Revista nº27

Llars i centres ocupaLlars i centres ocupaciocionals per a persones amb discapacitnals per a persones amb discapacitat intel·lat intel·lectual ectual

Membres de la federació internacional de les comunitats de l’ArcaMembres de la federació internacional de les comunitats de l’Arca

Revista núm. 27

Rusc AvetsRusc Avetsjuliol 2011

Visita al projecte de comunitat de l’Arca a Madrid

El Programa Tàndem d’Els Avets arriba a més de 500 nens i nenes

Renovació d’en Pere Domènech com a responsable d’El Rusc

L’entrevista:en Picanyol, el dibuixant

El voluntariat, un eix fonamental del nostre projecte

Comunitats de l’Arca de Catalunya

2

Editorial ........................................... 2

Comunitat El Rusc .......................... 3-5Renovació d’en Pere Domènech com a responsable de El Rusc. “Pongamos que hablo de Madrid”Visita a la comunitat Arcobaleno, ItàliaCamp de treball a El Rusc

Comunitat Els Avets ....................... 6-8Jornada de Vela adaptada a SitgesTrobada a la GranotaUn taller de mil i un colorsEl Programa Tàndem, tot un èxit!

L’Arca arreu del món ......................... 9Les comunitats més desprotegidesReeditat el llibre “Comunidad lugar de perdón y fi esta”

Nova web d’en Jean Vanier

L’entrevista .................................. 10-11 En Picanyol, el dibuixant

El racó dels artistes ......................... 12Feltre, un taller nou a El Rusc

El protagonista ................................. 13Maria Rodríguez

El voluntariat .................................... 14Voluntariat global, local i comarcal

Agraiments El racó de l’Ot ................................... 15

Índex

Consell de redacció: Llar l’Olivera, llar Els Avets, llar El Rusc, llar El Peti t Príncep, STO El Rusc, STO Els Avets, Pere Domènech, Jordi Pérez, Rosa Villalba, David Vergés, Aurora Garcia, Magda Polsala, Aude Masingue i Ferran Quirós, Laia Pardo, Sònia Torrent, Paola Garfi as, Mercè Zamora, Jorge Herrera i Roser Blàzquez.Col·laboradors: En Picanyol, Maria Rodríguez.Coordinació: Roser Blàzquez. Dipòsit Legal: GI-330-2007Impressió: Winihard Gràfi cs

L’associació Rusc i Avets no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions ex-pressades pels col·laboradors. Segons la llei de protecció de dades de caràcter personal 15/99 l’informem que les seves dades han estat incorporades a la base de dades de l’associació Rusc i Avets. En cas de no voler rebre quadrimestralment la revista us podeu adreçar a nosal-tres per tal de donar-vos de baixa al tel: 93 830 13 62

COMUNITAT ELS AVETSC/ Calders 2, 08180 Moià

Tel: 93 830 13 62 / 93 820 77 12e-mail: [email protected]

COMUNITAT EL RUSCVeïnat de Sant Ponç 12, 08490 Tordera

Tel: 93 764 20 53/ 93 764 24 06e-mail: [email protected]

Editorial

Comunitats fundades per Jean Vanier

M’agradaria parlar-vos de la comunitat com un lloc de perdó i de festa. Com sabeu, aquest és el tí tol d’un llibre de Jean Vanier on explica la seva experiència als inicis de l’Ar-ca. La primera vegada que vaig veure el llibre, em va cridar enormement l’atenció aquest tí tol. Em va semblar provoca-dor i alhora estrany perquè la combinació, en una mateixa frase, de les paraules perdó i festa, em generava una certa incompati bilitat entre elles i se’m feia impossible imaginar de què podia tractar.

És un llibre escrit el 1977 el mateix any que es va fun-dar El Rusc, ara fa trenta quatre anys, i jo en tenia deu. En el llibre, Jean Vanier repassa els aspectes fonamentals de la vida comunitària com el creixement, l’autoritat, els nostres dons, la perti nença, la missió, les difi cultats, el perdó i la fes-ta, des de la seva experiència i allunyat de la teoria. Això el fa més capti vador, en una atmosfera de gran fe i humanitat.

Sincerament, quan vaig acabar de llegir-lo, estava més confós que al començament. Jo acabava d’arribar a El Rusc, ara ha fet dotze anys; la meva comunitat havia estat la meva família, els meus amics, els estudis i Jean Vanier em parlava d’un món nou.

Amb els anys, aquest món del que parlava l’he viscut a El Rusc, és aquí on he ti ngut la sort de “comprendre de l’ex-periència” i és així com les paraules Comunitat - perdó - festa han passat a tenir un signifi cat profund i real per a mi. Queda molt encara per aprofundir en la vida comunitària, però el fonamental és celebrar la vida junts, que és una forma de perdonar, i diverti r-nos! que és el senti t de la festa.

Pere Domènech


3


3

Com

unit

at

El R

usc

Renovació d’en Pere Domènech com a responsable d’El Rusc

El passat mes d’abril la Comissió per al Discerniment del Responsable de la Comunitat El Rusc, es reunia sota l’acompanyament de la Guenda, la nostra Coordinadora de zona. El propòsit era que, després de cinc anys amb en Pere al capdavant de la Comunitat, ell ens pogués expressar el seu desig de conti nuar endavant, estar obert i atent a les necessitats de la Comunitat o, per contra, no es-tar disposat a seguir. Igualment, la Comunitat en ple, tant treballadors com persones acollides i Junta, poguessin expressar els seus desitjos i preferències en relació a la fi gura del Responsable. Durant la primera part del procés, a la primera Reunió de la Comissió, en Pere va estar present i ens va fer saber que estava obert a seguir. Es va repassar el mandat que en el seu moment es va fer amb Alain i en Pere va tenir uns minuts per expressar-nos els seus senti ments envers El Rusc i alguns punts forts i febles que, a grans trets, podia comentar d’aquests anys de feina. Arribat a aquest punt, en Pere va deixar la reunió facilitant que la Comissió i la Guenda poguesin parlar i refl exionar lliurement.

Tots vam tenir un espai en el que expressar el nostre parer i proposar coses a tenir en compte per al nou mandat. Després, tota la Comunitat, en absència d’en Pere (al matí treballadors, a la tarda les persones acollides i a la nit la Junta), va tenir un espai en el que poder comentar les nostres opinions destacant quins punts es consideràven importants per al nou mandat. Seguidament es va procedir a votar, posant en un paper el nom que es creia més adient per al Responsable. Us hem de dir que la majoria gairebé absoluta va ser per al Pere i que això, juntament amb el seu desig de conti nuar, va suposar un moment de gran alegria per a tots i totes.

Unes setmanes després es va fer l’acte representati u de la pre-sa del càrrec, amb una diverti da gimcana preparada “especialment” per al Pere, on mentre anava realitzant un recorregut per l’entorn d’El Rusc. Havia de superar les difí cils, complicades i diverti des proves que s’havien preparat especialment per a ell, fi ns arribar, fi nalment, a un esbós en un gran pergamí del que podria ser el nou mandat (en procés de redacció per la Comissió). Per aconseguir-ho va haver de difrassar-se de paleta, cosa no gaire original després d’haver pati t més d’un any d’obres a El Rusc! Ha estat un procés molt important per a tots, fent-nos senti r importants a cada un de nosaltres de forma individual per poder parti cipar en el procés i a l’hora, important per tenir un espai en el que poder agrair a en Pere tota la feina feta i la seva esti mació per El Rusc. Pere, moltes i moltes gràcies per estar disposat a seguir fent-nos de Responsable de la Comunitat, t’esti mem! Aurora Garcia

Moments de la gimcana on en Pere va haver de superar diferents proves.


4


4

Com

unit

at

El R

usc

“Pongamos que hablo de Madrid...” Al principio de junio la comunidad El Rusc, casi en completo, tomó desti no a Madrid. Teníamos tres días por delante y muchas cosas que hacer y otras tantas que visitar, pero sobre todo disponíamos de todo este ti empo para estar juntos, comparti r y disfrutar de una buena compañía. Viajar siempre resulta atracti vo, pero esta vez no se trataba de un viaje solamente. Tal como ocurrió en Trosly (Francia) hace un par de años, quisimos emprender un viaje “signifi cati vo” para nosotros que nos permita descubrir algo más que los monu-mentos y lugares de interés turísti co, e ir a Madrid nos dio la oportunidad de estar cerca de un grupo de las personas que lideran el proyecto del Arca en Madrid.

Araceli, anti gua voluntaria de El Rusc y bien conocida en nuestra comunidad, es quien coordina el proyecto, que está bastante avanzando; cuenta con un grupo de gente comprometi da y moti vada, y también con el acompañamiento del Arca Internacional en todo el proceso. Sin grandes pretensiones quisimos ser un pequeño signo, un tes-ti monio para la nueva comunidad. El Arca es posible, 34 años de El Rusc lo justi fi can de sobra; El Arca puede ser una de las opciones, una alternati va para muchas personas necesitadas y sigue siendo necesaria, simplemente vale la pena. Por lo tanto nos alegramos mucho que la familia crezca, y des-de aquí os animamos y os ofrecemos todo nuestro apoyo y colaboración! Puede parecer que tres días, incluyendo el viaje en el autocar, no dan para mucho, pero los de El Rusc hacemos lo posible de lo imposible y, de acuerdo con este lema, hubo ti empo para todo. No pudimos dejar Ma-drid sin haberlo visitado y dedicamos todo el sábado a conocer los lugares más emblemáti cos de la capital. La ruta turísti ca fue posible gracias al Sr. Antonio, nuestro conductor. Muchas gracias!

Y como no podía ser de otra manera, también desafi a-mos a los madridistas luciendo la bandera y las camisetas del Ba-rça delante de la Cibeles y el Bernabeu... Puede que nos pasemos un poquito, pero la emoción de los “cules rusqueros” pudo más!!! Después de un largo día pudimos descansar cómodamente en la casa donde estábamos alojados, el Centro Mariapolis “Lumino-sa”, en las afueras de Madrid.

En defi niti va, ha sido una experiencia inolvidable, un viaje para el recuerdo... Gracias a todos y a cada uno de vosotros por hacerlo posible!Magda Posala

Julia: “Lo que más me ha gustado es poder estar juntos. Lásti ma que no hemos ido al Museo de Prado”

Enriqueta: “Me he emocionado mucho durante el viaje y no solamente por el chofer...”

Jaume: “Esta bien comparti r unos días juntos”

Pep: “Lo hemos pasado muy bien juntos, nos hemos reído mucho. Una acogida perfecta”

Jorge: “Lo importante es hacer cosas juntos, vivir cosas en grupo, en comunidad. Ésta ha sido una buena experiencia”


5


5

Com

unit

at

El R

usc

Camp de treball per pintar la façana d’El Rusc

Visita a la comunidad Arcobaleno, Itàlia

“Som una bona colla!” em comentava en Jaume Homs amb les celles arquejades i amb un gran somriure. Imagino que es-tava pensant, a parts iguals, que la façana d’El Rusc quedarà pintada, que ja han passat vuit anys des de l’últi ma vegada que ho vam fer, ho sigui que ja li tocava, i pensant també en la paella que el Sabasti à i la Maria ens farien després.

En les dues coses té raó en Jaume. La foto que veieu a la portada és del dia 18 de juny que vam fer un “camp de treball”, com ara li diem. Si reviseu les fotos de la Comunitat veureu que n’hi han moltí ssimes com aquesta, on un gran grup de gent surt rient després d’haver passat un dia ajudant. El Rusc té un poder de convocatòria total, totes les acti vitats que s’organitzen sempre te-nen una resposta enorme dels amics i familiars. El Rusc ha rebut sempre ajut i nosaltres no podem oblidar de donar gràcies, com en aquesta ocasió. Merci a tots! Pere Domènech

La últi ma semana de mayo, del 25 al 31, Luis y Jorge hemos estado de visita en Bolonia, Italia, para conocer unos amigos del Arca que tenemos allí. Son un grupo de personas que, como nosotros, vi-ven en una comunidad desde hace diez años, que se llama Arcobale-no (El Arco iris). Tienen dos hogares, “ Il Grano” y “ Il Chedro” y dos talleres, donde cada dia van a trabajar, “La Formica” (donde trabajan las personas más autónomas) y “La Tartaruga”. Nosotros hemos podido parti cipar del dia a dia de la vida comunitaria y comprobar que su manera de cuidar los detalles, nos resulta familiar. Hemos podido vivir en un hogar y trabajar en el taller como uno más de ellos y la verdad es que no nos hemos senti do ex-traños en ningun momento!

Hemos sido acogidos en el hogar “Il Grano,” una casa donde viven ocho personas, seis de ellas con discapacidad. Cada uno de ellos ti ene una responsa-bilidad y se sienten valorados por el resto del grupo. En la casa hay fl ores y se cuidan con esmero los espacios de comparti r la vida, como las comidas o los momentos de plegaria. Luís comenta su experiencia de la siguiente manera: »me ha gustado como se ayudan unos a otros, secando en la cocina, o cuidando a las personas que más lo necesitan, dándoles cariño o bien ayudandoles a comer, sobre todo en el taller de la Tartaruga«. Y a mí especialmente me gustó, el senti miento de pertenecia que te ayudan a tener las personas que viven en la casa. Es maravi-lloso vivir este don de la acogida que existe en los hogares del Arca.

Para nosotros ha sido una bonita experiencia donde hemos podido senti r que la vida comunitaria cobra mayor senti do si lo que ti enes lo compartes con los demás. Desde aquí queremos dar las gracias a todas las personas de la comunidad de Bolonia por la acogida que hemos tenido durante estos cinco días, especialmente a los que viven en el hogar Il Grano: Sofi a, Mariarosa, Samuel, Moreno, Liberto, Marialuisa, Sara, Diego, Paulo, Cristi an, Giorgia, Andrea, Irene y a todos los demás. I sólo nos queda animar a otras personas de nuestra comunidad a ir a conocer estas experiencias, ya que creemos que estos intercambios son la mejor formación que podemos tener para seguir trabajando en los valores comunitarios. Jorge Herrera


6


6

Com

unit

at

Els

Ave

tsJornada de vela adaptada a Sitges

Trobada a La Granota

El passat dia 17 de Juny un grup vàrem anar a Sitges a les Jornades de Vela Adaptada organitzades per la Diputació de Barcelona. Quan vam arribar ja ens esperaven els sis mo-nitors de vela. Primer de tot vam esmorzar, i després ens vam posar el vesti t de bany i molta crema solar!! Els monitors ens van explicar en què consisti ria l’acti vi-tat i ens vam posar l’armilla salvavides. Ens vam dividir en quatre grups, dos grups van fer vela i els altres dos van anar amb llanxa. Però des-prés vam fer el canvi i tots ho vam poder provar tot.

Aquell matí feia una mica de vent i la mar estava força agi-tada, per això no ens varem poder ti rar al mar i nadar una mica com ho havíem fet altres anys. Quan s’acostava l’hora de dinar teníem una gana que no us podeu imaginar després de tant esport i emocions! Com cada any, per acabar aquesta jornada, vam anar al restaurant i ens vam menjar una bona fi deuà!! Va ser un dia molt intens i ens ho vam passar molt bé.

Sònia Torrent

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i és per això que, per començar, hem posat aquesta imatge d’en Jordi d’Els Avets i la Laia d’El Rusc, just quan es van trobar a la Granota, en la trobada anual que fem les dues comunitats, perquè transmeten l’alegria del retroba-ment. Alguns de nosaltres fa molts anys que ens coneixem, altres tot just acabem d’arribar i comencem a conèixer-nos, però sempre és moti u de joia retrobar-nos, passar un dia plegats. Aquest any la trobada ha estat a La Granota, una casa amb uns entorns molt acollidors, prop de Moià. El dia va acompanyar molt, amb les primeres calors de l’esti u, que van permetre als més menuts i atrevits remullar-se al riu. Mentre les boti farres es coien a foc lent, uns paraven taula, al-tres petaven la xerrada, prenien la fresca, o caçaven papallones! I com a bons catalans, que tot ho celebrem a l’entorn de la taula, vam fer un àpat d’allò més bo i, a l’hora del cafè, va haver-hi espectacle i tot, amb alguns arti stes espontanis d’allò més diverti ts! Un dia entranyable que esperem repeti r l’any que ve!


7


7

Com

unit

at

Els

Ave

ts

Un taller de mil i un colors!Hola, som l’equip de Bijuteria del Centre Ocupacional Arc de Sant Martí d’Els Avets on realitzem tre-balls artesanals per desenvolupar la creati vitat. La bijuteria és una de les nostres especialitats i estem molt contents dels resultats. Elaborem collarets, polseres i arracades amb el suport de les monitores que ens ajuden a manipular el material i decidir com ho volem fer.

Com que tots som di-ferents, cadascú de nosaltres necessitem també suports dife-rents per fer la feina. Les monito-res ens proporcionen a cadascú el recolzament que necessitem en cada moment, com ara enfi -lar l’agulla, escollir els colors, fer seriacions, els acabats, etc…

També ens encarreguem d’anar a algunes boti gues de l’entorn que ens ajuden a ven-dre la bijuteria. La crisis actual no ens

ajuda gaire a vendre i així poder comprar nou material, però som opti mistes perquè sabem que a la gent li agrada molt el què fem. També hi ha persones que ens han ajudat donant-nos material i els hi estem molt agraïts. Aquí teniu una mostra de la bijuteria que elaborem.

Rosa, Maria, Elisa, Jordi P, Josep, Mónica, Antonio, Agustí , Xavi, Montse, Tere, Jesús i Mercè Zamora.

Podeu fer les comandes a [email protected]


8


8

Com

unit

at

Els

Ave

ts

El Programa Tàndem arriba a més de 500 nens i nenes

Quan vam començar el Programa Tàn-dem a Els Avets el 2008, no sabíem gaire on ens duria tot plegat, però sí que ens feia molta il·lusió endegar un projecte on es potenciés la relació entre els infants i joves i les persones amb disca-pacitat. L’experiència que, des de ben peti ts, han fet els infants dels qui estem vinculats a la comu-nitat, ens mostra que tenir relació amb les per-sones amb discapacitat, apropar-s’hi des de ben peti ts, ajuda a fer caure prejudicis i a normalitzar la relacions entre nosaltres. Així doncs vam posar fi l a l’agulla redac-tant un projecte que vam anomenar Tàndem perquè quan anem amb tàndem anem muntats en un mateix “vehicle” i ens cal pedalar junts, per avançar, ens cal fer un treball d’equip. Va ser l’Agustí Crivillés de l’Olivera qui va dissenyar el lo-goti p que ens ha acompanyat tot aquest temps. Els qui el coneixeu ja sabeu que és tot un arti sta a

l’hora de dibuixar i construir bicicletes amb materi-al reciclat. Acabem doncs ara el tercer curs escolar on hem dut a terme aquest programa que ha es-tat molt ben rebut per a tothom i del que en fem una valoració molt positi va. Han estat en total de quinze acti vitats amb el CEIP Josep Orriols i Roca i l’Escola Pia de Moià, l’IES Sant Gabriel de Barcelona i el CAU Amadeu Oller de Moià. És un goig poder dir-vos que, al llarg d’aquests tres cursos, hem ar-ribat a més de 500 nens i nenes. Alguns han vingut a conèixer les nostres instal·lacions –les llars i el ta-ller- i altres ens han convidat a les seves escoles.

Què pretenem amb el programa Tàndem?

Apropar la realitat de les persones amb disca-pacitat intel·lectual al món dels infants i ado-lescents per tal de canviar la mirada dels més joves vers aquest col·lecti u.

Treballar valors d’igualtat, de respecte a la diferència, de solidaritat per a construir una societat més justa i menys discriminatòria.

Potenciar la integració de les persones amb discapacitat en el seu entorn natural.

Donar l’oportunitat a la persona amb disca-pacitat de ser un agent acti u d’un projecte educati u que l’ajudarà en el seu propi desen-volupament i el d’aquells infants a qui ens adrecem.

Quines acti vitats hem realitzat amb els infants?He fet de rondallaires.Hem ensenyat a fer postals de Nadal amb paper reciclat.Hem muntat jocs de cucanya per experimentar sobre els senti ts i la discapacitat.Hem fer mosaic plegats (testos i estalvis).Hem ensenyat a fer bijuteria (collarets i arrecades).Hem cuinat junts (galetes i pizzes)

El Programa Tàndem, tot un èxit!

i bi i l b

Si esteu interessats en parti cipar-hi, adreceu-vos a Roser Blàzquez, [email protected]


9


9

L‛Arc

a ar

reu

del món

Les comunitats més desprotegides

Us recomanem que visiteu la nova web de Jean Vanier www.jean-vanier.org

Reeditat el llibre “La Comunidad, lugar del perdón y de la fi esta”

Sovint, les notí cies que ens arriben de diferents països, ens mostren situacions de gran difi cultat que viuen moltes persones arreu del món: catàstrofes naturals, terretrèmols, guerres, extrema violència, revolucions, pobresa... Moltes vegades ho senti m com fets llu-nyans, que passen a gent que no coneixem, molt enllà de casa nostra. Tanmateix, en molts d’aquests llocs, hi ha comunitats de l’Arca com les nostres. Nor-malment en països empobrits l’aportació d’aquestes comunitats és molt gran ja que les per-sones amb discapacitat estan molt desprotegides. Aquestes comunitats no reben ajuda dels seus governs i ti ren endevant amb gran precarietat. Les situacions de violència, de guerra o bé els desastres naturals agreugen, encara més, la seva difí cil situació. Volem tenir un record es-pecial per aquestes comunitats que avui lluiten per ti rar endevant el dia a dia amb molt pocs recur-sos i un entorn políti c i social molt difí cil, especialment les d’Egipte, Costa d’Ivori, Síria, Haití , Japó... i tantes altres d’Amèrica llati na, Àfrica i Àsia.

Aquest llibre de Jean Vanier ha estat editat en diverses llengües i es considera un dels llibres bàsics de les Comunitats de l’Arca. En ell Jean Vanier explica quin és l’esperit de la vida co-munitària, com afrontar les difi cultats del dia a dia, el senti t de la festa, les reunions, la vida quoti diana, l’acollida, el servei i sovint la necessitat del perdó per a fer possible la convivència. La versió castellana ha estat esgotada durant molts anys (Colección Sauce. Ediciones PPC) i no ha estat fi ns aquesta pri-mavera que s’ha reeditat de nou a Argenti na (Ágape Libros).

En ella hi podeu trobar molta informació sobre la seva vida, la fundació de l’Arca i de Fe i llum i tots els seus escrits, vídeos i materials editats.


10


10

L‛en

trev

ista

En Picanyol En Picanyol, fi ll de Moià, és el creador de l’Ot el Bruixot i de molts altres personatges. El 1968 va co-mençar a col·laborar amb la revista infanti l Tretza-vents. També, a parti r del 1971 i fi ns l’actualitat, col-labora amb la revista Ca-vall Fort. Amb els anys es va anar especialitzant en jocs d’observació i deduc-ció, del 1982 al 1984 va ser l’autor de la revista El Mussol (Nova editorial). Aquesta revista d’entrete-niments va donar conti nui-tat en els Quaderns Pica-jocs de Barcanova, la Rata Sàvia (1996) i L’aguilot savi (2000) de la Galera. El 2009 Barcelona Multi media va embarcar l’autor en una aventura in-formati ca amb la creació del CD-rom Oti jocs. En Picanyol tam-bé va publicar un llibre de les memòries de la seva infantesa ti tulat “Memò-ries d’una pensió”. En l’ac-tualitat està treballant en projectes de DVDs que ja estan traduits a diversos idiomes.

Entrevista realitzada per Jordi Pérez, Rosa Villalba i

Roser Blàzquez

EL DIBUIXANTCom va decidir en Picanyol fer-se dibui-xant? Jo, de peti t, era un nen que sempre di-buixava. Quan va arribar l’edat de pensar què volia fer, primer vaig pensar en altres coses, però llavors em vaig adonar que això de dibuixar era el que més m’agradava i vaig decidir fer-me dibuixant.

Nosaltres hem provat de fer de ninotaires i hem intentat dibuixar l’Ot, el Bruixot. Ens ha semblat molt difí cil!Sí. Si vols fer-ho bé, dibuixar és una mica com-plicat i, a més a més, si vols, et pots anar posant reptes i difi cultats tu mateix.

ELS PERSONATGESHem trobat a la seva web una descrip-ció dels seus personatges que diu “Són personatges senzills, no tenen músculs d’elefant, ni urpes, ni ganivets. Poden ser dolents o bons, màgics o terrenals, però sempre actuen amb senti t comú. Què vol transmetre amb els seus per-sonatges? Això del senti t comú no ho vaig dir jo, eh! Jo no ho sabia que els meus personatges te-nien senti t comú. Però a mi em sembla que l’Ot, el bruixot, no en té gaire perquè a vegades fa unes tonteries! Va pel carrer i transforma un fa-nal en una escombra, llavors va el policia i l’em-paita perquè els fanals són públics, del carrer, i no s’ha de transformar en escombres... És per això que dic que no en té gaire, de senti t comú. I pel que fa als valors, no em proposo transmetre’n especialment. Però el que passa és que, allò que tu ets, el que tu vius, és el que transmets. També, si en alguna cosa no hi es-ti c d’acord, doncs no la dibuixo. Per exemple, hi han moltes historietes que tot és pura violència, doncs això jo no ho faig. Bé, a vegades una mica sí que n’hi ha... (riem recordant que moltes de les vinyetes de l’Ot acaben amb la dona perse-guint-lo amb l’escombra!)

Ha pensat mai a dibuixar algun perso-natge amb alguna discapacitat? Sí que he dibuixat alguna vegada gent, per exemple, amb cadires de rodes, però sem-pre de forma esporàdica, no tant com a perso-natge. No, no se m’havia acudit mai… Sovint dibuixem allò que coneixem i aquesta realitat jo no la conec gaire i potser és per això que em resulta més difí cil de dibuixar.

Fa anys que l’Ot el bruixot ens acom-panya en cada número de la nostra revista i té un gran èxit entre tots. Parli’ns de l’Ot. Qui és? Com i quan va néixer? Què té que ha arribat a ser tan popular, tan proper als infants de diferents generacions? Sí, l’Ot és el que ha triomfat més de tota la colla! Va sorti r a Cavall Fort per pri-mera vegada. I com és que ha enganxat tant? doncs la veritat és que no ho sé. Fa anys, quan se’m va acudir, no em pensava que ti ngués cap èxit. Vaig pensar que seria un personatge que, amb una mica de sort, podria servir per omplir algun forat en alguna revista. Però res més. Jo creia que altres coses que feia ti n-drien més èxit i va passar al revés. Va ser l’Ot, que jo pensava que era molt modest, molt poca cosa, qui va tenir realment èxit. Aquest desembre farà 40 anys que es publica a Cavall Fort, i que me’l vaig inventar, ja en farà uns 42. I ara ja em costa molt fer-li fer coses per no repeti r-me! Quaranta anys són molts anys! I no puc repeti r perquè hi ha gent que con-serva els Cavalls Forts, hi ha llibres de reculls de les seves vinyetes... No, no es pot repeti r res.


11


L‛en

trev

ista

ELS PROJECTESVostè té una trajectòria professi-onal molt llarga: llibres, vinyetes, còmics, DVDs per atansar la Bíblia als infants, jocs d’ordinador, jocs de lògica i enginy i ara també un Músicòmic. En quins nous projec-tes està treballant ara? Hem fet un MúsicDown on, nois i noies amb el Síndrome de Down, toquen instruments i fan també d’actors, posant veu als personatges de les meves vinyetes, que es van projectant al darrera. És molt maco! Han actuat ja a Barcelona, Sabadell, Girona i Lleida. Ara ja s’ha acabat aquesta gira, però m’han dir que encara hi ha llocs interessats. (www.sindromededown.cat) De DVDs n’he fet sobre la Bíblia; hi ha el de l’Anti c i el del Nou Testament. També ha sorti t el DVD de la història de Sant Francesc i Santa Clara, i ara esti c tre-ballant en la història de Sant Ignasi. I tot el que hem fet en DVD, ara ho estem passant a còmic. La Bíblia ja s’ha editat i Sant Fran-cesc aviat sorti rà. Ara esti c treballant molt aquest material amb Barcelona Multi mè-dia, els mateixos que editen els Oti jocs, per ordinador. Fa un temps els vaig propo-sar de fer còmics perquè ja tenia molta fei-na feta i redibuixar-ho a còmic seria fàcil. Primer em van dir que no, perquè ells feien només multi mèdia, però un dia s’ho van repensar i em van trucar per dir-me que endavant, que s’ho quedaven ells. Llavors, a part dels DVDs, ara ho estem editant tot en còmic. I també ho estem venent a l’es-tranger. L’any passat vam publicar a França i ara ho estem fent a Itàlia. Els personatges

ja parlen francès i italià! Fins i tot, en la Bí-blia escrita en italià, ens ha escrit el pròleg un cardenal.

Hem pogut comprovar que els Oti -jocs no són pas fàcils, ni tampoc els jocs d’enginy! No, n’hi ha que són força compli-cats. Tinc publicat un llibre amb jocs i altres d’entreteniments (“El llibre dels joc” Ed Bar-canova, “Els 100 millors jocs lingüísti cs dels Oti jocs” Barcelona Multi mèdia, “El gripau saberut”, Ed. Sigma, “Quadern de l’Ot el bruixot”, Ed Baula, entre altres)

Vostè també ha escrit un llibre: His-tories d’una pensió. Aquest és l’únic llibre que he fet només amb lletra. Per escriure un llibre t’hi has de posar de valent! Aquest llibre és la història de la meva infantesa. Conec una persona que està en el món editorial i que ha ajudat a molts escriptors. Li vaig dema-nar ajuda i ella em va acompanyar i em va guiar en tot el procés.

Aquest proper desembre la comu-nitat Els Avets celebrarà els seus trenta anys de vida a Moià. Quins records en té de tot aquests anys com a veí del poble? Jo ho he conegut molt poc, només de trobar-nos pel carrer, però ho he anat seguint al llarg dels anys i esti c molt content que esti gueu aquí a Moià. A vegades conec gent que viatgen per França i coneixen les comunitats de l’Arca d’aquest país. Alguns també coneixen a Jean Vanier , el fundador,

que dóna xerrades a Paray-le-Monial, etc. Indirectament ho he anat seguint al llarg de tots els anys i esti c content de poder dir que a Moià hi ha una co-munitat.

Com es diu el mussol i la dona de l’Ot? La dona de l’Ot ja té nom perquè, quan no en tenia, la gent sempre ens preguntava com es deia. I al fi nal li vam posar un nom i es diu Berta. I al mussol ara li esta passant el mateix que passava amb la dona de l’Ot, i la gent ens diu: i el mussol com es diu? O sigui que li haurem de posar un nom. A veure si trobem un!

Ha dibuixat mai contes populars com ara la Blancaneus i els set nans? No, la Blancaneus no l’he dibuixat mai, però contes populars sí que n’he dibuixat. A la biblioteca podeu trobar un llibre de còmics amb contes populars, de tot el món. “Contes i llegendes populars” de Pagès editors.

D’on treu les idees per fer les vinyetes tan diverti des? Ai, això sí que no ho sé pas! Hi ha dies que venen les idees i altres dies que no en ve cap! El que faig per fer les vinyetes és buscar una situació, per exemple que l’Ot està a la cuina cuinant. Llavors vaig pensant idees a l’entorn d’aquesta situació, de cuinar. A parti r d’aquí la paella se li encén, penso com l’apaga… i així vaig donant voltes fi ns que surt. Hi ha dies inspirats, que surten moltes idees, i altres que et passes tot el dia pensant i buscant i al vespre acabes bastant nerviós perquè no ha sorti t res! A vegades la ins-piració ve sola, de cop, i llavors t’ho has d’apuntar de seguida!! En canvi hi han coses que no és qüesti ó d’inspiració sinó de treballar i treballar molt. En els còmics, per exemple, si m’encallo en una vinyeta i no em surt, me la salto i treballo en el següent dibuix i ja hi tornaré més tard.

Alguna pregunta més?


12

El r

acó

dels

ar

tist

esFeltre, un taller nou a El Rusc

Aquest any, com a novetat al nostre Taller, podem desta-car l’acti vitat de feltre. Aprofi tant que la nostra amiga Sònia ens va venir a ensenyar un dia el procediment per crear amb aquest material, hem fet d’aquesta elaboració, un passatemps molt pro-ducti u en els espais desocupats del nostre dia a dia al Taller.

• Enriqueta: Jo en el meu temps lliure cosia “cuadros de punto de cruz” i per això m’agrada parti cipar en aquest taller.

• Juanito: Me gusta hacer cosas bonitas.

• Júlia: M’agrada tallar i cosir una miqueta

• Pilar: És molt diverti t aquest taller!

• Gemma: Me gustan mucho los dibujos que tenemos y que uti lizamos, salen cosas muy bonitas.

• Juana: Yo coser no puedo, pero me gusta mucho dar ideas y hacer dibujos.

• Magda: M’agrada molt el feltre perquè hi ha moltes textures diferents i colors. M’agradaria fer moltes coses amb feltre.

Vàrem crear un grup que podia aprofi tar aquesta acti vitat i que sobretot n’estava inte-ressat. Aquest grup el formen les arti stes Juana i Magda, les resseguidores Gemma i Pilar, els talladors Juanito i Júlia i les cosidores Enriqueta i Antònia. De feta que pugui parti cipar tothom en el procés fa que, el treball en cadena, sigui força producti u i sobretot creati u, que és el que més moti va a tot el grup.

Ara estem en el procés de crear els dis-senys, que més endavant farem servir per ela-borar els nostres productes i poder treure’ls a la venta amb bons acabats. De mica en mica anirem coneixent el procediment i la tècnica per tal d’elaborar, posteriorment, objectes varis, i donar-los forma de complements que puguin agradar a qui els vegi. Això sí, tots els dissenys són extrets de cadascun dels dibuixos originals de les persones del Taller, fent que siguin productes totalment característi cs d’El Rusc i que, d’una manera o altra, cada noi pu-gui senti r-se identi fi cat en les peces que elabo-rem en aquesta acti vitat.

ELS

ART

ISTE

S O

PIN

EN

Esperem que aquesta acti vitat ti ngui tant èxit com l’hem agafat nosaltres des del Taller, per així poder anar treba-llant i veure’n el resultat sati sfactori de les perso-nes que hi treballen.


13


13

La p

rota

goni

sta

Maria Rodríguez

Maria, què és el que més t’agrada?Me gustan los macarrones, pero los espagueti s no mucho.

Quan vas al taller, què fas?En el taller hago collares y este invierno he empezado a ir a la piscina y me gusta porque el agua está muy caliente.

I a la llar?En el hogar ayudo a tender la ropa, a poner la mesa y a fregar los platos cuando me toca.Me encanta ir a pasear y los domingos ir a hacer el vermut en el bar con mis compañeros.

Maria, et vols pre-sentar als lectors de la revista?

Me llamo María, ten-go 60 años y soy de Sallent. Tengo una hija ya mayor que se llama Marian. Vivo en la llar Els Avets y estoy muy contenta.

Demanem als seus companys de taller que ens parlin de la Maria

Mònica: Es mi amiga.Xavi: La Maria és molt bona persona.Jordi G: És molt bona persona.Elisa: Es muy atenta conmigo. Me da la mano para no caerme en el suelo. Es muy buena.Carmen: Yo la quiero mucho y me da besos.

La Maria també té bons amics fora de la llar. Ells ens expliquen la seva relació amb la Maria.

“Con María he pasado momentos muy especiales, por ejemplo cuando salimos a caminar juntas por el pueblo, después de caminar un momento nos sentamos y hablamos... Le cuento cosas de mi fa-milia, de mi trabajo y le pregunto su opi-nión. Siempre ti ene palabras para decir-me. Es una mujer sensible pero fuerte a la vez, es tranquila pero con carácter, es callada pero sabe expresar lo que nece-sita, en fi n que es maravillosa!! Y gracias a Dios que he podido conocerla y tenerla como una gran amiga. Siempre estás en mis pensamientos y oraciones María”.

Paola Garfi as

“A la Maria l’hi agrada estar amb nosaltres, i nosaltres amb ella. Quan la convidem al-gun dia a casa col·labora amb les tasques de la llar sobretot, a la cuina i amb la roba. És agradable estar, sense gaires pretensions, pel simple fet de ser-hi. Pot semblar evident, però la Maria ens recorda que no calen grans muntatges, que l’important és la presència. Què vols Maria...? -li solem preguntar, ella diu - no ho sé, esti c aquí...I entre un cubell de roba i les peles de patata, fem una pausa per fer el cafè. Mmmmm! Mentrestant la banda sonora de la casa (nens que corren, ploren) està ben present i distreu la Maria. La Maria ens mostrà tota la seva feblesa, els seus moments de neguit i també on rau l’essencial, senti r-se esti mat i esti mar, tant fàcil i tant difí cil. Gràcies Maria!”

Aude, Ferran, Oria, Paúl, Maël, Alex


14

Comunitats de l’Arca de CatalunyaVo

lunt

aria

t

Voluntariat global, local i comarcal Fa aproximadament sis mesos que ti nc l’encàrrec de coordinar voluntariat a Els Avets. És una tasca agraïda doncs treballo amb persones i per a persones. En aquesta casa, la tradició del voluntariat va estretament lligada a la història de la seva fundació. Enguany, com ja sabeu, celebrem els 30 anys a Moià.

Sóc del parer que si en els úl-ti ms 30 anys en el món hagués hagut més voluntariat i menys competi ti vitat econòmica, les coses estarien molt mi-llor en l’actualitat. Només parlem de progrés econòmic, especialment gran part de la nostra representació políti -ca, i en canvi, el progrés social, on és? O el cultural, o l’espiritual? Quins va-lors estem enforti nt en aquest parlar només d’economia, capitals, deutes i euros?

Aquest arti cle vol agrair i encoratjar a l’actual, passat i futur voluntariat d’Els Avets i de tantes altres enti tats que, sense la seva parti cipació desinteressada (i interessada), no estaríem on estem. La nostra societat té deures pen-dents en matèria d’altruisme, generositat i solidaritat. Els espais i les bones pràcti ques en aquesta direcció em semblen molt necessaris i per això aquí tenim les portes obertes. No deixa d’al·lucinar-me el fet de constatar les coses que apre-nem de nens de vuit anys (no són ben bé voluntaris), avis de vuitanta, persones d’aquí de tota la vida o persones d’allà, sense importar on es concreta aquest allà. També agrair la iniciati va políti ca europea del SVE (Servei de Voluntariat Europeu). És un programa que facilita i impulsa la movilitat juvenil en aquest conti nent que està en construcció.

Associacions com ara Rusc i Avets, posen de manifest que els diners no ho són tot en aquesta vida i que la riquesa de comparti r i donar, sense esperar res a canvi, és impagable. En aquesta casa tenim un fl amant equip de voluntariat, voluntàries per ser més justos, que escoltant-les i coneixent-les hom pot aprendre molt. Els diversos perfi ls pel que fa a edat, origen cul-tural, formació, experiències... consti tueix un ric ventall de persones que, si poguéssim agluti nar-les en una sola cosa, probablement serien com una enciclopèdia. Allò que un no sap, ho sap un altre. Quan una persona està disposada a comparti r allò que sap i creu que té més per aprendre que no pas coses apreses, existeixen les condicions òpti mes per esdevenir un equip que creix, aporta i es desenvolupa sense complexos ni pors. Això està pas-sant en aquest equip de voluntariat i jo cada dia n’esti c més impressionat. Moltes gràcies i fi ns aviat.

David Vergés, Coordinació Voluntariat Els Avets


15

AgraïmentsVolem donar les gràcies a totes aquelles persones i enti tats, tant públiques com privades que, dia rera dia, ens donen suport i fan possible que el nostre projecte ti ri endevant. En aquests moments de grans difi cultats econòmiques, la seva implicació ens és d’un gran ajud.

El racó de l‛Ot

Ajuntament de Moià

Ajuntament de Tordera

La nostra associació està federada a

Imatge d’una acti vitat del Programa Tàndem amb el CEIP Josep Orriols i Roca (Moià)

“No es tracta tan sols de fer bones obres a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, sinó d’alliberar la vida que hi ha en ells”. Jean Vanier

Documents

Revista nº27