revista estel 06-07

  • View
    230

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

revista estel 06-07

Text of revista estel 06-07

  • Curs 2006/2007 21

    ee ss del Monts

    i

    R E V I S T A D E L A Z E R M O N T S I

    Zona Escolar Rural Montsi

    CEIP Joan Mart i MirallesCEIP Sant SalvadorCEIP Sant LlorenCEIP Teresa Subirats i MestreCEIP Rosa Gisbert

  • es del Montsi 19

    Quan sn petits...

    Jugant amb els nostres infants potenciem la memria, el raonament, la creativitat, lordre..., iaquestes habilitats es traslladaran tamb al mn de lestudi.

    Quan sn ms grans...

    1. Disposar dun lloc tranquil i duna taula apropiada per a lestudi.2. Abans de comenar lestudi fer totes les coses pertinents (anar al bany, trucar per

    telfon, beure aigua...), per tal de no interromprel desprs.3. Llegir a lagenda escolar els deures i llions a estudiar cada dia.4. Comenar per lestudi dels temes memorstics, i deixar per desprs els deures

    dexercicis.5. Fases per a lestudi correcte:

    a) Llegir el tema.b) Subratllar les idees ms importants.c) Estudiar o memoritzar el que hem subratllat.d) Extreure tres o quatre paraules claus que farem servir desquema final.e) Estudiar o memoritzar lesquema final.f) Preguntar-nos el tema estudiat.

    ESTEM CONCEBUTS PER A LXITGiner de los Ros deia que ser educat s portar amb xit la prpia vida. Hem de ser conscients (primernosaltres, per a poder-ho ensenyar b als nostres fills i filles) que hem nascut per a tenir xit. Lapersona s un sser concebut per a lxit. Per, com saconsegueix lxit?. Amb lesfor.Direm que lesfor noms ens cal al principi, per tal de forjar la nostra voluntat. Un cop aquesta estforjada, ja no ens cal esforar-nos ms: all que segueix sent un esfor per als altres esdev per anosaltres un gust i un plaer (recordem aqu lexemple de la carrera dun esportista). La nostra voluntatsha decantat lliurement per un nou cam que ens portar, sens dubte, cap a lxit.Hem seguit aquest esquema:

    ESFOR VOLUNTAT XITPer aconseguir lxit ens caldr:

    Tenir esperana, doncs, on no hi ha esperana no pot existir lesfor. Desprs de decidir-nos clarament per lobjectiu al que pretenem arribar, i dhaver-nos

    marcat un pla dacci per a poder assolir-lo, passarem a lacci. Sense executar el plahaur estat tot estril.

    Finalment, no perdrem mai lentusiasme que ens permetr veure darrera de cada fracs unnou esgla per a madurar i pujar cap al nostre xit.

    A lsser hum, des de ben petit, se li ha densenyar i convncer que ha nascut per a triomfar, pera progressar.Hem de dir i subratllar que en mantenir-nos en constant activitat adquirim cada cop una majorcapacitat desfor, ens ferm ms responsables, i, portem una vida amb ordre. Per aix, s importantmantenir-se sempre en constant activitat. Aix no vol dir no descansar. El descans no s labsnciadactivitat, sin el canviar de tasca. Canviant dactivitat relaxem la nostra ment i el nostre cos.Com fomentar lesfor en els nostres fills i filles?

    A travs dels seus estudis, concebent-los tamb com a espai per a laprenentatge devalors, i no noms per a treure bones notes.

    Mitjanant lexemple del gust del pare i de la mare pel treball ben fet. Tamb per la realitzaci de petites tasques a casa, o de hobbies, o de manualitats... en

    definitiva, ensenyar a fer compatible el treball amb el seu temps de lleure.Hem devitar que vegin el treball i lesfor com a mitj nicament econmic, o com a quelcom pens queno porta a cap lloc ms que a poder subsistir. El treball ens dignifica, ens autorealitza, ens autosupera,ens augmenta lautoestima, i, si el transcendim, adquireix un sentit complet (el fem tamb per a ajudarels altres).

  • es del Montsi 20

    Las Mdulas des de lexteriorLas mdulas per dintre

    Els xiquets i xiquetes de Cicle Superior del CEIP Sant Lloren de La Galera hem participat persegon any en el Programa Escuelas Viajeras. Enguany, hem visitat la comunitat de Castella-Lledurant una setmana amb totes les despeses pagades.A Lle hem compartit allotjament i vivncies amb altres xiquets i xiquetes de Cuenca i Navarra quetamb anaven acompanyats de les seves mestres.

    Cada dia, els monitors ens tenienpreparades un munt dactivitats iexcursions. Es pot dir que hemconegut tots els racons de laprovncia, des del poblet ms remotfins a la capital. Hem conegut elscostums de la gent, les sevestradicions, institucions, activitatseconmiques, el seu patrimonihistric i artstic, els paisatges, lagastronomiaEls primer dia vam visitar la comarcade El Bierzo i Ponferrada que t uncastell molt gran dels templaris ivam veure una exposici moltinteressant sobre El Camino deSantiago que passa per all. De fet,tots els dies, veiem peregrins amb

    les seves motxilles que es dirigien a Santiago. Prop de Ponferrada hi ha unes muntanyes, LasMdulas don, a lpoca dels romans, es van extreure grans quantitats dor mitjanant un sistemamolt ben ideat que consistia en fer tnels i foradar la muntanya grcies a la fora de laigua. Ens vaimpressionar com van quedar de foradades les muntanyes i vam anar per dins els tnels.

    El segon dia ens vam quedar a Lle i vam visitar els monuments i institucions ms importants de laciutat: La casa de Botines (edifici modernista de Gaud), la catedral gtica (amb uns vitrallsimpressionants), El Palacio de los Guzmanes (antic palau on subica la Diputaci), San Isidoro(on es troba el Pante dels reis de Lle i amb unes pintures romniques en molt bon estat deconservaci). Vam veure una fbrica dampolles de vidre i una emissora de rdio. Per, el que msens va agradar s que vam tenir dues hores lliures en un carrer molt cntric per fer compres(regals, xuxes...).

  • es del Montsi 2

    Editorial 3Passatemps 4El flautista d'Hameln 6Sortida a Cambrils. Escola de mar "La Marinada" 7Sortida al Delta de l'Ebre 8Sortida a Tarragona 9Carnaval 10La Galera un poble de ms de 700 anys 12Exposici d'objectes antics i de fotografies dels avantpassats 14Projectes de llenges estrangeres 15Escola de pares 18Excursi a Lle 2017a Diada de la ZER Montsi 22Alumnes de 6 de la ZER Montsi. Curs 2006/2007 26Professors de la ZER Montsi. Curs 2006/2007 27

    Agraments 28

    es del Montsinm. 21

    Any 2007

    Consell de Redacci:Alumnes i Professors dels collegis:

    "Joan Mart i Miralles"Freginals

    "Sant Salvador"Godall

    "Sant Lloren"La Galera

    "Teresa Subirats i Mestre"Mas de Barberans

    "Rosa Gisbert"Masdenverge

    Edici i impressi:ZER MONTSI

    Tiratge: 300 exemplars

  • es del Montsi 3

    Editorial

    Comena lhora dels adus. I en aquests moments s inevitable recordar

    Des de sempre, daix ja fa molts anys, i cada vegada ms, la relaci, tant personal com professional, entreels mestres que conformvem els pobles de lactual ZER, havia estat bona, molt bona, marcada per la fludesai la collaboraci. Eren escoles unitries i, per tant, de problemtiques semblants.

    Aix, al final de la dcada dels setanta i al llarg de la dels vuitanta, anrem, progressivament, augmentant elsintercanvis dexperincies. De tant en tant, i de forma altruista, ens reunem, acabades les classes de la tarda,impulsats per aconseguir millores importants en els resultats educatius dels nostres alumnes. Era per parlardels llibres de text, per les sortides, per proves davaluaci, per activitats extraescolars, per la participaci enactivitats esportives Seguint lexemple dalguns centres, impulsrem les classes dangls fora de lhorarilectiu pagades, en un principi, pels pares

    A poc a poc, les coses sanaven institucionalitzant. La Diputaci, de bon antuvi, va subvencionar, amb elsAjuntaments, classes de plstica. Per va ser definitiva la importncia de la creaci del Consell Comarcal, jaque entre aquest organisme, els Ajuntaments i les AMPA, disposrem de professors itinerants dangls,deducaci fsica, de msica, de plstica Alguns cursos desprs, el Departament iniciava una nova maneradentendre lescola rural: les ZER. Per aconseguir la nostra va ser especialment decisiva la intervenci delConsell Comarcal que va apadrinar i canalitzar les nostres inquietuds i desigs.

    Aix, aprofitant la Resoluci de 2 de juliol de 1990 (DOGC nm. 1316, d11.07.1990) que obria la convocatriaper a lestabliment de quinze zones escolars rurals, la vam demanar. Era necessria laprovaci prvia delsclaustres, dels Consells Escolars i dels Ajuntaments dels cinc centres. I calia decidir la seu de la ZER. Haviade ser, ms o menys, centre geogrfic dels pobles de la ZER, per la qesti dels desplaaments. Per votacidel claustre conjunt dels cinc collegis es va escollir Masdenverge. Lelecci implicava que el director/a de laseu havia de ser tamb el director/a de la ZER. De moment, i fins a la publicaci de la Resoluci en qu haviade quedar constituda la ZER, es va nomenar una comissi gestora integrada pels directors dels centres i, alsefectes prctics i legals, ja vrem comenar a actuar com a Zona Escolar Rural a principis del curs 1990-91.En un principi ens concediren solament, com a totes les ZER, dos mestres itinerants: angls i lecto-escriptura,que comenaren a treballar el 08.01.1991.

    Finalment, quedava oficialment constituda per la Resoluci de 8 de maig de 1991 (DOGC nm. 1445, de22.5.1991) amb les segents caracterstiques:Nom: MontsiDomicili: c. Afores, s/n 43878 MasdenvergePoblaci i nombre dunitats que integren cada centre:Freginals: 2; La Galera: 5; Godall: 4; Mas de Barberans: 4; Masdenverge: 6

    Vaig comenar a treballar lany 1957 al Mas de Barberans i el curs segent, lany 1958, ja i per a sempre,llevat dun perode de tres mesos, a Freginals i, per tant, des de fa molts i molts anys, formava part activa delgrup impulsor, daquell conjunt de mestres, embrionaris de la ZER, que ens reunem, de la comissi gestora, ides de sempre de lequip directiu. Ara arriba lhora dels adus, per, sense adonar-men, penso no solamenten coses que hagus pogut fer, perqu sempre ten queden, sin tamb, encara, en projectes de futur, enmillores Evidentment, no arribo, per s una mica, a la bogeria daquell pags, enamorat del seu ofici, queexclam