1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Setembre 1998

SUPLEMENT DE

1 3Factor 4

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatCòrsega, 271 • 08008 Barcelona• Tel: 93-237 0701 • Fax: 93-415 36 80

Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel/Fax: 93-3040220Redacció:Jordi Miralles i Ralf MassanésFotografies:Fundació TerraFoto portada:Un bonsai, un arbre cultivat per a una màximaeficiència biològica conservant les característiquesvitals de l'espècie.Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint.Maquetat amb Adobe Page Maker 6.5Imprès en paper ecològicImpressió:Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975

Factor 4L'optimisme ecològicL'eficiència ha de ser rendibleSet bones raons a favor de l'eficiènciaPrincipis bàsics de l'ecocapitalismeL'efecte fotovoltaic amb 48 voltsLa casa passivaAparells domèstics eficients energèticamentEl desert floreixUrbanisme concentrat contra la ciutat dispersaProblemes mundials interrelacionats i no resoltsActuant per resoldre la crisi ambientalElectrons en lloc de lletresProgressos de la civilitzacióLa revolució de l'eficiènciaMesura el consum eléctric domèsticEl poder de l'energia solarPagar l'entrada i sortir escopint

Setembre 1998

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 13

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Factor 4

Aquest dossier és un resum del’informe per al Club de Roma* titulat«El factor 4». Es tracta d’un documentque aporta una proposta innovadora:disposem de la tecnologia per fer méseficient l’ús de l’energia sense perdrequalitat de vida.

Volem fer arribar les idees d’aquestinforme a l’escola, que és on es formenles persones que hauran de viure larevolució de l’eficiència, un delspropers reptes de la humanitat.

* Referència bibliogràfica:Weizsäker, E.U. von; Lovins, A. B. i Lovins, L .H.Factor 4. Duplicar el bienestar con la mitad de losrecursos naturales. Galaxia Gutenberg-Círculo deLectores. Barcelona, 1997.

L’optimisme ecològic

El factor 4 és una proposta realista permodificar l’actual paradigma econòmic ba-sat en el consum. La idea clau és duplicar elbenestar en l’àmbit mundial usant la meitatdels recursos naturals. El factor 4 ésl’aportació conceptual a l’anomenadarevolució de l’eficiència. La revolució persobreviure en el segle XXI.

Davant d’un món que avança vertiginosa-ment sense rumb, qualsevol mètode capaç decontribuir a conservar els béns naturals imantenir una civilització progressista s’ha dedivulgar. Aquest és el cas del factor 4 i d’al-tres estratègies similars que promouen la uti-lització assenyada dels recursos planetaris ila seva justa distribució.

4

És necessària una reconstrucció social quepassi per la rehabilitació del fet polític, delfet social, del fet cultural i del fet ecològic.Però, per això cal un descobriment del bécomú, d’un saber viure junts i conviure ambla natura, en definitiva, d’un nou sentit vital.El factor 4 aporta elements claus per redefinirla nostra relació amb la biosfera. Es tracta,doncs, d’una de les peces del nou puzle soci-al que hem de reconstruir.

El factor 4 és el concepte que serveix detonada en l’informe encarregat pel Club deRoma al Rocky Mountain Institute (EstatsUnits), que dirigeixen els esposos L. Hunteri Amory Lovins, i a l’Institut per al Clima,Medi Ambient i Energia de Wuppertal(Alemanya), sota la batuta d’Ernst Ulrich vonWeizsäker. Aquestes dues entitats s’handistingit per les seves aportacions teòriques ipràctiques per reduir el consum d’energia ide matèries primeres. El factor 4 és uncompendi de realitats tecnològiques quedemostren com ja des d’ara podem reduir per4 el consum d’energia i, per tant, retardar elcol·lapse ecològic per la manca de recursosnaturals.

És un llibre pràctic. Aplicar les propostesque s’hi formulen ens pot permetre disposardel temps necessari per refer el paradigmade la nostra civilització. Alhora, el factor 4és una reflexió socioecològica que ens potanimar a superar el desengany d’un món fe-rit per les transformacions geopolítiques desdel 1989. D’un món amenaçat per la globa-lització de l’economia i la tirania del libera-lisme financer, que no respecta ni la biosferai ha segrestat definitivament la democràcia.Hem respectat al màxim l’índex de l’infor-me i hem inclòs alguns dels 50 exemples quedemostren que aconseguir un factor 4 d’efi-ciència energètica i de reducció en la utilit-zació de recursos naturals és possible.

L’eficiència ha de ser rendible

Perquè el factor 4 pugui ser el motor de larevolució de l’eficiència, cal demostrar queno s’oposa als mecanismes de l’economia demercat. Tot plegat, ens pot semblar ben alièa la nostra vida quotidiana, però hem de re-

Set bones raons a favor de l’eficiència

1. Viure millor. L’eficiència contribueix a millorar la qualitat de vida perquè preserva les fonts queens la proporcionen.2. Contaminar i malversar menys. L’eficiència pot contribuir a fer que el problema de la crisi ecològicano incrementi i el puguem controlar.3. Cultivar beneficis. Estalviar recursos és més econòmic que comprar-los o consumir-los.4. Aprofitar els mercats i fer jugar a l’economia. Cal afavorir que les iniciatives a favor de l’eficiènciasiguin bonificades i no castigades.5. Multiplicar l’aprofitament del capital –sobretot en els països no desenvolupats. Les inversions eneficiència s’amortitzen abans i això permet alliberar capital per impulsar nous projectes dedesenvolupament dins d’un termini acceptable.6. Seguretat internacional. L’eficiència pot ser clau per evitar els conflictes bèl·lics per recursos comara el petroli, l’aigua, els metalls o els caladors pesquers. Igualment, disminuirà el risc de lacomercialització del material irradiat produït a les centrals nuclears per a finalitats bèl·liques.7. Justícia i treball. L’eficiència pot donar treball a més gent, bo i consumint menys energia i, per tant,contribuir a disminuir l’atur, que és una de les causes de la desmotivació social, el càncer de lademocràcia.

5

cordar que, ara per ara, el mercat és la plata-forma econòmica que ofereix menysdificultats per aconseguir quelcom rendible...amb excepció de totes les altres, que hanresultat ser nefastes o no existeixen, i resultaque és l’ànima de la nostra societat.

És rendible, l’eficiència energètica?

El mercat, igual que la democràcia, exi-geix una vigilància permanent per part delsparticipants a fi que funcioni correctament ino sigui minat, distorsionat o segrestat peraquells qui en volen el profit propi. Així,doncs, si el mercat funcionés bé, seria la mi-llor de les eines possibles de què disposem.

Malauradament, l’economia és plena demecanismes per estimular més el volum denegoci que no pas el benestar. Per això, non’hi ha prou de demostrar que l’eficiènciaenergètica aporta benestar. També hem dedemostrar que genera rèdits si volem que si-gui atractiva a les inversions econòmiques,ja que només els beneficis motiven a actuarpositivament. La clau està a crear un noumodel econòmic, l’ecocapitalisme, que siguicapaç d’utilitzar els mercats en benefici delprincipi de la sostenibilitat ecològica.

Com a exemple, avui dia els materials d’aï-llament tèrmic «produeixen», o sigui estal-vien, un 40 % més d’energia que tota la in-dústria petroliera americana. I això, senseexplotar totes les possibilitats d’eficiènciadels aïllaments existents al mercat actual. Undels problemes és el fet que la major part delsagents implicats en el mercat no disposen detota la informació necessària, que vol dir lesdades que demostren l’estalvi d’invertir eneficiència energètica. Per altra banda, a lanostra cultura, instaurada des de fa dècadesen el malverssament energètic, no es valorenamb els mateixos terminis de temps lesamortitzacions de les inversions per a l’es-talvi energètic que les destinades al submi-

nistrament. Això és així perquè no donem capvalor al medi ambient. En canvi, la realitatés que un aire malsà per causa de l’incrementde les emissions contaminants és perjudicialper a l’economia. Curiosament, en economiaes creu que allò que és rendible ja es dónaespontàniament. Un distorsionador importantés el desconeixement i l’escassa divulgacióde les noves tecnologies, sense oblidar, ésclar, la inèrcia de les principals companyiessubministradores d’energia de no admetreque l’estalvi energètic és una forma desubministrar energia com qualsevol altra.

Com es pot comprar i vendre l’eficiència

Fins ara les empreses subministradoresd’energia han estat essencialment preocupa-des a invertir per obtenir i oferir el màximd’energia, la qual era considerada la princi-pal font de negoci. Tanmateix, per podergarantir aquest servei amb un alt nivell deconsum, també estan obligades a fer gransinversions. Les centrals nuclears, que sóncaríssimes d’instal·lació i que ho seran enca-ra més de desmantellar al final del seu ciclede producció, han obligat a construir les ano-menades centrals reversibles, és a dir, cen-

Principis bàsics de l’ecocapitalisme

• Procurar que els preus expressin la veritatecològica.• Promoure les accions que tinguin les despesesmés econòmiques.• Invertir en eficiència quan resulti més baratque l’explotació exhaustiva.• Crear mercats per als recursos estalviats.• Garantir que la competència sigui neta i lleial.• Recompensar el comportament desitjat i nopas el contrari.• Gravar amb impostos allò no desitjat.• Accelerar la retirada dels aparells ineficients.

6

trals per consumir l’energia excedent quegeneren ja que l’energia d’una central nucle-ar no es pot emmagatzemar.

Ara bé, la realitat és que el consumidor novol kilowatts hora (kWh), sinó una tempera-tura agradable o una il·luminació suficient,al preu més econòmic possible. És a dir, no

vol l’energia en si, sinó els serveis energè-tics que aquesta pugui oferir. La crisi ener-gètica dels anys setanta va posar en relleuaquesta nova manera de pensar i molts clientsvan començar a cercar formes de minimitzarla despesa i emprengueren mesures d’estal-vi. En aquell moment, als Estats Units va

L’efecte fotovoltaic amb 48 volts

Que el corrent altern generi un important malversament d’energia és degut al fet que en els motors itransformadors es produeix unes cent vegades per segon una remagnetització energèticamentdesfavorable. Per altra banda, molts dels aparells d’utilització final, i sobretot els aparells electrònics,necessiten corrent continu per funcionar, el qual a la vegada es produeix mitjançant una fontd’alimentació prèvia que torna a consumir energia per convertir el corrent altern en continu. Així, unabombeta de 20 W de corrent altern pot ser substituïda per una bombeta de 8 W de corrent continu itenen el mateix rendiment. Només el pas de fonts d’alimentació amb transformador a fontsd’alimentació de corrent continu ens faria assolir un factor 2,5 d’estalvi energètic en la major partdels aparells electrodomèstics. Un altre dels fets insòlits és que en una llar que tingui corrent altern de230 V, hi ha un consum constant d’un mínim de 30 W durant les 24 hores del dia, encara que elsaparells estiguin apagats, ja que les fonts d’alimentació acostumen a estar connectades abans delsinterruptors mateixos dels aparells (tot això sense comptabilitzar els aparells que es troben en estatd’espera o standby). Atenent que a Catalunya (1990) hi havia 930.361 habitatges familiars, cada diamalversem al voltant de 27 Mw.Per alimentar d’energia elèctrica una casa amb quatre persones amb panells fotovoltaics es necessitenuns 30 m2 de superfície de panells, però si els aparells electrodomèstics fossin de corrent continu,només en caldrien 8 m2. A més, si la tensió fos de 48 V, el diàmetre del cable només hauria de ser d’1,5mm, mentre que per a tensions de 24 V ha de ser de 6 mm i per a tensions de 12 V ja passa a ser de 24mm. Si tenim en consideració que la motxilla ecològica del coure és molt elevada (vegeu el capítol«Evitar els allaus de materials»), si fem servir l’energia solar de forma directa durant el dia il’emmagatzemem en bateries per a les hores fosques, utilitzant-la en forma de corrent continu de 48V, la motxilla ecològica del cablejat es minimitza per un factor 4. Per altra banda ja no faria falta elcable de terra, ja que el corrent continu de 48 V no comporta riscs per a la salut física. Així es podriaaprofitar millor el potencial de l’eficiència del corrent continu per a l’economia domèstica. La reducciód’emissions de diòxid de carboni superaria de molt el factor 4. Malauradament, no es contrueixenaparells electrodomèstics preparats per als 48 V de corrent continu, ja que el corrent altern es subministraen abundor i a causa de les xarxes globals de distribució de corrent elèctric arreu dels païsosindustrialitzats, ningú no ha pensat a aplicar aquest principi de l’electricitat, que ja va ser descobertper Edisson.En els països del Sud amb molta insolació, aquesta podria ser la tecnologia del futur per a les llars ipetites empreses. Si els països del Nord fabriquessin aparells de corrent continu a 48 V o implementessinun programa de fabricació i distribució d’aquests aparells i els corresponents panells solars en païsosen vies de desenvolupament sense grans estructures de distribució elèctrica, s’evitaria la construccióde moltes centrals tèrmiques de carbó o fuel-oil, que contribueixen a l’efecte hivernacle.El mateix efecte que a través dels panells solars es podria aconseguir mitjançant petits generadorsaeris.Un altre gran avantatge del corrent continu de 48 V és que no hi ha cap perill d’electrocució, la qualcosa fa molt menys perillosa la manipulació de les instal·lacions elèctriques.

7

néixer el concepte anomenat «negawatt» owatt d’estalvi energètic. Llavors fou quanalgunes companyies energètiques es van ado-nar que si els seus clients actuaven pel seucompte, podien perdre una forma de negocique per altra banda elles també podien cana-litzar. La inversió per afavorir l’eficiència delsseus clients era més barata que no pasconstruir noves i grans centrals de produc-ció. Les primes per estalvi van començar aser una realitat. Així, les companyies vancomençar a pagar per la compra de cada bom-beta de baix consum instal·lada i a promourela substitució d’aparells electrodomèstics poceficients.

El negawatt s’havia convertit doncs en unamercaderia. El proper repte és que aquestestalvi energètic pugui negociar-se per va-lors bursàtils a gran escala. De totes mane-res, el negawatt ja es rendible per a tothom.La companyia subministradora es converteixen un agent d’eficiència energètica i redueixles despeses d’explotació. La clientela queadquireix tecnologia per a l’estalvi també higuanya directament. El mateix concepte espot aplicar al subministrament de l’aigua.Fins ara, el comerç de negawatts només s’hadonat als Estats Units, però en el nostre paísseria molt fàcil d’instaurar. De fet, algunsprogrames governamentals com els de sub-vencionar la compra de neveres eficients obombetes de baix consum podrien conside-rar-se tímids intents, però caldria anar mésenllà. La pregunta és si les nostres empresessubministradores d’electricitat acceptaran ono el repte que significa el negawatt i adap-taran en conseqüència llur estratègia comer-cial. Un altre dels problemes capitals del nos-tre país és la impossibilitat legal que es pu-guin crear petites empreses o empreses mu-nicipals de producció de fluid elèctric. Si aixífos, ara ja es recolliria selectivament la ma-tèria orgànica de les deixalles i s’haurienconstruït centrals de biometanització d’es-

combraries per cogenerar electricitat i hi hau-ria moltes més iniciatives per aprofitar unaenergia tan il·limitada com és la solar, de laqual gaudim com pocs altres països del món,però que per raons polítiques no es fomentacom a alternativa en molts sectors de la nos-tra societat.

Cal compensar les bones iniciatives i noles dolentes

La nostra societat treballa amb la idea queels beneficis de les empreses depenendirectament del volum de negoci i per aixòs’ha desenvolupat un sistema malversador ipervers respecte als béns comuns planetaris.Es manté un sistema on les matèries primeresi l’energia són molt barates i serveixin per

nodrir el mercat dels productes manufacturatscom a gran negoci. Per això, els països noindustrialitzats que disposen de matèries

El sol, energia diària

Avantatges que comporta la generació elèctricaa partir de l’energia solar en l’ús domèstic:• no produeix emissions;• no comporta cap problemàtica pel que fa amatèries primeres;• no implica danys físics per possiblesirradiacions;• no presenta desgast mecànic;• no s’esgota;• vida útil llarga de les instal·lacions;• fàcil instal·lació i manteniment;• independent de la infraestructura energèticanacional corresponent;• alta flexibilitat per a la modificació de l’equiputilitzat;• sense cap mena de contaminació acústica;• eliminació absoluta de les radiacionselectromagnètiques gràcies al corrent continu;• creació de nous llocs de treball.

8

primeres es converteixen en esclaus delspaïsos rics industrialitzats. No és en va queles multinacionals tinguin «segrestats» elsgoverns de molts dels països del Sud. Tot ique segons la lògica del mercat la com-

petència hauria de fer millorar l’eficiènciad’un producte o un servei, això no succeeixperquè l’estalvi molesta la roda del consum.

Per exemple, els honoraris d’un arquitec-te no es calculen d’acord amb l’estalvi ener-

La casa «passiva»

En aquest cas, passiva només vol indicar que tant a l’hivern com a l’estiu el microclima interior deles cases és altament confortable, sense necessitat de sistemes especials de calefacció o refrigeració–la casa s’escalfa i es refrigera de forma purament «passiva». Les tècniques emprades per assoliraquest clima interior confortable són alhora passives: un bon aïllament tèrmic, la utilització passivade l’energia solar mitjançant superfinestres, una recuperació molt eficient del calor que es perdriaamb l’aire de ventilació i el preescalfament passiu de l’aire fresc d’entrada.L’energia d’escalfament anual requerida per una casa passiva a Europa Central ha estat estipuladaen 10 kWh/m2 i any. Aquest valor s’aconsegueix básicament per l’aïllament tèrmic de les parets i les

finestres. Les cases passives que hi ha a Europa Central escaracteritzen per tenir molta llum natural, una circulaciód’aire fresc que manté un clima interior agradable, no deixenpenetrar sorolls molestos per l’aïllament de parets i finestresi tampoc no s’hi senten els sorolls típics provinents de lacalefacció o dels aires condicionats.L’estalvi en calefacció és del 95-97 % i l’estalvi d’energiaelèctrica se situa al voltant del 35-50 %. Si a l’hivern fesfalta escalfar una habitació, per exemple, de 25 m2, noméscaldria encendre tres bombetes de 60 W de potència peraconseguir-ho. Durant l’època freda de l’any, l’aire frescaportat per mantenir el microclima interior en primer lloc esfa circular per una canonada d’uns metres de llargada a unafondària de 4 m per sota del nivell de terra. Aquí, la

temperatura es constant a 8 °C, amb la qual cosa només ens resta escalfar-lo fins a 20 °C, que esconsidera una temperatura ambiental agradable. Això s’aconsegueix gràcies a un intercanviador decalor que extreu un mínim del 80 % de l’energia calorífica continguda en l’aire de ventilació de lacasa, transferint-la altra vegada a l’aire que entra.L’aigua calenta és proporcionada per col·lectorssolars i, en cas de necessitat, per un escalfadorde gas d’alta eficiència.Una vegada aconseguida la tecnologia perconstruir aquesta mena de cases, ara ja començaa expandir-se la seva construcció al centred’Europa. Però també és un tipus de construccióperfectament adequada a les nostres contrades,ja sigui a les zones caloroses o fredes, ja quel’aïllament es vàlid tant per a l’estiu com per al’hivern.Posa una casa passiva a la teva vida! No nomést’hi sentiràs millor, sinó que estalviaràs diners icontribuiràs a la conservació del medi ambient.

Cases construïdes amb EPS.

Moduls d’EPS (porexpan) del sistema 2000de l’empresa alemanya Isorast. Les casesfabricades amb aquestes peces tenen un

estalvi energètic de més del 90 %. Aquestaés una utilització del petroli molt eficient

que supera el factor 4.

9

gètic de l’edifici construït, sinó més aviat perla magnitud de la despesa en la construcció.Si, en canvi, s’incentivessin els guanys eco-nòmics de tots els protagonistes de la cadenad’acord amb l’eficiència, tothom hi guanya-ria igualment i alhora evitaríem un greugeimportant per al medi ambient o, el que és elmateix, per a tots nosaltres. Fins i tot les com-panyies de subministrament energètic podrienpagar bonificacions segons l’estalvi, ja que siels clients es comprometen a tenir un consummàxim determinat al llarg de l’any, podrienadaptar més acuradament les seves capacitats

per fer front als pics de demanda que hi haactualment quan fa molt fred o fa molta calor.Aquest sistema, actualment, ja es té en compteen la nova llei alemanya sobre les tarifes delsvisats dels arquitectes.

La separació entre el lloc de residència ide treball és una herència de l’època en quèles fàbriques eren autèntiques bombes per ala salut. Avui, seria molt positiu potenciar unurbanisme en el qual la densitat d’habitatgesfos proporcional als llocs de treball que espoguessin generar a la rodalia i amb una xar-xa de transport col·lectiu que ho connectés

Aparells domèstics eficients energèticament

L’any 1988, el consum mitjà d’un frigorífic danès de 200 l sense congelador era d’uns 350 kWh/any.Avui, el model més eficient no sobrepassa els 90 kWh/any. Actualment, hi ha models experimentalsamb un consum de 30 kWh/any. Només cal fer servir aïllament per buid, reduir les pèrdues per calori optimitzar els compressors. El mateix és vàlid per als congeladors.Una màquina de rentar de 4 kg de capacitat que feia unes 200 rentades l’any consumia el 1988 alvoltant d’uns 400 kWh/any. Avui, amb models quepreescalfessin l’aigua amb gas, el consum seria d’uns40 kWh/any. Clar que les millores també provenendels detergents i dels sensors que regulen la quantitatd’aigua i detergent segons la brutícia detectada.Les cuines elèctriques consumien una mitjana de 700kWh/any. Actualment, hi ha models amb un consumd’uns 300 kWh/any. Les olles amb fons d’entrepàcapaces d’acumular el calor i que fan contacteperfecte amb la resistència d’escalfament (en el casde cuines elèctriques), aprofiten al màxim la radiaciótèrmica emesa, la qual cosa afavoreix que es puguidotar la làmpada tèrmica d’un sensor que mesura latemperatura del fons de la cassola i que s’atura quanaquesta assoleix la temperatura desitjada. Aixòimplica un estalvi notable. És clar que en aquest casles cuines de gas també estalvien energia, i podenestar igualment dotades de sensors per regular el pasde gas cap al cremador.En general, tenir aparells electrodomèstics eficientsi d’il·luminació de baix consum pot permetre reduirel consum d’uns 3.200 kWh/any de mitjana a 825kWh/any, gairebé un factor 4, emprant aparells queja es comercialitzen. Imatge d’una de les neveres (classe A) més

estalviadores del mercat: la danesa Gram 200.

10

tot. Aquest és el cas de Toronto, una ciutatque ha pogut vèncer el caos circulatori queassetja la major part de les grans capitals delmón.

Una altra fórmula per captar una actitudpositiva envers els béns naturals serà el diaque les empreses hagin de prendre l’aiguaper sota del punt d’emissió de les aigües re-siduals; no hi ha dubte que tots plegats seríemmés responsables en poder comprovar lesconseqüències de la nostra acció en pròpiacarn. El mateix es podria fer amb les xeme-neies i les captacions d’aire per a la ventila-ció, etc.

En definitiva, el mercat ha de fer que elspreus reflecteixin la veritat. Si concebim lademocràcia dels mercats com una decisió ma-joritària per mitjà dels nostres diners, llavorsencara vivim sota una tirania basada en lademagògia i el frau electoral. És tot el siste-ma de preus el que està distorsionat demanera que acabin sempre pagant aquells queestalvien per consumir racionalment.

Algunes idees del factor 4 aplicades altransport privat

Se sap que una tercera part dels quilòme-tres recorreguts pels turismes es deuen a tra-jectes entre el domicili i la fàbrica o l’oficina

del treballador. La majoria d’ells disposend’aparcament gratuït a l’empresa, que a ve-gades pot ocupar més espai que el mateixvolum edificat. Imaginem que l’empresaoferís la possibilitat de bonificar sobre elsalari el fet que s’anés a treballar ambtransport públic, a peu o en bicicleta i que aqui hi anés en cotxe li cobrés un tant queafegís a la nòmina perquè no tingués menorsingressos. Els treballadors que no anessin encotxe guanyarien un plus i l’empresari podriarecuperar una part del terreny de l’apar-cament per a altres usos o simplementllogant-lo als veïns. Aquesta mateixa ideaes podria aplicar en l’aparcament a les ciutats.A Tokio, no es pot comprar un cotxe si no esdisposa d’un aparcament en el propihabitatge. Només caldria que l’estalvi generatpel fet de no poder oferir aparcament com apart de l’habitatge es destinés a un abonamentpermanent per al transport públic de la ciutat.Llavors resultaria que l’abonament seria mésbarat que les despeses generades per l’apar-cament.

En el cas de Freiburg, la llicència per poderaparcar dins del casc urbà inclou un abo-nament anual per als transports públics. Aixòfa que molts usuaris deixin el cotxe en la zonad’aparcament i es desplacin amb un mitjàalternatiu i, a més, aquells que continuen uti-litzant-lo estan contribuint al manteniment ila competitivitat del transport públic.

L’ús indiscriminat del cotxe també es potreduir fent assumir el desgast ambiental al’usuari. Així, a Califòrnia es va crear unafórmula d’assegurança que es paga a les ga-solineres segons els litres de combustible con-sumit, i això fa que els conductors paguinpels quilòmetres recorreguts i, en conseqüèn-cia, per la contaminació atmosfèrica quegeneren. Evidentment, el risc d’accidenttambé és més gran com més quilòmetres esfan.

Finalment, incentivar l’eficiència es pot

Exemple de mobiliari fet amb cartró i paper usatper decorar i fer una llar confortable.

11

utilitzar per retirar del mercat les màquinesineficients. Només cal bonificar els cotxesmés eficients i penalitzar els menys eficients.Tot depèn del fet que, per cada litre d’estalvientre el cotxe nou i el vell, la bonificació si-gui prou atractiva com perquè la compra delnou cotxe representi una rebaixa interessantper afavorir el canvi de vehicle. Això esti-mularia els fabricants i també els usuaris acanviar de cotxe cada vegada que en sortísun de més eficient. Per poder cobrar la boni-ficació només caldria presentar el certificatde defunció d’un desballestador oficial quegarantís que el cotxe vell no s’introdueixi denou en el circuit dels vehicles de segona mà.A més, aquesta mesura seria molt progres-sista en la mesura que inicialment afavoririales persones que tenen cotxes més vells iineficients i que són les que generalment tam-bé tenen un salari més baix. No cal dir queaquest sistema de bonificacions i pena-litzacions és aplicable a la resta dels siste-mes de transport que consumeixen combus-tibles fòssils.

La reforma fiscal ecològica (RFE)

Fer que la revolució de l’eficiència siguiun negoci rendible exigeix adoptar mesuresper frenar el consum, ja que si aquest conti-

nua creixent implicarà indefectiblement l’ex-hauriment dels recursos naturals i això por-taria a sobtades i devastadores pujades depreu en els mercats nacional i internacionals.Una economia i política social treballa mi-llor si els augments són lents i previsibles.Precisament, aquesta és una de les condi-cions per generar una inversió racional a favorde les millores en eficiència. El preu del des-gast de la natura provocat per l’abusiu con-sum d’energia i matèries primeres s’had’interioritzar en l’activitat del mercat. Finsara, la por de promoure una política de preusque incorporés el desgast de la natura es ba-sava en el fet que es produiria un empobri-ment artificial. El factor 4 demostra que lesmesures en eficiència són la base per sanejaruna economia basada en la destrucció delsrecursos naturals. Per això, només cal que elprogrés de l’eficiència avanci a més velocitatque la disminució de la disponibilitatd’energia. Si és així, i ho pot ser si s’aplicael factor 4, des d’ara no hi haurà encarimenti el confort seguirà sent el mateix1 (sempreconsiderant que no hi haurà un increment

El desert floreix

Mitjançant un sistema de reg gota a gota subterrani enterrat a uns 20-25 cm de fondària s’augmental’eficiència de reg fins a un 95 %, és a dir, que per cada litre d’aigua, les plantes en poden aprofitar0,95 litres. La superfície de la terra es manté seca, però les arrels de les plantes es mantenenhumides. Aquest sistema és molt útil en zones àrides i donen rendiments de les collites superiors enun 15-50 %. Per altra banda, amb aquest sistema es poden fer tractaments fitosanitaris d’una maneramés eficient directament a les arrels, amb estalvis de fins a un 50 % i entre el 25 i el 50 % enfertilitzants. El control de la quantitat d’aigua es pot fer amb ordinador d’una forma encara mésprecisa. El reg gota a gota és un invent modern basat en una antiga tècnica dels indis americansanazasi de fa mil anys. Ells enterraven olles de fang sense coure plenes d’aigua i al seu costat hisembraven les plantes. Les arrels absorvien l’aigua de l’olla. Les omplien d’aigua regularment.L’estalvi d’aigua era molt important. Les tèniques modernes de reg gota a gota es basen en aquestprincipi ancestral dels indis del sud-oest americà.

1. Malauradament, algunes de les mesurescomentades per a l’estalvi en realitat més aviat hanpropiciat la idea de consumir el doble pel mateixpreu, ja que no han anat acompanyades d’una políticad’increment del preu de l’energia.

12

Urbanisme concentrat contra la ciutat dispersa

Arquitectes i urbanistes reconeixen que una edificació més densa, amb els carrers més estrets quelimiten el trànsit, espais lliures per esbargir-se i espais naturals amb valors ecològics, no solamentpoden resultar estèticament agraïts, sinó també ser econòmicament valuosos. L’edificació densa deixantla meitat de la superfície com a espai lliure resulta fins un 35 % més barata que no pas l’urbanismedispers. Un exemple d’aquest urbanisme és el barri Village-Homes de Davis (California, EE.UU.), onhi ha 200 edificis en una superficie de 28 ha.Els carrers d’aquest barri són estrets per atemperar el trànsit, però a més estalvien espai i creen unmicroclima a l’estiu que reforça l’arbrat viari. Les despeses de climatització dels habitatges s’hanreduït substancialment. Les cases estan equipades amb energia solar i el barri compta amb depuradorabiològica pròpia. Tenen un espai agrari per a la pràctica de l’horta familiar i de conreus de fruiters.Només amb els fruiterars aconsegueixen ingressos suficients per pagar la despesa dels parcs públics.En els habitages es barregen comerços, despatxos i oficines i domicilis particulars. La major part delsrecorreguts es poden fer a peu o en bicicleta. D’aquesta mena d’urbanisme ecològic que acompleix elfactor 4 en tots els sentits, ja n’hi ha diverses iniciatives i pot ser que en el futur encara n’hi hagi més.

poblacional). Tanmateix, els experts cadavegada estan més convençuts que cal avan-çar cap a un instrument fiscal a llarg terminii socialment segur que sigui tolerable tant enl’aspecte econòmic com en el social. Això ésel que s’anomena una reforma fiscalecològica neutra respecte als ingressos.

La reforma fiscal ecològica (RFE) és unaidea que ja va ser anunciada els anys vint. Laidea és força senzilla: el traspàs dels impos-tos sobre els «béns» (és a dir, coses desitja-bles com ara el treball humà) cap als «mals»(coses no desitjables com el desgast de lanatura) genera sempre un benefici per a l’eco-nomia nacional.

El factor 4 pren la idea de la RFE com untraspàs dels impostos –neutral en els ingres-sos fiscals i introduït a llarg termini– des delfactor treball cap a l’energia, les matèriesprimeres i el transport (els principals causantsdel desgast de la natura). En aquest sentit, esproposa que hi hagi un increment anual del5% durant un període mínim de vint anys enel preu de l’energia. Aquest augment seriaprou previsible i lleuger com per afectar no-més en un grau discret l’economia familiar.Aquest increment en forma d’impost sobre

l’energia es descomptaria de la càrrega fis-cal de les empreses. Això afavoriria que al-guns dels serveis i productes quotidians fos-sin més barats.

La RFE és en certa manera l’instrumentque el mercat necessita per poder aprofitarel potencial tecnològic de l’eficiència i con-vertir-lo en un producte de mercat rendible.D’altra banda, cal remarcar el fet que esmantingui una neutralitat estricta respecte alsingressos fiscals i es faci una utilitzaciósistemàtica d’aquestos per disminuir lesdespeses secundàries dels salaris (sobretot deles contribucions empresarials a la seguretatsocial). Caldria instaurar un dret d’aduana nodiscriminatori per als competidors estrangersde materials que continguin «energiesencobertes» (com ara l’alumini, l’acer, el clor,etc.). Aquesta mesura afavoriria elsproductors locals enfront als competidorsestrangers que tinguin l’avantatge de tenirenergia barata.

Un altre motiu a favor de la RFE és ladesburocratització que pot comportar ja querecaptar impostos sobre la càrrega energèti-ca és més senzill i barat que no pas fer-hosobre el treball o els beneficis. El consum

13

d’energia és fàcil de controlar; en canvi, elsresultats que produeix són més fàcils de ferdesaparèixer, per exemple, en un paradís fis-cal. En l’actualitat, aquesta és una de les cau-ses per les quals molts dels països desenvo-lupats tenen dèficits pressupostaris superiorsany rera any. Les grans empreses, amb bene-ficis multimilionaris, ja no tenen ubicades lesseves centrals als països d’origen, sinó ennacions de fiscalitat molt inferior o nul·la.Per norma general, al país on van néixer no-més hi resten les divisionsproductives deficitàries, per la qualcosa l’Estat respectiu es veu obligata tornar-los impostos al cap de l’any.

Per als països en vies de desen-volupament que disposen de capitali energia limitats, però abundantforça de treball, la RFE podria seruna fórmula per invertir en efi-ciència i disminuir el risc social quecomporta l’explotació humanaabusiva. Lògicament, els païsosproductors de petroli no veuran ambbons ulls la RFE; tanmateix, es po-den trobar fórmules de compen-sació internacional perquè hi hagiuna transició amb enteniment.

La RFE ja s’ha començat aaplicar en alguns països europeus.

Però, perquè sigui realment una esperançaper al futur, cal encara un gran esforç inter-nacional .

Actuant per resoldre la crisi ambiental

L’enfrontament Nord-Sud

La Cimera de la Terra de Rio de Janeiro1992 va permetre establir les bases per a lanecessària i urgent protecció del medi am-

Problemes mundials interrelacionats i no resolts

• Armament i guerres.• Desigualtat econòmica Nord-Sud.• Creixement demogràfic i escassetat d’aliments.• Problemàtica ambiental, creixent demanda d’energia i efecte hivernacle.• Proliferació de les megaciutats, especialment en els països pobres.• Caiguda del socialisme i les conseqüents crisis nacionalistes i ètniques relacionades no resoltes.• Tensions econòmiques i diferències culturals entre els Estats Units, Japó i Europa.• Empobriment espiritual i propensió al fonamentalisme religiós.• Problemes que comporta la societat de la informació i la mundialització de l’economia i la cultura.• Crisi de governabilitat política, tant nacional com internacional, davant l’auge del poder econòmic

transfronterer.

Recollir i emmagatzemar l’aigua de pluja ens pot ajudar aestalviar un 75 % del consum d’aigua. En aquest esquema, unaaplicació per rentar la roba i alimentar el lavabo i el jardi. L’aiguade pluja no conté calç i allarga la vida de les canonades de la llar.

14

bient. Tanmateix, ningú no va poder amagarque els delegats del Sud reclamaven continuarel desenvolupament econòmic. Per això, dosdels principis de l’Agenda 21 estableixenque:

• El dret al desenvolupament ha de con-cretar-se de forma que satisfacin d’igualmanera les necessitats de desenvolupament imedi ambient de les generacions actuals comde les futures.

• Per aconseguir un desenvolupament sos-tenible, la protecció del medi ambient for-marà part del procés de desenvolupament ino es concebrà com quelcom aïllat d’aquest.

Els països del Nord han estat tradicional-ment els que han aconseguit un alt nivell dequalitat de vida mitjana gràcies a la realitatd’una política d’explotació de béns naturalsi energia sense restriccions. Davant la preo-cupació ambiental que ara manifesten elspaïsos del Nord per la degradació progressi-va del medi ambient, els països del Sud exi-geixen explotar amb l’avantatge que dónadisposar d’una mà d’obra barata.

L’única via de sortida d’aquest conflicteés reduir el consum per càpita de recursos enel Nord i facilitar la transferència tecnològi-ca al Sud perquè es pugui canviar l’actualsistema d’explotació abusiva. El factor 4 ésfonamental per a aquest canvi necessari enl’àmbit planetari i tél’avantatge que no necessitaun canvi de mentalitat gaireprofund ni dels go-vernantsni dels electors.

El desenvolupament eco-lògic i sostenible encarano ha començat!

La sostenibilitat és unprincipi antiquíssim de lescultures humanes i, engeneral, dels éssers vius.

Depredar més de pressa del que permet lareproducció de la presa porta a l’extinció. Lasocietat indoeuropea no va tenir miramentsalhora d’explotar intensivament la natura perreafirmar el seu poder polític i econòmic. Elsboscos de la regió Mediterrània han estatcontínuament sobreexplotats des de l’èpocadels egipcis. Curiosament, en canvi, elspoblaments indígenes nord-americans, sud-americans i australians desenvoluparen unaconcepció de convivència amb la naturabasada en la idea d’explotar-la per cobrirestrictament les necessitats vitals.

Durant l’edat mitjana, a Alemanya es vahaver d’implementar un sistema d’explota-ció forestal del bosc comunitari respectuósamb el ritme de creixement dels arbres coma garantia de pau social. Tanmateix, el con-cepte de sostenibilitat, tal com es coneix, esdefineix per primera vegada a finals delsvuitanta com «la forma de garantir que lesnecessitats del present se satisfacin senseposar en perill la capacitat del planeta per-què les generacions futures puguin satisferles seves».

Aquesta mateixa idea no es concep igualals països del Sud que als del Nord. El fetcert és que la càrrega ambiental dels 80 mi-lions d’alemanys, per exemple, supera la dels900 milions d’indis. Per això, un criteri clau

Electrons en lloc de lletres

Emmagatzemar dades en un petit disc CD-ROM estalvia paper ité una eficiència d’un factor 50. Aquest sistema de difondreinformació és especialment útil per a les obres de consulta comara enciclopèdies, manuals i catàlegs. Les publicacions en formatdigital no només són més còmodes, sinó que són més respectuosesamb en el medi ambient en el seu procés de fabricació.L’ús del correu electrònic pot millorar en un factor que oscil·laentre 20 i 1000, segons l’ús que se’n faci. En el futur, lesvideoconferències també estalviaran ingents quantitats d’energiaevitant viatges llampecs als empresaris i tècnics.

15

a l’hora de valorar la sostenibilitat és la delconsum de recursos per càpita. Aquest crite-ri hauria de permetre valorar la sostenibilitatdels diversos estils de vida i cultura.

Per assolir la necessària solidaritat quemeni cap a la sostenibilitat es fa necessàriauna transferència anual econòmica del Nordcap al Sud. Només així podem evitar la des-trucció progressiva de la natura prolífica delspaïsos del Sud. El problema principal és queles empreses que expremen la natura del Sudsón en mans d’accionistes dels països delNord.

No tenim l’absoluta certesa de quins sónels límits dels recursos planetaris. Tanmateix,s’han fet diversos intents per quantificar lasostenibilitat i l’impacte dels estils de vida.Un d’aquests és l’anomenada “petja ecolò-gica” desenvolupada per l’equip de WilliamRees de la Universitat de British Columbia aVancouver (Canadà). El mètode és prou sen-zill i intenta quantificar la superfície de terranecessària per mantenir un hipotètic consum.La conclusió és feixuga d’acceptar: si els6.000 milions d’habitants actuals del plane-ta consumissin igual que un canadenc, cal-dria tenir tres globus terraqüis per poderdisposar de terra ecològicament productivacapaç d’alimentar-nos a tots plegats. Tot iaixí, estem més predisposats a negociar l’efi-ciència que no pas la moderació en ella

mateixa. Per això, el factor 4, la revolució del’eficiència, és un camí objectiu per dismi-nuir el consum.

L’efecte hivernacle i el conveni sobrecanvi climàtic

La nostra existència està lligada al climaperquè aquest condiciona les nostres collitesi determina el cabal dels rius i el nivell delmar, elements claus que condicionen els ter-ritoris habitats.

Els científics asseguren que cal una reduc-ció global d’un 60 % de les emissions de ga-sos d’efecte hivernacle per estabilitzar el cli-ma.

Avui, ni l’estratègia del factor 4 és sufi-cient per aturar l’escalfament global, ja que,a banda del diòxid de carboni, hi ha altresgasos que contribueixen en un 50 % a l’efectehivernacle (el metà, els CFC, els òxids denitrogen, etc.). Per contenir l’augmentd’aquests gasos cal introduir canvis impor-tants en l’activitat agrària, especialmentreduir la ramaderia bovina intensiva . VegeuPerspectiva Ambiental núm.12 “El canviclimàtic”.

Salvar la biodiversitat

La biodiversitat es pot considerar una as-segurança contra elscanvis imprevistos dela biosfera, ja siguiper causes naturals oartificials. La varietatde les formes de vidaés prou fantàsticacom perquè puguiesmorteir una dis-torsió planetària.Resulta absurd i total-ment irresponsablesacrificar la biodi-El potencial genètic de determinades espècies pot ser essencial per a la humanitat.

16

versitat a uns beneficis econòmics a curttermini. Un dels factor que més influeixenen la disminució de la biodiversitat és l’en-deutament dels països pobres, que els obligaa explotar cada vegada més els seus recursosnaturals per poder satisfer els creditors. Això,però, ha fet que els preus dels mateixos recursosexplotats disminuïssin a un ritme constant, perla qual cosa han d’augmentar la xifra d’expor-tacions per saldar els deutes. O sigui, que estroben en un cercle viciós sense sortida.

El factor 4 pot contribuir a disminuir l’ex-plotació dels recursos naturals en els països“pobres” o en vies de desenvolupament grà-cies a la disminució del consum de les matè-ries primeres i l’energia. Algunes de les cau-ses de la disminució de la biodiversitat sónl’explotació forestal i la inundació per laconstrucció d’embassaments. En ambdóscasos, el factor 4 podria evitar que es dugues-sin a terme.

Evitar els allaus de materials

Avui, els éssers humans movem més terraque les erupcions volcàniques o l’erosió cau-sada pel clima. Els moviments de terra i aigua

tenen conseqüències ambientals inevitables.Un aspecte molt important dels productes

finals és l’anomenada “motxilla ecològica”o intensitat de materials per unitat de servei(IMPS), és a dir, la quantitat de material queés necessari per a tot el seu cicle productiu.Per exemple, per obtenir 10 g d’or calremoure 3,5 tones de terra només a la mina.Després hauríem d’afegir-hi l’aigua empradaen el procés de neteja, els possibles produc-tes químics per purificar l’or (cada un delsquals també té la seva motxilla ecològica), eltransport del mineral i el transport de l’or finsal seu destí i la seva transformació en elproducte final. Cada producte i font d’energiaté la seva motxilla ecològica. La fabricaciód’un cotxe comporta una motxilla ecològicade 15 tones de residus sòlids, sense comptarl’aigua que caldrà depurar ni la contaminacióatmosfèrica generada durant la producció.

Una altra forma de moviments de terra ésl’afegit que signifiquen les megatones de re-sidus que enterrem en abocadors controlats.Avui, sembla clar que la solució a lesmegatonelades de residus no passa per incre-mentar el cost del tractament. Possiblement,el camí sigui el control i la disminució dels

fluxos de materials globals(la incineració de residus, abanda del controvertit im-pacte ecològic, és rebut-jable pel fet que es tracta delpitjor enemic de l’eficièn-cia dels materials, ja que elsdesintegra i fa inútil capaprofitament, fins i tot sigenera energia).

Solucions parcials insa-tisfactòries

La protecció del mediambient segueix sent unalluita contra corrent que

Esquema d’un panell termosolar per escalfar aigua sanitària.Actualment, se’n fabriquen amb un alt poder calorífic gràcies als

nous materials i al tipus de soldadura que uneix les plaquescaptadores.

17

exigeix sacrificis econòmics i representa unadespesa. Potser no avaluem amb prou rigorla veritable despesa de viure en un ambientinsalubre o enverinat o amb risc d’hecatombenuclear planetària de l’estil de Txernòbil. Peraixò, cal convèncer que la protecció del mediambient és una inversió rendible.

Sobre el medi ambient no podem reaccio-nar de manera instintiva. Quan va esclatar lacrisi del petroli el 1973, el principal efectefou intensificar les prospeccions i l’explota-ció dels recursos existents. Avui, hem desco-bert que tenim un límit no superable: la inca-pacitat de la biosfera per absorbir totes lessubstàncies tòxiques que li aboquem.

Alguns afirmen que la contaminació és unmal transitori, un efecte que desapareix quans’intensifica la industrialització i s’aconse-gueixen prous recursos i tecnologia per pro-tegir el medi ambient. Una opinió generalit-zada és que la biodiversitat, l’efecte hiverna-cle i altres problemes ecològics greus sónnomés desafiaments per al progrés.

Així, ens proposen que per reduir l’efectehivernacle caldria incre-mentar l’ús de l’energiaatòmica –encara queincrementem el risc d’ac-cident nuclear– argumen-tant que ja disposarem enel futur de tecnologies pernetejar la radiació. Altrespensen que en el futur espodrà submergir el diòxidde carboni al fons delsoceans on per sota delsmil metres s’enfonsa solper l’efecte de la pressió.La reforestació massiva,l’energia nuclear de fusióo la inducció magnèticasón altres de les possibilitats megatec-nològiques proposades.

Curiosament, la quotidianitat confirma que

els avenços no provenen pas de les altes tec-nologies, sinó més aviat de solucions engi-nyoses més assequibles. La microelectròni-ca, les tecnologies productives que estalvientreball, l’eficiència energètica, provenen depetits laboratoris i equips humans més do-tats d’imaginació que de grans recursos ipressupostos. Una tecnologia descentralitza-da, de mida petita i eficient s’adapta moltmillor a les necessitats del futur.

El valor pedagògic de les auditories am-bientals

El balanç ecològic del cicle de vida i lesauditories ambientals són eines sorgides delconcepte més clàssic de la protecció del mediambient. Ambdues metodologies aporten unamanera de comprendre el cost ambiental i elgreuge potencial tant d’un producte com d’unservei qualsevol. Tanmateix, no n’hi ha proude comparar productes, sinó que cal tambéincloure l’anàlisi de tots els serveis que hivan associats. Això significaria que, si fem

un balanç ecològic d’un quilovat hora pro-duït per una central nuclear, una central tèr-mica i un aerogenerador, també haurem de

L’ús de l’energia del sol és, sens dubte, un dels grans reptes que tenenplantejades les ciutats per millorar el medi ambient. Al nostre país, amb

un alt índex de radiació solar rebuda, estem a la cua d’aquesta menad’instal·lacions.

18

tenir en compte el balanç ecològic de l’estal-vi d’un quilovat hora, ja que el servei submi-nistrat és el mateix.

L’auditoria ambiental és una evolució na-tural del càlcul de risc i pretén recollir totsels efectes ecològics d’una empresa o d’unservei per donar-los a conèixer al públic. Ésun punt de partida i alhora de compromís perredreçar la situació del present a partir d’unsobjectius fixats per al futur. En aquest sentit,el factor 4 obra el ventall dels objectius queuna empresa pot posar en el punt de mira permillorar la seva competitivitat en el sector.Perquè això sigui possible, cal que el marceconòmic s’adapti i sigui rendible, llavorsserà fàcil esdevenir una empresa ecològica.Quan els preus diguin la veritat ecològica,les auditories seran innecessàries.

No ens queden més de cinquanta anys!

A l’informe «Més enllà dels límits delcreixement» dels científics de l’Institut Tec-nològic de Massachusetts van advertir que siel creixement econòmic segueix augmentantexponencialment el 5 % anual, els avenços

que es puguin aconseguir en eficiència apli-cant el factor 4 a les reserves de materials ienergia s’hauran consumit en un termini de30 anys. «Més enllà dels límits del creixe-ment» posa en relleu que només un canvi decivilització basada en la moderació perme-tria sortir de la dinàmica destructiva actual.Malauradament, aquest missatge només eldonen algunes organitzacions confessionalsque no hi entenen gens de moderació quanes tracta de limitar el nombre de fills mitjan-çant mètodes anticonceptius. Ens apropem al’abisme a ulls clucs.

L’amenaça de la població

Un dels factors clau que condicionen elcreixement demogràfic està relacionat ambel nivell de formació de la dona. El 95 % del’increment mundial correspon als països noindustrialitzats on la dona no té gaires opor-tunitats de formació, però també és cert quecada nadó d’un país industrialitzat té una càr-rega ecològica per al medi ambient equiva-lent a la de 20 nadons dels països no indus-trialitzats. En aquest sentit, està molt méssuperpoblat un país del Nord que no pas undels anomenats superpoblats del Sud. Peraixò, els beneficis que es poden obtenir delfactor 4 acabarien consumits per lesconseqüències del creixement demogràfic iun creixement moderat del consum. Ara bé,la qüestió és imaginar què passarà si no femres.

Un fet cert és que, independentment de lareligió, el creixement demogràfic s’alenteixo fins i tot s’atura a partir d’un determinatnivell de benestar i d’increment de la forma-ció de la dona, però llavors ens trobem ambla paradoxa que l’actual nivell de consum nopermet una població en el planeta de 6.000milions com tenim ara. L’esperança és quela introducció del factor 4 i l’eficiència enels països del Sud pugui servir per motivar

L’aire condicionat consumeix grans quantitatsd’energia i causa trastorns de salut. El seu triomf ésuna prova del gran fracàs de l’arquitectura i l’art deconstruir habitatges. L’aïllament de parets i obertureshauria de ser obligatori en qualsevol projecte de novaconstrucció.

19

el necessari aturament demogràfic. A partirde la simulació informàtica de Meadows i in-troduint la hipòtesi d’aconseguir milloresentre el 3 i el 5 % d’eficiència anual –que éstotalment factible amb el nivell tecnològicactual– s’aconsegueix un canvi d’escenariprou positiu com per entrar en el segle XXIamb un cert optimisme.

Progressos de la civilització

Aplicant la revolució de l’eficiència esguanya temps i aquesta és una bona raó peraplicar-la. Ara bé, només és el mínim perconstatar que anem en la direcció equivoca-da i poder donar un cop de timó realista. Elsproblemes planetaris no se solucionen ambl’eficiència. Cal crear nous mecanismesincentivadors i substituir aquells que gene-ren ineficiència i descontent. Per això, però,ens cal encetar un nou camí i fer-lo com amínim uns 50 anys. Per fer factible l’inicid’aquest camí cal introduir alguns aspectesclaus:

• retenir el benestar,• refer les directrius del comerç mundial

per evitar que vagi desbocat,• valorar els aspectes no materials del ben-

estar.

Una nova manera de mesurar el benestar

El producte interior brut (PIB) és un ín-dex per determinar el creixement econòmicd’una societat. Els paràmetres que el defi-neixen mesuren bàsicament els béns i serveisproduïts. Ja fa anys, es va detectar que el PIBno mesura el benestar social i que, fins i tot,expressa realitats contradictòries sobre laqualitat de vida. El cas més clar és, per exem-ple, que quan més accidents de trànsit es pro-dueixen, més augmenta el PIB. Un país quenecessita refer-se d’unes tràgiques inunda-cions farà incrementar el PIB. Els nadons ben

segur que prefereixen la llet materna, peròels litres distribuïts mitjançant l’alletamentamb el pit no es reflecteixen en el PIB, mentreque sí que ho fan els biberons i la llet en pols.

Per això, hi ha hagut diversos intents decrear una mesura que expressi millor el ben-estar social. Aquest és el cas de l’índex debenestar econòmic sostenible (IBES). L’as-pecte més significatiu d’aquest índex és quedisminueix a mesura que augmenta el PIB;en altres paraules, que la qualitat de vida dela majoria de les persones disminueix quanel repartiment d’ingressos es torna injust,encara que, paral·lelament, augmenti el ren-diment econòmic global. El PIB no reflecteixnomés el volum de negoci, sinó també elsllocs de treball, els ingressos fiscals i la si-tuació de les finances de l’Estat. La revolucióde l’eficiència disminueix la distància entreel PIB i l’IBES.

Tradicionalment, s’havia considerat el sec-tor secundari o industrial el garant del ben-estar d’un país. Avui, sembla que el sectorterciari o serveis sigui clau per fer front alsproblemes com ara l’atur. De fet, es detectaque en els països més avançats la «terciarit-zació» és progressiva. En part és així perquèels serveis eviten l’explotació directa de ma-tèries primeres. Però, fins i tot, les indústriesmés clàssiques comencen a adonar-se queuna especialització de productes i l’elabora-ció de paquets de serveis és una bona mane-ra de protegir-se de les ofertes barates d’ul-tramar. Aquest fenomen és el que es coneixcom a «terciarització de la indústria». L’es-perança d’aquesta tendència és que s’usi notant per seguir inundant els consumidors i elmedi ambient de mercaderies i serveis su-perflus, com per augmentar la duració delsproductes i millorar l’eficiència dels recursos.Gaudir d’una bona climatització a casa ésessencialment un servei, encara que al dar-rera hi hagi un intercanviador tèrmic i unasuperfinestra produïda industrialment. Quan

20

la mobilitat dins d’una ciutat es garanteix ambun sistema de cotxes compartits o es tradu-eix en una millora del sistema de transportpúblic és perquè es dóna prioritat al servei.Una altra idea en aquest sentit és l’anomenatremanufacturing, és a dir, quan el fabricantroman el propietari d’un producte durant totala seva vida útil perquè només en ven els cor-responents serveis. Aquesta fórmula potenciala durabilitat i la màxima eficiència.

Un avantatge de la societat dels serveis ésque ofereix més possibilitats de treball per ales persones grans, facilitant que aquestespuguin contribuir amb treballs a temps par-cial a finançar les pensions que, al capdavall,es possibiliten a través de l’Estat. Una reduc-ció en aquest capítol pressupostari podria

permetre reduir en algun punt la fiscalitat ales empreses per incentivar la contractaciólaboral dels joves. Oferir possibilitats de tre-ball a la gent gran amb bona salut contri-bueix a enriquir l’economia d’un país.

Refer les directrius del comerç mundial

Hi ha una dada irrefutable: el lliure comerçafavoreix netament al capital, si més no a curttermini, ja que té més possibilitats de trobari estimular unes condicions de produccióòptimes. Tanmateix, el lliure comerç fona-menta el seu benefici a costa de no reflectiren el preu del producte tots els costos de pro-ducció. La protecció del medi ambient, lahigiene i la seguretat en el treball, la dignitatdels obrers, etc., són algunes de les obliga-cions socials, morals i ètiques que el capitalpretén evadir. Per altra banda, en nom del lliu-re comerç es practiquen extorsions: si es po-sen condicions ambientals a les empreses,aquestes es traslladaran a altres països menysexigents i amb mà d’obra més barata i, totplegat, seria fins i tot molt pitjor per al mediambient. Darrerament, el lliure comerç s’hatenyit d’un cert aire bel·licista i està creixentla concepció de la competència com a guer-ra. La moral i l’ètica són bandejades percompetència en el comerç internacional. Avuiés més que qüestionable que la rendibilitats’hagi d’avantposar a qualsevol consideració,ja que la degradació ecològica pot provocaraturades sectorials totals del comerç.

L’Acord General d’Aranzels i Comerç(GATT) establert l’any 1947 i enfortit en di-verses ocasions fins a esdevenir l’Organitza-ció Mundial del Comerç (OMC) no fa sinóenriquir els països més poderosos i empo-brir les economies basades en monocultius.La lògica del GATT es basa en l’argumen-tació següent: el comerç ens enriqueix, demanera que ens permet poder dedicar unaproporció més gran de la renda nacional a la

Hiperfinestra de l’empresa alemanya Eurotec.Gràcies a la inclusió del bastidor dins l’estructura

aïllada de la paret i a un disseny del vidre de cambras’aconsegueix una pèrdua només de 0,5 w/m2.

21

protecció del medi ambient, sempre i quanels resultats econòmics siguin positius.Algunes entitats ecologistes considerenaquest tractat com una «gattastrofe». Tot iaixí, cal reconèixer que el GATT conté certsarticles que permeten la protecció del mediambient, com ara l’article 20 b i 20 g, que enresum permeten prendre mesures nacionalsrestrictives per al lliure comerç si es tractade protegir la vida humana, animal o vegetali els recursos naturals no renovables.Malauradament, se’n prescindeix justificantque serien mesures discriminatòries. Perquèles normatives ambientals no creessinproblemes al lliure comerç, haurien de tenirvigència mundial i imposar-se severament atots els països vinculats. Caldria fer del de-senvolupament sostenible i la proteccióambiental un avantatge competitiu. Final-ment, cal continuar insistint en el fet que elspreus siguin ecològicament sincers, espe-cialment els del sector del transport.

El lliure comerç pretén estimular la com-petència basant-se en les arrels filosòfiquesd’Adam Smith (1776), segons el qual “el tre-ball és la font de benestar” i, suposadament,

de Charles Darwin (1859), el qual deia quela lluita per l’existència afavoreix la innova-ció i la diversitat com a base d’una evolució

creativa. En aquest punt, caladvertir que la competènciaeconòmica destrueix la di-versitat, encara que elnombre d’ofertes creixi encada lloc del planeta. Alllarg d’aquestes darreresdècades, la pèrdua de diver-sitat en el mercat ha estatconstant. Curiosament, lareducció dels tipus de fruitesi verdures no és un desigdels consumidors, com su-posadament hauria de ser,sinó que s’ha imposat perimperatius de la comer-cialització. Si bé el darwi-nisme explicaria l’augment

Durant els dos primers anys de vida, un nadó potconsumir més de 4.000 bolquers d’un sol ús. Els

bolquers reutilitzables usen una fina capa de materiald’un sol ús i així es facilita la rentada. El disseny del’empresa Poppolino acompleix el factor 4 d’estalvi

en materials i en diners.

Planta de demostració de reciclatge de materials de plàstic depoliestirè. L’empresa alemanya Belvedere ha desenvolupat un polímerde poliestirè que es pot rentar i dissoldre amb una tecnologia senzillaque recupera tots els components i ingredients utilitzats. És un bon

exemple de com el plàstic pot ser un material tan eficient com el vidre

22

de diversitat, tal com va comprovar aquestnaturalista a les illes Galàpagos, resulta quea la teoria econòmica moderna li desagradenles condicions insulars i no li interessa ladiversitat.

Valorar els aspectes no materials delbenestar

La mateixa Agenda 21 reclama la neces-sitat de desenvolupar estils de vida sosteni-bles. En aquest sentit, cal redescobrir el va-lor propi com a persones, independentmentde l’activitat professional. La vivència del’amistat, l’amor, el coneixement, el sentit dela jus-tícia, etc., produeixen una veritable fe-licitat. Ajudar el proïsme no hauria de ser unsacrifici, sinó una forma d’enriquiment per-sonal. Aquesta és la idea del concepte de«sinèrgia» desenvolupat per Ruth Benedict(1934), segons el qual el bé de l’individu s’hade superposar en gran part amb el bé gene-ral. La doctrina de l’economia moderna esbasa en l’egoisme i atorga a una «mà invisi-ble» el paper de guardiana del bé general.Definitivament, cal vèncer el mecanisme pelqual la satisfacció de tots els desitjos imma-terials només es pot assolir adquirint merca-deries o serveis. L’economia actual s’ha do-tat d’elements com el màrqueting per «des-pertar» o crear aquestes necessitats i es fo-namenta en l’arrelament de l’egoisme gene-ralitzat. Totes les experiències històri-coantropològiques demostren que lacooperació i la col·laboració marcada pelrespecte mutu és molt més motivadora isatisfactòria que la competència. Mentre lanostra civilització no comprengui ni superiaquest mecanisme de repressió de lasatisfacció immaterial mitjançant elcreixement material, no tindrem cappossibilitat de guanyar la cursa de l’eficièn-cia abans de perdre la supervivència, ame-naçada pel consumisme.

Les satisfaccions del sector informal

Avui, una important quantitat de profes-sionals no percep l’alegria del «producte» fi-nal del seu esforç (cas de la caixera del su-permercat o d’un vigilant de seguretat). Ladisminució dels llocs de treball fixos per cau-sa de la competitivitat ha començat a fer sor-gir un treball informal i amb caràcter tempo-ral. Això ha deixat temps perquè moltes per-sones descobrissin la satisfacció a través d’al-tres possibilitats vitals a banda del treballprofessional. El benestar i la prosperitat noestan vinculats exclusivament al treball pro-fessional. La qualitat de vida a la família, lacomunitat de veïns o el cercle d’amics de-pèn que hi hagi un sector informal. Massasovint treballem per poder consumir més imés i no pas per satisfer el veritable al·licientde viure.

Ens hem de convèncer que l’economia s’hade resignar a tenir un paper instrumental dinsd’una civilització conscient de si mateixa idels límits externs que té, més que no passegrestar els éssers humans i educar-los pera la rapinya i la insaciabilitat. Només aixípodrem tornar a viure en harmonia amb lanatura. Mai no hauríem d’oblidar que darrerade qualsevol decisió hi ha les conseqüènciesque poden afectar les futures generacions.Obviar o simplement negar les respon-sabilitats generacionals contretes és un actede menyspreu envers la Vida. No podemoblidar que una part molt important de lesfutures generacions d’éssers vius no parlenel llenguatge humà.

23

AM

BIEN

TAL

La revolució del’eficiència

Les nostres llars i la nostra vida sónun malversament constant d’energia.Energia que, en generar-la, provoca unnotable impacte ambiental. L’efectehivernacle i la contaminació de l’aireen general són el resultat d’un modelde societat que no és gaire responsableamb l’ús de l’energia. Us convidem ainvestigar-ho i a formular novespropostes per fer rendir l’energiadisponible al màxim. Cal alhoraconservar la qualitat de vida i sersolidaris amb els països menysdesenvolupats.

No es pot fer una revolució senseconsciència, com tampoc no hi ha cons-ciència sense evidència. L’eficiència és l’artd’usar els mínims recursos en un treballdeterminat. El factor 4 és el paraiguaideològic de la revolució de l’eficiència.L’enginy i la tecnologia en són elsprotagonistes. Però, per poder qualificar unprocés com a eficient respecte a un altre calprendre mesures. La mesura de l’energiaacostuma a ser quelcom força aliè. En elmillor dels casos es redueix a un rebut a finalde mes segons l’acumulat en un comptador;per no parlar dels dipòsits de combustibleslíquids on tan sols una agulla ens adverteixque cal tornar a omplir-lo. El preu de l’energiasegueix sent prou barat com perquè encarano inciti massivament a la passió per estalviar.El primer pas és mesurar el consum de cadaun dels components de les cases i el territori.

24

Tot i que la major part dels aparells vanetiquetats amb la taxa de consum, poquesvegades ens entretenim a cacular-ho ocomprovar-ho i menys a comptar-ho perunitat de temps.

Mesura el consum elèctric domèstic.

Cal adquirir un petit aparell (val unes12.000 ptes) anomenat: EKM-265.1 És unaparell molt senzill que disposa d’un dobleendoll, un per connectar a la xarxa i l’altreper rebre connexions externes. Les lecturesde l’EKM-265 tenen un marge d’error de 2watts. Expressen el consum elèctric en watts/hora, el consum acumulat durant un intèrvalhorari que nosaltres hem definit, la despesaen pessetes, el temps total de funcionament(molt útil en el cas de les neveres) i els picsmàxim i mínim de consum. És molt senzillde maneig, però, en canvi, permet extreure

conclusions força importants.Hauríem d’adquirir l’hàbit d’escollir els

aparells elèctrics d’acord amb la sevaeficiència. I que alhora ens serveixi peradonar-nos que molts aparells només pel fetd’estar endollats consumeixen energiaabsurdament. No hi pot haver estalvi senseidentificar i quantificar els focus de consum.Inicialment, podem preveure que es tractid’una activitat col·lectiva de prospecció delconsum dels diferents aparells elèctrics i

electrònics que hi ha a casa de cada alumne.Podem elaborar unes fitxetes senzilles peridentificar i anotar els consums reals de lesdiferents menes de petits aparells elèctricsque corren per casa nostra. La comparacióentre marques també ens pot servir perpreparar cartes i protestes formals alsfabricants. Valorem que aquesta mena demesures i actuacions són la base perquèpotser les empreses canviïn l’estratègia delmalversament per la racionalitat deminimitzar el consum d’energia.

El factor 4 només es pot assolir essentconscients de la gran quantitat de kilowattsque estúpidament es perden diàriament arreu.

Aquest aparell, es podria sol·licitar que fosadquirit per un centre de recursos pedagògicso per la Regidoria de medi ambient del’Ajuntament i estigués disponible en règimde préstec.

El poder de l’energia solar

El nombre de plaques foto-voltaiques al nostre país és tan mínimaque la majoria de les persones notenen una idea del potencial d’aquestaenergia. El factor 4 aposta fort per lesenergies renovables. Ens cal conèixer-les millor. Seria molt interessant podervisitar ins-tal·lacions energètiquesfoto-voltaiques que ens permetessincomprovar amb els nostres propis ulls

el seu poder.Al mercat hi ha diversos kits1 per explorar

les possibilitats de les cèl·lules fotovoltaiques.Un d’aquests, que val unes sis mil pessetes,permet desenvolupar 150 experiments tantd’energia solar tèrmica com fotovoltaica;sens dubte pot ser una bona inversió per al’escola. També hi ha algunes entitats deserveis2 que ofereixen impartir tallers perexplorar l’efecte fotoelèctric i termosolar(escalfador d’aigua calenta i cuina solar).

25

A la latitud de Barcelona la radiació solarsobre superfícies inclinades de 30º orientadesal sud és de 6.039,174 kJ/m2 que equival auns 1.678 kW/m2. Actualment, una placasolar de 50 x 60 cm pot generar una potenciade 40 Wp que produiria uns 67 kWh/any. Enaltres paraules, amb l’energia del sol podenil·luminar, gratuïtament, una habitació ambuna bombeta de baix consum (23 w) durantel dia tot un any. Podríem fer força exercicisde càlcul matemàtic relacionats amb lespossibilitats d’aquesta font renovabled’energia. Avui pot ser un complementenergètic rendible tal com ho demostren lesmoltes experiències fetes en països on,precisament, tenen molta menys radiació

1. Venda de material: ElektronMóra d’Ebre, 50 local08023 BarcelonaTel: 93-201 83 09Fax: 93-219 01 07e-mail: elektron@arrakis.es

2. Tallers d’energies renovables: Intiam Ruai SCCLCtra de Martorell, 95 2n local-508224 TerrassaTel/fax: 93-733 02 74e-mail: Intcat@maptel.es

Serveis

solar que a casa nostra, on sembla que lamenyspreem.

Un altre factor interessant lligat a l’energiasolar és que exigeix racionalitzar al consumd’energia i per tant de l’ús d’aparells elèctrics.Aquest valor també es pot abordar a partird’inventariar el nombre d’aparells elèctricsprescindibles (raspall de dents, ganivet,obrellaunes, escorredora de taronges, etc) quehi ha a casa dels alumnes i quantificar-ne elconsum total (mesureu-los en funcionamentde treball) d’electricitat que necessiten.

Pagar l’entrada i sortir escopint

Potser ja és hora que advertim que la nostrasocietat la forma una col·lectiu de pocasoltes.Segurament, ningú no pensa que ho sigui. Iaixò és el pitjor. Podem fer un divertitexperiment. Preguntem als alumnes quantsse senten ecologistes. A continuació feu unallista dels motius que argumenten i tot seguitdemanem-los que comentin quins compor-taments ecològics els sembla que fan cadadia i quins no ho són gens, però no sabencom evitar-los. Fem-ne dues llistes diferents.En el debat comentem que en pensen de “tibarde la cadena del wàter” o de “treure lesescombraries cada vespre”.

L’activitat es tracta d’explorar lesincongruències entre allò que pensem i allòque fem i, alhora, que no estem gairedisposats a fer esforços addicionals.

Per exemple, els excrements humanspodrien compostar-se en wàters com-postadors que no consumeixen aigua i ensevitaríem depuradores milionàries al final deles clavegueres. (Sobre aquest tema usrecomanem molt especialment fer llegir al’aula el capítol sisè del llibre L’estat del món1998 del Worldwatch Institute i editat pelCentre Unesco de Catalunya o en versiócastellana publicada per Icaria Editorialdedicat al “Reciclatge dels residus orgànics”.)

Cuina solar per coure aliments.

26

En definitiva, es tracta de descobrir com allòque ens pot semblar un comportament tannormal l’hauríem d’erradicar.

Sobre les escombraries podem fer unapetita investigació també molt curiosa.Preguntem-los que costa una trucada localen un cabina telefònica i a continuació vejamsi algú pot saber que val abandonar les restesdel berenar en una paperera del carrer.Lògicament, caldria un càlcul força divertitque potser podem descobrir preguntant al’Ajuntament.

El fet evident és que l’aigua potable,l’electricitat, el gas per cuinar o de calefacciói el telèfon són alguns dels recursos que usempagant-los segons el volum o una mesuranormativa. En canvi, ni les aigües residualsni les escombraries sabem exactament elperquè paguem una taxa o altra. En el millordels casos és el resultat de dividir la despesade l’Ajuntament per portar-les a l’abocador,la incineradora o la planta de tractament quesigui. Es paga per habitatge amb inde-pendència del nombre de persones. Tot plegatfa molt difícil que es puguin promouremesures de reciclatge efectives. Al capdavall,a qui li importa separar selectivament lesescombraries si és tant barat desfer-se’n.Podem imaginar-nos que passaria si lagasolina només costés 25 ptes per litre?.

Tenim dues-centes depuradores per netejarles aigües fecals que podríem evitar amb bonapart. Sabem que val una depuradora i quanpaguem de cànon de sanejament? O potserno el paguem perquè no hi estem d’acord?En tot cas, no seria millor que de la mateixamanera que tenim un comptador d’aigua al’entrada en tinguéssim un a la sortida de laclaveguera?

Pot semblar que els recursos naturalsbarats siguin una mesura per facilitar elbenestar de les persones més pobres, però enrealitat l’únic que fan és fomentar-ne elmalversament. Les persones som així.

Valorem les coses segons el preu que ens fanpagar.

Reflexionem sobre quants envasosreciclarem amb l’actual llei d’envasos iembalatges i l’anomenat sistema integrat.Allò que passa és que paguem una mica mésper cada envàs sense ni adonar-nos. En canvi,pensem quants tetrabrik portaríem en uncontenidor específic si per cada un que hidipositéssim recuperéssim 25 ptes que abanshem pagat en forma de dipòsit. És cert queles entitats ecologistes afirmen que es llencen4.000 milions de tetrabriks, però fem notarque no es llencen sols, sinó per voluntat decada un de nosaltres i del mateix industrialperquè permetem que no hi hagi sistemesefectius per evitar llançar-los.

Gairebé la majoria de les entitatsecologistes no admeten que molts delsproblemes ecològics són per causa decomportaments que podríem corregirfàcilment amb el valor econòmic que elsdonem i cercant instruments fiscals imotivadors per a aquells qui col·laboren ambel reciclatge, utilitzant productes fets dematèries secundàries o evitant produir residusi aigües fecals.

El factor 4 o la revolució de l’eficiènciaens adverteix que tenim tecnologia per fer elmillor ús dels recursos naturals. Però, tambéés la clau perquè precisament evitemmalversar matèries primeres que podenesdevenir reutilitzables invertint energia. Enspodem resignar davant la segona llei de latermodinàmica o lluitar-hi.

Podem fer una mitjana de la despesa delscomptadors d’aigua, llum, gas i telèfon delsalumnes i analitzar com prendre mesuresd’estalvi. No deixem que ningú pensi que elsresidus i els excrements humans no valen res.

Tenim una gran oportunitat per preparar-nos per a la revolució.❑