Roques i mineralsRoques i minerals

Molts i molt útilsMolts i molt útils

indexindex Roques minerals i civilitzacióRoques minerals i civilització

Definició de mineralDefinició de mineral Composició químicaComposició química.. Els mineral formen roquesEls mineral formen roques Propietats dels mineralsPropietats dels minerals Exemples de minerals i fitxes.Exemples de minerals i fitxes. Jaciments, mena i gangaJaciments, mena i ganga Les minesLes mines Obtenció dels metallsObtenció dels metalls

RoquesRoques

Formen La Litosfera: muntanyes,valls, Formen La Litosfera: muntanyes,valls, terra... terra...

Estan formades per un o variïs mineralsEstan formades per un o variïs minerals

Minerals Roques i civilitzacióMinerals Roques i civilització

Cases, ferraments, armes, construïts Cases, ferraments, armes, construïts a partir de roques i minerals.a partir de roques i minerals.

Cases de pedraCases de pedra

Desprès de viure en coves, l’home deprèn a fer cases amb les roques que la Naturalesa posa al seu abast

FerramentsFerraments Primer utilitza les roques tal i com Primer utilitza les roques tal i com

les troba.les troba. Desprès les transforma al seu gust.Desprès les transforma al seu gust.

ArmesArmes Per caçar i per defendre’s.Per caçar i per defendre’s.

I l’art, la màgiaI l’art, la màgia

– Usa minerals polvoritzats per pintar en les Usa minerals polvoritzats per pintar en les roques.roques.

– Treballa les roques per fer escultures.Treballa les roques per fer escultures.

La ceràmicaLa ceràmica

Deprèn a fer recipients amb argila Deprèn a fer recipients amb argila cuita.cuita.

Sense minerals i roques... Sense minerals i roques... L’home no hauria desenvolupat la civilització L’home no hauria desenvolupat la civilització

actual. actual.

Què és un mineral?Què és un mineral?

És una substància sòlida, natural, És una substància sòlida, natural, no produïda pels éssers vius, amb no produïda pels éssers vius, amb una composició química específica.una composició química específica.

Aigua mineral....?Aigua mineral....?

Amb gas o sense gas...Amb gas o sense gas...– No!, els líquids i els gasos no són No!, els líquids i els gasos no són

minerals.minerals.– Però alguns minerals poden contenir Però alguns minerals poden contenir

aigua o gasos...aigua o gasos...L’aire, l’aigua No són minerals.L’aire, l’aigua No són minerals.Són substàncies inorgàniques.Són substàncies inorgàniques.

PumitaPumita, , pedra toscapedra tosca

L’aspecte és degut als gasos que L’aspecte és degut als gasos que conté.conté.– És una roca És una roca Magmàtica, volcànicaMagmàtica, volcànica..

Cristall d’aiguaCristall d’aigua

L’aigua cristal·litza en formes estrellades.L’aigua cristal·litza en formes estrellades.

Natural...Natural... L’home fabrica materials sólids L’home fabrica materials sólids

transformant els minerals i roques...transformant els minerals i roques...

El ciment és artificial..El ciment és artificial..

Les rajoles són artificials.Les rajoles són artificials.

No produïda pels éssers vius...No produïda pels éssers vius...

Les conquilles, closques o esquelets...Les conquilles, closques o esquelets...– No són minerals. No són minerals.

Contenen sals mineralsContenen sals minerals..

Amb una composició química Amb una composició química específica...específica...

Cada mineral té una composició,Cada mineral té una composició, s’origina en unes condicions concretes.s’origina en unes condicions concretes.

diamant

Alguns minerals es presenten aïllats.Alguns minerals es presenten aïllats.

QuarsQuars MicaMica PiritaPirita SofreSofre OrOr ......

Els minerals formen roquesEls minerals formen roques

Les Les roquesroques poden estar poden estar formades per un formades per un mineralmineral o per dos o més o per dos o més minerals.minerals.

QuarsQuars

Òxid de silici:Òxid de silici:– Si OSi O2 2

Components: Silici (un metall) i Oxigen (un gas)Components: Silici (un metall) i Oxigen (un gas)

MicaMica

Moscovita:Moscovita:– K AlK Al22(Sl(Sl33Al) OAl) O1010(OH)(OH)22

Biotita:Biotita:– K (Mg,Fe,Mn)K (Mg,Fe,Mn)33((OH,F)((OH,F)22 Al Si Al Si33 O O1010) )

La Calcita...La Calcita...

Mineral compost perMineral compost per– Ca COCa CO3 3

És el mineral component del És el mineral component del MarbreMarbre

El marbre és una Roca metamòrfica.El marbre és una Roca metamòrfica.

MarbreMarbre

S’extrau de les muntanyes a les canteres.S’extrau de les muntanyes a les canteres.

Gran diversitat de minerals.Gran diversitat de minerals.

Els minerals tenen unes Els minerals tenen unes propietats propietats característiquescaracterístiques que serveixen per que serveixen per identificar-los.identificar-los.

Lluïssor o brillantorLluïssor o brillantor ColorColor FormaForma DuresaDuresa TenacitatTenacitat ExfoliacióExfoliació FracturaFractura ..........

LuïssorLuïssor

VítriaVítria SedosaSedosa Metàl·licaMetàl·lica AdamantinaAdamantina ......

ColorColor

GrocGroc: sofre: sofre RoigRoig: rubí: rubí VerdVerd: maragda, venturina: maragda, venturina BlauBlau: atzurita: atzurita ......

Però or no és un color: es de color groc i lluïssor metàl·lica

FormaForma

Alguns minerals es presenten en Alguns minerals es presenten en formes polièdriques naturals, formes polièdriques naturals, anomenades CRISTALLS:anomenades CRISTALLS:– CUBSCUBS– TETRAEDRESTETRAEDRES– OCTAEDRESOCTAEDRES– ......

DURESADURESA Resistència que Resistència que

ofereix a ser ratllatofereix a ser ratllat

Escala de MohsEscala de Mohs– Està graduada de 1 Està graduada de 1

a 10a 10

TenacitatTenacitat

Resistència a Resistència a trencar-se al ser trencar-se al ser colpejat o colpejat o pressionat.pressionat.

Esta propietat se Esta propietat se valora mitjançant una valora mitjançant una proba senzilla en una proba senzilla en una màquina d’assajos màquina d’assajos d’impacte. d’impacte.

Exemples: NiquelExemples: Niquel

NIQUEL Fórmula química: Elemento: Níquel Ni.

Mena: Garnierita (Ni,Mg)6[(OH)8//Si4O10. Propiedades físicas: Mena:

Sistema: monoclínico. Hábito: agregados lamelares o afieltrados, microcristalinos. Dureza: 2 a 3. Densidad: 2,2 - 2,7. Color: verde, verde amarillento a verde azulado. Raya: incolora a blanca. Brillo: craso a mate. Exfoliación: carente. Fractura: concoidea. Tenacidad: frágil.

Exemples: TALCOExemples: TALCO

PROPIEDADES TALCO

 

DUREZA: 1

DENSIDAD: 2,8

RAYA: Blanca

COLOR: Blanco,verdusco,amarillo,rosado,gris

BRILLO: Graso a perlado

EXFOLIACIÓN- FRACTURA:

Perfecta-Irregular

CRISTALIZACIÓN: Sistema Monoclínico

TRANSPARENCIA: Transparente a translúcido

LUMINISCENCIA: A veces verde o azul

MORFOLOGÍA: Cristales tabulares,agregados hojosos y masas compactas

Exemples: quarsExemples: quars PROPIEDADESPROPIEDADES CUARZOCUARZO  

– DUREZA:7DUREZA:7– DENSIDAD:2,65DENSIDAD:2,65– RAYA:BlancaRAYA:Blanca– COLOR:Incoloro a muy variada coloraciónCOLOR:Incoloro a muy variada coloración– BRILLO:Vítreo,sedoso,mateBRILLO:Vítreo,sedoso,mate– EXFOLIACIÓN- Ninguna EXFOLIACIÓN- Ninguna – FRACTURA: - Concoidea FRACTURA: - Concoidea – CRISTALIZACIÓN:Sistema trigonalCRISTALIZACIÓN:Sistema trigonal– TRANSPARENCIA:Transparente a translúcido,opacoTRANSPARENCIA:Transparente a translúcido,opaco– LUMINISCENCIA: LUMINISCENCIA: – MORFOLOGÍA:Cristales dipiramidales a MORFOLOGÍA:Cristales dipiramidales a

tabulares,aciculares,aciculares,prismáticos largos a tabulares,aciculares,aciculares,prismáticos largos a cortos,agregados fibrosos,botriodales y estalactiticos y cortos,agregados fibrosos,botriodales y estalactiticos y capas,concreciones,geodas,masas granulares y masas capas,concreciones,geodas,masas granulares y masas compactascompactas

Els minerals formen roques:Els minerals formen roques:

Granit:Granit:– Format per:Format per:

FeldespatFeldespatQuarsQuarsMicaMica

Classes de granitClasses de granit

Variant el tipus de feldespat, quars i Variant el tipus de feldespat, quars i mica...mica...

Algunes varietats de Granit grisAlgunes varietats de Granit gris

GRIS AVILA.-GRIS AVILA.- Granito biotítico de grano fino-medio uniforme y color gris claro homogéneo, Granito biotítico de grano fino-medio uniforme y color gris claro homogéneo, constituido por cuarzo, plagioclasa, feldespato, potasio y biotita como minerales principales. constituido por cuarzo, plagioclasa, feldespato, potasio y biotita como minerales principales.

GRIS PLATA.-GRIS PLATA.- Granito biotítico-granodiorita, de grano medio-fino homogéneo y color gris claro con Granito biotítico-granodiorita, de grano medio-fino homogéneo y color gris claro con

moteado negro poco abundante, constituido por plagiocasa, feldespato potásico, cuarzo y biotita. moteado negro poco abundante, constituido por plagiocasa, feldespato potásico, cuarzo y biotita. GRIS MEZQUITA.-GRIS MEZQUITA.- Granito de grano medio bastante uniforme y color gris claro, constituido por Granito de grano medio bastante uniforme y color gris claro, constituido por

cristales grises de cuarzo y blancos de feldespato potásico y plagioclasas, ambos de un tamaño de cristales grises de cuarzo y blancos de feldespato potásico y plagioclasas, ambos de un tamaño de grano mediano. grano mediano.

GRIS VILLA.-GRIS VILLA.- Granito biotítico-granodiorita, de grano medio uniforme de color gris medio, Granito biotítico-granodiorita, de grano medio uniforme de color gris medio,

constituido por cristales de colores gris(cuarzo), negruzco(biotita) y blanco (oligoclasa y feldespato constituido por cristales de colores gris(cuarzo), negruzco(biotita) y blanco (oligoclasa y feldespato potásico). potásico).

DORADO SAYAGO.-DORADO SAYAGO.- Granito de dos micas de grano fino uniforme y color gris claro-crema, Granito de dos micas de grano fino uniforme y color gris claro-crema, constituido por cuarzo, feldespato potásico, plagioclasa, biotíta y moscovita como minerales constituido por cuarzo, feldespato potásico, plagioclasa, biotíta y moscovita como minerales principales..principales..

GRIS DE CARDEÑOSA.-GRIS DE CARDEÑOSA.- Granito biotítico-adamellita, de grano medio-grueso con ligera tendencia Granito biotítico-adamellita, de grano medio-grueso con ligera tendencia porfiroide y color gris claro. Constituido por cuarzo, feldespato potásico, plagioclasa, biotíta y porfiroide y color gris claro. Constituido por cuarzo, feldespato potásico, plagioclasa, biotíta y moscovita. moscovita.

Minerals que Minerals que constitueixen les constitueixen les roquesroques

SilicatsSilicats– OrtosaOrtosa– PlagiòclasiPlagiòclasi– QuarsQuars– Mica moscovitaMica moscovita– OlivinaOlivina

No silicatsNo silicats– Guix Guix – CalcitaCalcita– HalitaHalita

FeldespatsFeldespats

Els minerals d’aquest grup responen Els minerals d’aquest grup responen a la fórmula general: a la fórmula general:

– X ZX Z4 4 OO88

Amb:  Amb:  – XX: Ba, Ca, K, Na, NH: Ba, Ca, K, Na, NH44, Sr, Sr– ZZ: Al, B, Si: Al, B, Si

Exemples:Exemples:– ortoclasa (ortoclasa (K Al SiK Al Si33OO88) ) – albita (albita (Na Al SiNa Al Si3 3 OO88) ) – anortita (anortita (Ca AlCa Al2 2 SiSi2 2 OO88))

OrtosaOrtosa Fórmula: K (Al Si 3 O8) DUREZA:6DUREZA:6 DENSIDAD:2,53 - 2,56DENSIDAD:2,53 - 2,56 RAYA:Blanca RAYA:Blanca

COLOR:Incolora,blanca,amarilla,parda,color COLOR:Incolora,blanca,amarilla,parda,color carne,verde.carne,verde.

BRILLO:VítreoBRILLO:Vítreo EXFOLIACIÓN- perfecta según las caras de EXFOLIACIÓN- perfecta según las caras de

pinacoide basal;según las del pinacoide pinacoide basal;según las del pinacoide lateral menos perfecta lateral menos perfecta

FRACTURA: – ConcoideaFRACTURA: – Concoidea CRISTALIZACIÓN:Sistema CRISTALIZACIÓN:Sistema

monoclínico(ortoclasa) y tricliníco(microclina)monoclínico(ortoclasa) y tricliníco(microclina) Tenacidad:fràgilTenacidad:fràgil MORFOLOGÍA:Cristales MORFOLOGÍA:Cristales

prismaticos,tabulares,tambien prismaticos,tabulares,tambien romboédricos(adularia);maclas frecuentes,a romboédricos(adularia);maclas frecuentes,a menudo agregados amorfos en grandes menudo agregados amorfos en grandes masas.masas.

– Se asociaSe asocia a a cuarzo,moscovita,biotita,plagioclasa,granate, cuarzo,moscovita,biotita,plagioclasa,granate, turmalina y otros. turmalina y otros.

– Minerales semejantesMinerales semejantes son : son : cuarzocuarzo, carente de exfoliación;, carente de exfoliación; barita,calcita,yeso,dolomita, todos ellos más barita,calcita,yeso,dolomita, todos ellos más

blandos; blandos; plagioclasa, plagioclasa, de distinta forma cristalina,pero en de distinta forma cristalina,pero en

agregados amorfos no siempre distinguible de la agregados amorfos no siempre distinguible de la ortosa por procedimientos sencillos.ortosa por procedimientos sencillos.

OrtosaOrtosa

Sistema: Monoclínico Fórmula: K (Al Si 3 O8) Feldespato potásico Dureza: 6 Origen: Magmático (Pegmatitas) e Hidrotermal. Es uno de los

minerales constituyente de rocas mas extendido. Se presenta en Se presenta en

granitos,sienitas,traquitas,riolitas,gneis,arcosas,pegmatitas,en granitos,sienitas,traquitas,riolitas,gneis,arcosas,pegmatitas,en grietas alpinas,en hendiduras y como ganga en filones grietas alpinas,en hendiduras y como ganga en filones hidrotermales.hidrotermales.

Yacimientos: En muchos lugares de España. Amarilla y muy pura en Madagascar. Maclas en Carlsbad (Checoslovaquia). De color rojo en Escocia, Alemania y Suiza. Azulados en el Lago Baikal (URSS).

Usos: Para la fabricación de porcelana y vidrio, aislantes eléctricos y esmaltes cerámicos.

PlagiòclasiPlagiòclasiPLAGIÒCLASIS  PLAGIÒCLASIS 

– Feldespats sódic - cálcicsFeldespats sódic - cálcicsAlbita Albita Na(AlSiNa(AlSi33OO88))Anortita Anortita Ca(AlSiCa(AlSi33OO88))Formen part del granitFormen part del granit

Aspecte al microscopi del granit porfíric de

Santa Eufemia. A la dreta s’observa un megacristal

de feldespat potàssic

GUIXGUIX

FórmulaFórmula– CaSOCaSO44 · 2H · 2H22OO

Sulfat de calciSulfat de calci

GuixGuix Nom de la roca, mineral o pedra Nom de la roca, mineral o pedra Rosa del desertRosa del desert, és una , és una

varietat de varietat de guixguix.. En zones desèrtiques (en l’actualitat o en el passat) apareixen En zones desèrtiques (en l’actualitat o en el passat) apareixen

formant allò que es coneix com la formant allò que es coneix com la rosa del desert rosa del desert , que és un , que és un conjunt de formes lenticulars entrecreuades, que moltes conjunt de formes lenticulars entrecreuades, que moltes vegades s’assemblen a una rosa, en aquest caso pètria. vegades s’assemblen a una rosa, en aquest caso pètria.

Tipus bàsic Tipus bàsic Sedimentari Sedimentari Grup Grup Sulfats de CalciSulfats de Calci Composició química Composició química CaSOCaSO44 El guix té distints modes de formar-se ja siga per precipitació El guix té distints modes de formar-se ja siga per precipitació

directa, per floculació, per cristal·lització en filons o pel pas de directa, per floculació, per cristal·lització en filons o pel pas de l’anhidrita ( l’anhidrita ( CaSOCaSO44 .0.5H .0.5H22 O) O) a guix (a guix (CaSOCaSO44 .2H .2H22 O) amb O) amb guany d’aigua. guany d’aigua.

Formació o origenFormació o origen Origen sedimentari: Format en ambient evaporític per precipitació directa Origen sedimentari: Format en ambient evaporític per precipitació directa

de solucions en connexió amb roques calcàries i argiles en dipòsits de solucions en connexió amb roques calcàries i argiles en dipòsits evaporítics associats a antics mars o llacs salats. evaporítics associats a antics mars o llacs salats.

Per hidratació directa de la anhidrita Per hidratació directa de la anhidrita També es pot formar en filons de guix quan en àrees volcàniques, per També es pot formar en filons de guix quan en àrees volcàniques, per

l’acció fumaròlica d'aigües sulfuroses, els vapors d'àcid sulfúric reaccionen l’acció fumaròlica d'aigües sulfuroses, els vapors d'àcid sulfúric reaccionen amb les capes de calcària de les roques encaixants. amb les capes de calcària de les roques encaixants.

Per l’acció de l'àcid sulfúric procedent de les pirites a l’actuar sobre la Per l’acció de l'àcid sulfúric procedent de les pirites a l’actuar sobre la calcita de margues y argiles calcàries. calcita de margues y argiles calcàries.

GUIX: punta de llançaGUIX: punta de llança

Duresa Duresa 2 2 Textura éTextura és grossa i rasposa s grossa i rasposa Densitat Densitat 2.32 g/cc 2.32 g/cc Color Color Sol ser incolora o blanca Sol ser incolora o blanca Lluïssor Lluïssor Entre vítria y perlinaEntre vítria y perlina Propietats Propietats La forma típica de presentar-se és en La forma típica de presentar-se és en

macla punta de fletxa, o com un agregat macla punta de fletxa, o com un agregat lenticular anomenat com "rosa del desert”. lenticular anomenat com "rosa del desert”.

Usos Usos Components de pintures, esmalts i vidres.Components de pintures, esmalts i vidres. Observacions particulars Observacions particulars Té un tacte Té un tacte

suau i més càlid que el quars (Conductivitat suau i més càlid que el quars (Conductivitat tèrmica molt baixa).   tèrmica molt baixa).  

HalitaHalita

Halita (NaCl, clorur de sodi) Halita (NaCl, clorur de sodi) ProcedènciaProcedència: de Súria. : de Súria.

– halita, sal gema o sal comuna halita, sal gema o sal comuna duresaduresa 2 –es pot ratllar amb la ungla 2 –es pot ratllar amb la ungla formaforma cristalls cúbics que poden aconseguir cristalls cúbics que poden aconseguir

una dimensió molt gran (més d’un metre una dimensió molt gran (més d’un metre cúbic). cúbic).

ColorColor: quan són purs, són incolors, però la : quan són purs, són incolors, però la presència de impureses pot donar-los presència de impureses pot donar-los coloracions diverses. En el Bages, a sovint són coloracions diverses. En el Bages, a sovint són rogenc degut a la presència d'òxids de ferro. rogenc degut a la presència d'òxids de ferro.

La major part de la formació geològica Cardona, un La major part de la formació geològica Cardona, un conjunt d’estrats que aplega a tindre un grossor conjunt d’estrats que aplega a tindre un grossor d’uns 300 m en les zones no plegades, està d’uns 300 m en les zones no plegades, està constituïda per halita. La formació geològica constituïda per halita. La formació geològica Cardona s'estén per el subsòl d’una part important Cardona s'estén per el subsòl d’una part important de la depressió Central Catalana que inclou la meitat de la depressió Central Catalana que inclou la meitat nord del Bages.nord del Bages.

[foto Joaquim Sanz / Museu de Geologia Valentí [foto Joaquim Sanz / Museu de Geologia Valentí Masachs]Masachs]

Menes metàl·liques:Menes metàl·liques:JacimentsJaciments

Els minerals solen estar en les Els minerals solen estar en les roques en baixes proporcions. No és roques en baixes proporcions. No és rendible extraure'ls.rendible extraure'ls.

Quan hi ha grans concentracions, és Quan hi ha grans concentracions, és rendible, i s’anomenen rendible, i s’anomenen JACIMENTSJACIMENTS..

Els minerals que s’extrauen són la Els minerals que s’extrauen són la MENAMENA..

La resta dels minerals són la La resta dels minerals són la GANGAGANGA..

Menes del ferroMenes del ferro Hematites. FeHematites. Fe22OO33

Duresa 6.Duresa 6. Color terròs o quasi negre.Color terròs o quasi negre.

Magnetita. FeMagnetita. Fe33OO44 Duresa 6.Duresa 6. Lluïssor metàl·lica.Lluïssor metàl·lica. Color negre.Color negre. És magnètica.És magnètica.

Siderita. FeCOSiderita. FeCO33 Duresa 4.Duresa 4. Lluïssor vítriaLluïssor vítria Color terrós , grogós.Color terrós , grogós. Desprèn bombolles amb els àcids.Desprèn bombolles amb els àcids.

Pirita. Fe SPirita. Fe S Duresa 6’5.Duresa 6’5. Lluïssor metàl·lica.Lluïssor metàl·lica. Color groc llautó.Color groc llautó.

HEMATITESHEMATITES Hematites. FeHematites. Fe22OO33

Duresa 6.Duresa 6. Color terròs o quasi negre.Color terròs o quasi negre.

MAGNETITAMAGNETITA Magnetita. FeMagnetita. Fe33OO44

Duresa 6.Duresa 6. Lluïssor metàl·lica.Lluïssor metàl·lica. Color negre.Color negre. És magnètica.És magnètica.

SIDERITASIDERITA Siderita. FeCOSiderita. FeCO33

Duresa 4.Duresa 4. Lluïssor vítriaLluïssor vítria Color terrós , grogós.Color terrós , grogós. Desprèn bombolles amb els àcidsDesprèn bombolles amb els àcids

PIRITAPIRITA Pirita. Fe SPirita. Fe S

Duresa 6’5.Duresa 6’5. Lluïssor metàl·lica.Lluïssor metàl·lica. Color groc llautóColor groc llautó

Menes del coureMenes del coure

Calcopirita. Cu Fe SCalcopirita. Cu Fe S22 Duresa 4.Duresa 4. Lluïssor metàl·lica.Lluïssor metàl·lica. Color groc llautó.Color groc llautó.

Malaquita. CuMalaquita. Cu2 2 COCO3 3 (OH)(OH)2 2 Duresa 4Duresa 4 Color verd intens a bandes.Color verd intens a bandes.

Atzurita. CuAtzurita. Cu3 3 (CO(CO33))2 2 (OH)(OH)22 Duresa Duresa color blaucolor blau

CALCOPIRITACALCOPIRITA Calcopirita. CuFeSCalcopirita. CuFeS22

Duresa 4.Duresa 4. Lluïssor metàl·lica.Lluïssor metàl·lica. Color groc llautóColor groc llautó

MALAQUITAMALAQUITA Malaquita. CuMalaquita. Cu22COCO33(OH)(OH)2 2

Duresa 4Duresa 4 Color verd intens a bandes.Color verd intens a bandes.

AZURITAAZURITA

Atzurita. CuAtzurita. Cu33(CO(CO33))22(OH)(OH)22 Duresa 3’5-4Duresa 3’5-4 color blaucolor blau

Menes del PLOMMenes del PLOM GALENA Pb SGALENA Pb S

Duresa 2’5Duresa 2’5 Lluïssor metàl·licaLluïssor metàl·lica Color Gris plomColor Gris plom Amb l’àcid desprèn pudor de podritAmb l’àcid desprèn pudor de podrit

Menes Menes metàl·liquesmetàl·liques

Bauxita.Bauxita. Agregat de minerals Agregat de minerals d’aluminid’alumini Color terrós amb taques rogenques.Color terrós amb taques rogenques.

Cinabri. Hg SCinabri. Hg S Duresa 2’5Duresa 2’5 Color roig intensColor roig intens Mena deMena de mercuri mercuri

Blenda Zn S mena del Blenda Zn S mena del ZincZinc Duresa 3’5-4Duresa 3’5-4 Blenda acaramel·lada:Blenda acaramel·lada:

– color groccolor groc– Lluïssor resinosaLluïssor resinosa

Esfalerita.Esfalerita.– Lluïssor metàl·licaLluïssor metàl·lica

Metalls i Minerals natiusMetalls i Minerals natius OR. AuOR. Au

Color grocColor groc Lluïssor metàl·licaLluïssor metàl·lica

PLATA. AgPLATA. Ag Color blancColor blanc Lluïssor metàl·licaLluïssor metàl·lica

COURE. CuCOURE. Cu Duresa 2’5-3Duresa 2’5-3 Color roigColor roig Lluïssor metàl·licaLluïssor metàl·lica

PLATÍ. PtPLATÍ. Pt Color blancColor blanc Duresa 3’5Duresa 3’5 Lluïssor metàl·licaLluïssor metàl·lica

Sofre. SSofre. S88 Color grocColor groc Duresa 1’5-2Duresa 1’5-2

Les minesLes mines

Per detectar l'existència d’un Per detectar l'existència d’un jaciment es fan jaciment es fan PROSPECCIONSPROSPECCIONS

Una vegada localitzat s’excava una Una vegada localitzat s’excava una MINAMINA per extraure el mineral. per extraure el mineral.

MINES A CEL OBERTMINES A CEL OBERTMINES SUBTERRÀNIES.MINES SUBTERRÀNIES.

Tipus de minesTipus de mines

Si el jaciment està en la Si el jaciment està en la superfície:superfície:

Mines a cel obertMines a cel obert– PedreresPedreres. En la superfície. En la superfície– CrosCros. A poca profunditat . A poca profunditat

i en terrasses.i en terrasses.Mines subterràniesMines subterrànies

– A gran profunditat.A gran profunditat.– S’excaven S’excaven pouspous verticals verticals

i i galeriesgaleries horitzontals. horitzontals.

Obtenció de metallsObtenció de metalls Els metalls no solen aparèixer en “estat Els metalls no solen aparèixer en “estat

natiu”natiu” Per extraure el metall dels minerals:Per extraure el metall dels minerals:

– El mineral s’extrau del jacimentEl mineral s’extrau del jaciment– S’envia a la trituradoraS’envia a la trituradora– Es mescla amb aigua en cel·les de flotació.Es mescla amb aigua en cel·les de flotació.

La mena va al fonsLa mena va al fons La ganga queda damuntLa ganga queda damunt

– S’obté el concentrat de mineralS’obté el concentrat de mineral– Fusió del concentrat en forns.Fusió del concentrat en forns.

Separa el metall de altres componentsSepara el metall de altres components– Es refreda en motles i forma lingotsEs refreda en motles i forma lingots

Obtención Obtención del estañodel estaño

ElEl proceso de obtenciónproceso de obtención del estaño es el del estaño es el siguiente:siguiente:• La casiterita se tritura (1) y muele (2) en • La casiterita se tritura (1) y muele (2) en molinos adecuados. Luego se introduce en molinos adecuados. Luego se introduce en unaunacuba con agua (3), en la que se agita. Por cuba con agua (3), en la que se agita. Por decantación, el mineral de estaño (que es decantación, el mineral de estaño (que es másmáspesado) se va al fondo y se separa de la pesado) se va al fondo y se separa de la ganga.ganga.• Posteriormente se introduce en un horno • Posteriormente se introduce en un horno (4), donde se oxidan los posibles sulfuros de(4), donde se oxidan los posibles sulfuros deestaño que hay en el mineral y se estaño que hay en el mineral y se transforman en óxidos.transforman en óxidos.

• • La mena de estaño, en forma de óxido, La mena de estaño, en forma de óxido, se introduce en un horno de reverbero (5), se introduce en un horno de reverbero (5), dondedondese produce la reducción (transformación se produce la reducción (transformación de óxido de estaño a estaño), de óxido de estaño a estaño), depositándose eldepositándose elestaño en la parte inferior y la escoria en estaño en la parte inferior y la escoria en la superior.la superior.• Finalmente, para obtener un estaño con • Finalmente, para obtener un estaño con porcentaje del 99 %, es necesario porcentaje del 99 %, es necesario someterlo a unsometerlo a unproceso electrolítico (6).proceso electrolítico (6).

Obtención de aluminioObtención de aluminio

I ... Final...I ... Final...

.........Per ara.........Per ara