1

ONESONESONESONESONESONESONESONESONESONESONESONESREVISTA ESCOLAR DIGITAL DEL C.P. REVISTA ESCOLAR DIGITAL DEL C.P. CA'SCA'S SABONERSSABONERS --MAGALUFMAGALUF --CALVICALVI ÀÀ

PROJECTE DE CENTRE 2009/10PROJECTE DE CENTRE 2009/10

JunyJunyJunyJuny 2010 2010 2010 2010 ---- NNNNúúúúmero mero mero mero 1717171717171717

COMISSIÓ DE LA REVISTA

2

_______ÍNDEX_______• Editorial …………………………………. 3• Educació Infantil…………………….…… 5• Feim bimbolles amb Escher i Fairy…… 6

• Preparació d’una festa de Halloween… 7• Construim un castell…………………… 12• El rastre…………………………………. 16• Les colònies de 5 anys 17• El pas a Primària………………………. 19

• Fruits de Tardor……………………….. 20• Rosaris per Tots Sants………………… 21• L’Albufera d’Alcúdia……………………. 23• Bombons de xocolata………………….. 25• Jornada Poetica………………………… 26

• Colònies – Colònia de Sant Pere…….. 28• Excursió a Esporles……………………. 32• Viatge a Menorca………………………. 40• Relats imaginaris………………………. 45

• Entrevistes als mestres……………….. 46• Visita del Pare Noel……………………. 47• Carnestoltes…………………………….. 48• Miquel Arguimbau……………………… 53• Aula ecològica…………………………. 53

• Viatge d’estudis Barcelona-PortAventura 54• Concurs de fotografia………………… 58

Coordinadors de la revista:

- Mateu Fiol

- Gabi Isern

- Llúcia Mateu

3

EditorialELS NOUS REPTES DE L'ESCOLA: ELS PILARS DE L'EDUCAC IÓ DEL FUTUR

(resum de la ponència de Juan Carlos Tedesco, Direct or de l'Institut Internacional de PlanificacióEducativa)

Durant aquest curs el nostre claustre ha rebut form ació sobre la implantació de les competències bàsiques en el procés ensenyament- aprenentatge. Pareix a ser que l'aposta de la nostra Administraci ó Educativa és clara envers aquesta tendència pedagògica que és la que es va ad optant progressivament a Europa i a la resta del món. Està clar que l'educació necessita un canvi profund i que s'ha d'adaptar a una nova societat marcada per la incorporació de les TI C a la vida diària i lògicament a l'escola. És per això que la ponència de Juan Car los Tedesco, intenta aclarir quin hauria de ser el camí de l'educació en aquests p ropers anys.

Els pronòstics sobre la importància creixent que as sumirà la funció d'aprendre a aprendre en l'educació del futur es basen en dues de les cara cterístiques més importants de la societat moderna: la velocitat sig nificativa que ha adquirit la producció de coneixements i la possibilitat d'accedi r a un volum d'informacióenorme. A diferència del passat, els coneixements i les informacions adquirits en el període de formació inicial a les escoles o unive rsitats no permetran a les persones deseixir-se durant un llarg període de la seva vida activa. L'obsolescència serà cada vegada més ràpida, i obliga rà a un procés de reconversió professional permanent al llarg de tota la vida. Però a més de la velocitat significativa en la producció de coneixeme nts, ara també hi ha la possibilitat d'accedir a una quantitat enorme d'inf ormacions i de dades que ens obliguen a seleccionar, a organitzar, a processar l a informació, per tal de poder fer-la servir.

En aquestes condicions i per dir-ho ràpidament, l'e ducació ja no podrà estar dirigida a la transmissió de coneixements i d'inform acions sinó a desenvolupar la capacitat de produir-los i d'emprar-los. Aquest can vi d'objectius és a la base de les tendències pedagògiques actuals, que posen l'ac cent en els fenòmens metacurriculars . David Perkins, per exemple, crida l'atenció sobre la necessitat de distingir dos tipus de coneixements: els d'ordre inferior i els d'ordre superior. Els primers són els coneixements sobre determinades àrees de la realitat. Els d'ordre superior són coneixements sobre el coneixem ent. El concepte de metacurrículum es refereix precisament al coneixemen t d'ordre superior: coneixements sobre com obtenir coneixements, sobre com pensar correctament, sobre nocions com ara hipòtesi i prova, etc.

Si l'objectiu de l'educació consisteix a transmetre aquests coneixements d'ordre superior, el paper dels docents no pot continuar se nt el mateix que en el passat. La seva funció es resumeix, des d'aquest punt de vis ta, en la tasca d'ensenyarl'ofici d'aprendre , la qual cosa es contraposa al model actual de fun cionament de la relació entre professor i alumne, en què l'alumne no aprèn les operacions cognitives destinades a produir més coneixement sin ó les operacions que permeten triomfar en el procés escolar. En el model actual, l' ofici d'alumne estàbasat en una dosi molt alta d'instrumentalisme, dir igit a obtenir els millors resultats possibles d'acord amb els criteris d'aval uació, moltes vegades implícits, dels professors.

4

En què consisteix l'ofici d'aprendre? Pel que fa a a ixò, és interessant constatar que els autors que estan treballant sobre aquest concep te evoquen la metàfora de l'aprenentatge tradicional dels oficis, basat en la relació entre l'expert i el novici. Però a diferència dels oficis tradicionals, el que distingeix l'expert del novici en el procés d'aprendre a aprendre és la manera com trobe n, retenen, comprenen i operen sobre el saber, en el procés de resolució d'u n problema determinat.

A partir d'aquesta parella "expert-novici", el pape r del docent es defineix com el d'un "acompanyant cognitiu". En el procés clàssic d 'aprenentatge de determinats oficis, el procediment emprat pel mestre és visible i observable. El mestre mostra com es fan les coses. En l'aprenentatge escolar, en canvi, aquests procediments estan ocults i el mestre ha de ser capaç d'exteriori tzar un procés mental generalment implícit. Per això, l'"acompanyant cogn itiu" ha de desenvolupar una bateria d'activitats destinades a fer explícits els comportaments implícits dels experts, de tal manera que l'alumne els pugui obser var, comparar amb les seves pròpies maneres de pensar, per tot seguit –a poc a poc– posar-los en pràctica amb l'ajuda del mestre i dels altres alumnes. En síntes i, passar de l'estat de novici a l'estat d'expert consisteix a incorporar les operac ions que permeten tenir possibilitats i alternatives més àmplies de compren sió i solució de problemes.

El concepte d'"acompanyant cognitiu" permet veure e ls canvis en el rol del mestre o del professor com a model. En l'esquema clàssic d'a nàlisi de la professió docent, el perfil "ideal" del docent era definit a partir de t rets de personalitat aliens a la pràctica quotidiana de l'ensenyament. En aquest nou enfocament, en canvi, el docent pot dur a terme el paper de model des del pu nt de vista del propi procés d'aprenentatge.

Aprendre a aprendre també modifica l'estructura institucional dels siste mes educatius. A partir del moment en què deixem de conc ebre l'educació com una etapa de la vida i acceptem que hem de continuar ap renent durant tot el nostre cicle vital, l'estructura dels sistemes educatius està sot mesa a noves exigències. L'educació permanent, l'articulació estreta entre edu cació i treball, els mecanismes d'acreditació de sabers per la reconversió permanent, etc. són alguns dels nous problemes i desafiaments que l'educació ha d'afronta r en termes institucionals.

Joan Mora – Director del Centre

5

EDUCACIEDUCACIÓÓ INFANTILINFANTILENGUANY HEM ESTRENAT VEHICLES NOUS

PELS NOSTRES JOCS DE PATI

Ens ho passampipa! Quina

velocitat!

Els nous vehicles sónmolt resistents. A més hi podem muntar de dos

en dos.

Continuam celebrant els nostres aniversarisveient com ens feim una mica més grans cada dia.

66

FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB FEIM BIMBOLLES AMB ESCHER I FAIRYESCHER I FAIRYESCHER I FAIRYESCHER I FAIRYESCHER I FAIRYESCHER I FAIRYESCHER I FAIRYESCHER I FAIRY 4 ANYS A4 ANYS A

7

LA CLASSE DELS FANTASMES LA CLASSE DELS FANTASMES LA CLASSE DELS FANTASMES LA CLASSE DELS FANTASMES PREPARAM UNA FESTA PREPARAM UNA FESTA PREPARAM UNA FESTA PREPARAM UNA FESTA DEDEDEDEHALLOWEENHALLOWEENHALLOWEENHALLOWEEN- 5 anys A -

Després de triar el nom de la classe i de demanar-los que volien fer tot d’una va sorgir la idea de

fer una festa per Halloween.Les idees varen esser molt clares:

- Hem d’anar disfressats.- Hem de donar xuxes.

- Hem d’anar per les classes a assustar.- Hem de dur una bossa.

- Hi ha d’haver carabasses.- Hem de decorar la classe.

Havia molt per fer, i ens vàrem posar per feina:

Decorar la classe va esser el primer que férem i escriure una nota a la llibreta

viatgera per a que els pares ens preperessin una disfressa i llepolies.Per dur el control de les disfresses que anaven duent vàrem fer un llistat

8

Decidim convidar la classe dels prínceps i princeses a la nostra festa i preparam invitacions i caretes per què es

puguin també disfressar amb nosaltres

Els donam les invitacions

Se va acostant el dia i buidam carabasses

Decoram la bossa on durem les xuxes

9

JA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEJA TENIM LA CLASSEPREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!PREPARADA!!!!!

Ja arribat el dia i na Carme Sánchez ens sorprèn

amb dues tartes espectaculars.

Començam a vestir-nos i anam a avisar als nins de la classedels prínceps i princeses i la festa ja comença...

10

Començam amb un conte de por,

decoram les caretes, ballami berenam.

11

La segona part de la festa va esser anar per les classesassustant

i repartint llepolies per tota l’escola “ TRUC O XUXES”

VA ESSER UNA FESTA GENIAL, ENS HO VVA ESSER UNA FESTA GENIAL, ENS HO VVA ESSER UNA FESTA GENIAL, ENS HO VVA ESSER UNA FESTA GENIAL, ENS HO VÀÀÀÀREM PASAR MOLT BREM PASAR MOLT BREM PASAR MOLT BREM PASAR MOLT BÉÉÉÉ

12

EL CASTELLEL CASTELLCLASSE DELS PRÍNCEPS I PRINCESES – 5 ANYS B

COMENÇÀREM FENT UNA VOTACIÓ PER

ESCOLLIR QUIN TIPUS DE CASTELL FARÍEM.

DESPRÉS VINGUEREN MOLTES CONVERSES, ENTRE TOTS HAVÍEM DE PENSAR I DECIDIR COM CONSTRUIR-LO, AMB QUIN

MATERIAL, COM HAVIA DE SER DE GROS…I INTENTAR RESOLDRE ELS PROBLEMES QUE ANAVEN SORGINT.

N’EDUARD ENS VA AJUDAR A CONSTRUIR UNA ESTRUCTURA DE FUSTES PER AFERRAR-HI DESPRÉS ELS CARTRONS.

Aquí ens teniu en ple procés de creació

A PRINCIPI DE CURS VÀREM DIR LES COSES QUE ENS AGRADARIA FER

I UNA DE LES IDEES QUE EXPRESSÀREM VA SER LA DE FER UN CASTELL.

13

EstamEstamEstamEstam fetsfetsfetsfets unsunsunsuns bonsbonsbonsbons arquitectesarquitectesarquitectesarquitectes!!!!

14

VÀREM PRENDRE MIDES PER SABER PER ON TALLAR ELS CARTRONS.

PER FER LA PORTA VÀREM MIRAR LES NOSTRES ALÇADES. HI VOLÍEM PASSAR SENSE HAVER D’ARRUFAR-NOS.

VÀREM FER EL PONT LLEVADÍS, EL MERLET I DUES PORTES PER ANAR A LES DUES TORRES.

TOT I QUE ENCARA ENS QUEDA MOLT PER FER (FALTEN LES FINESTRES, LES PUNTES, PINTAR-LO...),

A TEMPS DE RACONS JA HI JUGAM I ENS HO PASSAM MOLT BÉ!

15

Mirau que béens ha quedat!

Gràcies als pares que ensajudaren molt poguéremfer la nostra sortida

triomfalel dia de les disfresses.

16

Vàrem fer un rastre per recollir doblers que ensabaratàs el preu de les nostres colònies.

Tothom va participar i guanyàrem molts d’euros, però abans ja havíem après com tornar el canvi.

1717

ELS INFANTS DE 5 ELS INFANTS DE 5 anysanys ANAM ANAM

DE COLÒNIESDE COLÒNIES

FFFFéééérem les rem les rem les rem les nostres nostres nostres nostres

galetes: qugaletes: qugaletes: qugaletes: quèèèèdivertit cuinar!divertit cuinar!divertit cuinar!divertit cuinar!

1818

Al vespre festa de pijames

TambTambéé aprenemaprenem coses coses delsdels animalsanimals i i comcomajudarajudar de forma divertida.de forma divertida.

19

EL NOSTRE PAS A EL NOSTRE PAS A PRIMER DE PRIMPRIMER DE PRIMÀÀRIARIA

Els nins i nines de primer volem aprofitar la publicaciEls nins i nines de primer volem aprofitar la publicaciEls nins i nines de primer volem aprofitar la publicaciEls nins i nines de primer volem aprofitar la publicacióóóó de la revista Ones per de la revista Ones per de la revista Ones per de la revista Ones per expressar com ens sentim en aquesta nova etapa que hem iniciat.expressar com ens sentim en aquesta nova etapa que hem iniciat.expressar com ens sentim en aquesta nova etapa que hem iniciat.expressar com ens sentim en aquesta nova etapa que hem iniciat.

PRIMER :PRIMER :PRIMER :PRIMER :DuimDuimDuimDuim tres mesos i estam btres mesos i estam btres mesos i estam btres mesos i estam béééé, tot i que el canvi a primer ha estat una mica dif, tot i que el canvi a primer ha estat una mica dif, tot i que el canvi a primer ha estat una mica dif, tot i que el canvi a primer ha estat una mica difíííícil. cil. cil. cil.

Però Però Però Però éééés millor del que ens havs millor del que ens havs millor del que ens havs millor del que ens havííííem pensat.em pensat.em pensat.em pensat.Tenim diferents mestres. Tenim diferents mestres. Tenim diferents mestres. Tenim diferents mestres. La tutora de primer A La tutora de primer A La tutora de primer A La tutora de primer A éééés na Cristina i amb ella s na Cristina i amb ella s na Cristina i amb ella s na Cristina i amb ella feimfeimfeimfeim MatemMatemMatemMatemààààtiques, Medi, tiques, Medi, tiques, Medi, tiques, Medi,

PlPlPlPlààààstica, Estudi i un grup de nins fan Catalstica, Estudi i un grup de nins fan Catalstica, Estudi i un grup de nins fan Catalstica, Estudi i un grup de nins fan Catalàààà en els agrupaments flexibles. en els agrupaments flexibles. en els agrupaments flexibles. en els agrupaments flexibles. D`educaciD`educaciD`educaciD`educacióóóó FFFFíííísica tenim en Miquel, de Castellsica tenim en Miquel, de Castellsica tenim en Miquel, de Castellsica tenim en Miquel, de Castellàààà na Maria Josna Maria Josna Maria Josna Maria Joséééé, d, d, d, d’’’’AnglAnglAnglAnglèèèès na s na s na s na Neus, de MNeus, de MNeus, de MNeus, de Múúúúsica en Pere i de Religisica en Pere i de Religisica en Pere i de Religisica en Pere i de Religióóóó en Gabi.en Gabi.en Gabi.en Gabi.

La tutora de primer B La tutora de primer B La tutora de primer B La tutora de primer B éééés na Neus i ens fa Matems na Neus i ens fa Matems na Neus i ens fa Matems na Neus i ens fa Matemààààtiques, Medi, Pltiques, Medi, Pltiques, Medi, Pltiques, Medi, Plààààstica, Estudi stica, Estudi stica, Estudi stica, Estudi i Catali Catali Catali Catalàààà nomnomnomnoméééés a alguns, perqus a alguns, perqus a alguns, perqus a alguns, perquèèèè a la la la l’’’’hora de catalhora de catalhora de catalhora de catalàààà els dos primers ens els dos primers ens els dos primers ens els dos primers ens juntamjuntamjuntamjuntam i i i i feimfeimfeimfeim tres grups. Ltres grups. Ltres grups. Ltres grups. L’’’’ altre mestra de catalaltre mestra de catalaltre mestra de catalaltre mestra de catalàààà éééés na s na s na s na MayteMayteMayteMayte. D. D. D. D’’’’EducaciEducaciEducaciEducacióóóóFFFFíííísica tenim na Victòria, Na Maria Jossica tenim na Victòria, Na Maria Jossica tenim na Victòria, Na Maria Jossica tenim na Victòria, Na Maria Joséééé de Castellde Castellde Castellde Castellàààà, na Cristina , na Cristina , na Cristina , na Cristina dddd’À’À’À’Ànglnglnglnglèèèèssss i i i i en Pere de Men Pere de Men Pere de Men Pere de Múúúúsica. Els que sica. Els que sica. Els que sica. Els que feimfeimfeimfeim ReligiReligiReligiReligióóóó tenim en Gabi.tenim en Gabi.tenim en Gabi.tenim en Gabi.

Ens agrada EducaciEns agrada EducaciEns agrada EducaciEns agrada Educacióóóó FFFFíííísica, jugar a aranya sica, jugar a aranya sica, jugar a aranya sica, jugar a aranya éééés molt divertit. Tambs molt divertit. Tambs molt divertit. Tambs molt divertit. Tambéééé ens ens ens ens agraden els jocs com cadena, stop i paquets.agraden els jocs com cadena, stop i paquets.agraden els jocs com cadena, stop i paquets.agraden els jocs com cadena, stop i paquets.

Una vegada a la setmana, els dilluns, tenim pistes, això vol dirUna vegada a la setmana, els dilluns, tenim pistes, això vol dirUna vegada a la setmana, els dilluns, tenim pistes, això vol dirUna vegada a la setmana, els dilluns, tenim pistes, això vol dir que els nins de que els nins de que els nins de que els nins de primer estam tots sols a la zona de pistes del pati i podem jugaprimer estam tots sols a la zona de pistes del pati i podem jugaprimer estam tots sols a la zona de pistes del pati i podem jugaprimer estam tots sols a la zona de pistes del pati i podem jugar en allò qur en allò qur en allò qur en allò quèèèèvolem aquell dia.volem aquell dia.volem aquell dia.volem aquell dia.

Hem fet una sortida a lHem fet una sortida a lHem fet una sortida a lHem fet una sortida a l’’’’Albufera per conAlbufera per conAlbufera per conAlbufera per conèèèèixer quixer quixer quixer quèèèè éééés un espai natural protegit, s un espai natural protegit, s un espai natural protegit, s un espai natural protegit, una zona humida. Hem pogut observar animals i plantes diferents.una zona humida. Hem pogut observar animals i plantes diferents.una zona humida. Hem pogut observar animals i plantes diferents.una zona humida. Hem pogut observar animals i plantes diferents. Ens va Ens va Ens va Ens va agradar mirar per les finestretes (miradors). Ens van donar unesagradar mirar per les finestretes (miradors). Ens van donar unesagradar mirar per les finestretes (miradors). Ens van donar unesagradar mirar per les finestretes (miradors). Ens van donar unes lupes i lupes i lupes i lupes i varem poder observar animals petitons com les formigues. Vam gauvarem poder observar animals petitons com les formigues. Vam gauvarem poder observar animals petitons com les formigues. Vam gauvarem poder observar animals petitons com les formigues. Vam gaudir dir dir dir observant observant observant observant àààànneres, una pell de serp, nneres, una pell de serp, nneres, una pell de serp, nneres, una pell de serp, liblibliblibèèèèl.lulesl.lulesl.lulesl.lules, llagost... I ens va encantar , llagost... I ens va encantar , llagost... I ens va encantar , llagost... I ens va encantar veure fotges banyudes. Mveure fotges banyudes. Mveure fotges banyudes. Mveure fotges banyudes. Méééés endavant podreu veure algunes fotografies.s endavant podreu veure algunes fotografies.s endavant podreu veure algunes fotografies.s endavant podreu veure algunes fotografies.

Primer Primer Primer Primer éééés diferent perqus diferent perqus diferent perqus diferent perquèèèè::::Tenim exTenim exTenim exTenim exààààmens que abans no tenmens que abans no tenmens que abans no tenmens que abans no tenííííem.em.em.em.UsamUsamUsamUsam agenda.agenda.agenda.agenda.La carpeta dels deures, lLa carpeta dels deures, lLa carpeta dels deures, lLa carpeta dels deures, l’’’’estoig la motxilla...estoig la motxilla...estoig la motxilla...estoig la motxilla...Tenim els nostres noms en lletra lligada escrits a la taula per Tenim els nostres noms en lletra lligada escrits a la taula per Tenim els nostres noms en lletra lligada escrits a la taula per Tenim els nostres noms en lletra lligada escrits a la taula per aprendre a aprendre a aprendre a aprendre a

escriureescriureescriureescriure’’’’ls bls bls bls béééé....LLLL’’’’aula de Maula de Maula de Maula de Múúúúsica.sica.sica.sica.No tenim lNo tenim lNo tenim lNo tenim l’’’’estora per parlar cada dia.estora per parlar cada dia.estora per parlar cada dia.estora per parlar cada dia.Aquests sAquests sAquests sAquests sóóóón alguns dels nostres comentaris:n alguns dels nostres comentaris:n alguns dels nostres comentaris:n alguns dels nostres comentaris:CristianCristianCristianCristian: M: M: M: M’’’’agrada pintar amb els pinzells.agrada pintar amb els pinzells.agrada pintar amb els pinzells.agrada pintar amb els pinzells.Laura: Em duc molt bLaura: Em duc molt bLaura: Em duc molt bLaura: Em duc molt béééé amb la mestra de catalamb la mestra de catalamb la mestra de catalamb la mestra de catalàààà....JosJosJosJoséééé: M: M: M: M’’’’agrada tenir pistes els dilluns.agrada tenir pistes els dilluns.agrada tenir pistes els dilluns.agrada tenir pistes els dilluns.Alba: MAlba: MAlba: MAlba: M’’’’agrada Educaciagrada Educaciagrada Educaciagrada Educacióóóó FFFFíííísica i plsica i plsica i plsica i plààààstica, stica, stica, stica, éééés molt divertit i a pls molt divertit i a pls molt divertit i a pls molt divertit i a plààààstica stica stica stica feimfeimfeimfeim

molts dibuixos.molts dibuixos.molts dibuixos.molts dibuixos.Sara i Duna: El que mSara i Duna: El que mSara i Duna: El que mSara i Duna: El que méééés ens agrada s ens agrada s ens agrada s ens agrada éééés educacis educacis educacis educacióóóó FFFFíííísica.sica.sica.sica.AlexiaAlexiaAlexiaAlexia: M: M: M: M’’’’agraden els racons que agraden els racons que agraden els racons que agraden els racons que feimfeimfeimfeim els divendres, els divendres, els divendres, els divendres, jugamjugamjugamjugam a domina domina domina dominóóóó, , , , feimfeimfeimfeim

dibuixos amb plantilles, amb segells, amb punxons...dibuixos amb plantilles, amb segells, amb punxons...dibuixos amb plantilles, amb segells, amb punxons...dibuixos amb plantilles, amb segells, amb punxons...JessicaJessicaJessicaJessica: Hem va agradar molt fer el Rosari.: Hem va agradar molt fer el Rosari.: Hem va agradar molt fer el Rosari.: Hem va agradar molt fer el Rosari.RubRubRubRubéééénnnn: El : El : El : El tobogtobogtobogtobogáááánnnn del pati mdel pati mdel pati mdel pati m’’’’agrada.agrada.agrada.agrada.VictorVictorVictorVictor, , , , MiriamMiriamMiriamMiriam, , , , JaviJaviJaviJavi LLLLóóóópez: Diuen que ja no hi ha psicomotricitat a primer, però pez: Diuen que ja no hi ha psicomotricitat a primer, però pez: Diuen que ja no hi ha psicomotricitat a primer, però pez: Diuen que ja no hi ha psicomotricitat a primer, però

hi ha dos dies dhi ha dos dies dhi ha dos dies dhi ha dos dies d’’’’ EducaciEducaciEducaciEducacióóóó FFFFíííísica amb en Miquel.sica amb en Miquel.sica amb en Miquel.sica amb en Miquel.Na Paula , i na Na Paula , i na Na Paula , i na Na Paula , i na NoeliaNoeliaNoeliaNoelia diuen que el pati de primer diuen que el pati de primer diuen que el pati de primer diuen que el pati de primer éééés ms ms ms méééés gran .s gran .s gran .s gran .En En En En JaviJaviJaviJavi O. contesta que no tenim bicicletes per jugar.O. contesta que no tenim bicicletes per jugar.O. contesta que no tenim bicicletes per jugar.O. contesta que no tenim bicicletes per jugar.RocioRocioRocioRocio diu que estdiu que estdiu que estdiu que estàààà molt contenta amb castellmolt contenta amb castellmolt contenta amb castellmolt contenta amb castellàààà....JamillaJamillaJamillaJamilla : El pati est: El pati est: El pati est: El pati estàààà mmmméééés brut que el ds brut que el ds brut que el ds brut que el d’’’’ infantil.infantil.infantil.infantil.Josep: Ara Josep: Ara Josep: Ara Josep: Ara ssssóóóómmmm els nins mels nins mels nins mels nins méééés petits del pati.s petits del pati.s petits del pati.s petits del pati.VerVerVerVeróóóónicanicanicanica:Dins l:Dins l:Dins l:Dins l’’’’ aula daula daula daula d’’’’ infantil infantil infantil infantil jugamjugamjugamjugam mmmméééés i a primer faig ms i a primer faig ms i a primer faig ms i a primer faig méééés feina .s feina .s feina .s feina .

20

ElsEls fruitsfruits de la de la TARDORTARDOR

- CARABASSA - ATZEROLES- CAQUIS - ARBOCES- MÓRES - NESPLES- XIRIMOIES- MONIATO - MAGRANES- POMES - GÍNJOLS- RAÏM- TARONGES I MANDARINES- CASTANYES- ANOUS- FIGUES SEQUES- PINYONS- PANSES- CACAUETS- AMETLLES

QUAN ARRIBA LA TARDOR, TROBAM...

21

I ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINI ARA QUE ELS TENIM, EL TASTAM PER SABER QUINGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SGUST TENEN I COM SÓÓÓÓÓÓÓÓN PER DINSN PER DINSN PER DINSN PER DINSN PER DINSN PER DINSN PER DINSN PER DINS

22

FEIM ROSARIS PER A

TOTS SANTS

A primer cicle ens encanta conservar les

nostres tradicions.Així quan s’acostà la festa de Tots Sants, ens vàrem fer un Rosari ple de llepolies. Que

bones!

2323

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca està situat als termes de Muro i sa Pobla. Té una extensió de 1.688 hectàrees, quasi el 80% de propietat pública. La resta són finques de la perifèria del Parc. El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca és aigua, vida i cultura, un conjunt de valors que s’han preservar. Però també és molt més que això. Les zones humides són fonamentals per a la conservació de la biodiversitat de tot el planeta. I a les nostres illes, el Parc Natural és una peça clau per avançar cap a la sostenibilitat. Actualment hi ha quatre itineraris marcats que es poden seguir, tant a peu com en bicicleta, amb una sèrie de punts d'interès. Una altra gran opció és aprofitar els 4 aguaits que hi ha per a l'observació ornitològica. S'han inventariat més de dues-centes espècies d'ocells. El parc ofereix un servei de lloguer de binocles.

Des dels aguaits observam els ocells amb molt de silenci

XoriguerTerrola

2424

25

Bombonets de

“xocolata” (2n-Primària)

26

JORNADA POÉTICAEste año hemos celebrado un recital

de poesía organizado por María José en colaboración con el Ayuntamiento y el APA.

Durante la jornada los alumnos de primer ciclo pudieron recitar algunas de las poesías que habían escrito y aprendido

durante el curso.Al finalizar se entregaron regalos y

diplomas para todos los participantes.

27

EL DRAGEL DRAGEL DRAGEL DRAGEL DRAGEL DRAGEL DRAGEL DRAGÓÓÓÓÓÓÓÓNNNNNNNNHabía una vez un dragón,que parecía un avión,hablaba en dragoninoy era alto como un pino.Un niño quería domarlo y también entrenarlo.

Al final el dragón le mordióy el pobre niño lloró.

(Jordi Isern Suau 2º primaria)

MI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINAMI AMIGA YASMINATengo una amiga,

que se llama Yasminay jugamos juntas,

al pilla-pilla.El fin de semana pasado

durmió junto a mí,a mi lado.

Jugamos con la bicicleta,después comimos una chuleta.Somos muy buenas amigas

y hacemos muy buenas migas.(Marina Muñoz Martínez 2ºprimaria)

EL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREL PERRO LABRADOREl perro labradorladra mucho,

con su buen domador.Ladra y ladraperro labrador,hace enfadar

a su buen domador.Domador enfadado,perro asustado.

(Valeria Galantini Herrero 2º primaria)

LA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOLA TORTUGA Y EL CONEJITOMi tortuga se llama Pepita,toma el sol en la macetitay come mucha lechuguita.

Mientras tanto Bunny mi conejito,Se pasea por el jardincito.

(Marc Gay Porcel 2º primaria)

28

COLÒNIES COLÒNIES

29

30

31

32

ENS ANAM D’EXCURSIÓ A

ESPORLES-30-10-2009

EL NINS I NINES DE SEGON CICLE VOLEM PASSAR UN MATÍ DIVERTIT I RESPIRAR

AIRE PUR.

33

COMENÇAM A PUJAR LA MUNTANYA DE SON TRIES:A VEURE SI TROBAM UNA DRACERA I FEIM MÉS VIA

34

HEM TORNAT A LA CARRETERA ,JA QUE EL TORRENT PORTAVA MOLTA D’AIGUA I NO ENS DEIXAVA PASSAR

35

QUIN LLOC MÉS TRANQUIL PER BERENAR !!

36

NINS , NINES I MESTRES AGAFAM FORCES PER PODER JUGAR

37

COM GAUDIM EN AQUEST “PATI “ !!

38

39

40

VIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCAVIATGE A MENORCA

VIATJÀREM AMB VAIXELL DES D’ALCÚDIA A CIUTADELLA

VISITÀREM L’ALBUFERA DES GRAU…

41

…EL POBLE MARINERDE BINIBECA I…

EN MIQUEL ENS FÉU

DE GUIA PARTICULAR

A CIUTADELLA JA QUE

LA CONEIX MOLT BÉ

A LA TORNADA A MALLORCA MÉS DE LA MEITAT ENS VÀREM ADORMIR.

HAVIA ESTAT UNA INTENSA

JORNADA!!!

42

43

44

45

SPACE INVADERS VS BLACK HUMANSSPACE INVADERS VS BLACK HUMANSI ELS CALI ELS CAL ÇÇOTETS GALACTICSOTETS GALACTICS

Els Blacks humans era una associació que lluitaven pe r la pau a la terra contra els Invasors Galàctics. Els Blacks humans tenien en el s eu poder els calçotets Galàctics, l'objecte més poderós de la galàxia i si els Invasors ho tenien ho controlarien tot. La guerra va començar a Saturn i el líder era el capità Black._Capità Black.Hem d’acabar amb aquesta guerra pel bé humà._Ajudants. Siiiiiiiiiiiiiiii!!!_Capità Black.Hem posaré molt prop del líder Invasor, quan el desintegri, tots els invasors atacaran i vosaltres també ho fareu, d’acor d?_Ajudants. Siiiiiiiiiiiiiiii!!!.El Capità Black és va començar a apropar amb un glob us i va dir: no s’ho creurà ni el meu pare, n’hi ha milions!! El Capità es dirigia a l'oest, on estava l'invasor g eneral. Un ajudant va seguir al Capità amb una acordió per fer música quan acabàs la g uerra.- Ajudant músic:Té molta valentia amb aquesta humitat i matar als Invasors,no?- Capità.:Si,vostè ho ha dit. T'agrada la meva sabata ?- Ajudant músic:Capità, no hi ha temps per a bromes! !!- Invasor general: Què vols, Capità Black?Ja,ja,ja!!!- Capità: Mira aquesta espasa, xiunxiantun!!!- Invasor general:Auuuuuu, m’està desintegrant, fiuu.- Capità Black: Ara atacau, ja l’he desintegrat!!!La guerra va començar i els aliens varen acabar amb tots els ajudants del CapitàBlack. D'aliens només en quedaven 116.-Capità Black: Corr, músic, amaga’t darrere aquesta pedra, ràpid!!!Els dos que quedaven, el Capità Black que era xaloc, i el músic espanyol, començaren a llençar ous a les cares dels Invasors.NYIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUUUUUUUUUUUN!!!DOOF!!!En tota la cara deien. Així varen aprofitar i varen acabar amb tots menys 16.- Capità Black: Oh,no, ja no tenim forces, va exclama r mentres que el músic plorava. De moment, un astre es començava a apropar, era un meteorit petit i va xocar amb els aliens. Els aliens varen morir i l’associació de Black humans va posar els calçotets Galàctis a un vell i lleig home i va morir . Ningú va saber més dels calçotets Galàctics però sospiten que el cadàver de l'home en cara té els calçotets posats.Des d’aquell dia el Capità Black i el músic varen se r mil milionaris, guardaespatlles mundials i famosos i finalment varen fer una missa a tots els que havien mort. Al cap de mil milions d'anys la raça humana va desapar èixer i l'home que tenia els calçotets Galàctics fou un Invasor zombi. Que passa ria després...........

FI FINALÍSSIM.Robert C. Grimaldos 6è B

RE

LAT

S IM

AG

INA

RIS

RE

LAT

S IM

AG

INA

RIS

46

3 ANYS A (Joana Cardona)

- Que és el més interessant que ha passat en aquesta classe?

Hem decidit el nom de la classe,les vaques.

- Quants de nins hi ha en aquesta classe?

21 nins.

- Se solen portar bé els nins?

si.

- Feis excursions quan són tants petits?

En el primer trimestre no i en els altres si.

- Hi ha algun dolent?

Hi ha nins molt moguts i que ha ca seva mai han sentit un nom.

- Quants de nins hi ha?

10 nins.

- I nines?

11 nines.

- Perquè teniu els noms dels nins a les taules?

Perquè aprenen les lletres a partir dels seus noms.

- Ja saben manejar els ordinadors un poquet?

No han començat encara.

- Quines activitats feis en aquesta edat?

Jocs per racons relaxació, hàbits,matemàtiques i projectes.

- Hi ha nins que ja empren paraules malsonants?

No encara no però quan arriben en els 4 i 5 anys ja comencen a sentir-ne i les repeteixen.

ÀLEX MASCARÓ 6è B

ENTREVISTA A 5 ANYS A (Carme Socías)Heu fet qualcuna activitat divertida? Sí, Hallowen, menjar tarta, ballar, jugar a futbol, contar contes, caga-tio, fer regals, penjar coses, pintar fantasmes, menjar llepolies, fer postals de Nadal...Han o ha passat qualcuna tragèdia?Sí, n'Isaias es va rompre la cama i li varen haver d e posar punts al cap; els altres s'han pegat cops i h i ha hagut caigudes.Quina es l'activitat més important que heu fet el primer trimestre?La festa de Hallowen i celebrar aniversaris.Quines sortides heu fet? Quantes?Al teatre i a Sóller.ENTREVISTA A 5 ANYS B (Joana Palou)Heu fet qualcuna activitat divertida? Sí, hem fet un castell, votacions, també hem fet vol ar un estel, mostrar coses de prínceps a les altres classes, fotocòpies, escuts, fer formes amb els globus, anar a psicomotricitat, la llibreta viatger a, i les disfresses.Han o ha passat qualcuna tragèdia?No, ninguna.Quina es l'activitat més important que heu fet elprimer trimestre?El castell, escuts, apuntar nins que no han vingut, donar menjar a persones pobres, dir les feines del cap de setmana i fer neules de nadal.Quines sortides heu fet?Quantes?Dues, una a Sóller per veure plantes, sembrar llentie s, i una altra a la Sala Palmanova per veure el teatre de la companyia de l’escola.

KRISTIAN VALENTINOV 6è B

4 ANYS A I B (Sebastiana Andreu- Laura Collado)

Què es el més interessant que us ha passat al primer trimestre?-Jugar per racons.- Quan s'han anat d'excursió a Sóller.- Els va agradar visitar l'escoleta.- Aprendre a escriure el seu nom ells tot solets.Heu col.laborat amb el betlem de l'escola? Què hi he u posat?Sí, la paret seca.Heu fet alguns engalanaments de Nadal? Quins?Sí, les postals i tubs de cartó retallats.Heu col·laborat amb la campanya dels aliments?Sí, alguns nins. Tots els d'aquesta classe ja tenen 4 anys?Tots menys 6 nins.Feis alguna cosa quan és l'aniversari d'algun nin? Ho celebram amb alguna cosa de menjar, li cantam i li fem una corona.Es barallen o es porten bé?Algunes vegades no escolten.Que fan els dies de pluja?No surtim al pati; jugam a la classe una estoneta. VIC TORIA GONÁLEZ 6è A

47

EQUIP DIRECTIU DEL COL·LEGI-Què vos ha parescut el betlem d'aquest any?Marilena:M'ha encantat.Qui va tenir la idea de fer el betlem?Marilena: La comissió de festes.-Qui va ser el que se va inventar el blog de l'escol a?Marilena: En Mateu.-Aquest trimestre hi ha hagut alguna anècdota molt interessant o divertida que poguem contar a la revista de l'escola?Marilena:Ara no en record cap.Juan Mora: Sí, que el pares d’alumnes se queixen de ls problemes circulatoris en l'accés al colegi.-Al final es va descobrir qui va pintar el bany?Marilena: Crec que no.Juan Mora: No.-Ha sortit bé la recolecta d'aliments per als pobres?Marilena: Si,vàrem recollir quatre capses plenes.Qui va tenir la idea?Marilena: Na Mayte.-Qui va proposar que el dia 23 de desembre tots els cursos anéssim al cinema?Marilena: La comissió de festes.-El dia 22 de desembre farem una festa a l'escola?Marilena: Ho hauríeu de demanar als vostres tutors.

Lídia ÀlbarezMarta Jiménez

Nerea Wilk 6è B

4t B (Llúcia Mateu/Maria Ribot)La tutora de la classe de 4B es LLúcia; els delegts s ón: AINA SASTRE i el subdelegat és: DANI ROSARIO. Diuen que han anat d’excursió a: Esporles, a una Erm ita, al Parlament i a la Natura. Quan varen anar d’excursió a la Natura es varen perdre; es vàren equi vocar de camí. En general diu la professora que tot s fan feina però n'hi ha alguns que no fan feina tamb è diu que són molt juganers i xerradors.Diuen que ha vingut un nin nou que es nom Ajlal, ve de Pakistan, i també diuen que va molt bé en aquest col·legi però algunes vegades no fa els deures; ell s en plàstica varen pintar les lletres de "BON NADAL " i en el betlem varen pintar el cel i les muntanyes, però també varen ajudar a pintar alguns decorats del teat re, com per exemple: la pantalla, els planetes,...

NISREM BELAFQHIM 6è A

Aquest Nadal vingueren a visitar-nos el Pare Noel i dos patges del

Reis Mags. Ens donaren

caramels per a tots.

Varen dir que estaven

contents de venir a veure’ns

perquè som molt bons al·lots.

48

CARNESTOLTES

Arriba el temps de la Arriba el temps de la Arriba el temps de la Arriba el temps de la bullabullabullabulla i la diversii la diversii la diversii la diversióóóó, i , i , i , i com cada any el com cada any el com cada any el com cada any el Rei CarnestoltesRei CarnestoltesRei CarnestoltesRei Carnestoltes

venguvenguvenguvenguéééé a visitara visitara visitara visitar----nos. Ens nos. Ens nos. Ens nos. Ens ordernordernordernordernàààà que que que que duguduguduguduguééééssim una sabata de cada color i ssim una sabata de cada color i ssim una sabata de cada color i ssim una sabata de cada color i

la cara pintada. la cara pintada. la cara pintada. la cara pintada.

49

50

QUINES COMPARSES MÉS POLIDES !!

51

52

DIVERSIÓ PER A TOTS:ALUMNAT , MESTRES I FAMÍLIA

53

LL’’ESCRIPTOR MIQUEL ARGUIMBAU VISITA LESCRIPTOR MIQUEL ARGUIMBAU VISITA L ’’ESCOLA.ESCOLA.• El dia vint d’abril de 2010, ens va fer una visita l’autor del llibre '' L’estàtua

sense rostre '' Miquel Arguimbau. Va venir a la escola per xerrar-nos del seu llibre. Al principi es va presentar i no sabia que dir, però més endavant ja va agafar confiança. També ens va explicar coses i notícies sobre Egipte: el riu Nil i les piràmides de Kheops , Kefren i Micerí, i ens va dir que havia visitat unes de les piràmides on hi havia passadissos secrets i càmeres secretes. Que emocionant! Després, ens va ensenyar un dibuix dels egipcis molt antic fet amb papir. Ens va explicar com se li varen ocórrer les idees i com es va inspirar.

• Finalment,vàrem fer un torn de preguntes sobre coses del llibre, quants de llibres havia escrit i digué que n’havia publicat quatre, a quina edat havia començat a ser escriptor i ens digué que ell va començar a escriure llibres als cinquanta anys. Finalment es va acomiadar i se’n va anar.

• La veritat és que va ser molt simpàtic, i es que ha estat un privilegi tenir-lo amb nosaltres , perquè ens ha fet passar una estona inoblidable.

Quina il·lusióCONÈIXER UN ESCRIPTOR!

Roberto Carlos i Pepa de 6è

Per segon any consecutiu els alumnes de 6è B han guanyat el premia llllllll’’’’’’’’AULA MAULA MAULA MAULA MAULA MAULA MAULA MAULA MÉÉÉÉÉÉÉÉS ECOLÒGICAS ECOLÒGICAS ECOLÒGICAS ECOLÒGICAS ECOLÒGICAS ECOLÒGICAS ECOLÒGICAS ECOLÒGICA del centre. Com a premi han guanyat un cossiolet que hauran de cuidar ells a casa. Enhorabona!!!!

54

VIATGE DVIATGE D’’ESTUDIS ESTUDIS

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA –––––––– PORT AVENTURAPORT AVENTURAPORT AVENTURAPORT AVENTURAPORT AVENTURAPORT AVENTURAPORT AVENTURAPORT AVENTURA

3r CICLE3r CICLE

A LES 5A LES 5A LES 5A LES 5’’’’3O DEL MAT3O DEL MAT3O DEL MAT3O DEL MATÍÍÍÍ JA JA JA JA ÉÉÉÉREM A LREM A LREM A LREM A L’’’’AEROPORTAEROPORTAEROPORTAEROPORT

VISITVISITVISITVISITÀÀÀÀREM EL COSMOCAIXA REM EL COSMOCAIXA REM EL COSMOCAIXA REM EL COSMOCAIXA ON APRENGUON APRENGUON APRENGUON APRENGUÉÉÉÉREM REM REM REM

MOLTES COSES SOBRE MOLTES COSES SOBRE MOLTES COSES SOBRE MOLTES COSES SOBRE LA NATURALA NATURALA NATURALA NATURA

FFFFÉÉÉÉREM UN BON DINAR.REM UN BON DINAR.REM UN BON DINAR.REM UN BON DINAR.ENS ESPERAVA UN BON ENS ESPERAVA UN BON ENS ESPERAVA UN BON ENS ESPERAVA UN BON

HORABAIXAHORABAIXAHORABAIXAHORABAIXA

PER A COMENPER A COMENPER A COMENPER A COMENÇÇÇÇAR UNA SESSIAR UNA SESSIAR UNA SESSIAR UNA SESSIÓÓÓÓ DE DE DE DE PATINATGE SOBRE GEL.PATINATGE SOBRE GEL.PATINATGE SOBRE GEL.PATINATGE SOBRE GEL.

55

DESPRDESPRDESPRDESPRÉÉÉÉS VISITA AL NOU CAMPS VISITA AL NOU CAMPS VISITA AL NOU CAMPS VISITA AL NOU CAMP

AUTOCAR CAP A AUTOCAR CAP A AUTOCAR CAP A AUTOCAR CAP A TARRAGONATARRAGONATARRAGONATARRAGONA

ENS POSENS POSENS POSENS POSÀÀÀÀREM BEN REM BEN REM BEN REM BEN GUAPOSGUAPOSGUAPOSGUAPOS

PER SOPAR IPER SOPAR IPER SOPAR IPER SOPAR I…………

…………UNA MICA DE MARXAUNA MICA DE MARXAUNA MICA DE MARXAUNA MICA DE MARXA

BALLBALLBALLBALLÀÀÀÀREM UNA BONA ESTONAREM UNA BONA ESTONAREM UNA BONA ESTONAREM UNA BONA ESTONA

56

AL DIA AL DIA AL DIA AL DIA AL DIA AL DIA AL DIA AL DIA SEGSEGSEGSEGSEGSEGSEGSEGüüüüüüüüENTENTENTENTENTENTENTENT…………………… PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!PORT AVENTURA!!!!

ACABACABACABACABÀÀÀÀREM COMPLETAMENT ESGOTATS!!!REM COMPLETAMENT ESGOTATS!!!REM COMPLETAMENT ESGOTATS!!!REM COMPLETAMENT ESGOTATS!!!

57

EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU EL ZOO DE BARCELONA FOU ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!ESPECTACULAR!!!

LA SAGRADA FAMLA SAGRADA FAMLA SAGRADA FAMLA SAGRADA FAMÍÍÍÍLIA, LIA, LIA, LIA, IMPRESSIONANTIMPRESSIONANTIMPRESSIONANTIMPRESSIONANT

MORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNMORTS I REBENTATS, TORNÀÀÀÀÀÀÀÀREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTREM CAP A CASA. FOU FANTÀÀÀÀÀÀÀÀSTIC!!!STIC!!!STIC!!!STIC!!!STIC!!!STIC!!!STIC!!!STIC!!!

58

CONCURS DE FOTOGRAFIA1r PREMI1r PREMI Dani Moreno -3 anys

2n PREMI2n PREMI Família TOMAS VIVER

3r PREMI3r PREMI Germanes Bauçà