of 40/40
Revista de pensament i valors personalistes núm.35

Revista número 35

  • View
    237

  • Download
    9

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes

Text of Revista número 35

  • Revista de pensament i valors personalistes nm.35

  • Calidoscopi hivern 2014

    2

    LInstitut Emmanuel Mounier Catalunya (IEMC) s una associaci fundada per un grup de personalistes catalans lany 2001, inscrita en el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 27918/B.

    DIPSIT LEGAL Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes B45794-96 ISSN: 1139-9376

    DIRECCI Albert Llorca REDACCI Miquel Montoliu, Valent Vzquez, Nicolas Siz, Oscar Sorribes, Josep-Llus Vzquez Borau, Sara Fernandez i Enric-Ernest Munt Illustraci de la portada Rut Bertran, Neus Pastor, Mart Vila

    INSTITUT EMMANUEL MOUNIER CATALUNYA Passeig Fabra i Puig, 474, 2 3 08042 BARCELONA

    Sumari

    Editorial: Presagis incerts: el perill de la promoci de lodi __________________ 3

    LEntrevista: Ramon Alcoberro i Pericay. Per Albert Llorca __________________ 6

    La filosofia personalista Taula Rodona sobre Paul Ricoeur (Societat Catalana de Filosofia) ____________ 10

    El rac del cinema Comentari sobre la pel.lcula: Pasaje a la India. La vivncia personalista dun viatge. Per Albert Llorca Arimany ______________________________________ 15

    El mn que tenim

    Tras la Diada. Per Ignacio Gonzlez Faus ________________________________ 22 El doble registre del poder. Per Albert Llorca Arimany _____________________ 26 Col.lapse institucional i crisi de legitimitat del sistema poltic espanyol. Per Joan Llus Prez Francesch________________________________________________ 28

    Viure en valors personalistes

    Principis, Valors Cristians, Poltica i tica Pblica II PART. Per David Odalric de Caixal i Mata ______________________________________________________ 31 A propsit de les reflexions del Papa Francesch. Per Albert Llorca ____________ 34

    Notcies i publicacions recents _______________________________________ 37

  • Calidoscopi hivern 2014

    3

    EDITORIAL Presagis incerts: el perill de la promoci de lodi.

    La democrcia en la que estem inserits al nostre pas segrega la desconfiana dels

    ciutadans davant dels poltics i, per tant, davant la partitocrcia en qu sha convertit. No s destranyar que a casa nostra, el tema del nacionalisme shagi transformat en un tema ms transversal i amb ms participaci ciutadana: la qesti que reclama latenci de molts ciutadans s la de la independncia respecte a lestat espanyol, pel fet que hom observa en aquest trets de conductes proclius a lautoritarisme i sempre al servei dels interessos del capital: modificacions legals econmiques recents, fiscals i socials escandaloses; donant-

    se fenmens de substituci progressiva de segments contestataris reivindicatius el

    proletariat- per segments populars pidolaries i desesperats -el precariat-; la espantosa corrupci que sembla no tenir fi i que paradoxalment aconsegueix expulsar de llurs

    funcions als mateixos jutges que lhan dafrontar, la inseguretat laboral, la instrumentalitzaci poltica de laparell jurdic de lestat o el menysteniment i manca delemental respecte als necessaris elements culturals i emocionals inherents a tota comunitat -i a Catalunya es percep aix de fa anys-... i hom podria continuar.

    La situaci davant la qual estem en els ltims mesos a Catalunya no s lleugera ni banal.

    Hi ha una opini majoritria que es posa en relleu en les estimatives de vot i en les

    prospeccions i sondejos realitzats recentment, desitjosa de ser consultada per exercir el

    dret a decidir i que es realitz en els termes de participaci ciutadana en la data prevista del 9 de novembre, en no ser permesa una consulta oficial expressament prohibida pel

    govern central de lestat espanyol. Hi ha tamb un important segment de la ciutadania que no comparteix les citades capacitats de ser consultats ni de decisi ciutadana; ni tampoc la

    resposta afirmativa a cap de les preguntes que es proposaven en les paperetes de

    lesmentada consulta frustrada; la qual ja no fou oficial, per s indicadora duna part no menyspreable de lopini pblica catalana.

    Fins aqu, el terreny social i poltic, juntament amb les posicions ciutadanes sobre la

    prctica del dret a decidir que, desitjada per bona part de la societat i institucions civils,

  • Calidoscopi hivern 2014

    4

    convoc el govern de la Generalitat de Catalunya, i que fou recolzada per la majoria de les

    forces poltiques del Parlament de Catalunya.

    Situats en el terreny prepoltic, que s el que creiem que ens pertoca, pensem que el que

    distorsiona i embruteix lanterior plantejament no s pas dir no a la citada consulta, opini legtima que pot ser abduda per motius diversos: conviccions poltiques sobre la titularitat

    de la sobirania, sensibilitats socials, afectives i familiars, arrels culturals que es temin perdre, por als hipottics esdeveniments, incertesa econmica i laboral...; preocupacions

    legtimes de molts ciutadans que consideren no disposar de la suficient informaci

    pblicament contrastada per aclarir-se sobre el futur daquestes i altres qestions que hom pugui plantejar-se. En aquest sentit, s evident, per tant, que la proposta del dret a decidir sembla reclamar la mxima claredat, objectivitat i honestedat possibles, en el marc cvic i

    democrtic, dall que es pugui afirmar amb rotunditat, i no afirmar res sobre el que hi hagi dubtes.

    Quin s el problema de fons, aleshores, en la nostra opini? Sens dubte, el que se situa en

    el grau de la intolerncia, com ho s la manipulaci poltica i/o meditica, no pas de qui

    discrepi de la proposta del dret a decidir com hi ha ciutadania i premsa a favor della-; sin de qui practica la propagaci de lodi fomentat com a sentiment i actitud dhostilitat i confrontaci (Kolnai, A), sense la mnima sensatesa i civisme en un pas que es diu

    democrtic. Aquesta xacra, que determinats partits poltics i premsa espanyols han

    propagat, exhibint ls indiscriminat dels prejudicis i mentides ms antics i rancis: a Catalunya es persegueix els qui parlen castell, les equivalncies frvoles i perverses entre independentisme = terrorisme = separatisme insolidari = nazisme, latribuci de prctiques violentes o dassetjament pels carrers contra els no partidaris o poc convenuts del dret a decidir o de la independncia que sovint es presenten com la mateixa cosa-, la suposada contaminaci a Catalunya de les institucions jurdiques, per lasfixiant ambient social, les calumnies calculades contra persones i/o institucions en el moment que conv, sota la creena que atorguen rdits poltics a qui les profereix; ja sigui per

    desacreditar-les alguns casos, com s sabut, s han de respondre de conductes indignes,

    per aix no justifica tels prctiques generalitzades-, o tal vegada per emmascarar

    escndols de corrupci propis, en els que es troba el partit del govern central i sobre els

  • Calidoscopi hivern 2014

    5

    quals dna la impressi que es pretn desviar latenci de la ciutadania davant dels disbarats poltico-econmico-socials i jurdics als que assistim diriament. La gravetat de

    les anteriors manipulacions ha motivat que algunes institucions cviques com ara

    lassociaci catalana Drets- hagin fet pbliques les accions legals que han emprs per denunciar i aturar aquesta mena destratgies incitadores a lodi de imprevisibles conseqncies.

    Aquesta vorgine intensa i desbocada, a mena de sunami, si sallarga en el temps, cal preguntar-se si far forat en la societat catalana. I en lespanyola? Cada ciutad, catal o espanyol sho haur de contestar; alhora que conv que tamb es pregunti quin futur ens espera si triomfen aquestes prctiques.

    Apostem per la concrdia (la tasca dapropar els cors i acordar consensos entre els qui sn diferents: si no hi ha punts de vista diferents, no cal aquesta tasca) de persones,

    cultures, llenges i nacions...siguin les que siguin; i no ens consta fins ara que ning hagi

    afirmat pblicament a casa nostra res que sigui contrari a aix. Si fos aix, es

    desqualificaria per si sol. Les construccions, canvis socials, processos poltics constituents

    des de baix.. conduts sense amagar les cartes, sense mantenir interessos inconfessats de

    diner i/o de poder o control territorial, no han de fer por ni produir reaccions agressives o

    violentes. En altres moments hem fixat la idea que no cal dir que volem la pau; sin que s

    ms encertat afirmar que la pau s el cam. Aquest criteri creiem que s el propi duna societat democrtica participativa i no noms representativa. I la ciutadania catalana i

    espanyola no es mereixen el contrari. Com sha dit ms dun cop, les conductes brutes i violentes cal deixar-les pels qui no sn demcrates ni tenen voluntat de ser-ho.

  • Calidoscopi hivern 2014

    6

    LENTREVISTA Ramon Alcoberro i Pericay

    Per Albert Llorca, Universitat Autnoma de Barcelona

    Ramon Alcoberro Pericay s doctor en Filosofia, professor dtica a la Universitat de Girona. Membre i vocal de fa anys de la Junta del Liceu Maragall de Filosofia, tamb ha estat membre de la Junta i Bibliotecari de lAteneu Barcelons. Administra el web Filosofia i Pensament.

    Heus aqu el nostre qestionari de preguntes:

    1. Dr. Alcoberro, facins un relat de la seva trajectria biogrfica intellectual i una referncia dels seus llibres publicats.

    Sc dels que tenien 18 anys quan va morir en Franco i aquesta s una dada generacional determinant. Val a dir que els de la meva quinta ens vam formar en una Universitat i en una facultat de filosofia molt trista, pitiua com diuen al meu poble empordans. A mi em va influir ms el batxillerat que la Universitat. Vaig fer-lo a Barcelona, als Jesutes del Clot, amb la immensa sort de tenir un professorat excellent, tant all com desprs a Casp. Hi havia Miquel Desclot, el poeta, el llatinista Francesc Xicoy, en Nani Riera, que desprs va ser escriptor i diputat, el futur novellista Jaume Cabr, en Tfol Trepat, pianista de jazz, lAlfred Badia (el pare de Lola Badia, i gran poeta). Arribar a la Universitat va ser anar a menys, francament. A ms amb 18 anys ja estava a la pres per raons poltiques i havia viatjat una mica. Aquella gent neoescolstica de la facultat, tan arnada, paleomarxistes o tomistes anacrnics, feien molta pena; sobretot si penses que mhavia passat temporades a Pars llegint marxistes i freudians de gorra al soterrani de Maspero. Em sento ms hereu del Collegi de Filosofia (Rubert de Vents, Tras, Ramoneda, Vilar...) que de la Universitat de Barcelona. El meu primer llibre va ser El Desordre Cvic, el primer text sobre postmodernitat publicat en catal. Em sorprn comprovar que encara saguanta i que ha envellit amb dignitat. Era el testimoni del pas des del postmarxisme a un pensament liberal i no va anar malament del tot perqu em van premiar. Desprs mhe dedicat sobretot als

  • Calidoscopi hivern 2014

    7

    problemes de la Illustraci. He tradut o editat una mica el que he pogut sobre el XVII i el XVIII, per encara no he fet el llibre que algun dia far sobre aquest tema. Tamb he treballat sobre el pensament catal, sobretot per entendre qui sc i don vinc. Si tinc temps, magradaria aprofundir en els metges filsofs illustrats i en el positivisme a Catalunya. El que no escriur mai s una teoria del nacionalisme, o coses aix. Em semblaria una obscenitat. I en tica aplicada he treballat fora. tiques per a un mn complex, que s una introducci a les tiques aplicades em segueix agradant fora. Les monografies sobre Racionalisme i Utilitarisme que em va publicar la UOC funcionen. Per si per alguna cosa em coneix la gent s per la meva plana web de filosofia i pensament. No estava previst, per alcoberro.info sha convertit en un referent arreu, amb quasi un mili de planes vistes cada any i mig mili llarg de visites niques. Ara com ara, quasi el 70% de les visites al web arriben dAmrica. El meu cognom sha convertit en el que els experts en mrqueting en diuen una marca global a la xarxa. A mi aix em sorprn encara, per les coses han anat aix. He estat molt afortunat de poder participar en els inicis de la tecnotica a Catalunya i que alcoberro.info tingui el ress que t. Mirant enrere, em sembla que he demostrat un bon olfacte filosfic. Sempre he caigut per atzar (o no!) en llocs on sestaven discutint temes deu o quinze anys pel davant del que feia la gent. He estat molt independent. Ho he pagat car, s clar, i mai mhan donat ni una beca, ni un ajut per a res. Per tampoc nhe necessitat. En resum, segurament sc un tipus dispers, un belluguet, i tamb he escrit massa, per no em penedeixo de res del que he escrit.

    2. Quina opini te sobre la situaci de la filosofia en lactualitat, i cap a on creu

    que hauria danar. Assenyali tres temes que consideri que la filosofia, avui, ha de tractar de manera preferent.

    Ara hi ha molta gent que ha estudiat filosofia, que llegeix en angls i que viatja. Nhi ha a Catalunya i arreu; i aix em fa ser optimista. Per en filosofia el ventall s obert com mai. Tot de tendncies diverses busquen espai propi i dialoguen poc. Sestan obrint temes molt interessants amb les neurocincies i amb la computaci. Em sembla que la filosofia del llenguatge tradicional ha donat de si tot el que pot donar i que la matemtica planteja problemes epistemolgics i potser per primer cop fins i tot morals (els criteris de clcul dels big data!) molt interessants. No s si estic gaire capacitat per entendrels, per. En filosofia poltica dels neocons no en queda res valus i s molt trist que en filosofia del dret a Catalunya anem tan retrassadets, discutint encara temes de Kelsen i Schmitt. En tica, tot lmbit dtica i economia ara s molt viu (em recorda les innovacions en biotica de fa trenta anys). I Internet planteja qestions epistemolgiques, poltiques i tiques molt interessants. Arreu del mn ara hi ha molt moviment tamb en temes de relaci Nord-Sud. Em sembla que en els estudis postcolonials i postfeministes hi ha molta demaggia, per he treballat una mica la filosofia afroamericana i tenen punts interessants que una antropologia filosfica seriosa hauria de recollir.

  • Calidoscopi hivern 2014

    8

    Ara minteressen bsicament tres temes: en primer lloc, com transformar Internet els principis morals i, especialment, lautonomia moral en les societats de la connectivitat generalitzada. Tamb cal reflexionar la qesti de la ciutadania universal i dels drets humans, que shan de replantejar amb la globalitzaci i en la perspectiva dun planeta molt proper al collapse per sobrepoblaci. I finalment, minteressa el tema de la pervivncia de la Illustraci en el context actual de crisis de les creences. Per aix t a veure amb les meves dries, que no s si sn gaire generalitzables

    3. Parlem de la realitat que ens envolta. Diguins qu li sembla que hauria de ser

    aquest mn; s a dir, el seu ideal, i si ho creu viable. Procuro que la realitat menvolti poc perqu em sembla molt desagradable. Visc fora al meu aire. Jo fa anys que tremolo quan sento a parlar dideals socials o morals. Estic ms per una tica de gesti dels conflictes (lutilitarisme, per exemple!) que per una tica de resoluci definitiva de les contradiccions. Kant no s el meu clssic. Ara vivim una mutaci cultural sense precedents al mn i es pot aprendre ms dEpicur, de Diderot o de Mill que del kantisme. Cal ser conscients que Internet ha canviat ms el mn en quinze anys que la revoluci industrial en cent-cinquanta o des-cents. Als darrers trenta anys la poblaci ha augmentat cada dcada en mil milions de persones, per no shan creat tres mil milions de llocs de treball. Si hi afegeixes la creixent manca de matries primeres, em sembla que tot plegat no pinta gaire b per al futur de la raa humana. Levoluci de la filosofia i de la conscincia moral, i la manera com els filsofs podem ajudar en una situaci de mutaci cultural com la que vivim, est vinculada als canvis que neixen de la xarxa. La creaci de lopini pblica, la legitimaci social i el coneixement mateix han estat transformats per la xarxa, que avui est noms molt en els inicis, per que ha canviat el mn de forma irreversible. De la mateixa manera que el mn no va ser mai ms el mateix quan la humanitat va comenar escriure, tampoc ser el mateix den que hi ha la xarxa. Estem en una poca instituent que desmunta la racionalitat instituda. Per tot s molt obert. No crec en utopies de cap mena, i tampoc en tecnoutopies, per penso que s viable un mn que faci una sntesi de tecnologia i humanisme. I de fet, per qu no?, en la mesura de les meves possibilitats treballo en aquesta perspectiva.

    4. Per acabar, abordem la ltima qesti: vost ha contribut en el nivell de responsabilitat que faci seva, com molts altres pensadors i ciutadans, a la transformaci de la nostra societat recent, un cop acab oficialment la dictadura al 1975. Faci una valoraci des del moment actual, de la ruta que hem seguit amb encerts/errors en aquest passat recent, i del cam que, en perspectiva filosfica reposada i no tant poltica-, podem esperar o preveure en el nostre pas , independentment del que desitgem.

    Els catalans som menys collonuts del que ens pensem i ens costa molt treballar en equip. Daquesta manera s molt difcil el treball seris en poltica o, fins i tot, en cincies socials i en filosofia. No fa gaire encara vaig sentir dir a un filosofet catal

  • Calidoscopi hivern 2014

    9

    coses com aquesta idea s meva!. Si us plau! Imaginar que una idea tingui amo fa riure a qualsevol que tingui idees arreu del mn. Tamb s obvi que la classe dirigent daquest pas t un nivell cultural i un gust esttic deplorable. Volen que la cultura sigui barata i aix, simplement, no s possible enlloc del mn. De fet, no hi ha un nucli cultural diguem-ne rector, ni tan sols en mbits com el periodisme o la universitat. LEsglsia catlica no s un agent cultural significatiu a Catalunya des de fa trenta anys, per el buit simblic que ha deixat no sha acabat domplir mai. Fins aqu els errors. En tot cas els catalans tenim una gran capacitat per improvisar i sovint ens salven (tot i que la paraula em desplau), les nostres individualitats. Diccionaris com els de Ferrater Mora o Coromines a fora els faria un equip i aqu els ha de fer una persona sola, cosa que explica moltes deficincies, per que t un punt dadmirable. Detesto la metafsica historicista aplicada a la poltica i lhistoricisme em sembla una bestiesa conceptual. La filosofia no ens protegeix contra el totalitarisme i la barbrie sempre s possible en poltica. Als lectors de la vostra revista no us he dexplicar pas les paradoxes de la poltica; ja les va comentar Paul Ricoeur, lany 1957! No he aprs poltica amb filsofs, sin amb gent com Francesc Vicens, Heribert Barrera o Francesc Ferrer i Girons. Si faig poltica, la vull fer com a ciutad. En aquesta perspectiva, la recerca del b com no s cap exclusiva de cap grup social o cultural. Tampoc no crec que la poltica ens pugui salvar de res. La poltica no es redueix a economia, ni tan sols a relacions de poder especfiques. s un mbit global i una necessitat humana. Aristtil ja deia que ni els dus ni els animals no en feien perqu no en necessitaven. Ricoeur va posar en gurdia contra la simplificaci de considerar que al mn hi havia dues lnies poltiques la dAristtil i Rousseau duna banda i la de Maquiavel, Hobbes i Marx per una altra. La realitat s sempre molt ms barrejada. La poltica s una forma daccedir a la humanitat; s una manera daccedir a la humanitat comuna. Per tamb s una forma de violncia i aix no sha damagar. Des del punt de vista poltic la ruta que com a pas hem seguit era inevitable. Lany 1975 Catalunya no tenia ni un cos de funcionaris sobre el qual aixecar un Estat i hem necessitat trenta anys dautonomisme per aprendre a bastir una administraci pblica homologable. No s si serem independents, per en tot cas veure com ha crescut el moviment momple dorgull i no ho dissimulo. Lany 1975 els independentistes organitzats polticament rem unes poques dotzenes, a tot estirar dos o tres centenars. Avui nhi milers i milers. Alguna cosa hem fet molt b els vells talps, francament. Filosficament, aquest pas que de conversar en diu enraonar t una tradici de dileg molt important i som uns genis del bricolatge i del reciclatge. Aquestes sn dues condicions molt convenients en poltica. Per en poltica ja fa anys que sc ms testimoni que autor.

    Moltes grcies.

  • Calidoscopi hivern 2014

    10

    La filosofia personalista

    Taula Rodona sobre Paul Ricoeur (Societat Catalana de Filosofia, Grup de Filosofia Personalista) Centenari del naixement de Paul Ricoeur (1913/2013) Sntesi de la Taula Rodona de la V Jornada de Filosofia Personalista, celebrada el 31 doctubre de 2013 a la seu del Institut dEstudis Catalans (IEC) La identitat humana davant el mn contemporani en lobra de Paul Ricoeur Primera intervenci: El subjecte eidtico-transcendental com a marc de la ruta hermenutica i tica del pensament ricoeuri (Dr. Albert Llorca) Lobjectiu de la meva intervenci s fer notar, en relaci al tema de la identitat, i a les repercussions que hi t, en el relleu de leidtica i de lemprica de la voluntat en el conjunt de lobra del filsof i la tasca prctica de reconciliaci de la multiplicitat en el discurs tic. Cal aclarir dues qestions prvies: leclecticisme i la complexitat dialgica envers la identitat. Per damunt de la fcil imputaci declecticisme de la qual hom ha acusat Ricoeur, el seva filosofia apunta per camins diferents, en practicar el que anomenar el llar rodeig iniciat amb el llibre sobre Freud (De lInterpretation, 1965)- cap a lelaboraci dun pensament complex i dialogal en la via cap a la identitat personal enfront daltres discursos diferents. Pel que fa a leclecticisme, crec que no se li pot atribuir a P. Ricoeur, en la mesura que no fora cap autor, pensant a costa dell; sin que el que fa s pensar amb ells. Per aix, el seu pensament s seu, en la mesura que t un discurs propi, coherent i amb una direcci, i amb els lmits que se li puguin atribuir; per que sap posar-se en lloc daltres pensadors, quan creu que aquests fan una aportaci important (els exemples aqu es multipliquen: Husserl, Kant, Spinoza, Hegel, Nabert y Aristtil). Pel que fa al segon punt, sobre la ruta cap a la identitat personalque s el que emmarca el tema daquesta jornada-, gosaria afirmar que LEidtica de la Voluntat (1 moment de la seva Filosofia de la Voluntat) marca el terreny antropolgic i ontolgic en el

  • Calidoscopi hivern 2014

    11

    qual es debat el complex discurs ricoeuri de lEmprica de la Voluntat sobre la fragilitat humana, el mal i les reflexions sobre la veritat originria que recolzen els conflictes de interpretacions resultants. La descripci essencial de la voluntat condueix Ricoeur a fer una distribuci de lacte voluntari en tres moments: decidir, obrar i consentir; la qual cosa indica que Ricoeur sadona que aix de voler no s crear, tal com anuncia al final de Le Volontaire et lInvolontaire. Dit en llenguatge planer, aprofundir en les estructures essencials eidtiques- de la voluntat s obrir la caixa dels trons, en la mesura que implica tenir-se-les amb tota la complexitat que hi ha al darrera della: la condici encarnada, la fora dels motius i dels poders per actuar, les necessitats que empenyen les decisions, la dimensi dramtica de la llibertat, el risc permanent de romandre constrenyit per la finitud i la maldat, per la mentida en el dir i la malfiana de les passions... No en va, Ricoeur sadona que se li obren cada cop ms interrogants dels que segurament havia previst...; i aix el conduir al llarg rodeig esmentat de la reflexi sobre lhermenutica del conflicte de les interpretacions que practicar. Per aix Ricoeur introduir la humilitat en la praxi filosfica: cal dirigir-la a saber escoltar i comprendre destriar- la veritat dita en aquestes interpretacions, com a veritat descoberta aletheia- en mig de la sospita i la foscor: cal endegar una hermenutica o interpretaci dels smbols i metfores usats en la nostra tradici filosfica i cultural. Respecte al discurs tic, la ruta anterior propicia i requereix un entramat antropolgic i ontolgic en el subjecte mediatitzat per les estructures eidtiques, empriques i hermenutiques, discurs que, si b Ricoeur no lexplicita sistemticament, s penso que el lligam daquestes estructures ide l tica s el que li permetr parlat posteriorment a Soi mme comme une autre de la seva petita tica; des de la qual ha abordat un notable diversitat de qestions. Precisament sobre aquest lligam trobo el que nhe dit les categories formals prxico-integrals, en els tres registres de categories pretiques (com puc actuar), paratiques (qu puc fer) i supratiques (qu puc sser), elements respectivament condicionants, transcendentals i simblicometafrics. I aquesta s una proposta interpretativa meva que penso que dona ra de la petita tica que sinsereix en la subjectivitat personal o unitat narrativa d una vida en el temps (Aproches la personne, 1990). s sabut que Ricoeur, amb lelaboraci del que ell anomena la seva petita tica, contribueix a lhermenutica de si o ontologia de la comprensi per la qual la subjectivitat humana es fa personal a partir del feixuc recorregut hermenutic o procs personalitzador:

    Identitat-dem Identitat-ipse Alteritat

    Atestaci-testimoniatge: Disponibilitat Obertura a laltri: Reapropiaci de si com del jo al canvi dialctica de si i de laltre de si a jo imputable dins de si: Fidelitat o Esperana

    Retorn a si com a subjectivitat feta Persona: singularitat transcendida per lactitud-comproms en el nivell de la convicci

    (Meurt le personalisme; revient la personne, 1983)

  • Calidoscopi hivern 2014

    12

    Segona intervenci: Ricoeur i el personalisme dialgic: sobre la personalitzaci com a sntesi ( Dr. Sergi Mas Daz)

    Volem aprofitar el privilegi de compartir taula amb aquests dos eminents experts en Ricoeur per cridar latenci sobre un aspecte de lobra de Ricoeur que ens sembla reprendre un motiu central de la tradici personalista: A partir de la distinci entre dos pols o moments de la persona -- un element passiu, rebut, i un altre dactiu --, es deriva una visi de la personalitzaci com a procs de sntesi, sntesi entre aquests dos elements, sntesi que es necessriament dinmica i oberta i que en el fons vol ser una sntesi entre finitud i infinit . La modernitat sobre amb la promesa de lemancipaci, per a partir de Kant trobem una ambigitat en el terme mateix dautodeterminaci: pot ser ents com a auto-legislaci o autoposici. Els personalistes accepten la primera idea per no la segona, la idea de lautoposici del subjecte, desenvolupada per Fichte que deriva en la visi de la llibertat com a auto-creaci, caracterstica dels existencialistes. Es precisament en la polmica amb Kant i Fichte que neix el personalisme modern, en Schleiermacher, el primer que fa una teoria de la consciencia assenyalant una realitat prereflexiva en el nostre jo. El segon moment en el desenvolupament del personalisme es Kierkegaard qui en la Malaltia mortal parla del lloc i del moviment per examinar el procs desdevenir un mateix. El tercer autor que vull mencionar es Rosenzweig qui reprn aquest tema i en fa un dels eixos de la seva argumentaci en el seu llibre LEstel de la redempci. En aquest llibre R distingeix tres tipus de temporalitat (la perennitat, la renovaci i leternitat). Dins aquest esquema Rosenzweig fa la oposici entre la visi de lindividu com un jo tancat en si mateix, es el model de lheroi trgic, i lnima, oberta a la relaci amb laltre, (Selbst i Seele, respectivament)1. Lnima te la capacitat de renovar-se, de renixer, no es pura identitat i tant ell como Cohen citen el mateix passatge del profeta Ezequiel ( fes te un cor nou) que fa referencia a aquesta visi dinmica de lnima. Un altre variant es la distinci de Rosenzweig entre lloc i missi que recull aquesta temtica que hem vist en Kierkegaard aqu tamb parlar del lloc i del moviment dins la reflexi sobre la crida a ser un mateix. La noci de missi de Rosenzweig (com la de vocaci de Mounier i Rougemont) shan de llegir en oposici a la idea de dest. Acceptar aquells elements rebuts, no escollits de la nostra realitat, simbolitzats en el lloc, demana no fatalisme sin apropiaci perqu aquests autors ens conviden a acceptar aquesta dimensi i alhora rebre una orientaci pel nostre dinamisme en termes de missi. Veiem ara Ricoeur. La reflexi sobre el carcter com a signe daquell element que no podem fer es una constant. Ja en la primera trilogia, en els dos volums de la Filosofia de la voluntat. El trobem primer , al final del primer volum, en parlar sobre el consentiment I en el segon llibre, ens parla duna doble sntesi: la sntesi transcendental (entre perspective fini, verbe infini, imagination pure) i la sntesi prctica (en las pgines sobre el respecte). Posteriorment, hi retorna en el seu estudi sobre El si mateix com un altre, fent servir la distinci entre idem et ipse, concretament en parlar dun tipus didentitat dinmica, segons la noci didentitat narrativa, on el mantien de soi apareix com la nova modalitat de la fidelitat.

    1 Ens sembla veure aqu un anunci de la distinci de Ricoeur entre la permanncia del carcter i la fidelitat.

  • Calidoscopi hivern 2014

    13

    Tercera intervenci: La identitat humana es mostra en el pensament de Paul Ricur com resposta dun subjecte convocat ( Dr. Bonaventura Pedemonte)

    Paul Ricur ha creat el concepte filosfic de convocaci per explicar la identitat del subjecte hum que, segons el seu parer, es manifesta per una resposta afirmativa, fidel a les promeses i a la paraula donada. La noci de subjecte convocat ja havia estat anunciada en la filosofia de la voluntat, per pren relleu a partir de lhermenutica de si mateix, on Ricur es situa a mig cam entre la transparncia del cogito evident de la tradici cartesiana i lopacitat de la conscincia, introduda per la psicoanlisi freudiana. Lautor pensa que el subjecte avana sense posseir-se a si mateix de manera que la tasca de conixer-se esdev la tasca de fer-se. Per don rep el subjecte aquesta crida a fer-se si no s de fora de s mateix ?2 Aleshores, la noci de subjecte convocat manifesta la seva dependncia respecte a certs esdeveniments fundadors , s a dir el seu refs a qualsevol posici absoluta i lanunci del seu desplaament. El naixement de Crist, la caiguda de Barcelona el 1714 o la Revoluci francesa sn esdeveniments daquesta mena, dels quals depenen la vida dels individus i la vida de les comunitats. Ricur els anomena esdeveniments-signe perqu permeten dentendrens millor. Aquests esdeveniments-signe ens parlen a partir duna situaci dinterlocuci. Ens condueixen a descobrir que la relaci interpersonal es troba ja a la base daquesta situaci de dependncia. El subjecte no s lespectador passiu duna histria que es produeix sense ell. Al contrari, lhome esdev subjecte en la mesura en que comprn els esdeveniments i sels apropia dins de les seves vivncies. L'esdeveniment s el nostre mestre. Comprendrens s continuar atestant-los, donar-ne testimoni . Ricur declara que hi ha subjecte convocat all on el s mateix ha estat constitut i definit per la seva posici daquell que respon a les proposicions de sentit, sorgides de la xarxa simblica . La resposta del subjecte suposa una interpretaci prvia i, per tant, un qestionament hermenutic. En conseqncia, Ricur analitza quatre figures extretes del sistema simblic de la religi judeo-cristiana : els relats de vocaci proftica de lAntic Testament ; la imatge crstica segons les epstoles de sant Pau3; la metfora agustiniana del mestre interior i el testimoni de la conscincia moral, prpia de lpoca de les Llums. Lordre cronolgic daquestes figures correspon a una interioritzaci progressiva de la noci de crida i a la prdua tamb progressiva de la seva estructura dialogal. L'anlisi de les quatre figures manifesta que la receptivitat constitueix tamb el carcter de la conscincia moral. Per, per a Ricur, la conscincia no rep directament la crida, sin que ho fa a travs dels sistemes lingstic i simblic. Aix s vlid per a qualsevol subjecte i en qualsevol situaci de convocaci, b que Ricur ho concreta en el cas del subjecte religis, car hi troba lexemple paradigmtic que respon la noci de subjecte convocat. Aix el cristi, per exemple, s aquell que discerneix la conformitat de la imatge del Crist en la crida de la conscincia, discerniment que ja suposa una interpretaci.

    2. Lexistncia noms esdev un mateix - hum i adult tot apropiant-se aquest sentit que es troba primer a fora . Paul RICUR, Le conflit des interprtations, Seuil, Paris, 1969, p. 26. 3. 2 Cor 3, 18.

  • Calidoscopi hivern 2014

    14

    La noci de convocaci forjada per Ricur apareix genunament amb una clara connotaci religiosa. Tanmateix, podem preguntar-nos per qu Ricur t tantes dificultats a confrontar-se filosficament amb el problema de la convocaci ? Una fenomenologia de la religi...tindria per objecte essencial el distingir lestructura crida/resposta de la relaci qesti/resposta .4 Aquesta distinci entre les dues estructures crida/resposta i qesti/resposta esdev difcil a causa de lambigitat del terme resposta que funciona en els dos aparellaments. Mentre lestructura qesti/resposta determina un domini gnoseolgic, lestructura crida/resposta s'inscriu en el domini relacional de lobedincia i de la invocaci. No obstant, Ricur creu que una fenomenologia de la religi pot ser possible, per ha de ser crtica. La dificultat major prov de la immediatesa que els sentiments i les actituds religioses podrien reclamar. De fet, l'obedincia a laltura que caracteritza el religis ha estat ressentida i practicada per cada religi de manera diferent. Aleshores davant les qestions ltimes Ricur prefereix imposar-se un cert agnosticisme. Les conseqncies que ell en treu daquesta situaci incmoda sn tres. En primer lloc, cal renunciar a una fenomenologia del fenomen religis en tota la seva universalitat i acontentar-se de traar les lnies duna sola religi. En segon lloc, el coneixement universal del fenomen religis queda lligat aleshores a la comprensi de les altres religions a partir de la religi efectivament viscuda i practicada pel subjecte. En fi, en tercer lloc, la idea duna fenomenologia de la religi suposa la prctica teolgica dun desig duna hospitalitat interconfessional, inter-religiosa, comparable a lhospitalitat lingstica que presideix el treball de traducci duna llengua a una altra .5 Resumint, passar per la filosofia de la religi ens ha fet descobrir la noci de subjecte convocat, per la fenomenologia de la religi ens impedeix al mateix temps de projectar-la directament en una antropologia. Ricur ens vol dir amb aix que el cogito ha dassumir la seva realitat sempre incompleta i sempre perfectible. El reconeixement dun mateix passa doncs per la fidelitat a la prpia histria i als textos fonamentals de cada comunitat. Aleshores, el si mateix descobreix la pertinena a un altre que el constitueix i limplica. Justament per aix, per reunir tota aquesta diversitat, cal un fil conductor precs que Ricoeur troba en el fenomen de latestaci. Albert Llorca Sergi Mas Bonaventura Pedemonte

    4. Paul RICUR, "Exprience et langage dans le discours religieux", p. 16.

    5. Paul RICUR, "Phnomnologie de la religion" dans Lectures 3, p. 268.

  • Calidoscopi hivern 2014

    15

    El rac del cimena: La vivncia personalista dun viatge en el cinema: Comentari sobre la pellcula Pasaje a la India Presentaci: Tot fenomen viatger pot ser comprs en la triplicitat de: saber mirar, saber aprendre i saber viure i gaudir6. Pel primer, s rellevant la selecci del viatge el a on, com i perqu-; pel segon, com senfoca, es defineix i es mobilitza el bagatge cultura i hum disponible a la mesura de la persona; i pel tercer, cm s viscut i interpretat en vistes al creixement personal.. Per aquestes tres vessants obliguen a fer dues observacions prvies amb lobjectiu de comprendre i valorar el significat dun viatge: La primera: el valor de la utilitzaci, com a eina pedaggica, del visionat de pellcules7. I aix, una manera til dillustrar aquests aspectes s visionar i reflexionar sobre una pellcula que plantegi aquests trets, com a llenguatge que ajuda a aprofundir en el discurs que la ra pugui desenvolupar en la tasca de narrar el procs de la personalitzaci, que en aquest cas se centra en un viatge doci, s a dir, turstic; per la riquesa humana que comporta, encara que pugi restar sotms a riscos de despersonalitzaci, en formar part inevitable de lanomenada indstria turstica, amb tot el que comporta aix. La segona: en el marc metodolgic del que tcnicament sen diu la Sociologia del Turisme o tal vegada, lAntropologia del turisme o la Psicologia del turisme-, bona part de la nostra estratgia socupar de factors culturals, intersubjectius i educatius, amb un to eudemnic dirigit, doncs, a la recerca de felicitat, preferentment-; suposant tots ells, com s pals, daltres ms propers a la supervivncia humana, tant individual com collectiva, com ara els de carcter psicolgic i emocional, econmic, poltic o meditic. Fa uns anys en un Simposi a lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la Universitat Autnoma de Barcelona8, es parlava en una ponncia de la possibilitat daconseguir productes turstics sobre la base de la divulgaci dobres literries i/o pellcules per la via de la promoci dels destins turstics9. . Aquests casos, certament poden ser categoritzats com expressi de la formaci de segments socials grups de referncia- atrets per uns destins turstics que permeten ser classificats com a formes de

    6 Trets fonamentals personalitzadors i educadors que he treballat de fa un cert temps (veure La prctica filosfica del turisme a Intervenciones filosficas en la sociedad , Barrientos, J., i Mndez, J., Madrid: 2011, Centro de Estudios Humanos, Univ. Vasco de Quiroga, Ed. Visin Libros). 7 Lactitud pedaggica i la perspectiva personalista van juntes en la nostra intenci, com ja hem procurat desenvolupar en altres treballs (Llorca, A., Cine y Filosofa en un mundo con esperanza, Fundacin Emmanuel Mounier, Salamanca, 2013). 8 IX Simposi de Sociologia del Turisme, EUTDH-UAB, Bellaterra, mar del 2010. En aquell moment ja proposvem, en el marc personalista, una tasca que matreveixo a dir que s prpia del socileg i de tot estudis i professional del turisme s la de saber conduir la dinmica prxico-civilitzatria del turisme, que avui ja s de masses, cap a un codi universal dautenticitat humana que traspassi les relacions daparena amable per aprofundir en lharmonitzaci de les dues vessants fonamentals implicades en el fenomen turstic: les econmiques, comercials i humanitzadores-culturals. (Llorca, A., Presentaci i Coordinaci de les Actes del IX Simposi de Sociologia del Turisme, EUTDH-UAB, Bellaterra, juny del 2010. 9 Morata, P. La creaci de productes turstics en lmbit pseudocultural. Obres literries i pellcules com a eix motivador turstic ( Simposi de Sociologia Del Turisme, citat).

  • Calidoscopi hivern 2014

    16

    subcultura amb els seus referents valors, patrons ideals, personatges- que impulsen a viatjar a determinats indrets que adquiriran aix estatus turstic, tal com observava fa uns anys Dean MacCannell10. Per el nostre objectiu no va en aquesta direcci. En efecte, deixant, doncs, al marge aquesta perspectiva ms propera a la rendibilitat del mrqueting, la direcci daquest article se situar dins de la lgica argumentativa del film estudiat des dels procediments metodolgics escollits que la psicosociologia propicia, tot i que no explicitarem aquests mecanismes, per raons despai i oportunitat i gust de la lectura del present article. Per tant, la pretensi didctica de cara al lector amb la que abordem lestudi previ visionat- duna pellcula respon a una base metodolgica que ens atorga la psicosociologia; i que constituir la tcnica per analitzar la pellcula de qu es tracti. I des de la nostra perspectiva personalista, recau aqu la integraci daportacions provinents, per exemple, de la sociologia interaccional dErving Goffman, per qui la investigaci de la funcionalitat dels smbols socials usats atorga la dimensi dramatrgica necessria per a lestudi de tota organitzaci social. Dit de manera ms planera, lanlisi duna obra cultural i una pellcula ho s- queda justificada com a instrument tcnic reglat en termes de desxiframent -o interpretaci- dels esquemes de comportament humans i dels valors que els presideixen. Daltra banda, i en aquesta mateixa lnia, les denses investigacions de lhermenutica de la narrativitat aportades per lantropleg i filsof personalista Paul Ricoeur sobre lestudi de les obres literries, o les subtils descripcions socials i antropolgiques de Walter Benjamin sobre els passatges culturals de la societat industrial atorguen raons que justifiquen la descripci narrativa duna obra literria... i la que es pugui emprar tamb en una pellcula. A aquestes aportacions anteriors, cal afegir la metodologia sociolgica que prov de dos tipus de discurs metodolgic qualitatiu, com ho sn el comprensiu (categories com: acci social, relaci social i instituci social serveixen per establir les capacitats i limitacions de les decisions i omissions humanes en el viatge turstic) i el dialctic (centrat en descobrir les connexions entre les actituds properes o distants entre el viatger turista i el resident; aix com llur confiana o desconfiana) i que permet aprofundir en la trama narrativo-turstica a la fi, humana- que ofereix lestudi duna obra cinematogrfica. I. Aplicaci de la tcnica psicosociolgica personalista al turisme a travs del visionat i estudi duna pellcula.

    1. Objectius i lmits de la tcnica de lanlisi psicosociolgica duna pellcula.

    Dins del marc de les citades categories psicosociolgiques comprensives i dialctiques que usem en la perspectiva personalista, farem una rpida referncia als objectius daquest propsit general metodolgico-tcnic. Els objectius que marquen el nostre propsit sn de tres tipus:

    10 MacCannell, D. El turista, Barcelona, 2003, Ed. Melusina ( pp. 33-34 i 56-58).

  • Calidoscopi hivern 2014

    17

    - Objectius metodolgics: per detectar els factors psicosocials i les categories que shi relacionin- ms rellevants en la pellcula objecte destudi.

    - Objectius competencials: per copsar, a partir daquest factors detectats en la pellcula, les conseqncies previsibles en mbits com la seguretat, leducaci, les relacions humanes, el pes de la tradici, el manteniment dels costums en un viatge turstic...; sempre en el context temtic duna trama cinematogrfica.

    - Objectius actitudinals: que indicaran la perspectiva tica del respecte, el nivell de civisme i tolerncia que presenti la pellcula estudiada, en el marc de la convenincia i harmonitzaci psicosocial i cultural.

    2. Fases de lanlisi didctica duna pellcula Establirem en el procediment a seguir cinc fases encadenades, que sn: a) Dades de la pellcula i descripci del context social i cultural del lloc i poca de

    realitzaci de la pellcula, que s essencial per justificar laplicaci de les conseqncies derivades de lestudi de la pellcula sobre lentorn turstic hum..

    b) Sinopsi i estructura dels continguts desenvolupats al llarg del film. c) Context de la trama de la pellcula: poca i circumstncies que recrea. Aquest punt cal abordar-lo amb rigor, a fi de no cometre anacronismes que invalidarien la resta de la feina. d) Anlisi dels continguts seleccionats com a rellevants de la pellcula. Aquesta s la fase nuclear de lanlisi, perqu no noms constitueix la temtica sobre la qual treballarem; sin que s on explicitarem les estructures psicosociolgiques que emprem, sota lorientaci dels objectius esmentats. Distribuir aquesta fase en tres subapartats: d.1. Descripci de fets i accions rellevants, a partir descenes que siguin claus. d.2. Perfils dactituds, patrons i personatges centrals de la pellcula (percepci de la realitat social, motivacions i autoestima dels personatges, models de relacions humanes...). d.3. Transcendncia dels fets i accions de la pellcula: tipus de societat que es va teixint, tendncies socials dominants, capacitat de canvi que es gesta... e) Categoritzaci i interpretaci: conclusions finals que sen treuen. Dividirem aquesta fase tamb en tres moments. e.1. Valoraci dels continguts analitzats per les categories sociolgiques usades en la pellcula, comparant-los amb les situacions esdevingudes habituals de la realitat social del turisme. En aquesta valoraci s til lextrapolaci de les actituds i perfils

  • Calidoscopi hivern 2014

    18

    turstics aportats per les diverses tipologies actuals del turista (per exemple, les de V. Smith, J. Gibson, W.H. Sheldon, S. Plog, A. A. Sousa, M.A. Santana...). e.2. Valoraci i reflexi psicosociolgica i tica dall considerat ms rellevant de la pellcula per al turisme, responent a preguntes del tipus: qu hem aprs de la pellcula per viatjar?, qu s acceptable i qu no?, quines regles proposarem per al futur viatger turstic?, qu es pot esperar dun viatge turstic?... e.3 Valoraci-conclusi sobre el final de la pellcula, amb propostes de solucions traslladables a lesfera turstica: reformes socials i/culturals, nous significats de loci i de loci turstic, nous estils de viatjar, noves actituds davants els destins turstics...

    3. Anlisi didctica personalista i psicosociolgica aplicada a la pellcula: Pasaje a la India (1984) Procedirem a aplicar la nostra proposta dialctica anterior, concretada en la descripci dels objectius a seguir i de les fases danlisi. 3.1. Cal tenir present pel que fa als objectius que: El sentit de marcar objectius en lestudi duna pellcula comena per comprendre la pellcula com si es tracts de la narraci duna histria viatgera, amb els ingredients daventura, demancipaci vital, de gaudiment, danticipaci utpica duna manera diferent de viure; i/o de lesperana dun mn comunitari millor, amb ms comunicaci, franquesa i acceptaci de lalteritat humana i cultural... Dentre els objectius disponibles que hem establert en lestudi daquesta pellcula, concretem els segents: Objectius metodolgics: la pellcula ofereix un ventall de fenmens psicosocials per poder comprendre la societat india, com el manteniment de la pressi social (especialment la britnica) sobre els individus, el nivell de claudicaci daquests, els imaginaris socioculturals que segmenten la societat, el sistema de valors regnant i els costums i prejudicis que sen deriven...i que compliquen la convivncia. Dels objectius competencials (i estratgics), hom posar en relleu les conseqncies humanes que els patrons anteriors provoquen en el decurs narratiu de la pellcula: la dinmica que es complica en lmbit de les relacions humanes, amb resultats incerts i sovint sorprenents; el bagatge educatiu-cultural que es mobilitzi; i les implicacions, a la fi, que ha comportat lexperincia humana narrada en la pellcula. Dels objectius tico-actitudinals, caldr destacar el que signifiquen, respectivament, les actituds responsables i irresponsables davant lopci de ladotzenament; i el nivell de respecte per all que s diferent (valors, fets, persones), en contrast amb la inercial intolerncia que ja no obliga a fer-se crrec de res del que fem, sin a obeir el que ja est establert...

  • Calidoscopi hivern 2014

    19

    3.2. Entrem ara en les fases danlisi de la pellcula: Pasaje a la India. a) Dades i context social i cultural de realitzaci de la pellcula:

    Ttol i pas: Passage to India (Pasaje a la India), Regne Unit i EE.UU. Producci i any: J. Brabourne i Richard b. Goodwin, 1984 Direcci: David Lean Gui: D. Lean i S. Rama, sobre la novella homnima de E.M. Forster Msica: Maurice Jarre Fotografia: Ernest Day Durada: 164 minuts. Repartiment principal: Judy Davis (Adela Quested), Peggy Ashcroft (la senyora Moore), Victor Banerjee (doctor Azaiz Ahmed), Nigel Havers ( Ronny Heaslop), James Fox (Richard Fielding), Alec Guinness (professor Godbole).

    Sobre el context de producci de la pellcula, cal dir que aquesta pellcula nord-americana de 1984 es localitza en el trnsit del ple assoliment de la societat industrial vers la societat postindustrial, quan els tradicionals esquemes del monoculturalisme han entrat ja en un cert conflicte, i han donat pas a les alternatives dels discursos de la multiculturalitat, precisament en pasos desenvolupats com Estat Units, Canad, Gran Bretanya o Austrlia. El fenomen del colonialisme, ara ja en la fase periclitada de limperialisme desenvolupat en el segle XIX, degut a la passada descolonitzaci dels antics feus durant tot el segle XX i la India ns un exemple emblemtic- propicien enfocament crtics de certa autenticitat. Pensadors com W. Kymlika, K. Anthony Appiah, o ms recentment Bikhu Parek, entre molts daltres, sn indicadors que la conscincia occidental ha iniciat un nou rumb. I cal afegir que aquesta nova ptica t tamb la seva repercussi en el turisme recent dirigit a indrets receptors de turisme com els asitics i africans, requerint dosis dautocrtica a la qual pugui contribuir el turisme de masses davant la gesti de la globalitzaci en marxa...

    b) Sinopsi i estructura organitzativa dels continguts del film

    Adela Quested, acompanyada per la senyora. Moore, decideixen fer un viatge des de Gran Bretanya a la India, colnia britnica, per visitar Ronny Heaslop, proms i fill, respectivament, dambdues viatgeres. Aquesta mena de viatges, habituals en lpoca de limperi britnic, era gestionat per la India Mail. Heaslop s el magistrat duna poblaci de la provncia de Xandrapore. Ja a la India, ambdues senyores sentiran alterar-se llurs expectatives de curiositat pel pas -per la seva gent i per la seva cultura-, davant la sorpresa que els produeixen les allunyades relacions humanes entre la majoria dels funcionaris britnics dels quals, Ronny Heaslop ns un bon exemple- i els nadius indis. Per circumstncies casuals, la senyora Moore coneix el Dr. Aziz, metge indi receptiu i atent als costums britnics, tot i que poc habituat a un tracte que fos favorable per part dels britnics, i que troba en la senyora Moore una persona diferent i bondadosa. La senyora Moore el presentar a Adela, travant -se entre ambds una cordial amistat.

  • Calidoscopi hivern 2014

    20

    El resultat immediat daquest nou vincle es la generosa iniciativa del Dr. Aziz de proposar i organitzar una excursi per ensenyar a ambdues hostes les famoses Coves de Marabar. Per aqu es produeix un estrany fet que marca linici dun seguit desdeveniments tant complicats com imprevistos: unes estranyes circumstncies alienes a la voluntat dels personatges fan que lexcursi acabi de manera dramtica, amb una fugida precipitada dAdela daquell indret, i la posterior acusaci contra el Dr. Aziz dintent de violaci. La situaci es crispa i adquireix signes denfrontament sociocultural entre britnics i indis. Avanat ja el trasbalsat judici que es fa al Dr. Aziz, Adela acaba retirant els crrecs i el Dr.Aziz s declarat innocent. Adela torna a Gran Bretanya. El Dr. Aziz deixar de relacionar-se amb els britnics, inclosos els seus amics, i torna als costums i tradicions indis. Passat un temps, Adela rep una carta amistosa del Dr. Aziz, romanent, en rebre-la, pensativa.

    c) Context de la trama de la pellcula: poca i circumstncies que recrea.

    Hom gosaria establir en el decurs de la trama un doble nivell contextualitzador, que ser profits per als nostres propsits de ser fidels al relat dels fets i de les accions del film. El primer nivell pertany al context general de lpoca, lloc i circumstncies histriques en les que sinsereix la pellcula: som als primers anys del segle XX, en el marc dels viatges efectuats per la India Mail des de Gran Bretanya a la colnia de la India. Tenim, per tant, tres factors prou rellevants com: en primer lloc,lexpansi de limperialisme colonialista britnic, com a marc dels viatges turstics entre daltres, a la India i a altres indrets; en segon lloc, una distncia tnica i racial respecte als nadius, amb un to de certa por a lestrany, que curiosament s el nadiu i no el foraster; i en tercer lloc, una distinci de segments socials per ra de classe (Gran Bretanya) i de casta (India) inqestionades i inqestionables en aquell context. Pel que fa al segon nivell contextual, centrat en els personatges i institucions de la pellcula, hom troba, tamb, tres trets significatius: com el contrast entre la distncia tnica general imperant i el desig de la senyora Moore i dAdela en conixer i relacionar-se amb la gent del nou pas; la rutina britnica encerclada en el seu feu les seves reunions, les seves festes, els seus costums- que avorreix les dues dones i deteriora llurs relacions amb els amfitrions, com fa pals el mateix magistrat Heaslop; i per ltim, linevitable xoc cultural, originat paradoxalment en la ment dAdela, amb la imprevisible seqela de profundes conseqncies conflictives en les comunitats britnica i india. d) Anlisi dels continguts rellevants de la pellcula: descripci de fets i accions; de personatges i actituds, i transcendncia del que succeeix en la pellcula. d.1. Pel que fa al panorama del que esdev en la pellcula, trobem que: - Ambdues viatgeres Adela i la senyora Moore- es troben en un mn estrany, en desembarcar a la India: no tant per les diferncies culturals amb els indis, com per lactitud de llurs compatriotes que viuen all, comenant precisament pel magistrat Rony Heaslop i continuant per linspector Turtom i la seva dona, el comandant Callendar i el comandant Mc Bryde; tots ells representants mxims de les institucions britniques a la zona. Les sorpreses i el desconcert que pateixen ambdues dones va in crescendo, fins i tot en

  • Calidoscopi hivern 2014

    21

    detalls quasi domstics, com la manera desconsiderada de circular dels seus compatriotes britnics amb els cotxes davant dels indefensos ciclistes aborgens. - El desig de contactar amb persones diferents fa que ambdues dones acceptin una excursi amb el Dr. Aziz, amb linesperat esclat psico-inter-cultural a linterior dAdela Quested. - Lassumpci, passat un temps, de la distncia cultural i vital entre els dos personatges centrals de la pellcula., amb la maduresa que atorga la llunyania geogrfica i el pas del temps. I en tot aquest panorama, les estratgies psicosociolgiques que contemplem en la metodologia que emprem ens permeten descobrir coses com: la pressi sociocultural en aquella societat dividida, la persistncia dels prejudicis tics en la rutinria vida quotidiana britnica en un suposat mn perills, alhora terra estranya i apropiada, el cultiu duna subcultura segmentadora de classe i tnia com a un peculiar sentit de pertinena britnica, i la prctica de la intolerncia davant qui no accepti aquest ordre establert. d.2. Pel que fa als personatges i llurs actituds, cal fer notar que no tothom segueix lactitud oficial despectiva del poder britnic, com s el cas del superintendent Richard Fielding, que donar alhora suport, tant a Adela com al Dr.Aziz, en el conflicte que els distancia. Per la resta de personatges seguir el gui establert, en el que samalgamen la tendncia dominant de intolerncia i la por a no ser assenyalat com a diferent. d.3. Respecte a les relacions humanes i socials esdevingudes en la lgica dels fets narrats, resulta difcil de reconduir-les. No sembla que en la pellcula salbiri alguna sortida o projecte de superaci de la situaci encallada en qu esdevenen els successos. Paradoxalment, la dosi de globalitzaci a la que lImperi Britnic ha contribut no deixa entreveure cap signe dharmonitzaci en la perspectiva macro-sociocultural, malgrat la meritria actitud de persones concretes ja citades, com Adela Quested, la senyora Moore o Richard Fielding. e) Assaig de valoraci final de la pellcula. A mena dEpleg e.1. Sobre la valoraci que hom pot fer de les rees psicosociolgiques assenyalades (pressi sociocultural, imitaci de determinats patrons, institucionalitzaci de la divisi social, difusi de intolerncia collectiva) i de les categoritzacions comprensives i dialctiques aplicades com ens havem proposat-, permeten abordar i interpretar en la pellcula les accions tradicionals i emocionals com ara les festes i reunions, les desfilades de la societat dominant britnica ..., i les reaccions collectives natives contrries, amb brots de violncia inclosa.... La categoritzaci dialctica, per exemple, interpreta aquestes ltimes en termes de conflictivitat sorgida i desenvolupada arran de situacions socioculturals que transformen la vida collectiva en estadis nous dialctics que reclamen noves actituds humanes... e.2. Hom pot extreuren sabers tics tils per delimitar propostes turstiques en contemplar perfils humans dirigits al reconeixement de laltre, concretats en lacceptaci de la pluralitat cultural, lintercanvi cultural en lesfera turstica o la relativitzaci de les prpies posicions, que permeti superar letnocentrisme... Algunes tipologies vigents en lesfera del turisme avui (Smith, Gibson, Sheldon, Plog, Sousa, Santana..., entre daltres)

  • Calidoscopi hivern 2014

    22

    avalen aquestes consideracions nostres; permetent fixar criteris sobre el que cal aprendre per viatjar, qu no resulta adequat fer o qu cal acceptar. La possibilitat de millorar les relacions interpersonals i interculturals en el turisme queda aix oberta des del punt de vista de la psicosociologia personalista. e.3. Per acabar aquesta anlisi didctico- psicosociolgica, hom diria que la pellcula ha destapa diversos fronts actituds i malentesos, valors de submissi i prepotncia, ignorncies i prejudicis folklrics que distorsionen els destins turstics,-, que fan possible la crtica a les institucions com el mercat i/o el paper de lestat; anlisis crtiques que conviden a repensar en lmbit del viatge turstic nous estils de viatges a la mesura de les necessitats de les persones, tant de viatger turistes com de residents. Albert Llorca Arimany

    EL MN QUE TENIM

    Tras la Diada

    Este ao cumplir los 81. Con dos o tres que pueden quedarme de vida, creo estar indiferente ante cualquier futuro que pueda tener Catalua. Si no pensara que hablo desde ese presupuesto, no hablara. 1.- Un hecho elemental puede servir de punto de partida: hay en Catalua cientos de miles (quizs millones) de sensibilidades heridas. Una sensibilidad herida no se arregla con apelaciones moralizadoras a bellas palabras. Prescindiendo de cmo se interprete, ese hecho terco y patente constituye un problema que obliga a Rajoy a despertar de su sueo: porque cuando un gobernante decide no abordar un problema serio, es un psimo

  • Calidoscopi hivern 2014

    23

    gobernante aunque se parapete tras las leyes. Ms an si ese mismo gobernante, ante otro hecho amenazador, busca cambiar las leyes para que gobierne no quien ha conseguido mayora absoluta, sino la minora ms grande. Viendo actuar a Rajoy me pregunto a veces: miente, o es que no se entera? Hoy creo que Don Mariano miente. No por falta de honradez, sino porque es rehn de toda la extrema derecha de su partido: ese complejo de lepenistas, franquistas, falangistas, o blaspiares que puede representar en torno al 15 % del electorado espaol. Rajoy sabe que si el PP intenta ser una derecha civilizada ante realidades complejas, perder el apoyo de esa ultraderecha de evidencias simplistas, y no podr ganar unas elecciones: pues ya no superar un 20 % del electorado. Por algo Aznar aventaba aquel eslogan: estamos girando al centro que, como es natural, nunca cuaj. El porvenir del PP est en manos de esa extrema derecha, que tiene cogido a Rajoy por los mismsimos (por los mismsimos votos, quiero decir). Por eso miente, aunque mienta sin querer. Y por eso dije antao que, si un da Catalua es independiente, en las estatuas de padres de la patria ante el Palau del Govern, junto a los Casanovas, Cambs, Companys y dems que se quiera poner, no debera faltar una estatua de don Mariano Rajoy, verdadero padre de la independencia catalana. 2.- Pero la cosa no termina aqu. Punto de partida de estas reflexiones quera ser un hecho primario e innegable: cientos de miles de sensibilidades heridas en Catalua. Pero causa de esas heridas no ha sido slo el PP. Tanto TV3 como Catalunya Radio se han dedicado a exacerbarlas, con una unilateralidad digna de aquel Urdaci de los tiempos de Aznar: reduciendo unilateralmente los informativos, negando presencia y voz a catalanes y catalanistas serios y razonables, capaces de dialogar con argumentos, y contando con que, entre or noticias en castellano o en cataln, el ciudadano de aqu se decantara lgicamente por lo segundo. Hasta he visto en los cines una anuncio de la Generalitat que deca Celebrem el 1714!. Yo no soy historiador y no s decidir; pero muchos sostienen que en 1714 no hubo una lucha de Catalua contra Espaa, sino una lucha entre dos Espaas: la austraca y la borbnica donde, desgraciadamente, fue derrotada la primera, que era dominante en Catalua. Esta otra visin de los hechos no es considerada en medios oficiales de comunicacin catalanes donde, si acaso se escuchan voces discordantes, son slo las de fanticos impresentables que acaban hiriendo otra vez las sensibilidades y dejando a los oyentes convencidos de cunta razn tienen y qu despreciables son los que no opinan como ellos. Lo ocurrido con Raimon resulta significativo: cuando el cantante se manifest tranquilamente contrario a la independencia alegando sus razones, pas de ser smbolo del poble que no vol morir a traidor a la patria que no merece ni ser escuchado. Raimon volvi al silencio con la dignidad que siempre le caracteriz. Pero vase la columna de Puigverd en La Vanguardia (12.05): no toquen a Raimon!. En este inflamar las heridas interesadamente hay una culpa de los gobiernos de CiU. Si antes critiqu a Rajoy, ahora convendra agradecerle que tanto TV1 como RNE hayan estado, en esta segunda etapa del PP, mucho ms dignas y correctas que en la primera; y, en el tema Catalua-Espaa, mucho ms serenas y neutrales que TV3 y CR.

  • Calidoscopi hivern 2014

    24

    Las sensibilidades heridas me parecen algo sumamente respetable. Pero no hay acceso a ellas a travs de razones o principios morales, sino slo a travs de empata. Si intentas ver qu puede haber de verdad o de razn en el otro lado (lo que sera el principio de todo dilogo) entonces eres simplemente la puta y la ramoneta. Lo de la puta viene bien ahora, porque sirve para designar un tipo de palabras (suelo llamarlas palabras-puta) que, slo con pronunciarlas, crean en el entorno una sensacin de incomodidad, desazn y rechazo. Entre esas palabras funciona hoy en Catalua el vocablo Madrid (supongo que en otros lugares del estado funcionar as la palabra Catalua). Madrid ya no es un trmino polismico que, adems de designar a la capital del reino (simplemente porque est geogrficamente en el centro), seala una serie de entidades, factores culturales y personas de lo ms variopinto: con extremas derechas y extremas izquierdas, mdicos admirables, gente muy amiga de los catalanes (y a la que algo debe Catalua) y gente que no puede verlos Madrid ha pasado a ser casi sinnimo de Satans. Antao critiqu el falso lamento de Madrid nos quit el Estatuto porque, de hecho, Madrid aprob el Estatuto cataln: quien lo rechaz fue un poder judicial que tambin ha echado por tierra aspiraciones de otras comunidades. Esa distincin elemental ya no vale. (Como tampoco valdra ahora la cuestin de si el Estatuto era realmente inconstitucional, como sostienen algunos juristas, y fue deliberadamente ms all de lo posible, contando con que quizs pasara para evitar los. Y, si no pasaba, sera un arma excelente para herir todava ms las sensibilidades. Ese rumor existe y siento no poder aclararlo). Las sensibilidades exacerbadas, hieren a su vez las sensibilidades del lado opuesto, acabando en esa estril pugna de quin empez. Creo que ah estamos hoy. Los posicionados de ambos lados que lean estas lneas me aplaudirn cuando critico al otro, pero dirn que no entiendo nada cuando les critico a ellos. Por eso me parecen intiles las apelaciones al dilogo: hoy por hoy, el nico dilogo que cabe en este problema y en este pas son monlogos que gritan, tratando slo de que triunfe su versin. Pero dilogo significa precisamente dejarse atravesar por la razn del otro (dia-logos, para quien tenga alguna nocin de griego). Quizs, antes de iniciar un dilogo y para que no resulte estril, todos los participantes deberan ver varias veces la pelcula Rashomon, de A. Kurosava. All podramos aprender que lo que nos ocurre a nosotros no es exclusivo nuestro, sino un rasgo humano universal, tan presente en la Espaa del s. XXI como en el Japn del s. XII. Pero ni esto sera suficiente, por otra razn: si Rajoy me parece rehn de la extrema derecha, ahora debo aadir, resumiendo lo dicho en esta segunda parte, que Mas parece rehn de ERC. Y ambos con cierto sndrome de Estocolmo. Algunos han escrito sobre un Artur Mas consciente del callejn sin salida en que est metido y que en pblico ha de decir siempre lo que agrade a ERC (pues maana mismo podra echarlo del gobierno), mientras en privado busca apoyos para encontrar una salida. Al lector que conozca la exitosa novela de Dolores Redondo (Legado en los huesos) podra decirle que tanto la extrema derecha franquista como ERC se parecen a aquel doctor Berasategui que, sin cometer ningn crimen, era inductor tcito de todos los que aparecen en la novela.

  • Calidoscopi hivern 2014

    25

    3.- ERC mantiene una coherencia admirable y tenaz: prefieren incluso una independencia con hambre que pan sin independencia. Pero, como esto no pueden decirlo al electorado, han sido maestros en el arte de enconar sensibilidades. Sin apenas aparecer hicieron caer a los que se unan a ellos, como ahora hacen tambalearse a CiU, sin comprometerse en nada. Sus nicos errores aparecen cuando se comprometen en algo. Por ejemplo: - Cuando Junqueras apel a la desobediencia civil y a Luther King, deba saber perfectamente (porque es hombre culto) que desobediencia civil es el rechazo a un elemento del sistema, como contrario a la totalidad de ese sistema que el desobediente acepta. Nada de esto tiene que ver con el caso Catalua, y Junqueras debe saberlo. Pero la expresin desobediencia civil suena tan noble y tica que resultaba aptsima para enconar sensibilidades. - Tambin considero error grave equiparar el derecho a votar con el derecho a la vida: porque ste es mucho ms primario; porque incluso ese derecho no lo consideran como absoluto muchas legislaciones civiles (caso del aborto) y, sobre todo, porque si tan decisivo es ese derecho a votar, Esquerra debi sacar las urnas a la calle mucho antes: cuando CiU prepar aquella serie de medidas crueles y anticiudadanas, disfrazadas como recortes y de las que, por ejemplo, muchos trabajadores de la medicina pblica en Catalua, podran contar horrores. Miles de catalanes habran votado con ganas aquellos das. Por qu no se les facilit si somos tan democrticos, y nos profesamos de izquierdas? Fue porque las sensibilidades heridas podran haber cambiado de direccin?... - Finalmente la pregunta de la famosa consulta es tan manipuladora como para resultar antidemocrtica. Yo aspiro a que un da pueda haber en Catalua no ya una consulta sino un autntico referendum bien dialogado, preparado y concretado. Pero no con preguntas del tipo de quiere Ud jamn? prefiere Ud jamn o embutido?. En un ambiente de sensibilidades heridas, casi todos dirn s a esas preguntas. En una sociedad de mercado, como nos dicen ser la nuestra, la primera reaccin del ciudadano ser preguntar: a qu precio?. Con esto llegamos al ltimo punto de estas reflexiones. 4.- Hace pocos das, en medio de esas oscilaciones que lo caracterizan, Artur Mas lanz, por fin, la pregunta ms primaria y elemental de toda esta historia: de qu servir una Catalua independiente si no es reconocida por los dems pases?. Era quizs un globo-sonda que no fue recogido por los medios. Sin embargo, tan evidente como nuestro punto de partida (las sensibilidades heridas), es que una Catalua independizada a la fuerza e ilegalmente establecida, de entrada no ser reconocida por nadie. Por qu entonces la obsesin de ERC por sacar las urnas y votar el 9N, contra viento y marea, ciscndose en dictmenes del Constitucional o de quien sea? Aqu es donde nace el miedo que me ha movido a escribir estas lneas: En una situacin as, con gente ciegamente decidida a sacar urnas y votar, y con las fuerzas del orden obligadas e impedirlo, es bastante probable que hubiera algn muerto. Djeseme decir que ste sera el mayor trofeo para ERC. Saben que el 9N no puede haber referndum: pero saben que si ese da hubiera algunos muertos en la calle, resultara una desautorizacin absoluta del gobierno espaol a nivel internacional, y una coaccin ineludible a realizar el referndum. Que, en un contexto de sensibilidades heridas, y ahora ms por las muertes, supondra el triunfo de la independencia.

  • Calidoscopi hivern 2014

    26

    Temo que esto no se arregle suspendiendo la consulta y convocando elecciones anticipadas: pues veo muy probable que esas elecciones las gane ERC, vampirizando, otra vez, al compaero, y dejando a Mas en situacin de decir: he aqu la esclava de ERC, hgase en m segn tu palabra Preferira ser Casandra que Maquiavelo. Pero parece imposible que eso no se haya pensado alguna vez. Y, si de veras no lo han pensado, una vez dicho ya no cabe eludir la responsabilidad: el 9N (o unos meses despus) podra haber muertos Que una cosa son las manifestaciones festivas y alegres, que no arreglan nada pero en las que se est muy bien, y otra muy distinta es cmo encajar todo eso en esta dura e inflamada realidad.

    Jos Ignacio Gonzlez Faus 18.09.14. Archivado en Poltica, Catalunya

    Paul Ricoeur i el doble registre del poder

    En record i homenatge al filsof en el recentment celebrat Centenari del seu naixement: 1913-2013 i en el context del decurs actual dels esdeveniments poltics del nostre entorn, conv tenir present aquesta reflexi sobre el poder aportada pel filsof francs. Afirmava Paul Ricoeur lany 1990, en ocasi dun comentari a les circumstncies en qu broll lactitud dissident de Vaclav Havel davant de lestat totalitari txec de lpoca, que quan lesperit dun poble s pervertit fins al punt dalimentar una sittlichkeit morturia, s finalment en la conscincia moral dun petit nombre dindividus, inaccessibles a la por i a la

  • Calidoscopi hivern 2014

    27

    corrupci, on es refugia lesperit que ha desertat de les institucions, esdevingudes criminals (Soi mme comme une autre). Aquesta s una succinta mostra de dos trets rellevants en els que la filosofia poltica de Paul Ricoeur insisteix: la necessria reflexi sobre concepci del poder i de la prctica de la poltica la seva gesti- que sen deriva. El primer fa referncia a la seva convicci de la capacitat de voler viure i obrar junts o, com ell diu, poder en com, que ha de saber usar els recursos de lacci (sobreposant-se als esdeveniments), de la imputaci i responsabilitat dun subjecte hum (sigui governant o governat) i de la capacitat dentendres mitjanant el llenguatge: parlar, saber escoltar ladversari, negociar els conflictes, elegir, consensuar...; per mai dogmatitzar, coaccionar o violentar. El poder en com no s tant ingenu que desconegui que la vessant dominadora del poder que, molt sovint, simposa -s el poder-domini o jerarquitzaci- i gestiona la seva praxi en les societats reals. I justament per aix, la bona gesti o praxi poltica, en haver de passar per aquesta segona dimensi del poder poltic, consisteix en reconduir aquest el poder domini-, que s el regne de la fora coactiva, vers el poder en com; o, dit daltra manera, del que es tracta s danar de la potestas (poder jerrquic) a la potentia(o capacitat daplegar voluntats): i aquesta s la tasca apropiada de la democrcia, segons Ricoeur, tasca inacabable, en la mesura que el poder, afegirem nosaltres, no s patrimonial, sin consensual i institucional. Tal vegada, el pargraf inicial resulti ara prou indicador de lenfocament ricoeuri: el poder com a capacitat de la condici humana disposada a arribar a acords amb laltre-s la figura tica de la sollicitud-, requereix una Sittlickeit vitalitzadora, no morturia, no violentadora ni que generi por, ni corrupci en les institucions... Probablement tenim aqu all que, utilitzant paraules de Vaclav Havel, en direm el civisme ents com el coratge, lamor a la veritat, la conscincia en procs de despertar...; i aix val tant per haver de viure sota el totalitarisme (llavors els ciutadans cvics es tornen dissidents i li sobren al rgim imperant, no reparant en les despeses que calguin per esclafar-los), com en rgims democrtics. La criminalitat de les institucions s possible, aleshores, en deixar per veritat inamovible que el poder-domini, el de lactivitat calculadora i manipuladora, oblidi la font des don sha originat, en pervertir-la, que s el poder en com. De manera que resta substitut el fi de la gesti de la cosa pblica (viure en la veritat i no en la mentida de lactitud totalitria dexercir el poder o sota cobert, acomodatcia, segons la distinci de Jan Patocka), pel medi ms psicolgic del poder que sap dominar, segons lhabilitat o virtu defensada per Nicolau Maquiavel. Resulta adient adonar-se que les implicacions poltiques prctiques daquesta substituci en la vida poltica de les societats tenen llarg abast i, a la fi, les acaben patint tots els ciutadans duna comunitat.

    Albert Llorca Arimany

  • Calidoscopi hivern 2014

    28

    Collapse institucional i crisi de legitimitat del sistema poltic espanyol

    L'Estat espanyol viu una etapa de crisi molt greu, de tipus poltic, econmico-financera i per sobre de tot moral. Una crisi que afecta la legitimitat del mateix Estat, s a dir, la resposta a la pregunta: per a qu serveix un Estat aix? Si fem un reps a les institucions o rgans constitucional no hi ha cap que funcioni b, en termes de legitimitat: corrupci, manipulacions sectries, ...disfuncions de tot tipus afecten des de la Corona fins el Tribunal Constitucional, passant pel Govern, les Corts Generals o l'organitzaci territorial, amb el conflicte amb Catalunya com a estrella. Podem afirmar que hi ha un autntic collapse de les institucions i del conjunt del sistema institucional, que es manifesta en la impossibilitat de fer un s racional de la poltica per a solucionar els problemes morals i materials de la ciutadania.

    La teoria de l'Estat ha encunyat la idea que l'Estat s una organitzaci institucional que exerceix un poder poltic sobir, que s'expressa en una capacitat d'imperium, si pot ser amb el consentiment de la ciutadania. Jo em pregunto el sentit d'un Estat que genera malestar als ciutadans, que no resol -en ocasions fins i tot agreuja- els problemes estructurals, seculars, latents des de la seva creaci. Cap teoria poltica, com ara el contractualisme o l'utilitarisme, poden donar una resposta satisfactria. L'Estat existeix per a generar algun tipus de profit a les persones, perqu en un altre cas, aquestes difcilment prestaran llur consentiment, a no ser que es converteixen en mers sbdits. Un Estat en el que una "casta extractiva" ha robat fins a lmits insospitats, on alguns s'han apropiat de les institucions pbliques, fent-les exclusives i no inclusives, expulsant del sistema institucional les idees difcils (com ha passat en el procs sobiranista catal), que no s sap ben be a qui representa, a no ser que sigui a una elit vinculada a sou als partits poltics que han segrestat la democrcia i han convertit la vida poltica en una partitocrcia11, i que en gaireb quaranta anys ha estat incapa de fer una sola reforma constitucional per a adaptar-se a la voluntat popular (a excepci dels condicionaments limitadors de la sobirania que venen d'Europa).

    Un Estat aix li costa -al meu parer- trobar legitimitat perqu perpetua la clssica distinci entre l'Espanya oficial i l'Espanya real. A ms, les dificultats per a resoldre els problemes socials derivats de l'exclusi social, de la crisi de la classe mitjana, de la integraci territorial, de la lluita d'elits, i sobretot de la tradicional impossibilitat de generar consens

    11 La composici del Consell General del Poder Judicial o del Tribunal ns una bona mostra.

  • Calidoscopi hivern 2014

    29

    (l'imaginari de la transici tamb sha escardat) fan que s'hagi acabat un cicle, que no se sap ben b com tancar-lo del tot per a iniciar una nova poca. Tot molt a l'espanyola manera, nous cicles, noves etapes, per sense fer net de tot, com passa ara que han tornat a emergir els fantasmes tradicionals del passat, segons que ens mostra la histria12. La corrupci ha arribat a uns nivells inaguantables, en una dinmica de confusi entre all pblic i all privat. Aix, no sembla gaire de rebut voler socialitzar les prdues com en el cas dels rescats als bancs, retallant i oblidant els drets de les persones. La casta extractiva i xucladora13 ha estat detectada per la societat i aquesta, amb coneixement de causa, no vol continuar subordinada a un personal que s'ha aprofitat fins al punt de robar-nos molt, tant que fins i tot alguns ens volen robar l'esperana, en especial de les noves generacions. No pot ser que de nou ser espanyol sigui sser un exiliat en potncia. Molta gent no pot ms i ha dit prou... L'Estat aleshores no exerceix un poder poltic hegemnic i sobir, condicionat com est a tantes accions delits extractives, i oligarquies que s'han destapat14. Tindr fora coactiva per li manca legitimitat. I les grans paraules no interessen ning, com la sobirania nacional de la que diu el president del Govern que no pot disposar... L'Estat no canalitza la participaci democrtica, dominat com est per l'oligarquia governant. Alg pensa que apellar a la sobirania nacional, com a gran paraula pot solucionar alguna cosa? Avui aquest concepte no existeix en el si de la Uni Europea, i menys en la zona euro, i encara menys en l'actual escenari de crisi del "deute sobir", que ha de ser ajudat per les instncies supraestatals. Els anomenats "mercats" ens governen sense gaire capacitat estatal per a reaccionar a les maniobres que operen, sempre amb una considerada manca de cintura dels responsables poltics i amb la mirada entre escptica i incrdula de la ciutadania. Avui la poltica s'ha convertit en la incapacitat per a gestionar el benestar, en la dificultat per a crear condicions de transformaci social, tot marcat per la llosa del deute pblic o privat, fins uns lmits insostenibles. Les persones han passat a ser "persones amb hipoteca" i "ciutadans amb deute". Un deute que tamb s sobir, per les persones no! La poltica s'ha substitut per l'economia. Tot est condemnat a aquesta transformaci15. Han fallat tots els controls? El poder s'ha desbocat? Una immensa crisi moral s'ha apropiat de la "cultura general"16. Potser el relativisme moral s'ha expandit fins a lmits insospitats. La realitat s que avui no sabem qu vol dir complir la llei, actuar segons la constituci, viure en un Estat de Dret; la seguretat jurdica ha desaparegut davant l'empenta del decret llei com a vehicle d'imposici d'una majoria absoluta del PP que no se sap on ens porta. Mentrestant, l'atur, l'economia submergida, el creixement de les desigualtats, lexclusi social, la picaresca, el quixotisme, sestenen arreu. Espanya ha fracassat en la creaci d'una unitat nacional, de forma pacfica i democrtica, i la tensi nacional amb Catalunya ha crescut aquests darrers anys. L'encaix de Catalunya

    12 J. lvarez Junco, La carga del pasado, El Pas, 12 doctubre de 2014. 13 Vegeu, G.A. Stella i S. Rizzo, La Casta, Rizzoli, 2007. Recomano la lectura de la ressenya realitzada per Enric Juliana, a La Vanguardia, el 12 de febrer de 2014. 14 L. Garicano, El dilema de Espaa. Ser ms productivos para vivir mejor, Pennsula, 2014. 15 Z. Bauman, La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, Paidos, 2014 16 Espanya sha situat juntament amb Sria pel que fa a la davallada provocada per la corrupci, segons Transparency International, al seu Barmetre de 2013. Un retrocs espectacular!

  • Calidoscopi hivern 2014

    30

    en el si de l'Estat espanyol s un tema sempre pendent quan hi ha llibertat i democrcia. Seguim igual, segle rere segle. L'autonomia de Catalunya ha estat un gran pas endavant per s'ha quedat curta, perqu no es reconeix el seu fet diferencial. Espanya mai podr ser plurinacional. No es vol. Aix fa crixer l'independentisme. En l'actual poca de crisi, el projecte de la independncia de Catalunya dona esperances a molta gent. Benvinguda sigui, si serveix per a construir una nova comunitat des de valors compartits. Cal definir per moltes coses. Primer caldr determinar la voluntat de ser, desprs que ens deixin ser. Per a mi, per, el ms important s construir comunitat, des del respecte a les persones i llur dignitat. I aix, com la vida mateixa, sempre est en construcci, a Catalunya, a Espanya, a Europa, al mn. Si no tenim naci per a qu volem l'Estat? Sempre es planteja el mateix problema. El gran repte s la qualitat humana de les persones. I per all que estem tractant aqu, la cultura democrtica. Tot i que s'ha dit que la democrcia pot existir sense demcrates, on hem arribat s precisament a la conseqncia d'aquest principi. I per a que no es repeteixi mai ms cal assumir la cultura democrtica, la de la tolerncia i el respecte, la que no faci possible la dictadura d'una majoria perqu es plantegi el dileg i la cerca de la convivncia. No cal dir gaire coses ms: si la gent s demcrata i all que est b resta mnimament fixat, la civilitzaci s'imposar a la barbrie. La llarga crisi que estem vivint, a Catalunya tamb, ens ha de fer esperonar per a treballar per un nou nacionalisme personalista, basat en els valors de la persona com a constructora d'una comunitat de la que se senti membre, en el context de les identitats mltiples. Aix Catalunya ser un subjecte poltic, plenament nacional, i si pot ser -tan de bo- sobir. Un subjecte poltic interdependent amb d'altres en el si de la Uni Europea. Una subjectivitat collectiva que noms tindr qualitat humana si la persona s'integra a la naci des de l'amor cvic. Joan Llus Prez-Francesch. Universitat Autnoma de Barcelona

  • Calidoscopi hivern 2014

    31

    Principis, Valors Cristians, Poltica i tica Pblica(II Part) per David Odalric de Caixal i Mata 17

    Per al cristi, l'home s a la terra el valor suprem, fi en si mateix sobre tots els altres valors histrics, socials, econmics, etc En establir Du el seu dret especial sobre l'home en Crist, s'afirma el dret de l'home sobre la societat , les estructures i fins i tot, sobre la mort. De la mateixa manera, en proclamar l'Evangeli18 el principi de la llibertat, que permet a l'home realitzar-se plenament com a persona, aquesta queda constituda en dret fonamental. D'aqu que el cristi ha de rebutjar tota forma de govern que tendeix a fer de l'home un objecte per la seva poltica, i per tant, tot nacionalisme19, absolutisme20 i discriminaci estar sempre al costat d'un ordre poltic en qu s'accepti el dret estimat per la majoria, sempre que a ning se li neguin els drets que en cada moment es consideren com a naturals. En creure el cristi que tots som un cos, que s Crist, la llibertat noms pot es entendre com a corresponsabilitat en la que cadasc s interdependent dels altres. Per aix , ni el collectivisme estatal21 (per negar

    17. Historiador i Humanista Analista en Histria Militar i Geoestratgia Internacional Director general de la Fundaci Societat i Defensa ECOSED (Espai Corporatiu de Seguretat i Defensa) Director de l'rea d'Investigaci, Anlisi i Formaci Universitria de l'Institut Europeu de Seguretat i Defensa ECOSED. Professor dHistoria, Protocol Eclesistic, Diplomacia Vaticana i Herldica a l'ESPRI (Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals) 18 Els Evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe. Es tracta d'escrits que narren la vida i el missatge de Jess de Natzaret, anomenat pels cristians Jesucrist. Durant els primers segles del cristianisme se'n varen escriure diverses versions, per noms quatre foren retingudes com a canniques: els evangelis dits de Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan; a la resta se'ls anomena apcrifs. Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar el que s essencial en el missatge cristi en relaci amb al que hi ha estat afegit amb el pas del temps 19 El nacionalisme s un corrent de pensament que propugna a la naci com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes poltics com culturals. Es plasm com a ideologia poltica i moviment social ja durant el segle XVII, es consolid amb un corpus teric durant el segle XVIII i esdevingu el corrent poltic hegemnic durant el segle XIX. S'han oposat a aquest corrent de pensament diverses doctrines poltiques al llarg de la histria com ara l'absolutisme i les monarquies plurinacionals durant el segle XVII i XVIII, els corrents de pensament individualista -anarquisme- i les ideologies de classe -socialisme, comunisme- durant el segle XIX i XX, i avui en dia les idees defensores de la globalitzaci -cosmopolitisme, capitalisme global, governament mundial-. 20 Labsolutisme fou una filosofia poltica caracterstica de l'Europa d'poca moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, s a dir sense lmits i sense compartir-lo, i per aix anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. Intellectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou Jean Bodin (1530-1596) que proposava una monarquia sense limitacions jurdiques (per s les religioses) a qui tots els sbdits havien de retre obedincia (per admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teric ms important per definir l'absolutisme fou l'angls Thomas Hobbes (1588-1679). Ell considerava que els humans en estat natural sn dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per aix considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobir omnipotent que vetlls pel benestar general. Finalment l'influent clergue Bossuet (1627-1704) va aportar la teoria de l'orgen div de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el Papa de Roma sobre qui devia obedincia a qui, teoria que desprs van reivindicar totes les monarquies(i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el rei s escollit per Du, el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos lmits que la divinitat, s a dir, cap. 21 Collectivisme, en general, s un terme utilitzat per descriure un mfasi teric o prctic en un grup, en oposici al individualisme. Alguns psiclegs defineixen collectivisme com una sndrome d'actituds i comportaments basats en la creena que la unitat bsica de supervivncia recau en un grup, no en l'individu. El collectivisme abasta una mplia

  • Calidoscopi hivern 2014

    32

    tota responsabilitat) , ni el individualisme22 (per afirmar noms unes llibertats individualistes que desprs, per ser tals, en la major part dels casos, no poden ser mantingudes) estan d'acord amb l'esperit cristi. Una societat que se sustenta en valors cristians s millor per als no religiosos, cal matisar una evidncia als poltics europeus, demostrant que els pasos milloren quan la legislaci t en compte i fa explcites les arrels cristianes de les nacions en qu sn elegits: La poltica ha de basar-se en valors cristians. Tamb cal puntualitzar que gran part de l'xit de la Transici espanyola23 descans sobre els valors cristians que van definir l'expresident Adolfo Surez24, un "president Catlic". En els dies que han passat des de la mort de Surez, ens ha servit per recordar el valor del seu treball, els seus grans xits i les dificultats que va trobar en el seu quefer diari i per a "reviure episodis fonamentals" de la histria recent "necessria per a comprendre l'Espanya actual". Tamb ha servit, per "veure a la tribuna d'oradors a grans poltics de la transici que van saber desenvolupar amb gran responsabilitat i visi de futur el seu treball pel b d'Espanya". Tot i aix, crec que "queden per analitzar, incomprensiblement, aspectes o qestions que contribuirien a conixer l'abast de la personalitat, el treball i les decisions que van marcar el valor d'Adolfo Surez ". "Perqu, vulguin o no, Adolfo Surez va ser un catlic les conviccions cristianes del qual van marcar clarament moltes de les decisions de la seva vida i, sobretot, varen definir el carcte