són objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut.

Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles.

A les pàgines següents trobaràs molts exemples tecnològics. Abans, però, fes una llista dels cincinvents que et semblen més útils. Després comenta la llista a classe. En quants coincidiu? Quinés l’invent més votat?

Per començar, observa i respon

ACTIVITAT: mecanismes quotidians

7

El procéstecnològic1 1

La roda és un delsinvents més útils

i antics. Ja se’n tenennotícies aproximadament

des de l’any 3000 aC.Quasi mil anys desprésapareix la roda de radis.

On és l’avantatge

de la roda amb radis

davant la roda

massissa?

Descriu un món

sense rodes. Creus

que és possible?

En aquesta unitat…

• Coneixeràs els usos

de la tecnologia.

• Valoraràs les diferents

àrees amb què està

relacionada.

• Comprendràs el procés

tecnològic i les seves fases.

PLA DE TREBALL

A B

C D

2. Dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201. Instruments de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222. Sistemes de representació. Vistes ortogonals:

sistema dièdric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283. Sistemes de representació. Vistes en perspectiva . . . . . . . . . . . . 324. Normalització i metrologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345. Acotament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366. Escala de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 387. Esbós, croquis i plànol tècnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40PROJECTE DE LA UNITAT: ombres xineses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

2120

Dibuix

3. Amb les vistes següents, series capaç dedibuixar l’objecte?

1. Què representa la figura?

– Un ou ferrat.

– Una roda de front.

– Un barret mexicà.

–Totes les respostes són correctes.

2. Troba el camí per arribar fins a la boleta des del

punt 0. Com el desxifraries?4. Què representa aquest dibuix de Leonardo

da Vinci?

2En aquesta unitat…

• Faràs servir correctament

les principals eines de

dibuix tècnic.

• Utilitzaràs instruments de

mesura lineals i angulars.

• Mesuraràs i acotaràs

un objecte correctament.

• Representaràs objectes

senzills i les seves vistes:

perfil, alçat i planta.

• Treballaràs amb diverses

escales.

• Coneixeràs les normes

d’actuació.

PLA DE TREBALL

Una imatge val més que mil paraules...En aquesta unitat has d’afrontar la interessant possibilitat que t’ofereix l’expressió gràfica: l’ab-soluta objectivitat que cal per descriure perfectament una peça tecnològica, de manera quetots la puguem comprendre o reproduir.


0

ACTIVITAT: com representar un dibuix1

Maurits CorneliusEscher va néixer a

Leeuwarden (Holanda)l’any 1898. És moltconegut pels seus

dibuixos de perspectivaimpossible. Aquest és

un dibuix mosaic.

Quina figura es

repeteix?

Observa la unió entre els caps: Quina figura

geomètrica es forma?

535352

1. Objectes impossibles. És possible un pneumàtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plàstic?I un ordinador de porcellana o una bombeta de fusta? I un martell de vidre? Sembla obvi que aquestsobjectes no es fabriquen amb aquests materials. Per què?

2. Des de la mateixa alçada, deixem caure una plomada sobre diversos materials.

En colpejar cada material, observem que:

Indica’ns quina propietat estem assajant quan fem aquesta experiència.


• Coneixeràs les propietatsdels materials.

• Estudiaràs les propietats i aplicacions de la fusta i els seus derivats.

• Aprendràs a aplicar els procediments del treball amb fusta.

• Valoraràs l’impacteambiental produït per l’obtenció, la transformació i l’ús de la fusta i els seusderivats.

PLA DE TREBALL

L’edat de pedra, l’edat del bronze, l’edat del ferro, l’edat del silici… En la història de la tecnologia, la disponibilitat dels diversos materials ha determinat l’avenç tecnològic.

Per començar, observa i responMaterials i fusta

El vidre es trenca. La fusta resisteix l’impacte. L’acer també aguanta el cop. El plàstic es deforma.

ACTIVITAT: com utilitzar els materials13L’any 2003 es va batre

el rècord del món de salt amb perxa, que

va quedar en 6,14 m. La perxa era de fibra

de vidre. Al llarg de la història, les perxes

s’han fet de freixe,bambú, alumini…

Quinescaracterístiques

aporta la fibra de vidre a la fabricació

de les perxes?

A B C D

A B C D

8180


• Estudiaràs diferents tipusd’estructures.

• Aprendràs els esforços de tota mena a què està sotmesa una estructura.

• Identificaràs els elementsque suporten els esforçosd’una estructura.

• Podràs aplicar a estructuresreals tot el que has après.

PLA DE TREBALL

Al nostre voltant podem veure nombrosos exemples d’estructures. Unes són naturals, com les dels animals o les plantes; altres, en canvi, les han construïdes les persones. Algunes tenenformes complicades i sorprenents, però... per què tenen aquesta forma? Què fa que una es-tructura no s’ensorri? Per què el pont no cau quan hi passem per sobre? Per què les gruespoden aixecar grans pesos sense doblegar-se? En aquesta unitat aprendrem tot això i algunescoses més.


81

1. Identifica els elements que suporten el pes en les estructures de les fotografies.

2. Quina de les estructures següentset sembla més estable?

3. Quina estructura et sembla més resistent?

4 Estructures

ACTIVITAT: com distingir estructures resistents1

Una de les branques més apassionants de

l’enginyeria és el càlculd’estructures. Calcular

la resistència màximad’una estructura

utilitzant la quantitat méspetita possible de

material és tot un repte.

Els ponts d’estructuratriangulada en són

un bon exemple.

Observa la figura:Quina mena

d’estructura subjecta

el pont?

A

E

F

B C

D

2

3. Materials i fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 521. Classificació dels materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 542. La fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 563. Propietats de la fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 584. Classificació de les fustes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 605. Derivats de la fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 626. Treball en fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 647. Les regles d’or al taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 718. L’impacte ambiental i les seves solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

4. Estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801. Què és una estructura? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 822. Tipus d’esforços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843. Elements d’una estructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864. Estructures resistents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 875. Estructures estables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 896. Perfils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 907. Tipus d’estructures artificials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92PROJECTE DE LA UNITAT: el pont d’un sol pilar . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

877446 _ 0001-0005.qxd 3/4/07 17:43 Página 2

7. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1501. L’ofimàtica i l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1522. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153PROJECTE DE LA UNITAT: crear una plantilla de documents . . . . . . . . 168

151150

En aquesta unitat...

• Coneixeràs les einesinformàtiques que es fan servir actualment en una oficina.

• Escriuràs i editaràs textosutilitzant un processador de textos.

• Estudiaràs les einesbàsiques que formen un processador de textos.

• Imprimiràs còpies d’un document utilitzant un processador de textos.

PLA DE TREBALL

Fins a tal punt ens hem acostumat a fer servir el conjunt ordinador + impressora, que ja novalorem els avantatges que ens aporta, sobretot en comparació de les màquines d’escriureantigues. Ara, quan imprimim un o diversos fulls i veiem que hem comès alguna errada or-togràfica o d’altra mena, podem corregir el document a l’ordinador i tornar a imprimir-lo.De la mateixa manera, podem utilitzar lletres de diferents tipus, mides, colors…

Per començar, observa i respon7 El processador de textos

104

El llenguatge informàtic

Què és la informàtica?

Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l’ordinador.Podem dir que un ordinador és una màquina capaç de processar in-formació; és a dir, de rebre-la, fer-hi càlculs i presentar els resultats(tot a una gran velocitat).

Parts d’un ordinador

En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o maquinari i elsoftware o programari.• La paraula hardware s’utilitza per definir el que es ven en una

ferreteria, i es podria traduir literalment com trastos, andròmineso una cosa similar (hard vol dir dur.) El hardware o maquinari elformen totes les parts físiques i electròniques de l’ordinador, comper exemple les unitats de disc, el monitor o els cables.

• Per contraposició, software fa referència a les parts delicades, «sen-sibles» de la màquina (soft significa tou, suau.) El software o progra-mari el formen el sistema operatiu i els programes (conjunt d’ins-truccions); per exemple, els processadors de textos o els jocs.

Tipus d’ordinadors

L’ús de l’ordinador s’ha estès tant que n’han aparegut de diferents ti-pus. Uns es poden transportar fàcilment i d’altres no.

La informàtica és la branca de la tecnologia que estudia el tractamentautomàtic de la informació mitjançant ordinadors.

1

Hardware o maquinari.

Softwareo programari.

Ordinador portàtil.

La baixada dels preus

i el reduït espai que ocupen

ha permès que s’introdueixi

a les cases.

Ordinador de sala d’estar

(Media Center). Amb capacitat

per mostrar canals de televisió,

veure i enregistrar DVD, ensenyar

fotografies, reproduir música…

Ordinador de taula.

El que més s’utilitza a

les oficines. Tot i ser

voluminós i pesant,

és el més barat i versàtil.

Ordinador de butxaca

(PDA). Té un ús limitat,

però és molt útil en

àmbits empresarials.

A l’edat mitjana, molts monjos es

dedicaven a copiar a màllibres sencers. Anysdesprés, la impremta

va representar una revolució cultural

sense precedents.

Quines eines

fan servir ara

els escriptors?

Quins avantatges

ens aporten

aquestes eines?

ACTIVITAT: eines per escriure

Observa les imatges i digues quins avantatges aportal’equip més modern respecte a l’antic. Penses que la màquina d’escriure mecànica n’aporta algun?

1

A

ACTIVITAT: evolució dels documents

Observa i assenyala quin documentha estat escrit amb la màquinad’escriure i quin mitjançant un processador de textos. Diguesquines pistes t’han ajudat a trobar la resposta.

2A B

B

�

6. El programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1261. El software o programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1282. Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1343. Linux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1394. Instal·lació d’aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1415. Manteniment de l’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142PROJECTE DE LA UNITAT: instal·lar una aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . 146


• Identificaràs elsprincipals elements que apareixen a la pantalla de l’ordinador quanl’obrim.

• Resoldràs fàcilment les operacions mésbàsiques amb l’ordinador i amb els fitxers informàtics.

• Coneixeràs algunescaracterístiques dels dos sistemes operatius més utilitzats:Windows i Linux.

PLA DE TREBALL

127126

Perquè un ordinador funcioni necessita programes; és a dir, el software. Ara, utilitzar un ordenadorés ben senzill, ja que podem seleccionar les icones, els menús, etc., en una pantalla plena d’elementsgràfics. I disposem de suports de gran capacitat per emmagatzemar textos, fotos, vídeos…

Per començar. Observa i respon

127

6 El programari

ACTIVITAT: l’aspecte gràfic de la pantalla

Ordena els suports següents segons la seva capacitat.

Indica quin és el suport més adequat peremmagatzemar:

• El text d’aquesta pàgina.

• Dues cançons en format mp3.

• Una pel·lícula.

• 20 àlbums musicals en format mp3.

• 100 fotografies digitals fetes amb una càmera de 5 megapíxels.

Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux?

ACTIVITAT: quin suport escollim?2El sistema operatiu

Linux és gratuït. Forma part del que

es coneix com aprogramari lliure.

L’origen de Linux l’hem de situar en el

projecte de fi de carrerade l’estudiant finès

Linus Torvalds.

Què et sembla

el programari lliure?

1

A

A B C

B

D

E

C

5. L’ordinador i els perifèrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1021. El llenguatge informàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1042. La història de l’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1053. El hardware o maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1064. CPU i perifèrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1095. Instal·lació de perifèrics: els controladors o drivers . . . . . . . . . . 1106. Tipus de perifèrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111PROJECTE DE LA UNITAT: instal·lar una càmera digital . . . . . . . . . . . 122

103102


• Veuràs i estudiaràs

les diferents parts que formen

un ordinador personal.

• Identificaràs i connectaràs

diferents perifèrics

d’un ordinador.

• Aprendràs com s’instal·len

els perifèrics utilitzant

controladors (drivers)específics.

• I estaràs al corrent de com

funcionen alguns perifèrics

importants: la impressora,

l’escàner o les càmeres

digitals.

PLA DE TREBALL

Els ordinadors actuals són capaços de fer milions d’operacions matemàtiques en un segon. Cada vegada se’n construeixen de més petits, i ja hi ha ordinadors de butxaca que ens cabenal palmell de la mà.

Per començar, observa i responL’ordinadori els perifèrics

Les imatges inferiors corresponen a dues pel·lícules.

5ACTIVITAT: els ordinadors al cinema1

ACTIVITAT: tipus d’ordinadors

A

BEls cotxes amb què

circulem, els caixers

automàtics, els

semàfors... Tots estan

controlats per

un sistema informàtic

que en regula

les operacions.

Com creus quecanviaria la teva vida

si no existissin elsordinadors?

a) Quina s’ha fet amb l’ajuda d’ordinadors?

En què ho notes?

b) Quins avantatges aporten

els ordinadors?

C

Escull l’ordinador adient per a cada tasca.

• Emmagatzemar les dades d’una enquesta feta als usuaris del tren que esperen a l’andana.

• Visitar empreses per presentar el vídeo d’un nou automòbil.

• Dissenyar dibuixos per a una pel·lícula d’animació.

2

PROJECTES FINALS

1. PROJECTE: la mà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1742. PROJECTE: l’estel col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1763. PROJECTE: estoigs per als discos compactes . . . . . . . . . . . . . . . . 180

5

La mà.

Grapa els dits a la mà.

Enganxa la mà a l’avantbraç

amb la pistola de cola

termofusible i encola

els trossets de fusta

a l’avantbraç.

4

Muntatge dels tendons.

Per introduir els tendons, subjecta els cordons

a la grapa de la punta del dit i passa’ls pels forats

de les altres grapes. Posa més grapes al canell

i a l’avantbraç, amb el foradet adient perquè

hi passin els cordons. Lliga una boleta

o una anella al final de cada cordó.

6Final.

Col·loca la tapa, introdueix els dits a les anelles

i ja pots moure aquesta fantàstica mà.

175

Ep! no et

cremis!

1La mà humana és un prodigi del disseny: ossos, músculs, nervis i tendonss’harmonitzen perfectament. Imitar-la és molt difícil. Aquí te n’ensenyem una de molt simple, però que pot doblegar els dits. Endavant!

2

3 El dit.

Per treballar un dit, grapa una tira

de plàstic sobre tres trossets de fusta (ja tens

les falanges). Perquè el dit es pugui flexionar,

cal deixar un espai entre els trossets de fusta.

Ara, gira’l i posa una grapa a la segona

i a la tercera falange, però intercalant un tornavís

entre la grapadora i la fusta. Així tindràs

un espai per on després passaran

els cordons.

Amb el retolador permanent

o amb un punxó, marca

les tires de plàstic i retalla-les

amb les tisores.

Dibuixa sobre el contraplacat les peces del

palmell, del dors (2 peces) i dels avantbraços

(2 peces). Talla-les amb la serra de vogir

i poleix-ne les vores. Talla 20 peces (de 15 mm de

llargada, més o menys) del llistó de fusta i poleix-les.

Un consell

Per aconseguir-ho,

posem el tornavís

entre la fusta

i la grapadora.

El que necessites

• Llistó quadrat de 10 � 10 mm.

• Envàs de plàstic buit (flexible, però consistent).

• Llistó quadrat de 10 � 10 mm (1 � 1 cm).

• Contraplacat de 3 mm.

• Cordons de colors.

• Grapadora.

• 5 anelles.

• Retolador permanent.

• Serra de vogir.

• Paper de vidre.

• Pistola de cola termofusible.

1

Les peces.

Fes un esbós semblant al de sota

amb les mides aproximades

de la teva mà.

174

PROJECTE FINAL: la mà

Ep!

vés amb

compte!

3

877446 _ 0001-0005.qxd 3/4/07 17:43 Página 3

4

A la fotografia pots veure blocs del mateix volum fets amb fustes diferents: faig, roure, pi i balsa. Quin s’enfonsarà menys?

densitat =

La unitat de massa que reconeix el Sistema Inter-nacional és el kg/m3, però és més pràctic el g/cm3.

5958

Propietats de la fusta

La fusta no té unes propietats fixes. Fins i tot, els trossos d’un mateix ar-bre són diferents. Tot i amb això, estudiarem algunes propietats generalsde la fusta; és a dir, les que influeixen en les seves aplicacions.

Densitat

La densitat és la relació entre la massa i el volum dels cossos.

En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l’aigua, i ésper aquest motiu que suren.

3

Fusta

Faig

Roure

Pi

Balsa

Densitat (kg/m3)

680

820

230

120

Duresa

La duresa és l’oposició que presenta un material a ser ratllat o penetratper un altre que és més dur.

La duresa d’una fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat d’aigua que conté.

Conductivitat tèrmica i elèctrica

Com que la fusta és mala conducto-ra de la calor i del corrent elèctric, és un material idoni per a l’aïllamenttèrmic.

Els terres de fusta, com la tarima flo-tant o el parquet, són més càlids a l’hivern que els terres de materialsceràmics.

Faig Roure Pi

Quan es deixa caure la plomada sobre les diferents fustes apareixen marques de mides diferents.Quina fusta és la més dura?

Balsa

Com en el cas de la tracció, normalment les fustes suporten bé els esforçosde compressió, sempre que segueixin la direcció paral·lela a les fibres.

Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió.

La fusta més resistent a la flexió és la que suporta més pes sense trencar-se.

Durabilitat

Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i els fongs, id’altres que no ho són tant. Entre les més duradores hi ha la noguera,la teca i la caoba, i entre les que ho són menys hi ha el pi i l’eucaliptus.

Bambú

Faig

Pi

Quan s’escull una fusta per a una aplicació determinada, la propietat mésimportant que cal considerar és la seva capacitat per resistir esforços.

Lluentor i color

Algunes fustes, com ara el castanyeri l’acàcia, presenten, un cop polides,una superfície brillant que les fa moltapreciades. N’hi ha d’altres que te-nen una coloració especial que lesfa diferents de la resta. És el cas deles fustes tropicals: caoba, banús,pal de rosa…

La fusta aguanta molt bé els esforços de traccióque segueixen la direcció paral·lela a les fibres.

En canvi, la resistència a la tracció ensentit perpendicular a les fibres és molt dèbil.

Noguera

ASSAIG: densitat de diferents fustes

ASSAIG: grau de duresa de diferents tipus de fusta

massa

volum

ASSAIG: resistència a la flexió de fustes de diferents tipus

Resistència a esforços

La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què esfa l’esforç.

ASSAIG: resistència a esforços de la fusta

91

En els projectes utilitzarem materials que ens siguin fàcils de manipular.

Analitzant el comportament d’aquests materials podrem comparar-los

per saber quin respon millor en una estructura.

Podem fer perfils de paper, cartolina o cartró de diferents formes.

També podem fer servir un altre tipus de perfils, com espaguetis

o tallarines, canyes de plàstic, palets de broqueta o fil d’aram.

A continuació veurem alguns procediments i treballarem amb ells.

1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS

G Perfils de paper.

Enrotlla un full de paper per un vèrtex. Per protegir el medi ambient, recicla i fes servir paper usat. Quan acabis d’enrotllar-lo posa-li una mica de cola.

G Com unir perfils de paper?

Enrotllant una tira de paper al punt d’unió dels dos perfils. Utilitza cola per fixar la tira.

G Com unir en angles els perfils

de paper?

Enrotllant una tira de paper se subjecten els dos perfils formant l’angle que necessites. Vés amb compte que no s’arrugui el paper. Finalment, fixa-ho amb cola.

G Perfils

de cartolina

o cartró.

Et serà més fàcil si al principi doblegues una mica la cartolina.

Amb moltes canyes deplàstic unides amb paperadhesiu es poden construircolumnes quesuporten el pes d’unapersona.

PROCEDIMENT

SEGURETAT

Recorda que quan fas servir

una eina de tall has de vigilar amb

la posició dels dits.

90

1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxa’ls

amb cinta adhesiva.

3. Després, vés col·locant

més capses fins que

s’esfondrin. Quin és el perfil

més resistent?

2. Col·loca-hi una capsa de CD a sobre.

Els perfils ens permeten fer les estructures resistents, lleugeres i, alhora, econòmiques.

• Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.

• Tancats, amb forma de �, �, �.

La L és el perfilmenys resistent.

ACTIVITATS

9. � Per què es fan servir perfils en lloc d’elements massissos?

10. �� Quina diferència hi ha entre bigues i columnes?

11. �� Dibuixa una estructura que tingui, com a mínim, quatre unitats d’algunsd’aquests elements: bigues, pilars, arcs i tirants.

Perfils

Un altre recurs molt utilitzat per construir estructures són els perfils,que són barres de diferents seccions.

Molts dels elements estructurals que hem estudiat (sobretot les biguesi els pilars) estan fabricats amb perfils. Si haguéssim de fer bigues i co-lumnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podríem fa-bricar grans estructures.

6

ASSAIG: construcció de perfils

Esquema de la unitat

Assajos. Els assajos són una innovadora manera

d’aprendre a partir d’experiències senzilles que

es resolen a la il·lustració.

Destacats. Els continguts

fonamentals apareixen destacats sobre un fons

de color.

Seguretat. Alguns consells per treballar al taller de manera segura.

Activitats per practicar i reforçar l’aprenentatge dels continguts.

Procediments.Fitxes amb activitats

pràctiques. Moltes d’aquestes estan

relacionades amb les noves tecnologies.

6

Tots són objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut.

Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles.




7

El procéstecnològic1 1




On és l’avantatge

de la roda amb radis

davant la roda

massissa?

Descriu un món

sense rodes. Creus

que és possible?


• Coneixeràs els usos

de la tecnologia.

• Valoraràs les diferents

àrees amb què està

relacionada.

• Comprendràs el procés

tecnològic i les seves fases.

PLA DE TREBALL

A B

C D

Número i títol de la unitat.

Pla de treball. Descriu eltreball que es desenvolupa

a la unitat i destaca els punts en què cal

centrar l’aprenentatge.

Per començar, observa i respon. En aquesta secció es plantegen qüestions senzilles i curioses que serviran com a punt de partida per entendre el que s’estudiarà a la unitat.

Peu de foto. Explicació de la fotografia amb

preguntes relacionades ambalgun aspecte d’aquesta.

Il·lustracions. Imatges pràctiques, amb instruccions que et permeten conèixer els procediments relacionats amb la unitat.

Doble pàgina que introdueix a la unitat

Pàgines de desenvolupament dels continguts

Continguts per saber-ne més

Text d’introducció. Un text que ens ajudarà adescobrir els continguts quees desenvolupen a la unitat.

877446 _ 0001-0005.qxd 12/4/07 12:08 Página 4

5

Projecte. S’hi poden aplicar de forma pràctica els continguts

treballats a la unitat. El procés es presenta detallat i amb moltes

il·lustracions.

TEXT C

Espirals naturals...Les persones han après a dibuixar a partir dels modelsque han trobat a la natura.

Una forma capriciosa, però que també es troba ambcerta freqüència a la natura, és l’espiral. Moltes clos-ques d’animals tenen aquesta forma, i també es corbenen espiral les banyes d’alguns ruminants.

Les espirals també s’observen als huracans o quan l’ai-gua desguassa.

... i artificialsTot i que és una forma complexa, el disseny basat en espirals també ha estat molt important en alguns casos. Elsdiscos de vinil, per exemple, tenen un solc que segueix una espiral des del centre fins a la vora del disc.

Les espirals també s’han fet servir en l’àmbit de l’arquitectura com un recurs en espais limitats. Així, una escalaen espiral facilita l’accés d’una planta a l’altra; o la rampa d’un aparcament, que permet als vehicles descendir iascendir sense recórrer un pendent excessiu.

Fòssil d’ammonits

TEXT A

Art geomètricNo solament a les aules o departaments dedibuix tenen importància els traçats geomè-trics i el dibuix tècnic. Hi ha altres àmbits enels quals tots en podem gaudir: la pintura,l’arquitectura o l’escultura en són només al-guns exemples.

A l’Alhambra de Granada, per exemple, elsmotius geomètrics es repeteixen una i altra ve-gada sobre parets i sostres, que produeixen unefecte meravellós en l’observador.

La repetició de polígons i l’aplicació del colorresolen el problema de la decoració en aquestedifici, ja que segons la tradició musulmanano s’hi poden representar persones o animals.

Escher es va inspirar en diversos motius geo-mètrics de l’Alhambra per fer alguns dels seusgravats.

TEXT B

Móns impossibles

L’obra d’Escher és espectacular i original. És plena de for-mes geomètriques que es converteixen les unes en les al-tres, en una harmonia que cap altre autor no ha aconseguit.

En altres casos, Escher va dibuixar objectes o perspectivesimpossibles, utilitzant amb absoluta precisió els seus co-neixements de dibuix. Un exemple d’això és el gravat desobre.

Cascada. M. C. Escher, Kesgre Art Museum,

Universitat de Michigan (EUA).

Aquesta litografia utilitza la perspectiva

isomètrica per aconseguir un efecte

sorprenent. L’aigua sembla estar en moviment

continu sense necessitat d’un pendent

que l’ajudi.

Tessel.lat a l’Alhambra

(Granada).

«Si no ho puc

dibuixar,

és que

no ho entenc»

ALBERT EINSTEIN, físic.

51

• L’ALHAMBRA DE GRANADA

http://www.alhambradegranada.org

És el web oficial de l’Alhambra, amb informació sobre

la història del palau, com visitar-lo, galeria d’imatges, etc.

També inclou informació sobre la ciutat de Granada.

• ESCHER I LES TESSEL·LES

http://www.mcescher.com

Aquesta pàgina en anglès i neerlandès és força interessant.

Inclou imatges de les obres de Maurits C. Escher. Un goig

per a la vista.

http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates12/

dematesna0001/opciones/Teselaciones.htm

Aquí trobaràs idees interessants relacionades amb els

tessel·lats.

WWW ACTIVITATS

A 1. Per què a la decoració de l’Alhambra

només s’utilitzen motius geomètrics

i color?

2. Què significa tessel·lat?

B 3. Intenta reproduir el gravat de la cascada d’Escher,

però amb la perspectiva real. Compara’ls.

C 4. Espiral i hèlix són el mateix? Comenta quina

diferència hi ha i, si ho fas oralment, no utilitzis

les mans per explicar-ho.

5. Observa el teu voltant i troba alguns

exemples d’espirals.

6. Com és l’espiral d’un disc de vinil? Què passa

si el disc es ratlla?

RACÓ

DELA

LECT

URA

50

Racó de la lectura.Fragments de textos

relacionats amb la tecnologia. Aquesta

pàgina inclou també un repertori de qüestions

que permeten desenvolupar la comprensió lectora.

Vocabulari de la unitat

• Acoblar: unir dues peces de fusta fent encaixar l’una enl’altra.

• Aliatge: material metàl·lic elaborat per fusió de dos o mésmetalls purs (o d’un metall i un material no metàl·lic).

• Arc: carcassa o estructura metàl·lica que subjecta i man-té en tensió la serra de tall d’una serra de vogir.

• Cantell: part lateral d’un tauler. Quan el cantell va vist(per exemple, el frontal d’un prestatge), es recobreix ambuna cinta molt fina (tapacantells) del mateix to que eltauler.

• Cola: pasta adhesiva molt utilitzada per unir peces defusta.

• Contraplacat: tauler format per làmines fines de fustaque s’encolen de manera que les fibres quedin entre-creuades.

• Corc: insecte petit de color fosc; les seves larves s’ali-menten de la fusta rosegant-la i foradant-la.

• Darrere: part posterior del moble, calaix, etc. Normal-ment s’elabora amb fullola o, també, amb tàblex.

• Desbastar: eliminar les parts més bastes d’una peça de fusta (les restes d’estelles que queden després del tall).

• Fibra: cadascun dels filaments que formen part de la com-posició dels teixits orgànics vegetals.

• Fulla (d’una eina): làmina de metall que normalmenttalla.

• Fusta: part dura dels arbres i arbustos que s’aprofita pera la fusteria i l’ebenisteria.

• Metxa o espiga: tac petit i prim de fusta que s’utilit-za per unir dues peces on s’ha fet un forat perquè en-caixin.

• Plàstic: material sintètic, resistent i lleuger que es tre-balla amb facilitat.

• Serrabiaixos: eina per subjectar un llistó i tallar-lo a 90o a 50 graus gràcies a unes guies que orienten la serra.

• Tàblex: tauler molt fi i fàcil de treballar; té un aspectesemblant al cartró.

• Tauler d’aglomerat: peça de fusta plana i allargada feta amb trossos premsats de fusta i material adhesiu.

• Tauler DM: tauler d’aglomerat molt utilitzat per les se-ves altes prestacions i pel preu reduït.

• Vernís: dissolució emprada per protegir i millorar l’aca-bat de la fusta.

• Veta: llista o ratlla d’una fusta que es diferencia pel seucolor o tonalitat.

• Vidre: material fràgil i transparent utilitzat per elaborarrecipients, els vidres de les finestres...

• Xapa: fulla o làmina de fusta (fullola), metall o qualsevolaltre material.

ResumMATERIALS I FUSTA

obtenció

• tala• transport• tall• assecatge

propietats

• densitat• conductivitat• duresa• resistència

classificació

• dures• toves

derivats

• taulers artificials

• paper i cartró

treball

• mesurar i marcar• subjectar• tallar i perforar• desbastar• unir• acabar

fusta

classificaciósegons lespropietats

materials

73

Racó de la lectura

7574

32. � Quines diferències i similituds hi ha entre una llima

i una raspa?

33. �� Què has de tenir en compte per no tallar-te o fer-

te una rascada amb una eina de desbastar?

34. �� Quines diferències hi ha entre l’acabat amb oli

i l’envernissat?

35. �� Relaciona amb fletxes les eines i l’operació en què

es fan servir:

Flexòmetre • • Mesurar

Serjant •

Llima • • Marcar

Pinzell •

Serra de tall • • Subjectar

Barrina •

Vernís • • Tallar

Raspa •

Compàs de puntes • • Perforar

Metre de fuster •

Torn • • Acabar

Fresadora •

Pistola de cola termofusible • • Desbastar

Serra de vogir •

Filaberquí • • Unir

Anàlisi d’objectes

36. � Posa deu exemples d’objectes que siguin totalment

o bé en part de paper, i deu més de cartró.

37. � � Fixa’t en algun moble de fusta que tinguis a

casa teva. Quin tipus d’unions veus en les fustes que

formen?

38. �� Moltes peces de fusta es fabriquen mitjançant el

tornejat. Explica en què consisteix aquesta tècnica i qui-

nes aplicacions té.

39. �� Al llarg de la unitat hem anat repassant les eines

més importants que es fan servir per treballar la fus-

ta. Moltes les podràs utilitzar al taller. Abans de fer

servir cap eina has d’assegurar-te que saps com s’uti-

litza i que coneixes les normes de seguretat apropia-

des. Per això, fes una fitxa com la següent de les

eines que utilitzaràs.

Investigació

40. � Dues fulles de serra per a fusta es diferencien en

la mida de les dents. Quina creus que farà el tall més

fi, la de dents petites o la de dents més grans?

41. � Hi ha diferents tipus de broques:

a) Per a fusta.

b) Per a metall.

c) Per a paret.

Investiga quines característiques té cadascuna i iden-

tifica-les a la foto. En què es diferencien?

42. � A la unitat hem vist l’impacte ambiental que pro-

dueix el consum abusiu de fusta i els seus derivats. Tam-

bé hem vist que reciclar paper és car i contamina. Una

solució possible potser seria l’estalvi de paper. Pensa

quatre maneres d’estalviar paper que tinguis al teu

abast.

Aplicació de continguts

17. � � Imagina’t que has d’escollir una taula per a una

terrassa.

a) N’escolliries una d’un material que es rovellés amb

facilitat? Per què?

b) Investiga de quin material es fan les taules per a ex-

terior.

18. � Indica de quins materials estan fets els objectes se-

güents:

a) Paella g) Tassa

b) Finestra h) Aspirina

c) Ampolla i) Para-sol

d) Banyera j) Biga

e) Llibre k) Cullera

f) Bolígraf l) Empastament

19. � � Alguns objectes es poden fabricar amb mate-

rials diferents. Compara un bolígraf de plàstic, un de

fusta i un de metall. Emplena els forats buits de la tau-

la adjunta. Si haguessis d’escollir un material, quins

factors t’influirien més a l’hora d’escollir-ne un o un

altre?

20. � Esmenta els passos que s’han de seguir per obtenir

fusta, des de l’arbre fins a l’ús a les fusteries.

21. � � Quines eines es fan servir per talar els arbres al

bosc?

22. � � Indica si les afirmacions següents són certes o

falses:

a) Qualsevol fusta flota sempre a l’aigua.

b) Les fustes no duren mai més de cent anys.

c) Els taulers artificials es fabriquen amb fusta natural

i resines sintètiques.

d) Les fustes resisteixen l’atac de paràsits i fongs.

23. �� Indica les propietats que fan que els objectes se-

güents estiguin fabricats amb aquests materials:

• Fusteria de banys i piscines amb fusta de teca.

• Maqueta d’un vaixell amb fusta de balsa.

• Cadires i taules de la classe amb fusta contraplacada.

• Parquet d’una casa amb fusta de roure.

• Mànec d’un martell amb fusta de freixe.

24. � � Quines diferències hi ha entre els diversos tipus

de taulers artificials?

25. � Indica els avantatges de fer servir taulers de fusta

artificial en lloc dels de fusta natural. Indica alguns ob-

jectes que habitualment es fabriquen amb aquesta me-

na de fusta. Hi veus cap inconvenient?

26. �� Indica amb quin tipus de tauler artificial es fabri-

ca un veler, un tauler de cuina, un altaveu, un encofrat,

una porta, un envà decoratiu, i amb quin es folra una

paret.

27. � Per què es diu que el paper és un derivat de la

fusta?

28. � � Explica quin és el procés que es fa servir per fa-

bricar paper.

29. � � Per què és important subjectar les peces de fus-

ta?

30. � Quines són les eines que s’utilitzen per subjectar

peces?

31. �� Si haguessis de tallar tots aquests materials i pe-

ces, quina eina utilitzaries?

a) Una peça petita de contraplacat.

b) Una peça d’aglomerat de cantells rectes.

c) Una peça gran de cantells rectes i fusta dura.

d) Un llistó de fusta que forma un biaix a 45º.

Activitats

Propietats

Factorstècnics

Es deforma

i modela

fàcilment

augmentant la

temperatura.

0,50 €

És tova

i es pot

treballar

fàcilment.

3 €

Es pot

modelar

en màquines

especials.

3 €

Factorseconòmics(preu)

Factors medi-ambientals

Factors estètics

Plàstic Fusta Metall

NOM DE L’EINA

Un altre nom de l’eina:

CROQUIS:

Peces que la componen:

Materials amb què s’ha fabricat:

NORMES D’ÚS (com utilitzar-la):

NORMES DE SEGURETAT (precaucions en l’ús):

MANTENIMENT (atencions necessàries perquè funcioni correctament):

6

Un cranc depèn de les seves pinces per sobreviure. El seu sistema és menys

sofisticat que la nostra mà; en canvi, però, és senzill, eficaç i fàcil d’imitar.

De fet, molts robots fan servir sistemes similars. Et presentem una manera

d’aconseguir-ho, però n’hi ha moltes altres. Busca-les.

2

3 Munta les pinces.

Talla quatre cubs de fusta del llistó d’1 � 1 cm.

Talla els palets de broqueta en trossos de 18 mm

aproximadament.

Uneix les dues peces de cada pinça col·locant els cubs

de fusta entre elles. Enganxa’ls amb la pistola de cola

termofusible o amb cola. Els eixos de palet de broqueta

no s’han d’enganxar per poder canviar

les gomes si es trenquen.

Les peces.

Marca sobre el contraplacat les siluetes

de les pinces i talla-les amb una serra

de vogir.

Has de tallar quatre peces, dues per

a cada pinça.

Fes el mateix amb el cap (peça núm. 1).

Talla només dues peces.

Poleix-ne els marges.

Fes els forats amb la barrina.

Per fer els forats, tant a les pinces com

al cap, has de posar les dues peces juntes.

5 Tirador, cordills i gomes.

Passa el cordill pel forat (núm. 4) i segueix el recorregut

que veus a la fotografia (perquè ho apreciïs millor, hem

tret la part superior del cap).

Col·loca les gomes com s’indica a la fotografia

i tensa-les bé. Prova-ho diversos cops per

comprovar que funciona.

.

4 Treballa amb el cap.

Damunt la peça base,

col·loca cinc trossos de palet

de broqueta (eixos)

i enganxa’ls només per la part

inferior.

Als palets 2 i 3 posa-hi

una volandera, les pinces

i una altra volandera.

Finalment, col·loca-li la part

superior del cap.

Ep, no et

cremis!

Poleix

els marges.

1

Per fer el tirador, talla

un tros de fusta de 5 cm

i fes-hi un forat al mig

amb la barrina.

L’acabat.

Col·loca un ribet al final

de cada pinça.

Decora el cranc: posa-li uns ullets

sortits, etc.

Fes proves per veure com atrapa objectes.

Ep!, tensa

bé les gomes.

2 3

4

1

El que necessites

• Fusta de contraplacat de 3 mm.

• Palets de broquetes o similar.

• Gomes elàstiques i cordill.

• Llistó de 2 � 1 cm de secció.

• Llistó d’1 � 1 cm de secció.

• 4 volanderes de plàstic o metall.

• Ribet.

• Serra de vogir.

• Barrina.

• Material per decorar: boletes, sorra, cola i guaix.

7776

PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc

Un truc

Fes els forats

de les dues

peces a

la vegada.

Projectes de la unitat

Activitats. Reforcen i complementen l’estudi de la unitat. S’organitzen com:

aplicació de continguts, anàlisi d’objectes, activitatspràctiques i investigació. En cada activitat

s’indica el grau de dificultat.● Senzilla

●● Mitjana●●● Una mica més difícil

Resum

Vocabulari.Definicions

dels termes mésimportants que s’han estudiat.

Resum.Aquesta secció recull, en forma d’esquemes,

els continguts estudiats a cada unitat.

WWW. Relació de pàgines web interessants per completar la informacióde la unitat.

Pàgines amb activitats finals

877446 _ 0001-0005.qxd 3/4/07 17:43 Página 5

6

El procéstecnològic1




On és l’avantatge de la roda amb radis

davant la rodamassissa?

Descriu un món sense rodes. Creus

que és possible?


• Coneixeràs els usos de la tecnologia.

• Valoraràs les diferents àrees amb què estàrelacionada.

• Comprendràs el procéstecnològic i les seves fases.

PLA DE TREBALL

877446 _ 0006-0025.qxd 3/4/07 15:53 Página 6

Tots són objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut.Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles.




7

1A B

C D

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 7

8

Per a què serveix la tecnologia?

La tecnologia ens fa més fàcil la vida. Ens ajuda a alimentar-nos, tambéen la nostra higiene, i a divertir-nos en els moments d’oci. Però no etpensis que s’ocupa només dels nous invents altament sofisticats. Unataula, un llit, un bolígraf... són objectes creats per la tecnologia.

1

Qualsevol objecte que fem servir en la vida quotidiana comporta unprocés de creació que implica coneixements en àrees molt variades.

Dibuixar les idees

Quan tenim una idea i volem que arribi a convertir-se en un objectereal, és imprescindible dibuixar-la en un paper; així doncs, hem de sa-ber dibuixar (si més no, una mica).

La tecnologia serveix per a...

Jugar amb la videoconsola.

Fer la bugada amb la rentadora.

Veure-s’hi de nit (enllumenat).

Rentar els plats.

Cuinar.

Fer un suc.

Navegar per Internet.

Gestionar el correu electrònic.

Utilitzar el processador de textos.

Construir ponts.

Obtenir energia de la natura.

Parlar per telèfon.

Confeccionar vestits i roba.

Veure la televisió.

Escoltar la ràdio.

Fer potable l’aigua.

Fabricar vehicles.

Anar a la Lluna.

Diagnosticar malalties.

Curar malalties.

Elaborar medicaments.

Ajudar els discapacitats.

Imprimir llibres.

Transportar l’energia.

Viatjar amb avió.

Anar amb bicicleta.

Construir edificis.

Dibuixar i escriure.

Utilitzar màquines.

Fer experiments científics.

Confeccionar mapes.

Fer funcionar aparells elèctrics.

Elaborar materials artificials.

Fabricar eines.

Estudiar civilitzacions desapare-gudes.

Abastir d’aigua les ciutats.

Fer mobles.

Enviar satèl·lits artificials a l’espai.

877446 _ 0006-0025.qxd 3/4/07 15:53 Página 8

9

Escollir el material

Quan ja hem decidit l’aspecte, la mida i el funcionament que tindrà elnostre objecte tecnològic, cal escollir els materials adients per fabricar-lo. I això implica conèixer prou bé els materials que tenim.

Conèixer les propietats del material

Per saber com és el material que farem servir és imprescindible conèi-xer-ne les propietats.

• Si es trenca fàcilment. • Si és flexible.• Si es pot doblegar.• Si es pot estirar.• Si és fàcil de tallar.• Si és resistent als cops.

…

Escoltar música.

Apagar incendis.

Predir inundacions o huracans.

Sembrar cultius i tenir-ne cura.

Fer la recol·lecció (collites).

Cuidar animals.

Projectar pel·lícules en un cinema.

Viatjar per terra, mar o aire.

Viatjar a l’espai.

Elaborar recipients.

Portar el corrent elèctric als habitat-ges.

Despertar-nos al matí.

Orientar-nos sense perdre’ns.

Cuidar nens petits.

Construir túnels.

Fabricar productes de neteja.

Viatjar amb cotxe.

Crear pintures i obres d’art.

Prendre mides.

Escalfar les cases.

Climatitzar edificis.

Protegir el medi ambient.

Reciclar materials.

Construir joguines.

Consultar l’hora.

Extreure minerals.

Fabricar imants.

Elaborar circuits elèctrics.

Fer fotografies.

Enregistrar sons.

Enregistrar imatges en moviment.

Pujar i baixar escales sense esforç.

Pujar i baixar amb ascensor.

Tenir cura de les persones.

Custodiar i restaurar obres d’art.

Dirigir el trànsit.

Saber què passa en altres països.

Manipular materials i donar-los for-ma.

Utilitzar aparells elèctrics portàtils.

Enviar i rebre missatges pel telèfonmòbil.

Publicar llibres i revistes.

Fer assajos

Per aquest motiu hi ha tecnòlegs que es dediquen a fer proves (assajos) per saber com es comporten els materials. En aquest llibre hem fet molts assajos. Alguns, tal com els duen a terme els experts; d’altres, fent-los una mica més fàcils.

877446 _ 0006-0025.qxd 3/4/07 15:53 Página 9

10

Treballar la fusta

Aquest any el material que més treballarem és la fusta. Tot i que n’hiha de molts tipus, al taller en farem servir només algunes, per raonspràctiques i, de vegades, també de preu.

Com que farem servir eines, ens caldrà conèixer algunes tècniques itrucs per treballar amb eficàcia i seguretat.

L’estudi de les estructures és d’una importància cabdal no solamentperquè serveixen de base per a la construcció de ponts, cases, túnels,etc., sinó també perquè gràcies al seu coneixement podrem solucio-nar gairebé tots els problemes relacionats amb les màquines que cons-truirem.

…

Construir robots.

Elaborar aliments.

Conservar els aliments precuinats.

Fer càlculs matemàtics.

Escoltar un concert de música.

Emmagatzemar moltes dades en pocespai.

Compondre música.

Fer ulleres.

Construir aparells per a sords.

Predir el temps.

Fer carreteres.

Llançar vehicles a altres planetes.

Veure éssers microscòpics.

Observar galàxies molt llunyanes.

Fer esport.

Seqüenciar el genoma humà.

Construir motors.

Barrejar materials.

Obtenir materials de la natura.

Protegir-nos de la pluja.

Recollir les aigües residuals.

Alimentar i cuidar el ramat.

Dissenyar tota mena d’objectes i ha-bitatges.

Estudiar els animals i les plantes.

Unir fulls de paper amb grapes.

Enganxar uns objectes amb altres.

Elaborar detergents i sabons.

Passar-ho bé en un parc temàtic.

Recobrir objectes amb pintura.

Fer pel·lícules.

Viatjar per sota el mar.

Fabricar sabates (calçat).

Construir instruments musicals.

Protegir les portes amb panys.

Obtenir diners als caixers.

Fer pròtesis.

Fabricar òrgans artificials.

Treure punta als llapis.

Esmolar els ganivets.

Penjar quadres.

Aprofitar l’energia del vent.

Aprofitar l’energia del sol.

Analitzar estructures

Qualsevol objecte que vulguem construir necessita suports o bé paretsque permetin subjectar els mecanismes, o algun lloc on col·locar-lo per-què serveixi d’ornament. Tot el que fa referència a la manera de sub-jectar les coses ho estudiarem dins la unitat anomenada Estructures.

877446 _ 0006-0025.qxd 3/4/07 15:53 Página 10

11

Fer funcionar l’ordinador

El màxim a què pot arribar una aplicació elèctrica és l’ordinador. Noen fabricarem un, però sí que veurem quins elements el componen iaprendrem a acoblar-los.

Si aconseguim que funcioni, podrem fer-lo servir per a:

• Escriure. • Buscar informació.• Dibuixar. • Comunicar-nos amb altres persones.• Explicar històries. • Tantes i tantes coses...

…

Aprofitar l’energia dels combusti-bles.

Localitzar jaciments minerals.

Incorporar frens als automòbils.

Reduir la mortalitat infantil.

Utilitzar un equip de música.

Fer radiografies.

Retocar imatges a l’ordinador.

Enviar i rebre missatges escrits.

Programar el rec d’un jardí.

Instal·lar alarmes.

Aïllar parets, terres i sostres.

Mesurar la qualitat de l’aire.

Soldar objectes metàl·lics.

Treure arrugues de la roba.

Escombrar i fregar el terra.

Canalitzar les aigües residuals.

Gaudir del «cinema a casa».

Dissenyar programes per a ordina-dor.

Buscar vida extraterrestre intel·li-gent.

Conèixer la composició dels astres.

Mantenir videoconferències.

Resoldre avaries en instal·lacions.

Llegir els preus amb un escàner.

Jugar amb mascotes electròniques.

Reutilitzar els residus.

Obtenir aliments del mar.

Dibuixar a l’ordinador.

Avisar prement un timbre.

Fer transferències bancàries.

Fabricar monedes i bitllets.

Elaborar objectes de ceràmica o vi-dre.

Connectar diversos ordinadors enxarxa.

Controlar satèl·lits artificials.

Fotocopiar documents impresos.

Inflar i desinflar una roda.

Fer forats i rases a terra.

Arreglar un vehicle espatllat.

Fer focs artificials.

... i per a moltes altres coses.

Veurem que les estructures, segons com siguin i com les utilitzem, hau-ran de suportar forces i càrregues que faran que:

• Es retorcin. • Es flexionin. • S’aixafin.• Es dobleguin. • Es trenquin. • O vibrin.

• S’estirin (es donin). • Es parteixin.

Estudiarem els esforços de tracció, compressió, flexió, torsió i cisalla.

Si no suportal'esforç de tracció, el cables'estirarà i es trencarà.

Si no suporten l'esforç de compressió, les potes de la taula s'aixafaran i es trencaran.

Si no suportal'esforç de flexió, el trampolí es doblegarà i es partirà.

Si no suporta l'esforç de torsió, el cargol es retorçarà i es partirà.

Si no suporta l'esforç de cisalla o tall, el tronc s'esberla i parteix.

877446 _ 0006-0025.qxd 3/4/07 15:53 Página 11

12

El procés tecnològic

La tecnologia ens ajuda a resoldre els problemes i les necessitats queens envolten. Amb independència de quin sigui el problema que hemd’afrontar, els passos que seguirem per resoldre’l són gairebé sempreels mateixos.

El procés tecnològic consta de les fases següents:

1. Identificar el problema o la necessitat.2. Explorar les idees i dissenyar les solucions diverses que se’ns acu-

din. 3. Construir l’objecte.4. Comprovar si funciona correctament.

En l’àrea de Tecnologia seguirem aquest procés, que també s’aplica a laindústria. Estudiarem el procés tecnològic amb un exemple de projecteque construirem a la unitat d’Estructures: «El pont d’un sol pilar».

Imagina’t que s’ha de construir un pont com el del dibuix per creuar elriu, que té poca profunditat en una riba i molta en l’altra.

2EL PROCÉS DE RESOLUCIÓTÈCNICA DE PROBLEMES

1. Identificar el problema que cal resol-dre.

2. Explorar les idees. Dissenyar l’objecte.

3. Construir l’objecte.

4. Comprovar l’objecte construït.

1. Identificar el problema

Identificar el problema és essencial per trobar-hi possibles solucions. Amb el pas del temps, la tecnologiaavança i es troben solucions cada cop més agosarades i enginyoses.

El problema que hi ha en el nostre exemple és que no podem cons-truir un pont amb dos pilars, ja que una de les dues ribes és massa

profunda.

2. Explorar i dissenyar

És una fase en què cal posar en joc la creativitat i elsconeixements científics i tecnològics, a més de teniren compte les característiques funcionals i estètiques.

Com que a la zona profunda no s’hi pot construir unpilar, hem de pensar en un pont que recolzi només so-bre una de les ribes.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 12

13

Aquesta solució tan original ens crea, però, un nou problema: comequilibrar el diferent pes a tots dos extrems. Hem de posar un contrapèsen un costat, fer els assajos necessaris i trobar el centre de gravetat.

Amb les nostres idees, proves i assajos hem de dibuixar un esbós i uncroquis del pont. Després escollirem els materials segons les seves pro-pietats i farem una llista.

En aquesta fase de disseny no hem d’oblidar el factor estètic ni l’eco-nòmic. Un pont pot ser resistent i preciós, però si es molt car proba-blement no es construirà mai.

3. Construir

En aquesta part del procés les idees ja es concreten en un objecte real.Per tant, hem de fer servir totes les tècniques de treball que hemaprès.

Amb les eines adients, es tallen i es preparen les peces necessàries, se-guint el nostre croquis. Després es munten i es construeix l’objecte enqüestió.

Les fases del procés tecnològic no són sempre tan rígides. Quan arribal’hora de la veritat i s’ha de fer el muntatge, sorgeixen problemes ines-perats als quals cal trobar una solució. Per això es fonamental ser pre-cís i previsor en la fase de disseny.

4. Avaluar

L’últim pas és comprovar si l’objecte construït resol el problema plan-tejat.

En el cas que ens ocupa, consistiria a veure si el pont d’un sol pilar i autoportant no cau i suporta el «trànsit».

Si hem aconseguit que el pont sigui ben resistent, el projecte és un èxit;si no ha estat així, haurem de repassar el procés per detectar en quinpas ens hem equivocat. Resultat final.

Prendre bé les mides és primordial.

Equilibrar el pes.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 13

14

Una aplicació de la tecnologia: la construcció de ponts

Creuar els rius ha estat des de sempre una necessitat. La història delsponts avança en paral·lel a la de la humanitat; un llarg camí que haunit les ribes i gent diversa, i que és un símbol de solidaritat: «El llen-guatge és un pont entre dues cultures», «Passa’m un cable», etc. No ésuna casualitat que a les guerres un dels objectius prioritaris sigui des-truir els ponts.

El procés tecnològic que acabem de veure a les pàgines anteriors ha es-tat sempre present en la nostra història. Des d’un simple tronc fins alpont més sofisticat d’avui dia, el procés és el mateix. Però per arribarfins als ponts actuals s’ha recorregut un llarg camí.

Pont de biga

Potser la primera «enginyera» de ponts de la història va ser una tem-pesta. Qui no ha creuat un rierol per sobre d’un tronc caigut entre lesdues ribes?

Però quan el pes que ha de suportar el tronc és gran comencen els pro-blemes... La fusta és flexible, però es pot acabar trencant.

3

Quina és la solució? Posar-hi pilars al centre. En aquest cas, n’hi hauràprou amb una bona pedra.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 14

15

Pont de cordes

Però, què podem fer si s’ha de creuar un congost o bé el corrent del riués molt fort? Ara no es poden posar pilars al centre...

Aquí, el dubte sobre qui va ser el primer enginyer d’aquest tipus deponts se’l reparteixen Tarzan i la mona Cheetah, si bé és cert que leslianes hi van jugar un paper important.

El pes s’equilibra per la tensió de les lianes o dels cables. Així doncs, elmaterial dels cables ha de ser ben resistent, com l’acer.

Pont amb arcs

Ja han arribat els romans, amb els seus meravellosos ponts, sorpre-nentment resistents i duradors. L’arc n’és ara el protagonista.

El pes i les càrregues fan la força sobre els suports del pont.

També es pot alleugerir la matèria que hi ha entre l’arc i la passarel·la, iqueden més elegants. Fixa’t novament on recolza el pont. Aquí caldràcol·locar-hi uns bons fonaments perquè suportin les forces.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 15

16

Ponts de tirants o d’obenc

Posar tirants a un pont és una idea genial.Els cables aguanten el pes de la passarel·lai permeten aconseguir un pont llarg, sensepilars al centre de la badia, que s’autosostéi és molt elegant.

Els cables estan sotmesos a tracció, i lescolumnes, a compressió.Osaka (Japó).

Sydney (Austràlia).

Ponts triangulats

El triangle, com estudiaràs més endavant, és l’únic polígon indeforma-ble. Així doncs, trobem triangles pertot arreu, fins i tot als ponts. Lesseves característiques són poca massa i molta resistència.

Hi ha ponts, com aquest tan bonic, que integren les diferents solucionsproposades: arcs, triangles i cables perfectament combinats.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 16

17

Ponts suspesos

També hi ha un altre sistema de repartir el pes de la passarel·la delpont: penjant-la d’un seguit de cables distribuïts en tota la seva llargà-ria. L’únic problema és que els cables poden oscil·lar amb el vent, comva passar amb aquest pont situat sobre el riu Tacoma. T’ho creguis ono, oscil·lava com una serp fins que va acabar ensorrant-se.

Pont de Tacoma. Washington (EUA). Novembre de 1940.

La solució? Construir un altre pont i reforçar-lo amb triangulacions.

Com seran els ponts del futur? T’atreveixes a dissenyar-ne un de nou?

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 17

18

Les línies del temps de la tecnologia4

Ara fa 500.000 anys. Aparició dels pri-mers estris de pedra: destrals de mà iraspadors. També es feien servir altresmaterials com l’os i la fusta.

4000 aC. Primeres evidències de l’úsd’un metall, el coure.

3000 aC. Els sumeris, un poble de l’O-rient Mitjà, descobreixen el bronze, aliat-ge de coure i estany. Aquest nou mate-rial és més dur i resistent que el coure.

2300 aC. Primers utensilis fabricats ambferro a l’Índia i l’Orient Mitjà. En un princi-pi es considerava un metall preciós, peròmés tard es va popularitzar.

Cap a l’any 100. Invenció del paper a laXina.

1862. Obtenció del primer plàstic, la par-kesina.

1882. L’acer, aliatge de ferro, es millorafins a aconseguir un material molt mésdur.

1924. S’utilitzen nombrosos tipus deplàstics.

Actualitat. S’investiguen i es comencena fer servir els anomenats nous mate-rials.

Els materials El transport La vida quotidiana

Fa 5.000 anys. Invenció de la roda.

Fa 4.800 anys. Primers vaixells de fus-ta a Egipte.

370 aC. Els xinesos utilitzen la brúixolaper navegar.

1769. Desenvolupament del primer vehi-cle impulsat per vapor.

1783. Ascens en globus dels germansMontgolfier.

1803. Funcionament de la primera loco-motora de vapor.

1903. Primer vol controlat amb motordels germans Wright.

1913. Ford fabrica automòbils (els famo-sos Ford T) en cadenes de muntatge.

1939. Primer avió de reacció.

1961. Primer ésser humà a l’espai: JurijGagarin.

1969. Arribada de tres astronautes nord-americans a la Lluna.

1984. Tren d’alta velocitat francès(TGV).

1989. La sonda Voyager 2 envia imatgesde Neptú.

1994. Inauguració de l’eurotúnel, que co-munica França amb Anglaterra.

2004. Dos vehicles es passegen per la su-perfície de Mart estudiant-ne les roques.

Fa 5.000 anys. Invenció de l’escriptura,simultàniament en diverses civilitza-cions.

Fa 4.000 anys. Utilització de rellotgesde sorra i de sol a Egipte i Mesopotàmia.

1290. Ús de miralls i lents a Europa.

1800. Primeres fotografies obtingudespel francès Niepce.

1833. Funcionament del telègraf, instru-ment de comunicació mitjançant cables.

1876. Telèfon de Bell.

1879. Edison i Swan inventen la bombeta.

1894. Telègraf sense fils de Marconi.

1895. Primera projecció d’una pel·lículacinematogràfica.

1935. Primeres emissions regulars de te-levisió a Alemanya.

1981. Sortida al mercat de l’ordinadorpersonal.

1995. Llançament del disc DVD i el seuaparell lector.

Actualitat. Milions de persones de tot elmón es comuniquen mitjançant la xarxad’ordinadors Internet.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 18

19

ResumLA TECNOLOGIA

resoldre problemes

permet

en diverses fases amb diferents recursos

1. Identificar el problema

2. Dissenyar l’objecte

3. Construir l’objecte

4. Avaluar l’objecte

materials fonts d’energia

estructures

ponts

exemple

ha evolucionat

perfeccionantinvents

desenvolupantinvents nous

Vocabulari de la unitat• Acer: aliatge que s’obté quan es mesclen ferro i carbo-

ni. En afegir altres substàncies, s’obtenen acers especialsamb propietats específiques (inoxidable, etc.).

• Avió de reacció: avió que es propulsa expulsant ga-sos calents per la part posterior dels motors. Aquests gasos es generen quan es crema un combustible.

• Bronze: aliatge format per una barreja de dos metalls:coure i estany.

• Brúixola: instrument que incorpora una agulla imantadaque s’orienta a la Terra en direcció nord-sud, i que ens ser-veix per orientar-nos tant de dia com de nit.

• Cinema a casa: sistema de reproducció d’imatges i sode gran qualitat que s’utilitza a les llars. Ha estat possi-ble gràcies al desenvolupament del DVD (Digital Versa-tile Disc).

• Internet: conjunt de molts ordinadors connectats entresi que ofereix serveis destinats a la comunicació entre lespersones.

• Locomotora: màquina que es mou sobre rodes i quearrossega els vagons d’un tren.

• Màquina de vapor: màquina que utilitza el vapor coma font d’energia.

• Ordinador: màquina electrònica amb una gran capaci-tat de càlcul, capaç de processar dades (numèriques ono) a una gran velocitat.

• Plàstic: material artificial obtingut per síntesi que es potmodelar amb facilitat, compost d’hidrogen i carboni fo-namentalment.

• Radiografia: imatge de l’interior del cos humà utilitza-da en el diagnòstic mèdic.

• Roda: peça mecànica, generalment en forma de disc,que gira sobre el seu eix i s’utilitza per facilitar el trans-port per terra o bé per a la transmissió de moviments enartefactes mecànics.

• Satèl·lit artificial: màquina que gira al voltant de la Ter-ra i que serveix per comunicar-nos amb regions llunya-nes del nostre planeta, o bé per prendre dades de dife-rent tipus i enviar-les fins a la Terra.

• Telèfon: aparell utilitzat per transmetre el so a distànciaentre dos interlocutors.

• Telègraf: sistema de comunicació basat en la transmis-sió d’impulsos elèctrics. S’envien missatges utilitzant uncodi especial que coneixen tant l’emissor com el recep-tor del missatge.

• Videoconferència: comunicació en la qual es transmetla veu i la imatge.

877446 _ 0006-0019.qxd 12/4/07 12:00 Página 19

20

Dibuix2En aquesta unitat…

• Faràs servir correctamentles principals eines dedibuix tècnic.

• Utilitzaràs instruments demesura lineals i angulars.

• Mesuraràs i acotaràs un objecte correctament.

• Representaràs objectessenzills i les seves vistes:perfil, alçat i planta.

• Treballaràs amb diversesescales.

• Coneixeràs les normesd’actuació.

PLA DE TREBALL

Maurits CorneliusEscher va néixer a

Leeuwarden (Holanda)l’any 1898. És moltconegut pels seus

dibuixos de perspectivaimpossible. Aquest és

un dibuix mosaic.

Quina figura esrepeteix?

Observa la unió entre els caps: Quina figura

geomètrica es forma?

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 20

21

3. Amb les vistes següents, series capaç dedibuixar l’objecte?

1. Què representa la figura?

– Un ou ferrat.– Una roda de front.– Un barret mexicà.– Totes les respostes són correctes.

2. Troba el camí per arribar fins a la boleta des delpunt 0. Com el desxifraries?

4. Què representa aquest dibuix de Leonardo da Vinci?

Una imatge val més que mil paraules...En aquesta unitat has d’afrontar la interessant possibilitat que t’ofereix l’expressió gràfica: l’ab-soluta objectivitat que cal per descriure perfectament una peça tecnològica, de manera quetots la puguem comprendre o reproduir.


0

ACTIVITAT: com representar un dibuix1

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 21

22

Gramatge del paper. Anomenemgramatge el pes del paper per cada metre quadrat de superfície (AO).Evidentment, com més gran sigui el gruix del paper, més alt és el gramatge.

A5

A4

A3

A2A1

Suport

Dimensions(mm)

A0 A1 A2 A3 A4

1.189 � 841 841 � 594 594 � 420 420 � 297 297 � 210

ACTIVITATS

1. ●● Intenta calcular la mida dels formats següents.

a) A5 b) A6 c) Dos A0

2. ● Agafa un full A4 i doblega’l successivament per la meitat més llarga.Quines noves mides aconsegueixes? Comprova si el teu carnet escolar o algunaltre tipus de carnet coincideix amb la mida d’algun d’aquests formats.

3. ●● Com mesuraries el gruix d’un foli?

La superfície de l’A0 és d’1 m2

exactament.

Instruments de dibuix

Suport gràfic: el paper

El paper és el suport més emprat per dibuixar plànols. Dels molts ti-pus de paper que hi ha, per al dibuix tècnic utilitzem papers quecompleixen determinades condicions de color, lluentor, porositat,gruix i mida.

Així doncs, normalment per dibuixar fem servir papers setinats de co-lor blanc, que siguin suficientment porosos perquè absorbeixin i fixinla tinta.

Per denominar les mides utilitzem la lletra A seguida d’un número. (Deben segur que ja has sentit a parlar de la mida A4.)

Si t’hi fixes una mica, t’adonaràs que l’amplada d’un format coincideixamb la longitud de l’immediatament inferior que el segueix.

1

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 22

23

Per a dibuix artístic. Taca.6B

5B

4B

3B

2B

B

HB

F

H

2H

3H

4H

5H

6HMolt dur. No taca,

però ratlla. Per a delineació.

El més usual. Per a esbossos i croquis.

Ep! Tinguessempre el llapis

ben afilat.

Estilògraf

Quan no facis servir el teu estilògraf,has de mantenir-lo net i ben tancatperquè no s’assequi la tinta.

Mol

t tou

s M

itjan

sD

urs

Llapis i portamines

El llapis és l’eina de dibuix més bàsica. És un cilindre llarg i prim degrafit (el que sempre has anomenat la mina del llapis) recobert de fus-ta. Els llapis es classifiquen segons la duresa.

El portamines és similar a un bolígraf, però té a l’interior un mecanis-me de pinça que permet subjectar una mina i anar traient-la a mesuraque es desgasta.

Aquestes mines es classifiquen de la mateixa manera que les dels lla-pis, per la seva duresa, però també pel seu diàmetre. La de 0,5 és lamés usual.

Gomes

Les més habituals són gomes elàstiques fetes de cautxú. El més impor-tant és que no embrutin el paper.

Com que són autèntiques «esponges», no s’han de tenir a la mà gairetemps, ja que absorbeixen el greix i la suor.

Quan les gomes s’embruten, cal netejar-les fregant sobre un paper a part.

Estilògrafs

El llapis es pot esborrar fàcilment; la tinta, en canvi, no. Per aquesta raósovint utilitzem els estilògrafs, que tracen línies permanents de tintaxinesa.

Es classifiquen també pel gruix del traç de la línia, i els més utilitzatstenen gruixos entre 0,1 i 1 mm.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 23

L’escaire és un triangleisòsceles.

El bisell del regleserveix per facilitar la lectura de les midessobre el paper.

600

900

900

45o

30024

El cartabó és un trianglerectangle escalè.

Instruments auxiliars

Aprendràs a utilitzar el regle, l’escaire i el cartabó, el compàs i el trans-portador d’angles.

Regles

Són instruments que utilitzem per prendre i traslladar mides lineals. Laseva graduació s’indica en mil·límetres. Podem trobar una gran quanti-tat de regles, però els més habituals solen ser els plans bisellats de 20 o30 cm de longitud.

Joc d’escaire i cartabó

Són els estris que utilitzem per traçar línies rectes. Tenen forma detriangle rectangle (que té un angle de 90º): l’escaire és isòsceles (doscostats són iguals) i el cartabó és del tipus escalè (els tres costats sóndiferents).

S’utilitzen sempre junts i permeten traçar amb facilitat i precisió líniesparal·leles i perpendiculars.

Els cantells de l’escaire i del cartabó no han d’estar bisellats, per facili-tar-ne l’ús, i no és necessari que tinguin graduació. Recorda que perprendre mides és més còmode utilitzar el regle.

Forma d’ús

El cartabó s’ha de subjectar amb la mà esquerra, i no s’ha de moure so-bre el paper mentre estiguem fent un traç. Sobre la hipotenusa del

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 24

25

El cartabó es manté fix. Les línies paral·leles s’obtenen fent lliscar l’escaire

sobre la hipotenusa del cartabó.

La línia es traçasempre sobre la hipotenusa

de l’escaire.

Tingues cura dels instruments dedibuix. Són cars, i un escaire escantellatno serveix per a res. En canvi, si en fas bon ús et pot durar tota la vida.

135°

45°

75°

90°

90°

30°

60°

60°120°

15°

12 3 4

5 6

7

cartabó es fa lliscar l’escaire. Quan dibuixem un traç, la mà esquerrasubjecta els dos regles mentre fem el traç amb la mà dreta.

Combinant l’escaire i el cartabó es poden obtenir angles de 15º, 30º,45º, 60º, 75º, 90º, 120º, 135º, etc.

Un consell, si ets esquerrà

La mà dreta és la que subjecta el cartabó.

Per traçar una sèrie de líniesparal·leles, utilitza l’escaire i el cartabó. Trigaràs la meitat de temps perquè solament hauràs de prendre les mides una vegada per traçar una recta.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 25

Un dels braços acaba en una agulla, que ensserveix per fixar el centredel nostre arc.

45o

També podem utilitzar el compàs per transportar mides.

A l’altre braç s’hi poden col·locardiferents accessoris,com portamines, un adaptadord’estilògraf o allargadors.

Longitud de les puntes:l’agulla sempre ha de ser0,5 mm més llarga que lamina del llapis.

Vèrtex de l’angle sobre el centre delgoniòmetre. Un dels costats de l’angle

es col·loca sobre el zero de l’escala.L’altre costat ens indica la mida

sobre el regle graduat.

26

El compàs

És l’estri que utilitzem per traçar arcs de circumferència o circumferèn-cies completes. Té dos braços units per una articulació a la part supe-rior, per on se subjecta.

El transportador d’angles

També rep el nom de goniòmetre. És l’instrument que utilitzem per amesurar angles. Pot ser semicircular o circular, i està graduat en graussexagesimals.

Consell, fes-li punta!

Per afilar la mina del llapis, frega-la sobre una llima d’ungles..

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 26

Si subjectes el paper amb cinta adhesiva pels cantons,

no es mourà quan facis servir eljoc d’escaires.

Si quan utilitzes l’escairet’adones que les línies

no són paral·leles, és perquè se t’ha mogut el cartabó. Pren

referències per a l’escaire un altre cop i traça

de nou les línies.

No facis gaire pressió amb el llapis.Pots ratllar el paper.

Pensa abans de dibuixar i evitaesborrar. Els teus dibuixos quedaranmés bonics. Si, tot i això, has d’esborrari després repassar alguna línia, traça de nou tota la línia i no solament el segment que has esborrat.

L’escaire i el cartabó es van impregnantde grafit i amb el temps comencen aembrutar el paper. Evita-ho netejant-losamb aigua i sabó.

Quan utilitzis el compàs, procura notravessar el paper amb l’agulla.

27

ACTIVITATS

4. ● En el dibuix de la taula de billar, mesura l’angle amb el qual xoca la bola i dibuixaamb precisió el rebot. Colpejarà l’altra bola?

5. ● La vista ens enganya. Digues al teu company o companya que indiqui a la pareta quina alçada arribarà el teu llibre de Tecnologia si el col·loquem dret a terra.Comprova si s’equivoca.

6. ● Són rectes les línies verticals i horitzontals de la figura? Comprova-ho idibuixa al teu quadern la mateixa figura.

7. ● En aquest dibuix, indica quin segment és més llarg, a o b? Després, mesura els dos segments amb el regle. Ho has encertat?

8. ●● Dibuixa la inicial del teu nom en majúscules sobre cercles concèntrics. Fesmés gruixut l’arc que hi ha a l’interior de la lletra. A continuació, esborra totes les línies entre cercles. Aquest procediment el potsfer servir amb qualsevol figura.

a b

Millora els teus dibuixos

Un bon dibuix és la base d’un bon projecte. En aquest epígraf tens unmostrari dels errors més comuns que se solen cometre en el dibuixtècnic.

Tot bon dibuix comença per mesurar bé les distàncies. Procura marcarsobre el paper amb precisió.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 27

28

Un díedre es forma amb la interseccióde dos plans.

Una projecció no és altra cosa, en el fons, que una vista en la qual la línia visual coincideix amb algun dels eixos decoordenades prefixat.

La projecció d’un volum. Cal seguir el mateix procés que per al segment; és a dir, es projecten els punts principals que formen la peça.

La projecció d’un segment. Per projectar un segment n’hi haurà prou de projectar-ne els extrems i unir les duesprojeccions, l’horitzontal i la vertical, respectivament.

La projecció d’un punt. El punt es projecta a tots dos plans.Observa que les projeccions es troben a una determinadadistància des de l’aresta. Aquestes distàncies són lescoordenades del punt.

Sistemes de representació. Vistes ortogonals: sistema dièdric

Imagina’t que estàs en una habitació a les fosques i, amb la llum d’unallanterna, projectes l’ombra d’un objecte sobre la paret.

Aquest és el fonament en què es basa el sistema dièdric.

Projeccions

Hi ha, per tant, quatre díedres definits per dos semiplans i una arestade díedre, on es tallen. El sistema dièdric utilitza els plans perpendicu-lars entre si (díedres) com a suports sobre els quals es projecten les vis-tes d’un objecte.

Normalment, es projecta sobre el primer díedre.

Les vistes de qualsevol objecte que intentem obtenir es poden projectarsobre aquests plans.

Un díedre és una de les parts en què queda dividit l’espai quan dos planses tallen perpendicularment.

2

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 28

29

ASSAIG: construeix un díedre

Crea el teu propi díedre. Només cal que uneixis dos folis i els col·loquissobre la taula, formant un angle de 90°.

1. Col·loca l’objecte dinsel díedre i observa’lfrontalment. Aquestavista seria l’alçat.

4. Si obres el díedre formant un anglede 180º, obtens la representació de l’objecte en el sistema dièdric.

2. Ara situa’t sobrel’objecte i observa la silueta. Aquesta vista és la planta.

3. La projecció ortogonalde l’objecte sobre el plavertical és el dibuix de l’alçat, i sobre el plahoritzontal és el de la planta.

1

2

3

4

ACTIVITATS

9. ● Dibuixa la planta i l’alçat d’una piràmide.

10. ●● Identifica un objecte l’alçat del qual sigui:

a) Un cercle. b) Un quadrat. c) Un triangle.

PISTA

En resum, per mitjà del sistema dièdric s’obtenen les vistes descrip-tives (projeccions) d’un objecte sobre els plans que constitueixen eldíedre. Però, a més a més, és un instrument molt valuós per al pro-cés de disseny, ja que permet manipular objectes molt complexos através de les seves vistes, que són més senzilles.

Objecte amb les seves projeccionsdièdriques: alçat i planta.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 29

30

Pots crear fàcilment un tríedre de treball amb un foli. Així podràs practicar les vistesde qualsevol objecte. Segueix aquests passos:

El tall de tres plansperpendiculars dos a dosdóna lloc a vuit tríedres.

Es dibuixen sobre el paperles projeccions de formanormalitzada, prenent com a referència l’alçat; a sota, la planta, i a la dreta,el perfil.

1. Es construeix el tríedre i se situa l’objecte al davant. La vista més representativa és l’alçat, i ens situaremdavant seu.

2. Prenent com a referència l’alçat, movem el punt de vista 90º a l’esquerra, de manera que veiem el lateralesquerre. Aquest és el perfil.

3. Novament, tenint com a referència l’alçat, movem el puntde vista 90º cap amunt i ens situem sobre la peça. Estemveient la planta.

ALÇAT PERFIL

PLANTA

A B

ASSAIG: com obtenir vistes ortogonals en un tríedre

Vista lateral

En alguns objectes determinats, a més de l’alçat i la planta, serà neces-sària una tercera projecció per descriure completament la peça.

A la figura de l’esquerra, i donats els objectes A i B:

1. Dibuixa l’alçat i la planta dels objectes.

2. Com es diferenciarien l’un de l’altre en el sistema dièdric?

Per diferenciar els objectes necessitem una tercera vista sobre un plaperpendicular als dos que ja coneixem.

Així, el sistema dièdric que fem servir habitualment queda conformatper tres vistes, alçat, vista lateral i planta, que descriuen completamentqualsevol objecte.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 30

31

ACTIVITATS

11. ● Completa les vistes ortogonals que falten per representar la figura de la fotografia.

12. ●● Dibuixa les vistes ortogonals de les peces següents.

a) b) c)

d) e) f)

A

D E

F

B C

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 31

32

Posició dels eixos en la perspectiva cavallera

Per obtenir l’angle de 135º utilit-za els 90º del cartabó � 45º de l’es-caire.

90°

135°

135°

90°

x

z

y

z

x

y

45°

La vista en perspectiva té un granavantatge sobre les altres, ja que

proporciona una sensació de profunditat i, per tant, de realisme

als objectes representats.

Sistemes de representació. Vistes en perspectiva

La representació en perspectiva consisteix a simular el volum dels ob-jectes (que tenen tres dimensions) sobre un paper (que en té solamentdues).

Quina de les dues fotografies et suggereix profunditat? Quina de lesdues et fa més sensació de realisme?

3

Perspectiva cavallera

La representació cavallera és una vista en perspectiva construïda sobretres eixos coordenats. Dos dels eixos formen 90º, i el tercer, 135º ambels dos anteriors.

Com podràs observar, la perspectiva cavallera coincideix amb l’alçatdel sistema dièdric. Així doncs, per fer una perspectiva cavallera hemde situar les mides reals sobre els eixos Z i Y, dibuixant les corbes talcom són en l’alçat.S’aplica un coeficient de reducció de 2/3 sobre les mides en l’eix Xperquè els objectes no semblin deformats. Les arestes paral·leles als ei-xos Z o Y es representen en la seva longitud real, mentre que lesparal·leles a l’eix X s’han de reduir multiplicant-les per 2/3.

La vista en perspectiva és una projecció en la qual la direcciód’observació de la peça (sensació de profunditat de l’objecte) s’ha de simular amb una direcció obliqua al paper del dibuix.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 32

33

ACTIVITATS

13. ● Observa les vistes ortogonals i fes el dibuix en perspectiva cavallera de la peça que representen.

14. ●● Dibuixa un prisma de 3 � 6 � 9 cm en perspectiva cavallera.

a) b) c)

d) e) f)

Vistes en perspectiva: cavallera

REPÀS ALS MÈTODES DE REPRESENTACIÓ

• Un díedre i un tríedre estableixen els plans de projecció.

• Projeccions dièdriques: vistes projectades sobre el tríedre seguint els eixos coordenats.

– Alçat, perfil i planta: defineixen completament l’objecte per fora.

• Es recolza en tres eixos: dos en angle recte (90º) i el tercer a 135º.

• S’aplica un coeficient de reducció de 2/3 a les mides sobre l’eix X.

Les vistes en perspectiva ens donen, a més d’una visió méspropera a la realitat, una possibilitat d’entendre la relació entreles parts de l’objecte.

Z

Y

X

Vistes ortogonals: sistema dièdric

Per fora: alçat - perfil - planta

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 15:59 Página 33

34

NORMES: UNE

Tipus de línies i gruixosContínua gruixuda ➞ Arestes visibles (A)Contínua fina ➞ Línies de cota (B)

Línies de rosca (C)

De traç i punta fina ➞ Eixos de revolució (D)Eixos de simetria (E)

Caixetí (quadre de retolació)

Mida del paperA4, mida 297 x 210 mm

AcotamentSempre s’han d’acotar les dimensions totalsde la peça representada: llargària, amplada i alçada.– Utilitzar la línia contínua fina.– Totes les puntes de fletxa han de ser

de la mateixa mida (amb un angle de 15º).– El número de cota s’escriu sobre la línia

de cota en horitzontal i a l’esquerra envertical.

– La línia de cota més propera a una arestaha d’estar com a mínim a 8 mm.

– Per acotar el diàmetre fem servir �.– Per acotar el radi fem servir R.– No hem de duplicar cotes en vistes diferents.

EscalaL’escala és el nombre de vegades que lamida del dibuix és més gran o més petitaque l’objecte real.En aquest dibuix, l’objecte real té lesmateixes dimensions que el dibuix original.L’escala és, per tant, 1:1.

El dibuix normalitzat s’entén en tots els idiomes.

E

A

C C

D

1:1 B I E L A

B

Normalització i metrologia

En el dibuix tècnic hi ha altres normes que ens permeten dibuixar «sen-se faltes d’ortografia». El llenguatge gràfic és pràcticament universal itots parlem el mateix idioma. Un pla dibuixat al nostre país s’entén sen-se cap dificultat en un lloc tan llunyà com pot ser el Japó.

Per aconseguir-ho, cal complir unes senzilles normes que presentemtot seguit. La primera ja la coneixes. És la mida del paper que hem defer servir. Normalment utilitzaràs el format A4 o A3.

Les normes que hem utilitzat són les UNE (Una Norma Espanyola).

4

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 34

35

ACTIVITATS

15. ●● Dibuixa les vistes amb les cotes normalitzades del teu telèfon mòbil.

16. ●● En el dibuix d’aquest cotxe, cada mil·límetre correspon a 50 mm del vehiclereal; és a dir, l’escala és 1:50. Ara, pren les mides i calcula:

a) La llargària i l’amplada expressada en metres. És de joguina?

b) Les dimensions del cotxe en cm i dm.

Porsche 356 A Speedster (1957).

12,7 mm � 1,27 cm

Et presentem el cm2

Quants mil·límetres quadrats(mm2) hi ha en un centímetrequadrat (cm2)?

10 mm de base � 10 mm d’altura �� 100 mm2 � 1 cm2

1 cm

10 mm

1 mm2

1 cm2 � 100 mm2

Metrologia

És la ciència que estudia com prendre mides. Es poden mesurar moltescoses, com ara el temps, la força, l’energia, etc. En aquesta secció enscentrarem a mesurar longituds i superfícies.

El Sistema Internacional d’unitats (SI) utilitza el metre (m) com a mag-nitud fonamental de longitud. Com que és una entitat molt gran perfer els nostres dibuixos, fem servir els seus submúltiples: el decímetre,el centímetre i, sobretot, el mil·límetre.

1 m � 10 dm � 100 cm � 1.000 mm

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 35

36

Acotament

L’acotament ens permet conèixer les mides d’una peça, evitant elserrors de mesura sobre el dibuix, i ens ajuda a construir l’objecte di-buixat amb total precisió.

Per determinar les cotes d’un objecte, hem de tenir en compte la nor-malització que acabem d’estudiar.

Acotar és donar les dimensions reals de l’objecte sobre un dibuix aescala, encara que el dibuix estigui a una escala determinada.

5

Acotament d’altres magnituds:mètodes diversos per a cadascuna

• Angle

Cota. Expressa la mida real de la peça,encara que el dibuix estigui a escala.

Línia auxiliar de cota. Estableix el límitde l’espai acotat.

Peça a acotar. S’han d’acotarsempre les dimensions totals:llargada, amplada i alçada.

Fletxa de la cota. Determinaels límits de la línia de cota.Totes les puntes de fletxa han de ser de la mateixa mida (amb un angle de 15º).

Línia de cota. Normalment és paral·lela a la direcció de l’aresta que es vol acotar i té lamateixa llargària. Acaba en puntade fletxa. No ha d’estar més a prop de 8 mm de l’aresta.

• Arc

• Circumferència

Nom

Contínua gruixuda

Descripció-significat

Línia que indica una arestavisible.

Tipus de línia

Contínua fina Línia de cota o auxiliar de cota.

De traçossemigruixuda

Línia que representa una arestano visible en aquesta vista.

Punt i traç fi Línia que representa l’eix d’unacircumferència o un cilindre.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 36

37

Bé Repassa la normalització Malament

Les línies de cota i les línies auxiliarshan de ser notablement més fines que les que representen les arestes de l’objecte.

La línia de cota:

• Es col·loca paral·lela a l’aresta i suficientment separada.

• Queda delimitada per les líniesauxiliars i no pel contorn de la peça.

• Les fletxes que la delimiten sónfines, allargades i arriben fins a lalínia auxiliar.

Les línies auxiliars de cota:

• Són perpendiculars a la línia de cota.

• Sobresurten una mica de la línia de cota.

• No tallen la línia de cota.

Les cotes:

• Representen la mida real.

• S’indiquen amb mm però mai no es posa la unitat.

• No varien si es modifica l’escala.

• Es col·loquen centrades i per sobrede la línia de cota (o a l’esquerra si la línia és vertical i llegit de baix a dalt). Mai a l’interior de l’objecte.

• Només s’usa el nombre de cotesnecessàries per definir la mida de la peça.

• Els números són impersonals i de la mida apropiada.

Normes de l’acotament

20

30

45

10

1010

2030 mm

45

10

10

10

1. Dibuixa a escala 1:4 una calculadora i acota’n les dimensions segons les normes que acabem de repassar.

En primer lloc s’han de prendre les mides en mm, i per a això utilitzem el calibre. Les mides són:

Ample: 80 mm cota: 80 E 1:4 dibuix: 20 mm

Alt: 145 mm cota: 145 E 1:4 dibuix: 36 mm

Gruix: 10 mm cota: 10 E 1:4 dibuix: 2,5 mm

Dibuixa la planta, l’alçat i el perfil acotant les dimensions de l’objecte. Recorda que has de posar la cota i no pas la mida del dibuix.

80

145

10

EXEMPLE RESOLT

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 37

38

La imatge de l’esquerrarepresenta un regle demida real.

El regle de la dreta s’ha reduït a la meitat.

L’escala d’aquest regle

és d’1:2; 1 cm del regle reduït

correspon a 2 cm reals

1 cm

REALREDUÏDA

1 cm

2 cm real 1 cm real

Escala de dibuix

Observa els dos regles del marge i la relació de mida que hi ha entre elregle de mida real i el d’escala reduïda.

Així doncs, l’escala serà el resultat de dividir la longitud del dibuix en-tre la longitud de l’objecte real que representa.

Per exemple, en aquest cas:

Això vol dir també que l’objecte real és el doble de gran que el dibuix a escala.

Dit d’una altra manera, 1 cm d’aquesta representació equival a 2 cm enel regle real. Així és com s’expressen les escales:

L’ús de les escales

Utilitzem escales per:

• Representar objectes massa grans, de manera que reduint-los ambel dibuix càpiguen al paper. Les escales més utilitzades són:– Per a plànols d’edificis: 1:200, 1:100 i 1:50.– Per a mapes urbanístics (ciutats, barris): 1:25.000, 1:50.000.

• Representar objectes massa petits, de manera que ampliant-los enel dibuix quedin definits. S’utilitzen sobretot en les peces indus-trials. Les escales més corrents són 2:1, 10:1, etc.

1 cm

2 cm

Anomenem escala la relació de mida entre les dimensions del dibuix i la mida que té l’objecte real que representa.

6

1 : 2Unitat del dibuixA quines unitats de longitudequival en l’objecte real 1 unitat de dibuix.

2. Tenim un mapa a escala 1:5.000. Quants quilòmetres hem de caminarentre dues localitats que al mapa estan separades per 20 cm en líniarecta?

Que l’escala sigui d’1: 5.000 significa que 1 cm del mapa correspon a 5.000 cm en distància real.

Passem els 5.000 cm a km:

5.000 cm � � � � 0,05 km

Com que les localitats estan separades 20 cm al mapa:

20 � 0,05 � 1 km. Per tant, haurem de caminar 1 km.

5.000100.000

1 km1.000 m

1 m100 cm

EXEMPLE RESOLT

877446 _ 0020-0051.qxd 12/4/07 11:54 Página 38

39

Com escollir l’escala de representació?

En la majoria dels casos, l’única exigència serà que la representació cà-piga dins el paper. Però també és possible que ens condicioni la defini-ció dels detalls de l’objecte. Com més detalladament dibuixem l’objec-te, més gran serà el dibuix, i a l’inrevés.

E 1:200

E 10:1

El dibuix del xip és 10 vegades més gran que l’objecte real. En aquest cas els detallssón molt importants, i per això augmenteml’escala.

1 cm del dibuix equival a 200 cm en l’objecte real. En escollir aquesta escala, molts detalls de la representació es perden perquè és massa reduïda.

ACTIVITATS

17. ● Dibuixa a escala 1:2 l’alçat dels objectes següents:

• Un disc compacte. • Un esborrador de pissarra.

• Un vas per als llapis. • Una barra de goma d’enganxar.

18. ●● Calcula l’escala a la qual s’han de dibuixar els objectes de la dreta. Has de saber que les mides exactes d’un tetrabrick d’1 litre són:

19 � 9 � 6 cm

El dibuix delcamp de futbolés 500 vegadesmés petit que un de real.

3. A quina escala dibuixaràs un camp de futbol de 75 x 110 metres perquè et càpiga en un foli A4 (210 x 297 cm)?

El costat més gran del camp fa 110 metres � 110 m � � 11.000 cm.

El costat més gran del full és de 29,7 cm, i encara n’hem de descomptar els marges: 2 cm esq. � 1 cm dret � 26,7 cm.

La raó de semblança serà: � � 411,9

Ara hem d’escollir un número exacte (sempre més gran); per exemple, 1:500.

11.00026,7

mida realmida paper

100 cm1 m

EXEMPLE RESOLT

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 39

40

Esbós, croquis i plànol tècnic

Abans de definir-los farem l’assaig següent:

7

Consells per fer un esbós

• Fer servir llapis tous.

• Prendre els marges del paper com a referència per traçar les línieshoritzontals o verticals.

• Dibuixar les línies en un sol traç.

Al primer dibuix, la proporció entre el vidre i el casquetmetàl·lic no està gaire aconseguida, ja que el casquet és massa petit. El segon no té en consideració la formade la bombeta.

També és molt important que el croquis aconsegueixireflectir les proporcions de l’objecte, però sense queel teu dibuix sembli maldestre ni massa detallat.

Esbós

MALAMENT MALAMENT MALAMENT BÉ

Caricatura Croquis Tècnic Abstracte

Si volguessis explicar com és realment aquest objecte, quin dels dibuixos escolliries?

Abans de dibuixar, pensa en l’objecteque vols representar. El teu dibuix ha de parlar per si sol; no hi has d’afegirparaules.Si l’objecte ja existeix, com aconseguiràsque els altres el reconeguin? I si el volscrear tu mateix, com t’ho faràs perquèl’entenguin?

L’esbós és la primera aproximació a l’objecte estudiat, i es fa dibuixant-ne a mà alçada les línies més importants. Ha de proporcionar la informacióimprescindible per reconèixer l’objecte.

El croquis és el pas següent, també dibuixat a màalçada, tot i que ha de definir amb més detall els volums i la proporció de l’objecte. S’apropa mésa la realitat i amb més precisió.

Per fer un bon dibuix a mà alçada (esbós i croquis), el més important és laproporció entre les parts de l’objecte, que has d’observar atentament i en-tendre abans de començar. El procés de representació ha d’anar des d’allòmés general fins al que és mes propi i particular de l’objecte.

El plànol tècnic és l’objectiu final per representar l’objecte. Es dibuixaamb l’ajuda de tots els instruments de dibuix que has estudiat enaquesta unitat. El plànol tècnic defineix perfectament totes les mides icaracterístiques de l’objecte, de manera que es pugui construir senseperdre cap detall.

ASSAIG: Identificar esbós i croquis

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 40

41

Croquis

El croquis és el pas següent a l’esbós perquè ja hi definim els detalls i les mides del nostre objecte. Per tant, conté tota la informació neces-sària per fabricar-lo. Tot i que també es fa a mà alçada, ja hi hem deveure ben definides la forma i la mida. Hem de procurar dibuixar-lo,doncs, de forma proporcionada. En el croquis fem servir la representa-ció amb vistes, encara que sempre hi podem incloure una perspectivaper entendre’ns una mica més.

Quan dibuixem un croquis, hem d’utilitzar les normes de dibuix tèc-nic que hem estudiat.

Plànol tècnic

L ’objectiu final de la representació d’objectes és obtenir el plànol tèc-nic Aquest dibuix es fa amb l’ajuda de tots els instruments de dibuix,evitant fer cap traç a mà alçada. Fins i tot, podem utilitzar modernsprogrames informàtics per obtenir un resultat més ràpid i precís. Elplànol tècnic ha de permetre entendre perfectament la forma, dimen-sions i característiques de l’objecte dibuixat amb la finalitat de poder-loconstruir fidelment.

Un dels primers creadors que va descriure les seves idees de forma gràfica va ser el genial pintor, científic i enginyer Leonardo da Vinci,

que va fer esbossos de les seves invencions. Gràcies a aquest fet, 500 anysmés tard som capaços de reproduir-les i constatar que moltes funcionen.

10

26

48

74

18

Esbós

Un esbós és un dibuix fet a mà alçada. És a dir, no utilitzarem instru-ments de dibuix auxiliars per fer-lo. Només necessitem un llapis, paperi goma d’esborrar.

En essència, un esbós és un primer esborrany de l’objecte que tenimideat i que encara no hem definit totalment. Hi podem utilitzar les duestècniques que ja hem vist, tant la perspectiva com les vistes ortogonals.

Esbòs Croquis Plànol tècnic

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 41

42

És molt important proporcionar al fabricant un plànol tècnic amb les tres vistes de l’objecte:alçat, planta i perfil.

Línia incorrecta.La línia d’eixos

ha de ser de traç i punt.

No s’han deduplicar cotes.

Mida de la lletraexcessiva.

Les línies de cotes s’han de separar 8 mm de l’aresta.

MALAMENTBÉ

70

70

�30

90

70

�30

90

40

�30

El traç de l’objecteha de ser mésgruixut que les línies de cotes.

No s’han deduplicar cotes.

Sempre que espugui s’ha d’acotar

el diàmetre.

Les línies no s’han de creuar. Acota primer

la de menys longitud.

4. L’objecte de la dreta (en tres dimensions) està representat de forma correcta i incorrecta. Observa els errors.

EXEMPLE RESOLT

ACTIVITATS

19. ● Ajuda’t del regle i d’una cinta mètrica per prendre les mides i elabora un croquisdels objectes següents. Desprès passa’ls a un plànol tècnic.

a) Un regle. c) Una maquineta de fer punta. e) Un compàs.

b) La taula de l’aula. d) Una goma d’esborrar. f) Un estilògraf.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 42

Vocabulari de la unitat• Acotament: conjunt de normes i símbols que utilitzem

per indicar les dimensions i formes d’un objecte en un di-buix tècnic.

• Alçat: vista ortogonal corresponent a la vista frontal d’unobjecte; la que millor el representa.

• Cartabó: instrument auxiliar de dibuix, en forma de trian-gle rectangle escalè, utilitzat juntament amb l’escaire pertraçar línies paral·leles i perpendiculars.

• Compàs: instrument auxiliar de dibuix utilitzat per tra-çar circumferències i arcs de circumferència o per trans-portar mides.

• Croquis: dibuix d’un objecte fet a mà alçada, amb de-talls i dimensions de la peça.

• Díedre: espai comprès entre dos plans que es tallen per-pendicularment.

• Esbós: dibuix fet a mà alçada que representa un primeresborrany de l’objecte.

• Escaire: instrument auxiliar de dibuix, en forma de trian-gle rectangle isòsceles, utilitzat juntament amb el carta-bó per traçar línies paral·leles i perpendiculars.

• Escala: és la relació que hi ha entre la dimensió del di-buix i la mida de l’objecte real que representa.

• Gramatge: magnitud que indica la massa de paper perunitat de superfície.

• Metrologia: ciència que estudia com prendre mides.

• Normalització: conjunt de regles que s’han de seguirquan fem dibuixos tècnics.

• Perfil: vista ortogonal d’un objecte, obtinguda en situar-nos a la dreta del punt de vista utilitzat per dibuixar les vistes.

• Perspectiva cavallera: representació d’un objecte tri-dimensional en un pla sobre tres eixos coordenats, dosdels quals formen un angle de 90º, i el tercer, de 135º ambels dos anteriors.

• Plànol tècnic: dibuix amb una escala definida fet ambinstruments o ordinador que reprodueix fidelment totesles característiques de l’objecte representat.

• Planta: vista ortogonal d’un objecte obtinguda en obser-var-la des de dalt.

• Transportador d’angles: instrument auxiliar de dibuixque permet mesurar angles.

• Tríedre: regió de l’espai limitada per tres plans que estallen perpendicularment entre ells.

• Vista ortogonal: dibuix obtingut en projectar perpen-dicularment un objecte tridimensional sobre un pla.

ResumDIBUIX

normalització i acotament

instruments escala

de dibuix

portamines

gomes

estilògraf

llapis

paper

auxiliars

compàs

transportadord’angles

escaire i cartabó

regles

vistes ortogonals

alçat,perfil

i planta

esbósperspectivacavallera

plàno tècnic

croquis

sistemes derepresentació

43

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 43

44


20. ● Utilitzant l’escaire i el cartabó, fes una quadrículacom la de la figura. Pren com a mida de cada costat delquadrat 1 cm.

Pots comprovar el grau de precisió amb el qual has di-buixat els quadrats traçant-ne la diagonal. Passa pertots els punts?

21. ● Practica amb el teu company de taula i intenta es-brinar en pocs segons l’objecte que ell vol representarmitjançant un esbós molt senzill.

22. ● Determina de quina classe de representació gràfi-ca parlen les imatges següents.

a) b)

c)

23. ● Calcula les dimensions del teu llibre de tecnologiai expressa-les en metres, centímetres i mil·límetres. Mesura també les dimensions del teu escaire i del car-tabó.

24. ●● Dibuixa amb el regle els segments següents:

a) Un quadrat de 3,5 dm de costat.b) Un triangle isòsceles de 6 cm de costat.c) Un cercle de 9,5 mm de radi.

Aplicacions pràctiques

25. ●●● Fes els dibuixos següents a la llibreta, amb mol-ta precisió:

26. ●● Fes un esbós de:

a) Un telèfon mòbil imaginat per tu.b) Un automòbil del futur.

Activitats

450

a) b)

d)c)

e)

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 44

45

27. ●● Dibuixa un croquis de la cadira de l’aula taller.

28. ●●● Dibuixa a mà les vistes de la figura següent:

29. ●●● Dibuixa els delineats següents i pensa si es po-den construir o no:

30. ● ● Tens dues de les vistes en dièdric i la seva vistaen perspectiva. Ara completa la vista que falta i acota-la seguint la normativa.

31. ●●● Fes aquest delineat a escala:

32. ● ● ● Mitjançant l’escaire i el cartabò, aconsegueixun angle de 15º i un altre de 105º. Comprova el resultatamb el transportador d’angles.

33. ●●● Comprova que l’àrea d’un A0 és un metre qua-drat (m2) i calcula l’àrea d’un A4.

34. ●●● Quants A4 entren en un A0?

35. ●●● Per conèixer el teu grau de precisió, dibuixa unquadrat amb les seves diagonals i un cercle inscrit i unaltre de circumscrit punxant al punt de tall de les dia-gonals.

36. ●●● A partir de dos parells de quadrats girats 45º l’unrespecte a l’altre, fes aquest dibuix:

37. ● ● ● Observa aquestes dues fotografies i dibuixa laplantilla d’un dels elements del molinet.

b c

a

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 45

46

38. ●●● Dissenya un logotip per a una marca de sabati-lles. Hi has d’incloure:

a) L’esbós fet a mà.b) El croquis amb cotes.c) El plànol tècnic normalitzat (normes UNE).

39. ● ● ● Observa aquestes dues figures, mesura’n elscostats i respon la pregunta: quina creus que és un cub?

40. ● ● ● Si volem fer una roda amb la tapa d’un pot, onhaurà de tenir l’eix? Calcula-ho.

41. ●●● Dibuixa el plànol de la teva habitació vist per so-bre (planta). 1 m real = 5 cm al plànol.

42. ●●● Des d’on hem de mirar aquests objectes per po-der representar-los mitjançant una circumferència?

43. ●●● Dibuixa el perfil, la planta i l’alçat del teu llapis.

44. ● Fes l’esbós i el croquis de:

• L’estoig.

• Una grapadora.

• El llum de la teva habitació.

• Una calculadora.

• El ratolí de l’ordinador.

• La motxilla.

• Una ampolla de refresc.

• Els auriculars.

Recorda les normes més importants del dibuix, comara la proporció i l’expressivitat. Posa a prova els teusdibuixos ensenyant-los als teus companys. Els ente-nen?

45. ● Dibuixa tots els angles de 210º, 225º i 270º utilitzantla combinació de l’escaire i el cartabó.

Pensa com sumaries els angles de l’escaire i el carta-bó per obtenir-ne un de 360º, i després dibuixa’l.

46. ● Tens l’objecte i les seves projeccions. Creus que es-tan ben representats en el sistema dièdric?

Si no ho estan, indica l’errada.

47. ● Aquí tens un altre objecte amb les seves projeccions.Marca sobre les vistes els elements ombrejats en colorvermell en la perspectiva.

Escull un color per a cadascun dels elements i ombre-ja les seves projeccions amb el seu color.

a )

d) e ) f )

b) c )

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 46

47

48. ●● Dibuixa les projeccions de l’objecte de la figura.

49. ●● A partir de les vistes representades en sistema diè-dric, reconstrueix l’objecte i dibuixa’l en perspectiva ca-vallera.

Et pot ajudar molt recordar el procés que hem vist enaquesta unitat.

50. ●● Et proposem que enganxis a la finestra amb cintaadhesiva un full DIN A4 d’acetat i repassis a sobre ambretolador les línies més importants que hi figuren, des-tacant-ne els focus. Fixa’t sobretot en el carrer, la vore-ra i els edificis. No dibuixis les formes corbes.

51. ● Observa el dibuix del pont i posa el nom de cada ti-pus de línia. Després, comenta breument la funció queté cada línia..

52. ●●● Representa l’alçat i la planta d’una llauna de be-guda. Segueix els passos següents:

• Tria bé l’instrument de mesura segons la dimensióde l’element.

• Escull l’escala adequada perquè s’ajusti als margesdel paper DIN A4.

• Representa només els elements importants de l’ob-jecte.

• Acota’l correctament.

53. ● ● Observa el dibuix acotat i troba-hi els errors d’a-cotament seguint les normes que ja hem vist en aques-ta unitat.

Ara dibuixa’l en un full en blanc i acota’l correcta-ment.

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 47

48

El que necessites

• Llistó quadrat de 10 � 10 mm. • Paper vegetal.• Contraplacat de 3 mm.• Goma d’enganxar termofusible o cola. • Llanterna.• Objectes variats per ficar a la capsa.

1

Les peces.

Del llistó de 10 � 10 mm, talla’n vuit trossos de 20 cm de llarg i quatre de 18 cm (per unir-los i construir un cub).

2

Unió de les peces.

Uneix tres trossos del llistó (dos de 20 cm i un de 18 cm) i reforça la unió grapant els escaires. Fes-ne tres més com aquest i unint-los entre si obtindràs un cub.

3

Muntatge i encolat.

Talla tres quadrats de 20 � 20 cm de paper vegetal i enganxa’ls en tres de les cares del cub que has construït.

4

Marca sobre el contraplacat dotze quadrats amb la seva diagonal. Talla els 24 escaires resultants. (Si no tens contraplacat pots fer servir cartró dur o cartró-ploma.)

No has jugat mai a fer ombres a la paret amb les mans? Ara et proposem construir el teu«teatre d’ombres xineses» perquè puguis visualitzar la planta, el perfil i l’alçat de qualsevolobjecte que vulguis posar dins la capsa.

Deixa assecarla cola. Neteja el pinzell amb aigua

després d’utilitzar-lo.

PROJECTE DE LA UNITAT: Ombres xineses

877446 _ 0020-0051.qxd 12/4/07 11:55 Página 48

El resultat.

Il·lumina l’objecte per qualsevol de les cares que té paper vegetal i n’observaràs el perfil, l’alçat i la planta.Potser tindràs problemes per veure bé la planta.Troba-hi alguna solució.

6

La prova.

Busca un lloc fosc, posa un objecte dins la capsa i il·lumina’l amb la llanterna.5

Amb una sola vista no podem endevinar com és l’objecte.Per exemple, la fotografia de la dreta podria semblar la silueta d’un gelat, una punta de llança... o la llàntia d’Aladí!

• Quina de les tres vistes (planta, perfil o alçat) correspon a l’ombra de la llàntia?

• Dibuixa a la llibreta les altres dues vistes que falten.

Preguntes

Un consell

«No et refiïs ni de la teva ombra». El refrany té sentit. Tingues en compte que l’ombrasolament ens defineix la silueta de l’objecte. Per tant, les vistes obtingudes no mostren tota la informació.

49

877446 _ 0020-0051.qxd 12/4/07 11:55 Página 49

TEXT A

Art geomètricNo solament a les aules o departaments dedibuix tenen importància els traçats geomè-trics i el dibuix tècnic. Hi ha altres àmbits enels quals tots en podem gaudir: la pintura,l’arquitectura o l’escultura en són només al-guns exemples.

A l’Alhambra de Granada, per exemple, elsmotius geomètrics es repeteixen una i altra ve-gada sobre parets i sostres, que produeixen unefecte meravellós en l’observador.

La repetició de polígons i l’aplicació del colorresolen el problema de la decoració en aquestedifici, ja que segons la tradició musulmanano s’hi poden representar persones o animals.

Escher es va inspirar en diversos motius geo-mètrics de l’Alhambra per fer alguns dels seusgravats.

TEXT B

Móns impossibles

L’obra d’Escher és espectacular i original. És plena de for-mes geomètriques que es converteixen les unes en les al-tres, en una harmonia que cap altre autor no ha aconseguit.

En altres casos, Escher va dibuixar objectes o perspectivesimpossibles, utilitzant amb absoluta precisió els seus co-neixements de dibuix. Un exemple d’això és el gravat desobre.

Cascada. M. C. Escher, Kesgre Art Museum,Universitat de Michigan (EUA).

Aquesta litografia utilitza la perspectivaisomètrica per aconseguir un efecte

sorprenent. L’aigua sembla estar en movimentcontinu sense necessitat d’un pendent

que l’ajudi.

Tessel.lat a l’Alhambra(Granada).

«Si no ho puc

dibuixar,

és que

no ho entenc»

ALBERT EINSTEIN, físic.

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

50

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 50

TEXT C

Espirals naturals...Les persones han après a dibuixar a partir dels modelsque han trobat a la natura.

Una forma capriciosa, però que també es troba ambcerta freqüència a la natura, és l’espiral. Moltes clos-ques d’animals tenen aquesta forma, i també es corbenen espiral les banyes d’alguns ruminants.

Les espirals també s’observen als huracans o quan l’ai-gua desguassa.

... i artificialsTot i que és una forma complexa, el disseny basat en espirals també ha estat molt important en alguns casos. Elsdiscos de vinil, per exemple, tenen un solc que segueix una espiral des del centre fins a la vora del disc.

Les espirals també s’han fet servir en l’àmbit de l’arquitectura com un recurs en espais limitats. Així, una escalaen espiral facilita l’accés d’una planta a l’altra; o la rampa d’un aparcament, que permet als vehicles descendir iascendir sense recórrer un pendent excessiu.

Fòssil d’ammonits

51

• L’ALHAMBRA DE GRANADA

http://www.alhambradegranada.org

És el web oficial de l’Alhambra, amb informació sobre la història del palau, com visitar-lo, galeria d’imatges, etc.També inclou informació sobre la ciutat de Granada.

• ESCHER I LES TESSEL·LES

http://www.mcescher.com

Aquesta pàgina en anglès i neerlandès és força interessant. Inclou imatges de les obres de Maurits C. Escher. Un goigper a la vista.

http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates12/dematesna0001/opciones/Teselaciones.htm

Aquí trobaràs idees interessants relacionades amb elstessel·lats.

WWW ACTIVITATS

A 1. Per què a la decoració de l’Alhambra només s’utilitzen motius geomètrics i color?

2. Què significa tessel·lat?

B 3. Intenta reproduir el gravat de la cascada d’Escher,però amb la perspectiva real. Compara’ls.

C 4. Espiral i hèlix són el mateix? Comenta quinadiferència hi ha i, si ho fas oralment, no utilitzisles mans per explicar-ho.

5. Observa el teu voltant i troba algunsexemples d’espirals.

6. Com és l’espiral d’un disc de vinil? Què passa si el disc es ratlla?

877446 _ 0020-0051.qxd 3/4/07 16:00 Página 51

52


• Coneixeràs les propietatsdels materials.

• Estudiaràs les propietats i aplicacions de la fusta i els seus derivats.

• Aprendràs a aplicar els procediments del treball amb fusta.

• Valoraràs l’impacteambiental produït per l’obtenció, la transformació i l’ús de la fusta i els seusderivats.

PLA DE TREBALL

Materials i fusta3

L’any 2003 es va batre el rècord del món

de salt amb perxa, queva quedar en 6,14 m.

La perxa era de fibra de vidre. Al llarg de

la història, les perxess’han fet de freixe,

bambú, alumini…

Quinescaracterístiques

aporta la fibra de vidre a la fabricació

de les perxes?

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 52

5353

1. Objectes impossibles. És possible un pneumàtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plàstic? I un ordinador de porcellana o una bombeta de fusta? I un martell de vidre? Sembla obvi que aquestsobjectes no es fabriquen amb aquests materials. Per què?

2. Des de la mateixa alçada, deixem caure una plomada sobre diversos materials.

En colpejar cada material, observem que:

Indica’ns quina propietat estem assajant quan fem aquesta experiència.

L’edat de pedra, l’edat del bronze, l’edat del ferro, l’edat del silici… En la història de la tecnologia, la disponibilitat dels diversos materials ha determinat l’avenç tecnològic.


El vidre es trenca. La fusta resisteix l’impacte. L’acer també aguanta el cop. El plàstic es deforma.

ACTIVITAT: com utilitzar els materials1

A B C D

A B C D

877446 _ 0052-0079.qxd 12/4/07 11:57 Página 53

54

Classificació dels materials

Els objectes que ens envolten s’han fabricat utilitzant una gran diversitatde materials que podem classificar de diferents maneres com, per exem-ple, pel seu origen. No obstant això, el criteri més adient per classificar-los és segons les seves propietats. Les aplicacions possibles dels materialsdepenen de les seves característiques.

Classificació dels materials segons l’origen

• Materials naturals: són els que es troben a la natura, com ara el co-tó, la fusta i el coure.

• Materials sintètics: són els creats per l’ésser humà a partir de ma-terials naturals com, per exemple, el formigó, el vidre, el paper i elcartró, i els plàstics.

Classificació dels materials segons les propietats

Tenint en compte les seves propietats, els materials més usuals els po-dem dividir en aquests grans grups: fustes, metalls, plàstics, ceràmi-ques, vidres, materials petris i materials tèxtils.

1

Culleres fabricades amb diferentsmaterials.

Material Aplicacions Propietats Exemples Obtenció

Fusta • Mobles. • Estructures.• Embarcacions.

• No transporta la calor ni l’electricitat.

• És fàcil de treballar.

• Pi.• Roure.• Faig.

A partir dels arbres.

Metall • Clips.• Ganivetes.• Coberts.• Estructures.

• Bon conductor de la calor i l’electricitat.

• Dúctil i mal·leable.

• Acer.• Coure.• Estany.• Alumini.

A partir de determinatsminerals.

Plàstic • Bolígrafs.• Carcasses

d’electrodomèstics.• Envasos.

• Lleuger. • Mal conductor de la calor

i l’electricitat.

• PVC. • PET.• Porexpan

(suro blanc).• Metacrilat.

Per mitjà de processos químics, a partir del petroli.

Petris • Taulell de cuina.• Façanes i terra

dels edificis.

• Pesats i resistents.• Difícils de treballar.• Bons aïllants de

la calor i l’electricitat.

• Marbre.• Granit.

A les pedreres de roques.

Ceràmica i vidre

• Vaixelles. • Maons i teules.• Finestres i portes.• Vidres.

• Dur.• Fràgil.• Transparent

(només el vidre).

• Pisa.• Porcellana.• Vidre.

Ceràmica: a partir d’argiles i sorres per emmotllament i cocció.Vidre: barrejant i tractantsorra, pedra calcària i sosa.

Tèxtils • Roba.• Tendals.

• Flexibles i resistents.• Fàcils de treballar.

• Cotó. • Llana.• Niló.

Es filen i teixeixen fibres d’origen vegetal, animal o sintètic.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 54

55

Altres materials

En alguns casos necessitem combinar les propietats de diversos tipusde materials en un de sol, i per això es fan servir materials compostos.Un exemple de material compost és el tetrabrick, que està format percapes de material plàstic, cartró i alumini. El plàstic fa que sigui im-permeable, el cartró aporta resistència i aïllament i l’alumini conservaels aliments perquè no deixa passar la llum.

Aliatges

Normalment, els materials metàl·lics no es fan servir en estat pur, sinóque formen part d’aliatges. Un aliatge el constitueixen dos o més ele-ments, un dels quals, com a mínim, és metàl·lic. Un exemple:• L’acer, compost de ferro i carboni.• El bronze, barreja de coure i estany. • El llautó, una mescla de coure i zinc.

L’aglomerat i el contraplacat són materials compostos que farem servir al taller. Es fabriquen amb cola, a partir de làmines(contraplacat) o d’encenalls i restes de fusta (aglomerat).

També hi ha fibres d’origenmineral, com ara la fibra de vidre, que aportaresistència a alguns plàsticsi dóna lloc a materials molt resistents i lleugers que es fan servir per fabricarraquetes i bicicletes.

La goma d’enganxartermofusible és molt útilal taller de tecnologia. Es tracta d’un materialadhesiu que s’aplicaescalfant-lo amb una einaanomenada pistola.

La fibra òptica és el materialde les telecomunicacions del segle XXI, perquè pottransmetre molta mésinformació i més ràpidamentque el cable de coure. És un fil del gruix d’un cabell format per dos vidresdiferents d’una gran puresa.L’un conté l’altre.

ACTIVITATS

1. ● Indica a quin grup de materials pertanyen i si són naturals o sintètics:

a) Estany. d) Roure. g) Lli.

b) Caoba. e) Seda. h) Marbre.

c) Alumini. f) Acer. i) Llana.

2. ● Enumera cinc objectes fabricats, completament o en part, amb cada tipus de material; és a dir, cinc objectes de fusta, cinc de plàstic, cinc de metall, cinc de vidre, etc.

3. ●● Quan siguis a casa, observa quin material predomina a cada estança:els dormitoris, la cuina, la cambra de bany, etc. Per què creus que s’ha fet així?

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 55

Quants anys tens, tronc?

Cada any que passa, el tronc delsarbres augmenta de mida. A la pri-mavera es produeix un gran creixe-ment de la capa exterior del tronc, i quan s’apropa la tardor el creixe-ment és més petit. Amb l’arribadadel nou any el procés torna a co-mençar.

Les capes interiors es van endurinta mesura que les dimensions del’arbre creixen. Quan tallem un ar-bre, i si ens fixem en la seva secció,veurem capes de cercles concèn-trics que corresponen als creixe-ments de cada primavera i cada tar-dor; les capes de la primavera sónmés clares i les de la tardor mésfosques. Si comptem les capes queté un tronc podrem saber la sevaedat.

56

Medul·la. És la partcentral de l’arbre.

Duramen, o la fustapròpiament dita.

Albeca o fusta jove. És la fusta en període d’elaboració; és la part

viva de l’arbre i està plena de saba. Té un color més clar i és

més tova que el duramen.

Escorça. És elrecobriment externque envolta el tronc.

Radis medul·lars. Des del cordel tronc surten uns radis

que s’encarreguen de portar la saba fins a la perifèria.

Quan el van talar,aquest arbre teniacinquanta anys.

La fusta

Introducció històrica

La fusta és un material emprat per l’ésser humà des de sempre. Amb ladescoberta del foc, la fusta es va convertir en combustible. Més enda-vant, es va fer servir per elaborar estris diversos i armes. Les primeres ca-ses es van construir amb branques i pedres, però ben aviat, a causa de laseva resistència, la fusta es va emprar per fer bigues i pilars.

Aquests últims cent anys, la fusta també s’ha utilitzat per fabricar pasta depaper (fins aleshores es feia amb lli i cotó). Actualment encara fem servirla fusta com a combustible, i també per elaborar eines, fer paper i en laconstrucció.

Descripció del tronc

Quan tallem un arbre, hi podem veure les parts següents:

2

La saba és un líquid que transpor-ta aigua i nutrients des de les ar-rels fins a les fulles dels arbres.Quan s’ha talat l’arbre, convé eli-minar la saba perquè la fusta no esvegi afectada per l’acció dels fongs(putrefacció) ni envaïda pels in-sectes (corc).

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 56

57

Obtenció de la fusta

Avui dia, la fusta s’obté d’arbres en ple desenvolupament (ni gaire jovesni gaire vells). Es talen a l’hivern, quan la circulació de la saba és mesbaixa. Les fases per obtenir la fusta són les següents:

1. Tala dels arbres. Es fa a mà, amb destrals i serres, o bé amb serres mecàniques. Un cop talat l’arbre s’eliminen l’escorça i les branques.Els troncs es transporten a la serradora per carretera, ferrocarril o vies d’aigua.(Normalment, la fusta és menys densa quel’aigua i flota; per aquest motiu s’aprofita el corrent de l’aigua per transportar els troncs.)

2. Manufactura de la fusta. En aquesta fase es treu l’escorça del tronc (si en té) i després es talla el tronc longitudinalment amb serres verticals de vaivé o serres circulars. D’aquest procés se n’obtenen taulers, taulons,xapes, fulloles i llistons.

3. Assecatge. S’apilen les fustes de manera que quedin separades de terra i entre ellesperquè hi circuli l’aire. Es pot accelerar el procés amb aire calent.

4. Distribució cap a les ebenisteries,fusteries i fàbriques. La indústria de la fustaelabora l’objecte final amb els taulonsnaturals. Les branques i l’escorça serveixen per fabricar fustes i taulons artificials. L’escorça també es pot fer servir en la jardineriao com a combustible.

ACTIVITATS

4. ●● Dibuixa el tall transversal d’un arbre i indica les parts que s’hi podenapreciar.

5. ●● Quins mitjans de transport es poden fer servir per transportar la fusta fins a les fàbriques que la treballen?

6. ● Fes un esquema amb les fases a què se sotmet la fusta des que es tala un arbre fins que arriba a l’ebenisteria.

7. ●●● Com es mostraria als anells d’un tronc una època de creixement lent de l’arbre?

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 57

A la fotografia pots veure blocs del mateix volum fets amb fustes diferents: faig, roure, pi i balsa. Quin s’enfonsarà menys?

densitat =

La unitat de massa que reconeix el Sistema Inter-nacional és el kg/m3, però és més pràctic el g/cm3.

58

Propietats de la fusta

La fusta no té unes propietats fixes. Fins i tot, els trossos d’un mateix ar-bre són diferents. Tot i amb això, estudiarem algunes propietats generalsde la fusta; és a dir, les que influeixen en les seves aplicacions.

Densitat

La densitat és la relació entre la massa i el volum dels cossos.

En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l’aigua, i ésper aquest motiu que suren.

3

Fusta

Faig

Roure

Pi

Balsa

Densitat (kg/m3)

680

820

230

120

Duresa

La duresa és l’oposició que presenta un material a ser ratllat o penetratper un altre que és més dur.

La duresa d’una fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat d’aigua que conté.

Faig Roure Pi

Quan es deixa caure la plomada sobre les diferents fustes apareixen marques de mides diferents.Quina fusta és la més dura?

Balsa

ASSAIG: densitat de diferents fustes

ASSAIG: grau de duresa de diferents tipus de fusta

massa

volum

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 58

59

Conductivitat tèrmica i elèctrica

Com que la fusta és mala conducto-ra de la calor i del corrent elèctric, és un material idoni per a l’aïllamenttèrmic.

Els terres de fusta, com la tarima flo-tant o el parquet, són més càlids a l’hivern que els terres de materialsceràmics.

Com en el cas de la tracció, normalment les fustes suporten bé els esforçosde compressió, sempre que segueixin la direcció paral·lela a les fibres.

Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió.

La fusta més resistent a la flexió és la que suporta més pes sense trencar-se.

Durabilitat

Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i els fongs, id’altres que no ho són tant. Entre les més duradores hi ha la noguera,la teca i la caoba, i entre les que ho són menys hi ha el pi i l’eucaliptus.

Bambú

Faig

Pi

Quan s’escull una fusta per a una aplicació determinada, la propietat mésimportant que cal considerar és la seva capacitat per resistir esforços.

Lluentor i color

Algunes fustes, com ara el castanyeri l’acàcia, presenten, un cop polides,una superfície brillant que les fa moltapreciades. N’hi ha d’altres que te-nen una coloració especial que lesfa diferents de la resta. És el cas deles fustes tropicals: caoba, banús,pal de rosa…

La fusta aguanta molt bé els esforços de traccióque segueixen la direcció paral·lela a les fibres.

En canvi, la resistència a la tracció ensentit perpendicular a les fibres és molt dèbil.

Noguera

ASSAIG: resistència a la flexió de fustes de diferents tipus

Resistència a esforços

La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què esfa l’esforç.

ASSAIG: resistència a esforços de la fusta

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 59

Caoba americana Amèrica Central i del Sud

Pi silvestre Europa i nord d’Àsia

– Fusta tova i resinosa, de color clar i amb vetesvermelloses.

– Mobles,ebenisteriai treballs de construcció.

Balsa Amèrica del Sud

– La més tova i lleugera de les fustes tropicals. És d’un to rosaci o gris pàl·lid i es treballa molt bé.

– Aïllament,reforços de flotació,maquetes i embalatges.

Faig Europa i nord d’Àsia

– Fusta de color marróblanquinós que passa a rosat; es comporta bédavant la compressió.

– Mobles,ebenisteria i treballs de construcció.

Pollancre Europa

– Fusta molt comuna. És lleugera i d’un colorvermellós groguenc.

– Embalatges,pasta de paper i fusteria barata.

Classificació de les fustes

Segons les propietats que acabem d’estudiar, hi ha molts tipus de clas-sificacions possibles. La més comuna les divideix en:

• Fustes toves. En general, es tracta d’arbres resinosos de fulla peren-ne (coníferes), de color blanquinós i fàcils de treballar, com ara el pio l’avet.

• Fustes dures. Corresponen als arbres de fulla caduca: el freixe, lanoguera, el roure, el faig i el banús.

4

Fusta tova

Fusta dura

– De color rosa clar, tot i ques’enfosqueix amb el temps.Generalment compacta, degra fi, quasi sense porus iamb vetes llargues. És fàcilde serrar, polir i envernissar.

– Mobles de luxe.Embarcacions,talles i fulloles.

60

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 60

es,isteria alls

onstrucció.

Noguera Europa, Àsia i Àfrica

– Fusta de color terrós amb vetes quasi negres. Es treballa molt bé i permetun acabat excel·lent.

– Mobles,ebenisteria de luxe, articlestornejats i fulloles.

Avet roig Europa

– Fusta gairebé blanca amb vetes de color blancpàl·lid.

– Taulesharmòniquesper a pianos i caixes deressonància de violins.

Tell Europa

– Fusta tova, lleugera i flexible que es treballamolt bé. Té pocaresistència mecànica.

– Esclops, talles, llapis i bastons.

Roure europeu Europa

– Fusta de color marró clar,densa i duradora, bastantdifícil de treballar.

– Mobles,ebenisteria,parquets, talles i construcciód’embarcacions.

Freixe Europa i nord d’Àsia

– Fusta dura d’un color blanc lleugerament rosat.Té una gran elasticitat i tenacitat.

– Mobles corbs,mànecs d’eines,equips esportius,ebenisteria i contraplacats.

– Fusta de color castanydaurat, textura regular i aspecte oliós. Grandurabilitat i resistència ala humitat i la calor. No esdeforma ni s’esquerda.

– Ebenisteriad’interior i d’exterior,embarcacions i moblesd’exterior.

Banús Índia, Sri Lanka i Àfrica tropical

– Fusta tropical molt densa, d’un to entre marró fosc i negre.S’envernissa amb dificultat.

– Instrumentsmusicals, moblesde luxe i petitsobjectes tornejatscom ara els mànecs delscoberts.

Teca Sud i sud-estasiàtic, Àfrica i Carib.

61

ACTIVITATS

8. ● Completa la taula següent:

Fusta Aplicacions Propietats

Color marró blanquinós que passa a rosat. Suporta bé la compressió.

Embalatges, pasta de paper i fusteria barata.

Noguera

Parquets o empostissats.

Avet roig Violins.

Balsa Fusta tropical molt lleugera i tova. Es treballa molt bé.

Mobles de terrassa. Color castany daurat, textura irregular i aspecte oliós. Gran durabilitat i resistència a la humitat i la calor. No es deforma ni s’esquerda.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 61

62

1. Són més econòmics que la fusta natural. S’aprofita el 100% dels ar-bres.

2. Són més plans i llisos.

3. Poden tenir mides molt més grans.

4. No es deformen, ni podreixen, ni es corquen.

Derivats de la fusta

De la fusta natural s’obtenen altres productes, com els taulers artifi-cials, el paper i el cartró.

Els taulers artificials

En general, els mobles que t’envolten i que fas servir no són de fustanatural. L’interior dels mobles es fa de fustes artificials, i només es faservir la fusta natural, en forma de làmines, per al recobriment extern.

Els taulers artificials presenten les característiques següents:

Fonamentalment, poden ser de tres tipus:

• Contraplacat. Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta,col·locades de manera que les fibres de la capa inferior quedin per-pendiculars a les de la capa superior. Així s’aconsegueix una resistèn-cia uniforme del material. El nombre de capes és sempre senar, per talque les vetes siguin paral·leles. El material que es fa servir per engan-xar-les és la cola.

• Aglomerat. S’obté a partir d’encenalls i trossos de fusta tractats apressió i després encolats. El producte resultant es premsa formantplanxes i es deixa assecar. L’acabat final pot ser sense cobrir, plastifi-cat o bé xapat amb fusta natural.

• Premsat o de fibra. Es fabrica amb fibres de fusta seca, per com-pressió a alta pressió i temperatura, i s’uneix amb resina sintètica. Elproducte ofereix una textura fina i uniforme de cantells perfectes.Comercialment es coneix com tauler DM. És molt dur, fàcil de tre-ballar i de pintar. Si en la unió i compactació es fa servir la resina deles fibres de la fusta en lloc de resina sintètica, el producte s’anome-na tàblex.

5

Contraplacat.

Aglomerat.

DM (densitat mitjana).

Si tallem el tronc de manera rotativa, aconseguirem una capa de superfície més gran.

Els taulers comercials

Els taulers es venen normalment enformats d’1,22 � 2,44 m. N’hi ha dedos tipus: amb una capa externa defusta noble, si es vol un aspecte mésestètic; o bé de plàstic, si es priorit-za la seva resistència a l’aigua.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 62

63

El paper

El paper és una capa fina de fibres vegetals entrellaçades entre si for-mant un llenç que té les propietats de ser resistent, perdurable en eltemps, higroscòpic (absorbeix bé l’aigua), lleuger i aïllant de la calor idel corrent elèctric.

El seu procés de fabricació és el següent:

El cartró

Un altre derivat de la fusta és el cartró, que s’obté a partir de làminesgruixudes de pasta de paper o bé per l’encolat de capes. El cartró ondu-lat és el més comú. El formen una capa interior de paper en forma d’ondes reforçada per dues capes exteriors llises que s’adhereixen ambcola.

La disposició d’aquestes làmines dóna una gran lleugeresa i resistèn-cia al cartró. Una de les aplicacions més importants d’aquest materialés l’envasament o embalatge de productes. A més, és net, admet diver-sos acabats i es pot reciclar.

El cartró ondulat té la capa interior onduladaperquè sigui més resistent i lleuger.

1. En primer lloc, cal pelar el tronc i separar la cel·lulosa dels altrescomponents de la fusta. Amb aquesta finalitat es tritura la fusta i es barreja amb una gran quantitat d’aigua.

4. Aquesta pasta blanca es reparteix d’unamanera homogènia sobre una reixeta metàl·lica que permet que l’aigua s’escorri.

5. A continuació, la pasta passa per uns rodets calents que ajuden a assecar-la.

6. Finalment,s’enrotlla formant bobines de paper.

2. S’obté la pastade paper.

La cel·lulosa

La cel·lulosa és el constituent prin-cipal de la paret cel·lular de les plan-tes. S’obté en grans quantitats de lafusta, i especialment de l’arbre del’eucaliptus.

ACTIVITATS

9. ● Com definiries el paper? Quines propietats té?

10. ●● Com es fabrica el cartró?

11. ●● Per què el cartró és resistent i lleuger?

3. S’hi afegeixenreactius químics perblanquejar-la.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 63

64

Treball amb fusta

La fusta i els seus derivats serveixen per construir una infinitat d’ob-jectes. En el procés de fabricació es fan diversos treballs i s’utilitzeneines bàsiques que permeten aconseguir els resultats esperats. Les ope-racions més corrents que intervenen en la fabricació d’un objecte són:mesurar i marcar, subjectar, tallar, desbastar, perforar, unir i acabar.

Mesurar i marcar

El primer pas per fer una bona feina és prendre mides i marcar a la fusta la peça que s’ha de tallar. Però cal tenir en compte aquests con-sells:• Una petita errada en les mides pot fer que tot el treball se’n vagi en

orris. Paga la pena, doncs, dedicar el temps necessari a prendre-lescorrectament.

• Cal aprofitar al màxim el material. Pensa que com més material se’n vagi en orris més arbres es talaran innecessàriament.

6

Flexòmetre. És una cinta metàl·lica graduada ques’enrotlla en espiral mitjançant un mecanisme que permet mantenir-la enrotllada. Pot dur un fre per mesurar amb comoditat.

Compàs de puntes. Serveix per marcarlínies corbes o circumferències a la fusta. Té dues potes amb puntes metàl·liques i és d’acer.

Material malbaratat.

Metre de fuster. Tradicionalment és de fusta de boix i té un mecanisme que permet doblegar-lo i desplegar-lo amb facilitat.

ACTIVITATS

12. ●● Dibuixa com marcaries correctament les peces següents al tauler de la figura, per tal d’aprofitar al màxim el material.

Material ben aprofitat.Abans de fer la marca, assegura’t que has col·locat bé l’escaire.

Escaire metàl·lic. Consta d’una fullametàl·lica graduada, unida en angle rectea una peça de fusta, metall o plàstic.Serveix per comprovar angles de 90º o per marcar línies paral·leles i perpendiculars.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 64

65

Subjectar

Abans de tallar, hem de subjectar el material per poder treballar amb se-guretat i precisió quan fem ús de les eines. Per fer aquesta operaciós’utilitzen:

Per col·locar un pel de serra nou, hem d’afluixar les duespapallones que el subjecten.Escollirem el pèl més adequat per a la fusta i la mena de tall que volem fer. Recorda que les dentshan de mirar cap enfora i cap avall.

Abans de posar-hi la fusta not’oblidis de marcar.

El tall s’ha de fer amb moviments lents i uniformes. Cal aprofitar la longitud de tall més gran possible de la fulla i mantenir-la sempreperpendicular a la peça.

S’ha d’obrir el serjantfent girar el cargolsense fi, i s’ha decol·locar de manera que per sota mossegui la taula, i per sobre, la peça.

Abans de collar-ho, cal col·locar un tros de fusta o plàstic entre la peça i el serjant perquè no quedi cap marca a la peça.

Serjant. Ens permet fixar les peces a la taula de treball o subjectar les que s’han encolat.

S’ha de col·locar la peça de fusta sobre la taula, demanera que sobresurti la part que hem de treballar(tallar, perforar).

Cargol de banc. Aquest elementconsta de dues mandíbules, una fixa i l’altra mòbil. La part mòbil es mou amb un cargol sense fi i subjecta la peça amb la part fixa.

Serra de vogir. Té un bastidor quepermet mantenir en tensió el pèl de serra, i d’un mànec per agafar l’eina.

Pel que fa als talls interiors, hem de fer un petit forat amb el trepant, treure el pèl de serra, introduir-lo pel forat i tornar a muntar la serra.

Tallar

Quan tinguem la peça ben subjectada ja podrem tallar. Si la fusta és fina, es fa servir la serra de vogir o de marqueteria.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 65

Xerrac de costella. Té la fulla i les dentsprimes i fines, i es fa servir per a treballs de precisió. Es caracteritza perquè a la partsuperior de la fulla hi ha una franja pesantd’acer o llautó que serveix per mantenir la fullarecta i facilitar el tall.

66

Màquines elèctriques

Posem la peça de fusta de manera que ens permeti tallar amb un grau d’inclinació de 45º respecte a la superfície, i mantenint la fulla alineada amb l’avantbraç.

Un cop obert el tall, podem fer servir tota lallargària de la fulla amb moviments lents iuniformes.Serra a poc a poc i sense presses; és més eficaç i menys cansat.

Serra de vogir portàtil. És una eina molt versàtil que s’utilitza per tallar qualsevol mena de tauler i fusta massissa. Té diferents fulles que també permeten tallar metalls i plàstics. L’eina consisteix en un petit motor acoblat a una serra prima que talla la fusta amb un moviment de vaivé.

Serra circular de taula. Disposad’una taula que es pot inclinar per fer diferents talls.Funciona com les serres de vogirportàtils, però deixales dues mans lliuresper guiar la peça.

Torn. Aquesta màquina fa girar la peça de fusta per poder-la treballar utilitzant la ganiveta, que a més a més pot canviar de posició.També serveix per fer bols buidant-ne l’interior.

Fresadora.Aparell que permet fer motllures i determinatsencaixos. Disposa d’unaganiveta especial,la fresa, que pot modelarformes diverses.

Quan haguem de tallar peces més gruixudes farem servir el xerrac. La for-ma i disposició de la fulla determina els diferents tipus de xerrac. Pertallar fusta utilitzarem sobretot el xerrac de fulla flexible i el de costella.

Xerrac. Es compon d’una fulla llarga i flexible que sol ser d’un gruix decreixent i d’un mànec de fusta o plàstic per facilitar-ne el maneig.

45o

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 66

67

Desbastar

L’operació de desbastar serveix per eliminar el material que sobra del tall d’una peça de fusta. Hi ha dos tipus de desbastat:• Llimar. S’eliminen les estelles del tall i es deixa un acabat bast.• Polir. Amb el paper de vidre s’erosiona la superfície i s’obté un acabat fi.

La llima i la raspa són d’un acer dur però fràgil. Si cauen a terra es poden trencar.

Llima o raspa.És una barra d’acer amb dents a la superfície i un mànec de fusta.Pot tenir diverses formes o seccions.S’agafa amb les duesmans, una al mànec i l’altra a l’extrem de la barra, i es fa lliscar sobre la fusta.

Paper de vidre. És una làmina de paper amb partícules de materialsabrasius enganxades. El paper de vidre segueix una numeració perindicar si és de gra gruixut o de gra fi.

Per polir amb més comoditat, s’embolica un tros de fusta o d’un material rígid amb el paper de vidre. Es comença amb el de gra gruixut i s’acaba amb el de gra fi.

Barrina. Es tracta d’una punta helicoïdal inserida en un mànec

de fusta. Aquest estri s’utilitza per fer petits forats i per marcar

el lloc on hem de perforar o introduir un cargol.

Trepant elèctric.Consisteix, bàsicament, en un

motor que fa girar la broca.Té una gran velocitat i permet

una penetració sense esforç.

Perforar

La tècnica de perforar ens permet fer forats a la fusta. Generalment s’uti-litzen el filaberquí i la barrina. El trepant elèctric és molt eficaç, però el seuús és més perillós.

Filaberquí i trepant manual. Es componen d’una manovella o maneta, que serveixper fer girar una brocasituada al portabroques, i d’un suport persubjectar-los. Serveixen per perforar la fusta. Al mercat espoden trobar diferentstipus de broques,segons el material i la mida del forat.

SEGURETAT

Quan es treballa amb eines elèctriquescal seguir sempre les normes següents:• No portar roba folgada, penjolls

o el cabell deixat anar; es podrienenganxar amb la màquina i provocarun accident.

• Fer servir sempre ulleres protectores.

• Subjectar la peça que estemtreballant.

• Revisar periòdicament que el cable i l’endoll estan en perfecte estat.

• Desendollar l’eina quan no la utilitzem i sempre que hi fem algun ajust.

• No estirar mai el cable per desendollar la màquina.

• No fer servir maquinària elèctrica en llocs humits.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 67

68

Tècnica per cargolar

Per enroscar s’ha d’escollir el tornavís adequat a la ranura de la cabotadel cargol. S’agafa pel mànec amb una mà i es fa girar en el sentit de lesagulles del rellotge.

Cal recordar que si hem de collar un cargol gran la fusta es podria obrir. Per evitar-ho, abans hem de fer un foratamb la barrina.

Tècnica per encolar

L’operació d’encolar serveix per unir les peces de fusta mitjançant uncompost que s’anomena cola. Aquesta substància s’adhereix a les fi-bres de la fusta i s’endureix formant una unió estable. Per encolar cal te-nir en compte que:• Les superfícies han d’estar ben netes, sense vernís ni pintura.• Mentre s’assequen, les peces han d’estar sotmeses a pressió. Amb aques-

ta finalitat podem fer servir serjants o cargols de banc.• L’excés de cola s’ha de netejar amb un drap humit abans que s’as-

sequi.

Els claus han de travessar les fibresperpendicularment per aconseguirque la unió sigui més forta.

Si volem introduir un clau gruixut en una fusta, hem de fer-hi abans un forat per evitar que s’esquerdi.

Els claus poden variar enlongitud, gruix i tipus de cabota.

Cargols per a fusta o tirafons. Són peces de metall de secció cilíndrica que tenen una rosca helicoïdal que acaba en punta i cabotes de formes diverses.

Perns. Els cargols d’aquest tipus permeten col·locar femelles estàndard o d’orelles. S’utilitzen quan es vol que les unions siguin desmuntables.

Tornavís elèctric.

Martell. Unir

Per unir dues peces de fusta s’utilitzen diverses tècniques que tot se-guit estudiarem. Aprendrem a clavar, cargolar, encolar i acoblar.

Tècnica per clavar

Se subjecta el clau amb els dits i se li donen uns cops suaus fins a intro-duir-lo una mica. Aleshores es retira la mà i es continua l’operació ambmartellades més fortes.

Puntes recanviables.

No s’han de posar dos claus alineats. S’evitarà que s’obri la fusta.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 68

69

2. Els forats han d’estar separats de la vora i centrats en la peça perquè encaixin perfectament.

4. Per acabar d’encaixar les peces es fa servir un martell. Cal col·locar una peça de fusta o plàstic al punt on s’hagi decolpejar per evitar fer marques a la fusta.

3. Les espigues es col·loquen, amb una mica de cola, com a element d’unió entre les dues peces.

1. Es marquen uns forats del gruix de l’espiga a les peces que s’han unir.

Acoblament amb espigues o tacs. La tècnica és la següent:

Altres tipus d’acoblaments.

Trau i metxa. En una de les peces de fusta s’hi fa un rebaix (trau). A continuació, s’encola i s’acoblaen l’altra peça. S’utilitza, per exemple, per formar anglesrectes entre les peces.

Acoblament encadellat. Es fa servir per unir dues peces de fusta pels cantells. En una de les fustes es fa un rebaix al llarg del cantell (femella) i en l’altra es fa un sortint(mascle). Abans d’encaixar-les, les pecess’encolen. Els terres i parets de fusta escol·loquen mitjançant aquesta mena d’unió.

Cua d’oreneta. S’utilitzamolt per unir calaixos, ja que és una unió moltresistent. Les peces que s’uneixen són amples i no gaire gruixudes.

Tècnica per aplicar cola termofusible amb pistola

Podem encolar peces de fusta amb cola termofusible mitjançant una pistola especial.

Tècnica per acoblar

Aquí tractarem de les unions de les peces de fusta per fer que encaixin l’una en l’altra. Algunes formes d’acoblament són:

Aquesta pistola té una resistència elèctricaa l’interior que escalfa una barra de colatermofusible. Quan la cola és calenta, es fon i la podem utilitzar. Per dosificar la quantitat de cola, la pistola té un gallet que empeny la barra sòlida de cola.

SEGURETAT

La cola termofusible que aplica la pistola surt a una temperatura moltalta. Per no cremar-nos, hem de teniren compte aquests consells:• No toquis la cola en estat líquid,

ja que és molt calenta.• No deixis la pistola en qualsevol lloc,

ja que pot deixar caure alguna gotade cola sobre la taula i cremar-te. Cal utilitzar un suport.

ACTIVITATS

13. ●● Quin tipus d’unió utilitzaries en un element que ha de ser desmuntable?

14. ●● Quines precaucions cal tenir en compte a l’hora de clavar perquè la fusta no s’esquerdi?

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 69

1. Comprova que la peça de fusta estàneta i perfectamentpolida.

3. Suca el pinzell al tint i escorre l’excés de producte.

2. Dissol el tint en l’aigua. La quantitat que ennecessitaràs dependrà de la intensitat de color quevulguis obtenir.

70

SEGURETAT

• Farem servir guants sempre que utilitzem productes colorants. Les taques de tint són difícils d’eliminar. Els tints amb alcohol contenen substàncies dissoltes que poden ser perjudicials per a la pell.

• Mantindrem ben ventilat l’espai ontreballem amb aquests productes;els vapors que desprenen quan s’assequen poden ser tòxics.

1. TINTATGE DE LA FUSTA

PROCEDIMENT

Acabar

L’operació de l’acabat es fa per protegir la fusta i millorar-ne l’aspecte.És molt important que, abans d’aplicar qualsevol tècnica d’acabat, la su-perfície de la fusta estigui neta, seca i suau. Qualsevol imperfecció des-tacarà més amb l’acabat.

Tintatge de la fusta

Es poden aplicar diferents tints per intensificar el color de la fusta o do-nar-li el to desitjat. Hi ha diversos tipus de tint: • Tints amb aigua. Es venen en forma de pols i es dilueixen en aigua.

Són barats i s’han d’aplicar generosament. Triguen molt a assecar-se.• Tints amb alcohol. Se solen comercialitzar en pols o bé líquids, pre-

senten una àmplia gamma de colors i s’assequen ràpidament.

Altres tècniques en l’acabat amb fusta

• L’envernissat. El vernís és una barreja de resines amb un dissolventque s’evapora durant l’assecatge de la peça. En moltes ocasions pro-tegeix la fusta de l’aigua. Es tracta d’un acabat que canvia la sensaciótàctil de la fusta.

• L’acabat amb cera. Se sol fer amb cera d’abelles, que pot portar tintincorporat. S’ha d’aplicar en petites quantitats amb un drap i deixarque s’assequi tot un dia abans d’aplicar la segona capa.

• L’acabat amb oli. L’oli més utilitzat és el de llinosa, tot i que se’n po-den utilitzar d’altres, com l’oli danès i el de teca. L’avantatge que pre-senten tots tres és que mantenen les qualitats al tacte de la fusta i sónfàcils de restaurar. S’apliquen fregant la superfície amb un drap ama-rat d’oli. En les fustes noves cal aplicar-hi diverses capes, però sempres’ha d’esperar que s’assequi la capa anterior.

• La pintura. Al mercat hi ha una àmplia varietat de pintures amb aigua oamb dissolvents que, en aplicar-se, cobreixen la fusta amb una pel·lícula.

4. Aplica el producte amb el pinzell, en direccióparal·lela a la veta de lafusta. Deixa assecar la peça el temps que calgui.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 70

71

Les regles d’or al taller

Al llarg d’aquest curs i dels següents passaràs força hores al taller de tec-nologia. A continuació t’indiquem algunes normes per optimitzar el tre-ball en aquest espai.

7

1. Aprofita al màxim el material. Cal dibuixar les peces de manera que coincideixin amb les vores del material utilitzat.

3. Utilitza correctament les eines. Has de netejar-les i desar-lesal seu lloc després d’utilitzar-les.

4. Poleix després de tallar. És impossible unir peces que notinguin la superfície llisa.

5. Utilitza la quantitat de cola imprescindible. A més de seruna despesa innecessària, quan s’assequi caldrà eliminar-ne el sobrant.

6. Mantingues net i endreçat el taller. D’aquesta manera et resultarà més fàcil treballar i no es perdrà mai cap peça nicap eina.

2. Marca abans de tallar. S’ha d’estar el temps que calgui per mesurar i marcar, ja que sempre dóna més feina tornara tallar de nou.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 71

72

L’impacte ambiental i les seves solucions

La fusta és un material que gairebé no contamina. És biodegradable i espot regenerar fàcilment plantant nous arbres. A més, la fusta i els seusderivats es poden reciclar per a nous usos.

Malauradament, no totes les conseqüències derivades de l’aprofitamentde la fusta són positives. Com deus haver endevinat, la tala incontrola-da d’arbres pot destruir boscos sencers. També algunes transformacionsde la fusta produeixen contaminació, com ara la indústria del paper o la combustió d’energia. No obstant això, podem minimitzar aquest im-pacte reciclant el paper, amb la tala selectiva d’arbres i la repoblació forestal.

La taula següent ens indica els problemes que pot generar l’explotació il’ús de la fusta, així com algunes possibles solucions:

8

Activitat Impacte Solucions

Tala d’arbres als boscos • Desaparició de l’hàbitat de certs animals.• Impacte paisatgístic.• Desertització i erosió del sòl, ja que els arbres

contribueixen a mantenir la humitat i a pal·liarl’erosió produïda per la pluja.

• Augment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera, ja que les plantes i els arbres s’encarreguen detransformar el CO2 en oxigen.

Per evitar la desforestació s’utilitzen dosmètodes: • La tala parcial. Es talen algunes parcel·les

del bosc i es deixa la resta sense talar.• El mètode dels arbres sembradors.

Es talen només alguns arbres i se’n planten de nous als espais creats. Quancreixen, es talen els arbres que s’haviendeixat sense talar.

Fabricació de paper • La indústria del paper necessita productesquímics per descompondre la fusta i perblanquejar-la.

• El procés necessita una gran quantitat d’aigua. • L’aigua es contamina en contacte amb

els productes químics.

• Utilització de productes biodegradables.• Reciclatge de paper.

Retirada a l’abocador • No suposa contaminació, ja que la fusta és un material biodegradable. No obstant això,els vernissos i pintures que es fan servir per tractar la fusta sí que són contaminants.

• Utilització de productes biodegradables.• Reciclatge de la fusta i els seus derivats.

Bobina de paper reciclat.

ACTIVITATS

15. ● Quines són les conseqüències mediambientals de la tala d’arbres?

16. ● Quines mesures se t’acuden per evitar la desaparició dels boscos sensedeixar de talar arbres per aprofitar-ne la fusta?

Reciclatge del paper

Per obtenir paper reciclat s’utilitzenproductes químics que eliminen latinta i blanquegen el paper.

Aquests productes són molt conta-minants.

La solució és utilitzar productes bio-degradables.

877446 _ 0052-0079.qxd 12/4/07 11:57 Página 72

Vocabulari de la unitat

• Acoblar: unir dues peces de fusta fent encaixar l’una enl’altra.

• Aliatge: material metàl·lic elaborat per fusió de dos o mésmetalls purs (o d’un metall i un material no metàl·lic).

• Arc: carcassa o estructura metàl·lica que subjecta i man-té en tensió la serra de tall d’una serra de vogir.

• Cantell: part lateral d’un tauler. Quan el cantell va vist(per exemple, el frontal d’un prestatge), es recobreix ambuna cinta molt fina (tapacantells) del mateix to que eltauler.

• Cola: pasta adhesiva molt utilitzada per unir peces defusta.

• Contraplacat: tauler format per làmines fines de fustaque s’encolen de manera que les fibres quedin entre-creuades.

• Corc: insecte petit de color fosc; les seves larves s’ali-menten de la fusta rosegant-la i foradant-la.

• Darrere: part posterior del moble, calaix, etc. Normal-ment s’elabora amb fullola o, també, amb tàblex.

• Desbastar: eliminar les parts més bastes d’una peça de fusta (les restes d’estelles que queden després del tall).

• Fibra: cadascun dels filaments que formen part de la com-posició dels teixits orgànics vegetals.

• Fulla (d’una eina): làmina de metall que normalmenttalla.

• Fusta: part dura dels arbres i arbustos que s’aprofita pera la fusteria i l’ebenisteria.

• Metxa o espiga: tac petit i prim de fusta que s’utilit-za per unir dues peces on s’ha fet un forat perquè en-caixin.

• Plàstic: material sintètic, resistent i lleuger que es tre-balla amb facilitat.

• Serrabiaixos: eina per subjectar un llistó i tallar-lo a 90o a 50 graus gràcies a unes guies que orienten la serra.

• Tàblex: tauler molt fi i fàcil de treballar; té un aspectesemblant al cartró.

• Tauler d’aglomerat: peça de fusta plana i allargada feta amb trossos premsats de fusta i material adhesiu.

• Tauler DM: tauler d’aglomerat molt utilitzat per les se-ves altes prestacions i pel preu reduït.

• Vernís: dissolució emprada per protegir i millorar l’aca-bat de la fusta.

• Veta: llista o ratlla d’una fusta que es diferencia pel seucolor o tonalitat.

• Vidre: material fràgil i transparent utilitzat per elaborarrecipients, els vidres de les finestres...

• Xapa: fulla o làmina de fusta (fullola), metall o qualsevolaltre material.

ResumMATERIALS I FUSTA

obtenció

• tala• transport• tall• assecatge

propietats

• densitat• conductivitat• duresa• resistència

classificació

• dures• toves

derivats

• taulers artificials

• paper i cartró

treball

• mesurar i marcar• subjectar• tallar i perforar• desbastar• unir• acabar

fusta

classificaciósegons lespropietats

materials

73

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 73

74


17. ● ● Imagina’t que has d’escollir una taula per a unaterrassa. a) N’escolliries una d’un material que es rovellés amb

facilitat? Per què? b) Investiga de quin material es fan les taules per a ex-

terior.

18. ● Indica de quins materials estan fets els objectes se-güents:a) Paella g) Tassab) Finestra h) Aspirinac) Ampolla i) Para-sold) Banyera j) Bigae) Llibre k) Culleraf) Bolígraf l) Empastament

19. ● ● Alguns objectes es poden fabricar amb mate-rials diferents. Compara un bolígraf de plàstic, un defusta i un de metall. Emplena els forats buits de la tau-la adjunta. Si haguessis d’escollir un material, quinsfactors t’influirien més a l’hora d’escollir-ne un o unaltre?

20. ● Esmenta els passos que s’han de seguir per obtenirfusta, des de l’arbre fins a l’ús a les fusteries.

21. ● ● Quines eines es fan servir per talar els arbres albosc?

22. ● ● Indica si les afirmacions següents són certes o falses:a) Qualsevol fusta flota sempre a l’aigua.b) Les fustes no duren mai més de cent anys.c) Els taulers artificials es fabriquen amb fusta natural

i resines sintètiques.d) Les fustes resisteixen l’atac de paràsits i fongs.

23. ●● Indica les propietats que fan que els objectes se-güents estiguin fabricats amb aquests materials: • Fusteria de banys i piscines amb fusta de teca. • Maqueta d’un vaixell amb fusta de balsa. • Cadires i taules de la classe amb fusta contraplacada.• Parquet d’una casa amb fusta de roure.• Mànec d’un martell amb fusta de freixe.

24. ● ● Quines diferències hi ha entre els diversos tipusde taulers artificials?

25. ● Indica els avantatges de fer servir taulers de fustaartificial en lloc dels de fusta natural. Indica alguns ob-jectes que habitualment es fabriquen amb aquesta me-na de fusta. Hi veus cap inconvenient?

26. ●● Indica amb quin tipus de tauler artificial es fabri-ca un veler, un tauler de cuina, un altaveu, un encofrat,una porta, un envà decoratiu, i amb quin es folra unaparet.

27. ● Per què es diu que el paper és un derivat de la fusta?

28. ● ● Explica quin és el procés que es fa servir per fa-bricar paper.

29. ● ● Per què és important subjectar les peces de fus-ta?

30. ● Quines són les eines que s’utilitzen per subjectarpeces?

31. ●● Si haguessis de tallar tots aquests materials i pe-ces, quina eina utilitzaries?a) Una peça petita de contraplacat.b) Una peça d’aglomerat de cantells rectes.c) Una peça gran de cantells rectes i fusta dura.d) Un llistó de fusta que forma un biaix a 45º.

Activitats

Propietats

Factorstècnics

Es deforma i modelafàcilmentaugmentant latemperatura.

0,50 €

És tova i es pottreballarfàcilment.

3 €

Es potmodelar en màquinesespecials.

3 €Factorseconòmics(preu)

Factors medi-ambientals

Factors estètics

Plàstic Fusta Metall

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 74

75

32. ● Quines diferències i similituds hi ha entre una llimai una raspa?

33. ●● Què has de tenir en compte per no tallar-te o fer-te una rascada amb una eina de desbastar?

34. ●●● Quines diferències hi ha entre l’acabat amb olii l’envernissat?

35. ●● Relaciona amb fletxes les eines i l’operació en quèes fan servir:

Flexòmetre • • MesurarSerjant •

Llima • • MarcarPinzell •

Serra de tall • • SubjectarBarrina •Vernís • • TallarRaspa •

Compàs de puntes • • PerforarMetre de fuster •

Torn • • AcabarFresadora •

Pistola de cola termofusible • • DesbastarSerra de vogir •

Filaberquí • • Unir


36. ● Posa deu exemples d’objectes que siguin totalmento bé en part de paper, i deu més de cartró.

37. ● ● Fixa’t en algun moble de fusta que tinguis a casa teva. Quin tipus d’unions veus en les fustes que formen?

38. ●● Moltes peces de fusta es fabriquen mitjançant eltornejat. Explica en què consisteix aquesta tècnica i qui-nes aplicacions té.

39. ●● Al llarg de la unitat hem anat repassant les einesmés importants que es fan servir per treballar la fus-ta. Moltes les podràs utilitzar al taller. Abans de fer servir cap eina has d’assegurar-te que saps com s’uti-litza i que coneixes les normes de seguretat apropia-des. Per això, fes una fitxa com la següent de les eines que utilitzaràs.

Investigació

40. ● Dues fulles de serra per a fusta es diferencien en la mida de les dents. Quina creus que farà el tall més fi, la de dents petites o la de dents més grans?

41. ● Hi ha diferents tipus de broques: a) Per a fusta.b) Per a metall.c) Per a paret.

Investiga quines característiques té cadascuna i iden-tifica-les a la foto. En què es diferencien?

42. ● A la unitat hem vist l’impacte ambiental que pro-dueix el consum abusiu de fusta i els seus derivats. Tam-bé hem vist que reciclar paper és car i contamina. Unasolució possible potser seria l’estalvi de paper. Pensaquatre maneres d’estalviar paper que tinguis al teuabast.

NOM DE L’EINA

Un altre nom de l’eina:

CROQUIS:

Peces que la componen:

Materials amb què s’ha fabricat:

NORMES D’ÚS (com utilitzar-la):

NORMES DE SEGURETAT (precaucions en l’ús):

MANTENIMENT (atencions necessàries perquè funcioni correctament):

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 75

Un cranc depèn de les seves pinces per sobreviure. El seu sistema és menyssofisticat que la nostra mà; en canvi, però, és senzill, eficaç i fàcil d’imitar. De fet, molts robots fan servir sistemes similars. Et presentem una manerad’aconseguir-ho, però n’hi ha moltes altres. Busca-les.

2

3 Munta les pinces.

Talla quatre cubs de fusta del llistó d’1 � 1 cm.Talla els palets de broqueta en trossos de 18 mm aproximadament.Uneix les dues peces de cada pinça col·locant els cubs de fusta entre elles. Enganxa’ls amb la pistola de cola termofusible o amb cola. Els eixos de palet de broqueta no s’han d’enganxar per poder canviar les gomes si es trenquen.

Les peces.

Marca sobre el contraplacat les siluetes de les pinces i talla-les amb una serra de vogir.Has de tallar quatre peces, dues per a cada pinça.Fes el mateix amb el cap (peça núm. 1).Talla només dues peces.Poleix-ne els marges.Fes els forats amb la barrina.Per fer els forats, tant a les pinces com al cap, has de posar les dues peces juntes.

Ep, no etcremis!

Poleix els marges.

1

1

El que necessites

• Fusta de contraplacat de 3 mm.• Palets de broquetes o similar.• Gomes elàstiques i cordill.• Llistó de 2 � 1 cm de secció.• Llistó d’1 � 1 cm de secció.• 4 volanderes de plàstic o metall.• Ribet.• Serra de vogir.• Barrina.• Material per decorar: boletes, sorra, cola i guaix.

76

PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc

Un truc

Fes els forats de les duespeces a la vegada.

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 76

6

5 Tirador, cordills i gomes.

Passa el cordill pel forat (núm. 4) i segueix el recorregutque veus a la fotografia (perquè ho apreciïs millor, hemtret la part superior del cap). Col·loca les gomes com s’indica a la fotografia i tensa-les bé. Prova-ho diversos cops per comprovar que funciona..

4 Treballa amb el cap.

Damunt la peça base, col·loca cinc trossos de palet de broqueta (eixos) i enganxa’ls només per la part inferior.Als palets 2 i 3 posa-hi una volandera, les pinces i una altra volandera.Finalment, col·loca-li la part superior del cap.

Per fer el tirador, talla un tros de fusta de 5 cm i fes-hi un forat al mig amb la barrina.

L’acabat.

Col·loca un ribet al final de cada pinça.Decora el cranc: posa-li uns ullets sortits, etc.Fes proves per veure com atrapa objectes.

Ep!, tensabé les gomes.

2 3

4

77

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 77

78

TEXT A

El científic accidentalEl cautxú s’obté a partir del làtex, una subs-tància natural secretada per alguns arbres tro-picals. Aquest material, per les seves especialspropietats d’elasticitat i resistència, es coneixdes de fa molts segles, però la seva utilitzaciómassiva data de l’any 1839. Va ser aleshoresquan es va descobrir el procés de vulcanitza-ció, que converteix el cautxú natural, de granviscositat i enganxós al tacte, en un materialmolt més dur que recupera sempre la seva for-ma original.

I, com passa sovint en el món de la ciència, eldescobriment es va fer quasi sense voler. Char-les Goodyear, després de cinc anys d’esforçosinútils buscant un mètode que millorés lespropietats del cautxú, va llançar a la llar de focdel seu laboratori una mica del material barre-jat amb sofre. Sembla que la seva esposa no to-lerava més experiments costosos i sense capresultat, i quan ella va irrompre al laboratorisense avisar, Goodyear va reaccionar amagantles proves. El resultat va ser que el materialque va recollir del foc era el cautxú vulcanit-zat que havia estat buscant.

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

«La naturalesa

és una font d’idees

per dissenyar materials,

un grapat de patents

amagades»

MANUEL ELICES, catedràtic

d’enginyeria dels materials.

TEXT B

Fustes eternesAlguns arbres es consideren pràcticament immortals o,com a mínim, els experts no són capaços de fixar-los unaedat límit. En condicions òptimes, sense agents agressorsque puguin fer-los emmalaltir o matar-los, poden viure in-definidament. És el cas dels pins americans i les sequoiescanadenques.

De la mateixa manera, algunes fustes presenten una durabi-litat i resistència enormes. Per exemple, els sicòmors ambquè els antics egipcis van fabricar els sarcòfags, o la fusta desoca de boix, usada sovint en la fabricació de pipes perquèaquesta fusta és pràcticament ignífuga.

L’arbre europeu que viu més anys és, sens dubte, el teix,del qual existeixen exemplars vius de més de 5.000 anys.L’espècie Taxus baccatta va aparèixer durant el Juràssic, ifa més d’un milió d’anys que és al planeta. La seva fusta esconsidera incorruptible i, entre altres usos, va ser utilitza-da durant segles per fabricar arcs a causa de la seva flexi-bilitat i resistència.

El teix ha estat adorat per diverses cultures com a arbrede vida: s’utilitzava una gota de saba de teix diluïda coma tònic per curar determinades malalties, i la seva elevadatoxicitat el va convertir en un verí molt emprat des del’antiguitat.

877446 _ 0052-0079.qxd 12/4/07 11:57 Página 78

79

Els raspalladors del parquet, Gustave Caillebotte, 1875.Museu d'Orsay (París).

TEXT C

Un material caigut del celMolt abans d’aprendre a extreure el ferro de l’interiorde la terra, les persones ja treballaven un material queera tan valuós com l’or en l’actualitat: el ferro dels me-teorits. Els asteques, per exemple, consideraven queel cel era el seu proveïdor d’aquest valuós metall, comrecullen les cròniques dels conqueridors. Els guerrersque lluitaven amb armes de ferro meteòric se sentienprotegits pels déus.

No tots els tipus de meteorits són tan rics en ferro, enca-ra que és bastant habitual. A l’espai, entre Mart i Júpiterhi ha una zona d’esteroides de la qual es creu que prove-nen bona part dels siderits que arriben fins a la Terra.Podríem considerar aquesta zona del Sistema Solar lanostra primera mina a l’espai?

Meteoritde ferro.

• LA VULCANITZACIÓ I ALTRES DESCOBRIMENTS CASUALS

http://es.wikipedia.org/wiki/Vulcanizaci%C3%B3n

Informació sobre la vulcanització. Amb enllaços que doneninformació sobre el làtex, Charles Goodyear i la comercialitzaciódel cautxú vulcanitzat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Serendipia

S’hi recullen alguns descobriments casuals molt famosos.

• ASTEROIDES

http://astrogea.org/asteroides/asteroides.htm

Informació abundant sobre asteroides i cometes. Inclou enllaços sobre asteroides descoberts a Espanya. Saps que hi ha un asteroide que es diu Pedro Duque? El nom el posa el descobridor, i aquest es va descobrir des de Tarragona.

WWW

ACTIVITATS

A 1. D’on s’obté el làtex?

2. Quines propietats presenta aquestasubstància?

3. En què consisteix el procés de vulcanització?

4. Investiga amb quina paraula es descriuenels descobriments científics casuals.

B 5. Quin és l’arbre que té la fusta gairebé ignífuga?

6. Saps quina és l’espècie europea que viu més anys?

C 7. Quina civilització va ser la primera a utilitzar el ferro dels meteorits?

8. Quins asteroides hi ha entre Mart i Júpiter?

877446 _ 0052-0079.qxd 3/4/07 16:07 Página 79

80


• Estudiaràs diferents tipusd’estructures.

• Aprendràs els esforços de tota mena a què està sotmesa una estructura.

• Identificaràs els elementsque suporten els esforçosd’una estructura.

• Podràs aplicar a estructuresreals tot el que has après.

PLA DE TREBALL

4 Estructures

Una de les branques més apassionants de

l’enginyeria és el càlculd’estructures. Calcular

la resistència màximad’una estructura

utilitzant la quantitat méspetita possible de

material és tot un repte.

Els ponts d’estructuratriangulada en són

un bon exemple.

Observa la figura:Quina mena

d’estructura subjectael pont?

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 80

81

Al nostre voltant podem veure nombrosos exemples d’estructures. Unes són naturals, com les dels animals o les plantes; altres, en canvi, les han construïdes les persones. Algunes tenenformes complicades i sorprenents, però... per què tenen aquesta forma? Què fa que una es-tructura no s’ensorri? Per què el pont no cau quan hi passem per sobre? Per què les gruespoden aixecar grans pesos sense doblegar-se? En aquesta unitat aprendrem tot això i algunescoses més.


81

1. Identifica els elements que suporten el pes en les estructures de les fotografies.

2. Quina de les estructures següentset sembla més estable?

3. Quina estructura et sembla més resistent?

ACTIVITAT: com distingir estructures resistents1A

E

F

B C

D

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 81

82

Què és una estructura?

Estem rodejats d’estructures naturals i artificials. Les persones, els ani-mals i les plantes són estructures. El nostre cos té una estructura for-mada pels ossos; els animals tenen ossos o closques, i les plantes tenentroncs i branques que suporten el pes de les fulles. Nosaltres construïmestructures com ara cases i ponts. De la mateixa manera, molts animalsconstrueixen estructures, com, per exemple, els nius dels ocells o lesteranyines.

Fins al segle XIX, l’ésser humà no va disposar d’uns coneixements tèc-nics prou profunds sobre el comportament de les estructures. No obs-tant això, en l’antiguitat se’n van construir algunes de ben admirables,com les piràmides i les catedrals.

1

Definició d’estructura

Les càrregues poden ser: el pes mateix de l’estructura, el pes dels ele-ments que s’hi col·loquen a sobre, el vent que l’empeny, la neu que hagi de suportar, etc.

Suposem que un tren està creuant un pont sobre un riu. L’estructuradel pont haurà de suportar el pes del pont més el del tren i, a més, tras-lladar aquest pes als punts de suport de la riba.

Una estructura és un conjunt resistent i estable d’elements capaços de suportar forces i transmetre-les als punts de suport.

Les forces que actuen sobre una estructura s’anomenen càrregues.

El primer pont construïtamb acer

El pont sobre el riu Severn es vaconstruir a Anglaterra entre el 1777i el 1779. A partir d’aquell momentes van fer ponts d’acer en altresllocs. La tecnologia per fabricar per-fils en sèrie, apareguda en el segleXIX, va simplificar la fabricació d’es-tructures.

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 82

83

Materials i estructures

Es poden fer estructures amb molts materials, però els més utilitzats al llarg de la història han estat els següents:

ACTIVITATS

1. ● Què és una estructura?

2. ●● Identifica l’estructura de cinc edificis del teu entorn.

3. ●● Troba a les fotografies de la taula alguns dels elements que formen part de l’estructura i digues per a què serveixen.

Materials Estructures

Prehistòria Fustes i pedres. Cabanes.

Egipte Pedra, fusta i morter.

Pedra, formant columnes amb llinda, als temples i piràmides.

Roma Pedra, fusta, maó i morter.

Teatres, aqüeductes, arcs, voltesi cúpules.

Edat mitjana (romànic)

Pedra, fusta i maons.

Esglésies i fortaleses. Predomini de murs de càrregai arcs de mig punt.

Edat mitjana (gòtic)

Pedra, fusta i maons.

Esglésies i palaus. Arcs ogivalsi estructures més lleugeres que permetien amplis espais percol·locar vidrieres.

RevolucióIndustrial

Acer. Ponts, estacions de tren, nausindustrials i vaixells. Formació de grans estructures metàl·liques.

Actualitat Acer i formigó. Gratacels, ponts, grans estructures que fan servir, sobretot, bigues i pilars.

Època

877446 _ 0080-0101.qxd 12/4/07 12:33 Página 83

84

Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de traccióquan hi actuen a sobre forces que tendeixen a augmentar-ne la longitud,és a dir, a estirar-los.

Un element o una estructura estan sotmesos a un esforç de compressió quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a disminuir-nela longitud; és a dir, a comprimir-los.

Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de flexió quanles forces o les càrregues tendeixen a doblegar-los.

La forquilla de la moto està sotmesa a esforços de compressió.

Les cordes que formen els vents estan sotmeses a un esforç de tracció; per això cal tensar-les sovint.

Observa el pont penjant de la il·lustració. Els cables han de suportarforces que tendeixen aallargassar-los.(Pont d’Alamillo, Sevilla.)

Les columnes del templesuporten la coberta. Estansotmeses a un esforç de compressió. (Temple de la Concòrdia, Sicília, Itàlia.)

Aquest pont és un bonexemple per visualitzarl’esforç de flexió sobre el tauler.

Tipus d’esforços

Quan una estructura està suportant forces, anomenades també càrre-gues, cadascun dels seus elements es troba sotmès a esforços.

Cada element d’una estructura pot suportar esforços diferents, que podenser de tracció, compressió, flexió, tall o cisalla i torsió.

Anomenem esforços les forces que suporten els elements d’una estructura quan es troba sotmesa a altres forces o càrregues.

2

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 84

ACTIVITATS

4. ● Creus que les columnes d’un edifici s’han de fer d’un material resistent a la tracció o a la compressió? Per què?

5. ● Les claus per obrir una porta han de ser d’un material resistent. Però, a quin tipus d’esforç?

6. ●● Indica quins esforços suporten les molles de la il·lustració.

85

L’ acció d’unes tisores sobre el paper que van tallant és un exempled’esforç de cisalla.

Recorda que no solament suporten forces de cisalla els elements quevolem tallar. En general, treballen amb talls gairebé tots els elementsd’unió d’una estructura.

Un element està sotmès a un esforç de tall o cisalla quan les forces que actuen paral·lelament al sentit de la secció tendeixen a tallar-lo; és a dir, tendeixen a desplaçar una secció respecte a l’altra.

Les metxes o espigues suportenesforços de tall o cisalla.

Sobre el cargol s’està exercint un esforç de torsió.

Quan collem un cargol o fem girar el pom d’una porta estem exercintun esforç de torsió.

Observa, a la fotografia del marge, com es retorça la goma si li apli-quem forces de torsió als extrems.

Un element està sotmès a un esforç de torsió quan les forces que hi actuen tendeixen a fer girar una secció respecte a l’altra; es a dir, a retorçar-lo.

Agafa un fil de coure i un altre d’estany. Subjecta’lsper un extrem amb un serjant, i vés retorçant-los perl’altre extrem amb les alicates.

Quin dels dos fils es trenca abans? L’estany, sens dubte. Per això diem que és menys resistenta la torsió que el coure.

A B

CD

E F

ASSAIG: resistència a la torsió

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 85

86

Fonaments. Totes les estructures necessiten recolzar-se sobre una base resistent. Aquesta base la conformen els fonaments, que solen estar per sota del nivell de terra. És l’equivalent a les arrels dels arbres. La major part d’edificis s’aixequen sobre fonaments de formigó per evitar que s’enfonsin pel propi pes.

Columnes o pilars. Són barres verticals dissenyadesespecialment per suportar esforços de compressió.

Bigues. Són barres horitzontals que estan sotmeses a esforços de flexió. Les diverses plantes d’un edifici se suporten amb bigues.

Arc. Element amb forma corba que serveix per cobrir un foratentre dos pilars, i que suporta una part de l’estructuradescarregant el pes als extrems. (Detall de l’església de Thira a Santorini, Grècia.)

Tirants. Són cables o barres que suporten esforços de tracció. Poden ser d’acer i serveixen

per augmentar la resistència i l’estabilitat d’una estructura. (Pont de Carlos Fernández

Casado, Lleó.)

Elements d’una estructura

Generalment, les estructures estan formades per la unió de diversoselements. Cadascun s’ha dissenyat per suportar tipus d’esforços dife-rents, de manera que el resultat final sigui una estructura resistent i es-table. Podem distingir:

Els elements més utilitzats a les estructures són: fonaments, columnes o pilars, bigues, arcs i tirants.

3

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 86

87

Prova de col·locar un altre perfil a la diagonal.Es pot deformar?

Dilatació de la Torre Eiffel

El Sol surt per l’est i comença aescalfar aquesta cara de la TorreEiffel. Els perfils de ferro que for-men l’estructura de la torre es di-laten i obliguen la torre a incli-nar-se cap a l’oest.

A la tarda passa el contrari. El Solés a l’oest i la dilatació dels perfilssituats en aquesta banda fa que latorre s’inclini cap a l’est. Aquestfenomen fa que la part més alta dela torre no estigui sobre la verticaldel punt mitjà de la base, ja que alllarg del dia es produeixen oscil·la-cions; a l’estiu són més aprecia-bles.

Amb un cargol i una femella, unim perfils de fusta fent les formes següents: quadrat, triangle i pentàgon. No els hem de collar gaire fort perquè els perfils puguin moure’s.

Quines d’aquestes formes es poden deformar?

((

((

No obstant això, tots els materials experimenten una petita deforma-ció quan se’ls aplica una força. El problema sorgeix quan la força és tangran que produeix una deformació permanent o fa que es trenqui l’es-tructura.

A continuació estudiarem elements i recursos que proporcionen resistèn-cia i estabilitat a les estructures.

Triangles

L’única figura geomètrica que no es deforma si li apliquem forces alscostats és el triangle. I això ha servit de base per fabricar les estructurestriangulars.

Una estructura és resistent quan conserva la seva forma desprésd’aplicar-li càrregues.

Els dos primers no, però el tercer sí. Per què?

L’única forma que no permet ser deformada és el triangle.

Estructures resistents

El més fonamental, òbviament, és que l’estructura aguanti les càrregues(resistència) i que no caigui (estabilitat).

4

ASSAIG: maneig d’estructures

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 87

88

Arcs

Un altre element que també aporta resistència a una estructura és l’arc,que treballa sotmès a compressió. Aquest element ja va ser utilitzat pelsromans per fer ponts amb pedres i maons.

Els arcs romans es mantenen gràcies al suport d’un maó sobre l’altre, ino s’utilitza cap adhesiu entre les peces. Solen tenir forma de tascó i en-caixen perfectament. Al maó central se li diu pedra angular o clau; ésel que subjecta l’arc i sol ser més gran que la resta.Des del temps dels romans fins a l’actualitat

s’ha seguit utilitzant l’arc per construir ponts. (Pont romà d’Alconetar, Càceres.)

Repeteix l’assaig col·locant sota la primeracartolina una altra cartolina doblegada en formad’arc, i torna a col·locar-hi monedes. Comprovaràsque aquesta estructura és molt més resistent.

Pedra angular

ACTIVITATS

7. ● Analitza les estructures següents i indica si es poden deformar.

8. ●● Què vol dir que una estructura ha de ser indeformable?

Forma dues fileres de llibres de la mateixa alçada.Uneix-les per mitjà d’un parell de trossos decartolina i col·loca-hi monedes a sobre fins que el pont s’enfonsi.

ASSAIG: resistència de l’arc

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 88

ASSAIG: determinació del centre de gravetat

89

L’estabilitat està relacionada amb el centre de gravetat. El centre de gra-vetat és un punt imaginari on estaria tota la massa de l’objecte si es po-gués comprimir. Quan aquest punt se situa fora de la base de l’objecte,aleshores es converteix en inestable i bolca.

A la il·lustració següent es descriuen alguns recursos per millorar l’es-tabilitat d’una estructura, però segur que en pots trobar alguns més.Indica’ls:

Si sobrepassen un cert límit, la cadira bolcarà i caurem. Això passa quan «l’ombra» del centre de gravetat ultrapassales potes de la cadira.

Augmentar la distància entre

els suports.

Fer servir tirants.

Utilitzarescaires a la base.

Abaixar el centre de gravetat. Augmentar

la base.

Les estructures estables són aquelles que, quan se’ls aplica una força,conserven la seva posició. Són estructures inestables les que en aplicar-hi un petit impuls perden l’equilibri.

Per saber la ubicació del centre de gravetat d’un objecte pots ferl’activitat següent:1. Penja una plomada d’un fil.2. Marca la línia vertical del fil sobre l’objecte.3. Repeteix l’operació penjant l’objecte de dos o tres punts diferents.

El punt de creuamentde les tres línies és elcentre de gravetat.

Estructures estables5

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 89

90

1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxa’lsamb cinta adhesiva.

3. Després, vés col·locant més capses fins ques’esfondrin. Quin és el perfilmés resistent?

2. Col·loca-hi una capsa de CD a sobre.

Els perfils ens permeten fer les estructures resistents, lleugeres i, alhora, econòmiques.

• Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.

• Tancats, amb forma de ��, ��, ��.

La L és el perfilmenys resistent.

ACTIVITATS

9. ● Per què es fan servir perfils en lloc d’elements massissos?

10. ●● Quina diferència hi ha entre bigues i columnes?

11. ●● Dibuixa una estructura que tingui, com a mínim, quatre unitats d’algunsd’aquests elements: bigues, pilars, arcs i tirants.

Perfils

Un altre recurs molt utilitzat per construir estructures són els perfils,que són barres de diferents seccions.

Molts dels elements estructurals que hem estudiat (sobretot les biguesi els pilars) estan fabricats amb perfils. Si haguéssim de fer bigues i co-lumnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podríem fa-bricar grans estructures.

6

ASSAIG: construcció de perfils

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 90

91

En els projectes utilitzarem materials que ens siguin fàcils de manipular.Analitzant el comportament d’aquests materials podrem comparar-los per saber quin respon millor en una estructura.

Podem fer perfils de paper, cartolina o cartró de diferents formes. També podem fer servir un altre tipus de perfils, com espaguetis o tallarines, canyes de plàstic, palets de broqueta o fil d’aram. A continuació veurem alguns procediments i treballarem amb ells.

1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS

G Perfils de paper.

Enrotlla un full de paper per un vèrtex. Per protegir el medi ambient, recicla i fes servir paper usat. Quan acabis d’enrotllar-lo posa-li una mica de cola.

G Com unir perfils de paper?

Enrotllant una tira de paper al punt d’unió dels dos perfils. Utilitza cola per fixar la tira.

G Com unir en angles els perfils de paper?

Enrotllant una tira de paper se subjecten els dos perfils formant l’angle que necessites. Vés amb compte que no s’arrugui el paper. Finalment, fixa-ho amb cola.

G Perfils de cartolina o cartró.

Et serà més fàcil si al principi doblegues una mica la cartolina.

Amb moltes canyes deplàstic unides amb paperadhesiu es poden construircolumnes quesuporten el pes d’unapersona.

PROCEDIMENT

SEGURETAT

Recorda que quan fas servir una eina de tall has de vigilar amb la posició dels dits.

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 91

92

Massives

Es caracteritzen pel fet de ser massisses, estables i molt pesants.

Per construir-les s’utilitzen materials molt resistents als esforços decompressió, com ara el granit, el marbre o el formigó.

Alguns exemples d’estructures massives són les piràmides egípcies i lespiràmides maies, els temples grecs, les preses dels embassaments, lesmuralles i els dics.

De voltes

La volta és una successió de diversos arcs, mentre que la cúpula és unavolta de forma semiesfèrica. Aquests elements poden suportar esforçosde compressió importants, cosa que permet cobrir grans espais ambmaterials petris com la pedra o el formigó. El pes d’aquests elementsreposa sobre els murs laterals, i per això cal reforçar-los amb contra-forts o arcbotants.

Els teatres, els circs i els aqüeductes romans, les esglésies i les cate-drals, algunes mesquites i determinades construccions actuals, com elstúnels, són estructures de voltes.

Exemple d’estructura massiva. Piràmide de l’Endeví, Yucatán (Mèxic).

Els arcs subjecten la coberta de la mesquitade Còrdova i es recolzen en fines columnesque aporten lleugeresa al conjunt.

Els temples grecs són exemplesd’estructures massives. Els seus principalselements són les columnes i les llindes. Les llindes es col·loquen horitzontalment i es recolzen sobre les columnes. Serveixenper subjectar les cobertes. Temple grec de Segesta, a Sicília (Itàlia).

Les columnes suportenesforços de compressió.

Són estructures en les quals predomina una gran concentració de material.

Les llindes estan sotmeses a esforços de flexió.

En les estructures de voltes hi predominen els arcs, les volteso les cúpules amb elements de subjecció i suport.

Tipus d’estructures artificials

Hi ha molts tipus d’estructures. Una manera senzilla de classificar-lesés per la forma, o la dels elements que hi predominen. Seguint aquestcriteri, podem trobar estructures massives, tramades, de voltes, trian-gulades i penjants.

7

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 92

C À R R E G A

93

Tramades

Els edificis, per exemple, són estructures tramades que es cobreixen demaons o vidre després de col·locar els pilars i les bigues. Això suposauna considerable disminució del pes respecte de les antigues estructu-res massives o de voltes, i permet augmentar l’alçada de les construc-cions actuals.

1. Agafa uns escuradents o unes canyetes de plàstic i col·loca’ls, primer, com mostra la primera figura.

2. Ara, fes una mica de força amb la mà. 3. A continuació, fes un tramat com el de l’altra figura

i repeteix la mateixa operació. Quin és més resistent?

La triangulació en les estructures aportaestabilitat i resistència amb el nombremínim de perfils.

Triangulades

Cada triangle està sotmès als seus propis esforços de tracció i compres-sió, cosa que equilibra l’estructura i fa possible que creixi tant com calgui.

Els materials que se solen utilitzar per construir aquestes estructures sónla fusta i el ferro. Els triangles fets amb fusta s’anomenen encavallada, iels d’acer, cintres.

Les torres d’alta tensió, les grues, les plataformes petrolíferes, els estadisesportius i alguns ponts són clars exemples d’estructures triangulades,molt resistents i lleugeres perquè estan buides.

Les estructures triangulades es formen unint molts triangles queconstrueixen xarxes planes o espacials.

Les estructures tramades estan formades per un conjunt de perfils de fusta, acer o formigó que s’entrecreuen entre ells.Els elements estructurals són les bigues, els pilars o columnesi la fonamentació.

Els gratacels

Al final del segle XIX, la disponi-bilitat de perfils d’acer en gransquantitats i la invenció de l’ascen-sor elèctric van permetre cons-truir edificis de gran alçària: elsgratacels.

S’aixecava ràpidament una es-tructura d’acer i després es feienels tancaments. Així es resolia elproblema de la manca de temps id’espai.

ASSAIG: construcció de tramats amb escuradents

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 93

ACTIVITATS

12. ● Quina diferència hi ha entre les estructures massives i les triangulades?

13. ●● Per què la distància entre pilars pot ser més gran als ponts penjants que als ponts tramats?

14. ●●● Una estructura pot ser alhora de voltes i triangulada? Què et sembla?

15. ●● Per què són més lleugers els edificis actuals que els antics?

94

Penjants

En aquestes estructures hi predominen els tirants, que estan sotmesosa esforços de tracció.

Els ponts penjants tenen un tauler o passarel·la, normalment metàl·lic,per on passen els vehicles, i uns pilars de formigó amb fonaments moltprofunds. Els tirants subjecten el tauler recolzant en els pilars, i estanamarrats fermament a la ribera. El pont està penjat literalment dels ca-bles. Si els cables es trenquessin el pont s’ensorraria. Aquesta tècnicapermet construir ponts més llargs amb menys pilars intermedis de sub-jecció, cosa que és summament interessant per creuar rius molt am-ples, badies, etc.

Altres estructures

En la classificació anterior no s’hi han inclòs altres estructures com arales pneumàtiques, les laminars i les geodèsiques. • Les estructures pneumàtiques són inflables, lleugeres i desmunta-

bles. Estan sotmeses principalment a esforços de tracció.• Les estructures laminars es caracteritzen pel fet d’estar constituïdes

per làmines de material. Els elements estructurals són nervis que re-corren l’estructura o parts de la superfície i que tenen un gruix mésgran. Per exemple, les carcasses dels objectes, els cubs de plàstic i lacarrosseria d’un automòbil.

• Les estructures geodèsiques són xarxes espacials formades per la unió de polígons i hexàgons. Lleugeres iresistents, es fan servir en la construcció de formes esfèriques o cilíndriques.

Exemple d’estructura penjant. Pont del 25 d’abril, Lisboa.

Els globus aerostàtics, les atraccions infantils inflables i els matalassos d’airesón estructures pneumàtiques.

Les estructures penjants se sostenen amb cables o perfils subjectes aelements de suport.

Exemple d’estructura tramada. Hivernacle.

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 94

95

ESTRUCTURES

Vocabulari de la unitat• Arc: element de forma corba que, en una estructura, co-

breix l’espai entre dues columnes.

• Arcbotant: arc que recolza per una banda en un contra-fort, i per l’altra, en una volta o cúpula, contrarestant-neel pes.

• Biga: element d’una estructura que té forma de barra. Escol·loca horitzontalment i recolza sobre columnes o pilars.

• Cintra: cadascun dels perfils metàl·lics que formen unaestructura triangulada.

• Columna: element vertical, generalment cilíndric, queen la construcció té funcions d’ornament o suport.

• Contrafort: pilar o mur que depassa la base d’una paretper subjectar-la.

• Cúpula: coberta d’un edifici que té forma de semiesfera(o similar).

• Escaire: element que té forma de triangle rectangle i re-força algunes estructures.

• Estructura: conjunt de peces que serveix com a suportd’un pont, un edifici o, en general, de qualsevol cos.

• Formigó: mescla d’aigua, pedres i ciment que s’endu-reix fins a adquirir la consistència de la pedra i que prenla forma del motlle que la conté.

• Formigó armat: formigó al qual s’han afegit unes bar-res o varetes de ferro per millorar-ne la resistència a latracció.

• Llinda: biga massissa de pedra, formigó o fusta que re-colza horitzontalment sobre columnes, muntants o bran-cals i que tanca forats de portes i finestres.

• Llum: distància horitzontal entre dos suports d’una es-tructura o d’un arc.

• Morter: mescla elaborada amb ciment, sorra i aigua queels paletes utilitzen per lligar les pedres, els maons, etc.,d’una construcció.

• Pilar: element vertical que sosté altres elements d’unaestructura.

• Pont: construcció que permet passar d’una riba del riua l’altra o salvar una depressió, badia, etc.

• Tirant: element allargat sotmès a esforços de tracció.

• Tramat: estructura de fusta o de ferro formada per múl-tiples elements entrellaçats.

• Viaducte: pont construït sobre una fondalada perquè hipassi una via de comunicació: una carretera o les vies deltren.

• Volta: estructura arquitectònica corbada que s’utilitzanormalment per cobrir l’espai entre dos pilars o entre dos murs.

suporten càrregues de

compressió

tracció

flexió

cisalla

torsió

pilars ocolumnes

bigues

arcs

tirants

fonaments

poden serformades per

massives

de voltes

tramades

triangulades

penjants

Resum

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 95

96


16. ● Què és el que anomenem càrrega?

17. ●● Digues tres estructures en les quals sigui impres-cindible utilitzar tirants.

18. ● ● Per què creus que no es van construir gratacelsen l’antiguitat?

19. ● Quin element constructiu feien servir els romans perdonar estabilitat i alçada a les edificacions?

20. ●● Es construeixen estructures triangulades i trama-des de fusta? En saps alguna?

21. ● ● ● Una estructura triangulada pot ser de pedra ode formigó? Per què?

22. ● En quina època es va començar a fer servir l’acercom a element estructural?


23. ● ● Busca una solució perquè la biga d’aquest pontno es deformi per flexió.

24. ●● Creus que es pot construir un gratacel amb biguesde fusta?


25. ●● Indica a quin tipus d’estructura pertany cadascund’aquests elements: a) Un pneumàtic. b) La funda rígida d’unes ulleres.c) Una carcassa d’ordinador.d) Una bastida.e) La via del tren.f) Un castell.g) El quadre d’una bicicleta.

26. ● Els ossos del cos també són estructures. Quina me-na d’esforç creus que suporten, generalment, els ossosde les cames?

27. ●● Fixa’t en les il·lustracions següents.

a) Per què té tantes potes la cadira d’oficina? b) Per què són tan baixos els cotxes esportius?

28. ●● Indica el tipus d’esforç que suporta cadascun d’a-quests objectes:a) El pom d’una porta.b) L’arc de caça.c) La punta del bolígraf en escriure.d) Els fonaments d’un edifici.e) Un tornavís en collar un cargol.f) Els tirants d’un pont penjant.g) La llinda.h) Els cargols que subjecten un quadre a la paret.i) El cordill que subjecta una persiana.j) L’eix que uneix els pedals de la bicicleta.k) Les bigues d’un pont.

29. ● Quina cadira és més estable? Per què?

30. ●● Les antenes de televisió que hi ha als terrats tenenproblemes d’estabilitat. Observa alguna antena i indi-ca com es resol.

A B

Activitats

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 96

31. ● ● Indica quins elements estructurals trobes enaquestes fotografies:

32. ●● Observa la fotografia d’aquesta pèrgola de la Ciu-tat de les Arts i de les Ciències de València i respon.

a) Quins elements hi apareixen? b) Quin tipus d’estructura diries que és?

33. ●● Indica quins esforços treballen les estructures se-güents:a) La carcassa d’un telèfon.b) Un bastó.c) El pal d’un vaixell.d) La columna vertebral.e) Una cabina telefònica.f) Una escullera.g) El parquet d’un escenari.

Investigació

34. ●● Quines són les estructures més grans que conei-xes?

35. ●● Alguns animals fabriquen estructures. Esmenta’nalguna.

36. ● Fes la recerca següent: què són els aqüeductes? Pera què servien? Qui els va construir? Quin era el princi-pal element que s’utilitzava per construir-los?

37. ● Busca, a casa o a l’aula, algun element o lloc on s’utilitzin escaires i explica les raons del seu ús.

38. ●● Saps què són les quadernes i la quilla d’un vaixellde fusta?

39. ●● De quin material està fet un iglú? Quin tipus d’es-tructura utilitza?

40. ● ● Cerca els tipus de pont que existeixen i descriu-los breument.

97

A

B

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 97

PROJECTE DE LA UNITAT: el pont d’un sol pilar

Posar pilars al bell mig d’una badia no és una feina fàcil, així que et proposem fer un pont d’un sol pilar i que, a més a més, se sostingui per ell mateix. Ara has d’aplicar el que has après a la unitat perquè el teupont s’aguanti a peu coix i no caigui. Tot un repte...

1

4

3

Reforça triangularment l’estructura.

Mesura i talla els dos trossos del quadradet d’1 � 1 cm.Marca dues línies a 45º als extrems, tal com mostra la fotografia.

Enganxa les peces a l’estructura.

Mesura bé la distància i subjecta els dos suports triangulats on ha de recolzar el tauler del pont.

Rebaixa els llistons amb paper de vidre o una llima fins a les marques (perquè encaixin bé a les cantonades).

2 Prepara les peces.

Mesura i talla els sis llistons i els dos taulers: la base i el tauler o passarel·la del pont.Talla els dos escaires de fusta que suportaran el tauler del pont.

Fes un croquis amb les mides que ha de tenir el teu pont.

Fes el mateix amb l’altre travesser tornant a fer servir l’escaire.

Acobla el pilar.

En primer lloc, col·loca els dos pals més llargs i uneix el travesser de sobre amb la pistola

de cola termofusible. Fes servir l’escaire perquè quedi ben perpendicular.

• 4 cargols. • Paper de vidre.• Serra de vogir.• Escaires.• Pistola de cola

termofusible.

Necessites...

• Un llistó de 2 � 1 cm.• Un llistó d’1 � 1 cm.• Contraplacat de 8 mm.• Cordill. • Tub o ampolla amb sorra.• 2 abraçadores.

98

Si ho mesures bé, no hauràs de

repetir-ho.

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 98

5

7

Munta la base.

Enganxa el rectangle (1) de contraplacat com a base del’estructura del pont.

Fes osques al tauler (2) per subjectar els tirants.

6 El contrapès.

Omple el tub amb sorra perquè serveixi de contrapès i subjecta’l al tauler amb abraçadores (2).(Com a contrapès pots utilitzar una ampolla de 33 cl, més o menysplena de sorra segons convingui.)

Fes proves fins que els dos extrems s’equilibrin.

S’aguanta...

Un truc

Com pots comprovar, aquesta estructura s’assembla molt a les grues de la construcció, que consten d’un pilar i un braç amb un contrapès.

Ep! No ésfàcil.

2

1

Muntatge final.

Posa el tauler amb el contrapès sobre els suports del pont. Mesura bé els cordills i fes el nusos de manera que quan els col·loquis quedin ben tensos (no és fàcil!).Situa’ls a les osques i ja tens el teu pontobert al trànsit.

En els ponts de veritat cal fer-hi fonaments.

99

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 99

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA TEXT A

La Torre BiònicaA les grans ciutats l’espai és un luxe. Aviat no tin-drem lloc per edificar. Una de les possibles solu-cions és la construcció de gratacels: estructures degran alçària que acullen milers de persones i ocu-pen poc espai.

Entre les torres més altes del món hi tenim les Tor-res Petronas de Kuala Lumpur (Malàisia), amb unaalçària de 450 m, la torre Sears de Chicago (EUA),amb 443 m, o l’Empire State Building a Nova York(EUA), amb 381 m. A Espanya, la Torre Picasso de Madrid, amb 157 m d’alçària, i l’edifici d’un hotel de Benidorm (Marina Baixa), amb 186 m, sónles torres més altes. La Torre Eiffel, a París, té uns320 m d’alçària.

Aquestes torres, però, es veuran eclipsades per laTorre Biònica. El projecte l’han dissenyat arquitectesespanyols prenent com a model el tronc dels arbres.Podrà arribar fins als 1.228 m d’alçària i i tindrà ca-pacitat per a 100.000 residents. Inclourà hotels, ci-nemes, oficines i, fins i tot, hospitals, i disposarà de368 ascensors que uniran les 300 plantes previstes. I es creu que serà possible arribar a l’última plantaen dos minuts.

L’aigua i l’electricitat viatjaran a través de 92 colum-nes amb canonades, com la saba circula pel troncdels arbres. Els fonaments es podran millorar a me-sura que vagi creixent la torre, de la mateixa mane-ra que creixen i es desenvolupen les arrels dels ar-bres.

La base ocuparà un espai una mica inferior a uncamp de futbol, i estarà rodejada d’un llac artificiala fi d’absorbir les vibracions que provoquen els ter-ratrèmols.

Per ara només és un projecte, tot i que el govern xi-nès ja hi està interessat. Podria ser la solució alsproblemes de superpoblació que pateix la ciutat deXangai.

«Si has construït

un castell en l’aire no

has perdut el temps,

perquè és on hauria

de ser. Ara hi has

de construir

els fonaments a sota.»

L’estructura, de tipus membrana,és buida, ambparets molt primesde formigó. Els plecs li donenuna resistènciaelevada.

L’aire circulalliurement entre lescolumnes-carrers.

La planta de la torre ésel·líptica. L’el·lipse

de la planta més gran fa166 � 133 metres.

50 % hotels

25 % oficines i habitatges

25 % dotacions

Torres Petronas

450 m(Kuala Lumpur)

Torre Sears443 m

(Chicago)

Empire State381 m

(Nova York)

Torre Eiffel320 m

(París)

Torre AGBAR

144 m(Barcelona)

1.228 metres. Una micamés d’alçada i elmoviment de la torre ja seria preocupant.

300 plantes en dotze nivells.

100.000 habitants.

2.000.000 m2.

15.000.000.000d’euros.

15 anys d’obres.

L’exterior del’estructura permet la circulació de l’aire i redueix l’empenta del vent.

Carrers verticals

En una ciutatvertical, els carrerstambé ho són. A la Torre Biònica,92 d’aquestescolumnes-carrerstecnològiquestransportaranl’aigua i l’energianecessàries per als seus habitants.

100

GEORGE BERNARD SHAW, escriptor.

877446 _ 0080-0101.qxd 12/4/07 12:33 Página 100

TEXT B

La Ciutat de les Arts i les Ciències de ValènciaEl complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València el formenedificis diversos amb estructures visibles i sorprenents elaborades ambvidre, ciment i formigó.

• L’Hemisfèric, per exemple, té forma de mig ull, amb una estructu-ra mòbil que imita una parpella i que es pot obrir i tancar amb me-canismes hidràulics per regular la temperatura i la llum. Vist des del’exterior, aquest mig ull es reflecteix al llac que l’envolta, dibuixant-hi un ull sencer. Al seu interior s’hi projecten pel·lícules i documen-tals que suggereixen un efecte en tres dimensions.

• L’edifici del Museu de la Ciència és una estructura tramada ambrecobriments de vidre que sembla la caixa toràcica d’una balenaamb enormes tirants blancs de formigó. Al seu interior hi ha nom-brosos panells i podem viure-hi experiències que ens ajudaran acomprendre millor la ciència.

• L’Umbracle és una volta parabòlica transparent que permetgaudir d’una agradable passejada entre la vegetació. La partbaixa acull un aparcament de dues plantes.

• L’entrada de l’Oceanogràfic és una estructura laminar ambformes curvilínies que introdueix el visitant en el mónaquàtic a través d’un túnel submarí transparent. És undels aquaris més grans d’Europa.

• I, per acabar, el Palau de les Arts, en forma de vaixell,s’ha pensat per celebrar-hi grans espectacles d’òpera, mú-sica i teatre.

La Ciutat de les Arts i les Ciències ha estat

dissenyada per l’arquitecte

SantiagoCalatrava.

L’Hemisfèric

L’Oceanogràfic

El Museu de la Ciència

• GRATACELS

http://www.epdlp.com/rascacielos.php

Un recull dels gratacels més grans del món, per ordre d’alçada.Mostra les imatges, informació sobre els arquitectes i la ubicacióde cada edifici.

• CIUTAT JARDÍ VERTICAL

http://www.torrebionica.com/bvs/bvs.htm

Informació sobre la futura Torre Biònica.

• LA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES DE VALÈNCIA

http://www.cac.es

Informació sobre aquest espai cultural d’esplèndida arquitectura.Amb dades sobre els edificis que formen el conjunt i que podemveure en cadascun.

WWW

ACTIVITATS

A 1. Quines són les torres més altes del món?

2. Quina és la torre més alta d’Espanya?

3. Quantes persones podran viure a la TorreBiònica?

4. Quants ascensors tindrà i quantes plantes?

5. Quina superfície ocuparà?

B 6. Quins edificis comprèn la Ciutat de les Arts i les Ciències de València?

7. Quina forma té l’Hemisfèric?

8. Com és l’estructura del Museu de les Ciències?

9. Quina forma té l’Umbracle?

10. Quina estructura presenta l’entrada a l’Oceanogràfic?

11. Quina forma té el Palau de les Arts?

101

877446 _ 0080-0101.qxd 3/4/07 16:12 Página 101

102


• Veuràs i estudiaràs les diferents parts que formenun ordinador personal.

• Identificaràs i connectaràsdiferents perifèrics d’un ordinador.

• Aprendràs com s’instal·len els perifèrics utilitzantcontroladors (drivers)específics.

• I estaràs al corrent de comfuncionen alguns perifèricsimportants: la impressora,l’escàner o les càmeresdigitals.

PLA DE TREBALL

L’ordinador i els perifèrics5

Els cotxes amb quècirculem, els caixers

automàtics, elssemàfors... Tots estan

controlats per un sistema informàtic

que en regula les operacions.

Com creus quecanviaria la teva vida

si no existissin elsordinadors?

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 102

103

Els ordinadors actuals són capaços de fer milions d’operacions matemàtiques en un segon. Cada vegada se’n construeixen de més petits, i ja hi ha ordinadors de butxaca que ens cabenal palmell de la mà.


Les imatges inferiors corresponen a dues pel·lícules.

ACTIVITAT: els ordinadors al cinema1

ACTIVITAT: tipus d’ordinadors

A

B

a) Quina s’ha fet amb l’ajuda d’ordinadors? En què ho notes?

b) Quins avantatges aporten els ordinadors?

C

Escull l’ordinador adient per a cada tasca.

• Emmagatzemar les dades d’una enquesta feta als usuaris del tren que esperen a l’andana.

• Visitar empreses per presentar el vídeo d’un nou automòbil.

• Dissenyar dibuixos per a una pel·lícula d’animació.

2

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 103

104











1



Ordinador portàtil. La baixada dels preus i el reduït espai que ocupen ha permès que s’introdueixi a les cases.

Ordinador de sala d’estar(Media Center). Amb capacitatper mostrar canals de televisió,veure i enregistrar DVD, ensenyarfotografies, reproduir música…

Ordinador de taula.El que més s’utilitza a les oficines. Tot i servoluminós i pesant, és el més barat i versàtil.

Ordinador de butxaca(PDA). Té un ús limitat,però és molt útil en àmbits empresarials.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 104

105

Pascalina. Disposava d’una sèrie de rodes dentades que representaven els dígits del 0 al 9. El moviment de les rodes,enllaçades entre si, proporcionava el resultatde les operacions de sumar o restar. Aquest principi es va aplicar a les màquinesregistradores durant força temps.

La història de l’ordinador

L’ordinador, tal com el coneixem avui dia, és un invent relativamentrecent. La primera màquina capaç de fer càlculs, però, ja es va cons-truir cap al 1642. Es tractava d’un aparell mecànic que no duia cablesni cap circuit elèctric.

El primer ordinador modern basat en elements electrònics es va cons-truir l’any 1939, i ocupava l’espai equivalent a una habitació enorme.La seva capacitat de càlcul era milions de vegades inferior a la que téavui un petit ordinador portàtil. Els ordinadors actuals incorporen cir-cuits electrònics, però els seus antecedents cal buscar-los en les màqui-nes de calcular, que utilitzaven engranatges.

2

ANY ESDEVENIMENT HISTÒRIC

1642

Segle XX

1945

1948

1975

Presentació de la Pascalina, màquina de calcular inventada pel matemàtic francès B. Pascal. Feia 36 cm � 16 cm � 9, i només podia sumar i restar. L’ale-many G. Leibniz la va perfeccionar i hi va afegir l’operació de multiplicar.

La generalització de l’ús del corrent elèctric va fer que les màquines guanyessinrapidesa i capacitat de càlcul (els sistemes elèctrics van substituir els engranat-ges). Durant els primers anys del segle XX van aparèixer els primers processa-dors de vàlvules o tubs de buit.

Apareix l’ENIAC, el primer ordinador modern. Va ser desenvolupat seguintels postulats de J. von Neumann i incorporava memòria. Tenia 18.000 vàlvulesi era capaç de fer centenars de multiplicacions per minut. Ocupava 200 m2 i la seva unitat de memòria era força reduïda.

L’arribada del transistor i del circuit integrat permet la miniaturització progres-siva dels equips. Cada vegada trobem sistemes més petits, cosa que facilita inte-grar-los en qualsevol aparell.

Es fabrica el primer ordinador personal, anomenat Altair. El seu aspecte era moltdiferent dels ordinadors personals actuals i també era més petit que els seus antecessors.

1977

S. Jobs i S. Wozniac creen l’empresa Apple Computer. Desenvolupen l’Ap-ple I i l’Apple II, que ja disposaven de teclat i pantalla gràfica. La interfície gràficava permetre que moltes persones no expertes comencessin a utilitzar els ordina-dors personals.

1981

L’empresa IBM treu al mercat el Personal Computer o IBM PC, començant unalínia de treball que s’ha desenvolupat fins avui.

1995

Els dos grans fabricants (IBM i Apple Computer) s’uneixen per fabricar el PowerPC, l’alternativa dels IBM PC pel que fa als ordinadors personals. Un ordinadorpersonal és aquell que fa servir una sola persona i que es pot utilitzar per nave-gar per Internet, escriure textos i moltes altres coses.

Generalització de l’electricitat a la segona meitatdel segle XIX

Transistor (1948).Circuit integrat (a final de ladècada de 1960)

Democratitzacióde la informàtica(dècada de 1980)

Eclosió d’Internet

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 105

106

El hardware o maquinari

El hardware o maquinari el formen els components físics d’un ordina-dor: la caixa, el monitor, el teclat... Un ordinador consta d’una caixa obastidor i de perifèrics, que són els sistemes d’entrada i sortida de dades.• A la caixa o bastidor es processa la informació i s’hi fan els càlculs. Con-

té la placa base, el microprocessador, la memòria RAM, la font d’ali-mentació i els sistemes d’emmagatzematge.

• Els perifèrics d’entrada ens permeten introduir informació a l’ordi-nador. Els més habituals són el teclat i el ratolí. Els perifèrics desortida presenten la informació obtinguda després de processar-la.Els més utilitzats són el monitor i la impressora. El mòdem i elrouter serveixen tant per rebre dades en un ordinador com per en-viar-les a un altre.

Observa les fotografies de la caixa d’un ordinador:

3

Entrada i sortida de dades en un ordinador.

Sortida

Encesa i apagada

Disquetera

Botó de reinicialització

Connectors frontals(USB i àudio)

Lector DVD

RegravadoraCD/DVD

Placa base

Microprocessadoramb ventilador Cables

Caixa

Lector DVD-ROM

Regravadora

Disc dur

Memòria RAMConnexions

Presa de corrent

Connexió a la impressora

Connexions d’àudio (altaveus, micròfon, sortida de línia)

Ports USB addicionals

Connexió al monitor

Targeta de xarxa

Mòdem

Teclat

Ratolí

Ventilació

Interruptor

Fontd’alimentació

Mòdem

Entrada

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 106

107

La caixa o bastidor

L’ element principal que incorpora la caixa o bastidor és la placa base.S’hi connecten el microprocessador, la memòria, la font d’alimentació i les unitats d’emmagatzematge.

La placa base

Aquesta placa electrònica (motherboard, en anglès) integra un conjuntde circuits, elements de control i connectors on es poden acoblar elsdispositius següents:• La font d’alimentació.• El microprocessador.• La memòria RAM.• Els sistemes d’emmagatzematge (disc dur, lector de targetes, grava-

dora de CD/DVD, lector de DVD-ROM...).• Els perifèrics (normalment s’acoblen als connectors que hi ha a la

part de darrere de la carcassa).

La font d’alimentació

Aporta corrent elèctric a tots els dispositius de l’ordinador integrats a lacaixa. La font d’alimentació subministra els diversos voltatges que re-quereixen els diferents components.

Sòcol per almicroprocessador

A sobre s’hi col·locaun ventilador.

Connexions externes

Connectors IDE(sistemesd’emmagatzematge)

Ranures(Slots)

Sòcols per amemòria RAM

Quan parlem de CPU?

Tècnicament, una CPU és només elprocessador. Tot i així, per extensió,anomenem CPU el conjunt formatpel processador, la placa base i lamemòria.

També s’anomena CPU la caixaamb tots els seus elements.

Targetes d’expansió

Per ampliar les funcionalitats de laplaca base s’hi poden afegir circuitsespecífics, com la targeta de vídeo,la de xarxa o la de so. Aquestes tar-getes es connecten en unes ranu-res anomenades ranures o slots.

SEGURETAT

No obris mai l’ordinador sense desendollar abans els cables, i tampocno manipulis mai la font d’alimentació.Hi ha el perill de rebre una forta descàrrega elèctrica.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 107

108

El microprocessador

El microprocessador (micro, en l’argot informàtic) és el cor de l’ordina-dor. Es tracta d’una càpsula de color negre, connectada directament ala placa base i col·locada sota un ventilador. Al seu interior hi ha mi-lions de transistors comunicats entre ells amb fils. S’hi fan múltiplesoperacions matemàtiques i lògiques.

La memòria RAM

A la memòria RAM s’hi emmagatzemen temporalment les dades quel’ordinador necessita per operar d’una manera correcta.

Entendrem millor el paper de la memòria RAM amb un exemple. LaCPU no pot fer en un sol pas la suma 2 � 4 � 3 � 8.

1. En primer lloc, el microprocessador agafarà el 2 i li afegirà el 4. El re-sultat serà 6. I aquest valor s’emmagatzemarà a la memòria.

2. Ara agafarà el 3 i el 8. En sumar-los obté l’11, que s’emmagatzemaen un altre lloc de la memòria.

3. El micro pren el 6 i l’11 de la memòria, els suma i obté el 17.

4. Aquest resultat es duu a un lloc especial de la memòria que envia elresultat a la pantalla.

Sistemes d’emmagatzematge

Unitats que es fan servir en informàticaper mesurar la quantitat d’informació.

Unitat

Byte (B)

Kilobyte (KB)

Megabyte (MB)

Gigabyte (GB)

Terabyte (TB)

Exemple

Un nombre

10 línies de text

50 pàgines

Enciclopèdiade 40.000 pàgines

Bibliotecade 20.000 volums

Equivalència

8 bits (b)

1.024 bytes

1.024 KB

1.024 MB

1.024 GB

Suport Capacitat Característiques Què emmagatzema?

Disquet 1,44 MB Lectura-escriptura Documents de text, altres documents. En desús.

Disc dur Centenars de GB

Lectura-escriptura Software de tot tipus.

Targeta de memòria

Variable Lectura-escriptura Música, imatges i dades.

CD-ROM 700 MB Només lectura Àudio, software, imatges.

CD-R, CD-RW 700 MB Lectura-escriptura Àudio, software, imatges.

Blu-Ray 46 GB Lectura-escriptura Pel·lícules, jocs.

DVD-ROM 4,8-17 GB Només lectura Pel·lícules, dades, jocs.

HD-DVD 30-45 GB Lectura-escriptura Pel·lícules, jocs.

DVD�R, DVD-RAM, DVD�RW

4 GB Lectura-escriptura Vídeo digital, fotografies digitals, enciclopèdies electròniques.

ACTIVITATS

1. ● Explica breument quina és la missió de la memòria RAM.

2. ● Practica. Observa la caixa d’un ordinador i identifica-hi:

a) El botó per encendre’l.

b) Les unitats d’emmagatzematge de dades (CD-ROM, DVD-ROM).

Pastilles dememòria RAM.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 108

3. ●● Practica. Observa l’exterior de la caixa d’un ordinador i identifica-hi les connexions, tant les de la part frontal com les del darrere.

a) Quins perifèrics hi podem connectar?

b) Quins ens permeten intercanviar informació més ràpidament?

109

CPU i perifèrics

L’ordinador el formen molts elements que ja coneixes: la placa base, elmicroprocessador, la memòria, la font d’alimentació... Tots són dins lacaixa de l’ordinador. Els perifèrics, en canvi, es connecten habitual-ment fora de la carcassa: ratolí, teclat, impressora, monitor, escàner, cà-meres digitals...

La informació que processa l’ordinador s’obté dels perifèrics, i despréshi torna per presentar-la a l’usuari.

Els perifèrics es poden classificar de diverses maneres. Segons el fluxd’informació hi ha perifèrics d’entrada (ratolí, càmera fotogràfica digi-tal...), de sortida (impressora, altaveus...) i d’entrada i sortida simul-tàniament (mòdem, controladora de sistemes robòtics...).

Comunicació amb la CPU: ports

Perquè el microprocessador i la memòria es puguin comunicar amb elsperifèrics calen una sèrie de «camins intermedis», anomenats ports,pels quals circulen les dades.

Alguns ports externs són específics per a un tipus de perifèric, com elPS2 per al teclat i el ratolí. En canvi altres, com ara els USB, serveixenper connectar perifèrics diversos: càmeres, impressores, etc.

Un port és un canal de comunicació per on circulen les dades queintercanvien la placa base i els perifèrics. S’anomenen ports externstots els connectors que es poden veure des de fora de la caixa del’ordinador.

Els perifèrics són els instruments que permeten que el microprocessador es comuniqui amb l’entorn.

4

Les connexions dels ports externssobresurten per fora de la caixa, a la part del darrere, o com a ports frontals, per facilitar la connexió de perifèrics autònoms com les càmeresfotogràfiques digitals, les impressores o uns simples auriculars per escoltarmúsica.

Ordinador

Perifèric

Ports externs Sèrie Paral·lel USB 1.0 USB 1.1 USB 2.0 Firewire

Connectables directament (no cal reiniciar l’equip)

Taxa de transferència de dades

Aporta corrent?

No No Sí Sí Sí Sí

120 Kb/s 150 Kb/s 12 Mb/s 12 Mb/s 480 Mb/s 400 Mb/s

No No Sí Sí Sí No

Teclat amb sistema Braille. Amb la finalitat de satisfer les necessitatsespecífiques dels usuaris, alguns perifèricses transformen per donar-los resposta.Entre els perifèrics adaptats hi ha els teclatsamb el sistema Braille per a invidents.

ACTIVITATS

Firewire

Sèrie

Paral·lel

USB

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 109

110

Instal·lació de perifèrics: els controladors o drivers

Els perifèrics s’han de connectar a l’ordinador abans d’endollar-los a laxarxa elèctrica (si necessiten alimentació) per impedir un bloqueig delsistema o danys a l’ordinador. Els que sí que es poden connectar ambl’ordinador endollat s’anomenen connectables en calent. Són, perexemple, els que s’acoblen per mitjà de la connexió USB. No obstant ai-xò, perquè el perifèric funcioni no n’hi ha prou de connectar-lo, sinó quesovint cal instal·lar un controlador o driver a l’ordinador.

Si el controlador no s’ha instal·lat correctament, el perifèric no es po-drà fer servir, encara que estigui ben connectat a l’ordinador.

Els controladors són específics de cada perifèric i de cada sistema opera-tiu. Per tant, un controlador d’una càmera digital vàlid per a Windowsno servirà per a Linux. Així doncs, quan instal·lem els controladors d’unperifèric podem trobar-nos aquests dos casos:

Un controlador o driver és un arxiu que indica al sistema operatiu coms’han d’intercanviar les dades entre el perifèric i l’ordinador.

5

Els sistemes operatius ja incorporen elscontroladors dels perifèrics més habituals. Així, quan instal·lem un perifèric nou el sistema operatiu busca el controlador a la seva base de dades. Si és a la llista, el sistema el detecta i el perifèric funciona de maneraimmediata.

Si el perifèric és més modern que el sistema operatiu, hi hem d’incorporar els controladors. Quan venen un perifèric, els fabricants inclouen un CD amb els controladors.Si el sistema operatiu no troba els controladors, s’obre un assistent que busca el driver a les unitats d’emmagatzematge.També ens podem descarregar el controlador a Internet, a la pàgina web del fabricant.

ACTIVITATS

4. ●● Practica. Estàs treballant amb el sistema Windows. Obre el Panell de control (Inici, Configuració) i escull Dispositius de so i àudio. Després, fes clic a la icona Hardware, selecciona algun dispositiu (lector de CD o DVD) i entra a la fitxa del controlador corresponent seleccionant l’opció Propietats.Quin és l’arxiu que serveix de controlador per al dispositiu que has seleccionat?

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 110

111

Inici

Obre un menú a la pantalla.

Alternativa (Alt)

Percombinaramb altrestecles.

Barra espaiadora

Introdueix espais en blanc per separar les paraulesquan escrivim.

Tecles de funció

Són dreceres per guardar un document,demanar ajut, etc.

Menú contextual

Obre un menú segons el lloc de la pantalla on es posa el cursor.

Tabulació (�|)

Per passar d’una casella de la pantalla a l’altra sense ferservir el ratolí.

Bloqueig de majús.

Majúscules ( )➪

Control (Ctrl)

Combinant-laamb altrestecles de caràcters,permetseleccionaralgunesfuncionsràpidament.

Escapar

Cancel·la l’operació en curs.

Bloqueig deteclat numèric

Esborrartext

Teclatnumèric

Intro

Per escollir una opció d’un menú, inserir un salt de paràgraf en escriure un text…

Correuelectrònic i Internet

Tipus de perifèrics

Agruparem els perifèrics segons la feina que fan.

Perifèrics per introduir dades: el ratolí i el teclat

El ratolí

El ratolí es va incloure als primers ordinadors Apple de Mac-intosh. Quan el ratolí es mou sobre una superfície, uns sen-sors tradueixen aquest moviment en impulsos elèctrics queescenifiquen el moviment del llapis o cursor (amb formade fletxa) per la pantalla. Això permet assenyalar objectesque s’activen quan es prem un botó (fer clic).

El teclat

L’element d’entrada per excel·lència és el teclat, que ha anat evolucio-nant amb la incorporació de tecles que possibiliten que tingui novesfuncions.

Prement les tecles s’introdueixen números, lletres o altres caràcters.

6

Cursor

➛

Fletxes de desplaçament

Serveixen per moure’samunt, avall, a dreta i esquerra de la pantalla.

Altresaplicacions

El teclat

El sistema QWERTY

Tots els teclats segueixen la normaQWERTY, com les màquines d’es-criure tradicionals. El teclat dels or-dinadors portàtils s’ha adaptat a lamida més reduïda d’aquests aparells,i té algunes tecles menys.

Botons

«Clic»

Ratolí. També hi ha ratolins sense cables. Els de tipus òptic són més precisos i duren més temps, perquè no tenen parts mòbils que es desgastin.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 111

Correcte Incorrecte

112

ACTIVITATS

5. ●● Relaciona cada perifèric d’entrada amb la tasca que fa.

A) Enregistrar sons. 1. Escàner.

B) Escriure textos. 2. Micròfon.

C) Dibuixar amb el llapis òptic. 3. Ratolí.

D) Moure’s per la pantalla. 4. Teclat.

E) Digitalitzar fotos. 5. Tauleta gràfica.

6. ● Practica. Identifica al teclat d’un ordinador:

a) El teclat numèric. d) Algunes tecles especials:

b) La barra espaiadora. – Control. – Alternativa.

c) Les tecles de funció. – Tabulació. – Escapar.

SEGURETAT

Quan fem servir l’ordinador no parem de manejar el ratolí i el teclat. Per això és importantadoptar la postura correcta perteclejar i moure el ratolí. Si no, es poden produir lesions als canells. Mira el dibuix.

Com funciona un ratolí?

El ratolí tradicional, o ratolí de bola, té una bolaque gira i es desplaça per una estoreta. Quan gira la bola, uns rodets interns també giren, i per mitjà d’un procés força senzill, un xip transforma els senyals rebuts en ordres que s’envien a la placa base.

Cal saber que el forat on hi ha la bola i la bola mateix s’embruten. Així doncs, s’ha de netejar periòdicament el ratolí per aconseguir un bondesplaçament del llapis o cursor per la pantalla.

Els ratolins òpticsno tenen bola; disposend’una petita càmera que pren milersd’imatges per segon.Després es comparen les imatges successives i es pren nota de les diferències, que s’interpreten com a canvis en laposició del ratolí. Els ratolins òptics no necessiten estoreta.

Un altre avantatge és que tampoc no s’han de netejar: el cursor es desplaçarà sempre sense problemes ni salts a la pantalla.

Polsador

Disc amb ranures

Ratolí de bola

Rodet

Bola

Díodes

Detector

Polsador

Polsador

Càmera

Ratolí òptic

Llum reflectidaper la superfíciede la taula

Díodeemissor dellum (LED)

Lent

Tauleta gràfica.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 112

113

Perifèrics per mostrar imatges: el monitor

Un dels perifèrics sense el qual es fa difícil concebre l’ordinador és elmonitor. Evidentment, es tracta d’un perifèric de sortida, ja que mostraa l’usuari les dades processades per l’ordinador, com ara les imatges delseu joc preferit.

La qualitat de la pantalla es mesura segons el nombre màxim de puntsper polzada (una polzada equival a 2,5 cm aproximadament) que éscapaç de representar, el que anomenem la resolució, i per la quantitatde colors que pot oferir; és a dir, la profunditat de color.

Per exemple, una pantalla que pot representar 24 bits de profunditat decolor (224 colors � 16 milions de colors) i una resolució màxima de1.540 � 1.024 oferirà imatges de més qualitat que una de 24 bits quenomés arribi a 1.024 � 768.

Perquè la pantalla doni la seva resolució màxima cal que l’adaptadorgràfic, que és el component que realment genera les imatges represen-tades, ofereixi igualment la mateixa resolució i profunditat de color. Devegades, l’adaptador gràfic està inclòs a la placa base.

L’adaptador gràfic determina la qualitat de la imatge. Per als jocs d’últi-ma generació, amb imatges en moviment i molts detalls, es necessitenpotents adaptadors gràfics. Per a altres feines, però, no cal disposar dela millor targeta gràfica que hi ha al mercat.

La imatge es genera a l’adaptador gràfic(o targeta gràfica). La qualitat es mesura segons el nombre de píxels per polzada(resolució) i el nombre de colors (profunditat de color) que pot reproduir.

CPU

Monitor

La qualitat d’una pantalla es mesura per:• La resolució que pot donar, que s’indica

en punts per polzada (ppp).• La velocitat de refresc, que es mesura

en megahertz (cicles per segon). Una pantalla capaç de refrescar a una freqüència molt alta proporciona imatges de més qualitat, i la vista es cansa menys.

Monitor amb tub de raigs catòdics(CRT)

Monitor TFT

Connexió VGA

ConnexióS-Vídeo

ConnexióDVI(digital)

Connexió a la placa base

Els monitors TFT

Des de fa uns anys, el mercat ofereixuns monitors ben plans i de pocscentímetres de gruix. Són els moni-tors TFT (Thin Film Transistor). Elseu funcionament es basa en el fetque unes partícules microscòpiquesque responen a estímuls elèctricss’alineen per formar la imatge a lapantalla.

Aquests monitors són completamentplans, cosa que facilita l’observació,perquè les pantalles planes tenenmenys reflexos que les corbes.

Targetagràfica

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 113

114

Perifèrics per imprimir documents: la impressora

Tot i que vivim en una societat digital, el paper és el suport més adequatper llegir documents. Per això, encara que els informes s’elaborin en unprocessador de textos, és habitual imprimir-los per llegir-se’ls.

La qualitat d’una impressora depèn de:• La resolució, o nombre de punts per polzada (ppp) que és capaç

d’imprimir la màquina.• La velocitat d’impressió, capacitat que es mesura en pàgines per

minut (ppm).

Les impressores es connecten en un port USB.

Hi ha diversos tipus d’impressores, però les més utilitzades són lesd’injecció o raig de tinta i les làser. Les impressores de raig de tintahan permès obtenir imatges amb qualitat fotogràfica. A més a més, sóneconòmiques, tot i que per aconseguir una qualitat bona cal fer servirpaper setinat, que és més car que el paper normal.

La impressora és un perifèric que permet imprimir en paper els documents fets amb l’ordinador o, fins i tot, les imatges fetes amb una càmera digital.

La imatge ens mostra el capçal d’impressió d’una impressora de raig de tinta, amb un cartutx per al color negre i un altre per a la resta de colors.

Algunes impressores permeten imprimir directament des d’una càmerafotogràfica digital, sense que hi intervingui un ordinador.

Els LED indiquen sila impressora funciona, si té paper o la necessitat de canviar algun dels cartutxos de tinta quan s’esgoten.

A l’alimentador s’hi posen els fulls per poder imprimir automàticament textos que fan més d’una plana.

Amb papers especials, moltsetinats, i tintes de colors

s’aconsegueix imprimir imatgesde qualitat fotogràfica.

El capçal deixa anar microgotes que es dipositen al paper. Com més

petit sigui el diàmetre de les gotes i més gran el nombre

de gotes per polzada, la qualitat de la impressió serà més alta.

La impressora es connectageneralment al port

USB (o al port paral·lel).

ACTIVITATS

7. ● Practica. Busca els connectors d’alimentació i USB (o paral·lel) de la impressora que fas servir a l’escola, desconnecta’ls i torna a connectar-los.

8. ● Practica. On són els cartutxos d’una impressora d’injecció de tinta? Busca alguna impressora que tinguis a mà i identifica’ls.

El funcionament es basa en un capçal, connectat a un o a diversos dipòsits de tintaespecial, que es desplaça d’una banda a l’altra.

Impressora d’injecció de tinta.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 114

115

Perifèrics per digitalitzar imatges: l’escàner

De ben segur que has vist alguna foto dels teus avis o besavis ambplecs, talls, ratlles, etc. En resum, feta malbé. Saps com la podries mi-llorar? Doncs utilitzant un perifèric que converteixi la imatge en un fit-xer informàtic, que després podràs tractar amb una aplicació de retocfotogràfic. I aquest perifèric és l’escàner.

Els escàners que es fan servir industrialment solen ser molt cars, grans iràpids, i alguns de molt específics són capaços de digitalitzar fins i totfigures tridimensionals. S’utilitzen sobretot en processos de disseny in-dustrial, o en disseny de 3D, per a pel·lícules d’animació o per crear efec-tes especials.

L’escàner és un dispositiu d’entrada de dades que converteix a formatdigital la imatge estampada o impresa en un paper, perquè es puguivisualitzar a la pantalla i tractar a l’ordinador.

Un cop feta la conversió, la imatge capturada es pot

tractar amb qualsevolaplicació de retoc

fotogràfic o de dibuix (Paint o GIMP, per exemple).

La qualitat es valora pel nombre de punts per polzada que és capaç de digitalitzar: la resolució. A més resolució, més qualitat. La resolució s’expressa amb dues xifres: una indica la resolució vertical; l’altra, l’horitzontal.

Els escàners es connecten a l’ordinador a través

del port USB (o del port paral·lel, en els escàners

més antics).Incorporen un mosaicsensible a la llum,

anomenat CCD, i unabombeta que es desplaça

al llarg d’una superfície plana i il·lumina el full.

La llum de la bombeta incideix sobre el paper, i el contingut es reflecteix sobre el CCD. Aquest té una matriu de punts fotosensibles –és a dir, que s’activen amb la llum–, que són els que realment digitalitzen la imatge.

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 115

Perifèrics per digitalitzar imatges: les càmeres digitals

Probablement, moltes vegades has volgut introduir una imatge en undocument elaborat amb un processador de textos. Ja coneixes una op-ció: digitalitzar-la amb l’escàner. L’altra, cada vegada més difosa, con-sisteix a fer directament la foto en format digital.

Un cop fetes les fotografies, cal transferir-les a l’ordinador per podertractar-les digitalment o bé imprimir-les. I aleshores les càmeres es con-verteixen en perifèrics de l’ordinador.

Les càmeres digitals permeten fer fotografies i emmagatzemar-les en fitxers digitals directament, en lloc d’utilitzar una pel·lícula fotogràficaconvencional, de negatiu o diapositiva.

El xip CCD és el cor de les càmeres digitals. És un mosaic de cèl·lules fotosensibles encarregades de transformar la llum que reben en un llenguatge que l’ordinador entengui. La llum hi incideix a sobre i es genera la imatge digital, que es desarà en forma de fitxer informàtic.

Les càmeres fotogràfiques digitals han estat tota una revolució en l’àmbit de les fotografies familiars. Últimament són un dels perifèrics amb més demandagràcies a l’abaratiment constant dels preus. Avui dia hi ha altres aparells que inclouenuna càmera digital: telèfons mòbils,agendes personals o videocàmeres.

Les imatges s’emmagatzemen en una targeta de memòria, i després es transfereixen de la targeta a l’ordinador.

Funcionen de manera autònoma.Per fer-ho, necessiten pileso una bateria recarregable.

Després, per mitjà d’un ordinador, podem gravar les imatges en un CD o DVD per veure-les en un televisor o imprimir-les.

A la pantalla de LCD hi veiem les imatges.Les càmeres digitals poden enregistrarfotografies en diverses resolucions. Com més alta és la resolució, més qualitattenen les fotografies, però ocupen mésespai a la targeta de memòria.

La unitat que indica la resolució de lesfotos és el megapíxel. Una imatge d’un megapíxel està formadaper 1.000 � 1.000 punts: un milió de punts.Una càmera de 8 megapíxels fa fotos de 3.264 � 2.448 píxels; és a dir, uns 8 milions de píxels.

Es connecten a un port USB.

El zoom òptic de l’objectiuindica els augments que podem aconseguir.

116

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 116

Perifèrics per digitalitzar imatges: videocàmeres digitals

L’arribada al mercat de les càmeres fotogràfiques digitals també anun-ciava la irrupció de les noves càmeres de vídeo, capaces de digitalitzarles imatges en moviment.

Es tracta de dispositius autònoms que funcionen perfectament bé allu-nyats d’un ordinador, però que poden aconseguir un rendiment superiorquan es connecten a un d’aquests aparells per transferir-hi imatges.

L’objectiu té la capacitat d’apropar-nos o allunyar-nos del motiu (zoom).

L’ordinador ens permet editar el vídeoi afegir-hi títols, transicions entre escenes o, com a fons, una banda sonora. En l’entorn Windows, l’aplicació Movie Maker serveix per capturar i editar vídeos.

L’energia d’una bateria fa possible enregistrar les imatges que després transferirem a l’ordinador.

La connexió amb l’ordinador es fa pel port firewire o per la connexió USB que porten algunestargetes capturadores. Això permetimportar els fitxers de vídeo a l’ordinador i guardar-los, normalment en format AVI, per a un tractamentposterior.

Com a suport per a la gravació,normalment es fan servir cintes de vídeo digitals (format mini DV, per exemple), però també hi hacàmeres que enregistren els vídeosdirectament en un disc DVD o en un disc dur intern.

La pantalla LCDens mostra l’escena.

Podrem gravar el que ens interessi en un CD o DVDi reproduir-ho al’ordinador o en un lector dedisquets DVD.

117

ACTIVITATS

9. ●● Hem estat fent fotos i les imatges captades tenen aquestes resolucions.Indica’n els megapíxels:

a) 640 � 480 d) 2.048 � 1.536

b) 1.280 � 960 e) 2.272 � 1.704

c) 1.600 � 1.200 f) 2.560 � 1.920

10. ●● Digues quina és la diferència entre els suports utilitzats per emmagatzemar la informació a les càmeres fotogràfiques digitals i a les videocàmeres digitals.

11. ●● Per què creus que connectar les càmeres fotogràfiques digitals o lesvideocàmeres en un port paral·lel d’un ordinador no seria l’opció més indicada?

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 117

118

Perifèrics per connectar-nos a Internet

Internet és una xarxa informàtica enorme que connecta milions d’ordinadorsa tot el món. Per accedir a Internet necessitem màquines. Segons el tipus detecnologia (RTB, ADSL, cable, etc.) i les tasques que volem que facin aquestesmàquines, utilitzarem un dispositiu o un altre.

El mòdem

És a dir, el mòdem tradueix el llenguatge digital que parla el nostre ordina-dor a una mena de senyal (audible) que viatja per les línies telefòniques. Elnostre mòdem parla amb el mòdem del nostre proveïdor d’Internet pertransmetre-li la informació. Però també s’ha d’entendre amb el nostre ordi-nador per traduir la informació que aquest envia o la que rep a través de leslínies telefòniques.

El router o encaminador

Per connectar un ordinador a un encaminador o router es fa servir un cableespecial anomenat cable de xarxa, o un adaptador Wi-Fi en els cas dels enca-minadors sense fils.

Altres perifèrics

Tots els dispositius que es connecten a l’ordinador per completar oaugmentar la seva funcionalitat també s’han de considerar perifèrics.La connexió pot ser fins i tot sense fils, que és molt més còmoda, per-què no necessita cable per transmetre la informació.• Els sistemes capturadors de vídeo ens permeten utilitzar fitxers de

vídeo digitals.• Les webcams fan possible les videoconferències per Internet.• Les petites memòries portàtils poden emmagatzemar centenars de

megabytes o uns quants gigabytes en un espai reduït.• Les tauletes gràfiques ens permeten dibuixar amb comoditat sobre la

pantalla.• Els discos durs externs possibiliten el transvasament de dades d’un

equip a un altre.

Un encaminador permet vincular diversos ordinadors entre si i connectar-los a Internet simultàniament.

El mòdem modula i converteix el senyal digital en analògic, i a l’inrevés.

Mòdem. El mòdem es connecta a la líniaRTB per mitjà d’un cable telefònicnormal, i a l’ordinador amb un cable sèrieo USB (si és un mòdem extern) o amb una ranura (si és un mòdem intern).

Router. Els encaminadors sense fils no necessiten cap mena de cable per accedir a Internet.

ACTIVITATS

12. ●● I aquest perifèric, de quin tipus és? I un joystick? I un micròfon?

13. ●● Una gravadora de DVD externa que es connecta a un ordinador pel port firewire, quin tipus de perifèric és?

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 118

Vocabulari de la unitat• Caixa o carcassa: part d’un ordinador que inclou la

placa base, el microprocessador, la memòria, la font d’a-limentació i els dispositius d’emmagatzematge.

• Càmera fotogràfica o digital: perifèric que pot cap-turar i guardar imatges en format digital.

• Controlador o driver: arxiu que permet la comunicacióentre l’ordinador i un perifèric.

• Disc dur: dispositiu d’emmagatzematge on hi ha el sis-tema operatiu, els documents…

• Hardware o maquinari: part física d’un ordinador; laformen la caixa, els cables i els perifèrics.

• Impressora: perifèric de sortida de dades que facilitacòpies impreses dels documents que es manegen a l’or-dinador.

• Informàtica: abreviatura d’informació automàtica, eltractament automàtic de la informació.

• Memòria: part de l’ordinador que s’encarrega d’emma-gatzemar temporalment dades que intervenen en lesoperacions lògiques i/o matemàtiques.

• Microprocessador (també anomenat processador, mi-cro o CPU): part que s’encarrega de fer els càlculs lò-gics i matemàtics en una màquina.

• Monitor: perifèric de sortida que mostra imatges.

• Ordinador: màquina automàtica amb una gran capaci-tat de càlcul capaç de processar dades per mitjà d’unconjunt d’instruccions anomenat programa.

• Perifèric: maquinari que afegeix alguna funcionalitat al’ordinador.

• Placa base: circuit on s’allotja el microprocessador, lamemòria, les targetes d’expansió i les connexions perals sistemes d’emmagatzematge.

• Port: canal pel qual es transmet la informació entre laplaca base i un perifèric.

• Resolució: nombre de punts màxim que pot represen-tar la pantalla d’un ordinador. L’expressen dos números,que indiquen el nombre de punts en sentit horitzontal ivertical (1.024 � 768, per exemple).

• Software o programari: part lògica d’un ordinador; ésa dir, el conjunt d’instruccions que fan que la màquinadugui a terme les tasques.

ResumL’ORDINADOR

maquinari programari

el formen

inclou

sistemes d’em-magatzematge

font d’alimentació

teclat

ratolí

càmera digital

monitor

impressora router

caixa perifèrics

de sortidad’entrada

poden serque incorpora

memòriaprocessador

s’hi connecten exemples exemples

mòdem

d’entrada i sortida

exemples

placa base

119

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 119

120

Aplicació dels continguts

14. ● Quan es considera que va néixer el primer ordinadorpersonal i quants anys tindria ara? Investiga-ho.

15. ● Indica l’espai del temps en què se succeeixen els es-deveniments més importants del desenvolupament in-formàtic. En quin moment creus que té lloc l’avenç mésgran de la informàtica?

16. ●● Escriu les diferències entre:a) Maquinari i programari.b) Placa base i carcassa.c) Disc dur i DVD.

17. ● ● ● Si volguessis muntar el teu propi ordinador,quins components o peces hauries d’adquirir? a) Enumera els que anirien dins la caixa

o bastidor.b) Indica també els possibles perifèrics.

18. ● Fes un esquema de les diverses unitats d’emmagat-zematge, i indica la capacitat de cadascuna.

19. ● Segons la seva funcionalitat, en quines categorieses divideixen els perifèrics?

20. ● Quin és el nom dels ports als quals connectem elsperifèrics?

21. ● Ara, ordena els ports esmentats a l’exercici anteriorsegons la seva rapidesa en la transmissió de dades.

22. ● ● Què és un perifèric d’entrada? I un de sortida?Busca uns quants exemples de cadascun.

23. ● Per fer funcionar un perifèric fa falta el maquinari,la connexió i alguna altra cosa. Recordes quina? Des-criu-la i digues per a què serveix.

24. ● Creus que el controlador d’un perifèric és el ma-teix per a tots els sistemes operatius?

25. ● ● Sempre que esmentem les característiques de resolució d’una impressora ho indiquem en punts perpolzada.a) Sabries explicar què vol dir que una impressora té

més resolució que una altra?b) I què vol dir que una és més ràpida que l’altra?

26. ● ● Quin dispositiu crea les imatges que després vi-sualitzem a la pantalla de l’ordinador? Quins valors endeterminen la qualitat?

27. ●● Hi ha algun tipus de perifèric que no necessiti es-tar connectat físicament (amb el cable) a l’ordinador?


28. ●● Busca en diferents diaris i revistes anuncis de ven-da d’ordinadors. Fes una taula comparativa de les ca-racterístiques de tots els ordinadors que hi figuren:a) Les característiques del microprocessador.b) La quantitat de memòria RAM que pot allotjar.c) La capacitat del disc dur.d) Els sistemes d’emmagatzematge.e) El tipus i la mida del monitor.f) L’existència d’altres perifèrics (impressora, etc.).g) El preu.

29. ●●● A partir dels anuncis de diaris i revistes, fes unpressupost per comprar les peces que hi figurin.


30. ●●● Indica a la il·lustració inferior els elements queintegren una placa base i escriu quina funció tenen.

Assenyala:a) El ventilador que hi ha sobre el microprocessador.b) Les ranures per a la memòria RAM.c) Les ranures d’ampliació.

Activitats

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 120

121

31. ●● Quin dels perifèrics següents és d’entrada i quinés de sortida? a) Ratolí e) Càmera digitalb) Impressora f) Escànerc) Teclat g) Mòdemd) Webcam h) MonitorRecorda que alguns dispositius es poden fer servirtant per introduir com per treure dades.

32. ● ● Dels perifèrics següents, quins són d’entrada?Quins són de sortida? I quins són, simultàniament, d’en-trada i sortida?

33. ●● Identifica els ports externs de la fotografia i diguesquins perifèrics se solen connectar a cadascun.

34. ● Situa’t davant la impressora que fas servir a l’aulad’informàtica i assenyala:a) La connexió que permet transferir dades des de l’or-

dinador.b) L’endoll que subministra el corrent elèctric.c) El nombre de cartutxos que incorpora.

Problemes

35. ● Fes els càlculs corresponents (consulta la taula dela p. 108 d’aquesta unitat) i contesta:a) Quants kilobytes caben

en un CD-ROM de 700 MB?b) Quants gigabytes són 20 MB?c) Quants kilobytes són 2 GB?

Investigació

36. ●●● Busca informació a Internet sobre diversos mo-dels de càmeres fotogràfiques digitals, i completa unataula com ara la següent per a dos o tres models dife-rents.

37. ●●● Els darrers anys han sortit al mercat mòduls GPS que es poden connectar a un ordinador portàtil o a una PDA. Busca la informaciódels mòduls i destaca’n algunaaplicació útil. a) Com es connecten

a l’ordinador?b) Què es necessita

per utilitzar-los com a navegador en un automòbil?

AB

C D

E

F

Càmera

Resolució màxima

Zoom òptic

Tipus de targeta dememòria que admet

Alimentació

Preu

Reproductorde música

Webcam

Altaveus

Joystick

Auriculars

Lector de targetes

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 121

Preparació

Realització

Connectem el cable a la càmera, normalment amb un connector especial miniUSB, i per l’altre extrem els connectors, en un dels ports USB de l’ordinador.Com que es tracta d’un connector USB, la càmera es pot endollar en calent; és a dir, amb l’ordinador encès.

Engeguem la càmera. El sistema reconeix que ha trobat un dispositiu nou.Si és la primera vegada que el connectem i el sistema operatiu no inclou els controladors apropiats en la seva base de dades, ens demanaràinstal·lar-los. Només haurem d’introduir el CD que proporciona el fabricanta la unitat lectora adient.

2

L’assistent que se’ns obre permet triar entre el controladord’una llista i el millor controlador.Optarem per la segona opció, escollirem la unitat de CD o DVD com a font i deixarem que s’instal·lin automàticament els fitxers que corresponen al nostre ordinador.

Quan el procéss’acaba, apareix un missatge a la pantalla que ens avisa.

3

4

A B

C

1

Necessitarem:• La càmera digital de fotos (amb les piles carregades).• El cable de connexió (o bé un lector de targetes de memòria).• El CD-ROM amb els controladors corresponents; normalment

també incorpora alguns programes de retoc fotogràfic o de gestió d’àlbums de fotos.

• EI manual imprès, si el fabricant el facilita. En cas contrari, el CD sol incloure el manual en format electrònic, normalment amb l’extensió pdf.

122

PROJECTE DE LA UNITAT: Instal·lar una càmera digital

Una càmera fotogràfica digital és un perifèric autònom, i es pot utilitzar sense connectar-la a l’ordinador.Les fotografies es guarden en una targeta de memòria. Però per imprimir o tractar digitalment les imatgesés imprescindible transferir els fitxers (normalment en format jpg) a l’ordinador.

S’ha trobat maquinari nou

877446 _ 0102-0125.qxd 12/4/07 12:45 Página 122

Quan ja s’ha instal·lat la càmera, s’obre un assistent (a l’entorn Windows) que permet copiar les imatges des de la càmera al disc dur.Per fer-ho caldrà activar la pestanya que hi ha al costat de la imatge.

5

També podem copiar directament les imatges des d’un lector de targetes (SD, Compaq Flash...) al nostre disc dur.Per fer-ho, ens hem de situar a l’explorador de fitxers i pitjar la icona El meu PC. Aleshores el lector de targetes de memòria es visualitzarà com una unitatexterna d’emmagatzematge, i només caldràarrossegar els fitxers fins a la carpeta de destinació. És molt útil mostrar les imatges com a miniatures a la finestra de l’explorador.

7

Ara ja podem obrir qualsevolprograma de retoc fotogràfic i modificar oportunament les imatges abans d’imprimir-les o d’incloure-les entre els nostresdocuments.Després podem utilitzar algunaaplicació específica que permeti crear una presentació de diapositives en un CD o DVD per visualitzar les imatges en un televisor, tot i que molts lectors de DVD poden reproduirfitxers jpg directament, sense captransformació.

Després, escollim la carpeta de destinació on volem copiar les imatges. Tingues present que les imatges ocupen força espai (uns quantsmegabytes cadascuna).

6

8

123

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 123

TEXT A

Ordinadors de saló (cubs)Un ordinador al saló? Com a element decoratiu no sem-bla la solució més interes-sant. Gairebé tots preferi-ríem posar-hi un quadre oun gerro.

Però l’avenç pel que fa als circuitsi xips permet col·locar un ordinadorsencer (o com a mínim la caixa) en unespai reduït. I aleshores podem tenir uncentre d’oci al saló de la casa.

L’ordinador es connecta a un televisor perpoder veure les últimes fotos de les vacan-ces, fetes amb la càmera fotogràfica digital,enregistrar el nostre programa preferit o vi-sualitzar el darrer vídeo familiar enregistratamb una càmera de vídeo digital d’últimageneració.

Tampoc no ens farà falta un equip de músi-ca. En un disc dur de 120 Gb hi caben, enformat comprimit d’àudio, 30.000 cançons!N’hi ha prou amb uns bons altaveus connec-tats al nostre ordinador per gaudir de mi-lers d’hores de música.

TEXT B

Estan malalts, els xips?

Creus que la persona de la fotografia superiorés un metge? Per què porta mascareta? Doncsno treballa en un hospital, sinó en una fàbri-ca de xips. Has de saber que els mètodes d’e-laboració d’aquests components electrònicssón tan precisos que una simple brossa pot fermalbé tot el procés de fabricació.

La solució passa per fer servir vestits especials,guants, mascaretes... En fi, com si es tractésd’una instal·lació de seguretat que investigamalalties molt contagioses. A més, es fan ser-vir les tecnologies més avançades. De fet, elsmoderns microprocessadors que s’utilitzen en qualsevol ordinador es fan en un nombrereduït de fàbriques a tot el món a causa de l’elevat cost d’aquest tipus d’instal·lacions.

Naturalesa morta davant d’una finestra oberta,plaça de Ravignan (1911), de Juan Gris. PhiladelphiaMuseum of Arts (EUA).

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

124

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 124

TEXT D

L’ordinador a la butxacaLa mobilitat ha arribat fins a la informàtica. Tot i que d’untemps ençà els ordinadors portàtils faciliten la feina demoltes persones, encara pesen força. La solució arriba grà-cies a uns dispositius que caben al palmell de la mà: elsassistents personals o ordenadors de butxaca (PDA, Per-sonal Digital Assistant).

Amb aquests aparells podem gestionar la nostra agenda,llegir llibres electrònics, connectar-nos a Internet, escol-tar música, mirar vídeos, jugar, localitzar un automòbilen combinar-lo amb un receptor GPS... I tot portant l’or-dinador a qualsevol lloc.

Vols escriure un text? No necessitescap teclat. Amb un llapis pots traçarlletres que la màquina reconeix i di-gitalitza a l’instant. I si no, pots triarel teclat virtual, un dispositiu que pro-jecta la imatge d’un teclat virtual so-bre la taula, en el qual es pot escriu-re com si es tractés d’un teclat real.

TEXT C

Quin cacau de cables! A qui no se li ha enredat alguna vegada el cable del te-lèfon, el del teclat o el del ratolí? De fet, molts treballa-dors «lluiten» cada dia amb els cables de l’oficina. Deben segur que la pau arribaria a moltes oficines ambl’ajut de perifèrics sense fils: ratolins, teclats, impresso-res, etc., sense cables.

Ordinador debutxaca: PDA.

125

ACTIVITATS

A 1. Repassa quina és la utilitat de tenir un ordinador a la sala d’estar com a centre multimèdia.

2. Fes números i determina quantescançons (3 MB cadascuna) i quantesfotografies (2 MB cadascuna) cabenen un disc dur de 250 GB.

B 3. Quines mesures es prenen en la fabricació de xips per evitar la contaminació dels componentselectrònics?

4. Per què s’adopten aquestes mesures? Pot ser que la manipulació d’aquests componentsafecti els operaris?

C 5. Fes un esquema que expliqui comfunciona un perifèric sense fils, com ara el ratolí.

D 6. Indica dues maneres possibles d’escriure text utilitzant un ordinador de butxaca.

• MEDIA CENTER

http://www.microsoft.com/spain/windowsxp/mediacenter/default.mspx

Dóna informació sobre els sistemes operatius de Microsoft adequats «per a la sala d’estar», especialment de l’edició Media Center deWindows XP. Indica com veure els DVD, com escoltar música, com veure les fotografies i com enregistrar programes de televisió.

• TECNOLOGIA BLUETOOTH

http://www.apple.com/es/bluetooth

Informació de caire general sobre la tecnologia sense fils Bluetooth i la seva aplicació en el món de la informàtica mòbil.

WWW

D’un temps ençà els perifèrics es poden comunicaramb un receptor acoblat als ports PS2 o USB de laplaca base per mitjà de les ones de ràdio. En aquestscasos, els perifèrics porten una o més piles.

Primer van arribar els ratolins sense cua; després, elsteclats i les impressores sense cables; ara podem con-nectar diversos ordinadors i formar, fins i tot, una xar-xa informàtica sense cables! La informació viatja perles ones d’un dispositiu a l’altre. Màgia? No, senzilla-ment, tecnologia.

«No és digne d’homes

excel·lents perdre,

com a esclaus, hores

i hores fent càlculs

que qualsevol podria fer,

amb facilitat, per mitjà

de màquines»

GOTTFRIED W. VON LEIBNIZ,

filòsof i matemàtic

877446 _ 0102-0125.qxd 3/4/07 16:11 Página 125


• Identificaràs els principals elements que apareixen a la pantalla de l’ordinador quanl’obrim.

• Resoldràs fàcilment les operacions mésbàsiques amb l’ordinador i amb els fitxers informàtics.

• Coneixeràs algunescaracterístiques dels dos sistemes operatius més utilitzats:Windows i Linux.

PLA DE TREBALL

126

6 El programari

El sistema operatiuLinux és gratuït.

Forma part del que es coneix com a

programari lliure.

L’origen de Linux l’hem de situar en el

projecte de fi de carrerade l’estudiant finès

Linus Torvalds.

Què et sembla el programari lliure?

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 126

127

Perquè un ordinador funcioni necessita programes; és a dir, el software. Ara, utilitzar un ordenadorés ben senzill, ja que podem seleccionar les icones, els menús, etc., en una pantalla plena d’elementsgràfics. I disposem de suports de gran capacitat per emmagatzemar textos, fotos, vídeos…

Per començar. Observa i respon

127

ACTIVITAT: l’aspecte gràfic de la pantalla

Ordena els suports següents segons la seva capacitat.

Indica quin és el suport més adequat per emmagatzemar:

• El text d’aquesta pàgina.

• Dues cançons en format mp3.

• Una pel·lícula.

• 20 àlbums musicals en format mp3.

• 100 fotografies digitals fetes amb una càmera de 5 megapíxels.

Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux?

ACTIVITAT: quin suport escollim?2

1

A

A B C

B

D

E

C

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 127

128

El software o programari

Per dirigir les operacions que fa el maquinari cal disposar d’un conjuntd’instruccions lògiques.

El programari bàsic que permet que l’ordinador desenvolupi les fun-cions elementals és el sistema operatiu (SO), que és necessari per alfuncionament de la resta dels programes, també anomenats aplica-cions.

El sistema operatiu

Perquè un ordinador funcioni cal haver-hi instal·lat un sistema opera-tiu. El sistema operatiu és el programa bàsic, i les seves funcions sónles següents:• Coordinar el treball de la computadora.• Organitzar els documents i les dades, que reben el nom genèric de

fitxers, i desar-los als sistemes d’emmagatzematge.• Determinar l’aspecte gràfic de la pantalla. Tot i que hi ha diferències

en l’aspecte gràfic dels sistemes operatius, avui dia tots es controlenamb facilitat gràcies al ratolí, que permet assenyalar amb el cursor elselements que es visualitzen a la pantalla.

Actualment, moltes aplicacions es desenvolupen per funcionar amb di-versos sistemes operatius. No obstant això, cal tenir en compte que l’a-plicació que un fabricant subministra per a un sistema operatiu no espodrà utilitzar en un altre de diferent.

Anomenem software o programari el conjunt d’instruccions quel’ordinador entén i que li serveixen per resoldre els diversos problemesque se li plantegen (escriure un text, crear un dibuix, visualitzar una pel·lícula, etc.).

1

MAQUINARI

PROGRA-MARI

LLENGUATGE MÀQUINA

SISTEMA OPERATIU

APLICACIONS(PROGRAMES)

Ofimàtica, disseny, jocs,multimèdia…

➨➨ ➨➨ ➨➨

➨➨ ➨➨ ➨➨

➨➨ ➨➨ ➨➨Esquema del funcionament d’un ordinador.

L’aspecte de la pantalla dels sistemesoperatius ha evolucionat molt en els darrers anys. Saps quina d’aquestesimatges correspon al sistema operatiu més actual?

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 128

129

Sistema operatiu Linux, creat per Linus Torvalds. Es tracta d’un sistema

operatiu de codi obert: el seu ús és gratuït i no s’ha de pagar per utilitzar-lo legalment.

Com que és gratuït, cada vegada es fa servir més en àmbits educatius,

administratius i d’altres.

Sistema operatiu Mac OS, desenvolupat per Apple Computer. Es fa servir, sobretot, per a feines de disseny, edició de vídeo i arts gràfiques.

Sistema operatiu Windows, desenvolupat per Microsoft. És el més

estès en l’àmbit domèstic i en les seves diferents versions (95, 98, 2000,

NT, Millenium, XP i Vista).

Les aplicacions o programes

Les aplicacions són programes que funcionen dins els sistemes operatius i que resolen problemes específics. Per exemple:• Un processador de text serveix per escriure.• Un programa de disseny gràfic s’utilitza per dibuixar.• Un visor multimèdia permet veure pel·lícules i escoltar música.• Els jocs serveixen per entretenir-nos, etc.

Els sistemes operatius més utilitzats

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 129

130

L’escriptori

Icones

Si hi cliquems’obrenaplicacions,documents…

Color o fotografia de fons (tapís)

Finestres

Paperera

Aquí es guarden,temporalment, les dades que esborrem.

Cursor

Es desplaça per la pantalla quanmovem el ratolí.

Barra de tasques

Aplicacions obertes Àrea de notificació, amb informacions que indiquen la data, l’hora o el volum dels altaveus.

Àrea d’accés ràpid per obrir còmodament les aplicacions, els documents, etc.

Botó d’inici

Quan hi cliquem accedim a programes i documents.

Drecera

Es diferencia del fitxer amb quèestà associat perquè a la partinferior esquerra hi té una fletxa,excepte quan estàintegrat al menúd’inici.

L’escriptori

Quan obrim l’ordinador i el sistema operatiu s’ha acabat de carregar,visualitzem a la pantalla una àrea amb diferents elements gràfics: l’es-criptori.

El símbol que ens indica en quina part de l’escriptori hi ha el ratolí s’a-nomena cursor.

A l’escriptori es veu una fotografia, una imatge o bé un color de fonssobre el qual se situen els diversos elements: les finestres, les icones ila barra de tasques. Accedim a aquests elements per mitjà del cursor.

ACTIVITATS

1. ● Practica. Un cop el sistema operatiu s’ha carregat, identifica a l’escriptori:

a) Algunes icones. d) Les finestres ja obertes.

b) El botó d’inici. e) Les aplicacions que hi ha obertes.

c) La barra de tasques. f) L’àrea de notificació.

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 130

131

Les finestres

Els sistemes operatius actuals es basen en un «entorn de finestres». Lesfinestres són els espais on s’executen els programes, i es poden despla-çar per l’escriptori arrossegant-les amb el ratolí. L’única finestra queper la seva mida no podem desplaçar és l’escriptori pròpiament dit,que sempre ocupa la pantalla sencera.

Una finestra

Tancar

Si hi cliquem asobre, la finestra estanca i desapareix.

Àrea de treball

Barra de desplaçament

Quan treballem ambdocuments extensos,no podem visualitzartot el seu contingut ala pantalla. Ambaquesta barra podemmoure’ns peldocument.

Les finestres i els entorns gràfics

Els ordinadors moderns són fàcils de manejar pels usuaris que no hanestudiat informàtica. I tot això és possible gràcies al ratolí, un gran in-vent, i als entorns gràfics amb finestres, propis dels sistemes operatiusactuals.

Si tenim un monitor gran, a més, és còmode treballar amb diverses fi-nestres obertes, perquè facilita l’intercanvi d’informació entre una apli-cació i l’altra.

Modificar la mida de la finestra

Títol Icona o botó

Barra de menúsCanvia segonsl’aplicació o document amb el qualtreballem.

Barres d’einesCanvia en funcióde l’aplicació quetenim oberta.

Marge

Barra d’estat

Ens dóna una informació diferent segons l’acció que estem fent.

Maximitzar

Si fem clic aquí, la finestrapassa a ocupar tot l’espaide l’escriptori.

Minimitzar

Quan hi cliquem, la finestradesapareix de l’escriptori,

però no es tanca.

ACTIVITATS

2. ●● Practica. Amb l’ajuda d’un cronòmetre, controla el temps que triga a carregar-se el sistema operatiu d’un ordinador des que es prem el botód’arrencada fins que es mostra l’escriptori a la pantalla.

a) Creus que el temps és igual per a tots els ordinadors?

b) Quan obrim ordinadors diferents, l’escriptori té el mateix aspecte? Quinesdiferències hi ha entre uns escriptoris i altres?

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 131

132

PROCEDIMENT

SEGURETAT

Mai no s’ha d’apagar el sistemadesendollant-lo directament del corrent elèctric. Poques coses fan tan malbé un sistema operatiu com els talls forçats i successius del subministrament elèctric a l’ordinador.

GPer a què serveix el botódret del ratolí?

Per desplegar un menú anomenatmenú contextual. Es diu aixíperquè les opcions que hiapareixen depenen de l’elementque haguem seleccionat. A continuació, hem de desplaçar el ratolí i clicar amb el botóesquerre sobre l’opció escollida.

I «ferFdoble clic»?

Doncs prémer ràpidament duesvegades el botó de l’esquerra delratolí (el dret per als esquerrans).

Es fa servir per arrencarprogrames o per obrir documents

des d’un accés directe del’escriptori.

G Què vol dir «ferclic»?

Senzillament, prémer unavegada el botó esquerredel ratolí (el dret per als usuaris esquerrans).S’utilitza per seleccionarelements o per iniciarprogrames.

HCom s’apaga l’ordinador?

A l’escriptori, cliquem sobre el botó d’inici (K o G a Linux) i escollim l’opció Tanca l’ordinador. L’ordinador tancaautomàticament les aplicacions i tot seguit s’apaga. En els sistemes operatius moderns, ni tan sols fa falta tornar a prémer el botód’encendre i apagar.

Un ordinador no és com un batedora, que tan bon punt premem el botó comença a funcionar. L’ordinador comprovaprimer el maquinari, i després carrega el sistema operatiu.

1. COM ARRENCA L’ORDINADOR?

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 132

133

GCom es crea una drecera?

També a l’escriptori, fem clic sobre el botó dret delratolí, escollim l’opció Crea i,a continuació, Drecera.Després seleccioneml’element (una aplicació, un document...) al qualaccedirem en clicar sobrel’accés directe.

HCom arrenquen els programes?

Quan cliquem sobre el botó d’inici s’obre un menú. En l’entorn Windows, les aplicacions es troben a l’opcióTots els programes i, dintre d’aquesta, s’agrupen percategories: Accessoris, Eines, etc. Si fem clic sobre unaicona, el programa o document s’obre.

HQuè s’entén per arrossegar i deixar anar?

Quan fem clic sobre un element i desplacem el ratolí, l’elementtambé es mou. D’això se’n diuarrossegar. Quan aixequem el dit del botó, l’element es queda en la nova ubicació, i d’això en diemdeixar anar.

Com es desplaça una finestra?F

Posem el cursor sobre el títol, l’arrosseguem fins

a la nova ubicació i deixemanar el botó. Per canviar-ne

la mida, ens posem sobre un dels marges,

cliquem i l’arrosseguem amb el ratolí.

ACTIVITATS

Practica

3. ● Obre l’ordinador.

4. ● Fes doble clic a la icona de l’escriptori El meu PC. Arrossega la finestraper l’escriptori, i després tanca-la.

5. ● Arrenca el programa OpenOffice.org Writer. Maximitza’l, minimitza’l i, després, tanca’l.

6. ● Crea una drecera per al programa OpenOffice.org Writer.

7. ● Apaga l’ordinador.

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 133

134

Windows

Perquè un sistema informàtic funcioni necessita un conjunt d’instruc-cions que anomenem programa. El programa més important de tots ésel sistema operatiu, que conté el conjunt d’instruccions mínim perquèfuncionin el processador i els perifèrics. Aquestes instruccions contro-len com s’envien les dades al processador i des d’aquí als perifèrics. Elsistema operatiu també controla la manera de presentar la informacióen pantalla. Sol incorporar, a més, un conjunt d’aplicacions bàsiquesque faciliten la feina inicial.

Avui estem acostumats a treballar amb sistemes operatius que tenen unentorn gràfic de treball que ens en facilita l’ús. Aquest entorn de treballrep el nom d’interfície gràfica. Però abans no era així, ja que es feienservir les anomenades interfícies d’ordres o de text.

Aquí veurem breument alguns aspectes de dos sistemes operatius dife-rents: Windows i Linux.

Les aplicacions de Windows

Cada sistema operatiu porta aplicacions que s’instal·len per defecte.Tot seguit presentem algunes de les aplicacions que inclou el sistemaoperatiu Windows.

2

Bloc de notes

És un senzill editor de text. Pot servir, perexemple, per escriurepàgines i imprimir-les.

Calculadora

Té les opcionsbàsiques que incorpora qualsevolcalculadoracientífica.

Explorador de Windows

Per manejarels fitxers i les carpetes.

Internet Explorer

Un navegador per utilitzarInternet.

Outlook Express

Un programa client demissatgeria electrònicautilitzat per gestionar els missatges enviats i els rebuts. Paint

És un senzillprograma de

dibuix.

Wordpad

Un processador de textos senzill que disposa de les opcionsnecessàries per escriure text amb format.

Windows Media Player

És un conjunt reproductormultimèdia complet. Permetveure pel·lícules i escoltarmúsica a partir de discosCD-Àudio o fitxers mp3.

Els fitxers de Windows

En l’entorn Windows, els fitxers s’or-ganitzen en carpetes i subcarpetes(carpetes dins altres carpetes). Lacarpeta on es guarden els fitxers creats per l’usuari es diu Els meus documents.

Tots els arxius o fitxers s’organitzen a partir d’un punt base: El meu PC.Tots els discos durs reben un nom delletra (des de la C cap endavant). Leslletres A i B s’han reservat per a lesdisqueteres de discos flexibles. Lesunitats òptiques, com els CD-ROM iels DVD-ROM, també reben un nomde lletra.

Per administrar els documents i els fitxers, l’entorn Windows fa servir una eina anomenada Explorador de fitxers.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 134

135

ACTIVITATS

8. ●● Si fossis esquerrà, sabries preparar el teu sistema per treballar amb el ratolí?

9. ● Practica. A partir del botó d’inici, localitza aquestes aplicacions en un equip on s’ha instal·lat el sistema operatiu Windows.

a) Calculadora c) Paint

b) Reproductor Windows Media Player d) Wordpad

10. ●● Practica. Vés al panell de control i fes clic a la icona corresponent a la Barra de tasques i al menú Inici.

a) Quines opcions surten a la pantalla?

b) Quines diferències hi ha entre el menú Inici i el menú Inici clàssic?

El tauler de control

El sistema Windows accedeix a les operacions de configuració a travésdel Tauler de control. Per accedir al panell de control s’ha de clicarsobre el botó d’inici i després a Tauler de control. Allà hi trobem lesicones corresponents a les diferents parts que configuren el sistemaoperatiu.

Ratolí. Permetconfigurar

el ratolí: velocitatdel doble clic, de

desplaçament del cursor per

la pantalla, etc.

Teclat.Es configura, per exemple, la velocitat de repetició de les tecles, o bé la velocitat i intermitència del cursor.

Configuració de país i d’idioma.S’indiquen les dades del país on som.

Opcions d’Internet. Permeten configurar el navegador o algunesopcions del correu electrònic.

Pantalla. Per accedir a la resolució del monitor, fixar els colors que es visualitzen a les finestres i els menús de l’escriptori.

Sistema. Des d’aquí es controla el maquinari

que forma el nostre equip, així com els controladors

utilitzats.

Opcionsd’energia. Si elmonitor s’apaga

quan l’equip està inactiu,estalviarem

energia.

Impressores i faxos.

S’estableix quina impressora

utilitzarà l’equipper defecte

i es configura la qualitat

d’impressió.

Afegir maquinari. S’utilitza quan

introduïm algun element nou a l’equip: impressora,

escàner, etc.

Incorporar o treureprogrames. Per afegir,modificar o eliminarprogramari de l’ordinador.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 135

136

L’explorador de fitxers

Subcarpeta

Unitats de disc i de xarxa

En els suportsd’emmagatzematge,els fitxerss’organitzen enforma d’arbre, i uns elements(carpetes o fitxers)depenen d’altres de nivell superior.

Carpeta seleccionada

Els fitxers s’organitzen en carpetes o directoris. En una carpeta hi agrupem fitxers que mantenen una certa relació entre ells, com ara fitxers de text, fitxers musicals, fotografies o tots els fitxers que corresponen a una aplicació determinada. Les carpetes o directoris poden contenir subcarpetes al seu interior.

Barra d’eines

L’eina que fa servir l’entorn Windows per manejar els fitxers i carpetes és l’Explorador, i la de Linux és el Konqueror,tot i que en aquest segon sistema operatiu hi ha més programes per fer aquestes tasques.

Per obrir l’eina Explorador, posa el cursor sobre el botó Inicia, fes clic amb el botó dret i selecciona Explora al menúcontextual que s’obre.

Botons de la finestra

Vistes

Permet seleccionar com es visualitzenels fitxers: icones, nom, imatges enminiatura…

En qualsevol ordinador hi ha una munió de dades. Per poder-les

manejar, la informació es divideix enblocs petits anomenats fitxers.Barra de menús

Fitxers dins les carpetesseleccionades. Cada fitxer s’identifica amb un nom i amb una extensió, que són un conjunt de lletres, normalment tres, que canvien segons la mena de fitxer que es tracti. Per exemple, l’extensió .doc correspon a un fitxer de text.

Informació sobre els fitxers: mida, data de la modificació…

Barra de desplaçament

Extensió

txt, doc

jpg, gif, tiff

zip, rar

exe

wav, mp3, mid,aiff

Tipus de fitxer

Text

Imatge

Fitxer comprimit

Aplicació

avi, mov, mpg

hlp

htm, html

Pel·lícula

Fitxer d’ajuda

Pàgina d’Internet

So

Les extensions corresponen a tipus de fitxers

diferents.

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 136

137

Com s’emmagatzema la informació?

El bit, el byte, el megabyte, el gigabyte i el terabyte són unitats d’em-magatzematge d’informació. • El text que correspon a aquesta unitat del llibre ocupa uns 100 KB. • Una imatge captada amb una càmera digital omple alguns megabytes.• La informació que conté un DVD de vídeo ocupa uns quants gigabytes.

Els fitxers i carpetes es guarden en unitats diverses: disc dur, CD-ROM,DVD-ROM, targeta de memòria.

Maneig dels fitxers del sistema operatiu Mac OS X. Maneig dels fitxers del sistema operatiu Linux.

Per crear una carpeta, només s’ha d’escollir la opció Fitxer, Crea, Carpetaa l’Explorador de Windows, o l’opció Crea, Carpeta, del menú contextualque surt quan cliquem el botó dret del ratolí.

ACTIVITATS

11. ● Indica el contingut dels fitxers següents:

a) Florència.avi d) Girona.html g) Fontana.jpg

b) Aranjuez.mp3 e) Fotos.zip h) Llegeix-me.txt

c) Linux.doc f) Impressió.hlp

12. ● Ara, fes aquestes dues tasques:

1. Crea una carpeta a l’escriptori amb el nom La meva carpeta.

2. Obre-hi a dintre dues subcarpetes, i anomena-les respectivament Textos i Documents.

13. ● Obre la finestra Explorador i selecciona la carpeta Els meus documents.Observa les carpetes que inclou i les característiques de cada fitxer: nom, mida i tipus. Després, per obtenir informació sobre un fitxer, selecciona’l, fes clic amb el botó dret del ratolí i escull l’opció Propietats.

1.000

100

Disquet

CD-ROMTargeta dememòria

Capacitat dels diversos suports.

DVD-ROM

Disc dur

10

1

0,1

0,01

0,001

Capacitat (GB)

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 137

138

2. OPERACIONS BÀSIQUES AMB ELS FITXERS

PROCEDIMENT

HCom es copia un arxiu en un disquet?

1. Obrim l’Explorador de fitxers.2. Seleccionem el fitxer que volem

copiar.3. Cliquem sobre el botó dret del ratolí,

escollim l’opció Envia a i seleccionem la unitat Disc extraïble de l’arbre de directoris.

Com es recupera Fun fitxer esborrat?

Avui dia, els sistemes operatiusinclouen diverses opcions que fanpossible recuperar un fitxer (o unacarpeta sencera ) que hem eliminaterròniament.Quan esborrem un fitxer (prement la tecla o escollintl’opció Suprimeix d’un menú), lainformació no es destrueiximmediatament, sinó que el fitxer escol·loca en una carpeta anomenadaPaperera de reciclatge o,senzillament, Paperera. Fent dobleclic sobre la seva icona de l’escriptori,s’obre una finestra que ens mostra el contingut de la paperera. Per recuperar un fitxer o carpeta, el seleccionem, cliquem amb el botódret del ratolí i escollim l’opcióRestaurar. El fitxer o carpeta torna a aparèixer, aleshores, en la mateixa

ubicació del disc dur, targeta dememòria, etc., on era abans de suprimir-lo. El procés de restauració de fitxersnomés és possible si no hem buidatabans la paperera.Tampoc no trobarem el fitxer esborrat si en prémer la tecla peresborrar-lo teníem premuda també la tecla ; en aquest cas el fitxer s’esborra immediatament,sense passar per la paperera.

HCom es crea una carpeta?

1. Fem clic amb el botó dret del ratolí sobre l’escriptori.

2. Escollim l’opció Crea i, després, Carpeta.

S’obrirà una carpeta nova a l’escriptori. Si la volem crear en un altre lloc:

1. Des de l’Explorador de fitxers,seleccionem amb el ratolí el lloc del’arbre de directoris que ens interessa.

2. Escollim l’opció Fitxer del menúsuperior.

3. Seleccionem Crea i, després, Carpeta.

Com es mouen Fels fitxers i les carpetes?

Dins d’una finestra del’Explorador de fitxers, i fent servir el sistema d’arrossegar i deixar anar, podem canviar els elements de lloc.Si mentre arrosseguem tenim pitjada la tecla , els fitxers es copien a la carpetade destinació. Per tant, una còpia segueix a la carpetad’origen i la nova s’arxiva a la carpeta de destinació.

Ctrl.

Supr.

Supr.

Majúscula

Carpeta origen

Carpeta destinació

GCom seleccionemdiversos fitxers o carpetes?

Podem seguir dos camins:• Fitxers consecutius.

Seleccionem el primer fitxeri premem . Amb la tecla pitjada, cliquemsobre l’últim fitxer que volemseleccionar.

• Fitxers alterns. Farem servirla tecla en lloc de .

Ctrl.

Majúscula

Majúscula

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 138

139

Linux

La configuració de Linux

Una de les principals diferències entre Linux i Windows és que el primerés un sistema operatiu amb una estructura de fitxers més complexa queno pas Windows. Observa l’aspecte de la pantalla del sistema operatiu Li-nux. Com en altres sistemes, hi apareixen finestres, menús, icones…

3

Linux no assigna lletres als discos durs ni a les disqueteres. L’estructuradels fitxers s’organitza a partir d’un punt base anomenat root, que es re-presenta amb la barra obliqua: «/». Els elements es van distribuint a tra-vés de directoris (com les carpetes de Windows), que es van enllaçant apartir dels anomenats punts de muntatge. Cada disc té un nom establertper l’usuari, que no ha de coincidir forçosament amb una lletra o ser elmateix en tots els ordinadors que utilitzen Linux.

El sistema operatiu Linux és molt utilitzat pels equips que ofereixenserveis d’Internet i allotgen pàgines web. Un dels serveis, anomenatXWindow i que té un aspecte molt similar a Windows, ens permet tre-ballar en mode escriptori gràfic. Aquesta manera de treballar permetescollir amb quin tipus d’escriptori volem operar. Els entorns d’escrip-tori més coneguts són el KDE i el GNOME.

Configurar l’ordinador amb Linux és més complicat que no pas ambWindows, perquè cal conèixer millor els fitxers i saber on són. És unsistema operatiu molt valorat pels experts, perquè els deixa arribar aun nivell de configuració més ampli, però per a alguns usuaris Linux ésuna mica més complex.

Configuració del sistema operatiuLinux.

Tipus de programari

Quan comprem un programa per ins-tal·lar-lo a la nostra màquina, el queaconseguim realment és una llicèn-cia d’ús.

Això ens permet instal·lar-lo i fer-loservir en les condicions que estableixel que s’anomena acord de llicència.Hi ha molts tipus de llicències:

• Comercial: Quan paguem a unaempresa per fer-ne ús.

• Shareware o programari de pro-va. Designa els programes que espoden instal·lar per provar-los i, siens agraden, pagar-los després.

• Freeware o programari gratuït.Els programes que es distribueixende manera gratuïta.

• Codi lliure: Aquell programa enquè, a més de ser gratuït, s’entregael codi o línies de programa perquèl’usuari, si li interessa, pugui modi-ficar-lo o afegir-hi algun element.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 139

140

Les aplicacions de Linux

Linux inclou, per defecte, moltes aplicacions que permeten començara treballar immediatament després d’instal·lar el sistema operatiu.

La instal·lació del sistema Linux inclou unamunió de programes classificats en diferentscategories, i molts altres que ens podemdescarregar d’Internet. Tots ells es basen en la mateixa mena de llicència: el programari lliure.Per tant, els podrem instal·lar sense capproblema a l’ordinador, i respondran amb unaseguretat gairebé total a les nostres necessitats.

AbiWord. Un processador de textos força complet.

Mozilla. És un navegadord’Internet que també incorporauna eina per gestionar la missatgeria electrònica.

GIMP. Excel·lent programa de disseny gràfic. També hi ha una versió per treballar des de Windows.

OpenOffice.org. Es tracta d’un paquetd’ofimàtica complet: full de càlcul,processador de textos, programa per ferpresentacions, agenda electrònica...

Konqueror. És l’eina que s’utilitza per gestionar fitxers i carpetes.

ACTIVITATS

14. ●● Digues algunes similituds i diferències entre els sistemes operatiusLinux i Windows.

15. ● Practica. Treballant amb el sistema Linux, localitza i obre les aplicacions següents:

a) El GIMP.

b) El processador de textos OpenOffice.org Writer.

c) Un navegador d’Internet.

d) I el Konqueror, l’aplicació per manejar fitxers i carpetes.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 140

141

Instal·lació d’aplicacions

Quan s’instal·la un sistema operatiu a l’ordinador, aquest adjunta igual-ment altres aplicacions que ens permeten fer certes feines: veure imat-ges, escriure i imprimir text, escoltar música, mirar vídeos, navegar perInternet, enviar i rebre correu electrònic... Però tard o d’hora necessita-rem instal·lar noves aplicacions per dur a terme altres tasques, com, perexemple, dibuixar, enregistrar discos, etc. Passem a veure com s’ins-tal·len aquestes aplicacions.

Abans de començar a fer la instal·lació has d’estar ben segur que fun-cionarà amb el sistema operatiu del teu ordinador. Recorda que algu-nes aplicacions no funcionen amb els sistemes operatius antics. I, comsembla lògic, una aplicació dissenyada per a Linux no anirà amb Win-dows ni amb Mac OS.

El que cal saber en primer lloc és que, generalment, perquè la novaaplicació funcioni no n’hi ha prou de copiar directament a l’ordinadorels fitxers que vénen en un CD o DVD. El procés d’instal·lació és unamica més complex.

4

1. En primer lloc, insereix el disquet o localitza la carpeta on tens l’aplicació que vols instal·lar.

3. Després, seguim les instruccions que surten a la pantalla. A vegades, en instal·lar una aplicació hem d’escollir entre algunes opcions: idioma de l’aplicació, si volem crear a l’escriptori una icona d’accés directe a l’aplicació, etc.

4. Quan s’acaba la instal·lació surt un missatge a la pantalla i, normalment, una icona a l’escriptori. Ja podem fer servir l’aplicació.

2. Quan introduïm un CD, sovint s’obre automàticament una finestra a la pantalla que ens pregunta si volem instal·lar l’aplicació. Altres cops la instal·lació no comença automàticament. Aleshores hem de localitzar el fitxer que comença la instal·lació a la carpeta o al disc. Sol ser un fitxer amb una extensió .exe que es diuinstal·lar.exe o setup.exe, i quan hi cliquem dues vegades a sobrecomença la instal·lació.

Instal·lar aplicacions al sistema Linux

Quan s’instal·la Linux, el sistema in-corpora moltes aplicacions. Però pot-ser en necessitarem alguna de nova.En general, el procés és diferent queamb Windows.

1. Cliquem sobre el menú Inicia i,després, a Afegir programes.

2. Escollim l’aplicació que volem ins-tal·lar (o desinstal·lar) i començael procés.

3. Al final, la nova aplicació estarà dis-ponible en la categoria del menúInicia que hàgim escollit.

Les ordres poden variar lleugeramentsegons la distribució de Linux ques’utilitzi.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 141

142

Manteniment de l’ordinador

Periòdicament s’han de fer algunes tasques per augmentar la seguretat i el rendiment del nostre equip.

Seguretat

Internet ha fet possible la difusió de virus informàtics que poden infec-tar milions d’ordinadors de tot el món en poques hores. Per tant, i demanera preventiva, hem de:

• Actualitzar el sistema operatiu, instal·lant-hi els pedaços de segure-tat que ens recomanen periòdicament.

• Actualitzar el programa antivirus, de manera que si apareix un nouvirus informàtic el nostre equip estigui protegit.

• Instal·lar algun programa tallafocs. Un tallafocs és una aplicació quebarra l’accés al nostre equip des de l’exterior.

• Instal·lar un programa antiespies per protegir les nostres dades.

Barrar l’entrada de correus electrònics de remitent desconegut. Noobris missatges de procedència estranya. Quan t’arribi un missatge d’a-questa mena, llença’l a la paperera sense obrir-lo!

I, per no perdre dades, fes de manera regular còpies de seguretat deles fotos, els textos, etc.

Rendiment

Per aconseguir que l’equip rendeixi amb lleugeresa, hem de:

• Esborrar fitxers temporals. Aquesta mena de fitxers (extensió .tmp)es genera quan l’equip crea còpies de seguretat o es «penja». Per loca-litzar-los cal fer una cerca (Inicia → Cerca).

• Desfragmentar el disc dur. Consisteix a situar juntes físicament lesdades que corresponen a un mateix fitxer. Si el disc està molt frag-mentat el rendiment baixa, perquè l’ordinador necessita més tempsper accedir a les dades. En l’entorn Windows podem accedir aaquesta seguint la ruta Inicia → Tots els programes → Accessoris →Eines del sistema → Compactador de discos.

• Desinstal·lar aplicacions que no s’utilitzen. Així alliberem espai aldisc i la memòria. Es fa des de Inicia→ Tauler de control → Afegeix o suprimeix programes.

5

A Windows, per mitjà del Tauler de controlpodem accedir al Centre de seguretat, que ens permet configurar el tallafocs ialtres opcions per administrar la seguretatde l’equip.

El desfragmentador de disc ens ensenyad’una manera gràfica la distribució delsfitxers al disc dur.

ACTIVITATS

16. ●● Com podem augmentar la seguretat? Dit d’una altra manera, com podemevitar que l’ordinador s’infecti amb virus i altres atacs indesitjables?

17. ● Què volem dir quan indiquem que un disc dur està molt fragmentat? Què cal fer per solucionar el problema?

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 142

143

Vocabulari de la unitat• Antiespia: aplicació que evita l’enviament no autorit-

zat d’informació de l’usuari a través d’Internet.

• Antivirus: aplicació que intenta evitar l’arribada de vi-rus a un ordinador i eradicar-ne els ja instal·lats.

• Bit: Unitat bàsica d’emmagatzematge de la informació.

• Carpeta: espai on normalment s’agrupen fitxers que te-nen una certa relació entre ells.

• Centre de seguretat: aplicació del sistema Windows en-carregada de configurar les opcions de seguretat de l’e-quip: tallafocs, actualitzacions…

• Desfragmentació: procediment que agrupa al disc durles dades que pertanyen a un mateix fitxer.

• Escriptori: àrea de la pantalla on hi ha les icones i altreselements gràfics.

• Explorador de fitxers: aplicació encarregada de ges-tionar els fitxers i carpetes al sistema Windows.

• Finestra: cadascuna de les àrees on s’executa un pro-grama.

• Fitxer: bloc elemental on es guarda la informació en unordinador.

• Fitxer temporal: creat temporalment a l’ordinador, ha-bitualment amb l’extensió .tmp. De vegades aquests fitxers no s’esborren per ells mateixos i cal eliminar-los

periòdicament perquè no redueixin l’espai disponible al disc dur.

• KDE: entorn d’escriptori del sistema operatiu Linux queté un aspecte semblant a l’escriptori de Windows.

• Konqueror: una de les aplicacions encarregades de ges-tionar fitxers i carpetes al sistema Linux.

• Linux: un sistema operatiu de codi obert.

• Mac OS: sistema operatiu utilitzat sobretot per profes-sionals i empreses que es dediquen al disseny, el trac-tament digital d’imatge i vídeo i les arts gràfiques.

• Pedaç de seguretat: actualització d’un sistema operatiupensada per millorar la seguretat de l’equip, evitar intru-sions no autoritzades o l’arribada de nous virus.

• Sistema operatiu: conjunt d’instruccions que regulenel funcionament de l’ordinador. Tots els ordinadors ne-cessiten tenir instal·lat un sistema operatiu.

• Software o programari: la part lògica d’un ordinador.És a dir, el conjunt d’instruccions que fan que pugui dura terme les seves tasques.

• Tallafocs: aplicació que evita l’accés a un equip des del’exterior.

• Tauler de control: una aplicació del sistema operatiuWindows per configurar l’equip: teclat, ratolí…

• Windows: el sistema operatiu que més es fa servir a totel món.

ResumL’ORDINADOR

maquinari programari

està format per

l’integren

el sistema operatiu

determina l’aspectegràfic de

l’escriptori les finestres

Linux Mac OS

exemples

Windows

exemples

processadorsde textos

navegadorsper Internet

programes de disseny

gràfic

gestors de fitxers i carpetes

aplicacions

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 143

144


18. ●● Escriu les diferències entre fitxer i carpeta.

19. ●● Com sabries quina és la diferència entre un accésdirecte i un fitxer executable d’un programa?

20. ●● Indica quin és el volum màxim que pot ocupar unfitxer en cada dispositiu d’emmagatzematge. (Pista:pensa en la capacitat que té cada suport.)a) Disquet c) DVD-ROMb) CD-ROM d) Disc dur

21. ●● Respon:a) Saps com s’anomena, en l’entorn Windows, la fi-

nestra de configuració del sistema? b) I a Linux?

22. ●● Perquè un sistema operatiu treballi correctamentamb tots els dispositius de la màquina, quin software calinstal·lar-hi?

23. ● Respon:a) Què vol dir shareware?b) I programari lliure?

24. ●● Agafa la llibreta i fes una taula de tres columnes.A la primera posa-hi una tasca, a la segona diguesamb quin programa de Windows es pot fer, i a la tercera escriu el programa homòleg de Linux. Perexemple:

25. ● ● Què vol dir configurar un sistema operatiu?


26. ●● Posa’t davant d’un ordinador equipat amb el sis-tema operatiu Windows i segueix els passos següents:a) Crea una carpeta nova a l’escriptori i anomena-la

Els meus quadres.

b) Crea’n una altra que es digui Les meves fotografies.c) Copia algun fitxer de la carpeta Les meves imatges i

enganxa’l a la carpeta Els meus quadres, que aca-bes de crear.

d) Retalla el fitxer que acabes de copiar a la carpetaEls meus quadres i enganxa’l a la carpeta Les mevesfotografies.

27. ●● Ara, davant d’un ordinador equipat amb el siste-ma Linux, segueix els passos següents:a) Crea una carpeta nova a l’escriptori. Anomena-la

Els meus dibuixos.b) Crea’n una altra que es digui Els meus dissenys.c) Copia algun fitxer (de la targeta de memòria d’una

càmera digital, per exemple) i enganxa’l a la carpe-ta Els meus dibuixos, que acabes de crear.

d) Retalla el fitxer que acabes de copiar a la carpetaEls meus dibuixos i enganxa’l a la carpeta Els meusdissenys.

28. ●●● Utilitza els diferents models de visualització quepermet l’Explorador de fitxers de Windows:

a) Obre l’Explorador de fitxers i busca una carpeta onhi hagi imatges.

b) Clica sobre la icona de la barra d’eines que cor-respon a Vistes.

c) Escull Vistes en miniatura i fes clic.d) Ara, escull Detalls i clica-hi. Quines diferències

veus en la informació que l’explorador de fitxersproporciona per a cada imatge?

e) Com es visualitzen les subcarpetes que inclouendiverses imatges?

Activitats

Windows Linux

1,44 Mb

Tasca

Gestionar fitxers

Explorador Konqueror

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 144

145


29. ● Observa la imatge d’aquest escriptori de Linux i iden-tifica-hi els elements bàsics que també té l’escriptori deWindows que has estudiat. a) Icones d) Menú Inicib) Finestres f) Accessos directesc) Paperera d) Barra d’estat

30. ●● Assenyala en aquest menú contextual les opcionssegüents:a) Imprimir un fitxer.b) Suprimir el fitxer.c) Canviar el nom

del fitxer.d) Accedir a informació

sobre el fitxer.e) Crear una drecera.

Investigació

31. ●● Les últimes versions del sistema operatiu Windowses comercialitzen en edicions diferents.a) Busca informació a Internet sobre les diverses edi-

cions d’aquest sistema operatiu.b) Quina està destinada a l’entorn domèstic?c) Quines creus que són les més adients per a l’àmbit

empresarial?

d) En què es diferencien unes edicions i altres? (Bus-ca informació sobre aplicacions, preus, etc.)

32. ● Busca informació sobre l’edició Media Center delsistema Windows. Indica’n la utilitat en àmbits domès-tics.

33. ●●● El sistema operatiu Linux es comercialitza en di-ferents distribucions (algunes es poden descarregargratuïtament a Internet).a) Busca informació a Internet sobre les distribucions

de Linux més utilitzades.b) En què es dif erencien unes i altres?

34. ●● Busca informació de les distribucions LiveCD. In-dica en què consisteixen i com es diferencien dels sis-temes operatius «tradicionals».

35. ●● Investiga fins a trobar l’aplicació de Windows queet mostra els caràcters que corresponen als diferents ti-pus de lletra que té instal·lats l’ordinador.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:19 Página 145

146

PROJECTE DE LA UNITAT: instal·lar una aplicació

Una de les tasques que fem força sovint per mantenir un ordinador actualitzat és instal·lar-hi novesaplicacions. En aquest projecte aprendràs a instal·lar un navegador (Mozilla Firefox); és a dir, una aplicacióútil per navegar per Internet i visualitzar pàgines web.

1 En primer lloc, necessitem el fitxer o els fitxersnecessaris per dur a terme la instal·lació. En aquest cas, farem servir un fitxer que es baixa d’Internet.

2 Cliquem en aquest fitxer i comencem la instal·lació. L’ordinador ens demana laconfirmació per instal·lar-lo, amb la finalitatd’evitar que s’executin fitxers malignes.

5 Abans de començar ens pregunta pel tipusd’instal·lació. Si escollim la Personalitzada,tindrem més control sobre el que s’instal·la.

3 A continuació apareix una finestra amb recomanacions (mentre duri la instal·lació tanqueules altres aplicacions). Cliquem el botó Endavant.

6 Hem de decidir en quina carpeta volem instal·larels fitxers. Gairebé sempre convé acceptar la carpeta que se’ns proposa per defecte.

4 Després apareix la finestra que ens demanal’acceptació dels termes de l’acord de llicència(àmbit d’ús, limitació de còpia, etc.).

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 146

147

Amb altres aplicacions procedirem d’una manera semblant. Hi ha alguns casos en què haurem d’escollir l’idioma i altres opcions durant el procés d’instal·lació.

7 Després una finestra ens pregunta si volem que es creïn accessos directes a l’escriptori, al menú Inicia i a la barra d’accés ràpid.

8 Finalment apareix un resum de les opcionsescollides. Quan cliquem Endavant comença la instal·lació.

11 Podem executar l’aplicació fent doble clic sobre la icona que surt a l’escriptori. En aquest cas, el programa ens servirà per navegar per Internet.

9 Una barra mostra l’estat de la instal·lació.

12 Més tard podrem modificar algunes preferènciesde l’aplicació, i controlar, per exemple, la pàginaweb que s’obrirà quan arrenqui.

10 Quan s’acaba la instal·lació, un missatge escrit ens ho indica.

877446 _ 0126-0149.qxd 12/4/07 12:51 Página 147

TEXT B

L’ordinador naturalEl cervell humà és una màquina com-plexa i perfecta. Però encara no co-neixem tot el seu potencial i la sevacapacitat. El gran repte dels enginyersi programadors informàtics és acon-seguir un ordinador que imiti el pen-sament humà.

Un ordinador no pensa com unapersona, sinó que computa. Imagi-na’t, per exemple, com funciona unordinador que és capaç de jugar aescacs i d’enfrontar-se a tot un cam-pió del món com Vladimir Kram-nik. El procediment que fa servir lamàquina consisteix a calcular totes

les posicions que es podrien produir, a partir a laposició inicial, al llarg de les jugades següents. Elnombre de possibilitats creix exponencialment deposició en posició, i al cap de quatre o cinc movi-ments és molt elevat.

Kramnik només té en compte les posicions que li sónútils per a una finalitat determinada; en aquest cas,guanyar la partida. En canvi, d’entrada la màquina noés capaç de discriminar quines posicions són absur-des o condueixen a perdre la partida. Això és el quecaracteritza el pensament humà: és un pensamentheurístic, adreçat a trobar una solució. La màquina hade calcular moltes més opcions, totes les possibles,mentre que Kramnik només s’atura per analitzar lesque li seran més favorables per guanyar.

TEXT A

Domòtica: la casa del futur El frigorífic ens indica, en una pantalla, la tempera-tura òptima, quins aliments estan a punt de caducar,què cal reposar i, fins tot, pot fer ell solet la coman-da del súper. A més, inclou una base de dades ambreceptes de cuina, un reproductor mp3 i una càme-ra de vídeo digital. La rentadora avisa el servei tècnicquan detecta un problema, i el forn prepara el men-jar mentre no hi som perquè tot estigui a punt quanarribem a casa.

Ciència-ficció? De cap manera. Els electrodomès-tics del futur ja són al mercat i aviat envairan lesnostres vides.

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

148

«No són

les màquines

les que condueixen

i arrosseguen el món,

sinó les idees»

VICTOR HUGO, escriptor.

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:20 Página 148

TEXT D

Realitat virtual?Des dels primers jocs d’ordinador, tan senzillscom ara un frontó, fins als actuals, capaços demostrar carreres de cotxes, personatges «pràc-ticament humans» o sofisticades escenes d’ac-ció, l’evolució del món dels videojocs sem-bla prou evident.

Els efectes i les figures cada dia ofereixen mésrealisme i accentuen el caràcter tridimensio-nal dels objectes. Els moviments dels animalsi de les persones s’imiten fins que són difícil-ment distingibles dels seus models. Les figu-res que abans s’articulaven en quatre o cincpolíedres ara ho fan en molts, i això aporta na-turalitat als moviments. Als primers plans delsnous herois cibernètics hi observem fins i totels porus de la pell, i la seva gestualitat s’haenriquit fins a gairebé poder substituir els ve-ritables actors.

Els responsables són uns xips gràfics molt méspotents, les noves tècniques d’il·luminació i la imaginació de dissenyadors i programa-dors.

TEXT C

Si és petit, és bonicAltair, el primer ordinador personal de la història, era senzillament una caixaamb una sèrie d’interruptors per introduir-hi dades, i uns díodes per on es llegiala informació. D’aleshores ençà la tecnologia ha avançat amb rapidesa, i això s’haposat de manifest en la miniaturització constant d’equips i components. L’any 1960, un xip de silici de 0,5 cm2 d’àrea podia contenir entre 10 i 20 tran-sistors i díodes, resistències i condensadors. Aquests dispositius s’han anat re-duint de mica en mica, i la mitjana és de deu vegades més petits cada cinc anysaproximadament. Avui dia en un xip d’aquestes dimensions hi caben milions decomponents.

149

ACTIVITATS

A 1. Fes una llista amb les tasques útils que podrien dur a terme, d’una manera automàtica, els electrodomèsticsd’una cuina. Elabora una taula i situa un electrodomèstic a cada columna.

B 2. Quin avantatge tenen els jugadors d’escacs humansdavant les computadores?

3. I quin tenen les computadores davant les persones en aquestes tipus de partides?

C 4. Quins avantatges creus que té la miniaturització de xips? Digues exemples aplicables a la vida real.

D 5. Quina evolució han experimentat els videojocs en les ultimes dècades?

6. Com s’ha aconseguit dur a terme aquestes millores?

• DOMÒTICA

http://www.casadomo.com

El web presenta diferents recursos per saber més sobre aquest tema, amb articles pràctics relacionats amb la domòtica i les tecnologies de la informació a casa.

• ESCACS ON-LINE

http://www.chessbase.com/espanola/index.asp

Pàgina centrada en el món dels escacs que informa sobre els darrersesdeveniments, campionats, notícies, partides en línia, etc. També es poden jugar partides per Internet amb altres jugadors connectats.

• VIDEOJOCS

http://www.videojuegos.com

Un portal, dedicat als videojocs i a la música, que també ofereix la possibilitat de jugar en línia.

WWW

877446 _ 0126-0149.qxd 3/4/07 16:20 Página 149

150


• Coneixeràs les einesinformàtiques que es fan servir actualment en una oficina.

• Escriuràs i editaràs textosutilitzant un processador de textos.

• Estudiaràs les einesbàsiques que formen un processador de textos.

• Imprimiràs còpies d’un document utilitzant un processador de textos.

PLA DE TREBALL

7 El processador de textos

A l’edat mitjana, molts monjos es

dedicaven a copiar a màllibres sencers. Anysdesprés, la impremta

va representar una revolució cultural

sense precedents.

Quines eines fan servir ara

els escriptors? Quins avantatges

ens aporten aquestes eines?

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 150

151

Fins a tal punt ens hem acostumat a fer servir el conjunt ordinador + impressora, que ja novalorem els avantatges que ens aporta, sobretot en comparació de les màquines d’escriureantigues. Ara, quan imprimim un o diversos fulls i veiem que hem comès alguna errada or-togràfica o d’altra mena, podem corregir el document a l’ordinador i tornar a imprimir-lo.De la mateixa manera, podem utilitzar lletres de diferents tipus, mides, colors…


104











1



Ordinador portàtil.

La baixada dels preus

i el reduït espai que ocupen

ha permès que s’introdueixi

a les cases.

Ordinador de sala d’estar

(Media Center). Amb capacitat

per mostrar canals de televisió,

veure i enregistrar DVD, ensenyar

fotografies, reproduir música…

Ordinador de taula.

El que més s’utilitza a

les oficines. Tot i ser

voluminós i pesant,

és el més barat i versàtil.

Ordinador de butxaca

(PDA). Té un ús limitat,

però és molt útil en

àmbits empresarials.

ACTIVITAT: eines per escriure

Observa les imatges i digues quins avantatges aporta l’equip més modern respecte a l’antic. Penses que la màquina d’escriure mecànica n’aporta algun?

1

A

ACTIVITAT: evolució dels documents

Observa i assenyala quin documentha estat escrit amb la màquinad’escriure i quin mitjançant un processador de textos. Diguesquines pistes t’han ajudat a trobar la resposta.

2A B

B

�

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 151

152

L’ofimàtica i l’empresa

Les empreses necessiten guardar informació sobre clients, projectes, tre-balladors, etcètera, i per això utilitzen els ordinadors.

Característiques del programari ofimàtic

Las característiques del programari ofimàtic són:• Gran capacitat d’emmagatzematge d’informació.• Facilitat per a la consulta i la recuperació d’informació.• Facilitat per modificar i tractar les dades.• Una potència de càlcul enorme.• Gran capacitat per gestionar informació de tota mena: textos,

nombres, imatges, sons, vídeo, etc.

Eines bàsiques del programari ofimàtic

• El processador de textos: serveix per escriure textos, emmagatze-mar-los, recuperar-los, modificar-los i donar-los un format.

• El full de càlcul: permet fer càlculs matemàtics, monetaris, cientí-fics o estadístics d’una manera ràpida i senzilla. També s’utilitza pergenerar gràfics.

• Els programes de presentacions: es fan servir per presentar projec-tes i informes d’una manera molt visual i atractiva.

• Els gestors de bases de dades: permeten guardar i consultar gransconjunts de dades.

• Els programes de dibuix: permeten elaborar dissenys gràfics, mun-tatges fotogràfics, etc.

• Els gestors de correu electrònic: serveixen per enviar i rebre mis-satges escrits entre ordinadors.

El terme ofimàtica (oficina automàtica) defineix l’automatització, per mitjà de diferents eines i programes, de les tasques que es fan en una oficina.

1

L’àbac encara es fa servir avui dia.Sabies que, actualment, al Japó s’organitzen concursos en què les calculadores competeixen contra els àbacs? Endevines qui guanya?

Full de càlcul. Programa per crear presentacions. Gestor de bases de dades.

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 152

El processador de textosOpenOffice.org Writer

Ara nosaltres treballarem amb el processador de textosOpenOffice.org Writer, inclòs dins el paquet de softwareofimàtic OpenOffice.orgi desenvolupat amb llicència GNU o de «programari lliure».

És gratuït i s’ofereix en versionsdiferents per als diversos sistemesoperatius. Per això l’hem escollit, is’inclou al CD. (Consulta amb el teuprofessor o professora.)

Si aprens a fer-lo servir bé, després etserà fàcil manejar altres processadorsde textos com el Microsoft Word.

153

El processador de textos

El processador de textos és una eina ofimàtica molt utilitzada. Es fa servirtant en les oficines com en qualsevol entorn, sigui empresarial o bé do-mèstic. El conjunt ordinador � processador de textos � impressoraha desplaçat clarament i definitivament la màquina d’escriure.

Escriure un text és tan senzill com fer servir una màquina d’escriure.Premem les tecles corresponents als caràcters i aquests van sortint a lapantalla, a partir d’un punt marcat per un senyal que fa pampalluguesque anomenem cursor. A més, en un processador de textos no hem defer res quan s’arriba a final de línia, perquè, de manera automàtica, eltext es va escrivint a la línia de sota.

Per començar a utilitzar el processador OpenOffice.org Writer n’hi haprou de clicar sobre el botó Inicia. A continuació cal seleccionar el menúProgrames i, a dintre, l’opció OpenOffice.org. Després s’ha de fer clic almenú que correspon a OpenOffice.org Writer. (Des d’ara l’anomenarem,senzillament, Writer.)

2

El processador de textos OpenOffice.org Writer

Barra de menús

Presenta diversesopcions que, quan hi cliquem, obrendiferents menús.

Marges

Indiquen els límitsdel text.

Àrea de treball

Es visualitza el text que escrivim.

Menú contextual

S’obre quan hi cliquem amb el botó dret del ratolí.

Línia d’estat

Ens dóna informació sobre la línia o bé la pàgina on ens trobem, el zoom, etc.

Barra dedesplaçament

Ens permetdesplaçar-nos pel document.

Barra d’einesEstàndard


Són per ampliar, reduir o tancar la pàgina.

Regle

És una referència per saber les dimensions

dels elements del document.

Treball amb textos:copiar i enganxar text

Facilita escriuretextos que es repeteixen.

Barra d’einesFormat

Permet variar l’aspecte del text: mida,color, etc.

Estil i format

Permet modificarcòmodament l’aspecte dels paràgrafs, dels caràcters, etc.

Marge de la pàgina

Botó

Aquí van apareixent els caràcterscorresponents a les tecles premudes.

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 153

Si vols desar un document clica sobre la icona . S’obre una finestra,en la qual hauràs d’indicar on guardaràs l’arxiu i el nom.

Operacions bàsiques amb text

Les operacions que podem fer amb text són:• Escriure text. N’hi ha prou pitjant les tecles dels diferents caràcters.

Recorda que no cal fer cap acció quan arribes a final de línia: el textpassa de manera automàtica a la línia següent.

• Esborrar text. Ho podem fer de dues maneres:– Situant-nos darrere el text i pitjant la tecla Esborrar .– Posant-nos davant del text i prement la tecla Suprimir .

• Seleccionar text. Hem de clicar amb el ratolí i, sense deixar-lo anar,arrossegar-lo fins a escollir el text desitjat.

• Moure text. Primer, seleccionem el text que volem moure, i desprésl’arrosseguem amb el ratolí fins a la nova posició.

• Copiar text. En primer lloc seleccionem el text que hem de copiar, i després cliquem sobre la icona o polsem la combinació de tecles.

. El text es col·loca a la memòria. (Si en moure el text prememla tecla , el text es copia i no desapareix del lloc d’origen.)

• Retallar text. Seleccionem el text i després cliquem sobre la icona o la combinació . El text es col·loca a la memòria.

• Enganxar text. Posem el cursor allà on volem col·locar el text i cli-quem sobre la icona o la combinació . El text que hi ha-via a la memòria s’adjunta al document. Com pots veure, l’opció deretallar i enganxar equival a la de moure el text.

• Canviar de paràgraf. En pitjar la tecla Intro es crea un parà-graf nou.

154

La barra d’eines Estàndard

A la barra de funcions hi trobem icones que fan possible dur a termealgunes operacions bàsiques amb el document o el text.

Operacions bàsiques amb documents

Quan obrim el programa, s’obre automàticament un nou document enblanc. Les operacions bàsiques que haurem de fer amb els fitxers lestrobem a la barra d’eines Estàndard.

Inici del processador Writer. Per obrir el processador de textosOpenOffice.org Writer, cliquem sobre el botó Inicia i escollim les opcions que se’ns mostren aquí.

Nou documentCrea un nou documenten blanc.

Desa el documentSalva el document en què s’està treballant al discdur, una targeta de memòria, etc.

Obre el documentObre un document ja existent.

Imprimeix el documentEnvia l’ordre d’imprimir el document.

Supr.

Ctrl

➞

Ctrl V�

Ctrl C�

Ctrl X�

Desar documents. Escollim el nom i la carpeta on volem guardar el document.

El porta-retalls

Anomenem porta-retalls una zonade la memòria reservada pel sistemaoperatiu en què s’emmagatzementemporalment alguns elements.

Quan diem al sistema operatiu quevolem copiar o retallar algun element,en fa una còpia i la col·loca al porta-papers. L’element queda a disposi-ció de l’usuari perquè l’utilitzi enaquesta mateixa aplicació o en qual-sevol altra.

↵

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 154

155

L’edició de textos

Cadascun dels nombres, lletres, etcètera, que fem servir s’anomena ca-ràcter. Els caràcters s’escriuen formant línies, i aquestes s’agrupen enblocs que anomenem paràgrafs. En un text podem modificar els caràc-ters, els paràgrafs o el format de pàgines senceres.

El format del text: els caràcters

Si fas un cop d’ull a una pàgina d’aquest llibre, observaràs que hi aparei-xen caràcters de mides diferents (text, títols, peus de les il·lustracions). I això és fàcil de fer amb un processador de textos. També podem can-viar el tipus de lletra, el color, etc., o modificar algunes característiquesdel text clicant sobre l’opció Format de la barra d’eines.

El conjunt d’operacions d’escriure i aplicar al text atributs diversos repel nom d’editar el text.

Si volem buscar més opcions, podem seleccionar la línia Caràcter almenú Format. Aleshores s’obre la finestra següent:

Font

Aquíseleccionem el tipus de lletra.

Mida. Per als títols es fan servir caràcters més grans.

Negreta Cursiva

Subratllat

Tipus de lletra o font

Algunes fonts que es fan servirmolt: Arial, ComicSans, Goudy(la del llibre) o la script.

Espais entre caràcters,superíndex, subíndex

– Text superíndex

– Text subíndex


Mida o cos de lletra

El text que estàs llegint té un cos 9. Per als títols, però, s’utilitza un cos més gran.

Visualitzacióprèvia

Estil

Per destacarcaràcters, parauleso frases senceres:– Normal.– Negreta.– Cursiva o itàlica.

Color de fons

Altres estils

– Subratllada. – VERSALETA. – Amb OmbraAmb Ombra.

Menú Format. Els punts suspensiusdarrere d’algunes opcions ens avisen que s’obrirà una finestra en escollir-les.

6 punts

8 punts

10 punts

12 punts

14 punts

16 punts

18 punts

20 punts

22 puntsText amb mides i colors diferents. Quan s’edita un text amb un processadors’utilitzen mides diferentsper als títols i subtítols. També podem jugar amb el color del text.

877446 _ 0150-0171.qxd 12/4/07 13:04 Página 155

ACTIVITATS

1. ●● Practica. Fent servir un processador de textos:

1. Obre un document nou.

2. Escriu el teu nom i cognoms en una línia.

3. Copia el text en una línia diferent.

4. Col·loca el text de la primera línia i ajusta’l a l’esquerra.

5. Situa centrat el text de la segona línia.

6. Canvia el color dels teus cognoms.

7. Fes més grans els caràcters del teu nom.

8. Subratlla el teu segon cognom.

9. Desa el document. Escull el nom que li posaràs.

10. Tanca el document (menú Fitxer, opció Tanca).

156

El format del text: els paràgrafs

A la barra d’eines Format de Writer hi ha icones per accedir a certes pro-pietats dels paràgrafs. Per exemple, l’alineament.

Si volem un control més ampli podem escollir l’opció Paràgraf delmenú Format. Aleshores s’obre la finestra següent:

Interlineat senzill interlineat senzill inter-lineat senzill interlineat senzill interline-at senzill interlineat senzill interlineat sen-zill interlineat senzill.

interlineat doble interlineat doble interli-

neat doble interlineat doble interlineat

doble interlineat doble interlineat doble

interlineat doble.

Exemple d’interlineat entre paràgrafs.

Representació del text centratentre marges.

Representació del text justificat entre e ls marges de la pàgina.

Representació del text alineat al margeesquerre.

Sagnat

L’espai horitzontal que es deixa sense escriure-hi, tant a la dreta com a l’esquerra.

Alineament

A l’esquerra, centrat, a la dreta o justificat.

Espai

És la distància entre paràgrafs.

Fons del paràgraf(color)

Lletres inicialsdel paràgraf

Representació del textalineat al marge dret.

Interlineat

Fa referència a la distància entre líniesdins d’un paràgraf.La sangria, l’espai i l’interlineat es poden mesurar en unitats diferents:mil·límetres, centímetres, punts, etc.

Processador de textos Microsoft Word.

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 156

157

El format del text: les pàgines

Podem definir atributs diferents per a qualsevol pàgina. Si escolliml’opció Format de la barra de menús i després Pàgina s’obre aquesta finestra:

Contorns de pàgina. Aquí podem definir el gruix, el color, la distància fins al text o bé l’ombrejat de la pàgina.

Mida de la pàgina

Sol seguir uns valors estàndards:A4, A3, B5, foli, etc.

Orientació

Pot ser vertical(la pàgina és més alta que llarga) o horitzontal (la pàgina és més ampla que llarga).

Marges

S’especifiquen l’esquerre, el dret, el superior i l’inferior. El marge és l’espai en blanc que es reserva des de l’extrem del full fins al text, i no s’hi pot escriure.

Fons (color)

Per al fons podem definir un color que no sigui el blanc. Convé,però, que hi hagi uncontrast suficient entre el color dels caràcters i el del fons per facilitar la lectura.

Encapçalament

És un espai,reservat a la part

superior de la pàgina,

que normalments’utilitza per

col·locar logotips o capçaleresd’empreses

i institucions.

Peu de pàgina

L’espai reservat a la partinferior de la pàgina, on normalment es col·loquen les anotacionso els números de pàgina.

Contorn de la pàgina

ACTIVITATS

2. ●● Respon:

a) Diries que l’interlineat i l’espai entre paraules són el mateix? Si et sembla que no, quines diferències hi veus?

b) En què es diferencien els marges i els sagnats? Què passa si seleccionem un valor negatiu per al sagnat d’un paràgraf?

3. ●● Practica. Obre el document en què has estat treballant a l’activitat 1 i canvia-li els marges. Posa’n uns altres de més amples, de manera que entre l’extrem de la pàgina i el text hi hagi més espai en blanc.

Caràcters no imprimibles

Normalment, tots els caràcters delsprocessadors de text no són visi-bles ni imprimibles. N’hi ha que no-més són de control. Es coneixencom a no imprimibles, i serveixenper confeccionar el document. Noes mostren si no s’escull, de mane-ra intencionada, la possibilitat de visualitzar-los. Per exemple, el ca-ràcter que defineix on s’acaba un pa-ràgraf és aquest: ¶ .

De vegades, per poder entendre perquè el text es col·loca d’una mane-ra estranya i sorprenent quan es co-pia o es retalla un bloc, cal mostrarels caràcters no imprimibles. Aixòs’aconsegueix fent clic sobre unaicona que hi ha a la barra d’einesEstàndar: .

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 157

158

T’expliquem, pas per pas, com s’ha de donar format a un text.

1. Inicia el programa OpenOffice.org Writer, que obre per defecte un full en blanc on ja pots començar a escriure.

2. Escriu el text següent:

(Perquè el text ompli línies senceres, pots seleccionar la font Arial i un cos o mida de 17 punts.)

3. Selecciona la paraula «negreta». Per fer-ho, col·loca el cursordavant, clica sobre el botó esquerre del ratolí i arrossega’l. Deixa-ho anar quan acabis la selecció.

4. A la part superior de la pantalla pitja sobre la icona que tédibuixada una N (de «negreta») .

5. Selecciona les paraules «cursives» i «subratllada» i clica,respectivament, sobre les iconees i .

6. Centra el paràgraf. Per fer-ho, no fa falta seleccionar-lo sencer: només cal col·locar el cursor en algun lloc i fer clic amb el botó esquerre del ratolí. Ara clica sobrela icona de centrar: . Després de les operacions el textqueda així:

7. Canvia el color de la lletra clicant sobre la icona o, des del menú Format, sobre Caràcter, la pestanya Efectes de fonti Color de font.

8. Canvia el tipus de lletra. Escull la Times o la Comic Sans, perexemple. Pots fer-ho des de la mateixa finestra que has utilitzat a l’apartat 7, a l’opció Font.

9. Selecciona tot el paràgraf, copia’l i enganxa’l més avall.

10. Posa en estils com ara versaletes, subíndex o ombrejat algunesparaules del segon paràgraf.

11. Canvia el format de la pàgina. Orienta-la horitzontalment i afegeix-liun fons blau.

1. PER DONAR FORMAT A UN TEXT

PROCEDIMENT

Seleccionar text amb rapidesa

En lloc de fer clic i arrossegar, per seleccionar text podem:

• Fer doble clic, i se seleccionauna paraula sencera.

• Fer triple clic, i se selecciona un paràgraf sencer.

L’opció Desfer

Una opció molt pràctica quanestem escrivint o editant undocument és la possibilitatd’anul·lar l’última acció, si enspenedim del que hem fet, amb una operació anomenada Desfer.Writer, com altres processadors de text, inclou la possibilitat dedesfer moltes accions.

I això és un avantatge importantquan editem un text, perquèpermet solucionar amb comoditatels errors comesos.

Per fer-ho, només cal prémer la combinació de tecles .

La barra de funcions també inclou icones per desfer l’últimaacció o refer-la:

Desfer Refer

La meva frase primera té una paraula en negreta, una en cursiva i una altra de subratllada. Tot el

paràgraf l’he centrat a la part superior de la pàgina.

La meva primera frase té una paraula en negreta, una en cursiva i una altra de subratllada. Tot elparàgraf l’he centrat a la part superior de la pàgina.

Z�Ctrl

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 158

El format del document

En ocasions concretes, ens interessa col·locar el text dins d’una estruc-tura quadriculada formada per diferents caselles (cel·les) anomenadataula. Una taula es pot crear de dues maneres: amb el botó Inserir tau-la de la barra d’eines Estàndard, o amb el menú Inserir i, després, cli-cant Taula. Observa l’aspecte d’una taula en Writer:

Quan inserim una taula, apareix la barra d’eines Taula:

Columna

Color de fonsTaula

Cel·la Vora

Fila

El format de la taula (marges, colors, etc.) es pot modificar des de l’op-ció Propietats de la taula del menú Taula.

Unir cel·lesDividir cel·les Eliminar files

Alineament del text

Eliminar columnes

Inserir fila

Sumanumèrica deles cel·les

Inserircolumna

Estil de línia

Marge

Color de fons

Dades de la taula

Mida, alineamentgeneral, nom de

la taula, etc.

Amplada de les columnes

Color de fonsde les cel·les

Marges interns de les cel·les

És l’espai en blanc que es deixaentre els extrems del full i el text.

Estil i gruix de les línies delcontorn

Color de les líniesde la vora

Vora de les cel·les

Posició, gruix i color de l’ombra

en una cel·la

Taules. Una manera còmoda d’inserir una taula és clicar sobre la icona Taula de la barra d’eines. Llavors es desplega una quadrículaperquè escollim el nombre de files i columnes de la taula. En el cas que se’ns presenta més amunt, s’inserirà una taula amb 3 columnes i 4 files (3 � 4).

159

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 159

ACTIVITATS

Practica

4. ● Crea un document nou amb Writer i insereix-hi una taula de cinc columnes i quatre files.

5. ●● Vés al menú Format i escull l’opció Autoformat. Què hi apareix? Selecciona un format per a la taula. Desa el document.

6. ●● Ara crea un document nou i intenta reproduir-hi el dibuix de la dreta.

160

El format dels documents: els gràfics

El nostre document pot incloure també, per aconseguir un impacte vi-sual més gran, elements gràfics. Les imatges i els gràfics els podem ela-borar amb les eines pròpies del processador de textos, o bé inserir-losdels fitxers que hi ha a l’ordinador.

Per afegir elements gràfics amb el processador Writer, farem clic a lesdiferents icones de la barra d’eines Dibuix.

Quan inserim algun dibuix, l’aspecte de la pantalla canvia:

A la barra d’objectes hi trobem opcions per donar format als elementsgràfics que hem incorporat:

Treball amb imatges. Des del menúInserir, podem introduir imatges ja existentsclicant l’opció Imatge.

Selecció

Línia

Rectangle

El·lipsi

Polígon

Corba

Línia a màalçada

Arc de cercle

Sectord’el·lipsi

Segmentde cercle

Barra d’eines de dibuix

Funcionsde dibuix

El·lipsiLínia

Rectangle

Text

Animaciódel text

Formesbàsiques

Llegenda

Línia Estil de final de línia

Estil de línia

Ample de línia

Estil de farciment(homogeni, degradat, etc.)

Rotació del’objecte

Portar al davant

Enviaral fons

Alinear

Color de línia

Captures de pantalla

També podem incloure gràfics oimatges que haguem fet nosaltresmitjançant les anomenades «captu-res de pantalla».

Per fer una captura de pantalla no-més cal prémer la tecla .D’aquesta manera el porta-retalls guardarà una còpia de la imatge i lapodrem introduir en qualsevol apli-cació fent .

Impr Pant

Ctrl V�

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 160

161

2. TREBALLAR AMB TAULES I GRÀFICS

PROCEDIMENT

En un document elaborat amb el processador OpenOffi-ce.org Writer treballarem taules i gràfics. La taula és senzi-lla, però ens servirà per aprendre a centrar el text en unacel·la, per afegir-hi fons de color, etc.

Crearem un document que disposi d’una taula a la partsuperior de la pàgina i que també incorpori elements grà-fics en algunes cel·les o caselles.

Observa, més avall, la taula que s’ha de reproduir i segueixels passos següents:

1. Executa l’aplicació OpenOffice.org Writer i obre undocument nou.

2. Fes clic al botó superior de la barra d’eines, a conti-nuació selecciona la icona corresponent a Inserti taula i col·loca una taula de 3 columnes i 6 files al document.

3. Segueix les indicacions que s’especifiquen a la taula.

Escriu el text en cada casella

de la taula.

La primera columna (files 2 a 6)

ha d’anar en fontArial a 14 punts

de mida i estilnormal. El text

ha d’estar centratverticalment.

Per fer-ho,selecciona les

cel·les, desprésclica al botó dret del ratolí i escull

l’opció Cel·la,Centrat. Afegeix-hi

un color de fons.

A la columna central, selecciona cada paraula, fes clic amb el botó dret del ratolí i tria l’opció Caràcter. A dins, la pestanya Fons permet escollir entre molts colors de fons.

Finalment, per inserirles imatges de la darrera columna clica sobre la iconaGallery de la barra de funcionsi selecciona els elements que t’interessen, dins l’apartat Fons.L’altura de les files es modificaràautomàticament fins a mostrar la imatge dins les caselles.

El text de la primera fila de la taula ha d’anaren font Arial, estil negreta cursivai 16 punts de mida.Aquestes cel·leshan d’incorporar, a més, un fons de color.

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 161

162

La impressió de documents

Un cop hem acabat d’editar el nostre document, el pas següent és im-primir-lo. Per imprimir un document des del processador de textosWriter podem triar dos camins. El més immediat és clicar sobre la ico-na d’impressió , dins la barra d’eines Estàndard. En aquest cas, eldocument s’imprimirà tot sencer.

Però si escollim l’opció Imprimeix, dins el menú Fitxer, s’obre una fi-nestra i podem escollir diverses opcions:

Abans d’imprimir convé, si més no, fer un cop d’ull al document perveure com quedarà la impressió. Per això s’escull l’opció Vista prelimi-nar, igualment dins del menú Fitxer. En aquest cas es visualitzaran a lapantalla miniatures que corresponen a les pàgines del document. Pertornar a l’aspecte «normal» de la pantalla, clica una altra vegada sobrel’opció Vista preliminar.

ImpressoraPropietats de la impressió

Aquí seleccionem la qualitat de la impressió.

Nombre de còpies

Diverses opcions Per escollir si volem imprimir les imatges o les notes del document.

Imprimir algunes pàginesUn exemple: per imprimirles cinc primeres pàginesescriurem 1-5.

Imprimir el document sencer

Practica

7. ●● Obre algun dels documents que has creat al llarg de la unitat (un que tingui unes quantes pàgines) i imprimeix-lo sencer. Abans de fer-ho, selecciona l’opció Vista preliminar per veure com quedarà el document.

8. ● Sense tancar el document anterior, selecciona el botó Opcionsdel menú d’impressió i imprimeix només les pagines senars.

9. ●● Ara, dissenya amb el processador la pàgina inicial d’un treball monogràfic que t’hagin encarregat, i després imprimeix-ne dues còpies (amb una sola ordre).

Vista preliminar. S’utilitza per fer una ullada a l’aspecte general del document(ubicació de les taules, gràfics, marges, etc.)abans d’imprimir-lo.

ACTIVITATS

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 162

163

Altres eines d’interès

Els primers processadors de textos només oferien algunes opcions percanviar el format del text i imprimir-lo. Avui la situació ha canviat, i totsels processadors inclouen opcions més avançades. Ja hem estudiat lestaules i els gràfics.

Ara veurem d’altres:• La revisió ortogràfica.• La cerca i la substitució automàtiques.• La numeració i les vinyetes.

Revisió ortogràfica i gramatical

Quan escrivim al teclat és fàcil cometre errades. Per això, alguns proces-sadors moderns destaquen, en el text de la pantalla, les paraules quehem escrit malament i ofereixen ajuda per rectificar-les.

En general, sempre que acabem d’escriure un document cal fer-hi una revisió ortogràfica. Pel que fa al processador Writer, la revisió es pot seleccionar des del menú Eines, clicant sobre l’opció Revisió or-togràfica, o mitjançant la icona corresponent a la barra d’eines Estàn-dard: .

Llavors apareix una finestra com aquesta:

Tot i així, cal tenir en compte que els diccionaris que porten els proces-sadors de textos no són perfectes, i alguns cops ens ressalten com a in-correctes paraules ben escrites. Si volem afegir una paraula al dicciona-ri, cliquem sobre el botó Afegeix.

Correcció ortogràfica. Quan hi ha una paraula que hem escrit malament es ressalta a la pantalla. Si hi fem clic a sobre amb el botó dret del ratolí, podrem escollir la paraula correcta o obrir la finestra Ortografia.

Idioma del document o d’una part

En un mateix document es pot escriure text en idiomes diferents.

Diccionari

Es poden fer servir diferents diccionaris per

a la correcció ortogràfica.

Ignorar

No fa cap canvi i manté la paraulaescrita.

Canviar

Canvia la paraulaescrita per la suggerida.

Suggeriments

per substituir-la

Paraula mal escrita

Altres opcions

Per revisar, o no, paraules en majúscules,

amb xifres.

Desar com a pàgina web

Els documents fets amb un proces-sador de textos es poden convertiren pàgines web. Només cal escollirl’opció Document html del menúAnomena i desa.

877446 _ 0150-0171.qxd 12/4/07 13:04 Página 163

164

Cerca i substitució

Una altra eina molt útil per a la recerca i la substitucióautomàtica, perquè ens permet modificar fàcilment unaparaula, una frase…

Amb el Writer, accedim a aquesta funció pel menú Edi-tar, on trobem l’opció Cerca i substitueix, o bé cliquema la icona de la barra d’eines.

Buscar a tot el document

Propietats del text (font, mida, color...)

Format dels paràgrafs (alineament, espai...)

Paraula quebusquem

Paraula quesubstitueixla quebusquem

Podem diferenciar més bé els paràgrafsfent servir puntets.

Els números faciliten la lectura de textosque segueixen una seqüència temporal.

El text el podem organitzar com unesquema, amb números, lletres i puntets.

ACTIVITATS

Practica

10. ●● Escriu el text de l’apartat Revisió ortogràfica i gramatical, de la pàginaanterior, utilitzant un processador de textos.

a) Fes una revisió ortogràfica automàtica del text.

b) Tot seguit, canvia el verb seleccionar pel verb escollir fent servir l’opcióautomàtica de Cerca i reemplaça.

11. ● Escriu uns quants paràgrafs diferents i, després, posa-hi puntets amb l’eina Numeració i vinyetes.

Numeració i vinyetes

En aquest llibre sovint trobareu activitats numerades, paràgrafs intro-duïts amb puntets, etc. Els processadors de textos permeten inclourenumeracions i puntets automàticament. Per fer-ho amb Writer, escolli-rem l’opció Numeració i vinyetes del menú Format.

877446 _ 0150-0171.qxd 12/4/07 13:04 Página 164

165

Vocabulari de la unitat• Cel·la: cadascuna de les caselles d’una taula.

• Columna: conjunt format per les cel·les d’una taula quecomparteixen la mateixa vertical.

• Editar: donar format a un text, utilitzant un o més tipusde lletra, mides i colors diferents, etc.

• Espai: referit a un paràgraf, la distància que hi ha entreaquest paràgraf i els seus adjacents.

• Estil: propietat d’un caràcter o d’un grup de caràctersque determina l’aspecte del text: negreta, cursiva, omom--brabra…

• Fila: conjunt format per les cel·les d’una taula que com-parteixen la mateixa horitzontal.

• Font: tipus de lletra que es diferencia de les altres pel seuaspecte gràfic.

• Full de càlcul: aplicació que es fa servir per gestionardades numèriques i estadístiques amb un ordinador.

• Interlineat: distància que hi ha entre les línies d’un ma-teix paràgraf.

• Marge: espai reservat en blanc entre l’extrem de la pàgi-na i el text.

• Ofimàtica: abreviatura d’oficina automàtica. És l’auto-matització, mitjançant l’us d’eines diverses, de les tas-ques que es fan en una oficina.

• Processador de textos: aplicació utilitzada per escriu-re i editar text amb l’ordinador.

• Sagnat: referit a un paràgraf, la distància de marge que hi ha des de la vora del foli fins al text, a dreta i es-querra.

• Taula: conjunt de cel·les juntes que permet organitzarles dades de manera fàcil en un processador de textos.

ResumOFIMÀTICA

fa servir aplicacions diverses

negreta amb ombraamb ombracursiva

caràcters

definint

tipus de lletra

mida

estil

color

exemple

fulls de càlcul

programesde dibuix

programes per crearpresentacions

gestors de bases de dades

gestors de correu electrònic

processadorsde textos

paràgrafs

definint

per

modificant

alineament

sagnats

espai

pàgines

definint

mida

marges

encapçalament

peu depàgina

escriure i editar text imprimir text

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 165

Funció

166


12. ● Indica quins són els passos que has de seguir perseleccionar, copiar i enganxar un fragment de text enun altre lloc del document.

13. ●● Si has comès una errada d’escriptura, has esbor-rat un paràgraf o t’has repensat alguna modificació fe-ta en un text, quina eina o combinació de tecles hasde fer servir?

14. ● Digues quines utilitats valores, com a estudiant, enun processador de textos.

15. ● Pel que fa al processador de textos OpenOffice.orgWriter, què diries que és l’Estil i format.

16. ●●● Quins elements del format d’un paràgraf podemmodificar?

17. ● Investiga quina és la funció de les combinacions detecles següents:

I relaciona-les amb les icones següents:

18. ●● Indica, al quadre inferior, quines funcions fan lescombinacions de tecles.

19. ●●● Moltes vegades fem servir un document com abase per elaborar-ne un altre. Si guardem el documentnou amb el mateix nom que l’antic, perdrem tota la in-formació continguda a la primera versió. Què hem defer per evitar-ho?

20. ●●● Algunes de les funcions que incorporen avuidia els telèfons mòbils s’inspiren en els processadorsde textos. De manera complementària, algunes einesdels telèfons mòbils s’han incorporat als processa-dors de textos. Una és l’opció Completar paraula. Se-ries capaç de trobar on es configura aquesta opció enel processador Writer? Per aconseguir-ho fes servirl’aplicació d’ajuda.

21. ● ● ● A més de les opcions de Completar paraula, n’hi ha moltes altres que fan molt més fàcil la feina d’e-ditar textos. Esbrina com pots utilitzar l’eina d’Autocor-recció. Intenta fer que quan teclegis les teves inicialss’escriguin, de manera automàtica, el teu nom i cog-noms sencers.

22. ●● Indica els aspectes positius, i també els negatius,de l’ús de la revisió automàtica de l’ortografia.

23. ●● Un text electrònic té un munt de possibilitats detreball per a un estudiant. Un dels avantatges princi-pals és que hi pots fer modificacions diverses de ma-nera ràpida i, a més, fer servir les mateixes estratègiesd’estudi que amb els apunts de paper. Com t’ho faràsper ressaltar text en un document d’OpenOffice.orgWriter?

24. ●● Més d’un cop escrivim unes dades de manera errò-nia i després hem de modificar-les a tot el document.Quina eina faries servir?

25. ● ● Quan volem crear un document de text hem depensar sempre a simplificar la feina. I això s’aconsegueixfent un plantejament previ de com han de ser els nos-tres documents. Quins passos cal seguir a l’hora de dis-senyar un document?

26. ● Com t’ho faràs per escriure un caràcter d’un do-cument en superíndex si treballes amb el processadorWriter?

Activitats

Tecles

Control � L

Control � T

Control � R

Inici (en una línia)

Fi (en una línia)

Inici (en una taula)

Fi (en una taula)

Re pàg.

Av pàg.

Ctrl C� Ctrl X� Ctrl V�• • •

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 166

Equivalència

167


27. ● ● ● Utilitza el processador OpenOffice.org Writerper crear una pàgina que s’assembli al màxim possi-ble a un diari, amb columnes, titulars, textos de midesi d’estils diferents, etc.

28. ● ● Si anem al menú Visualitza de l’opció Barra d’eines, fem clic amb el ratolí i desmarquem l’opció Format, què passa? Com es modifica l’aspecte de la pantalla?

29. ●● En el document Còmic del CD (consulta amb el pro-fessor o professora), afegeix bombolles a les imatges.

30. ● Escriu un paràgraf de quatre línies. Amb el cur-sor a sobre, fes clic successivament sobre aquestesicones:

Observa l’efecte en el paràgraf i anota els resultats quehi veus.

31. ● Reprodueix aquesta taula amb un processador detextos.

Utilitza estils, fonts de color i marges diferents.

32. ●● Reprodueix el teu horari setmanal de classe en undocument de text, però en format de taula. Després,guarda’l al disc dur i imprimeix-lo.

33. ● ● Busca el fitxer Idees importants al CD (consultaamb el teu professor o professora). Marca-hi les ideesmés importants i després fes-ne un resum utilitzant lesordres de retallar i enganxar. Guarda els dos documentsamb noms diferents.

34. ● ● ● Busca informació, en revistes, llibres, etc., so-bre la història de l’ordinador personal. Indica quan esva fer el primer, qui el va fabricar i per què es dóna tan-ta importància a aquest fet. Aporta imatges i intenta ferun cronograma. Especifica també on has trobat la infor-mació. Finalment, presenta-ho tot en un document ela-borat amb el processador de textos Writer.

35. ● ● Obre el document Recerca i substitució del CD.(Consulta amb el teu professor o professora.) Busca-hiel terme «verd» i substitueix-lo per «vermell».

36. ● ● De vegades convé escriure un text en columnes(les activitats d’aquesta pàgina s’organitzen precisa-ment en dues). El processador Writer permet aquestafunció des de l’opció Columnes, dins el menú Format.Obre un document de text i escull dues columnes. Coms’ha modificat l’aspecte del document?


37. ●● En quin menú de l’OpenOffice.org Writer hi ha lesopcions per definir els marges esquerre i dret d’una pà-gina?

38. ●●● Aconsegueix un diari. La manera de presentarel text en aquest tipus de document és prou caracterís-tica, i rep el nom d’estil periodístic. On pots definiraquest estil amb el processador Writer?

39. ● ● ● Els processadors de textos també disposen d’eines de recerca. Mira de trobar la del processadorOpenOffice.org Writer.

40. ●● Explica quin és el significat de cadascuna de lesicones de la barra d’eines Estàndard:

Capacitat

1,44 Mb

Hasta 1 Gb

Cientos de Mb

700 Mb

700 Mb

Hasta 17 Gb

Hasta 17 Gb

Cientos de Gb

Suport

Disquet

Targeta de memòria

Pendrive

CD-ROM

DVD-ROM

HD-DVD

Blu-Ray

Disc dur

Lectura-escriptura

Lectura-escriptura

Lectura-escriptura

Lectura

Lectura-escriptura

Lectura

Lectura-escriptura

Lectura-escriptura

1,44 MB

16 MB-8 GB

Uns quants GB

700 MB

8,5 GB

30 GB

46 GB

Centenars de GB

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 167

1

Una plantilla de document és un fitxer d’OpenOffice.org Writer que permet treballar amb documents predefinits. És a dir, que ja tenen el format que volem: encapçalament, logotips, peus de pàgina, formats de text i paràgraf, etc. Aixòens facilita la feina i fa més atractiu el nostre document.

Aquest projecte consisteix a fer una plantilla en tres etapes:

1. Determinar les propietats de la pàgina.

• Els marges. Els fixem a 2,50 cm per tots els costats de la pàgina.

• El contorn. Assignarem un contorn d’un punt de gruixsituat a 0,35 cm del text.

2. Determinar les propietats del text a Estil i format.

• El format dels paràgrafs.– L’alineament: en aquest cas, justificat.

– L’espai: deixarem 0,25 cm abans del paràgraf i 0,10 cm després.

– L’interlineat: deixarem l’interlineat senzill, per defecte.

• El format de la font:– El tipus de lletra: farem servir la font Arial Black.

– El cos o mida: utilitzarem caràcters de 10 punts.

3. Guardar la plantilla amb el nom de «La meva plantilla».

Obrim el menú Formati seleccionem Pàgina. Escollim la pestanya Pàginaa la part superior de la finestra.

Configurar la pàgina

A

B

Modifiquem els marges (tots a 2,5 cm)

Seleccionem la distància de la vora del text (0,35 cm).

Cliquem sobre el botó D’acord.

Escollim la pestanya Contorns.

168

PROJECTE DE LA UNITAT: crear una plantilla de document

Preparació

Desenvolupament

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 168

ck.

s.

a».

Guardar la plantilla

Estils i formatacióAmb Estils i formatació modificarem el format dels paràgrafs i canviarem l’estilque correspon al cos del text. Clicant amb el botó dret del ratolí escollim l’opció Modifica.

2

3

AA la pestanya

d’Alineació,escollim

Justificat.

B

C

A

B

D

ccionem stància vora

ext cm).

Assignem el tipus i el cos

de lletra: Arial Black

10 punts.Després,

cliquem D’acord.

Anem al menú Fitxer iseleccionem Anomena i desa... A la finestra que s’obre escollimOpenOffice.org 1.0, Plantilla de text (.stv).

Per tornar a utilitzar la plantilla, escollim el menú Fitxer i allí l’opció Nou,Plantilles i documents, i desprésseleccionem la plantilla a la carpetaPredeterminats.

Abans i després del paràgraf, modifiquemel sagnat i l’espai.

169

877446 _ 0150-0171.qxd 12/4/07 13:04 Página 169

TEXT A

Signes i significatsLes emoticones són petits gràfics formats per caràcters de text (signesde puntuació, lletres, etc.), que es fan servir per expressar humor, iro-nia i altres emocions que d’una altra manera no quedarien prou explí-cites i clares en el text. El correu electrònic n’ha estimulat l’ús i la di-fusió, fins a convertir-les en icones populars. La més coneguda ésl’smiley :-).Van aparèixer de manera casual quan, ja fa unes dècades, els primersusuaris de les comunicacions en línia es van adonar que en fer un comen-tari de caràcter irònic es podia crear fàcilment un malentès. Va ser així coml’informàtic Scott E. Fahlman va proposar incloure aquesta successió de signes enaquest tipus de comentaris ;-) , Naturalment, no s’imaginava que la idea s’esten-dria per tot el món. Els estudis de Fahlman se centren en la intel·ligència artificiali, més concretament, en com ensenyar a les computadores el sentit comú.

Emoticones

:–(

:–)

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

170

S’escriu

:-) Somrient

:-)) Molt somrient

:-D Molt alegre

:,-( Plorant

:-[ Enutjat

<:-, Mmmmm…

:-I Indiferent

:-] Amistós

:-{ Poruc

:-v Parlant

:-b Ensenya la llengua

:’-) Plorant d’alegria

:( Nen trist

:< Nen molt trist

:D Nen que riu

S’interpreta S’escriu S’interpreta UN COP GIRAT EL SÍMBOL

:-} Borratxo

:-( Trist

;-) Fent l’ullet

:-x Callat

:-@ Cridant

:-P Udolant

:-> Feliç

|-I Dormit

:/) Descontent

:-e Desil·lusionat

:* Petons

:-O Molt sorprès

:,( Nen que plora

:) Nen que somriu

|I Nen que dorm

Somrient

Molt somrient

Molt alegre

Plorant

Enutjat

Mmmmm…

Indiferent

Amistós

Poruc

Parlant

Ensenya la llengua

Plorant d’alegria

Nen trist

Nen molt trist

Nen que riu

:D:<

:(:’-)

:-b:-v

:-{:-]

:-I:-[

:,-(:-D

:-)):-)

Borratxo

Trist

Fent l’ullet

Callat

Cridant

Udolant

Feliç

Dormit

Descontent

Desil·lusionat

Petons

Molt sorprès

Nen que plora

Nen que somriu

Nen que dorm

|I:)

:,(:*

:-e:/)

|-I:->

:-P:-x

;-):-(

:-}

<:-,

:-@:-O

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 170

TEXT B

La revolució de GutenbergQuan es parla de tipografies ens hem de remetre alstemps de l’aparició de la impremta, l’any 1450,per obra i gràcia de Johann Gutenberg. Algunes lletres, però, són anteriors i vanser adaptades al nou sistema de tipus mò-bils. L’invent de Gutenberg va ser tot unèxit, ja que va permetre popularitzar la lec-tura i treure als llibres el seu caràcter eli-tista. Entre l’any 1450 i el 1500 es van obrira Europa més de 1.100 impremtes. Fins aaquell moment els llibres es copiaven a mà,principalment als monestirs i als castellsd’alguns nobles. Copiar un llibre podia su-posar anys de feina. Així doncs, tenir unabona biblioteca era un senyal de poder i ri-quesa.

Els copistes podien fer llargs viatges percomplir l’encàrrec de copiar un llibre pera una determinada església o noble.

La lletra gòtica, de formes pesants i condensades, erala més usual i requeria les mans d’un veritable artista.Els tipus mòbils van reproduir aquestes lletres simpli-ficant-les i dotant-les d’una llegibilitat més gran. A par-tir d’aleshores es van començar a utilitzar tipografies

més senzilles, com les versalsdels tipus antics romans i les mi-núscules de les lletres carolín-gies, que facilitaven la lectura.L’any 1550 ja van aparèixer al-guns grans tipògrafs. El primerde tots, Claude Garamond, és elcreador dels tipus anomenats ve-necians, d’una gran llegibilitat ique encara es fan servir.

TEXT C

Escriure al dictatEls humans parlem set vegades més ràpid que no pas teclegemen una màquina d’escriure. Per aquest motiu s’han creat pro-grames diversos de reconeixement de veu, que poden escriureal dictat amb força fiabilitat en un processador de textos.

N’hi ha que requereixen d’un petit entrenament per reconèi-xer les inflexions de la veu de l’usuari; altres, però, són inde-pendents del locutor. En qualsevol cas, el procés de perfec-cionament i de millora d’aquests sistemes ja ens permet tenirel nostre secretari informàtic propi.

ACTIVITATS

A 1. Què és una emoticona? Explica-ho ambalguns exemples.

2. Per què, en lloc de fer servir dibuixos més reals, s’utilitzen les emoticones? Quins avantatges ens aporten?

3. Escriu un missatge breu en què dius a un amic teu que estàs molt feliç i sorprès perquè has tret unes notesexcel·lents en totes les matèries. Il·lustra el text amb emoticones per ressaltar el teu estat d’ànim.

B 4. Explica la diferència entre el procésd’elaboració de diferents còpies d’un llibreabans de l’aparició de la impremta de Gutenberg i després. Per què creus que va tenir tant d’èxit la seva impremta?

C 5. Explica, en poques paraules, com funcionen les aplicacions automàtiques que teclegen el text que diem en veu alta a l’ordinador.

171

• EMOTICONES

http://www.emoticones.com/iconos_yahoo.htm

Una col·lecció d’icones ben extensa. N’hi ha fins i tot d’animades, que podem utilitzar quan ens comuniquem amb els nostres amics per l’ordinador.

• PROJECTE GUTENBERG

http://www.gutenberg.org/browse/languages/ca

El web del projecte Gutenberg. Aquí es poden obtenir de manera gratuïta molts llibres en català .

WWW

«Quan has acabat

d’escriure un capítol

i la màquina d’escriure

no t’aplaudeix...

Això és el pitjor.»

ORSON WELLES, actor i director.

877446 _ 0150-0171.qxd 3/4/07 16:18 Página 171

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 172

1. La mà

2. L’estel col·lectiu

3. Estoig per als discoscompactes

Projectes finals

877446 _ 0172-0182.qxd 12/4/07 13:02 Página 173

1La mà humana és un prodigi del disseny: ossos, músculs, nervis i tendonss’harmonitzen perfectament. Imitar-la és molt difícil. Aquí te n’ensenyem una de molt simple, però que pot doblegar els dits. Endavant!

2

3 El dit.

Per treballar un dit, grapa una tira de plàstic sobre tres trossets de fusta (ja tens les falanges). Perquè el dit es pugui flexionar, cal deixar un espai entre els trossets de fusta. Ara, gira’l i posa una grapa a la segona i a la tercera falange, però intercalant un tornavís entre la grapadora i la fusta. Així tindràs un espai per on després passaran els cordons.

Amb el retolador permanent o amb un punxó, marca les tires de plàstic i retalla-les amb les tisores.Dibuixa sobre el contraplacat les peces delpalmell, del dors (2 peces) i dels avantbraços (2 peces). Talla-les amb la serra de vogir i poleix-ne les vores. Talla 20 peces (de 15 mm de llargada, més o menys) del llistó de fusta i poleix-les.

Un consell

Per aconseguir-ho,posem el tornavís entre la fustai la grapadora.

El que necessites

• Llistó quadrat de 10 � 10 mm. • Envàs de plàstic buit (flexible, però consistent).• Llistó quadrat de 10 � 10 mm (1 � 1 cm).• Contraplacat de 3 mm.• Cordons de colors.• Grapadora.• 5 anelles.• Retolador permanent.• Serra de vogir.• Paper de vidre.• Pistola de cola termofusible.

1

Les peces.

Fes un esbós semblant al de sota amb les mides aproximades de la teva mà.

174

PROJECTE FINAL: la mà

Ep! vés ambcompte!

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 174

5

La mà.

Grapa els dits a la mà. Enganxa la mà a l’avantbraç amb la pistola de cola termofusible i encola els trossets de fusta a l’avantbraç.

4

Muntatge dels tendons.

Per introduir els tendons, subjecta els cordons a la grapa de la punta del dit i passa’ls pels forats de les altres grapes. Posa més grapes al canell i a l’avantbraç, amb el foradet adient perquè hi passin els cordons. Lliga una boleta o una anella al final de cada cordó.

6Final.

Col·loca la tapa, introdueix els dits a les anelles i ja pots moure aquesta fantàstica mà.

175

Ep! no etcremis!

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 175

Qui no ha fet volar encara un estel? Ara tens l’oportunitat de fer-ne volar un de propi i, a més, et proposem unir esforços i fer un superestel col·lectiu amb tota la classe.

Per fixar la brida (la corda que sosté l’estel).S’ha de reforçar el vèrtex on es lliga la brida amb esparadrap (al voltant del vèrtex inferior).En aquest cas, l’estructuratriangular és la que dóna la resistència a l’estel.

• Pals de broqueta.• Fil de cosir.• Cola.• Polièster / niló / paper / tybek / mylar. • Cinta mètrica.

• Tisores.• Cinta adhesiva.• Bramant (per a la brida).• Esparadrap.

El que necessites

Aquesta estructura es fa amb pals de broqueta perquè són lleugers. És molt millor elbambú, que és més resistent, però resulta força difícil d’aconseguir.

176

PROJECTE FINAL: l’estel col·lectiu (1)2877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 176

L’estel pesa. L’aire empeny. La brida aguanta i estàsotmesa a tensió.

Per a les unions es fa servir fil, perquè no pesin, i es reforcendesprés amb cola.

Poseu-vos d’esquena al vent.

Deixeu anar uns 20 m de corda.

Subjecteu l’estel entre uns quants i deixeu-lo anar quan un de vosaltresestiri la brida.

Però si no hi ha vent ho teniu ben difícil!

Alguns consells

La vela de l’estel ha de ser lleugera i resistent. L’hem fet amb polièster, niló, paper,tybek i mylar.

177

SEGURETAT

Utilitzeu guants per evitar tallar-vos o cremar-vos amb el fregament de les cordes.

Lliga la bridai reforça el vèrtex.

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 177

1

Mesura la tela.

Mesurem la tela, i marquem i retallem un rombe del teixit escollit, de manera quela vora sobresurti 3 cm respecte de les mides dels triangles.

2

Enganxa la tela.

Doblega-la i, després, enganxa-la amb cinta adhesivasobre dues cares del tetràedre (si utilitzem el teixittybek, hem de fer servir cola).I el teu estel ja pot volar!És més divertit, però, unir-lo amb els dels altres.

3

Unir els estels.

Els lliguem els uns amb els altres pels vèrtexs i hi posem colauna altra vegada.

4

Escull el teixit més idoni. Consulta l’assaig de la pàgina 179.

Els extrems quesobresurtenpermetran lligaruns estels amb els altres.

Munta l’esquelet.

Tallem sis pals de broqueta iguals. Els unim amb fil de cosir fort i els reforcem amb cola, o un altre tipus de pega, formant un tetràedre.

PROJECTE FINAL: l’estel col·lectiu (2)

178

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 178

• Fes un bastidor en forma de rectangle.

• Grapa-hi el teixit.

• Amb les tisores, fes un tall petit en forma de set al teixit.

• Posa un clip no gaire a prop del vèrtex del tall.

• Penja-hi les ampolles i afegeix-hi aigua fins que el teixit es comenci a esquinçar.

La resistència dels teixits

TIPUS DE TEIXIT

Mylar

0,7 kg 2 kg 4 kg 0,3 kg

Niló Polièster Paper

Classifica els quatre teixits, en progressió creixent, pel seu grau de resistència a l’esquinçament. Prova-ho amb altres materials.

179

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 179

180

Moltes revistes d’informàtica i de videojocs regalen discos compactes (CD). Si ets aficionat a aquest tipus de revistes, segurament en deus tenir molts. El problema d’aquests CD és que no solen tenir un estoig adequat: a vegades estan protegits simplement amb un plàstic, d’altres amb una cartolina, i en altres casos no tenen ni estoig. Per tant, cal que pensem en algun sistema per guardar-los, de manera que estiguinordenats i protegits. Aquest és l’objectiu del projecte.

3

Materials• Cartolina de colors.• Cinta de tela.• Fil doble o cordill fi.• Tub rígid o semirígid

(plàstic, metall, cartró).• Botons amb ulls grans.

Eines• Eines de dibuix.• Retoladors.• Tisores.• Cúter.• Passador de cabell

o filferro fi.

El que necessites

Dibuixa sobre una cartolina el disseny de cada estoig individual, incloent les solapes per tancar-lo.

2

Enganxa la cinta de tela en el centre del quadrat,orientant-la cap a l’interior i després doblegant-la cap a fora.

4 Passeu un fil de 25-30 cm per l’interior del llom de l’estoig.

1

Alguns consells

No encoleu les solapesfins que la cinta i el fil estiguin ben posats.Manteniu les dues caresde l’estoig pressionadesamb l’ajuda d’uns clips.

Encoleu-ho

Encoleu-ho

Cintade 25 cm

12,5

cm

2 cm

12,5 cm

Cartolina

Passeuun fil per aquí

Estireula cintaper extreureel CD

Solapa

Solapa

3 PROJECTE FINAL: estoig per als discos compactes

877446 _ 0172-0182.qxd 12/4/07 13:02 Página 180

181

7 Feu un petit informe amb un processador de textos que reculli els materials i eines, el procediment de construcció, les incidències i el resultat obtingut. Afegiu-hi fotografies o dibuixos explicatius.

Podeu variar el disseny bàsic proposat amb formes semicirculars, amb decoracions, amb oberturesper veure el disc de dins, etc. Cada alumne pot adoptar una o més propostes alternatives.

Alternatives i innovacions

5 Passeu, amb l’ajuda d’un passador, agulla o filferro un dels extremsdel fil de l’estoig pel tub. Lligueu els dos extrems del fil amb un parellde nusos.

6 Per millorar l’acabat passeu un fil per dins del tub, col·locant un botó encada extrem.

Passeu els fils pel tubEls botons es lliguen als extrems del tub

Botons grans

1,5 cm

12,5

cm

Detall del suport

Suport acabat

877446 _ 0172-0182.qxd 12/4/07 13:02 Página 181

877446 _ 0172-0182.qxd 3/4/07 16:22 Página 182

Queda prohibida, tret de les excepcions previstes per la Llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra si no es desposa del’autorització dels titulars de la propietatintelectual. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delictecontra la propietat intel·lectual (art. 270 i seg. Del Codi Penal).

© 2007 Grup Promotor/Santillana Educación, S.L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)08005 BarcelonaImprès per

ISBN: 978-84-7918-245-8CP: 877446Dipòsit legal:

Direcció d’art: Josep Crespo

Projecte gràfic:Portada: CARRIÓ/SÁNCHEZ/LACASTAInteriors: M. García

Il·lustració: B. Seguí, F. Moreno, P. Pérez, D. Benito, D. Cabacas

Cap de projecte: R. MarínCoordinació d’ il·lustració: C. AguileraCap de desenvolupament de projecte: J. TejedaDesenvolupament gràfic: R. M. Barriga, J. L. García, R. de Andrés

Direcció tècnica: À. García Encinar

Coordinació tècnica: A. RetanaDiagramación: A. RetanaConfecció i muntatge: DiScript, S. L., Quality SGE, SAMapes: A. I. CalvoCartografia: B. Hernández, J. M. Solano, J. L. García

Correcció: Quality, SGE, SACaptures informàtiques: Quality SGE, SADocumentació i selecció fotogràfica: N. Marinas

Fotografies: A. Toril; A. Viñas; Algar; Bill Osment; C. Contreras; D. López; D. Sánchez; E. Marín; F. de Madariaga; F. Ontañón;FOTO LÓPEZ; G. Rodríguez; GARCÍA-PELAYO / Juancho; J. Bou; J. C. Muñoz; J. Jaime; J. Lucas; J. M.ª Escudero; J. V. Resino;Krauel; M. Blanco; M.ª J. Pedregal; Michele di Piccione; O. Torres; P. García; Prats i Camps; R. Manent; S. Cid; S. Enríquez; S. Yaniz; A. G. E. FOTOSTOCK / SFH, Volker Steger, Jerry Whaley; ARCHIVO SAHATS / Domench-Azpilicueta; COMSTOCK;CONTIFOTO / IMAPRESS / J. Bolmendil, PRESSE SPORTS / Clippet, Pochat; COVER / SYGMA / Bernard Annebicque, Jean-Marc Charles, Raymond Reuter; COVER / CORBIS / Museum of History&Industry, TempSport / Gilbert Iundt, Michael T. Sedam, Philip Gould, Philadelphia Museum of Art, Bettmann; DIGITALVISION; EFE / Disney Enterprise, Inc; EFE / SIPA-PRESS / Justin Sutcliffe; EUROPA PRESS REPORTAJES / ACTION PRESS / Krueger; FOCOLTONE; HIGHRES PRESS STOCK / AbleStock.com; I. Preysler; MARGEN FOTOGRAFÍA; MICROS / J. M. Blanco; MUSEUM ICONOGRAFÍA / J. Martin; PHOTO RMN; PHOTODISC; STOCKBYTE; STUDIO TEMPO / J. Sánchez; MATTON-BILD; DIGITAL BANK; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID / Laboratorio Biblioteca Nacional; BNF / Ph. © Bibl. nat.de France / Clam / Christine de Coninck; C. Reyero; Canon; CREATIVE LABS; FUJITSU / SIEMENS; HP / Hewlett-Packard;INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; LEXAR; LINKSYS; M. Vives; Magellan; MSI / Micro Star International; MUSÉE D'ORSAY, PARIS; MUSEO POSTAL Y DE TELECOMUNICACIONES, MADRID; NETGEAR; PALAIS DE LA DÉCOUVERTE, PARIS; PALM IN.; PHILIPS; Porsche España; RENFE; SanDisk; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD / PHOTOALTO / Laurence Mouton; SHUTTLE; SPERRY, S.A.; ARXIUS SANTILLANA

El nostre agraïment a les famílies que han permès de realitzar les fotografies dels alumnes del col·legi Santa Cristina (FUHEM) que apareixen en aquest llibre, així com al centre mateix per haver autoritzat l’ús de l’aula-taller de Tecnologia.

877446 _ 0183-0184.qxd 12/4/07 13:07 Página 183

877446 _ 0183-0184.qxd 3/4/07 16:25 Página 184