of 52/52
CalidoScopi Revista de pensament i valors personalistes núm.29

Revista número 29

  • View
    236

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes

Text of Revista número 29

  • CalidoScopi Revista de pensament i valors personalistes nm.29

  • Calidoscopi juny 2011

    2

    Sumari

    LInstitut Emmanuel Mounier Catalunya (IEMC) s una associaci fundada per un grup de personalistes catalans lany 2001, inscrita en el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 27918/B. DIPSIT LEGAL Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes B45794-96 ISSN: 1139-9376 DIRECCI: Albert Llorca REDACCI: Miquel Montoliu, Valent Vzquez, Nicolas Siz, Oscar Sorribes, Josep-Llus Vzquez Borau, i Enric-Ernest Munt Illustraci de la portada Mart Vila INSTITUT EMMANUEL MOUNIER CATALUNYA Passeig Fabra i Puig, 474, 2 3 08042 BARCELONA

    EDITORIAL .............................................................................................. 3 LA FILOSOFIA PERSONALISTA La persona, un sser en relaci, per Josep Lluis Vazquez ........................ 5 La dignitat de la persona humana: qesti central de la cincia i la tcnica del segle XXI per Ricard Casadess ........................................... 13 PENSAR I VIURE AMB VALORS PERSONALISTES El rac del cinema: I tamb nosaltres..... vivim en pecat mortal ............... 19 Memria dels 10 anys del IEMC ............................................................... 22 EL RAC DELS JOVES Arquitectura al servei de la persona, per Vernica Llorca Fernndez....... 26 Comentari sobre la pellcula:senderosdegloria, per Anna Rius........... 29 COMENTARIS DE LLIBRES SobrelaInteligenciaespiritual, per J.L. Vazquez................................... 31 LENTREVISTA A UN FILSOF PROPER Respostes a unes preguntes-eixfetesaunpensadordintersiactual: Josep Lluis Vzquez................................................................................ 21 PENSAMENT PERSONALISTA CATAL CONTEMPORANI Un pensador catal personalista contemporani: Andreu Marqus i Mart, per Albert Llorca ...................................................................................... 32

    RECONEIXEMENT EMMANUEL MOUNIER 2011 .................................. 47

    NOTICIES DACTIVITATS ........................................................................ 44

  • Calidoscopi juny 2011

    3

    EDITORIAL Fer anys, mantenir compromisos

    Vivim en una poca de crisi generalitzada. En la histria de la humanitat, aquest fet ha estat

    persistentment present, i davant del qual hom ha desenvolupat dues actituds: fer-hi front, buscant

    alternatives de soluci..., i denunciant els pecats responsables, per acci u omissi dels homes que els

    han coms; o b deixant-se anar, i procurar acomodar-se a la lgica de les convenincies. El personalisme

    ha optat, per exigncia interna de respecte i estimaci a la humanitat compartida de la persona humana,

    per la primera. No s aquesta lopci dels perseguidors de lxit i dels triomfadors; sin dels qui no

    sapleguen a un mn injust i procliu a la desesperana, i aix no t quota de mercat.

    En la humilitat de la nostra opci, disposem del plus inspirador i orientador que te data histrica i decisi

    humana valenta: la fundaci de la Revista Esprit lany 1932, a lombra del Manifest de Font Romeu,

    elaborat i proclamat per un grup de persones amigues Emmanuel Mounier, Goerge Izard, Andr Delage i

    Louis-mile Galey- que hi posaren tot el seu bagatge intellectual i lesperit vital en lobjectiu de

    transformar un mn en crisi, no noms poltica i econmica, sin humana i civilitzadora, o sigui,

    profundament espiritual. Fou en el congrs fundacional de Font Romeu, desprs de pacients trobades,

    reflexions i complicitats viscudes, on es posaren les bases del comproms i la voluntat de treballar per a la

    millora dun mn que no els agradava.

    Qu ens hem de preguntar? A qu ens hem de comprometre?

    En els principis orientatius del Manifest de Font Romeu, trobem una triple proposta que formar part,

    dena daquell moment, de tot projecte personalista. En efecte, la trobada del mes dagost daquell 1932 a

    la bella localitat pirenaica, fixava tres aspectes cabdals:

    - En primer lloc, fixava les premisses bsiques del moviment personalista: la llibertat, la dignitat humana i

    lamor. Aquests tres conceptes assenyalaven el que era per als fundador all ms primordial: la primacia de

    lespiritual, aplegant alhora la condici encarnada de lsser hum. Per aix, calia superar riscos que ells

  • Calidoscopi juny 2011

    4

    preveuen: que la famlia no es transformi en refugi de legoisme social, que la persona humana no es torni

    mer individu i que lamistat no es confongui en camaraderia partidista.

    - En segon lloc, establia una crtica argumentada i vivencial contra el capitalisme i el totalitarisme, dues

    xacres prou esferedores per a lEuropa de lpoca

    - I en tercer lloc, proposava un pla programtic sobre un fet denvergadura civilitzadora: el naixement de la

    Revista Esprit, com a portaveu de les propostes personalistes davant la crisi econmica dOccident de finals

    de la dcada dels anys vint.

    Com s sabut, la primera gran obra que seguidament Emmanuel Mounier escriu i publica lany 1935, com a

    fruit daquesta reflexi i voluntat de transformaci del mn porta per ttol Revoluci Personalista i

    Comunitria, obra complexa en la que es posa en relleu el tarann combatiu de Mounier en pro de la

    dignitat de la persona i del projecte comunitari que lacompanya.

    En la celebraci del Des Aniversari de lInstitut Emmanuel Mounier de Catalunya, els qui ens sentim

    propers i deutors del pensament i de lobra dEmmanuel Mounier fem nostra la sentncia, prestada de

    Pguy, amb la que el pensador de Grenoble inicia el primer captol de la seva Revoluci Personalista i

    Comunitria: La revoluci ser moral o no ser.

  • Calidoscopi juny 2011

    5

    LA FILOSOFIA PERSONALISTA

    La persona, un sser en relaci

    1. De la no-persona a persona

    Una no-persona (unperson, en alemany i en angls) s

    un terme proposat per George Orwell, autor de lobra

    1984, per designar a alg que ha estat esborrat de

    tots els registres, en referncia als camps dextermini

    nazis. Vegem el que diu Patricia Treece en el seu llibre

    sobre el pare Maximili Kolbe a la seva arribada al

    camp d'extermini d'Auschwitz, lany 1941: Al mat

    segent, Kolbe, a penes recuperat de la seva

    pneumnia, i tots els seus companys presoners van ser

    portats a les dutxes glaades. L'abrigada armilla, el

    vestit i altres articles que els germans franciscans li

    havien donat precipitadament, li van ser trets per

    engrossir el dipsit dels SS. En canvi va rebre, com tots

    els presoners, uns pantalons i camisa lleugers de cot,

    amb ratlles verticals blaus, trets d'alguna vctima

    morta, que de vegades tenien encara les taques de

    sang de la seva mort. Els seus caps van ser rapats.

    Cadasc rebia un nmero, i era per aquest nmero i

    no pel seu nom que, des de llavors, sels cridava.

    Kolbe es va transformar en el nmero 16. 670

    Qu entenem doncs per persona? Ja Javier Zubiri ens

    recorda que la Metafsica grega "t una limitaci

    fonamental i gravssima: l'absncia completa del

    concepte i del vocable mateix de persona. La ms

    clebre i admesa definici de persona va ser

    proposada, en el segle VI de la nostra era, per Sever

    Boecio, expressant-ho d'aquesta manera: Persona est

    naturae rationalis indivdua substantia (Persona s la

    substncia individual de natura racional). Sant Toms

    accepta, defensa i explica plenament aquesta

    definici, el que va fer que fos acceptada per tots els

    filsofs cristians.

    Zubiri, en el seu afany d'actualitzar la definici de

    persona, que va donar Boecio, defineix el ser hum

    per un sistema de dues notes: a) un sser viu, capa

    de sentir, s a dir de tenir impressions, i b) dotat

    d'intelligncia o facultat de intelligir. I Lan Entralgo

    extreu d'aquesta teoria metafsica les segents

    propietats constitutives i descriptives de la persona: 1)

    La intimitat del ser "jo mateix", el que denominem el

    "meu jo "; 2) la llibertat i per conseqent la

    responsabilitat; 3) la intelligncia ms o menys

    racional segons el seu grau de desenvolupament; 4) la

    vida corporal, sentimental, conscient i inconscient,

    executiva i futurible; i per ltim, 5) l'obertura a la

    realitat de les coses, de les persones i sota la forma de

    relligament radical, a la realitat fonamental: Du.

    I, per acabar aquesta descripci, Mounier ens dir que

    una persona es un ser espiritual constitut como a tal

    por una mena de subsistncia i dindependncia en el

    seu ser; conserva aquesta subsistncia per ladhesi a

  • Calidoscopi juny 2011

    6

    una jerarquia de valors lliurament aseptats, assimilats

    i viscuts en un comproms responsable i una constant

    conversi; unifica aix tota la seva activitat en la

    llibertat i desenvolupa, tamb, a impuls d actes crea-

    dors, la seva vocaci personal1.

    2. Les cinc dimensions fonamentals de la persona

    El que sha exposat fins aqu posa de manifest les

    paradoxes del ser hum: animal, s, per racional;

    esperit, per encarnat, objectivable en molts sentits,

    per sempre subjecte de si mateix. Aix dons, la

    persona t aquestes sis dimensions fonamentals:

    1) Corporetat: Lsser hum s una realitat fsica.

    Per el cos fsic no s un suport de la seva realitat

    personal. Positivisme i espiritualisme tenen una

    concepci errnia del sser hum. Si b el positivisme

    tracta d'explicar la complexitat humana des de les lleis

    objectives de la natura fsica, sense aprofundir en la

    riquesa de lexistncia personal, lespiritualisme

    redueix el cos a mera experincia. Per a nosaltres la

    persona ni s un cos, ni t un cos, sin que s

    corpria. Lsser hum es compon de dos

    subsistemes o moments estructurals: lorganisme

    fisicoqumic i la psique. La persona s psicoorgnica,

    per la qual cosa no hem de menysprear ni un aspecte

    ni laltra. Lsser hum sha dautorealitzar i la tasca

    que ha de dur a terme per aconseguir-ho s

    transcendint-se, s a dir, anant ms enll de si mateix.

    2) Autotranscendncia i experincia moral: La realitat

    a la qual la persona ha d'atenir-se per anar fent la

    1 E. Mounier, MSP., I. 523

    seva vida no s un tot indiferenciat sobre el qual es

    limita a projectar les seves necessitats o desitjos; sin

    que aquesta realitat apareix davant la seva

    intelligncia amb aspectes diversos que reclamen la

    seva atenci o resposta. El carcter no indiferent de la

    realitat es mostra en la universalitat valorativa del

    bo-dolent. Els conceptes de bo i dolent apareixen

    amb una enorme generalitat, de forma que el que pot

    resultar bo des d'un punt de vista, pot ser dolent des

    d'un altre i a linrevs. La diversitat de reaccions que

    diferenciem clarament en la nostra experincia

    quotidiana ens indica la diversitat d'objectes

    rellevants, bons o dolents. Aquesta dimensi no-

    indiferent, rellevant o dotada d'importncia s el

    valor. Un valor s aix que fa que un sser se ens

    presenti com digne

  • Calidoscopi juny 2011

    7

    i per tant com grat. D'aqu que la persona t que

    autotranscendir-se conforme a valors, donant-se

    forma moral, aix s, carcter. L'sser personal

    apareix com subjecte tic, i la seva realitzaci com a

    tasca moral. La fidelitat de la persona a la realitat del

    valor, la seva capacitat d'autotranscendir-se cap a ells

    i convertir-se ella mateixa en portadora de valors, s

    un dels punts decisius de la vida personal.

    3) Historicitat: La projecci de cada persona cap al

    futur noms s possible mitjanant recursos que

    permetin la realitzaci del projecte. Aquests recursos

    poden ser trobats en el present, que no s una altra

    cosa que la condensaci de possibilitats realitzades en

    el passat, s a dir, tradici. Progrs i tradici sn

    dues dimensions ntimament unides de la historicitat

    humana. Histricament l'sser hum va escrivint la

    seva vida, que per aix s biografia.

    4) Identitat personal: L'autorealitzaci de la prpia

    histria dna per resultat la identitat, la figura

    personal que cada individu arriba a ser, la

    personalitat. Cada ser personal s un si-mateix,

    distint dels altres, i aporta una novetat indita a

    l'espcie, que explica aix la diversitat histrica. Cada

    persona s nica, malgrat la igualtat de tots els homes

    en dignitat. Es pot dir que tots els ssers humans

    sn absolutament iguals pel que fa a la personeitat

    o al seu valor ontolgic; per que sn tots diferents en

    relaci a la seva personalitat o als seus valors

    qualitatius.

    5) Relaci constitutiva: Mentre que el collectivisme

    ofusca la dimensi irreductible del ser personal,

    l'individualisme cau en la illusi d'una autoconstituci

    prometeica i deslligada dels altres. Els altres sn el

    punt de partida del propi procs vital. Del nostre

    entorn interhum i social rebem el primer nivell de la

    nostra personalitat. Per, a ms a ms, hem d'establir

    relacions amb els altres. Per aix, per superar les

    distncies i aconseguir la unitat, necessitem

    mediacions tals com paraules, gestos, signes, accions

    etc., que ens permetin sortir del nostre allament.

  • Calidoscopi juny 2011

    8

    Mentre que l'amor, la generositat i l'obertura

    construeixen el ser hum en la seva realitat personal,

    l'odi, l'egoisme i lentestament produeixen efectes

    devastadors que ceguen les fonts de l'experincia

    personal. L'experincia de la trobada de dues

    conscincies, en el que anomenen amistat, permet el

    pas del jo personal al nosaltres. Hi ha un nosaltres

    personal i un nosaltres social. El nosaltres

    personal ens ve donat grcies a les relacions

    interpersonals de la famlia, de l'amistat i de la

    comunitat. El nosaltres social ens ve donat com a

    tasca histrica. La histria de la prpia llibertat

    autnoma s la histria de la responsabilitat i la

    corresponsabilitat. El nosaltres social ho constitueix la

    polis, la ciutat de les persones, l'espai com de

    convivncia, lloc de trobada i participaci, per tamb

    lloc en qu han de conjugar-se els diversos i

    contraposats interessos i necessitats. L'organitzaci

    econmica exigeix la sobirania dels valors morals, que

    sn per essncia, valors personals.

    6) La dimensi transcendent: Tamb cal considerar el

    problema de l'origen i del dest del ser personal.

    L'sser hum, per ser persona, est, no sols lligat a la

    realitat i obligat a triar entre les possibilitats que ella li

    ofereix, sin que tamb est relligat al problema de

    la realitat, qestionant-se per la seva existncia. Les

    respostes sn variades. Per l'sser hum no pot

    eludir absolutament la qesti perqu aix equival a

    eludir el seu propi carcter personal.

    No entrem tampoc aqu en l'estudi de la personalitat

    en sentit psicolgic i social, doncs s ms propi de la

    psicologia emprica, a nosaltres en aquest moment

    ens s suficient reconixer que si tot ser hum s, de

    fet, una persona, no tot ser hum te una personalitat.

    Aquest ttol ms sonor i honrs ho reservem per als

    ssers humans que han desenvolupat, en grau elevat

    les nobles prerrogatives que els distingeixen dels

    individus. La persona s el substrat metafsic, la

    personalitat una conquesta de l'esfor; aquella un

    punt de partida, aquesta un ideal que en aquesta vida

    mai no s'aconsegueix en la seva plenitud.

    3. Qu entenem per pensament personalista?

    Seguint el pensament de Maurice Ndoncelle,

    l'important no s l'etiqueta filosfica a qu un

    s'adhereix, en aquest cas personalista, sin el

    contingut hum de la seva construcci doctrinal i la

    seva contribuci a un projecte comunitari de societat i

    de persones. Per a Ndoncelle la reflexi filosfica t

    un carcter unitari que s'estn, comprn i unifica tota

    la histria de l'esperit. Els sistemes filosfics, com a

    procs obert, no sn ms que l'esfor mltiple de

    l'nic esperit hum per arribar progressivament a la

    veritat. Els sistemes sn complementaris no

    contradictoris. La metodologia filosfica no ha d'estar

    fundada en la dialctica de l'esperit sin en el dileg

    de les conscincies o de les persones a travs de la

    histria. D'altra banda no hi ha histria de les idees, o

    dels sistemes, sin histria de les persones, les

    afirmacions sn opcions, les idees sn trasllat i reflex

    d'una estructura personal de la conscincia.

    Aix doncs, la conscincia s el logos conductor de tota

    filosofia i aix en un sentit personal i no

    epistemolgic, com s'ha ents en la histria del

  • Calidoscopi juny 2011

    9

    pensament. Per aix, el personalisme no s un

    sistema ms en la histria de la filosofia, sin que s la

    seva intencionalitat, activa, modificadora i

    interpretativa.

    4. La importncia de la relaci interpersonal

    No hi ha realitat que ens faci crixer ms com a

    persones que la relaci interpersonal, lamor rebut i

    entregat. Aquesta realitat que es dna en la famlia,

    en l'amistat y en la comuni amb Du, ens plenifica i,

    si s autntica, s generadora de justcia i pau al

    nostre voltant. L'amor rebut ens porta a ser amor

    entregat. Ens porta a ser persones per als altres. El

    nostre jo va passant, de mica en mica, del jo solitari al

    nosaltres. I, daquesta manera, res del que s hum

    ens s ali. En el nosaltres participo de les penes i

    les alegries de la humanitat i del cosmos, amb el

    comproms de treballar per la veritat.

    Per per poder relacionar-nos amb les altres persones

    hem de tenir una actitud d'acollida, que s la

    capacitat d'obrir el nostre cor per rebre la conscincia

    de l'altra persona en el nostre interior. No ens

    despleguem com a persones ms que quan ens

    atrevim a confiar, a escoltar i a no jutjar.

    No pot haver-hi dileg interpersonal si una persona

    no s pobre, es a dir, no ambiciona el tenir i el poder,

    perqu quan s'acull a una altra persona a l'interior de

    la prpia conscincia hem de desposseir-nos de

    nosaltres mateixos i fer un lloc a la persona que

    escoltem. s llavors quan es produeix el miracle: Cada

    trobada en profunditat s un esdeveniment

    sorprenent i inesperat. Quan som acollits de deb poc

    importa que el problema persisteixi, doncs sorgeix un

    nou dinamisme interior, un dinamisme pacificat que

    s capa de forjar una soluci. En lencontre sorgeix

    l'alegria fruit de la pau. s la trobada amb la persona

    amiga.

    5. La importncia del silenci

    Sense silenci, la persona corre el perill no sols de viure

    a la perifria de si mateixa, sin tamb de reduir totes

    les relacions humanes a fredes i superficials

    convencions socials. Es pot constatar quantes

    conseqncies personals i socials t, a diferents

    nivells, l'absncia de tota interioritat. Nombrosos

    smptomes, ms o menys greus, han estat analitzats

    pels psico-socilegs o els educadors. Desarrelada de

    les seves prpies profunditats, la fragilitat i la

    inestabilitat de la persona es manifesta en la vida de

    les parelles, de les famlies i dels grups socials:

    Dificultat per als nens i joves de concentrar-se;

    augment del consum de tranquillitzants o de

    somnfers; inadaptaci crnica; agressivitat a flor de

    pell; depressi; recerca esvalotada en l'evasi, la

    droga, els grups sectaris, etc.

    El silenci, a nivells diferents, fisiolgic, psquic,

    espiritual, condiciona l'equilibri de l'existncia i del

    seu creixement. El silenci s un pedagog que ens

    ensenya a escoltar: Escoltar la natura; escoltar el

    nostre cor, la nostra conscincia, per conixer-nos

    millor i dirigir la nostra vida; escoltar les persones per

    enriquir-nos amb la seva diversitat i voler-les ms, i,

    finalment, escoltar Du, la seva Paraula interior, el seu

  • Calidoscopi juny 2011

    10

    Esperit que parla en el nostre cor per comunicar-nos

    la seva Vida.

    La persona aspira espontniament a la comunicaci, a

    la relaci, tot el seu ser est estructurat per a la

    trobada amb l'altre. Alguns psicoanalistes veuen en

    aquesta estructura essencialment relacional de la

    persona un dels fonaments dels nostres "terrors"

    infantils davant la soledat.

    Per, i aqu est la paradoxa, aquest desig de la

    presncia de l'altre rares vegades es veu totalment

    satisfet. Fora d'alguns rars moments de "comuni",

    l'sser hum comprova rpidament, amb dolor, que

    sempre hi haur entre ell i l'altre, fins i tot amb la

    persona ms ntima, una part d'incomunicabilitat, una

    distncia infranquejable. Tot somni de fusi est

    abocat al fracs, perqu ignora a l'altre en la seva

    diferncia i nega aix la seva prpia identitat.

    I aix l'sser hum no suporta ni l'allament total ni la

    contnua presncia dels altres. Una vida comunitria

    permanent, una vida intensa de relaci crea el desig

    de soledat. Aquesta alternana de soledat-presncia

    apareix com una llei fonamental de l'equilibri de la

    persona. Soledat i presncia es necessiten fins i tot

    mtuament. La qualitat i la profunditat de cadascuna

    estan condicionades per l'altra.

    El silenci s indispensable per existir com a persona i

    essencial a tota tica autnticament humana, sigui o

    no d'inspiraci cristiana, doncs aquest silenci deixa

    lloc a les decisions que incumbeixen, en ltima anlisi,

    a tota la persona, permetent que ens alcem al nivell

    de la dignitat humana. Una tica que suprims aquesta

    part ltima i decisiva de l'autonomia personal, negaria

    la dimensi ms especfica de la responsabilitat

    humana, dons, per entrar en l'esfera moral, no basta

    actuar d'una manera materialment correcte o sota

    uns indicatius generals.

    La persona t un ritme binari: sortir de si i tornar a si.

    Per tamb s el seu drama existencial. La revelaci

    judeocristiana ens aporta una llum decisiva sobre

    aquest enigma: Du no s un sser solitari sin

    relacional, una comuni interpersonal d'amor. I si

    l'sser hum s creat a imatge del Du trinitari s,

    consegentment, per natura un sser de relaci. No

    pot existir, desenvolupar-se, ser persona sin s a

    travs i en el joc de la relaci: estimar i ser estimat. La

    relaci s constitutiva del seu ser, de la seva identitat.

    La persona s un sser solitari i comunitari que

    necessita soledat i de relaci per trobar-se a si mateix

    i per trobar Du.

  • Calidoscopi juny 2011

    11

    6. El silenci com a qualitat del cor

    El silenci no s primerament un lloc sin una qualitat

    del cor i la soledat mai s ni allament ni evasi o

    fugida, sin nova atenci a una Presncia que habita

    tant en les soledats del desert com en les relacions

    humanes. El silenci s un cam que condueix al cor de

    la persona habitada per l'Esperit, l'Amor ple de Du. I

    en la plenitud d'aquesta Presncia infallible, troba

    una vertadera presncia en si, en el mn i en els

    altres. nicament el silenci habitat s compatible

    amb lestructura i la vocaci humana. Si aquesta

    Presncia de Du ja no s ni reconeguda ni buscada, la

    soledat es fa inhumana.

    Hi ha dues classes de silenci: D'una banda est el

    silenci de la conscincia que s el lloc privilegiat on

    s'exercita la llibertat, on s'estableix el debat interior

    per prendre una decisi. s el lloc on es tracta de

    desxifrar el misteri de la prpia persona, la seva

    vertadera identitat i el seu dest. I, per l altre, est el

    silenci del cor, on s'integren, arrelen, convergeixen i

    s'harmonitzen totes les nostres facultats humanes,

    totes les manifestacions de la vida i les funcions del

    cos. El cor s sobretot aquest lloc en qu cadascun

    de nosaltres est en Du i pot comunicar-se amb

    Aquell que s la Font de la Vida. En el silenci del cor

    ja no s la persona la que t la iniciativa sin Du. s

    all on l'Esperit s'uneix al nostre esperit i podem dir:

    Pare! Ja no parlem amb nosaltres mateixos, sin que

    podem escoltar una paraula divina, indicible com la

    msica, que ens diu: Fill/a! Aqu, com la svia que puja

    en silenci per dins de l'arbre, l'Esperit creador toca el

    cor de les seves criatures amb petits tocs a penes

    perceptibles que nicament pot captar la 'persona

    feta de silenci. Feli la persona que sap retrobar el

    cam d'aquest jard interior on pot sentir el murmuri

    de Du, com quan passejava per el Parads, i rebre

    l'Esperit de Crist vivent, participant aix en l'etern

    dileg del Pare i del Fill. Qui no estima trobar el

    silenci buit i insuportable. Qui estima transformar el

    silenci en intimitat.

    7. Dificultats en aquest cam

    El silenci s el lloc de combats de vegades terribles

    contra les forces del Mal amb mltiples rostres. s

    impossible entrar pels camins del silenci sense

    enfrontar-se, un dia o un altre, amb el combat que va

    alliberar Jess en el Getseman. Des dels primers

  • Calidoscopi juny 2011

    12

    anacoretes, la tradici cristiana ha concebut sempre la

    soledat del desert, no sols com un lloc privilegiat de

    trobada amb Du, sin tamb com un lloc

    d'enfrontament amb les forces del mal, o el Maligne,

    pare de la mentida.

    El silenci, a ms de ser un lloc de mort i de

    renaixement, lloc de combat contra les forces del mal,

    s tamb lloc de purificaci, d'aprofundiment en el

    misteri de Du i de la persona. Tots estem cridats a

    madurar en el silenci, per hi ha diferents formes de

    soledat. El Senyor concedeix a cadasc la forma de

    silenci que li s prpia. Per tan sols podem ser

    dialogants si som acollidors, oients. Per aix, en la

    nostra relaci amb Du, per poder-ho escoltar hem de

    fer silenci. Ens ho diu el mateix Jess, invitant-nos a la

    contemplaci i a l'adoraci: Quan pregueu, no parleu

    per parlar, com fan els pagans: s pensen que amb la

    seva xerrameca s faran escortar. No sigueu, dons,

    com ells, que be sap el vostre Pare que teniu

    necessitat abans que li ho demaneu2.

    L'oraci no s tant una conversa com un posar-se a

    l'escolta. Escoltar significa quedar-se en silenci, no per

    reflexionar sobre si mateix, no per aconseguir un

    resultat, sin per viure en profunda obertura. Es

    tracta d'anar ms enll de les coses, sense retenir res,

    a fi que el silenci ens capti plenament. I d'aquest

    silenci brolla, al principi molt tmidament, un cant

    d'alabana, un cant d'acci de grcies. No sc jo qui

    resa, l'oraci s'eleva en mi, s Crist qui prega en mi. s

    Crist qui obre en els nostres cors les portes de la

    lloana: una festa que sorgeix dins nosaltres mateixos.

    2 Mt 6, 7-9

    L'Esperit Sant ens porta, vida, veritat i llibertat,

    conseqncia de la seva personalitat trinitria, on les

    persones divines es realitzen eternament en

    lalteritat. El Pare i el Fill sentreguen a si mateix en la

    llibertat de l'Esperit, porta oberta a la seva amorosa

    trobada i segell amors de la seva uni. En aquesta

    plenitud de vida, l'Esperit Sant comunica amor, porta

    de la vertadera llibertat, personalitzant conjuntament

    el seu amor espiritual, desposseint-se de si mateix,

    donant-se lliurement a la persona, facultant al seu

    torn la seva llibertat, transformant o santificant la

    persona. I s que els sants poden canviar el dest.

    Si la nostra idea de Du s el de la metafsica clssica,

    el Du de Plat, Aristtil, Agust i Toms d'Aquino, a

    aquest Du immutable sembla impossible resar-li.

    Aquest no s el Du dinmic de la Histria de la

    Salvaci, Pare del nostre Senyor Jesucrist. Sembla ms

    aviat el Du aptic dels estoics, incapa de patir i de

    canviar, que no li queda ms remei que obeir a les

    seves prpies lleis. Certament que Du s immutable

    en alguns aspectes, en la seva bondat, en el seu amor,

    en la seva fidelitat, per canvia en altres aspectes. Si

    no pogus canviar en absolut no seria persona. Noms

    pot canviar si reacciona davant esdeveniments

    contingents i accions humanes. Aqu entra l'oraci de

    petici que s una fora poderosa que collabora amb

    el desenvolupament dels plans divins. s en aquest

    sentit que el sant pot canviar el curs de les coses,

    perqu on els altres posen problemes, el sant ofereix

    solucions.

    Josep Lluis Vzquez Borau

  • Calidoscopi juny 2011

    13

    La dignitat de la persona humana: qesti central de la cincia i la tcnica del segle XXI

    Introducci

    Per als nostres avantpassats, la natura era el referent

    ms important de la vida, nera la norma, i sobre ella

    edificaren les seves lleis i les seves morals; era

    lorientaci de la vida humana i el seu lmit. Ara la

    natura ha estat substituda per lunivers tcnic. Hi ha

    una tendncia a posar lera de la tcnica al centre de

    tot.

    Fins i tot, sha convertit en un tpic dir que la cincia

    ocupa en les societats occidentals el lloc que ocupava,

    en altre temps, la religi. Per, aix no s aix, en

    absolut. Si ho fes, no seria cincia, sin una

    representaci ideolgica de la cincia, que ocuparia el

    lloc de certa idea sagrada o religiosa.

    El progrs de la cincia i el desenvolupament al que

    condueixen llurs conquestes, quan aquestes tenen

    com a fi lhome, el seu benestar i el progrs de tota la

    humanitat s bo. Per, per altra banda, la cincia no

    s capa delaborar principis tics, noms pot acollir-

    los i reconixer-los com a necessaris per a eradicar les

    seves eventuals patologies. En aquest context, la

    filosofia i la moral sn ajudes indispensables amb les

    que s precs confrontar-se per a evitar que la cincia

    avanci sola per un cam tortus, ple dimprevistos i de

    riscos.

    Aix no significa, en absolut, limitar la investigaci

    cientfica o impedir a la tcnica produir instruments

    de desenvolupament; consisteix, ms aviat, en

    mantenir observant el sentit de responsabilitat que la

    ra posseeix front a la cincia, perqu aquesta

    romangui al servei de lhome i no al revs.

    Ltica en la cincia i la tcnica

    La humanitat pot arribar a tenir un poder tan gran que

    podria desembocar en la destrucci del mn. La gran

    responsabilitat que recau damunt nostre per orientar

    b aquest poder que tenim fa ressorgir la pregunta:

    Som capaos dassumir una responsabilitat

    proporcional al nostre poder?

    Per aix, les qestions tiques no noms tenen a

    veure amb les aplicacions, sin amb la base mateixa

    de la investigaci tecnocientfica. Per aix, primer hi

    ha dhaver una tica del respecte abans de ltica de

    la tecnologia, de la biotica, etc. perqu els perills no

    estan tant en levoluci de la tcnica i de la cincia

    com en les seves aplicacions, com hem pogut

    comprovar de la bomba atmica en.

    La cincia sha desenvolupat mitjanant el domini

    dobjectes de manera cada cop ms efica. Des de fa

    temps, els homes han fet experiments amb els

    mecanismes de reproducci de les espcies vegetals i

    animals. La novetat daquests ltims anys est en qu

    shan atrevit a aplicar aquests coneixements a

  • Calidoscopi juny 2011

    14

    lespcie humana, primer amb fins teraputics,

    desprs amb altres fins. La cincia progressa

    apoderant-se tamb del cos de lhome com dun

    objecte ms; perqu el cos s vist com a tal.

    Aleshores, es planteja una pregunta terrible: qu s la

    humanitat de lhome en relaci amb el seu cos?

    La qesti que es planteja, doncs, en la nostra cultura

    i societat davui s la de lhome. La persona humana

    s un sser individual concret i insubstituble de

    naturalesa racional, de la qual sen deriva el seu

    carcter espiritual, immortal i, per tant, irrepetible. La

    primera idea clara que t qualsevol persona humana

    s la idea de lexistncia de si mateix, dun jo

    substancial, cosa fcilment demostrable, i desprs

    dun jo pensant; recordem Ren Descartes: Cogito

    ergo sum . Aquest jo s el subjecte ms radical,

    lorigen intrnsec de tots els nostres actes.

    Al llarg de tota la nostra vida conservem la conscincia

    de la nostra identitat personal, la conscincia de la

    permanncia substancial enmig dels canvis. Aquesta

    realitat noms es pot explicar mitjanant la idea dun

    subjecte nic, constant i permanent supeditat, en

    certa manera, a tots els nostres actes, hbits i

    relacions. La persona humana s, doncs, capa de

    subsistir; s un individu subsistent i cada home t la

    naturalesa humana de manera individual.

    La naturalesa racional distingeix especficament les

    persones de les altres substncies individuals i cada

    persona t individualment aquesta naturalesa

    racional, i a la vegada la naturalesa racional s la que

    fa que un subjecte sigui persona humana. Per, la

    pregunta clau ara s: Quina s la naturalesa del

    subjecte hum?

    La substncia humana s essencialment corpria,

    posseeix les propietats generals de tots els cossos; per

    tant s falsa qualsevol concepci de lhome que

    exclogui la corporetat en la seva essncia (com les

    teories platnica, cartesiana...). El cos s quelcom que

    lhome s, s una part constitutiva de la seva essncia.

    La persona humana s, doncs, un subjecte individual

    de naturalesa racional, i en conseqncia, espiritual.

    Amb aix no es vol dir que sigui noms nima sin

    que s una nima encarnada en un cos; la persona

    humana s cos i nima, dues realitats incompletes que

    suneixen per formar una nica substncia: lhome.

    Aleshores, la naturalesa racional dna a lhome la

    capacitat de tenir conscincia reflexiva, delaborar

    conceptes... en definitiva, totes les funcions de la

    intelligncia. Com a conseqncia, la persona t

    voluntat i, per tant, llibertat i autonomia en llurs

    decisions. El fet de tenir enteniment i llibertat fa que

    lhome sigui persona i aquesta superioritat de lsser

    hum sobre els ssers faltats de ra s el que

    sanomena dignitat de la persona humana. I s la

    dimensi espiritual la que confereix a lhome aquesta

    dignitat, ja que la llibertat no s possible sense

    lenteniment que ens ve donat per lnima.

    Daltra banda, el concepte drets de lhome implica,

    duna manera o altra, que els homes sn

    suficientment humans per a tenir humanitat, per a

    reconixer que un home s home i no sel pot reduir a

    una cosa. Aquesta dignitat natural, inherent als ssers

  • Calidoscopi juny 2011

    15

    humans, els mostra com a persones amb una condici

    i un dest en com. La dignitat personal de la

    humanitat simposa, doncs, a tots, fins a tal punt que

    els homes no poden arbitrriament, negar-li la

    humanitat a un dels seus semblants, ni privar-li dels

    seus drets fonamentals.

    El drama de lpoca moderna s que la reivindicaci

    dels drets de lhome mai havia estat tan urgent, tan

    insistent i tan universal com en el moment en qu hi

    ha unes contradiccions tan grans en la seva definici i

    en qu els fets la neguen amb tanta fora. Com si

    lhome estigus pres en una contradicci infernal

    com diria Sartre- en la qual la negaci est a la mesura

    de la reivindicaci, i la precarietat a la mesura de

    lafirmaci. Leugensia, leutansia, lavortament, els

    drames econmics, les vctimes de la fam o les

    guerres dextermini, donen testimoni a cada moment

    daquesta mateixa ambivalncia.

    Per, la dignitat no s sols un valor social, relacional o

    comunitari, sin de lindividu en tant que persona. s

    un valor en si de la prpia persona, forma part de la

    condici humana. La dignitat, doncs, no s un valor

    afegit sin intrnsec.

    Parlar de la dignitat de la persona porta a la

    fonamentaci de ltica en la consideraci que la

    persona s un fi en ella mateixa, mai un mitj en vista

    a un altre fi, com defensa fortament el cristianisme. La

    dignitat s el fonament ltim, la ra primera dels drets

    humans. La dignitat comena pel respecte a un

    mateix: si un no es tracta com cal un mateix, com pot

    exigir ser tractat dignament? I com pot tractar

    dignament els altres?

    La Deontologia mdica i els comits tics La gravetat de les coses que estan en joc s

    actualment tan gran que la professi mdica es troba

    davant una revisi de les seves prpies normes, i

    apella a la societat per a establir una reglamentaci

    que ella ja no pot garantir. Linstint de la investigaci

    mdica s anar el ms lluny possible, creient que tot

    el que serveix al progrs de la cincia serveix,

    igualment, al progrs de la humanitat. Per, el

    problema s el segent: A quina deontologia

    professional han dobeir els metges o els investigadors

    quan es tracta dssers humans?

    Normalment, el cos mdic donava una resposta

    basada en el jurament hipocrtic i sobre una certa

    definici de lhome, de la seva integritat, dels seus

  • Calidoscopi juny 2011

    16

    drets, que sobtenia per un consens, suposadament

    universal.

    Per, actualment, el recurs freqent als comits

    dtica mostra que ha fallat aquest marc de

    referncia. Aquesta ruptura pot ser el resultat dun

    desbordament de la investigaci ms enll de la seva

    esfera habitual, o dun desequilibri intern duna

    societat menys segura de les seves conviccions i de la

    seva unanimitat.

    No obstant aix, cal afegir que a vegades la

    deontologia va tan lligada al carcter tcnic de lacte

    mdic que noms els professionals amb certa

    concepci de lhome i cert judici moral poden

    elaborar una resposta.

    Per altra banda, els juristes i els moralistes tamb han

    de formar les conscincies i donar la seva opini. A

    ms, s necessari que els problemes siguin delimitats,

    les dades definides i el problema moral plantejat

    clarament. Per tot aix, estic a favor, en principi, dels

    comits consultius dtica, per amb unes condicions:

    i) Que els seus representants es caracteritzin

    per la seva competncia i honestedat.

    ii) Que aquests comits no pretenguin substituir

    la conscincia ni eximir a cap dels participants

    de la seva responsabilitat (metges, poltics i

    ciutadans).

    iii) Car inevitablement existeixen contradiccions

    entre els punts de vista, no es pot aplicar a un

    debat moral el sistema darbitratge poltic de

    majoria/minoria. Estem davant un problema

    moral; la majoria no pot indicar la veritat, ni la

    minoria lerror. Una opini majoritria no

    prova res quant a la validesa moral del que

    sha decidit. No es tracta darrencar la decisi

    sigui com sigui, sin dinvitar a la reflexi,

    profunditzant en una qesti que ha quedat

    obscura. Si sarriba a un consens sobre una

    qesti moral, que es manifesti. Si existeixen

    divergncies, que es facin igualment

    pbliques. Si hi ha debat, que sexpliquin els

    termes del mateix.

    iv) Els comits dtica no poden ser tampoc

    rgans de decisi poltica. Poden aconsellar,

    esclarir postures, etc., la qual cosa no

    dispensa al poder poltic ni als ciutadans de

    les seves prpies responsabilitats.

    Donada la gravetat de les qestions i la ruptura del

    consens sobre el qu s lhome i els seus drets,

    individuals i socials, el debat pot ser beneficis,

    sempre que no desemboqui en una polmica. Els

    comits dtica no poden ser comits de depuraci;

    lautntic debat moral s respectus.

    Qesti I: Lexperimentaci amb embrions humans Fins a mitjans del s.XX es podien donar diferents

    definicions dhome, per una barrera indicava el qu

    era un home i el qu reclamava un respecte a la seva

    integritat. Ara, en canvi, el poder de la tcnica sembla

    desbordar la definici dhome i ens diu: per a fer

    fecundacions in vitro (FIV) ens veiem obligats a posar

    en marxa una srie dembrions que congelem. Per,

    qu hem de fer amb els que no sutilitzin?

  • Calidoscopi juny 2011

    17

    Almenys, els cientfics han tingut lhonradesa de dir

    pblicament: no podem prendre la decisi sols.

    Aleshores, qu sn els embrions congelats? Sn ssers

    humans? La pregunta no s nova. Es troben ja en

    autors clssics i medievals llargues discussions per a

    saber a partir de quin moment un embri hum pot

    considerar-se un sser hum amb nima humana.

    Actualment, lacumulaci de coneixements sobre la

    gnesi de lhome ens fa estar cada vegada ms

    insegurs sobre aquest punt. Per, des dun punt de

    vista estrictament experimental, les investigacions i

    els experiments que indiquen els progressos de la

    cincia afirmen, cada vegada amb ms seguretat, que

    lembri no s solament un tros de carn, sin que

    est en vies de tenir una individualitat i una existncia

    humana. s a dir, lembri corre el risc de ser ja un

    home. I el risc existeix. I aquest risc mobliga a un

    respecte absolut. Cal ser, doncs, intransigent amb el

    respecte a lsser hum. Sha de ser extremadament

    rigors quan es tracta de la dignitat de la persona

    humana. I aix s vlid en tots els camps.

    Aquesta dignitat existeix des del primer moment de la

    concepci del nou sser i hi roman fins a la seva mort

    natural. La FIV i lexperimentaci amb embrions

    humans comporta, doncs,el menysteniment de la

    dignitat de la persona humana. Durant aquests

    processos, han estat creats i descartats molt milions

    dembrions. No noms aquests ssers humans sn

    usats com animals de laboratori destinats a la

    destrucci, especialment en els primers estadis del

    seu desenvolupament, sin que aquest s ha generat

    una cultura on els embrions sn considerats objectes i

    no el que sn: individus humans.

    Ara estem al llindar del plausible, del possible, per no

    s inimaginable que, en un futur, es pugui fer de tot.

    Sin, penseu en les experincies dAuschwitz, en

    leugensia dels nazis, en el racisme, en Mengele... En

    quin moment shaur de dir no? Perqu una vegada

    shagi cedit quant al respecte degut a la integritat

    humana, es cedir en tot.

    Sha de tenir, doncs, una postura dura que obligui a la

    reflexi. Per, amb tot aix que estic dient, no

    moposo a la cincia. s ms, sc cientfic, em sentiria

    contradient-me a mi mateix. Per aix, cal que se

    mentengui b. El que demano s que no seximeixi a

    la tcnica de les seves obligacions morals, perqu

    sin, una racionalitat tcnica corre el risc de destruir

    un element determinant de la condici humana. En la

  • Calidoscopi juny 2011

    18

    medicina, la cincia est integrada al servei de la

    teraputica, s el que li dna la seva dignitat i, al

    mateix temps, li imposa obligacions. Lexigncia tica

    simposa a la cincia com a preu pel seu accs al

    domini de la condici biolgica de la persona humana.

    Aix, per a la cincia, crec que lexigncia tica i la seva

    obligaci s una font i condici, respectivament, del

    veritable progrs cientfic.

    Qesti II: La nova llei de lavortament

    El passat 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor la llei

    orgnica 2/2010, de la salut sexual i reproductiva i de

    la interrupci voluntria de lembars (IVE).

    Globalment, hi ha un canvi radical respecte a la llei

    53/1985 de l11 dabril, en la que lIVE seguia en el

    codi penal, per la justcia la despenalitzava en tres

    casos.

    Aix, el que era un delicte en lanterior llei de

    supsits ha passat, en la nova llei de terminis, a un

    suposat dret de la dona a lavortament (AVT).

    El ttol II, captol II de la llei es refereix a la

    interrupci voluntria de lembars i el seu captol I

    a les condicions daquesta interrupci. Larticle 12

    atribueix implcitament la propietat del nasciturus a la

    mare com si fos part del seu cos, quan, contrriament,

    la cincia confirma que el nou patrimoni gentic que

    sinicia, noms li fa falta desenvolupar-se i crixer per

    a convertir-se en adult.

    Es diu tamb que en lAVT la mare es desprn duna

    part accidental del seu cos, igualant el significat de

    les paraules accident i embars i contrariant

    levidncia cientfica que demostra que el fill en

    gestaci no forma part del cos de la mare. Daltra

    banda, satorga un carcter absolut a la voluntat de la

    dona en les primeres 14 setmanes de gestaci davant

    la nova vida en procs, i es considera lAVT voluntari

    com un mtode ms de planificaci de la

    reproducci humana.

    En larticle 14, el valor fonamental de la vida humana

    queda totalment desprotegit. Larticle 15, referit a la

    interrupci per causes mdiques, contempla lAVT

    per anomalies greus del fetus. En aquest punt, la llei

    s clarament discriminatria i eugensica.

    A ms, la llei hauria dincloure la possibilitat de

    ladopci, tenint en compte les circumstncies

    personals, familiars i socials de lembarassada. Aix,

    lEstat compliria el deure de protegir la vida prenatal.

    La finalitat pretesa de la norma de reduir el nombre

    de les IVE mitjanant leducaci, formaci i

    informaci, de fet, no sassoleix. Si els mitjans no sn

    adequats per a dissuadir de la IVE la gestant, no shi

    val a dir que lEstat ha fet alguna cosa per protegir la

    vida del nasciturus.

    El sistema de terminis comporta que durant les

    primeres setmanes de gestaci lembri no est

    protegit per lEstat, com s el seu deure. La referncia

    al suposat conflicte entre bns i drets no s correcta,

    perqu el nasciturus no pot sotmetres a la decisi de

    la dona per conservar-lo o destruir-lo. Recordem que

    lEstat, per indicaci del Tribunal Constitucional, t

    lobligaci de protegir el nasciturus amb una doble

  • Calidoscopi juny 2011

    19

    garantia: Abstenir-se dinterrompre o obstaculitzar el

    procs natural de la gestaci i establir un sistema legal

    per a la defensa de la vida que suposi protecci

    efectiva; i, donat el carcter fonamental de la vida, ha

    dincloure tamb, com a ltima garantia, les normes

    penals. No s admissible configurar la lliure

    determinaci de la gestant com a requisit perqu

    pugui practicar-se lAVT sense raons o causes

    mdiques que el justifiquin (Sentncia del Tribunal

    Constitucional 53/1985, Fonament Jurdic n7).

    Conclusions

    El debat que es planteja des de lmbit biojurdic en el

    s.XXI s el reconeixement i la defensa de la dignitat

    humana. El relativisme moral ha propiciat anullar la

    voluntat de gran nombre dEstats que, amb lexcusa

    de leconomia social, han convertit la persona humana

    en objecte-instrument a les mans de la planificaci

    econmica i de la manipulaci de lenginyeria social.

    Aquestes qestions que hem tractat sn uns exemples

    del que atempta contra el nostre futur individual i

    collectiu, contra la dignitat de les dones, contra el

    dret a la vida, lnic dret natural com a tota lespcie

    humana, sense el qual no subsisteix cap altre dret i

    menys encara el dret a lavortament, figura que no

    apareix en la Declaraci Universal dels Drets Humans

    ni en la Constituci Espanyola.

    A ms, el Consell dEuropa en la resoluci nm. 4376

    del 4 doctubre de 1982 deia: La cincia i el sentit

    com proven que la vida humana comena en lacte

    de la concepci i en aquest mateix moment estan

    presents, en potncia, totes les propietats biolgiques

    i gentiques de lsser hum.

    Per acabar, doncs, tan sols afegir que noms som

    plenament humans quan vivim respectant lespecial

    dignitat de tot sser hum.

    Dr. Ricard Casadess

    BIBLIOGRAFIA

    J.-M. LUSTIGER, La eleccin de Dios, Ed. Planeta, col.

    Documento, n 251, Barcelona, 1989, pp.174-181, 233, 240.

    BENET XVI, Discurs al Congrs Confiana en la ra, Roma,

    16/10/2008.

    J.-L. PREZ-FRANCESCH (ed.), Sobre la dignitat, Ateneu per

    la dignitat, La Garriga, 2009, pp.47-48, 75.

    F. GARCIA-FARIA, Salut sexual i reproductiva i de la

    interrupci voluntria de lembars: Llei 2/2010, Radar

    Social, nm. 370, 2010, pp. 4-5 i 15.

    Radar Social, nm. 371, 2010, p.12.

  • Calidoscopi juny 2011

    20

    PENSAR I VIURE AMB VALORS PERSONALISTES

    El rac del cinema: I tamb nosaltres..... vivim en pecat mortal

    Ttol original: Tambin la lluvia Direcci: Icar Bollan Gui: Paul Laverty Msica: Alberto Iglesias Fotografia: Alex Cataln Repartiment: Luis Tosar, Gael Garca Bernal, Karra Elejalde, Juan Carlos Aduviri, Ral Arvalo, Cassandra Ciangherotti, Carlos Santos, Dani Currs, Vicente Romero Productora Morena Films Any 2010

    Sinopsis argumental: Sebastin (Gael Garca) i Costa (Luis Tosar) es proposen fer una pellcula sobre Cristbal Coln i el descobriment dAmrica. Mentre que Sebastin, el director, pretn desmitificar el personatge presentant-lo com un home ambicis i sense escrpols; a Costa, el productor, noms li interessa ajustar la pellcula al modest pressupost del qual disposen, per la qual cosa elegeixen Bolvia com a lloc dels escenaris, en ser un dels pasos ms barats i amb ms poblaci indgena de hispanoamrica. La pellcula es roda a Cochabamba, on la privatitzaci i comercialitzaci de laigua per part duna multinacional genera entre la poblaci tal malestar que far esclatar la coneguda i trista guerra boliviana de laigua (abril de lany 2000). Cinc-cents anys desprs del descobriment dAmrica, bastons i pedres senfronten novament a lacer i a la plvora dun exrcit modern. Per aquesta vegada no es lluita per lor, sin pel ms imprescindible dels elements vitals: laigua (FILMAFFINTY).

    A labril del 2000 una insurrecci popular sestn per Cochabamba. El detonant del conflicte fou labusiu increment

    del rebut de laigua, que una multinacional estrangera, amb laquiescncia de les autoritats estatals, havia fet pujar

    en un tres-cents per cent, quelcom inassolible per a les precries economies familiars bolivianes. A ms, agreujava la

    situaci el carcter monopolista de la concessi, que invalidava el dret dexplotaci de pous comunitaris i privats. Un

    b tant primari com laigua es negava a la poblaci, en nom dun progrs tant desafortunat com errtic. La usura

    interferia, un cop ms, la dinmica de la natura, i la cobdcia, la insensibilitat i la fora despullaven dels seus drets als

    legtims propietaris dels recursos, les persones que aposentades en un territori el treballen i nobtenen dell el seu

    sosteniment.

  • Calidoscopi juny 2011

    21

    La directora, Icar Bolan, recolzada pel guionista Paul

    Laberty collaborador habitual del contestari Ken

    Loach- ens apropa en Tambin la lluvia a un episodi

    histric recent i ens recorda que la condici humana

    pot ser tant trbola ara com ho fou fa cinc-cents anys.

    A lalbada de lEdat Moderna, un depredador Coln

    exigia als nadius or, el desitjat metall de la terra. En el

    segle XXI, quan ja escassegen les matries primeres,

    els nous colonitzadors no en va la paraula deriva del

    mot Coln- poden exigir un cnon per lusufructua

    dels elements naturals renovables, laigua en aquest

    cas, que es regenera precisament a partir de la pluja.

    Una pluja que nodreix fonts daigua dola i sost rius i

    llacs. Una pluja sobre la que shi assenta la vida.

    En ambds casos, per fer efectiva la rapinya, han de

    concrrer a lescenari dels esdeveniments uns factors

    concrets, com ara legoisme personal, el menyspreu

    per els altres, la manca descrpols en la presa de

    decisions, les aliances fctiques entre els conqueridors

    i alguns agents locals... i expectatives de mercat. Per

    aix la histria de la conquesta dAmrica i la

    mercantilitzaci de la Bolvia actual presenten

    similituds i sentrellacen en la narraci flmica.

    Lofuscament en fer crixer la riquesa personal o

    corporativa, lobsessi en pujar com sigui... acaben

    convertint en monstres tots aquells que es

    desvinculen de plantejaments mnimament morals, o

    b els adapten als seus interessos de classe o de raa.

    La legalitat arriba a justificar saqueigs; daqu que es

    recorri freqentment a arguments fallaos com la

    manca de cultura dels nadius, la idolatria dels pobles

    indgenes, la necessitat dexpansi de les societats

    avanades o la adaptaci de les economies

    tradicionals als nous mercats internacionals.

    Plantejaments que, en realitat, amaguen la pretensi

    desclavitzar, imposar i espoliar, adduint una suposada

    dosi de proteccionisme i paternalisme; o b, com

    succeeix en el cas de les autoritats poltiques, els

    permet eludir la seva responsabilitat institucional amb

    el contra-argument segons el qual la modernitzaci

    del pas precisa sacrificis puntuals, i tamb la

    asseveraci de que tots, sense excepci, practiquem

    conductes similars despoliaci. Aquestes fallcies,

    tolerades pels reis de lEspanya renaixentista i

    imposades a Les Amriques amb lajuda de virreis

    ambiciosos, mercenaris cruels i religiosos ensinistrats,

    lluny de desaparixer, es perllonguen fins ara, i queda

    reflectida en la pellcula a la figura dun poltic

    corrupte que com a molt daltres es entronitzat a la

    seva cadira de la ma de potencies econmiques

    amigues a canvi de ma dobra barata i domini

    concessions sobre recursos naturals.

    Tot i aix, sempre entre all ms abjecte, hi germina

    lesperana. Emergeixen persones annimes,

    combatives, capaces de desafiar all que les oprimeix:

    les mares que no dubten dofegar els seus fills petits

    abans de veurels destrossats pels gossos dels

    conqueridors, i les mares que senfronten a lexrcit

    de la repblica demanat lanullaci de lescandalosa

    apujada del preu de laigua. La dignitat es converteix

    per a aquestes persones en una meta superior a la de

    la conservaci de la vida, de la llibertat o de la

    integritat fsica. Sense dignitat no hi ha supervivncia

  • Calidoscopi juny 2011

    22

    que valgui la pena. Aquells ms avantatjats, ms

    clarividents i ms forts (els indgenes Hetuey i

    Daniel), seran els lders i es convertiran en herois

    quan sels crucifiqui, o quan sels escarceri; s a dir,

    quan condueixin el seu poble a la lluita, encara que

    morin executats per defensar els seus ideals.

    Per Tambin la lluvia s una pellcula damplis

    matisos socials i poltics, que busca laquiescncia de

    lespectador i no sacontenta amb una reflexi distant.

    Incideix en el comproms, en la involucraci personal,

    en la responsabilitat que es deriva de les preses de

    conscincia, que comporten necessriament una

    participaci activa en problemtiques justes, encara

    que no ens afectin directament.

    Aix, en el gui de la pellcula, i de la m dels pares

    Antonio Montesinos i Bartolom de Las Casas,

    assistim a la denncia de la barbrie. Tots dos formen

    part del collectiu dels opressors, per aix no els

    impedeix manifestar el seus desacords i allunyar-se de

    les seves prctiques brutes, donant preferncia als

    criteris de veritat i de justcia en front dels criteris de

    classe o tnia. El contrari, negar el que s evident, ja

    sigui per convenincia, per oportunisme o simple por

    s viure en pecat mortal. El mateix far el productor

    de la pellcula, en Costa, que es decantar per les

    persones, deixant de banda la seva seguretat fsica i

    material. No estaran a la seva alada, certament, la

    resta de participants de la pellcula: ni els actors,

    paralitzats per la por davant laixecament dels

    indgenes ni lidealista director, Sebastin, que acaba

    ms preocupat per lallegat artstic de la pellcula que

    est rodant que no pas per la participaci o

    comproms real en els esdeveniments en qu es troba

    involucrat, similars als que sn objecte de denncia de

    la pellcula i ocorreguts fa cinc cents anys.

    Irnicament el gui de la pellcula, joc del cinema dins

    del cinema, ens mostra una vegada ms

    lambivalncia de la condici humana. El valor de

    Montesinos i de Las Casas contrasta amb el temor

    dels actors que els encarnen, mentre que lagressivitat

    de Coln soposa a la fortalesa de lAntn, nihilista

    avesat pels cops rebuts a la vida, per tot i aix hum.

    I s la humanitat com a qualitat prpia de lhome-

    all que lengrandeix, dotant-lo de capacitat de

    sacrifici i apartant-lo de la claudicaci o de lapatia.

    Aquesta humanitat s tamb la que fa possible el

    canvi, tot i que, en moltes ocasions i de manera

    recurrent, la marxa de la llibertat resulta truncada per

    lambici dels homes, que sovint obliden que sn, per

    damunt de tot, persones.

    Sara Fernndez Puerto

  • Calidoscopi juny 2011

    23

    Memria dels 10 anys del IEMC

    UNA MICA DHISTRIA

    A lany 1984 es va fundar a Madrid l Institut Emanuel

    Mounier (IEM) i ha anat desenvolupant-se fins tenir

    militants i grups actius en molts llocs dEspanya i

    Amrica Llatina com Mxic, Paraguai, Brasil, Bolvia i

    Argentina.

    Grups actius que ha desenvolupat una tasca educativa

    i social arrelada al seu entorn i amb la idea de

    transformar una societat, el de realitzar una

    comunitat de persones alliberades de lafany de

    possessi, tendents a una societat personalista i

    comunitria, per lliure, justa, tica, fraterna i

    profundament espiritual.

    El centre del pensament i acci s la PERSONA

    Humana, fi en s mateixa, per no enclaustrada

    individualment, sin oberta al comproms solidari vers

    laltre, i ordenada a la transcendncia. Per ella,

    assolint, a la vegada, la transformaci interior de

    lsser hum i de les estructures on vivim.

    Tot aquest ideari no seria viable sense una nova

    cultura crtica que faciliti la formaci de les

    conscincies per resistir davant els intens de

    deshumanitzaci.

    LA NOSTRA HISTRIA.

    Seguint els passos dels nostres companys i daltres

    grups actius, a lany 2001 varem comenar, amb

    tremolor, aquesta petita aventura de constituir un

    Institut Personalista Comunitari a Catalunya posant

    com a smbol a en Emmanuel Mounier. Han passat

    deu anys i encara som vius i amb ganes de donar

    guerra.

    Es veritat que som poquets per tenim confiana en

    que, tal com diuen els estatuts de la nostra associaci,

    la tasca de CONSTITUIR UN GRUP DE VIDA

    COMUNITARIA I ACCI PERSONALISTA; DIFONDRE EL

    PENSAMENT PERRSONALISTA-COMUNITARI; DESVET-

    LLAR UNA CONSCINCIA CRTICA DE LA SOCIETAT; I

    CONSTRUIR UNA SOCIETAT MES HUMANA, JUSTA I

    SOLIDARIA, es una acci de gran durada i que te un

    gran futur.

    2001-2002

    Primeres aules de formaci: Introducci al pensament

    de Mounier

    2002-2003

    Primeres aules: Acci poltica:

    El sindicalisme cristi en la primera meitat del segle XX. Ponent: Valent Vzquez Lpez.

  • Calidoscopi juny 2011

    24

    ngel Carbonell (1877-1940) un social cristi comunista. Ponent: Miquel Montoliu Mart.

    Josep Lluis Vzquez

    Primeres publicacions:

    -Traducci al catal del llibre d'en Carlos Daz "Emmanuel Mounier" de la Collecci SINERGIA. -El sindicalisme cristi en la primera meitat del segle XX, d'en Valent Vzquez Lpez -ngel Carbonell (1877-1940) un social cristi comunista, d'en Miquel Montoliu Mart -Collecci La Persona Qu es? Ediciones San Pablo - El proceso interior. Viaje al interior de ti mismo , den J. L. Vzquez Borau -Vivir en el amor. Nadie puede vivir sin amor, den M. Gelabert -La persona y la realidad del mal. Una aproximacin al concepto del mal , den Mara Pueyo -Eres luz. La alegra de ser persona, den Xos Manuel Domnguez Prieto -Constructores de la Paz. Educar para la no-violencia activa den J. L. Vzquez Borau -Felicidad o sufrimiento?. Una alternativa en tus manos., den Joaqun Campos

    -El camino de la virtud. Para ser personas de carcter, den Carlos Daz - Vivir la salvacin. As en la tierra como en el cielo den Martn Gelabert

    2003-2004

    Aules: La persona i la transcendncia

    Metafsica y ciencia. Ponent: Guillermo A. Donaire.

    La persona y su crecimiento en Zubiri. Ponent: Xos Manuel Domnguez

    Emmanuel Mounier i el problema del mal. Ponent: Maria Pueyo.

    El personalisme d'Emmanuel Mounier i la seva presncia a Catalunya. Ponent: Josep Maria Coll.

    Josep Maria Coll

    2004-2005

    Celebraci del centenari Emmanuel Mounier.

  • Calidoscopi juny 2011

    25

    2005-2006

    Creaci del Centre Horeb Religions. El Centre va ser creat per dos membres del Institut Emmanuel Mounier Catalunya, Valent Vzquez Lpez i Josep Llus Vzquez Borau, el 8 de setembre de 2005, com una vocalia d'aquest, per tal d'oferir, dins de cada programaci del curs, alguna Aules Horeb, per l'estudi, el coneixement i l'amistat entre les diferents confessions cristianes i les diferents religions.

    Albert Llorca

    2006-2007

    La revoluci comunitria den Emmanuel Mounier. Ponent: Albert Llorca

    Els impersonalismes i el personalisme. Ponent: Oscar Sorribes

    La persona un esser en relaci. Ponent: Josep Lluis Vazquez El personalisme que volem. Ponent: Francesc Torralba

    Que s la UTDCC. Ponent: Carles Ortega, president de lUni de Treballadors La nova etapa de Calidoscopi comena amb la direcci de la revista per en Oscar Sorribes, sota el patronatge del Institut Emmanuel Mounier Catalunya, amb la collaboraci del Grup Mounier del IES Terra Roja i el Centre Horeb Religions. En aquesta nova etapa a ms del valors personalistes adjuntem pensament

    personalista, quedant daquesta manera la capalera de la revista: CALIDOSCOPI Revista de pensament i valors personalistes comunitaris.

    2007-2008

    Des del grup Mounier-Girona es planteja la publicaci en catal dels llibres dEmmanuel Mounier i es comenar pel El personalisme.

    Cicles de conferncia a Girona

    El personalisme com a filosofia poltica dinspiraci cristiana. Ponent: Antoni Comin i Oliveres.

    Leducaci com a personalitzaci a Emmanuel Mounier: Una psicologia dels valors per despertar la persona. Ponent: Albert Llorca i Arimany.

    Lessncia del dileg Mounier i Buber. Ponent: Francesc Torralba i Rosell

    Joan Lluis Prez

    Aules Mounier: Economia i poltica personalista

    El personalisme com a filosofia poltica dinspiraci cristiana. Ponent: Antoni Comn i Oliveres , diputat al Parlament de Catalunya.

    Democrcia i participaci ciutadana. Ponent: Joan Biosca, director Institut Social Obrer de Valncia

  • Calidoscopi juny 2011

    26

    La poltica a Catalunya. Ponent: Joan Paredes, ex diputat al Parlament Espanyol.

    M. M. Batjin: Llenguatge i poltica. Ponent: Carles Llins, vice-Deg de la FFC.

    Emmanuel Mounier: ms enll de lesquerra i la dreta. Ponent: Miquel Calsina Busca, professor Cincies Poltiques UAB.

    Economia i Poltica Personalista. Ponent: Arcadi Oliveres, president Justcia i Pau

    Joan Paredes

    Curs 2008-2009

    Conferncies a Girona

    Els poltics i el personalisme dEmmanuel Mounier. Ponent: Gregorio Peces-Barba Martnez, ex-president del Congrs dels Diputats i rector de la Universitat Carlos III (1989-2007)

    El personalisme de Maritain i la seva relaci amb Mounier. Ponent: Joan Rigol i Roig, ex-president del Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat

    Persona i comunitat: Emmanuel Mounier al segle XXI. Ponent: Jordi Pujol i Soley, ex-president de la Generalitat

    Joan Rigol i Joan Paredes

    Mounier en el context poltic i intellectual catal dels anys 50

    Seminari a lInstitut Superior de Cincies Religioses de Girona (ISCRG) amb el ttol: Mounier i el personalisme davant del segle XXI. Ponents: Dr. Albert Llorca i Llic. Valent Vzquez

    Aules Mounier: Virtuts i valors personalistes comunitaris

    Concrecions conceptuals en relaci al mon dels valors i de les virtuts Ponent: Dr. Joan Martinez Porcell

    Lexistncia humana i lesperana. Ponent: Dr. Albert Llorca

    El valor, la virtut i el carcter. Ponent; Ll. Nicols Sinz

    La personalitat del militant personalista. Ponent: Ll. Valent Vzquez Lpez Celebraci de l'any Sant Pau a crrec de Josep Llus Vzquez Borau. Virtuts humanes per a la vida pblica. Ponent: Dr. Joan Llus Prez Francesc

  • Calidoscopi juny 2011

    27

    Nicolas Sainz

    Reconeixement Emanuel Mounier

    L'Institut Emmanuel Mounier Catalunya, juntament amb la Facultat de Filosofia de Catalunya, atorgar a partir dara i cada any el guard: "Reconeixement Emma-nuel Mounier Catalunya" a aquelles persones o institucions que destaquin per les seves tasques i projectes que girin al voltant de l'enaltiment de l'sser hum com a persona i membre comproms en el valor i el progrs comunitari. El primer guard va ser concedit al Dr Josep Maria Coll i Alentorn, per la seva tasca filosfica i estudi sobre el personalisme comunitari

    Primeres jornades personalistes de la Societat Catalana de Filosofia. Va intervenir el Dr. Gabriel Amengual, professor de la Facultat de Les Illes Balears, amb la ponncia Les pors del segle XXI, en el marc del tema Les pors i esperances del segle XXI , i tamb van intervenir els membres del Grup de Filosofia Personalista.

    2009-2010

    Aules Mounier: Reptes del personalisme del segle XXI

    Lactuaci personalista del bisbe Carreras. Ponent: Jaume Aymar

    Que vol dir parlar dels valors en el personalisme. Ponent: Valent Vzquez

    Mounier i la seva reflexi econmica en el segle XXI. Ponent: Joan Paredes

    Com gestionar el pluralisme religis en la Catalunya davui. Ponent: Miquel Calsina

    Virtuts cviques en el manifest de Mounier: una reflexi tot pensant en els joves. Ponent: Joan Llus Prez Francesc

    Treball i lleure en la perspectiva personalista. Ponent: Albert Llorca

    Valent Vazquez i Oscar Sorribes

    Conferncies a Girona

    El nou humanisme al servei de la persona Ponents; Salvador Cards, Arcadi Oliveres i Josep M. Esquirol

  • Calidoscopi juny 2011

    28

    Segon Reconeixement Emmanuel Mounier

    Atorgat a la Cooperativa Calandra de Vic, modlica en la prctica de la Responsabilitat Social Corporativa en la mesura que testimonia, de fa ms de vint-i-cinc anys, la seva vocaci de contribuir activament a la millora del teixit personal hum , tant laboral com econmic i social de la comarca d'Osona.

    Segon reconeixement Emmanuel Mounier

    2010-2011

    Presentaci del llibre Manifest al servei del Personalisme, d'Emmanuel Mounier a lAteneu Barcelons

    Aules Mounier: Propostes personalistes davant la crisis

    Propostes personalistes davant la crisi de valors. Ponent: Miquel Segura Propostes personalistes davant la crisi politico-institucional. Ponent: Miquel Montoliu.

    Presentaci del llibre La tercera via, de Joan Paredes

    Propostes personalistes davant la crisi econmica. Ponent: Joan Llus Prez Propostes personalistes davant la crisi de l'ensenyament. Ponent: Albert Llorca.

    Propostes personalistes davant la crisi religiosa. Ponent: Josep Llus Vzquez

    Miquel Montoliu

    Tercer Reconeixement Emmanuel Mounier

    Atorgat a Arcadi Oliveres i Boadella pel seu mestratge en el coneixement com a professor en l'mbit socioeconmic i pel seu permanent comproms en defensa del desenvolupament hum, la pau, els drets humans i la plena convivncia al capdavant de Justcia i Pau, basats en el profund respecte a la persona humana

    Tercer Reconeixement Emmanuel Mounier

    Conferncies a Girona

    Un nou humanisme: La economia al servei de la persona Tres experincies de democrcia econmica i social: Projecte de Banca tica FIARE. Grup Cooperatiu Mondragn. Cooperativa La Fageda

  • Calidoscopi juny 2011

    29

    EL RAC DELS JOVES

    Arquitectura al servei de la persona

    Larquitectura ha estat sempre inserida en la

    humanitat. s necessria i vital a les nostres vides, i no

    noms pel fet de constituir un refugi que ofereix

    protecci davant el medi fsic, privacitat enfront els

    altres o confort en el desenvolupament de les nostres

    activitats quotidianes. Larquitectura ens representa

    com a societat i com a essers humans individuals, o

    com assenyala Mies Van der Rohe, s voluntat

    dpoca. Per aix Larquitectura s font de goig

    esttic i intellectual, s capacitat tcnica i creativa,

    signe dostentaci i de sociabilitat, de poder i de

    convivncia,.... i alhora la gaudim i la patim, limposen

    quan aixequem la nostra casa i ens limposen quan

    compartim urbanisme i espais pblics.

    Al llarg de la historia larquitectura i l urbanisme han

    desenvolupat un paper fonamental, tant a nivell

    antropolgic, com social, ideolgic i artstic. Des de

    temps molt antics lhome aixeca la seva llar i crea les

    zones de oci o les infraestructures amb all que la

    natura li proporciona i amb els mitjans que els

    coneixents de la seva poca li permeten, per les

    estructura dacord amb el sentiment. El resultat

    formal de lobra s conseqentment hum, perqu es

    fruit de la possibilitat i lelecci.

    Atenent a la seva visi csmica de lunivers, a casa

    nostra, per exemple, fa 9000 anys lhome paleoltic

    decorava coves i balmes amb escenes de cacera

    (Cogul), aixecava dolmens megaltic entorn el 3000 aC

    (Cova DEn Daina), construa poblats ibrics a partir

    del segle VII aC (Ullastret), o erigia en el segle XIV, de

    la ma de Berenguer de Montagut, la incomparable

    Santa Maria del Mar. En altres indret i amb

    cronologies prpies, els egipcis construren grans

    pirmides amb aspiracions deternitat, els grecs

    idearen polis de carcter atemporal, els romans

    conformaren espais doci i comer amb criteris

    utilitaris, Lordre del Cister recrearia en els monestirs

    afany despiritualitat, Llus XIV en el Palau de Versalles

    mostraria poder i grandesa, i en el Modernisme, els

    arquitectes cercaren complaure lhedonisme i el desig

    de protagonisme social de la burgesia, consolidada ja

    com a classe social.

    Tots nosaltres vivim en una poca determinada i s

    necessari que ens sentim vinculats a ella, lo contrari

    suposaria el desarrelament, la incongruncia, la

    neurosi. Lhome s un esser social, vinculat a sistemes

    politics, econmics, cientfics, tics, filosfics i

    religiosos. Larquitectura, obra feta per lhome i per a

    lhome ha de ser una conseqncia daquesta realitat,

    no una resposta aliena. Els pensadors darquitectura

    de la primera meitat del segle XX (Le Corbusier, Theo

    Van Doesburg, Marineti, Adolf Loos,...) son conscients,

    i belligerants enfront dall i daquells que frenen el

    desenvolupament natural de larquitectura, la

    adaptaci del llenguatge arquitectnic a les noves

  • Calidoscopi juny 2011

    30

    necessitats socials, no reconeixen com a vlides les

    noves aportacions esttiques formulades pels Istmes,

    o refusen la potencialitat dels nous materials

    industrials.

    s del tot cert que en larquitectura es relacionen

    espai, temps i humanitat, i que la sntesi resultant ha

    de ser verdica, altrament no seria esttica, sin

    dissonant, incls irrisria. Per tot i la certesa

    daquesta afirmaci i la legalitat de la lluita per

    reafirmar larquitectura com a valor artstic i social

    integrat a lpoca, els pensadors esmentats,

    arquitectes i no arquitectes, traspassen, amb una

    vehemncia molt prpia del clima poltic i intellectual

    de aleshores (naixement dels totalitarismes,

    propagaci de la idea de superhome de Nietzche,

    desplegament del positivisme i del utilitarisme,...) els

    lmits de la ra, tot i alludir a la ra com a eina de

    progrs. Cometen lerror ms greu que ning podria

    cometre, pecar de suprbia, girar lesquena al passat,

    denigrar-lo i oblidar que larquitectura es deutora dels

    homes, i de les cultures, que abans que nosaltres

    resolgueren problemes, treballaren amb afany per

    esbrinar les lleis del cosmos i albiraren noves realitats

    digualtat social.

    No obstant hem de fer constar que si be la

    coincidncia en el rebuig del passat (del que no tots

    els arquitectes contemporanis son participes, ja que hi

    ha excepcions notables) i la simultanetat en la crtica

    a la arquitectura no adscrita al Moviment

    Internacional es unnime, no tots els arquitectes ni els

    moviments arquitectnics del segle XX ofereixen les

    mateixes solucionen formals. Per exemple, les idees

    matemtiques, casi pitagriques, de Le Corbusier,

    contrasten amb la exaltaci a la corba de SantElia .

    Persisteixen les seves idees en larquitectura de avui

    dia? Creiem que s.

    Per una banda perqu des de ja fa uns anys que ens

    trobem en un mn en transformaci, com el que els

    artistes esmentats van viure. Relativitat, moviment

    continu en el que la societat s diversifica i es dilueix,

    moda, velocitat, transitorietat, dinamisme de les

    formes, adaptabilitat, canvi per el canvi,... son

    conceptes que concorden amb la visi de Sant Elia i

    els futuristes, a la vegada que altres conceptes es

    decanten per posicions com les de Le Corbusier o Van

    Doesburg i els Neoplasticistes, que defensen la

    elementalitat formal, l impacte color, la economia, la

    funcionalitat,....... valors que realment estan presents

    en la nostra societat actual.

  • Calidoscopi juny 2011

    31

    Per un altra banda, i des del meu punt de vista, la

    tendncia a rebutjar el passat que patien els autors

    entra en contradicci amb les formulacions

    arquitectniques actuals, ja que sha deficat els

    artistes ms rellevants del Moviment Internacional, i

    shan convertit en dogma les seves propostes i la seva

    concepci de lart i de la arquitectura. Es a dir, un

    segle desprs ens pot passar a nosaltres el que els

    passava a ells en el seu moment: impossibilitat de

    dissenyar ms enll dall que s considera correcte i

    sancionat, convertint lEstil Internacional, de vegades,

    en un nou Academicisme.

    Travessem un moment de crisi, on no hi ha un lligam

    ferm entre valors , pensament i societat, i moltes

    vegades, esgotada la capacitat creadora, ens recreem

    en el mateix llenguatge: formes cbiques sense

    convicci, lnies rectes anodines, simplicitat

    irrellevant, allunyament de lentorn,...... projectes

    que no condueixen enlloc perqu no mirem ni

    comprenem lubicaci ni el context de la obra.

    Conclourem, que per no caure en la repetici seriada,

    en la rutina, en la ocurrncia fcil, en la des

    contextualitzaci, en la falta de respecte a la natura i

    als altres, hem de buscar noves solucions als

    problemes arquitectnics, sense renunciar a

    lexperincia de qualsevol estil, per centrant-nos en

    les nostres potencialitats i les nostres necessitats, con

    ho van fer alguns dels grans arquitectes del Segle XX,

    si be amb humilitat. Aleshores podrem esdevenir

    sostenibles, el gran repte de la Nova Arquitectura del

    segle XXI.

    Vernica Llorca Fernndez

  • Calidoscopi juny 2011

    32

    Regular drets per dissoldrels?

    En altres ocasions hem mostrat la perplexitat dun

    estat com lactual, el postmodern, que s el que tenim

    a Occident, i que ha eixamplat molt el seu abast en

    cada societat en la que sha installat, controlant bona

    part de la vida de les persones sota la seva jurisdicci;

    per alhora, poc comproms en actuar i gestionar

    directament com feia lanomenat estat del

    benestar a bona part dEuropa Occidental en les

    dcades dels 60 als 90- les dificultats i necessitats de

    la poblaci.

    En el nostre pas, la posici de lestat espanyol no

    noms no s diferent; sin que s emblemtica del

    que direm sobre la qesti que abordem.

    Den duna quinzena danys cap aqu, lestat

    controla ms parcelles de la vida social que mai ha

    crescut espectacularment el volum de matria

    legislada (a vegades re-legislant sobre el que feia

    poc ell mateix ja havia legislat) des de lensenyament

    fins a lmbit laboral, passant per la regulaci

    econmica, financera i la pressi fiscal, la sanitat, la

    gesti despais pblics naturals i/o urbans...; i hom te

    la desagradable sensaci que:

    -La figura de la persona humana com a nucli

    fonamental racional, lliure i comunitari subjecte de

    drets i de deures morals- es redueix a mera ancdota;

    - La categoria de ciutad dun estat s carregada

    dobligacions sense la contrapartida dels beneficis

    que el suposat estat protector li hauria de procurar

    treball, habitatge digne, mnima solvncia salarial per

    poder gestionar la seva vida, garanties de qualitat de

    salut i deducaci pbliques (i no diem ja els ciutadans

    mancats de plens drets jurdics, com els sense

    papers); i

    - Hom percep que la sortida a tant pobre resposta

    de lestat davant els ssers humans, la vida dels quals

    controla -situaci que, si ms no, permet-, passa per

    lenfortiment de leconomia financera, que s la

    responsable de notables i escandalosos desgavells en

    els ltims temps, la qual cosa es concreta en

    lenduriment de prstecs de tota mena per al ciutad

    de peu complementat aquest enfortiment financer

    amb la curiosa proposta governamental de

    bancaritzaci de les caixes destalvis-; aix com

    tamb passa per les regulacions laborals a dojo

    que sn ms desreguladores que altra cosa- i

    sempre a la baixa, laugment lliure de preus de serveis

    imprescindibles lelectricitat i els carburants- en

    benefici del gran capital multinacional, la disminuci

    de prestacions per latur, la davallada de la qualitat de

    lassistncia sanitria que, s clar, ha de produir

    supervit a la Seguretat Social-, una descarada

    promoci dels plans de pensions i de les assegurances

    sanitries privades..., tot en la via de la promoci dun

    tercer personatge que ja habita fa unes dcades entre

    nosaltres: el consumidor.

    La descripci anterior s, per acabar darrodonir-se,

    complementada, amb la ltima decisi governamental

  • Calidoscopi juny 2011

    33

    a lestat espanyol amb el beneplcit europeu-:

    lallargament de la vida laboral als 67 anys, aix com

    lenduriment de les condicions 38 anys necessaris-

    de treball-productiu per accedir en el futur a una

    pensi de jubilaci: i aix dit en un pas que te ms de

    quatre milions daturats, dels quals la meitat a penes

    supera els trenta anys... O sigui, que si els nmeros no

    ens traeixen, tots aquests joves tallaran just, com

    diu la dita popular, o ja no arribaran molts dells a

    rebre la pensi de jubilaci pels anys cotitzats.

    Estem en un estat del benestar?. De regulacions no en

    falten, de drets que sn fonamentals i brollen en la

    persona humana- sen parla molt en tanta regulaci

    legal; per, qu sen fa dells?. Se sol associar tanta

    decisi aix ho fan els professionals de la carrera

    poltica ha de ser una carrera?- a la seguretat i

    viabilitat de la democrcia. Cal preguntar-se si no ens

    encaminem ms cap a una dissoluci, ms que

    regulaci- de drets; una mena de desactivaci de

    tot dret de reivindicaci i exigncia que comporta ls

    del mot dret, enfront de qui se suposa que ha de fer

    possible exercir-lo per part del ciutad, que s lestat.

    Estem en una democrcia?. Formalment s, una

    democrcia representativa el savi professor Jos Luis

    Aranguren en deia una partitocrcia-. I de qu s

    representativa?. Dels drets de les persones o dels

    despropsits dels governants?. Potser la qesti de

    fons no s que el mot democrcia serigeixi en

    sistema representatiu, ple de mecanismes

    Emmanuel Mounier parlava de mecanismes com la

    centralitzaci de leconomia de la qual lespeculaci,

    el guany fcil o la fecunditat del diner en sn mostres-

    que dilueixen lacci i la responsabilitat del gestor

    poltic. Potser cal que lanomenat govern del poble

    es vesteixi dun sentit de responsabilitat disposar-se

    a respondre amb sensatesa de les seves decisions-,

    que, avui per avui, no demostra tenir. Potser cal que

    la democrcia adopti un to fronocrtic; s a dir

    que el demos que sigui governat per la frnesis o

    sentit de la prudncia o responsabilitat que el

    pensament filosfic grec ms excels demanava al

    governant sensat. En aquesta via, s ben pals, resta

    molta feina per fer.

    Albert Llorca

  • Calidoscopi juny 2011

    34

    Comentari sobre la pellcula: senderos de gloria

    Voldria fer una reflexi sobre la reducci de les

    persones a mer objecte per usar indiscriminadament

    segons les convenincies, a partir dels fets que es

    narren en aquesta pellcula i que recreen un fet real

    de la primera guerra mundial. Ben segur que quelcom

    similar passa en altres guerres recentment, a la

    guerra de Irak varen succeir abusos realitzats per les

    tropes americanes que, precisament, vaig recordar

    quan vaig veure la pellcula que ara comentar.

    .

    El resum dels fets narrats s aix: a lany 1916, lalt

    Comandament francs dna lordre datacar un punt

    estratgic que estava en mans de lenemic del

    moment: els alemanys. s la guerra de trinxeres, i els

    soldats hauran darribar al lloc on estan els enemics,

    passant per foc creuat. Un general anomenat Mireau,

    ordena al coronel Dax que faci avanar als seus

    soldats, ordre que, per les grans dificultats que

    suposa, s poc obeda pels seus homes. Noms molt

    pocs hi arriben, i llavors el general Mireau, , en

    observar aquest desgavell des de la seva posici de

    comandament, ordena bombardejar als mateixos

    soldats propis per covards. I a ms, tal acte de

    indisciplina creu que mereix un cstig, de manera que,

    amb el perms dun general superior, un tal Broulard,

    ordena al sergent elegir tres homes a latzar per fer-

    los un consell de guerra per covardia com a

    representants de tots els soldats, ja que no pot jutjar a

    tota la companyia. El coronel Dax els defensar en la

    pardia de judici que fan, per no se li permet fer

    adequadament i, en conseqncia, els tres homes sn

    comdemnats a mort i executats.

    Un cops morts, Broulard obra una investigaci sobre

    el comportament de Mireau i ofereix el lloc daquest

    al coronel Dax que ara ascendiria. Davant de tant

    cinisme, el coronel no li fa cas i torna amb els seus

    homes al front.

    En la pellcula es posen en relleu diversos aspectes

    que pertoquen a la tica i a la nulla consideraci i

    respecte a lsser hum. Hi ha, per comenar, un clar

  • Calidoscopi juny 2011

    35

    abs de poder: els dos generals representen la ms

    indignant hipocresia i cobdcia volen medalles i

    poder-, usant els soldats com a peces que senvien a

    morir, si els conv, sense cap possibilitat que surtin

    vius. El patriotisme dels militars dalta graduaci

    queda per terra; potser per aix la pellcula fou

    prohibida a Espanya a lpoca del general Franco;

    doncs fou interpretada com un atac a la instituci

    militar i, imagino, al nacionalisme agressiu del rgim.

    Daltra banda, el problema de la pena de mort i la

    injustcia sin arbitrarietat que comporta- es fa notar

    en la pellcula, i que completa la total manca de

    respecte a la dignitat humana quan es desenvolupa un

    procs judicial vergonys, de vulgar pardia, per

    poder condemnar i matar els tres soldats seleccionats.

    Sense dubte, el director, Stanley Kubrick volia reflectir

    la fredor inhumana amb la que, qui te el poder i la

    vida de les persones en les seves mans pot enviar-los

    a la mort per convenincia i sense ms explicacions.

    En aquest sentit, s un clar allegat contra el

    militarisme, que es pot interpretar com la propensi a

    la malaltia que pateix, sovint, lestament militar arreu.

    No s aquesta una bona manera de contribuir a una

    societat de persones, certament.

    Al final de la pellcula, hi ha una escena molt emotiva

    que em va impactar: una noia alemanya, detinguda,

    s obligada a canta en una taverna plena de soldats

    francesos per a qu es diverteixen: i resulta

    impressionant observar com lambient de crits i

    improperis contra la noia quan comena a cantar amb

    molta por i quasi sense veu, va transformant-se en

    silenci, seguit de lacompanyament dels soldats que es

    van afegint a la can. Tot un smbol de qu les

    persones, si es deslliuren dels seus prejudicis, mostren

    la seva vessant ms generosa.

    Anna Rius

  • Calidoscopi juny 2011

    36

    COMENTARI DE LLIBRES

    La Intelligncia Espiritual: de la cura de si al desplegament vers lAltre de si (A propsit del llibre La Inteligencia Espiritual de J.L. Vzquez Borau)

    Presentar un llibre mereix haver-lo pensat

    prviament. I ms un llibre per pensar. La

    Inteligencia Espiritual den Josep Lluis Vzquez

    Borau pertany a aquesta categoria. s per aix, que,

    donada la complexitat i profunditat de temes que

    planteja, mhe proposat fer un comentari a mena de

    invitaci a la reflexi i no pas un resum dels molts

    continguts tractats, que ja els abordar el lector amb

    calma. Aqu, doncs, em