Click here to load reader

Revista número 30

  • View
    237

  • Download
    10

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes

Text of Revista número 30

  • Revista de pensament i valors personalistes nm.30

    CalidoScopi

  • Calidoscopi desembre 2011

    2

    Sumari

    LInstitut Emmanuel Mounier Catalunya (IEMC) s una associaci fundada per un grup de personalistes catalans lany 2001, inscrita en el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 27918/B. DIPSIT LEGAL Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes B45794-96 ISSN: 1139-9376 DIRECCI: Albert Llorca REDACCI: Miquel Montoliu, Valent Vzquez, Nicolas Siz, Oscar Sorribes, Josep-Llus Vzquez Borau, Sara Fernandez i Enric-Ernest Munt Illustraci de la portada Mart Vila INSTITUT EMMANUEL MOUNIER CATALUNYA Passeig Fabra i Puig, 474, 2 3 08042 BARCELONA

    EDITORIAL .....................................................................3 LA FILOSOFIA PERSONALISTA LaintellignciaespiritualilArtdenosaber, per Josep Lluis Vzquez Borau ....................................... 5 Propostes davant la crisi econmica, per Josep Lluis Prez Francesch ..................................... 20 ACTUALITAT EDUCATIVA CrisieducativaversusFilosofiadelEducaci?, per Albert Llorca ........................................................... 26 PENSAR I VIURE EN VALORS PERSONALISTES La personalitat del militant personalista, per Valent Vquez ........................................................ 61 El rac del teatre, per Sara Fernndez ....................................................... 69 El mercat dins del mercat o el segrest de si mateix, per Albert Llorca ............................................................ 73 LENTREVISTA A UN FILSOF PROPER Josep M Coll i Alemany ................................................ 78 PENSAMENT PERSONALISTA CATAL CONTEMPORANI Josep M. Rovira i Martnez, per Albert Llorca........................................................... 82 NOTICIES DACTIVITATS ................................................ 88

  • Calidoscopi desembre 2011

    3

    EDITORIAL

    Eleccions vaporoses en un mn lquid... o letern problema de leducaci cvica que llisca en el

    mar del desconcert social. Aquest podria ser el retrat fora narratiu que sens acudeix arran dels

    recents esdeveniments del fenomen dels Indignats, en emmarcar-los dins del conegut model de

    la modernitat lquida que ha fet fortuna, del no menys reconegut socileg Zigmunt Bauman.

    En opini daquest pensador, el que est succeint s una dissociaci entre les escales de

    leconomia i de la poltica, que aquest moviment denuncia amb una forta crrega emocional, i, al

    seu parer, si b lemoci s apta per destruir, resulta inepta per construir res... El que es pot

    esperar, doncs, s aplanar el terreny per a la construcci, ms tard, duna altra forma

    dorganitzaci (duna entrevista feta al 17 doctubre al diari El Pas).

    Qu ha succet?. Resulta innegable que un segment ampli i heterogeni de la ciutadania te la

    sensaci -la desagradable emoci- que li han pres el pel... Que li han dit de fa anys que per ser

    ms autntica calia consumir a dojo, que calia hipotecar-se sense lmits, que lespeculaci fins i tot

    podia socialitzar-se podent-se fer, fins i tot el ms humil, accionista de les companyies del

    gran capital-, que aix del treball inestable la precarietat, a la fi- era smptoma de llibertat, que

    lanomenat mercat lliure era una mena de du terrestre a la hegeliana,... I que els poltics

    serien una mena de venedors que ofereixen seguretat, illusions, i privatitzacions de serveis

    pblics com ara els plans de pensions- com a signes de progrs i europetat. I vet aqu que en

    la situaci actual, crispada, desenganyada, a vegades desesperada, amb milers de persones al

    carrer, alguna cosa hauran doferir. No s el seu ofici?. I qu oferiran?. Tot dependr de la seva

    estratgia poltica: hi haur qui mirar dacostar-se tmidament a les reivindicacions ves a saber

    amb quines intencions-, daltres solucionaran la qesti posant etiquetes de radicalitat

    esquerranosa i marginal... o no precisar ja en campanya electoral qu faran, ms enll doferir

    discursos sobre lobvietat que cal reduir latur, dotar de solvncia econmica les arques de lestat,

    la capacitat productiva i innovadora de les empreses, la capacitat i servei financer de les entitats

    financeres...Per qu faran, a la fi?. El que els convingui, diran els experimentats politiclegs de

    torn. Per s de suposar que, donades les urgncies electorals que els esperonen, una cosa ben

    segur que no faran: educar la ciutadania, fer all que el filsof Paul Ricoeur en deia, ja fa ms de

    cinquanta anys, la tasca de leducateur politique, que sempre el podem trobat, deia ell, si el

    busquem, en el teixit social, en les diverses institucions: sindicats, partits potser menys-,

    esglsies, entitats intellectuals i culturals...; i avui, afegirem, a ONGS, a institucions cviques,

    religioses o laiques, que ajuden als segments ms febles i en situaci de risc dexclusi.

  • Calidoscopi desembre 2011

    4

    Davant dunes eleccions quan sescriu aquest editorial som a primers del mes de

    novembre de 2011 i encara no shan celebrat les eleccions generals-, creiem que aix que

    pensem de fa temps ho hem de fer pblic: la tasca deducar no ven, ni a lescola ni a lgora, b

    prou ho sabem els qui ens dediquem a lensenyament; per s lnic cam, creiem, de la

    personalitzaci i de la transformaci tico-poltica de la societat i, en aquesta mesura,

    econmicament participativa i democrtica, com a comunitat de persones. Observant el passat i el

    present, s fcil concloure que resta un llarg cam per recrrer.

    Hi havia una vegada un pas no molt lluny, que vivia sotms a lassetjament dunes forces fosques disposades a envair el cor dels seus habitants. El naixement dun infant es rebia sempre amb tristesa perqu el seu cor, ple de vida i de llum, estava destinat a ser tancat i fortificat. Conten que alguns daquests ssers desventurats es van negar a acceptar aquesta condemna, es van atrevir a obrir els seus cors, van lluitar plegats i van descobrir que la lluny que compartien els feia invencibles davant la foscor. Conten tamb que, amb immensa joia, van aprofitar una nit molt especial per celebrar quelcom que els havia quedat pendent: el seu propi naixement.

  • Calidoscopi desembre 2011

    5

    LA FILOSOFIA PERSONALISTA

    La intelligncia espiritual i lArt de no saber

    Segons el socileg Alain Touraine, el mn viu avui desorientat. La crisi de 2008 t una lgica

    perversa: hi ha un sector financer que es desinteressa totalment de les inversions i l'economia, i

    converteix el benefici en l'nica meta. All social desapareix. Est desfet, sense sentit. De forma

    que cal plantejar-se si hi ha una fora que tingui la capacitat de resistir a aquest mn econmic

    global. I afirma:

    el b i el mal existeixen. El be s el que permet a l'home viure de manera humana. Aix

    significa ser respectat, no ser humiliat, ser reconegut com igual en drets al marge de si un s un

    camperol peru o un Premi Nobel de Fsica. Cal reconstruir una societat en qu les institucions

    tinguin la capacitat de crear espais de reflexi. Un home s el seu treball, la seva famlia, per ha

    de tenir distncia respecte a aix. I aquesta distncia pot desaparixer si he de treballar com un

    animal, si es destrueix la meva conscincia perqu em tracten com un animal. Aix, s bo un acte

    que defensa la meva capacitat d'actuar de manera reflexiva. No pel meu estatus social, sin com

    a individu portador d'un subjecte universal... En cert sentit, tornem a la Illustraci: els drets

    humans, la dignitat, l'sser hum com a portador de drets universals. La igualtat com a base de la

    democrcia, per amb carcter universal1.

    Nosaltres per poder actuar no sols d'una manera reflexiva, sin tamb svia, s a dir,

    optant per una opci, com la personalista-comunitria que, a ms docupar-se en millorar els

    mbits relatius a la persona mitjanant el perfeccionament de la poltica, economia, educaci...;

    haurem de posar en els fons de tota acci la plenitud de la persona mateixa, sense l'aspiraci a la

    qual la resta no t ple sentit. Aix, parlarem de les dimensions de la nostra intelligncia, i, en

    particular, de la Intelligncia Espiritual (IES), relacionant-la, d'aqu el ttol de la present ponncia,

    amb el que es diu en el llibre El nvol del no saber, d'autor annim del segle XIV, que era un

    mstic angls, teleg i director d'nimes, per aconseguir un desenvolupament ple de la nostra

    persona i aconseguir que all social tingui un sentit. Desenvoluparem el tema en nou punts:

    1 Cf. A. TOURAINE, La mirada social. Barcelona, Paids, 2010. Les cites son de larticle El mal y el bien existen, El

    Pas, 14/VI/2010.

  • Calidoscopi desembre 2011

    6

    1. Les tres dimensions de la nostra intelligncia

    La nostra intelligncia t una triple dimensi: emotiva, racional i espiritual. Si no es desenvolupen

    aquestes tres dimensions, la persona queda reduda, decapitada. L'any 1983, el doctor Howar

    Carner va comenar a difondre que no hi ha una sola manera de conixer i de relacionar-se amb

    l'entorn, on s'identificaria exclusivament la intelligncia amb el Coeficient Intellectual (CI) que les

    persones tenim. Aix, diem que una persona s ms o menys intelligent segons quin sigui el

    nmero del seu coeficient intellectual. Per estem parlant de la Intelligncia Racional (IR), que s

    la capacitat que tenim les persones d'aprendre i comprendre. Aquesta intelligncia t molts

    seguidors, doncs ofereix grans avenos tcnics i cientfics, per poca humanitat. Aqu podrem

    situar tot all referent a la recerca de la veritat (l'tica).

    L'any 1990, el psicleg nord-americ Daniel Goleman va posar de manifest que l'estructura

    base del ser hum no s la ra sin l'emoci. Primer som ssers de passi, d'empatia, i desprs

    ssers de ra. S'estava referint a la Intelligncia Emocional (IE). Aqu podrem situar tot all

    referent a la recerca de la bellesa (l'esttica).

    La nostra intelligncia procedeix d'una srie d'intercanvis entre els dos hemisferis del

    cervell: L'hemisferi esquerre, part conscient i seu de la (IR) i l'hemisferi dret, part inconscient i seu

    de la (IE). La sntesi de la informaci analitzada es transfereix al cervell dret. Per hem de tenir en

    compte, que les vies de comunicaci nerviosa sn en el sentit segent: Primer la emoci,

    desprs el raonament, i no en el sentit contrari. Finalment, ser el psiquiatre Robert Cloninger

    qui, l'any 1994, dir que la Intelligncia Espiritual (IES) s la que fa que l'sser hum es

    transcendeixi, trobi el sentit del sagrat i tingui comportaments virtuosos que sn exclusivament

    humans, com el perd, la gratitud o la compassi. Aqu podrem situar la recerca de la bondat (la

    mstica).

    L'any 1942, durant la invasi nazi ordenada per Adolf Hitler, el catedrtic de

    Neurologia i Psiquiatria de la Universitat de Viena, Viktor Frankl (1905-1997) va decidir romandre a

    la ciutat per no deixar els seus ancians pares, malgrat que tenia la possibilitat d'emigrar amb la

    seva dona a els Estats Units. Poques setmanes desprs va ser deportat al costat de la resta de la

    seva famlia a un camp de concentraci. Desprs de mesos d'impronunciables vexacions va

    presenciar la mort del seu pare i va haver de renunciar a la seva llibreta, que va ser destruda, on

    anotava les seves investigacions. Les extremes situacions que li va tocar viure li van fer aprofundir

    en la recerca del sentit, descobrint que els ssers humans sn capaos de conquerir la seva

    prpia felicitat mitjanant el desenvolupament de la intelligncia espiritual, el que li va permetre

  • Calidoscopi desembre 2011

    7

    enfrontar-se a la soledat i a les privacions del camp de concentraci. Finalment va ser alliberat el

    27 d'abril de 1945 per l'exrcit nord-americ. Havia perdut els seus pares, al seu germ i a la seva

    dona, a ms d'inenarrables amics i companys. En tornar a Viena, va escriure L'home a la recerca

    de sentit, que s la missi de la nostra intelligncia espiritual.

    Segons els professors Castieira i Saludable, la intelligncia espiritual apunta al

    desenvolupament de capacitats genunament humanes, com la capacitat de silenci, de sorpresa i

    admiraci, de contemplar, de discernir (i no sols decidir), d'ampliar els contextos en qu situem les

    nostres vides, en definitiva, al desenvolupament d'una certa profunditat existencial i vital.

    Aquestes, i altres, capacitats humanes han estat elaborades mitjanant smbols i prctiques per

    les diverses tradicions religioses, encara que no sols per elles2.

    Per malgrat portar en nosaltres la dimensi espiritual de la intelligncia, molts cops la

    redum gaireb exclusivament a la capacitat de classificar i de formular lleis sobre el

    comportament de les coses. Aix s til per a la vida, per el problema rau en qu oblidem la

    totalitat de la realitat, en usar una mentalitat analtica. La finalitat de la (IES) s illuminar i orientar

    a les altres dues intelligncies, l'emotiva i la racional. I, aix com la (IR) s'alimenta de la ra i la

    (IE) de l'emoci, la (IES) s'alimenta del silenci, que dona com a fruit la saviesa, que no s el

    mateix que la intelligncia3.

    2 A. CASTIEIRA-M. LOZANO, La intelligncia espiritual, La Vanguardia, Barcelona, 16/03/2005. 3 Cf. J. L. VZQUEZ BORAU, La intelligncia espiritual o el sentit del sagrat, Bilbao, DDB, 2010.

  • Calidoscopi desembre 2011

    8

    2. Distinci entre el coneixement cientfic i el coneixement espiritual

    L'poca moderna ha conegut una reacci contrria a la mstica fora generalitzada. Els corrents

    predominants, a partir del Concili de Trento, al segle XVI, han posat l'accent en la banda prctica i

    activa de la vida espiritual, en la meditaci i l'ascesi; desconfiant d'una contemplaci que reclama

    la passivitat interior. Aquesta concepci de l'espiritualitat va en relaci amb la mentalitat de

    l'poca, que va imposant cada cop ms i ms l'ideal d'una ra que se sent ara capa de penetrar

    en els secrets de la natura i de transformar-la per mitj de la seva activitat. Tamb la cincia

    s'aparta de la contemplaci, tant religiosa com filosfica, per consagrar tots els seus esforos a la

    investigaci experimental i a les invencions prctiques. Aix, a l'edat de la contemplaci, que

    mirava el mn amb admiraci, com l'obra de Du, li succeeix el temps de la cincia, que ho

    observa tot per descobrir les seves lleis i emprar-les per al servei de l'home.

    A) El coneixement cientfic

    El modern coneixement cientfic t el seu origen, en una nova presa de posici del ser hum

    davant l'univers, concentrant la mirada en l'experincia sensible, controlable per la repetici i

    mesurable per les matemtiques, quedant aix limitada a l'ordre de la quantitat segons l'espai i el

    temps. Ens trobem, doncs, enfront d'una mirada de l'exterior, que procura un coneixement que

    continuar sent sempre exterior, doncs versa sobre fenmens. L'observaci de la natura fsica

    s el que millor es presta a aquest mtode; per les coses es compliquen quan la mirada es

    projecta sobre l'sser hum. La pregunta que brolla aqu s si tal vegada no es necessita, per

    penetrar a l'interior de la persona, un altre tipus de mirada, una actitud i un mtode diferents, que

    ens procurin un altre tipus de coneixement.

    B) El coneixement espiritual

    El coneixement espiritual o art del no saber es realitza al si de l'experincia interior que es forma

    en cada persona en entrar en contacte amb el mn, amb les altres persones i amb l'escolta de la

    Paraula de Du. Neix d'una mirada que es mant al centre d'aquesta experincia, en la intimitat de

    la persona i del seu comproms. El mtode que s'imposa aqu ja no s una observaci a distncia,

    sin aprofundiment en la nostra interioritat, per aconseguir all la font espiritual que ens alimenta,

    no amb la finalitat d'apoderar-nos d'ella, sin per obrir-nos al seu cabal, amb una lucidesa i una

    disponibilitat creixents. La font s exactament l'esperit en nosaltres; es manifesta en lal que

    forma la paraula i en la inspiraci que anima l'acci.

  • Calidoscopi desembre 2011

    9

    3. Una guia prctica cap a la contemplaci espiritual

    En l'obra principal del citat mstic angls, El Nvol del No Saber4 ens trobem davant un tractat

    eminentment prctic, per guiar-nos per el cam de la contemplaci. Hi ha molts llibres que

    ensenyen la meditaci de tipus discursiu, per no abunden els que ensenyen l'oraci

    contemplativa que va ms enll de la idea i de la imatge, per endinsant-se fins al nvol

    supraconceptual del no-saber. I aix s precisament el que l'autor angls ens ensenya, per qui tot

    concepte, tot pensament i tota imatge han de ser sepultats sota un nvol d'oblit. Mentrestant, el

    nostre amor despullat de tot pensament s'eleva cap a Du, ocult ms enll del Nvol del No-

    Saber. Aix, amb El Nvol del No Saber per sobre de mi, entre el meu Du i jo, i el Nvol de l'Oblit

    sota, entre totes les criatures i jo, em trobo en el silentium miysticum, que l'autor angls coneix per

    l'obra de Dionisio Areopagita5.

    A aquest mstic angls se lha considerat un precedent de Sant Joan de la Creu -dos segles

    abans que aquest- per la seva sorprenent semblana; doncs gaireb tots els detalls de la seva

    doctrina tenen el seu parallelisme en el mstic espanyol posterior, la qual cosa ens permet afirmar

    que tots dos escriptors pertanyen a la mateixa tradici espiritual que ha flut a travs de la cultura

    cristiana, trencant les barreres de temps i espai que separen l'Anglaterra del segle XIV i l'Espanya

    del segle XVI. I les seves potents ones no han perdut fora ni tan sols al segle XXI. Per tant,

    estem davant el mstic occidental ms representatiu, un guia segur; i la seva orientaci s

    altament valuosa tant pels qui segueixen l'oraci tradicional com per als qui segueixen altres

    formes contemplatives importades d'Orient.

    4. Deu textos del Nvol del No Saber

    1. Heus aqu el que has de fer. Eleva el teu cor al Senyor; amb un suau moviment d'amor,

    desitjant-li per si mateix i no pels seus dons. Centra la teva atenci i desig en ell i deixa que

    sigui aquesta l'nica preocupaci de la teva ment i el teu cor. Fes tot el que estigui a la

    teva m per oblidar tot la resta, procurant que els teus pensaments i desigs es vegin lliures

    de tot afecte a les criatures del Senyor o als seus assumptes tant en general com en

    particular. Potser pugui semblar una actitud irresponsable, per, creu-me, deixa't guiar; no

    els paris esment. (cap. 3)

    4 ANNIM, El nvol del no saber, Ed. Prtic, Col. Clssics del Cristianisme n 29, Barcelona 1988. 5 Dionisio Areopagita, convers i deixeble de Sant Pau i que va ser bisbe d'Atenes. Deu el seu sobrenom al fet que era jutge de

    lArepag, un barri d'Atenes. Al segle VI es van publicar una srie d'escrits de naturalesa mstica i estil neoplatnic, que van ser atributs a ell. Estudis posteriors van demostrar que aix no era aix, sin que pertanyien a un autor bizant desconegut, al que, a

    manca de millor nom, va ser anomenat Pseudo Dionisio Areopagita.

  • Calidoscopi desembre 2011

    10

    2. Ning no pot comprendre totalment al Du increat amb el seu enteniment; per cadasc,

    de maneres diferents, pot captar-ho plenament per l'amor. Tal s l'incessant miracle de

    l'amor: una persona que estima, a travs del seu amor, pot abraar Du, que el seu ser

    atorga plenitud i transcendeix la creaci sencera. I aquesta meravellosa obra de l'amor

    dura per sempre, doncs aquell als qui estimem s etern. Qualsevol que tingui la grcia

    d'apreciar la veritat del que estic dient, que es prengui a pit les meves paraules, doncs

    experimentar aquest amor s l'alegria de la vida eterna i perdre-ho s el turment

    etern.(cap.4)

    3. L'home pot conixer totalment i ponderar tot el creat i les seves obres, i tamb les obres

    de Du, per no Du mateix. El pensament no pot comprendre Du. Per aix, prefereixo

    abandonar tot el que puc conixer, optant ms aviat per estimar aquell a qui no puc

    conixer. Encara que no podem conixer-lo, s que podem estimar-lo. Per l'amor pot ser

    aconseguit i abraat, per mai pel pensament (cap.6)

    4. Aquesta paraula ser la teva defensa tant en la guerra com en la pau. Si vols centrar tot

    el teu desig en una simple paraula que la teva ment pugui retenir fcilment, tria una paraula

    breu millor que una llarga. Paraules tan senzilles com Du o Amor resulten molt

    adequades. Per has de triar una que tingui significat per a tu. Fixa-la desprs en la teva

    ment, de manera que romangui all succeeixi el que ella per copejar el nvol de la foscor

    que est sobre tu i per dominar totes les distraccions, fixant-les en el nvol de l'oblit, que

    tens sota tu. Si algun pensament et segus molestant volent saber el que fos, respon-li amb

    aquesta nica paraula. Si la teva ment comena a esbrinar el sentit i les connotacions

    d'aquesta parauleta, recorda que el seu valor consisteix en la seva senzillesa. Fes aix i

    t'asseguro que tels pensaments desapareixeran. Per qu? Perqu t'has negat a

    desenvolupar-los discutint amb ells.(cap.7)

    5. Et constrenyo al fet que rebutgis tot pensament savi o subtil per sant o valus que sigui.

    Cobreix-ho amb l'esps nvol de l'oblit perqu en aquesta vida noms l'amor pot

    aconseguir Du, tal com s en si mateix; mai el coneixement. Mentre vivim en aquests

    cossos mortals, l'agudesa del nostre enteniment roman esmussada per limitacions

    materials sempre que tracta amb les realitats espirituals i ms especialment amb Du. El

    nostre raonament, doncs, no s mai pur pensament, i sense l'assistncia de la misericrdia

    divina ens portaria molt rpidament a l'error.(cap.8)

  • Calidoscopi desembre 2011

    11

    6. La bondat autntica es manifesta en una manera habitual d'obrar b i de respondre

    adequadament en cada situaci, segons es presenta; est moguda sempre pel desig

    d'agradar a Du. Solament ell s la font pura de tot b, i si alguna persona es veu motivada

    per alguna cosa diferent de Du, tot i que Du sigui el primer, llavors la seva virtut s

    imperfecta. Aix s evident en el cas de dues virtuts en particular, la humilitat i l'amor

    fratern. Qui adquireix aquests hbits i actituds no necessita uns altres, doncs en ells

    posseir tots els altres. (*cap. 12)

    7. Els contemplatius rares vegades oren amb paraules, i si ho fan, sn poques. En realitat,

    com menys millor. I a ms una paraula monosllaba s ms adequada a la naturalesa

    espiritual d'aquesta obra que les llargues. Doncs des d'ara el contemplatiu s'ha de

    mantenir contnuament present en el ms profund i ntim centre de l'nima.(cap.37)

    8. Amb aquesta petita paraula: Du, no es necessita res ms, ni altres paraules; doncs

    Du s el compendi de tot b. Ell s la font de tot b, doncs constitueix el seu veritable

    sser.(cap.39)

    9 Rebutja el coneixement i l'experincia de tot el que s inferior a Du, deixant-ho sota el

    nvol de l'oblit. I has d'aprendre tamb a oblidar no noms a tota criatura i les seves obres

    sin tamb a tu mateix, juntament amb quant has fet pel servei de Du. Doncs un

  • Calidoscopi desembre 2011

    12

    veritable amant no noms vol al seu estimat ms que a si mateix sin que en cert sentit

    s'oblida de si mateix en relaci a l'nic que estima.(cap. 43)

    10. A mesura que la persona madura en l'obra de la contemplaci, descobrir que aquest

    amor governa el seu comportament d'una manera convenient tant interna com

    externament. Quan la grcia atreu a un home a la contemplaci, sembla transfigurar-lo fins

    i tot fsicament de tal forma que, encara que sigui lleig per naturalesa, apareix canviat i

    agradable a la mirada. Tota la seva personalitat es torna tan atractiva, que les bones

    persones s'honren i es delecten estant en la seva companyia, enfortides pel sentit de Du

    que irradia d'ells. (cap. 54)

    5. L'oraci del cor

    A)Textos de la Filocalia

    A les Esglsies d'Orient, i particularment a l'Esglsia Ortodoxa russa, existeix una prctica

    espiritual concernent a l'oraci que aconsegueix gran profunditat: s l'Oraci de Jess o, tamb,

    Oraci del Cor, que arriben a remuntar als temps dels apstols, segons les indicacions que feia

    Sant Pau als cristians que preguessin sense parar6. Es tracta de repetir, seguint el ritme del cor,

    el nom nom de Jess, reconeixent alhora la nostra situaci personal pecadora. Aquesta tradici va

    tenir els seus focus ms importants en els monestirs de la Muntanya Sina, sobretot a partir dels

    segles VI i VII, i a la Muntanya Athos al segle XIV. Des de finals del segle XVIII va comenar a

    sentir-se la seva influncia fora dels monestirs a causa d'una obra caracterstica, la Filocalia,

    publicada en 1782 per un monjo grec, Nicodem lHagiorita. Una altra obra ms recent la va

    popularitzar. Es tracta dels relats d'un pelegr rus, de finals del segle XIX. Aquest llibre va

    aconseguir una difusi enorme a Rssia i ha estat editat en moltes llenges. La Filocalia s un

    conjunt d'obres patrstiques, amb la finalitat de posar a l'abast de tothom els grans textos dels

    Pares relatius a la doctrina de l'oraci contnua, i estimular-la7. Citem alguns textos:

    1. Nil el Asceta: Saviesa no s solament el coneixement de la veritat mitjanant el natural

    succeir-se de les coses. Tamb ho s suportar com a prpia la maldat de qui ens ha fet

    mal. Els que s'han estacionat en la primera forma de saviesa, es tornen superbs, mentre

    6 1 Tes 4, 17. 7 Cf. A.A.V.V, La Filocalia de la oracin de Jess, Editorial Lumen, Buenos Aires, 1979; ANNIMO, La Va del Peregrino. La

    mstica de la oracin contnua del coraz., Madrid, Editorial Edaf, 1993; O. CLEMENT, Buenos Aires La oracin del corazn,

    Editorial Lumen, , 1990.

  • Calidoscopi desembre 2011

    13

    que els que han aconseguit la segona, han adquirit la humilitat. Si no vols sofrir l'operaci

    dels mals pensaments, accepta el menyspreu.

    2. Marcos el Asceta: Lluita per mantenir sord i mut el teu intellecte en el temps de l'oraci,

    i aix podrs pregar. L'oraci sense distracci s la ms alta intelligncia de l'intellecte.

    L'oraci s l'ascensi de l'intellecte cap a Du. Si desitges pregar, renncia a tot per

    obtenir tot. L'estat d'oraci s un hbit impassible que segresta a l'intellecte enamorat de

    la saviesa cap a les altures intellectuals, amb amor excels.

    3. Macario el Gran: Un germ va interrogar a l'Abad Macario, dient: Ensenya'm el significat

    d'aquestes paraules: La meditaci del meu cor s estar en la teva presncia. L'anci li va

    dir: No existeix una altra meditaci, a no ser el nom saludable i benet del nostre Senyor

    Jesucrist habitant sense parar en tu, tal com est escrit: Com a oreneta clamar i com

    trtora meditar. Aix s el que fa l'home piads que roman constantment en el nom del

    nostre Senyor Jesucrist. Has de parar esment en el nom del nostre Senyor Jesucrist quan

    els teus llavis estiguin en ebullici per atreure-ho, i no tractis de conduir-ho en el teu esperit

    buscant semblats. Pensa tan sols en la teva invocaci: Senyor Jesucrist tingues pietat de

    mi i, en el descans, veurs la seva divinitat reposar en tu, apartar les tenebres de les

    passions i purificar a l'home interior reprenent-ho a la puresa d'Adam quan estava en el

    parads. Est s el nom benet que va invocar Juan l'Evangelista cridant-ho llum del mn,

    dolor que no embafa i veritable pa de vida.

    4. Dicodo de Ftice: La cincia del no saber8 s fruit de l'oraci i d'una gran pau, unides a

    una completa absncia d'inquietud; la saviesa s fruit de la humil meditaci sobre la

    paraula de Du i, sobretot, de la grcia del Dispensador, Crist.

    5. Isaac de Nnive: El primer grau de l'oraci consisteix a llanar, mitjanant un pensament

    o una paraula simple i fixa (monolgicament), les suggestions en el moment mateix en qu

    apareixen. El segon, s vigilar el nostre pensament nicament en all que diem i pensem.

    El tercer, el rapte de l'nima en el Senyor.

    8 Cincia, gnosi, s el coneixement espiritual o la realitzaci prpia de la (IES) diferent de l'operaci discursiva de la ra (IR) que,

    illuminada per la fe i per l'acci de la Grcia, i en la mesura en qu s purificat, penetra progressivament, ja sigui en les raons de les

    coses o el misteri de Du, ascendint els varis graons del coneixement espiritual, fins a aconseguir la contemplaci i la teologia, que

    segons els pares grecs, aquest terme teologia, no es refereix a l'exercici d'una activitat discursiva relativa a les coses de Du, sin ms

    aviat, al grau superior de la cincia o coneixement espiritual. s una illuminaci, fotisms que introdueix al coneixement de la

    Santssima Trinitat, a l'estat d'impassibilitat de l'oraci perfecta, al colloqui silencis amb Du. A aquest estat, l'intellecte hum no

    arriba ms que per un do gratut de l'Esperit, a ms d'escoltar la paraula: noms aquesta illuminaci habilita a parlar de les coses de

    Du. La litrgia grega, en aquest sentit, crida "teleg" al lladre que va ser crucificat amb Jess, perqu en la Creu ho reconeix com el

    Senyor, sent misteriosament instrut per l'Esperit respecte a la gloriosa identitat del Crucificat. Teologia significa tamb, simplement,

    el misteri trinitari, el misteri de la vida de Du en Du, i en aquest cas, es contraposa a economia, terme que es relaciona amb els

    misteris de l'encarnaci, de la mort i de la resurrecci de Crist.

  • Calidoscopi desembre 2011

    14

    6. Hesiquio de Batos: Si passeu tot el vostre temps en el vostre cor en humilitat de

    pensament, en el record de la mort, en la contradicci, en la invocaci de Jesucrist; si cada

    dia persevereu en la sobrietat, aquesta ruta interior, estreta per generadora d'alegria, us

    conduir a les santes contemplacions de les santes realitats i el Crist, en el qual es troben

    ocults tots els tresors de la saviesa i de la cincia (Col 2, 3) aclarir per a vosaltres els

    misteris profunds... Llavors percebreu en Jess que l'Esperit Sant s'ha fos sobre el vostre

    cor, doncs aquell qui illumina l'esperit de l'home li fa veure, amb la cara descoberta,

    reflectida com en un mirall, la glria del Senyor (2 *Cor 3, 18). Tots els pensaments

    penetren en el cor per la imaginaci d'objectes sensibles. La beneda llum de la detat

    illumina l'esperit quant aquest s'ha despullat totalment de totes les coses i de les seves

    formes. Aquesta esplendor es manifesta a l'esperit purificat per la privaci de tot

    pensament. Si s possible, recordem sense parar la mort. Aquest record determina

    l'exclusi de tota vana preocupaci, la vigilncia de l'esperit i l'oraci constant, el

    despreniment del cos, l'odi al pecat; dons tota virtut activa neix d'ell. Practiquem-ho, si s

    possible, recordeu-vos sempre de la mort9, de la mateixa manera que respirem.

    7. Mxim el confessor: El germ va dir: Pare meu, ensenya'm, us ho prego, de quina

    manera l'oraci extirpa els conceptes en l'esperit. L'anci va respondre: Els conceptes sn

    conceptes d'objectes. Entre tels objectes alguns es dirigeixen als sentits, uns altres a

    l'esperit. L'esperit que es demora entre ells queda embullat en aquests conceptes, per la

    grcia de l'oraci uneix a l'esperit a Du i, mitjanant aquesta uni, ho separa de tots els

    conceptes. L'esperit, aix nu, es fa familiar i semblant a Du. Com a tal, li demana el que

    necessita i tal demanda mai s frustrada. Per aix l'apstol prescriu pregueu sense

    interrupci perqu unint assduament el nostre esperit a Du, ho alliberem a poc a poc

    dels lligams amb els objectes materials.

    8. Elas el Ecdicor: L'oraci simple s el pa que fortifica als principiants. L'oraci

    acompanyada per una certa contemplaci10 , l'oli que suavitza. L'oraci sense forma ni

    imatge, es el vi perfumat que posa fora de si mateixos als que amb ell s'embriaguen.

    9 Nostra poca, ven i disserta molt sobre la felicitat. I s que la nostra felicitat sembla tenir molt a veure amb la qualitat de les nostres relacions humanes. En aquest context, es fa necessria una nova paradoxa: el pensament, freqent i reposat, sobre la mort,

    que ajuda molt a no perdre o malbaratar la poca felicitat que aqu tenim. Per aquestes raons: Primer, perqu pot impedir-nos cometre

    bogeries que noms ens faran ms infelios. Segon, perqu ens avisa per invertir de la millor manera possible el capital de vida que

    se'ns va acabant. Per sobretot (tercer): perqu cal pensar en la mort apostant que no s derrota sin meta, no s acomiadament sin

    partena, ni motiu de dol sin de confiana. Per a aix ltim s molt recomanable no perdre la relaci amb els sers estimats que ja

    sen van anar .J. I. GONZLEZ FAUS, Ja vaig, Senyor. Contemplatius en la relaci, Cristianisme i Justcia, n 174, Barcelona 2011,26.

    10 Contemplaci, teoria, t dos aspectes: la percepci i la visi de l'intellecte, que penetra les raons (logi) de les coses creades, raons

    contingudes en el Verb (Logos), principi unitari del cosmos; i aquell, molt sublim, que emergeix de l'intellecte, en el misteri mateix

    de Du. En aquest segon cas, l'intellecte s completament atret per l'objecte espiritual que contempla, a tal punt, que totes les coses

  • Calidoscopi desembre 2011

    15

    9. Isaac el Siri o de Nnive: Aplica't a entrar en la teva cambra interior i veurs la cambra

    celestial. Doncs noms una i la mateixa porta s'obre sobre la contemplaci d'ambdues. L'escala

    d'aquest regne est amagada dins teu, en la teva nima. Renta't del pecat i descobrirs els graons

    per pujar.

    10. Teolepto de Filadlfia: L'esperit que es torna cap a Du suspn tots els conceptes i veu llavors

    Du sense imatge i sense forma; i en la incognoscibilitat suprema, en la glria inaccessible, ell

    illumina la seva mirada. No comprn, doncs el seu objecte s incomprensible, i no obstant aix

    coneix, en veritat, a aquell qui s, en essncia, l'nic que posseeix all que sobrepassa a l'sser.

    En la desbordant beatitud que brolla d'aquest coneixement alimenta el seu amor i coneix aix un

    reps benaventurat i sense lmits. Aquestos sn els carcters del veritable record de Du. El que

    busca al Senyor s aquell que, amb una intelligncia ntegra i una afecci clida, es postra davant

    de Du i rebutja tot pensament mund per la cincia i l'amor de Du que brollen de l'oraci

    sostinguda i pura.

    6. El cam de la contemplaci o el cam de "no-res"

    Joan de la Creu noms confia en Du, avanant pel cam del no-res. La intuci fonamental de

    Juan de la Creu s que "tot l'sser de les criatures, comparat amb l'infinit de Du, s no-res"11 . s

    per aix que amb pacincia va deixant anar tots els fils que poden retenir la seva intelligncia, la

    seva voluntat i la seva memria lluny de Du. I se submergeix en el No-saber. Aix, la seva vida i

    el seu ensenyament mstic s una sola cosa. Fruit de la seva experincia de solitud i d'aband a la

    pres, sap descobrir que, en el procs espiritual, aquest "horror nocturn" s positiu, doncs s el

    pas de l'acci divina en l'nima, experimentant en uni amb Crist crucificat, el silenci de Du12 .

    Per aix, quan ms tard Joan de la Creu va voler educar i encoratjar sobre la manera d'arribar a la

    uni mstica, simbolitza aquest cam com una senda costeruda i estreta, la qual cosa exigeix al

    caminant desprendre's de tot, assumint generosament la negaci de les criatures. La purificaci es

    realitza a nivell del sentit i d'esperit, a travs de tres instruments decisius: fe, esperana i caritat.

    Aix queda reflectit en els seus versos sobre la "doctrina del no-res":

    exteriors es converteixen en absents de la conscincia. Es parla de vegades recontemplaci d'una manera menys especfica, pel que fa

    a nivells intermedis de concentraci sobre un objecte espiritual. 11 SANT JOAN DE LA CREU, Subida al Monte Carmelo I, 4,4, Obras Completas, Madrid, *BAC, 1994, 264. 12 Per a la mstica sanjoanista la uni s merament "transformaci participant". Juan de la Creu compara a la persona mstica com una

    vidriera "en la qual sempre est envestint o, per millor dir, en ella est habitant aquesta divina llum de l'sser de Du". La mstica

    sanjoanista s molt ms mstica de la Nit que mstica de l'xtasi com a instant de "gran Migdia". Du, per Sant Joan de la Creu est

    sempre "amagat" i noms enmig del buit, la nuesa, la solitud, hi ha mstica. "A on et vas amagar?" s la pregunta que mai s'acaba de

    contestar. En Sant Joan de la Creu no hi ha mstica de pura, fcil, carismtica "illuminaci", com la de lilLuminisme: la seva mstica s inseparable de la asctica i aquesta s ja mstica. La relaci entre la contemplaci, la fe, que s contrari de visi, i la

    purgaci, s a dir el patiment, s per a ell essencial. La conversi del "purgatori", purgatori en vida, en experincia mstica, s una de

    les grans caracterstiques de la concepci sanjuanista. *Cf.r J.L.L., ANGUREN,.Sant Juan de la Cruz. Madrid, Ediciones Jucar,

    1973, 34-35.

  • Calidoscopi desembre 2011

    16

    Per venir a gustar-ho tot,

    no vulguis tenir gust en res.

    Per venir a posseir-ho tot,

    no vulguis posseir res.

    Per venir a ser-ho tot,

    no vulguis ser alguna cosa en res.

    Per venir a saber-ho tot,

    no vulguis saber res.

    Per venir al que no tagrada,

    has d'anar per on no tagrada.

    Per venir al que no saps,

    has d'anar per on no saps.

    Per venir al que no posseeixes,

    has d'anar per on no posseeixes.

    Per venir al que no ets,

    has d'anar per on no ets13.

    Aquest s el cam, ens diu el sant, d'arribar a la nuesa espiritual, a la seva quietud i descans,

    perqu s'est en el centre de la humilitat .

    7. Silenci interior i mstic

    Miguel de Molins Zuxia (*Muniesa, Teruel 1628-Roma 1696), en la seva Guia espiritual, que porta

    per subttol "Que desembarassa a l'nima i la condueix per l'interior cam per aconseguir la

    perfecta contemplaci i el ric tresor de la interior pau", publicada en 1675, exposa que el millor

    cam per a l'nima per arribar a Du s no ha de fer res: ha d'estar pura i sense pecat, alleugerida

    de tota preocupaci o meditaci, quieta. Du far la resta. Aix produeix un buit espiritual, una

    gens, com el cam ms curt per arribar a Du. Ens fixem ara el que diu sobre el silenci:

    Tres formes hi ha de silenci: El primer s de paraules, el segon de desigs i el tercer de

    pensaments. El primer s perfecte, ms perfecte s el segon i perfectssim el tercer. En el primer,

    de paraules, s'aconsegueix la virtut; en el segon, de desigs, s'aconsegueix la quietud; en el tercer,

    de pensaments, l'interior recolliment. No parlant, no desitjant ni pensant, s'arriba al veritable i

    perfecte silenci mstic, en el qual parla Du amb l'nima, es comunica i li ensenya en la seva ms

    ntim fons la ms perfecta solitud i alta saviesa. A aquesta interior solitud i silenci mstic la flama i

    13 I Subida, 13, 11, o. c., 290.

  • Calidoscopi desembre 2011

    17

    condueix quan li diu que li vol parlar tot sol, en el ms secret i ntim del cor. En aquest silenci

    mstic has d'entrar si vols sentir la suau, interior i divina veu. No n'hi ha prou amb fugir del mn per

    aconseguir aquest tresor ni tampoc renunciar als seus desigs ni desenganxar-se de tot el criat, si

    no et desenganxes de tot desig i pensament. Reposa en aquest mstic silenci i obrirs la porta

    perqu Du es comuniqui, t'uneixi amb si i et transformi. La perfecci de l'nima no consisteix a

    parlar ni a pensar molt en Du, sin a estimar-li molt. Aconsegus aquest amor per mitj de la

    resignaci perfecta i el silenci interior14 .

    8. Fe en l'eficcia immediata de la paraula sagrada

    De la tradici vdica procedeix, com a tret caracterstic de les religions hinds, la fe en la paraula

    sagrada. Els mantras posseeixen, segons la fe dels hinds, una fora creadora peculiar en virtut

    del seu origen sobrehum. Es creu que posseeix una fora espiritual i que la seva repetici

    afavoreix l'alliberament. Els mestres espirituals assignen de vegades un mantra a un deixeble

    com a forma d'iniciaci. En els nostres dies Gandhi, el profeta de l'ndia, que va saber viure una

    profunda contemplaci enmig d'una no menys intensa i profunda acci, acostumava a recitar el

    nom hind de Du, Rama, en el que ell anomenava el seu Ramanama, a causa que quan era nen

    tenia molta por als fantasmes i els esperits. Llavors la seva nodrissa Rambha li va suggerir que

    repets el Ramanama per combatre aquest temor. I, com tenia molta fe en ella, va comenar des

    de molt nen a repetir el Ramanama per lliurar-se dels seus temors als fantasmes i als esperits.

    Grcies a la llavor d'aquella bona dona, el Ramanama es va convertir en ell en un remei infallible.

    Segons Gandhi s el nostre ms poders aliat per vncer la passi animal, i arriba a convertir-se

    en un autntic bcul que li fa superar a un tot tipus de proves. El Ramanama proporciona

    seguretat i equilibri, sense abandonar-te en els moments crtics. Quan realitzava els ltims dies de

    la seva segona vaga de gana aquests li resultaven especialment durs, perqu fins llavors no havia

    comprs la sorprenent eficcia del Ramanama, sent la seva capacitat de sofriment menor. El

    Ramanama s un sol que va illuminar les hores ms fosques de Gandhi. El cristi pot trobar el

    mateix alleujament en la repetici del nom de Jess, i el musulm en la repetici del nom d'All,

    ja que en invocar el nom d'una persona la fem present en l'esperit. Sigui quina sigui la causa per la

    qual una persona sofreix, la repetici sentida i sincera del Ramanama constitueix el remei ms

    segur. Du t molts noms, i cadasc pot escollir el que millor li resulti. s veritat que el Ramanama

    no pot fer el miracle de retornar-te un membre que has perdut, per s pot fer el miracle encara

    major d'ajudar-te a gaudir d'una pau inefable, malgrat tal prdua, i de privar-li a la mort de la seva

    victria i del seu agull al final del trajecte. Indubtablement, el Ramanama s l'ajuda ms segura.

    Si es recita de cor fa que s'esfumi com per art d'encantament tot mal pensament; i, eliminats els

    14 Libro I, cap. XVII.

  • Calidoscopi desembre 2011

    18

    mals pensaments, no hi ha acci dolenta possible. Es pot afirmar sense temor que no hi ha relaci

    alguna entre el Ramanama, tal com s'ha exposat aqu, i el jantar mantar, la repetici de frmules

    supersticioses i mgiques. Recitar de cor el Ramanama constitueix una ajuda d'un poder

    incalculable. Al seu costat, la bomba atmica no s res. Aquest poder s capa de suprimir tot

    dolor15 .

    9. La Cincia del no saber o la saviesa

    Recapitulant direm que la (IES) s'alimenta del silenci i produeix la saviesa o la cincia del no

    saber, que capta les coses a partir de la interioritat que les engendra. Es tracta d'un saber

    dinmic, ja que illumina la nostra acci, amb tot el que la concerneix, des de la seva causa fins a

    la seva fi ltima, en la visi amorosa de Du. La saviesa s, per tant, un coneixement radicalment

    personal, a diferncia del coneixement cientfic, que fa abstracci del que depn de la persona.

    D'aqu s'ha dedut que aquest tipus de coneixement, d'ordre espiritual i sobretot mstic, no

    posseeix l'objectivitat i la universalitat reivindicades per la cincia, que aquest tipus de saber s

    purament subjectiu i incomunicable. Per el coneixement sapiencial posseeix clarament la seva

    objectivitat i la seva universalitat, encara que sn d'una naturalesa diferent. Aix, a diferncia de la

    cincia, que, per realitzar la seva anlisi, divideix la matria en parts ms petites, i es va

    fragmentant conforme progressa en especialitats ms i ms penetrants, la saviesa, fins a quan

    recull els mltiples coneixements proporcionats per les cincies, els refereix sempre al centre on

    ella es troba, al nivell de l'esperit, en la intelligncia espiritual, ms enll de la ra raonable. En

    aquest lloc interior s on la saviesa es desenvolupa mitjanant un continu treball de sntesi. La

    saviesa s activa pel seu treball de reflexi i d'assimilaci a fora d'experincia, i contemplativa

    per la seva atenci a la llum superior que la presideix. El creixement de la saviesa no es pot

    verificar, com en la cincia, mitjanant exmens, tests, mesures i clculs. Progressa per mitj

    d'una maduraci que s'insereix en la durada vital, diferent al temps mecnic; t les seves etapes i

    les seves estacions, com els organismes vius, com creixen tamb les virtuts en el cor i en l'esperit.

    La saviesa es manifesta a travs de la seva fecunditat quan arriba el temps, a travs de

    l'excellncia i del sabor dels seus fruits per qui sap apreciar-los.

    D'aquesta manera descriu la saviesa Miguel de Molinos:

    La cincia s adquirida i desprs engendra el coneixement de la naturalesa. La saviesa s infusa i

    engendra el coneixement de la divina bondat. Aquella vol conixer el que no s'aconsegueix sense

    15 Cf. A. DE MELLO, Santander, Contacto con Dios, 1991, 114-115.

  • Calidoscopi desembre 2011

    19

    treball ni suor; aquesta desitja ignorar el mateix que coneix, encara que ho aconsegueix tot.

    Finalment, els cientfics estan detinguts en el coneixement de les coses del mn, i els savis viuen

    submergits en el mateix Du. La ra illuminada en el savi s una elevaci alta i senzilla de

    l'esperit, per on es veu amb vista senzilla i aguda tot el que s inferior a ell i quant toca a la seva

    vida i estat. Aix s el que fa l'nima senzilla, illustrada, uniforme, espiritual i totalment introvertida

    i abstreta de tot el creat. Aquesta s la que mou i atreu amb suau violncia els cors dels humils i

    dcils, omplint-los amb abundncia i suavitat, pau i dolor. Finalment diu el Savi d'ella que li va

    portar tots els bns junts en la seva companyia: Amb ella em van venir alhora tots els bns.

    (*Sab 7, 11)16 .

    Amb unes recomanacions de Jos Antonio Pagola tanquem el tema:

    Qui ha rebut la grcia del silenci ha de posar-la al servei dels altres (1 Pe 4,10). La seva vida, la

    seva paraula, la seva presncia ha de ser una invitaci permanent a viure des de la font. Les

    gents dels nostres dies, acostumades a viure-ho tot des de l'exterior, habituades a entaular

    relacions superficials i perifriques, necessiten conixer l'experincia d'una trobada ms profunda

    amb testimonis que ensenyin el que s peregrinar al fons del cor per trobar-se amb la prpia

    veritat. Aquesta societat necessita testimonis que recordin a tots aquesta veritat tan senzilla com a

    decisiva: qualsevol que sigui el rumb del mn, ning no trobar vida veritable, ajuda o salvaci

    sin en la seva pobra nima maltractada, per alhora habitada per l'Esperit de Du. Noms aqu

    es troba el cam de la regeneraci, l'aprenentatge dall essencial, l'alliberament de la confusi, el

    creixement de la llibertat. s cert que des de fora no es pot ensenyar a ning el silenci, com no es

    pot ensenyar a creure o estimar; per es pot orientar i atreure a les persones a fi que sendinsin

    amb pau al seu mn interior17.

    16

    Gua espiritual, Libro III, cap. XVII.

    17

    Cf. J. A. PAGOLA, Donostia-San Sebastin, Silencio y escucha frente a la cultura del ruido y la superficialidad,

    Idatz Editorial Diocesana 1995.

  • Calidoscopi desembre 2011

    20

    Propostes davant la crisi econmica

    Joan Llus Prez Francesch* Universitat Autnoma de Barcelona

    I

    Em proposo aportar algunes reflexions sobre la crisi econmica que patim des de la

    perspectiva personalista i comunitria, en el marc dun curs en el qual shan abordat diverses

    facetes daquest fenomen que ens ha caigut al damunt com una maledicci i com una obsessi.

    Certament, vivim una crisi que s estructural la qual cosa ens hauria de fer esperar una crisi

    de la crisi18, utilitzant un joc de paraules. Mentre no arriba ens cal analitzar qu ens est passant,

    per tal daprendre alguna lli si s possible, o com a mnim intentar tenir elements de judici per a

    sser conscients duna realitat dura, crua, multiforme, de difcil tractament global, ats que ens

    trobem immersos en una crisi de valors, i en una crisi de confiana amb el sistema financer

    occidental, amb el sistema poltico-institucional vigent, amb el sistema econmic - un atur

    intolerable-, amb una crisi rotunda del sistema educatiu a causa de les altes quotes de fracs

    escolar, i en general amb dficits inaudits dall que podrem anomenar infraestructures socials i

    econmiques (a banda dels elements esmentats podem afegir la fidelitat matrimonial, lestabilitat

    famliar, la funci social de lescola, la normalitat nacional del pas, etc) que ens condemnen

    llastimosament a la desesperana.

    Potser enlloc denfocar la crisi actual amb tant tremendisme podrem exposar el problema dient

    que tot est canviant, i que en aquest procs de mutaci constant i rpida, les paraules no

    descriuen les mateixes realitats de fa un temps. Sigui com sigui, tinc la sensaci que des de no fa

    gaire ens estan canviant moltes coses i molt rpidament, i que per posar alguns exemples, ni el

    matrimoni s el que era (el paper de lhome i de la dona), ni la famlia (monoparental,

    reconstituda, tradicional?), ni sser funcionari (rebaixen el sou, i es proposa la reducci del

    personal al servei de les administracions pbliques!), ni el concepte de persona perqu la mateixa

    antropologia humana sintenta modificar mitjanant enginyeria legislativa, reformulant-se a ms

    lentramat de relacions entre estat i societat aquell fa fallida econmica, cosa impensable un

    temps endarrere-, i tota la cultura sinstalla en uns drets sense correspondncia amb deures...

    II

    18

    J. Corredor-Matehos, Crisi de la modernitat i de la postmodernitat. Crisi de la crisi, Quaderns de la Fundaci n.2

    Fundaci Fornells-Pla i Conxa Sisquella, La Garriga, 1993.

  • Calidoscopi desembre 2011

    21

    Si tot est en un procs de canvi o de crisi, cal aprofitar la situaci per a mirar de fer un

    diagnstic i formular propostes de canvi.

    He de dir que un dels aspectes que em crida ms latenci de la situaci actual s la sensaci

    de que no se sap qui ha generat aquesta crisi. Es parla dels mercats, per no se sap ben b qui hi

    ha al darrere. Al marge daquests conceptes abstractes caldria determinar quina responsabilitat

    tenen els bancs, la classe poltica o les forces econmiques dominants. Ning assumeix cap

    responsabilitat pblica, com si es tingues que acceptar sense ms, que cclicament el capitalisme

    pateix crisis i ara estem enfonsats en una daquestes, com si fos un fenomen natural, o un

    fatalisme.

    La precaritzaci laboral sembla una

    de les solucions, tant al sector pblic

    com al privat, perqu les crregues de

    personal en les organitzacions son

    insostenibles. En una mena de malson

    es proposa treballar menys, o en el seu

    cas treballar en pitjors condicions per a

    possibilitar potser que hi hagi ms gent

    que pugui fer-ho.

    La crisi ha afectat al sistema bancari

    i a la reformulaci de tot el sistema

    financer: fusi de caixes, problemes

    socials de les hipoteques impagades,

    dificultats per a donar crdits per part

    dels bancs. Els bancs shan hagut de

    replantejar la seva funci i els governs

    en ocasions no ha tingut ms remei que

    ajudar-los amb diner pblic per tenir

    liquidesa, i aix possibilitar que puguin

    fer la seva funci dintermediaci en els

    negocis.

  • Calidoscopi desembre 2011

    22

    El dficit pblic esdev insostenible i la urgncia de sanejar les finances pbliques es mostra

    com a objectiu prioritari de lacci de govern. Com a conseqncia, la reducci del dficit comporta

    disminuir inevitablement, retallar en diuen alguns, les funcions de lestat. Daltra banda, el deute de

    les grans corporacions financeres i del mateix estat sha de finanar a uns tipus molt alts per la

    manca de confiana dels mercats (inversos, mercaders, financers).

    El paradigma keynesi, de lestat com a redistribuidor de la riquesa i com a promotor del

    desenvolupament econmic dun pas ha arribat al final. Lestat ja no ser mai igual, i si les coses

    segueixen aix, haurem de tenir clar no s que sapliquin poltiques neoliberals sin que la

    escassetat de recursos est replantejant all qu pot fer a partir dara lestat (a banda de sanejar

    els deutes pendents immensos). Lgicament el malestar social es evident, per com diem abans,

    ens haurem de preguntar qui (i quines poltiques i quins dirigents poltics i financers) ens han ficat

    en aquest laberint.

    Si ms no en els propers anys, leconomia occidental no podr crixer a base dimpulsos pblics,

    per la senzilla ra que els diners shauran de dedicar a reduir el dficit acumulat i a pagar deutes.

    La necessitat de reduir els grans nivells dendeutament a tota Europa i els compromisos propis de

    la zona euro ens aboca sense marge de maniobra a una disminuci de les funcions socials de

    lestat. La cultura del gratis total en la que han crescut les generacions posteriors als anys 60 del

    passat segle haur de ser substituda per noves maneres de fer, com ara el copagament o el

    pagament directe dels serveis, ats que una part important de les infraestructures encara no shan

    pagat del tot i una part dels serveis pblics arrosseguen uns deutes que ens porten a la runa.

    Si entenem que els canvis esmentats no son conjunturals sin que estan per a quedar-se, si

    adoptem postures responsables i no demaggiques - com alguns sectors pretesament desquerres

    que encara viuen de la ideologia/ demaggia i no pas en la realitat econmica-, la conseqncia

    lgica per tal de sortir del forat s apellar a la responsabilitat social de la persona. Cal un canvi de

    paradigma, centrat en la persona i en el seu rol social, que ha dafectar les corporacions

    pbliques, les privades i els mateixos particulars.

    III

    Aix s aix perqu lactual crisi econmica, al meu parer, a banda dels problemes

    macroeconmics mundials que han influt, ha estat motivada tamb per una crisi de valors

  • Calidoscopi desembre 2011

    23

    humans, que ha afectat la forma de viure. Lemergncia de nous valors (que son realment

    contravalors o vicis humans) en el context de la societat liquida, ha fet desenvolupar vicis com la

    cobdcia, la cultura del pelotazo, lindividualisme, el materialisme, el consumisme, legoisme, la

    deshumanitzaci o la competitivitat sense tica, aspectes que han repercutit en el teixit social, en

    la famlia, en les relacions econmiques, en la feina, en lobsessi per ser propietaris de pisos amb

    hipoteques, en definitiva, en tota la forma de vida de les darreres dcades.

    Per aix cal un nou humanisme, concepte que est en larrel de les propostes personalistes, i

    que ja va ser proposat desprs de lhecatombe de la segona guerra mundial19 . Un existencialisme

    de base espiritual que ens ajudi en la tasca sempre pendent dhumanitzar la vida. Al meu parer

    aquesta proposta es fonamenta en quatre elements:

    1) Retorn a valors slids com a fonament moral de les conductes humanes.

    2) Els valors slids shan de basar en les virtuts cristianes, les teologals i les cardinals.

    Sn molts segles de construcci duna moral que ha fornit la cultura occidental20.

    3) Respecte a la dignitat de la persona, com a principi guia i com a dret fonamental des

    del qual edificar tota la correlaci de drets i deures humans21.

    4) Educar en la transcendncia personal, espiritual per tamb comunitria. Foragitar el

    materialisme consumista i individualista.

    IV

    En el context anterior, el concepte que resumeix la proposta personalista que defenso s la

    responsabilitat social de la persona. Es tracta de plantejar el personalisme comunitari, en el qual la

    construcci de la personalitat s un element parallel a la defensa de linters social, general o

    comunitari22. La persona transcendeix la seva individualitat per tal desdevenir un subjecte social23.

    En lmbit social i econmic, cal educar la persona per a que sigui conscient del retorn que ha de

    donar a la societat de tot all que aquesta li ha donat (per via impositiva, de donaci als altres,

    etc). Avui em sembla urgent reivindicar el sentit social de moltes actuacions humanes, per no pas

    19

    J. Maritain, Humanisme integral, Barcelona, Edicions 62, 1966. E. Mounier, Manifest al servei del personalisme,

    Institut E. Mounier Catalunya, Barcelona, 2008. T. Merton, Los hombres no son islas, Editorial Sudamericana, Buenos

    Aires, 1956. 20

    J. L. Prez Francesch; Virtuts humanes per a la vida pblica, Ars Brevis, n. 16. 2010. pp. 304-313. 21

    J. L. Prez Francesch, Sobre la dignitat, Ateneu per la Dignitat, La Garriga, 2010. 22

    Vegeu la panormica que es planteja a Joan Paredes Hernndez, Les terceres vies de la democrcia econmica. El

    personalisme dEmmanuel Mounier i els cracs del1929 i 2008, Institut E. Mounier Catalunya, Barcelona/Salamanca, 2010. 23

    E. Mounier, El personalisme, Institut E. Mounier Catalunya, Girona, 2007.

  • Calidoscopi desembre 2011

    24

    des de la cultura del gratis total i dels drets sense deures, sin des de la convicci de que si la

    societat ha invertit en nosaltres (amb serveis pblics com educaci, sanitat, infraestructures) no s

    tan sols perqu jo pago impostos sin perqu hi ha molta gent que els paga. Tota la societat

    inverteix en el meu benestar i en conseqncia s de justcia saber retornar a la societat all que

    aquesta ha fet per mi.

    Lindividualisme dominant ha fet pensar en el benestar particular, en all que jo pago, per no

    tant en all que els altres paguen per a que jo pugui fer determinades activitats. Cal tornar al sentit

    de comunitat, de pas i de naci. Avui el benestar no vindr de lestat que no t diners per a grans

    inversions. El benestar caldr generar-lo des de la prpia societat, en una formulaci actualitzada

    del principi de subsidiarietat. Ser el pas de lEstat del benestar a la societat del benestar. Per aix

    ara s el temps dels emprenedors, daquells que tenen idees per a construir empreses, serveis o

    per a desenvolupar accions per als altres. Emprenedors responsables del seu rol al si de la

    societat, que spiguen guanyar diners per tamb reinvertir-los en benefici de la societat. s clar

    que per a que aix sigui possible sha de foragitar la voracitat fiscal, i que lestat desenvolupi

    politiques dajuda a lempresa petita i mitjana. Si enlloc daquesta mirada, lestat desconfia

    sistemticament dels emprenedors perqu poden ser presumptes evasors fiscals o delinqents en

    potncia no farem res ms que dificultar encara ms la recuperaci econmica. Hi ha dhaver un

    control eficient de les obligacions fiscals i alhora shan de donar les ajudes necessries per a tirar

    endavant iniciatives empresarials. En el cas de lestat espanyol, la taxa datur del 20% de la

    poblaci activa posa de manifest la urgncia de mesures de foment de lemprenedoria i que es

    puguin crear llocs de treball.

    Com a complement de la mesura anterior em sembla urgent aportar a la societat davui una

    redimensi de lestat, especialment sensible en el cas espanyol, amb duplicitats i ineficincies

    inadmissibles. Lestat espanyol no es vol racionalitzar un cop shan transferit les competncies

    autonmiques en molts mbits, i segueixen obertes dependncies intils. Daltra banda, la crtica

    centralista a lestat autonmic pot ser certa, en el sentit que s molt car. Ara b, el que no es diu

    s que la Constituci no imposa les Comunitats Autnomes, i que les que hi ha no totes responen

    a la mateixa realitat. Per dir-ho ras i curt, segurament sobren Comunitats Autnomes, per no

    sobrar mai el reconeixement del fet nacional de Catalunya! Per la senzilla ra que la seva

    existncia s anterior a la Constituci. I els ofecs econmics que pateix no son de cap manera de

    rebut per raons de justcia, si comparem el tracte que reben els ciutadans espanyols daltres parts

    dEspanya. Avui viure a Catalunya s una gran dificultat, ms que en daltres indrets.

  • Calidoscopi desembre 2011

    25

    Finalment, dir que considero molt important el civisme24, un ordre de valors que sha

    dimposar quan no s assumit lliurement pels ciutadans, i que ha de respondre als valors socials

    dominants. Avui el civisme sha de propugnar des dordenances municipals, per caldria una llei

    (del Parlament de Catalunya, a casa nostra) que establis els criteris mnims comuns que tots els

    ciutadans han de respectar en la seva vida pblica o social. El civisme, com he dit en altres

    ocasions, ha de ser producte de lestabliment dun ordre de valors i principis, imprescindible per la

    convivncia en llibertat. Cap sector minoritari pot imposar les condicions de la convivncia social.

    El civisme s producte de lestabliment dun ordre pblic, dun b com, que cal defensar amb

    intransigncia. Les societats democrtiques avanades tenen superats determinats prejudicis

    com no apellar a lautoritat legtimament constituda, al dret o a la seguretat pblica- que fan

    inoperant la necessria generaci de consensos bsics per a la vida collectiva.

    Ens cal construir un pas amb persones responsables, educades, cviques, respectuoses de les

    formes legals, dels processos democrtics, eficients en llurs conductes socials, emprenedors, i per

    damunt de tot virtuosos. I la virtut que trobo ms important avui s la de lesperana.

    Especialment penso en les generacions joves. Ning pot impedir o dificultar el dret a lesperana

    de la joventut. En aquesta aposta em trobareu sempre disposat a donar un cop de m.

    * Conferncia impartida el 17 de febrer de 2011, a les Aules Mounier del curs 2010-2011,

    amb el ttol genric Propostes personalistes davant la crisi.

    24

    Sobre el civisme, vegeu: J. L. Prez Francesch (dir), Civisme i llibertat. Ajuntament de Badalona, 2009. Tamb,

    Persona i Democrcia-Joaquim Xicoy, Llibertats, Seguretats i Civisme, Papers de Persona i Democrcia, nm. 2. Barcelona, 2010.

  • Calidoscopi desembre 2011

    26

    ACTUALITAT EDUCATIVA

    Crisi educativa versus filosofia de leducaci?

    Presentaci.

    Introducci: tres preguntes incmodes.

    1. El marc de la societat actual postmoderna.

    1.1. Descripci del marc socioeducatiu.

    1.2. La polmica en la gesti pedaggica actual.

    1.2.1. La pedagogia del constructivisme i el seu entorn.

    1.2.2. La contestaci crtica moderna i postmoderna.

    2. La necessitat duna nova paideia: refer la filosofia de leducaci. 2.1. Una proposta humanista actual. 2.2 Per on comenar el nou edifici?. Epleg: Sobre la receptivitat de la societat actual a tota reflexi filosfica sobre leducaci. ---------------------------------

    Per comenar, situarem el terreny del tema que encetarem, mitjanant dos breus pargrafs

    relatius a dues maneres ben diferents dabordar-lo. La nostra reflexi tindr present, doncs,

    aquests dos punts de vista tant oposats sobre la concepci de leducaci i el grau i funci

    civilitzadors o humanitzadors:

    Com recomana un proverbi xins, que data de dos mil anys abans de larribada de la

    modernitat i que la Comissi de la Uni Europea encara va repetir textualment, al llindar del segle

    XXI, en suport del seu programa dAprenentatge al llarg de la vida: Quan proveeixis per un any,

    planta blat de moro. Quan proveeixis per a deu anys, planta arbres. Quan proveeixis per a tota la

    vida, instrueix i educa les persones. (Els reptes de leducaci en la modernitat lquida. Arcdia,

    2007. ps. 29) La cultura de la modernitat lquida ja no fomenta lafany daprendre i acumular,

    com les cultures descrites a les crniques dhistoriadors i etngrafs. Ms aviat sembla una cultura

    del distanciament, de la discontinutat i de loblit. (o.c. p. 34).

  • Calidoscopi desembre 2011

    27

    Presentaci:

    Hom pot preguntar per qu el ttol daquesta ponncia s interrogatiu?. Hi ha dues raons

    bsiques:

    Perqu no tothom creu que hi hagi crisi educativa en lpoca actual..

    Perqu nom tothom creu correcta parlar de filosofia de leducaci.

    Partir de dues hiptesis afirmatives, per contestar a la doble qesti plantejada en el ttol de la

    ponncia:

    S crec que hi ha crisi en lesfera de leducaci actual, i

    S crec que cal parlar i desenvolupar una reflexi filosfica sobre leducaci, sobre la base

    del que avano que hi entendr: un discurs crtic sobre lestat de coses actual i una

    proposta per contribuir al despertar de la persona humana partint del model clssic de la

    paideia.

    Lenfocament que pressuposa aquesta noci beu del pensament personalista mounieri, que

    mofereix tres aspectes essencials sobre aquest marc del que hi trobo a la filosofia de leducaci:

    Per comenar, afirmar que la filosofia de leducaci no s teoria de leducaci, ni pels temes

    que tracta especficament tot i que no sn radicalment aliens-, ni pel registre intellectual que

    utilitza, en la mesura que hi ha factors indefugibles en la perspectiva filosfica, com sn:

    Que leducaci s una relaci de comunicaci educador-educand.

    Que leducaci mai no pot oblidar les dues subjectivitats en joc en aquesta relaci.

    Que leducaci s un procs interior dacceptaci i denfortiment de lsser personal.

    Que leducaci sexerceix en una concepci antropolgica, tica i metafsica que ha

    dsser orientadora de lhome en el mn i en relaci als altres.

    En segon lloc, el referent lluny, per present en aquesta proposta de filosofia de leducaci ser

    com ja hem indicat- la paideia grega dorigen socrtic, com a element filosfic dignificador de la

    persona humana.

    I en tercer lloc, la filosofia de leducaci que podem desenvolupar en el nostre context no pot

    desconixer ni menysprear la tradici personalista catalana que bategui en lEscola de Barcelona,

  • Calidoscopi desembre 2011

    28

    i que te com a punt de referncia la filosofia va com a mnim- des del pensament espiritualista

    dels anys 30 de Jaume Serra Hnter, Puig i Font i Joaquim Xirau, fins a lpoca recent desprs de

    la guerra civil dels anys 50 fins a lactualitat, amb noms com Josep Calsamiglia, Francesc Gom,

    Lluis Cullar, Josep M Rovira Belloso, Octavi Fullat...

    Introducci: tres preguntes retriques incmodes.

    Qu hi entenem per educaci?.

    Qu hi entenem per crisi?.

    Qu hi entenem per crisi educativa?.

    Heus aqu tres respostes genriques, respectivament:

    Sobre leducaci: En una descripci epidrmica immediata, comenar per una

    descripci sociolgica poc sospitosa de personalista, que diu aix: Educar ha de ser aix: una

    domesticaci de la naturalesa humana que en la mesura que t molt de naturalesa, t molt

    danimal- per tal de culturitzar-la a travs dunes formes socials que ens poden incorporar a un

    llarg i lent cam de civilitzaci... Noms ens podem reeducar des de la interioritzaci de models

    socials, s a dir, de formes comenant pel llenguatge- que ens civilitzin, s a dir, que ens

    permetin desenvolupar frmules de convivncia cooperativa orientada a la superaci daquella

    condici humana tan feble de la qual tots partim25.

    Aquest pargrafs, que podrien ser subscrits perfectament pel Sigmund Freud de Malestar en

    la cultura, indiquen tres trets cabdals fctics presents en el fenomen de leducaci:

    domesticaci de la natura humana.

    no poder prescindir de les estructures sobre les quals ens construm.

    desenvolupar frmules de convivncia cooperativa orientada a la superaci de la

    condici humana feble.

    Ja es veu que educar-se no s tan senzill, i no s reductible noms a la polaritat

    natura/culturaci; sin a una imbricada dialctica entre ambds. A travs daquesta intentarem

    desenvolupar el nostre discurs.

    Sobre la crisi: s un altre tema polismic, en el que hom pot senyalar tres possibles

    significats:

    25

    Educar el brivall. Salvador Cards. Diari Avui, 18 de mar de 2005.

  • Calidoscopi desembre 2011

    29

    Com etapa transitria de canvis inestables al marge de la voluntat humana..., el resultat

    de la qual hom suposa que ser positiu, tot i no saber com (optimisme liberal).

    Una situaci difcil, crtica, un repte que ens demana una resposta. Aquest s el

    significat que prov de letimologia grega krisi i krino, i del qual deriva kriterion.

    Un procs ali i per damunt de nosaltres, que no es pot aturar i al qual no se li veu la

    sortida: un desastre total sense possibilitat de soluci.

    De les tres, escullo la segona, que s la ms profitosa filosficament (les altres no mereixen un

    esfor intellectual ,donat el seu derrotisme). Aquesta s el cam de la confiana i de lesperana, i

    tamb de la generositat cap a lsser hum, malgrat les seves limitacions.

    Sobre la crisi educativa: tenint en compte les observacions anteriors (i tamb la

    presentaci que hem fet sobre la crisi educativa), per les quals s crec que estem en una situaci

    crtica, considero que les dades incontestables, i les queixes pbliques davant dels poders pblics,

    tot i no ser generalitzades, avalen aquesta consideraci: vegem, doncs, tres indicadors de que hi

    ha crisi:

    Per comenar, tenim linforme sobre La crisi de leducaci secundria a Catalunya, com a

    problema social i nacional, publicat pel catedrtic de secundria Joan Estruch a Tractament de la

    diversitat i qualitat de leducaci a lensenyament secundari26, en el que es fa una gran aportaci

    de dades sobre la situaci complicada pedaggica i social de laplicaci de lantiga LOGSE,

    ressaltant-se elevats ndex de fracs escolar en resultats mesurats des de la primria (21%), fins a

    la FP de grau superior (25%), passant per lESO (27%) o pel batxillerat (27%); segons dades del

    curs 2001/2002. Dades que sn certament decebedores, s, a ms, es comparen com fa aquest

    informe- amb altres llocs dEspanya Comunitats Autnomes- o amb altres pasos europeus. Aix,

    pel que fa a levoluci que segueix laband prematur pel que fa al trnsit entre la secundria

    obligatria i la no obligatria entre Catalunya i la UE s duna diferncia de 9 punts (19%

    dabandonament a la UE i 281% a Catalunya; la comparaci amb altres pasos de lEst dEuropa

    s encara pitjor (84 per a aque4sta pasos, i el 281% a Catalunya), tot en el perode 2001/2002.

    Pel que fa a la despesa pblica en ensenyament no universitari, dins del context espanyol,

    Catalunya s la segona ms baixa en dades del 2000.

    26

    Veure ps. 23-49 del citat document. Fundaci Congrs de Cultura Catalana. Barcelona, 2005.

  • Calidoscopi desembre 2011

    30

    I pel que fa al professorat, tamb en dades dl 2000, lactitud davant la Reforma

    LOGSE que es va aplicar a tot lestat a partir del 1996/1997 a Catalunya ja portvem dos anys

    avanats-, els percentatges dacceptaci o de descontent o rebuig- foren:

    Pel que fa a lESO: favorable (acceptaci): 15%, i desfavorable (crtica o

    descontentament): 73%.

    Pel que fa al batxillerat i a la FP: favorable (acceptaci): 30%, i desfavorable: 70%.

    Linforme acaba fent una descripci crtica de la situaci de la cultura social que ens envolta

    a Catalunya i a Espanya que no afavoreix gens la millora educativa, ni en resultats acadmics ni

    en expectatives socioculturals. Dentre els trets assenyalats, seleccionem:

    els vicis idiosincrtics propis mediterranis, llatins) contraris a leficincia i a la laboriositat.

    el pedagogisme antiautoritari (antifranquista) que ha condut a fer creure que aix de

    laprenentatge ha de ser una activitat quasi b ldica.

    La prosperitat dels anys 80 als 2000, que va fomentar ladmiraci per lxit social rpid, fcil

    i sense gaire esfor escolar.

    Els mitjans de comunicaci, que han contribut a una subcultura juvenil basada en

    lhedonisme, la barroeria i el consumisme.

    El baix nivell cultural de la poblaci adulta, en general, que no s un bon mirall pe als joves.

    Daltra banda en segon lloc-, hem de senyalar les queixes pbliques de persones fsiques

    (articles, declaracions...) i de institucions (comenant per claustres de centres educatius,

    associacions de professors, alguns sindicats...); aix com el reconeixement de que les coses no

    han anat tant b com es deia, per part de persones que hi tingueren responsabilitat en la posada

    en funcionament de la Reforma educativa, com fou el cas de lex-president de la Generalitat de

    Catalunya, Sr. Jordi Pujol, que en una conferncia de lany 200427. Dentre les moltes

    consideracions crtiques que Pujol fa sobre la reforma educativa iniciada al Catalunya al 1994, en

    selecciono quatre:

    La poca consideraci per la moral de lesfor.

    Concepte equivocat de la democratitzaci a lescola, amb un rebuig poc matisat de

    lautoritat del professor.

    Lexcs de concessi a lespontanetat.

    El rebuig de la valoraci del coneixement.

    27

    La conferencia es titulava: Quarant anys densenyament a Catalunya: anem prou b?. Fou dictada el 26 doctubre del 2004 en el Iltre Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears.

  • Calidoscopi desembre 2011

    31

    Partint de la convicci que s hi ha una crisi educativa i que lenfocament correcte s entendre-

    la com a repte, penso que en el mn actual la distncia entre la mecnica cientfico-pedaggica

    sota criteris psicolgics behavioristes dominants i la teleologia del cal ser28 shan eixamplat. I per

    aix, lafrontament de la crisi comporta la prctica de lesperana en canviar o transformar

    poiein- el que de facto hi ha, tal com proposava la paideia socrtica, alhora crtica i donadora

    de sentit.

    Ara b, si considerem que avui i ha una crisi, el nostre enfocament ens demana

    immediatament una altra cosa, conseqentment: qui ns responsable?. Qui o quins en sn els

    actors? Queda descartada, per hiptesi nostra, que la crisi sesllavissi a mena duna inrcia

    social sense subjecte, com deia Mc Luhan 29. Per tant, concloc que s hi ha actors responsables

    de la crisi educativa. Qui sn?. Diversos i, ben segur, amb responsabilitats diferents la pedagogia

    reformista en diu, en el seu llenguatge cientfic, indicadors30, i que es classifiquen en quatre

    tipus: indicadors de context, de recursos i escolaritzaci, de processos i de resultats31. Dacord

    amb el resultat pragmtic del concepte de indicador, ja es veu que la noci de crisi no escau en

    aquest registre cientfico-objectiu; doncs del que es tracta aqu s de descriure la possibilitat de

    instrumentalitzaci en lesfera educativa per modificar la situaci que interessi. Res, doncs, de

    responsabilitats; sin doperativitat per millor adaptar els processos educatius als contextos en

    qu sinsereixen.

    Deixant momentniament aquest discurs de les cincies de leducaci, el registre de les

    responsabilitats en la marxa de leducaci ens descobreix, pel cap baix, cinc actors institucions-

    heterogenis entre si, constitudes bviament per persones: la famlia (pares), lescola (professors),

    lorganitzaci i gesti pedaggico-administrativa (pedagogs amb crrecs), el poder de lestat

    (poltics) i els mitjans de informaci (periodistes).

    28

    Fullat, O. La tragedia del caminar educatiu. Revista Enrahonar, n3, de 1982. Afegeix lautor, situat en la perspectiva de leducaci, diferenciada de la cincia de educaci: Els fins educatius sn perqu cal que siguin. Aquest cal ser el posa la ra, que daltra forma es convertiria en tasca educativa absurda. Els fins fan raonable leducaci arrancant-la de la pastosa quantitat aditiva. Amb tot, sempre queda lesperana que al cal ser, cognoscitivament apriorstic, correspon alhora un cal ser moral. Visquem de lesperana. Es tracta dun thos valent (p. 17). 29

    Octavi Fullat contempla aquest enfocament que ell critica i que imputa a lpoca actual: Ja en el terreny de la pedagogia moderna, la producci escrita de Niklas Luhmann, mort al 1999 resulta significativa. El jo i el tu dl procs

    educatiu resulten balders i la individualitat resta reduda a un subsistema de sistemes complexos. El model

    antropolgico-educatiu de la postmodernitat descansa sobre una tecnologia despullada de subjecte hum. El saber no el

    produeix ni tampoc no el comunica lindividu, sin el sistema social i els seus subsistemes. Codi deontolgic. Qu?. (Revista del Iltre. Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears, de juliol de 2010, n 133). 30

    Lindicador s definit en aquest llenguatge psicopedaggic com un instrument de comunicaci que ens informa proporcionant-nos dades que poden ser tils per poder modificar determinades situacions (Els indicadors dels sistemes educatius. El projecte PISA. Jordi Saura. Collegi de Doctors i Llicenciats de juliol del 2002, p. 124). 31

    Idem. p. 126.

  • Calidoscopi desembre 2011

    32

    Daquests cinc tipus dactors, crec que els mxims responsables en el procs de leducaci

    regulada a lescola sn dos: els pedagogs i els poltics, pel fet dsser els qui dissenyen i

    executen les decisions en leducaci pblica. Dels altres tres actors, els pares i els professors ho

    sn (de responsables) bviament per la relaci propera amb linfant, i els medis de informaci per

    la influncia promoci dhbits, costums i valors- que exerceixen.

    1. El marc de la societat actual postmoderna.

    1.1. Descripci del marc socioeducatiu.

    El panorama social que descriu el socileg Zygmunt Bauman, pensador prou reconegut per les

    seves fines anlisis sobre la societat lquida, ofereix bastants elements per fer-se un idea del que

    aquesta societat promou en lmbit educatiu32. Dit molt sintticament, la lgica educativa

    resultant de la descripci daquesta societat lquida esttica, efmera i consumista33, passa per

    aquests trets: poca perseverana, cultura del poc esfor, concepci mercantilista-contractualista

    de leducaci i de la cultura Terry Eagleton parlava de macdonalitzaci-, installaci de lhbit de

    no escoltar en part per excs de informaci que desconcentra i desconcerta-, adquisici de

    sabers de poca permanncia Bauman en diu projectils intelligents- produint un desinters per

    ladquisici de coneixements avui en rebo uns i dem uns altres diferents-, de manera que el

    procs daprenent es converteix en una opci individual ms o menys satisfactria... i, per tant,

    opinable34.

    I qu proposa Bauman?. Aqu es planteja una certa aporia, en el sentit que sembla parlar ms

    lhumanista que el socileg, apellant a lexercici duna paideia exercida al llarg de tota la vida a fi

    daconseguir una societat ms hospitalria, amb ciutadans ms propers al poder per reconstruir

    lespai pblic35. El problema pendent s que no queda prou clar en aquest gran socileg com i

    des de on- es fa aix.

    Les anlisis sociolgiques de Salvador Cards36, dins del nostre context, sn ms precises,

    alhora que menys optimistes que les de Bauman. Essent fidel a una concepci determinista de la

    sociologia, considera que s difcil imputar amb precisi les responsabilitats davant el mal

    32

    Veure el nostre treball sobre les aportacions de Bauman en aquest terreny: La modernitat lquida i el problema de leducaci: pensant a partir de Zygmunt Bauman (Filsofs al descobert. Llorca, A. Barcelona, 2009, La Busca edicions. 33

    Veure tamb el nostre article El discurs socioeducatiu postmodern. Diari El Punt, dimecres, 7 doctubre de 2009. 34

    Bauman, Z. El repte de leducaci en la societat lquida. o.c. p.21. 35

    Idem. P. 39-40. Veure tamb el nostre estudi esmentat (La modernitat lquida i el problema de educaci: pensant a partir de Zygmunt Bauman. o.c. p.91). 36

    Cards, S. El desconcert en leducaci.

  • Calidoscopi desembre 2011

    33

    funcionament de leducaci escolar recent a casa nostra a partir de lentrada en vigor de la ja

    antiga Logse-, bsicament perqu la situaci problemtica que tenim avui te arrels en el passat i

    no estan resoltes, i sn diverses: des del pedagogisme actual, que vol aplicar anacrnicament

    receptes de lEscola Nova dels anys 30 a Catalunya, passant per la visi distorsionada sobre

    leducaci de moltes famlies installades en les vivncies autoritries de finals del franquisme,

    fins a lactitud de sectors de funcionaris professorat- que no accepta els canvis bons o dolents-

    de les poltiques pedaggiques recents.

    Per tot aix, no exclou que es puguin categoritzar algunes ptiques errtiques en lopini de

    Cards- en els hbits socials implantats respecte a leducaci; i daltra banda, la responsabilitat de

    poltics i pedagogs inscrits en ladministraci pblica de leducaci. Altra cosa seria, a ms, fer

    propostes socioeducatives per sortir daquesta situaci conflictiva, a la qual cosa aquest socileg

    es nega, adduint raons tcniques, en les que, segons ell, un socileg s, bsicament determinista i

    socialment pessimista37, i, per tant, considera que no ha de tractar la realitat social sota categories

    morals ni, per tant, esbrinar qui s ms o menys responsable del que succeeix en matria

    educativa (o.c. p.9).

    Pel que fa als hbits socials, Cards senyala 4 obstacles que dificulten el procs correcte de

    leducaci en els joves adolescents, que ell considera que en el mn actual sn clients fcils de

    la cultura consumista. Heus aqu els quatre obstacles:

    Sobreprotecci paterna, en part deguda al permissivisme resultant de la incapacitat

    dels pares per posar criteris i lmits als fills.

    Excs destmuls dels medis de comunicaci, en promoure la substituci de la voluntat

    per lacci i no practicar-se una virtut fonamental com la temprana.

    Banalitzaci de lexperincia: o domini del que sen diu fer experincies, i quantes

    ms, millor, a lescola i fora de lescola. s la nova pedagogia del fer en lloc de llegir,

    pensar o recordar...; s la cultura de la facilitat.

    Oferta dun suposat parads doci etern: els nois aprenen perqu ho veuen- a valorar

    ms loci que el treball, i aix ha succet en els ltims quaranta anys. Aix te grans

    repercussions en la concepci de la vida i de les relacions humanes, i mercantilitza loci

    individualitzat.

    37

    o.c. p. 36.

  • Calidoscopi desembre 2011

    34

    Pel que fa a les responsabilitats pedaggiques i poltiques, el socileg afirma el segent:

    En lmbit de la decisi poltica, sha creat un discurs polticament correcte sobre la base

    del progressisme invariable que no reconeix errors, i aix ha fet que hi hagi distncia entre

    la realitat educativa del pas i el discurs oficial.

    En lmbit de la pedagogia installada al poder de ladministraci, Cards hi veu una actitud

    impositora, sense escoltar els professors i lexperincia que poden aportar; una

    ideologitzaci excessiva38, com ligualitarisme, la pedagogia activa, la identificaci

    excessiva entre diversitat social i escolar39, la qual cosa encara potencia ms la

    desigualtat, alhora que perjudica lexcellncia dels qui poden i volen estudiar, coses que ja

    fa molts anys denunciava La pensadora Hanna Arendt, de les quals ens vrem fer ress,

    tamb fa alguns anys40.

    38

    En el nostre article de premsa varem abordar aquest punt: El discurs socioeducatu postmodern (Diari El Punt. Dimecres, 7 doctubre de 2009). 39

    Cards S. El desconcert en leducaci. o.c. p. 35. Veure tamb lentrevista que el Sindicat Aspepc li va fer el mar del 2006, en la que Cards es ratifica en molts aspectes esmentats, entre els quals destaca la crtica a la pedagogia

    constructivista. En efecte, en un moment de lentrevista, se li pregunta: - A qu atribueix lhegemonia del pedagogisme constructivista en el discurs sobre leducaci a - Catalunya? I Salvador Cards contesta:

    - No ho s del cert, per sospito que es tracta del resultat duna operaci concertada docupaci de poder poltic i acadmic. Es podria estudiar, per a un perode determinat, locupaci de ctedres, les reformes de plans docents, laccs a crrecs poltics, dassessors a poltics, de revistes professionals... La imposici del discurs psicopedaggic per damunt de lexperincia i reflexi professional del mestre, prenent-li la paraula i, per tant, lautoritat, crec que ha tingut efectes profundament desmoralitzadors per a lescola en general. Sobren els comentaris.

    40 Veure el treball de Hanna Arendt, La crisi de leducaci (Between past and future, 1954). Barcelona, 1989. Ed.

    Prtic. Arran daquest estudi, varem fer algunes reflexions sobre leducaci escolar i la pedagoga implantada a casa nostra en els nostres articles: La Reforma: ideologa o utopia?, del desembre de 1997, n 7 de la Revista Ctedra, i De leducaci perifrica a la practicitat pedaggica, del novembre del 2000, n 10 de la Revista Ctedra.

  • Calidoscopi desembre 2011

    35

    1.2. La polmica en la gesti pedaggica de leducaci a lescola.

    Centrem-nos ja en els intersticis daquesta nova pedagogia vigent en el sistema educatiu a

    casa nostra i a a