18
TEMA 8 ELS ESPAIS DEL SECTOR TERCIARI (2) Gràcia Jiménez IES Sant Vicent GEOGRAFIA : 2n DE BATXILLERAT

T 8 espais terc.(2)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Segona part del tema Els espais del sector terciari o serveis.

Citation preview

Page 1: T 8 espais terc.(2)

TEMA 8 ELS ESPAIS DEL SECTOR TERCIARI (2)

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

GEOGRAFIA : 2n DE BATXILLERAT

Page 2: T 8 espais terc.(2)

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

EL COMERÇ Conjunt d'activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l'objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.

Tipus de comerç. Podem fer diferents classificacions, com ara:

•comerç al detall, relatiu a volums petits de productes d'ús immediat. •comerç a l'engròs, consistent en l'intercanvi de productes en grans quantitats.

Més important és la distinció entre:•comerç d'importació (compra de productes estrangers per part d'un estat)•comerç d'exportació, (venda de productes nacionals a l'estranger)

Ambdós tipus de comerç pertanyen tant al comerç exterior com a l'internacional i es contraposen al comerç interior, d'acord amb la distinció fonamental establerta en economia política. comerç exterior, correspon a les transaccions d'un estat amb uns altres.comerç interior, és efectuat entre els diversos centres productius d'un mateix estat.comerç internacional analitza els intercanvis comercials entre dos o més estats.

És un fenomen complex que indica el dinamisme econòmic d'un país.

Page 3: T 8 espais terc.(2)

El comerç interior :Les seues principals característiques són:- Localització: depèn del sistema de transports, mercat i poder adquisitiu; el que fa que siga una activitat més important a les àrees més dinàmiques ( Madrid, Catalunya o País Basc) i de menor importància a d’altres (Extremadura, Castella-la Manxa i Canàries)– Estructura: en els últims anys s'ha experimentat una autèntica revolució comercial

als canals de distribució s'ha reduït el nombre d'intermediaris

s'ha incrementat la capacitat de compra (major renda),s'ha diversificat l'oferta i ha disminuït la freqüència de

compra (incorporació de la dona al treball i millors sistemes de conservació)

s'ha generalitzat la venda en autoserveiels equipaments han millorat (ordinadors, registradors de

codis de barres, datàfons…i en la forma de pagament (targetes i el moneder

electrònic.

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 4: T 8 espais terc.(2)

Segons la seua tipologia, trobem comerç

a l'engròs o majorista en les àrees de major producció i consum (Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid) i comerç al detall o de venda directa al consumidor.Dins del comerç minorista, al seu torn, cal distingir entre el petit comerç tradicional i les grans superfícies comercials.

El petit comerç tradicional es dona a locals xicotets, dirigits per empresaris individuals, amb escàs personal i en ocasions amb equipaments antiquats. Entre els seus avantatges està el tracte personalitzat, una accessibilitat immediata i garanteix el proveïment a aquelles persones sense automòbil. La seua situació és crítica, al no poder competir amb les grans superfícies.

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 5: T 8 espais terc.(2)

Entre les grans superfícies comercials també podem distingir entre tradicionals i noves.

les tradicionals són

*Mercats de proveïment (punts de venda d'alimentació agrupats en un edifici), naixen al segle XIX i els gestionen ajuntaments o empreses concessionàries; *Magatzems populars, amb oferta heterogènia i gamma limitada de productes, van sorgir a meitat del s. XX i avui dia pràcticament han desaparegut (ex. Simago);* Magatzems de mobles, que per necessitar molt d’espai se situen als afores de les ciutats, normalment al costat de les principals carreteres.

EL COMERÇGràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 6: T 8 espais terc.(2)

Noves formes comercials:

*Supermercat o súper, establiment comercial urbà que ven béns de consum en sistema d'autoservei (aliments, roba, articles d'higiene, perfumeria i neteja). Molts pertanyen a cadenes. Per a donar baix preu i obtindre beneficis, intenten contrarestar el baix marge de guanys amb un alt volum de vendes. Per la seua grandària, els supermercats es divideixen en: mitjans (de 400 a 1.500 m²) i grans (1.500 a 2.500 m²). Cadenes valencianes com Mas y Mas o Mercadona són exemple de les dues possibilitats.

*Hipermercats: establiments minoristes de més de 2.500 m2. Més d'1/3 del volum total de vendes es destina a l'alimentació, encara que també es ven roba, calçat, etc… les cadenes franceses Carrefour o Alcampo són una mostra.

*Grans magatzems: establiments minoristes amb una superfície mínima de venda de més de 3.000 m2. Els productes es distribueixen en seccions: roba, calçat, llar, aliments... Ex.: El Corte Inglés.

*Centres comercials: són conjunts d'establiments que s'alberguen en edificis entre 3.000 i 10.000 m2 o més, en ocasions inclouen llocs d'oci; poden estar en la ciutat o en la perifèria; solen comptar amb un hipermercat i la compra suposa un acte social i d'oci compartit familiar. Ex.: Plazamar, Puerta Alicante o Gran Vía.

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 7: T 8 espais terc.(2)

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Índex de Comerç al detall (ICM). Base 2005Desembre 2012. Dades provisionals

La taxa anual de l'Índex General del Comerç Minorista a preus constants se situa en el 10,2%, enfront de el 7,8% de novembre .

L'any 2012, les vendes del sector minorista descendeixen un 6,8% respecte a l'any 2011

El comerç està considerat com la segona activitat econòmica més important d’Espanya, per darrere del turisme

http://www.ine.es/daco/daco42/daco4215/ccm1212.pdf

EL COMERÇ

Page 8: T 8 espais terc.(2)

La política comercial es basa en el Pla de

Modernització del Comerç Interior, que té com a objectiu l’augment de la competitivitat del comerç minorista, millorant la qualificació professional i el cooperativisme o fomentant la innovació tecnològica i de gestió. D'altra banda, la Llei de Comerç Minorista regula la garantia post-venda, les rebaixes i vendes especials i liberalitza els horaris d'obertura i tancament, encara que en aquest aspecte les comunitats autònomes també tenen competències.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/15/valencia/1360949382_286351.html

Comenta aquesta notícia relativa al PGOU d’Alacant, que autoritzarà més comerços.

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 9: T 8 espais terc.(2)

El comerç exterior:És l'intercanvi de productes i serveis d'Espanya amb la resta del món.

L'exportació és la venda a l'estranger i la importació és la compra a

l'estranger; aquests intercanvis s'anoten en la balança de pagaments, que anota les transaccions amb la resta del món i tradicionalment és deficitària en el nostre país.

Exportacions: han perdut importància els productes del sector primari enfront dels béns industrials semielaborats (ferro, acer i derivats de la indústria química), d'equip (maquinària), vehicles i béns de consum (confecció i calçat).Importacions: amb diferència, destaquen els productes energètics, seguits dels industrials i els agraris..

Les transaccions del nostre país amb la resta del món, s’anoten en tres comptes:El compte correntEl compte de capitalEl compte financer

El compte corrent, és el més important i es subdivideix en quatre sub-balances:Balança comercialBalança de serveisBalança de rendesBalança de transferències

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 10: T 8 espais terc.(2)

Les àrees del comerç exterior van canviar després de la incorporació a la UE, que és la principal importadora i a ella es destinen la majoria de les exportacions; el saldo és negatiu per a Espanya, igual que amb la resta del món, excepte en el cas d'Amèrica Llatina.La política comercial ve determinada per les directrius de la UE (lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis) i els acords subscrits amb l'OMC (Organització Mundial de Comerç), tals com la rebaixa dels aranzels per als productes agraris i industrials dels països del Tercer Món. A nivell nacional, es tracta d'afavorir les exportacions a través de fires, exposicions i viatges institucionals; informació a les empreses d'oportunitats en l'estranger; concessió de crèdits per a establir xarxes comercials en l'exterior, plans de formació, etc

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 11: T 8 espais terc.(2)

Com es pot observar en el gràfic, les exportacions espanyoles van aconseguir els 214.000 milions d'euros en exportacions, xifra rècord si es compara amb tota la sèrie estadística de Duanes Espanyoles. Una altra dada positiva és la tendència marcada pel saldo comercial que sembla es manté des de l'any 2010.

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 12: T 8 espais terc.(2)

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 13: T 8 espais terc.(2)

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 14: T 8 espais terc.(2)

Aquestes dades són merament orientatives, ja que algunes vegades les exportacions es registren en una o altra Comunitat Autònoma, segons aqueixa regió tinga un port ( cas de València i Barcelona) o l'empresa matriu tinga la seua seu principal en una comunitat diferent a la de producció.

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 15: T 8 espais terc.(2)

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/07/07/actualidad/1341659252_488234.html

Notícia de El País sobre comerç electrònic

EL COMERÇ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 16: T 8 espais terc.(2)

Altres activitats terciàries

Els serveis públics, en un estat del benestar com, fins ara, ha estat el nostre, ha assolit un elevat nombre de funcionaris ( gairebé 2’5 milions,1/18 habitants, xifra inferior a França i similar a la d'Alemanya), entre els que destaquen els empleats en

sanitat, educació i altres prestacions socials.

http://elpais.com/especiales/2012/presupuestos-generales-del-estado/

Visita aquesta pàgina i busca informació sobre la despesa prevista en sanitat, educació, serveis socials i seguretat. La trobaràs a partir de les imatges. Fes un comentari.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Page 17: T 8 espais terc.(2)

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

PARCS LOGÍSTICS

Page 18: T 8 espais terc.(2)

http://donexportacion.blogspot.com.es/

Un blog amb molta informació sobre el comerç exterior:

http://www.ba.unibo.it/NR/rdonlyres/ABD20CAB-0C84-4FE3-9FDA-DAB63BD11B8A/75088/PuenteEuropaV2A4_Kestemont_es.pdf

Comercio justo y comercio ético: nuevas formasde relaciones comercialesPor Marie-Paule Kestemont y Nadine Fraselle

Per acabar, ací van altres adreces que podeu visitar per ampliar els coneixements sobre el tema:

RECORDA QUE EL TURISME, UN PES PESAT DEL SECTOR TERCIARI, EL TREBALLAREM EN UN TEMA INDEPENDENT

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent