www.catalunya.com

Comtat de Girona: la frontera de l’Imperi carolingiLa trama urbana de la Girona antiga (les muralles, la catedral, els museus, les esglésies, els monestirs, els banys, etc.) ens transporta a la primera gestació dels comtats catalans i a la vinculació de la ciutat amb l’emperador Carlemany, a qui va ser lliurada l’any 785 i qui en va organitzar el territori com a comtat. La Bisbal d’Empordà és un lloc idoni per entendre el poder de la mitra gironina en la política de l’edat mitjana. Els conjunts medievals de Pals i Peratallada completen la visita.

Comtat d’Empúries:el comtat independentCastelló d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes foren dues peces cabdals d’aquest comtat documentat des del 812 i són avui referents essencials del patrimoni monumental català. A Castelló d’Empúries, capital del comtat des del segle XI, el visitant descobrirà un passat medieval preservat en l’antic clos emmurallat. D’entre els punts per visitar, sobresur-ten l’esplèndida basílica de Santa Maria i la cúria-presó medieval. Al Port de la Selva, Sant Pere de Rodes, «el monestir de la fi del món», s’encara al mar dins del Parc Natural del Cap de Creus. És un lloc d’afl uència de pelegrins tan antic com Compostel·la i forma part del camí de Sant Jaume.

Comtat de Besalú: la cort d’en TallaferroBernat I (segle XI), conegut com a Tallaferro pel seu valor, va esdevenir el primer comte de la nissaga indepen-dent de Besalú. La vila encara conserva un esplèndid conjunt monumental, amb el call jueu, el nucli format per les restes de la sinagoga, el miqvé i el portal dels Jueus, i el nucli del monestir de Sant Pere, juntament amb l’hospital de Sant Julià i la cúria reial. A Santa Pau, el nucli medieval confi gurat entorn del castell, l’església i la plaça porticada, declarat conjunt historicoartístic, és un bon punt de partida per conèixer la zona volcànica de la Garrotxa.

Comtat de Ripoll: terra de comtes i abatsEl monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat pel mític comte Guifré I el Pelós a la vila considerada el «bressol de Catalunya», és una obra cabdal tant del romànic català com del romanticisme i la Renaixença. La seva portalada és una peça mestra de l’escultura romànica. El monestir de Sant Joan de les Abadesses, també fundat per Guifré, és una altra joia del romànic que conserva el Davallament de Crist, una de les obres mestres de l’escultura gòtica en fusta. La fi gura de Guifré té en terres ripolleses el contrapunt malèfi c del llegendari comte Arnau.

Comtat de Berga: a l’ombra del PedraforcaLes terres berguedanes van ser entre els segles XI i XIV llar de personatges com ara Galceran de Pinós i el trobador Guillem de Berguedà, mentre els càtars hi deixaven una petja inesborrable. El magnífi c paisatge muntanyenc remet encara als temps de la Catalunya comtal, un país on els vells pobles alternen amb austeres esglésies romàniques. Fins als nostres dies ha arribat la màgia de festes populars ancestrals, com ara la Fia-faia a Bagà i la Patum a Berga, icona de les festes populars catalanes i declarada patrimoni mundial per la Unesco.

Comtat de la Cerdanya: l’origen de la nissaga comtalEl comtat de la Cerdanya pot ser considerat un dels bressols de Catalunya. El llegat ceretà se circums-criu a petites i atractives esglésies romàniques com ara Santa Maria de Talló o bé l’església parroquial de Sant Pere d’Alp. Llívia, la Iulia Libica romana, era la capital històrica de la Cerdanya (els romans ja elogiaren la qualitat dels seus pernils). El 1659, com a resultat del Tractat dels Pirineus, l’Alta Cerdanya passà a administració francesa, com la resta de la Catalunya Nord. Llívia, en canvi, esdevingué un enclavament en territori francès.

Comtat d’Urgell: catedral entre heretges i santsEl comtat i el bisbat d’Urgell van ser un important i extens nucli polític, terra de comtes i bisbes, de sants i heretges, i refugi de càtars. La Seu d’Urgell ha conservat l’única catedral romànica catalana, en la qual es guarda el llegat de sant Ermengol, bisbe d’Urgell i un dels grans personatges medievals. A partir del segle IX, el bisbat i el comtat es projectaren des del seu bressol pirinenc per una terra de boscos, prats i planes regats pels rius Segre i Valira. Terra de formatges excel·lents des de temps immemorials.

Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyesEl comtat ocupava les valls de capçalera de la Noguera Pallaresa: un territori que s’estén des dels cims més alts del Pirineu català, com la Pica d’Estats, fi ns a l’estret de Collegats. En aquest escenari farcit de pobles que s’enfi len fi ns al racó més amagat, de Sort a Esterri d’Àneu i d’Espot a Àreu o Tavascan, cada indret guarda un tresor: aquí un castell, allà una església romànica, riu amunt una antiga farga o el vell molí d’una casa pairal. A la presència de l’alta muntanya, s’hi afegeixen exemples destacats de la falsa rigidesa de la pintura romànica.

Terres de l’Aran: la QuerimòniaMolts pobles conserven testimonis del seu passat medieval en aquest territori muntanyenc on perviu una forta personalitat mantinguda per les tradicions i la llengua occitanes. L’Aran formà part del comtat de Comenge (Occitània), però al segle XII es va integrar voluntàriament al Casal de Barcelona. Les tropes franceses l’ocuparen el 1283, tot i que el territori retornà a la corona en temps de Jaume II, el qual va concedir als aranesos el privilegi de la Querimonia, una mena de carta magna que respectava les ances-trals constitucions araneses

Fòrça pòbles consèrven testimònis deth sòn passat medievau en aguest territòri montanhós a on susviu ua fòrta personalitat mantenguda pes tradicions e era lengua occitana. Aran formèc part deth comtat de Comenge (Occitània), encara qu’en sègle XII s’integrèc volontàriament ath casal de Barcelona. Es tropes franceses la ocupèren en 1283, totun, eth territòri retornèc tara corona en temps de Jaume II, eth quau concedic as aranesi eth privilègi dera «Querimònia», qu’ei com ua carta magna que respec-taue es ancestraus constitucions araneses.

Comtat de Ribagorça: la llum de les imatgesLa muntanya hi mostra tota la seva esplendor, com al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’aïllament de la vall de Boí ha salvaguardat el conjunt romànic més remarcable de Catalunya, com remarcables són també les seves pintures murals, amb el sensacional pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill la Vall explica el context històric que va propiciar aquest esclat: la puixança dels «senyors d’Erill».

Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanyaVoltat de muntanyes, ocupava la vall de la Noguera Pallaresa entre l’estret de Collegats i la serra del Montsec, barrera geogràfi ca i durant molt temps frontera de la Catalunya comtal: un territori cobert per tota mena de castells i fortifi cacions, com els de Llordà, Sant Gervàs i Mur. L’objectiu dels «senyors de la muntanya» era avançar cap a la plana lleidatana, com ho féu Arnau Mir de Tost, conqueridor de la vall d’Àger. Àger és avui un punt de partida d’excursions a llocs com ara el Montsec o els congostos de Camarasa, Terradets i Mont-rebei, resseguits pel singular Tren dels Llacs.

Vescomtat de Cardona: els reis sense coronaLa visió de la fortalesa de Cardona dalt del penyal vorejat pel Cardener subratlla la importància del seu llinatge. L’apel·latiu «senyors de la sal» explica la signifi cació econòmica de les mines de sal i el poder que van adquirir els vescomtes: uns veritables «reis sense corona». Cardona destaca per la vila vella, la fortifi cació, la col·legiata de Sant Vicenç i la Muntanya de Sal. Dos punts més de gran interès són el monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages) i el nucli antic de la ciutat de Solsona, antigues avançades repobladores de la plana.

Comtat d’Osona: clau de volta de la Catalunya VellaEl nom d’Osona remet a la tribu dels ausetans i a la seva capital, l’Ausa ibèrica i romana, seu de bisbat des del segle V. La catedral del segle XI, ampliada per Oliba durant el segle XII, és una bona mostra de romànic català. El Museu Episcopal de Vic conserva la segona col·lecció en importància del romànic català després del MNAC. Tenen un gran interès el temple romà i la casa-palau dels Montcada, una de les poques grans residències urbanes del segle XI que resta a Europa. Als entorns, el monestir de Sant Pere de Casserres és un dels complexos romànics més ben conservats.

Condado de Girona: la frontera del Imperio carolingioLa trama urbana de la Girona antigua (las murallas, la catedral, los museos, las iglesias, los monasterios, los baños, etc.) nos transporta a la primera gestación de los condados catalanes y a la vinculación de la ciudad con el emperador Carlomagno, a quien fue entregada en el año 785 y quien organizó su territorio como condado. La Bisbal d’Empordà es un lugar idóneo para entender el poder de la mitra gerundense en la política de la Edad Media. Los conjuntos medievales de Pals y Peratallada completan la visita.

Condado de Empúries:el condado independienteCastelló d’Empúries y el monasterio de Sant Pere de Rodes fueron dos piezas fundamentales de este condado documentado desde el año 812, y hoy en día son referentes esenciales del patrimonio monumental catalán. En Castelló d’Empúries, capital el condado desde el siglo XI, el visitante descubrirá un pasado medieval preservado en el antiguo terreno amurallado. Entre los puntos a visitar sobresalen la magnífi ca basílica de Santa Maria y la curia-prisión medieval. En El Port de la Selva, Sant Pere de Rodes, «el monasterio del fi n del mundo», mira al mar desde el Parque Natural del Cap de Creus. El monasterio es un punto de afl uencia de peregrinos tan antiguo como Compos-tela y forma parte del camino de Santiago.

Condado de Besalú: la corte de TallaferroBernat I (siglo XI), conocido como Tallaferro por su valor, fue el primer conde del linaje independiente de Besalú. La villa todavía conserva un espléndido conjunto monumental, con la judería, el núcleo formado por los restos de la sinagoga, el miqvé y el portal de Els Jueus, y el núcleo del monasterio de Sant Pere, junto con el hospital de Sant Julià y la curia real. En Santa Pau, el núcleo medieval que se confi gura alrededor del castillo, la iglesia y la plaza porticada, declarado conjunto histórico-artístico, es un buen punto de partida para explorar la zona volcánica de la comarca de La Garrotxa.

Condado de Ripoll: tierra de condes y abadesEl monasterio de Santa Maria de Ripoll, fundado por el mítico conde Guifré I el Pelós en la villa considerada la «cuna de Cataluña», es una obra fundamental del Románico catalán, así como del Romanticismo y del período de la Renaixença. Su portalada es una pieza maestra de la escultura románica. El monasterio de Sant Joan de les Abadesses, también fundado por Guifré, es otra joya del Románico que conserva el Descendimiento de Cristo, una de las obras maestras de la escultura gótica en madera. La fi gura de Guifré tiene en tierras ripollesas el contrapunto maléfi co del legendario conde Arnau.

Condado de Berga: a la sombra del PedraforcaEntre los siglos XI y XIV, las tierras bergadanas fueron morada de personajes como Galceran de Pinós y el trovador Guillem de Berguedà, al tiempo que los cátaros dejaban en ellas una huella imborrable. Su magnífi co paisaje montañoso remite todavía a los tiempos de la Cataluña condal, un país donde los antiguos pueblos alternan con austeras iglesias románicas. Hasta nuestros días ha llegado la magia de fi estas populares ancestrales como la Fia-faia en Bagà y la Patum en Berga, icono de las fi estas populares catalanas y declarada patrimonio mundial por la Unesco.

Condado de la Cerdanya: el origen del linaje condalEl condado de La Cerdanya puede ser considerado una de las cunas de Cataluña. El legado ceretano se circunscribe a pequeñas y atractivas iglesias románicas como Santa Maria de Talló o la iglesia parroquial de Sant Pere en Alp. Llívia, la Iulia Libica romana, era la capital histórica de la Cerdanya (los romanos ya elogiaron la calidad de sus jamones). En 1659, como resultado del Tratado de los Pirineos, La Alta Cerdanya pasa a administración francesa, igual que el resto de la Cataluña Norte. Llívia, en cambio, se convierte en un enclave en territorio francés.

Condado de Urgell: catedral entre herejes y santosEl condado y el obispado de Urgell fueron un importante y extenso núcleo político, tierra de condes y obispos, de santos y herejes, y refugio de cátaros. La Seu d’Urgell ha conservado la única catedral románica catalana, en la que se conserva el legado de san Ermengol, obispo de Urgell y uno de los grandes personajes medievales. A partir del siglo IX, el obispado y el condado se proyectaron desde su cuna pirenaica por una tierra de bosques, prados y llanuras regados por los ríos Segre y Valira. Tierra de quesos excelentes desde tiempos inmemoriales.

Condado de Pallars Sobirà: Románico entre montañasEl condado ocupaba los valles de cabecera del río Noguera Pallaresa: un territorio que se extiende desde las cimas más altas del Pirineo catalán, como la Pica d’Estats, hasta el estrecho de Collegats. En este escenario repleto de pueblos que se elevan hasta el lugar más recóndito, de Sort a Esterri d’Àneu y de Espot a Àreu o Tavascan, cada rincón guarda un tesoro: un castillo aquí, una iglesia románica más allá, río arriba una antigua fragua o el viejo molino de una casa solariega. A la presencia de la alta montaña se añaden destacados ejemplos de la falsa rigidez de la pintura románica.

Tierras de l’Aran: la QuerimòniaMuchos pueblos conservan testimonios de su pasado medieval en este territorio montañoso en el que pervive una fuerte personalidad mantenida por las tradiciones y la lengua occitana. El Aran formó parte del condado de Comenge (Occitania), pero en el siglo XII se integró voluntariamente a la Casa de Barcelona. Las tropas francesas lo ocuparon en 1283, aunque el territorio entró de nuevo a formar parte de la corona en tiempos de Jaime II, quien concedió a los araneses el privilegio de la Querimonia, una especie de carta magna que respetaba las ancestrales constituciones aranesas.

Condado de Ribagorça: la luz de las imágenesLa montaña muestra aquí todo su esplendor, como en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El aislamiento de la Vall de Boí ha salvaguardado el conjunto románico más destacable de Cataluña, como destacables son también sus pinturas murales, con el sensacional pantocrátor de Sant Climent de Taüll. El Centro de Interpretación del Románico de Erill la Vall explica el contexto histórico que propiciaría tal brillantez: la pujanza de los «señores de Erill».

Condado de Pallars Jussà: los señores de la montañaRodeado de montañas, ocupaba el valle del río Noguera Pallaresa entre el estrecho de Collegats y la sierra del Montsec, barrera geográfi ca y durante largo tiempo frontera de la Cataluña condal: un territorio poblado por todo tipo de castillos y fortifi caciones, como los de Llordà, Sant Gervàs y Mur. El objetivo de los «señores de la montaña» consistía en avanzar hacia el llano leridano, tal como hizo Arnau Mir de Tost, conquistador del valle de Àger. Àger es en la actualidad un punto de partida de excursiones hacia parajes como el Montsec o los desfi laderos de Camarasa, Terradets y Mont-rebei, recorridos por el singular Tren de los Lagos.

Vizcondado de Cardona: los reyes sin coronaLa visión de la fortaleza de Cardona en lo alto del peñasco bordeado por el río Cardener acentúa la importancia de su linaje. El apelativo «señores de la sal» da cuenta de la signifi cación económica de las minas de sal y del poder que adquirieron los vizcondes: unos auténticos «reyes sin corona». Cardona destaca por su casco antiguo, la fortifi cación, la colegiata de Sant Vicenç y la Montaña de Sal. Otros dos puntos de gran interés son el monasterio de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages) y el casco antiguo de la ciudad de Solsona, antiguas avanzadas para la repoblación del llano.

Condado de Osona: puntal de la Cataluña ViejaEl nombre de Osona remite a la tribu de los ausetanos y a su capital, la Ausa ibérica y romana, sede de obispado desde el siglo V. La catedral del siglo XI, ampliada por Oliba durante el siglo XII, es una buena muestra de Románico catalán. El Museo Episcopal de Vic conserva la segunda colección en importancia del Románico catalán después del MNAC. Tienen un gran interés el templo romano y la casa-palacio de los Montcada, una de las pocas grandes residencias urbanas del siglo XI que quedan en Europa. En los alrededores, el monasterio de Sant Pere de Casserres es uno de los complejos románicos mejor conservados.

Arties (43)

Sant Jaume de Frontanyà (23)

Església de Santa Maria de Covet (54)

Església del monestir de Ripoll (13) Monestir de Sant Pere de Rodes (6)

Pantocrator de Sant Climent de Taüll, Patrimoni Mundial: MNAC (47)

Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell (31)Trinxat (Cerdanya)

La Patum, Patrimoni Cultural Immaterial (Berga)

Plaça de Vic (63)

El Pedraforca (18) Església de Sant Joan d’Isil (35)

Torre de Carlemany, Girona (1)

La ruta travessa paisatges d’una gran bellesa que foren bressol de personatges històrics i escenari de gestes, llegendes, mites i tradicions: un marc natural i humà on constantment trobem monestirs, esglésies i castells que guarden el record d’aquells temps, que són també els de la infància d’Europa, el feudalisme, les croades, l’art romànic i la poesia dels troba-dors. La ruta travessa el territori de la Val d’Aran i de dotze antics comtats, que es poden recórrer en dos grans itineraris de cinc dies cadascun o bé pas a pas, comtat a comtat. Cronològica-ment, la ruta Pirineu Comtal comprèn el període poc conegut que va des del segle IX, quan Guifré I el Pelós enceta el camí que va portar a la independència dels comtats catalans i que entre els segles IX i XII va signifi car la consolidació dels orígens de la identitat diferenciada del país, fi ns al segle XV, quan la mort sense descendència de Martí l’Humà comporta l’extinció del Casal de Barcelona, que havia governat Catalunya durant més de cinc-cents anys.

El Romànic, art nacionalLa ruta del Pirineu Comtal proposa visitar alguns dels millors monuments romànics de Catalunya.

Els fonaments constructius del romànic són herència de l’arquitectura romana, d’on prové el nom amb què es va batejar aquest període arquitectònic en època moderna: l’arc de mig punt i la volta de canó en pedra. Pel que fa a l’espai, el romànic es caracteritza per la planta de creu llatina de les esglésies, amb parets molt gruixudes —perquè no hi ha contraforts— i fi nestres estretes.

És de gran interès i bellesa l’escultura d’aquest període, amb magnífi ques peces de fusta, que podreu veure als diferents museus de la zona, i treballs en pedra, com ara la portalada del monestir de Ripoll o els capitells de bona part dels claustres que podreu admirar, decorats amb animals mitològics i amb escenes de l’Antic Testament.

La ruta atraviesa paisajes de gran belleza que fueron cuna de personajes históricos y escena-rio de gestas, leyendas, mitos y tradiciones: un marco natural y humano salpicado de monaste-rios, iglesias y castillos que guardan el recuerdo de aquellos tiempos, que son también los de la infancia de Europa, el feudalismo, las cruzadas, el arte románico y la poesía de los trovadores. La ruta atraviesa el territorio de la Val d’Aran y de doce antiguos condados, que se pueden recorrer en dos grandes itinerarios de cinco días cada uno o bien paso a paso, condado a condado. Cronológi-camente, la ruta Pirineo Condal comprende el período poco conocido que va desde el siglo IX, cuando Guifré I el Pelós inicia el camino que llevó a la indepen-dencia de los condados catalanes y que entre los siglos IX y XII supuso la consolidación de los orígenes de la identidad diferenciada del país, hasta el siglo XV, cuando la muerte sin descendencia de Martín el Humano supone la extinción de la Casa de Barcelona, que había gobernado Cataluña durante más de quinientos años.

El Románico, arte nacionalLa ruta del Pirineo Condal propone visitar algunos de los mejores monumentos románicos de Cataluña.Las bases constructivas del románico son herencia de la arquitectura romana, de donde proviene el nombre con el que se bautizó dicho período arquitectó-nico en época moderna: el arco de medio punto y la bóveda de cañón en piedra. En cuanto al espacio, el románico se caracte-riza por la planta de cruz latina de las iglesias, con paredes muy gruesas —pues no existen contrafuertes— y ventanas estrechas. De gran interés y belleza es la escultura de este período, con magnífi cas piezas de madera, que pueden admirarse en los diferentes museos de la zona, y trabajos en piedra, como la portalada del monasterio de Ripoll o los capiteles de gran parte de los claustros, decora-dos con animales mitológicos y con escenas del Antiguo Testamento.

Amb els Pirineus com a teló de fons

Con los Pirineos como telón de fondo

Els Comtats de la Ruta del Pirineu Comtal Los Condados de la Ruta del Pirineo CondalOfi cines de turisme de la Generalitat de CatalunyaOfi cinas de turismo de la Generalitat de Catalunya

Altres ofi cines i patronats de TurismeOtras ofi cinas y patronatos de Turismo

Entitats de promoció turísticaEntidades de promoción turística

Centres d’acollida turísticaCentros de acogida turística

Agència Catalana de Turismewww.catalunya.com

L’Alt EmpordàCastelló d’Empúries (comarcal)Tel. 972 450 802www.castello.cat

CadaquésTel. 972 258 315www.visitcadaques.org

Castelló d’EmpúriesTel. 972 156 233www.castello.cat

L’EscalaTel. 972 770 603www.lescala.cat

FigueresTel. 972 503 155www.fi gueres.cat

LlançàTel. 972 380 855www.llanca.cat

Maçanet de CabrenysTel. 972 544 297www.massanet.org

PeraladaTel. 972 538 840www.peralada.org

Port de LlançàTel. 972 120 944www.llanca.cat

PortbouTel. 972 125 161www.portbou.cat

El Port de la SelvaTel. 972 387 025www.portdelaselva.net

RosesTel. 902 103 636www.roses.cat

Sant Pere PescadorTel. 972 520 535www.santpere.cat

VilabertranTel. 972 505 902www.vilabertran.cat

L’Alt UrgellLa Seu d’Urgell (comarcal)Tel. 973 353 112www.alturgell.cat

Coll de NargóTel. 973 383 048www.collnargo.com

Josa i TuixénTel. 973 370 030www.trementinaires.org

OrganyàTel. 973 382 002www.organya.cat

La Seu d’UrgellTel. 973 351 511www.turismeseu.com

L’Alta RibagorçaEl Pont de SuertTel. 973 690 640www.elpontdesuert.com

La Vall de BoíTel. 973 694 000www.vallboi.com

El BagesCardonaTel. 938 692 798www.cardona.cat

ManresaTel. 938 784 090www.manresaturisme.cat

MoiàTel. 938 301 418www.consorcidelmoianes.cat

Monistrol de MontserratTel. 938 777 777www.montserratvisita.com

Sant Joan de VilatorradaTel. 938 361 708www.elcardener.com

SúriaTel. 938 695 685www.suria.cat

El Baix EmpordàTorroella de MontgríTel. 972 751 910www.visitestartit.com

BegurTel. 972 624 520www.visitbegur.com

La Bisbal d’EmpordàTel. 972 645 500www.visitlabisbal.cat

Calella de PalafrugellTel. 972 614 475www.visitapalafrugell.cat

CalongeTel. 972 661 714www.calonge.cat

Castell-Platja d’AroTel. 972 817 179www.platjadaro.com

PalafrugellTel. 972 300 228www.visitapalafrugell.cat

PalamósTel. 972 600 550www.palamos.cat

PalsTel. 972 637 380www.pals.es

Santa Cristina d’AroTel. 972 835 293www.santacristina.net/turisme

Sant Feliu de GuíxolsTel. 972 820 051www.guixols.cat

Torroella de MontgríTel. 972 755 180www.museudelamediterrania.cat

El BerguedàBerga (comarcal)Tel. 938 221 500www.elbergueda.cat

BagàTel. 938 244 862www.baga.cat

BergaTel. 938 211 384www.turismeberga.cat

Castellar de n’HugTel. 938 257 097www.ajcastellardenhug.cat

CercsTel. 938 248 187www.cercs.cat

GironellaTel. 938 380 093www.parcfl uvial.cat

GósolTel. 973 370 016gosol.ddl.net

La Pobla de LilletTel. 938 236 146www.poblalillet.cat

SaldesTel. 938 258 046www.saldes.cat

VallcebreTel. 626 696 976www.vallcebre.cat

La CerdanyaPuigcerdà (comarcal)Tel. 972 140 665www.cerdanya.org

AlpTel. 972 890 385www.alpturisme.cat

Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229www.bellver.org

PuigcerdàTel. 972 880 542www.puigcerda.cat

La GarrotxaBesalúTel. 972 591 240www.besalu.cat

Montagut i OixTel. 972 287 804www.montagutioix.net

OlotTel. 972 260 141www.turismeolot.cat

Olot (Casal dels Volcans)Tel. 972 268 112www.parcsdecatalunya.net

Sant Feliu de PallerolsTel. 972 444 474www.ddgi.cat/sfp

Sant Joan les FontsTel. 972 290 507www.santjoanlesfonts.org

Santa PauTel. 972 680 349www.garrotxa.com/santapau

La Vall d’en BasTel. 972 692 177www.vallbas.cat

El GironèsLlagosteraTel. 972 805 468www.llagostera.cat/turisme

La NogueraBalaguerTel. 973 445 194www.balaguer.cat/turisme

La Baronia de RialbTel. 973 460 234www.baroniarialb.cat

Vilanova de l’AgudaTel. 973 460 927www.ccnoguera.cat/vilanovadelaguda

OsonaVic (comarcal)Tel. 938 851 715www.osonaturisme.cat

ManlleuTel. 938 515 176www.manlleu.cat

Prats de LluçanèsTel. 938 560 732www.pratsdellucanes.cat

SevaTel. 938 125 712www.portesdelmontseny.com

TavèrnolesTel. 938 887 308www.tavernoles.cat

VicTel. 938 862 091www.victurisme.cat

El Pallars JussàIsona i Conca DellàTel. 973 665 062www.parc-cretaci.com

La Pobla de SegurTel. 973 680 257www.pobladesegur.cat

TrempTel. 973 650 005www.ajuntamentdetremp.cat

El Pallars SobiràBaix PallarsTel. 669 180 448consorcigerri.blogspot.com

Esterri d’ÀneuTel. 973 626 345www.esterrianeu.cat

LlavorsíTel. 973 622 217llavorsi.ddl.net

SortTel. 973 621 002www.pallarssobira.info

Vall de CardósTel. 973 623 239www.valldecardos.org

El Pla de l’EstanyBanyolesTel. 972 575 573www.banyoles.cat/turisme

El RipollèsCamprodonTel. 972 740 010www.camprodon.cat

Ribes de FreserTel. 972 727 728www.vallderibes.cat

RipollTel. 972 702 351www.ripoll.cat

Sant Joan de les AbadessesTel. 972 720 599www.santjoandelesabadesses.cat

Vall de CamprodonTel. 972 740 936www.valldecamprodon.org

El SegriàLleidaTel. 902 250 050www.turismedelleida.cat

La SelvaArbúcies Tel. 972 162 477www.arbucies.cat

Caldes de Malavella Tel. 972 480 103www.caldesdemalavella.cat

Blanes Tel. 972 330 348www.blanes.cat

Hostalric Tel. 972 864 565 www.hostalric.cat

LloretTel. 972 364 735Tel. 972 372 493www.lloretdemar.org

Sant Hilari Sacalm Tel. 972 869 686 www.turisme.santhilari.net

Tossa Tel. 972 340 108www.infotossa.com

El SolsonèsSant Llorenç de MorunysTel. 973 492 181santllorens.ddl.net

SolsonaTel. 973 481 009www.solsonaturisme.com

Solsona (comarcal)Tel. 973 482 310www.turismesolsones.com

L’UrgellAgramuntTel. 973 391 089www.agramunt.ddl.net

BellpuigTel. 973 320 408www.bellpuig.cat

GuimeràTel. 973 303 525www.guimera.info/museu

TàrregaTel. 973 500 707www.urgell.cat

Vallbona de les MongesTel. 973 330 567vallbona.ddl.net

VerdúTel. 973 347 007www.verdu.cat

La Val d’AranArties (estiu/verano)Tel. 973 645 197www.visitvaldaran.com

Bossòst (estiu/verano)Tel. 973 647 279

LesTel. 973 647 303www.torismeles.com

SalardúTel. 973 645 197www.visitvaldaran.com

Vielha e MijaranTel. 973 640 110www.visitvaldaran.com

Passeig de Gràcia, 105, 3a planta08008 BarcelonaTel. 934 849 900 Fax 934 849 888

Fotografi es/Fotografi as: Portada: Besalú : Jordi Trullàs, El Pedraforca: Felipe J. Alcoceba, Esglèsia de Sant Joan d’Isil: Jordi Pareto, Arties: Conseh Generau d’Aran, Trinxat: Imagen MAS, Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell: Arxiu Ajuntament de la Seu d’Urgell, La Patum: Magma, Plaça de Vic: Rafa Domínguez, Sant Jaume de Frontanyà: Imagen MAS, Pantocrator de Sant Climent de Taüll: MNAC, Església del monestir de Ripoll: Cablepress, Monestir de Sant Pere de Rodes: O. Alemany, Torre de Carlemany. Girona: Jordi Pareto, Església Santa Maria de Covet: Joan Tous. Disseny/Diseño: Postdata disseny i comunicació.

Diputació de Barcelona Ofi cina de Promoció Turística www.diba.cat/turisme

Patronat de Turisme Costa Brava Girona www.costabrava.org

Patronat de Turisme Diputació de Tarragonawww.costadaurada.info www.terresdelebre.org

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleidawww.lleidatur.com

Turisme de Barcelonawww.barcelonaturisme.com

Torisme Val d’Aranwww.visitvaldaran.com

Costa de Barcelona-Maresmewww.costadebarcelonamaresme.cat

Itinerari Nord/Itinerario Norte Itinerari Sud/Itinerario Sur

Barcelona

França/France

Aragó/Aragón

Mar Meditarrània/Mar Mediterraneo

Pirineus

Val d’Aran

Terres de Lleida

Costa de Barcelona-Maresme

Catalunya Central

Costa del Garraf

Costa Daurada

Terres de l’Ebre

Costa Brava

Andorra

Tarragona

Lleida

Girona

Catalunya

COMTAT DE LA

RIBAGORÇA

COMTAT DEL

PALLARS JUSSÀ

COMTAT DEL

PALLARS SOBIRÀ

TERRES DEL’ARAN

COMTATDE

CERDANYA

VESCOMTAT DE

CARDONA

COMTAT DE

BERGA

COMTAT D’OSONA

COMTAT DE

RIPOLL

COMTAT DE

BESALÚ

COMTAT DE

GIRONA

COMTAT D’EMPÚRIES

Marques turístiquesMarcas turísticas

Més informació:Más información:

www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme

Pirineu Comtal

Ruta del Pirineu ComtalRuta del Pirineo Condal

Berga*Baells, 2

Cervera*Av. Francesc Macià, 78

Les**

Palafrugell**

Puigcerdà*Pic d’Eine, 2

SallentBarri La Botjosa, s/n - Ctra. C16 pk 61 Tel. 938 206 849catsallent@turismecat.cat

VilajuïgaPg. de Catalunya, 1Tel. 972 530 977catvilajuiga@turismecat.catcatvilajuiga@vilajuiga.cat

RipollCtra. C-26 pk 193 (Can Guetes)Tel. 972 115 959catripoll@turismecat.cat

TeiàErnest Lluch, 40Tel. 935 559 977catteia@turismecat.cat

Tortosa*Ctra. Tortosa - Aldea, pk 2,15

Més informació a:Más información en: www.turismecat.cat

* Propera obertura Próxima apertura

** Propera construcció Próxima construcción

L’Alt EmpordàGarrigàsAutop. AP-7, Àrea de Servei de l’Empordà, km 35, direcció sudTel. 972 554 642

El Baix CampAeroport de ReusAutov. Reus-Tarragona, s/nReusTel. 977 772 204

El Baix LlobregatAeroport de BarcelonaTerminals 1 i 2 El Prat de LlobregatTel. 934 784 704

El BarcelonèsPalau RobertPasseig de Gràcia, 107. BarcelonaTel. 932 388 091www.gencat.cat/palaurobert

El GironèsGironaJoan Maragall, 2Tel. 972 975 975

La NogueraEstació del Tren dels LlacsEstació de ferrocarrilBalaguerTel. 638 683 177

El SegriàLleidaEdil Saturnino, 1Tel. 973 032 997

LleidaEdifi ci CanonjaTuró de la Seu Vella Tel. 973 238 446

Aeroport de Lleida-AlguaireAlguaireTel. 973 032 744

La SelvaAeroport de Girona-Costa BravaVilobí d’OnyarTel. 972 942 955

El TarragonèsTarragonaFortuny, 4Tel. 977 233 415

Més informació a:Más información en: www.catalunyaturisme.com

COMTAT D’URGELL

Ruta del Pirineu ComtalRuta del Pirineo Condal

ETAPES COMTATS VISITES/PUNTS DESTACATS ETAPAS CONDADOS VISITAS/PUNTOS DESTACADOS

1a Ribagorça 46. Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill la Vall (vall de Boí)

2a Pallars Jussà 53. Castell de Mur 54. Església de Santa Maria de Covet

3a Cardona 59 . Conjunt medieval de Solsona 58. Conjunt medieval de Cardona

4a Osona 63. Centre històric de Vic 64. Museu Episcopal de Vic

5a Girona 1. Conjunt medieval de Girona 2. Castell de la Bisbal

ETAPES COMTATS VISITES/PUNTS DESTACATS ETAPAS CONDADOS VISITAS/PUNTOS DESTACADOS

1a Empúries 6. Monestir de Sant Pere de Rodes 5. Conjunt medieval de Castelló d’Empúries

2a Besalú 11. Via comtal de Besalú

Ripoll 15. Església de Sant Cristòfol de Beget 14. Monestir de Sant Joan de les Abadesses

3a Ripoll 13. Vila comtal de Ripoll Berga 18. El Pedraforca 19. Vila vella de Gósol

4a Urgell 31. Conjunt monumental de la catedral de la Seu d’Urgell Pallars Sobirà 34. Sant Pere del Burgal (Escaló)

5a Terres de l’Aran 42. Vielha 43. Santa Maria d’Arties Ribagorça 46. Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill la Vall (vall de Boí)

Comtat de Girona 1 o 2 dies/días 1. Conjunt medieval de Girona 2. Castell de la Bisbal 3. Conjunt medieval de Pals 4. Conjunt medieval de Peratallada

Comtat d’Empúries 1 o 2 dies/días 5. Conjunt medieval de Castelló d’Empúries 6. Monestir de Sant Pere de Rodes 7. Monestir de Sant Quirze de Colera 8. Castell de Requesens 9. Conjunt medieval de Peralada 10. Monestir de Santa Maria de Vilabertran

Comtat de Besalú 1 o 2 dies/días11. Vila comtal de Besalú 12. Conjunt medieval de Santa Pau

Comtat de Ripoll 1, 2 o 3 dies/días 13. Vila comtal de Ripoll 14. Monestir de Sant Joan de les Abadesses 15. Església de Sant Cristòfol de Beget 16. Castell de Mataplana 17. Santuari i Sant Pere de Montgrony

Comtat de Berga 1, 2 o 3 dies/días18. El Pedraforca19. Vila vella de Gósol20. Església de Sant Llorenç prop Bagà 21. Església de Santa Maria de Lillet 22. Església de Sant Vicenç de Rus 23. Església de Sant Jaume de Frontanyà 24. Església de Sant Sadurní de Rotgers 25. Església de Sant Quirze de Pedret 26. Església de Sant Vicenç d’Obiols

Comtat de la Cerdanya 1 o 2 dies/días27. Llívia 28. Puigcerdà29. Santa Maria de Talló30. Sant Pere d’Alp

Comtat d’Urgell 1 o 2 dies/días31. Conjunt monumental de la catedral de la Seu d’Urgell 32. Centre d’Interpretació de les Homilies d’Organyà33. Coll de Nargó

Comtat del Pallars Sobirà 1 o 2 dies/días34. Sant Pere de Burgal (Escaló) 35. Sant Joan d’Isil36. Sant Pere de Sorpe37. Santa Maria d’Àneu38. Sant Martí d’Escalarre39. Sant Julià d’Unarre 40. Castell de Sort 41. Centre d’Interpretació Hug Roger III (Sort)

Terres de l’Aran 1 o 2 dies/días 42. Vielha 43. Santa Maria d’Arties 44. Vilamós 45. Ecomusèu Çò de Joanchiquet (Vilamós)

Comtat de la Ribagorça 1, 2 o 3 dies/días 46. Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill la Vall (vall de Boí) 47. Sant Climent de Taüll 48. Santa Maria de Taüll 49. Sant Joan de Boí 50. Santa Eulàlia d’Erill la Vall 51. La Nativitat de Durro 52. Sant Feliu de Barruera

Comtat del Pallars Jussà 1, 2 o 3 dies/días 53. Castell de Mur 54. Església de Santa Maria de Covet 55. Castell de Llordà 56. Conjunt medieval d’Àger57. Exposició Arnau Mir de Tost (Talarn)

Vescomtat de Cardona 1, 2 o 3 dies/días 58. Conjunt medieval de Cardona 59. Conjunt medieval de Solsona 60. Monestir de Sant Benet de Bages 61. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 62. Súria

Comtat d’Osona 1, 2 o 3 dies/días63. Centre històric de Vic 64. Museu Episcopal de Vic 65. Poblat medieval de l’Esquerda66. Monestir de Sant Pere de Casserres67. Monestir de Santa Maria de Lluçà68. Monestir de Santa Maria de l’Estany

Itinerari nord*/Itinerario norte*

Itinerari sud/Itinerario sur

Límit de Catalunya/Límite de Cataluña

Autopista/Autopista

Autovia/Autovía

Xarxa bàsica de carreteres/Red básica de carreteras

Xarxa comarcal de carreteres/Red comarcal de carreteras

Xarxa local de carreteres/Red local de carreteras

Camí/Camino

Ferrocarril/Ferrocarril

GR

Camí de Sant Jaume/Camino de Santiago

Recorregut pintoresc/Recorrido pintoresco

AVE/AVE

Aeroport/Aeropuerto

Port/Puerto

Punt d’interès/Punto de interés

Punt destacat/Punto destacado

Oficina de Turisme/Oficina de Turismo

Centre d’Acollida Turística/Centro de Acogida Turística

Vila termal/Villa termal

Patrimoni Mundial per la Unesco/Patrimonio Mundial por la Unesco

Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco/Patrimonio Cultural Inmaterial por la Unesco

Col·lectius de cuina/Colectivos de cocina

Accessibilitat**/Accesibilidad**

Itinerari per comtatsItinerario por condados

Signes convencionalsSignos convencionalesPirineu Comtal

Itinerari nord de l’Empordà a la vall de Boí (5 dies)Itinerario norte del Empordà a la Vall de Boí (5 días)

Més informació a:/Más información en: www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme

Itinerari sud de la vall de Boí a Girona (5 dies)Itinerario sur de la Vall de Boí a Girona (5 días) 1

1

Comarques Comarcas

El Pallars Sobirà

La Noguera

El Solsonès

L’Alt Urgell

El Berguedà

El Ripollès La Garrotxa

Osona

La Selva

L’Alt Empodrà

El Pla de l’Estany

El Gironès

El Bages

*El tram en discontínua suposa un temps afegit sobre els 5 dies previstos. El tramo en linea discontinua supone un tiempo añadido sobre los 5 dias previstos. **Més informació: www.turismeperatothom.com. Más información: www. turismoparatodoscatalunya.com.

L’Alta Ribagorça

Val d’Aran

El Pallars Jussà

El Baix Empodrà

La Cerdanya

Ruta del Pirineu ComtalRuta del Pirineo Condal