Revista de l'Escola Taxonera 2013- 2014

SANT JORDI 2014 LA FINESTRA DE LA TAXONERA

1

Benvolgudes famílies, El plurilingüisme és un fet real dins de la nostra societat i, poc a poc, també s’ha anat fent present a les escoles. La nostra, té una realitat d’alumnat i famílies molt representativa del que és la població barcelonina, composta per gent d’arreu del món. Per això, alguns dels nostres nois i noies, dins del seu entorn més proper, parlen amb naturalitat diferents llengües. Dins d’aquest plurilingüisme, és innegable que hi ha un gran interès que el nostre alumnat, que serà la nostra societat de futur, sigui competent en llengua anglesa. Aquest interès s’ha traslladat a les escoles i és palpable amb la introducció de l’anglès a l’educació infantil, la realització de plans experimentals de llengües estrangeres i la participació en programes internacionals com el projecte Comenius. És per això que l’escola Taxonera participa en tots aquells plans i projectes d’impuls de la llengua anglesa. Fa anys que l’escola va decidir introduir l’anglès a l’ Educació Infantil, començant a P3, per tal de facilitar el coneixement d’aquesta llengua des de moments ben primerencs. L’Escola Taxonera com a participant del projecte Comenius, ha fet una sèrie de mobilitats durant aquest curs. Al novembre, uns representants de l’escola van viatjar a Turquia; al mes d’abril els països socis van venir a Barcelona, i al mes de juny, vam representar l’escola a Itàlia. Hem compartit experiències pedagògiques que han estat molt enriquidores. Ens hem engrescat en el projecte que compartim: The World We Waste (El món que malgastem) i hem continuat fent difusió i conscienciació de que entre tots/es nosaltres i començant des de ben petits, podem construir un món millor. Bye, bye, happy Holiday. See you in September! La direcció


2

HEM FET UN CONTE ENTRE TOTS! P3 A i B

tan


3


4

LA LLEGENDA DE SANT JORDI P 4 - A


5

Text col·lectiu P 4-A “ELS CUCS”


6

LA LLEGENDA DE SANT JORDI P 4 - B


7

Text col·lectiu P 4-B “LES FORMIGUES”


8

LA FESTA DE LA PRINCESA P 5 - A


9

Text col·lectiu P 5-A “ELS ESCARBATS”


10

LA NOSTRA HISTÒRIA DE SANT JORDI P 5 - B


11

Text col·lectiu P 5-B “LES ABELLES”


12

EL GATET DE LA PRINCESA

Vet aquí una vegada una princesa que vivia en un castell molt gran i tenia un gatet de

color taronja.

Una nit, que el gatet dormia al costat de la xemeneia, va obrir un ull i va veure un ratolí

que s’amagava sota un armari. El gatet el va voler caçar. El va perseguir per tot el

castell fins que van sortir al jardí. El jardí era tan gran que el gatet no sabia tornar al

castell. Es va quedar allà fora tota la nit.

Al matí la princesa no trobava el gatet i es va posar molt trista. El va buscar per tots els

racons del castell fins que va sortir al jardí i se’l va trobar mig adormit sota una planta.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat.

Nens i nenes de 1r A


13

EL PESCADOR I EL MAR

Una vegada hi havia un pescador que es deia Àlex. Tenia una barca gran i de molts

colors.

Un dia, que feia sol, va sortir a pescar. Quan va treure la xarxa de l’aigua, va veure:

molts peixos, un pop, llaunes i moltes ampolles de plàstic.

- El mar està molt brut, l’haurem de netejar!

L’Àlex va decidir construir una màquina amb un tub molt llarg per aspirar totes les

escombraries del mar.

Cada dia sortia, amb la seva barca i el seu invent, a netejar l’aigua del mar. Altres

pescadors, el van voler ajudar i entre tots van fer que el mar tornés a estar blau i net.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Nens i nenes de 1r A


14

EL GAT BLANQUET

Una vegada hi havia un gat que vivia en una ciutat. Tenia les potes blanques, taques

de color gris i el cap taronja. Es deia Blanquet. Una nit, es va escapar de la casa on

vivia. Se sentia sol i volia fer amics. En un carrer, va trobar un ànec i li va preguntar:

- Vols ser el meu amic?

L’ànec, en el seu idioma, li va respondre:

- Quac, quac. Que volia dir, sí.

Al cap d’una estona, van sentir miolar a un gat i lladrar a un gos. Es van apropar i els

van preguntar:

- Voleu ser amics nostres?

El gat Black va fer: Meu, Meu i el gos Sancho: Guau, Guau. I així dient que sí, es van

afegir a la colla. Tota la nit, van estar passejant sota la llum de la lluna i dels estels. I

des d’aquell dia, es van fer molt bons amics.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

Nens i nenes de 1r B


15

EL PETIT DOFÍ

Hi havia una vegada una família de dofins que nedaven pel mar. El dofí més petit era

molt juganer. Sempre anava jugant amb les ones i amb els peixos que trobava.

Un dia va veure uns ocells blancs que seguien a la barca d’un pescador i va voler veure

què feien. Quan es va adonar, estava solet i es va espantar molt.

Tenia tanta por que va nedar molt ràpid per anar a buscar a la seva família. No va

veure la xarxa que havia deixat el pescador i allà es va quedar presoner.

Per sort, una gavina ho va veure tot i va avisar als seus amics. Entre tots van tallar la

xarxa i el van alliberar.

Al final tots contents van continuar nedant.

I conte contat, ja s’ha acabat.

Nens i nenes de 1r B


16

LA FORQUILLA, EL GANIVET I LA CASSOLA

Hi havia una vegada una forquilla i un ganivet que vivien en un castell.

Un dia un home va llençar la forquilla perquè estava molt vella.

El ganivet volia ajudar-la, però sol no podia i va trobar una amiga, la cassola. Li va dir:

-Amiga cassola, em pots ajudar?

-La forquilla està en perill!

Aquesta la va ajudar, van llençar una corda on la forquilla es va poder agafar i va ser

així com van tornar a estar junts.

I van ser feliços per sempre més.

Des de llavors cada dia es troben per jugar al castell.

Aquesta és la història d’uns estris de cuina que s’estimaven molt.

Arnau Uclés 2n A


17

L’ANNA I ELS ANIMALS

Aquí comença la història d´una nena que tenia un ratolí.

Un bon matí l’Anna estava a casa i va dir tot cridant:

- No trobo el ratolí! No trobo el ratolí! Oh! Una tortuga, serà també la meva mascota.

-Ja t’he trobat ratolí!

Van estar dia i nit jugant junts. L’endemà la tortuga va dir: - Vull jugar!

L’Anna va dir: - D’acord, però jugarem a pilota. Ai no que sou molt petits!

L’Anna es va posar a rumiar i…: - Ja ho tinc! Jugarem a “fet i amagar”.

La tortuga es va posar a comptar: - Un, dos, tres, quatre i cinc, us vaig a buscar.

- Ja t’he trobat ratolí però no trobo l’Anna.

El ratolí la busca: - Anna! Anna!

- Estic aquí, tranquils. A la tortuga li agradava moltíssim aquest joc i al ratolí i a l’Anna

també.

Estaven molt emocionats jugant i de sobte el ratolí va perdre el dau i no van poder

jugar, la tortuga va mirar el rellotge, era molt tard i l’Anna els va dir:

-Vinga animals al llit que aquest conte toca a la fi! Bona nit!

Ruth Barneda 2n A


18

L’HOME I EL LLEÓ

Hi havia una vegada un nen que es deia Romeu. Passejava pel carrer,i, mentre

passejava, es va trobar un lleó.

Quan el va veure, va fugir perquè tenia por.

Al dia següent, se’l va trobar una altra vegada, però com el lleó no li feia res, va pensar

que se’l podria portar a casa per ensinistrar-ho.

El Romeu deia que seria la seva mascota i que li ensenyaria a fer un munt de coses,

però, el lleó no li feia cas. Sempre estava trist perquè no li agradava estar tancat a una

casa. Volia tornar a la Sabana.

Així que, el nen, va decidir deixar-ho lliure per sempre més.

Juan Luís Juárez 2n B


19

ELS DRACS I ELS DINOSAURES

En una època antiga, els dinosaures i els dracs eren enemics mortals.

Els dracs llançaven foc, els dinosaures llançaven verí, i, quan lluitaven, els volcans

explotaven i treien lava.

Els dracs i els dinosaures eren carnívors i, per això, eren enemics.

Però, un bon dia, un dels volcans va treure carn fresca en comptes de lava, i, com que

ja no hi havia cap problema, les dues espècies van deixar de lluitar, es van perdonar i

van viure en pau.

Constatin Pavel 2n B


20

EL PEIX METÀL·LIC

Hi havia un pobre peix que li deien “ el metàl·lic” perquè estava acostumat a menjar

coses metàl·liques i altres objectes que la gent llençava al mar.

El mateix li passava quan entrava a un riu contaminat. Es va acostumar a tot allò i s' ho

menjava sempre per netejar els rius i els llacs de les deixalles.

Un dia, un nen el va pescar però quan el va posar a la peixera de casa seva va veure

que passaven el dies i aquell peix no menjava res.

Un dia li va caure una bossa de plàstic a la peixera i el peix se la va menjar.

Aleshores, va decidir tornar-lo al mar per defensar així els altres animals i al mar de

tanta brutícia.

Jordi Gutiérrez 3r A


21

LES NOTES MUSICALS

En la nostra ciutat vivia una nota que es deia Do i li agradava ballar. Un dia la Do

estava passejant pel carrer. Volia un gelat però com no tenia diners va tenir la idea de

ballar en públic i veure si podia recollir-ne una mica. Va començar a actuar. Va recollir

suficient per comprar-se’l.

Caminant es va trobar una altra nota la Re , a la que també li agradava la música i van

passejar juntes. Baixant les Rambles ,van trobar a una tercera nota, era la Mi i així es

van anar trobant les notes musicals fins a completar l’escala i van decidir compondre

una cançó titulada ”Les notes”. Van ser feliços, sempre juntes, cantant i ballant.

Melany Montero 3r A


22

EL MEU NEBOT

El meu nebot es diu Leo, és molt juganer i bonic. Té el cabell rinxolat i els ulls grans, de

color marró com la xocolata.

Els dimecres, els dijous i els divendres, es queda a casa meva, des de les set de la

tarda fins a tres quarts d’ onze de la nit.

Els dies que es queda a casa juguem a la pilota tots dos, xuta bastant fort, de vegades

tant fort, que fins i tot, llença pel terra ampolles, quadres, figures...

De tant en tant, té geni, i fa unes ganyotes que fan molta gràcia.

Els dos junts, ens ho passem “xupi”.

Ell em diu “tete” o “Kalim” perquè encara no sap parlar del tot bé.

M’ agrada molt que vingui a casa, perquè ens estimem molt.

Kareem Tunde 3r B


23

LA MEVA AMIGA KIRA

Un dia, vaig anar al veterinari i vaig conèixer a la meva amiga Kira.

Tenia els ulls grans, de color verd clar i unes pupil·les enormes.

Aquell mateix dia, va venir a casa meva. Li vaig ensenyar el meu pis: l’habitació del

meu pare, el lloc on ell treballa, la meva habitació, la terrassa, la cuina, el lavabo...

De seguida ens vam fer amigues, i es va quedar a viure amb nosaltres, com a gata de

companyia.

Quan vaig a casa del meu pare, jugo molt amb ella. De vegades, juguem a que jo alço

una corda molt alta, amb un paper lligat a l’ extrem i ella l’ha d’atrapar i com és molt àgil

i salta molt, sempre l’agafa.

Li agrada menjar iogurt, pollastre, sardines, pernil, arròs, uf!, i moltes coses més, però

no acabaria mai la llista!

Sóc molt feliç amb la Kira.

(No és inventat)

Alina Rodríguez 3r B


24

EN JOAN

En Joan

està malalt

perquè la pluja

l’ha agafat.

La seva

germana Maria

li ha portat

unes margarides.

La mare,

preocupada

pel seu fill

tots els dies.

Demà a

la tarda

anirem al doctor,

perquè et curi el cos.

Quan passi un mes,

en Joan estarà bé.

Sortirà al jardí

amb el jersei i l’abric.

Mercedes Zapata 4t A


25

EL MÓN MATEMÀTIC

A un nen li agradaven molt les matemàtiques. Un dia es va aixecar al matí i es va

trobar un món matemàtic.

Els habitants del món eren números o signes matemàtics.

Els habitants del país van decidir que ell seria el seu rei.

El nen havia de resoldre tots els problemes d’aquell país.

Després d’un temps el nen es va cansar de ser el rei i va tornar a la realitat. Li va

explicar tot al pare i a la mare, però no el van creure.

Piero Sueres 4t A


26

LA DIVERTIDA HISTÒRIA DE SANT JORDI

En un món fantàstic hi havia un jove cavaller al que tots anomenaven Jordi.

A les cinc de la tarda sempre s'amagava darrera dels arbusts i a totes les senyores que

passaven els estirava de la faldilla.

A l'hora de menjar es va trobar un conill molt ferotge que estava atacant a la princesa

del poble.

El jove cavaller Jordi no sabia com ajudar-la. Què feia?

De sobte va tenir una gran idea. Va caçar el conill i va fer, amb ell, un deliciós arròs a la

paella per a tota la gent.

La princesa, molt agraïda, es va enamorar. Però no del cavaller Jordi, al contrari, del

menjar.

Adriana Rodero 4t B.


27

ESCOLA

La meva escola preferida

de tota la meva vida,

per fi l'he trobada

i el meu cor l'ha agafada.

Sempre ha estat acolorida

pels records de la meva vida.

Les columnes totes decorades

amb pintures i moltes dades.

Em podria moure per diferents llocs,

i de tan ampla que era

no em podria fer cap cop.

Anira Jaddi 4t B.


28

POEMA DE LA VERITAT

Qui busca terror

el pot obtenir

però els que busquen tresors

primer han de patir.

Qui busca riqueses

obté tristor

qui busca al drac

obté un marró.

Qui busca la veritat

persegueix la llibertat

i qui se’n penedeix

probablement menteix.

Jo en el personal

me’n vaig al mercat

i per preferir...

prefereixo un entrepà.

Kevin Camacho 5è A


29

SANT JORDI JA ARRIBA

Sant Jordi ja arriba

dalt del cavall

per salvar la princesa

de les urpes del drac.

Carrega una espasa

de gran amenaça

un escut i una llança

per lluitar amb esperança.

De la sang del monstre

ha sortit una rosa preciosa

que ha florit.

I a la princesa li ha

donat perquè d´ella

se n’ha enamorat.

La princesa ha sigut salvada

Per en Sant Jordi rescatada.

Míriam Torres 5è A


30

ELS COLORS

Al món hi ha molts colors

però mai et faran plors,

que per això hi han moltes flors

que fan diferents olors.

Al món hi ha molts colors

que mai et causaran dolors,

per això amb les flors

mai tindràs temors.

Els colors són molts

i tots tenen mots,

però els que més brillen

són els que xisclen.

Els colors són molts

i a mi m’agraden tots!

perquè són molt bonics

i tots són d’allò més rics.

Alejandro Cabello 5è B


31

LA ROSA

La rosa vermella,

la rosa juganera,

a mi m’agrada molt.

Perquè és la més bella.

Jo la prenc per la cintura,

L’oloro amb calma i cura...

Em porta records...

de la natura.

Quan l’he tinguda agafada

he sentit per un instant,

que m’ha dit en veu baixa

calla i posa’t a ballar.

He ballat amb ironia,

M’ha entrat la suor,

Fins que he parat i

Li he donat un petó.

Ella em mira a mi,

jo la veig mustia i aixafada.

L’agafo tota trista

i a casa me l’he emportada.

Marta González 5è B


32

LA MARGARIDA

La margarida et desperta cada dia,

amb ella és tot una alegria,

si un dia et trobes malament,

ella et curarà ràpidament.

Comença sent una llavor,

però creixerà cada dia,

i al final serà una gran flor.

Serà la més bonica del prat,

però després l’agafaran.

La margarida es troba orgullosa,

perquè cada dia ajuda una persona.

La trobaràs a tots els llocs,

des d’ Amèrica fins l’altra punta del món.

Ángel Navarrete 6è A


33

LA CAIXA

Hi havia una vegada un poble molt petit que es deia Vic. Un dia a aquest poble va

aparèixer una petita caixa, els habitants es preguntaven què era. La van intentar obrir,

però no es podia la van netejar i posava :- només un home de cor pur podrà obrir

aquesta caixa -. Tots els homes el van intentar obrir, però ningú va poder. Al dia

següent va aparèixer una petita noia bonica i delicada i va dir:

- Jo obriré aquesta caixa. Va dir la noia molt convençuda.

El poble es va riure.

- Tu creus que pots obrir aquesta caixa? - van dir els habitants.

- Si ets una noia molt delicada- van dir els habitants.

- La caixa deia que només podia obrir la persona de cor pur, jo crec que sóc de

cor pur.

La noia es va apropar a la caixa. La caixa brillava.

Quan ja estava al costat, la caixa es va obrir sense que la toqués tota la gent es va

quedar amb la boca oberta. A dintre de la caixa hi havia un pollet d’or que va ser el seu

amic per sempre. Tota la gent va aprendre que el més insignificant pot ser un el més

gran.

Maria Moreno 6è A


34

EL CIRC AMBULANT I EL REALITZADOR DE SOMNIS

Hi havia una vegada un circ ambulant que anava de poble en poble. En el circ hi havia molts

mags, però n’hi havia un que li deien el realitzador de somnis, perquè fa realitat els somnis del

nens. Si els nens li demanaven vaixells, motos, cotxes, ell feia màgia i els hi donava.

Una vegada els mags del circ havien de fer una funció en un hospital infantil i, quan estava

esperant, per fer la funció tres nens es van apropar a ell i li van preguntar:

-Tu ets qui fa realitat els somnis dels nens?

Ell amb un somriure els va contestar:

-Si , sóc jo!

Ells van dir:

-Volem que facis realitat els nostres somnis, pots fer-ho? Si us plau.

El mag els va contestar:

-Clar que sí, quins són els vostres somnis?

Un dels nens va dir:

-Jo vull veure la llum i els colors de l’Arc de Sant Martí.

Un altre va dir:

-Jo vull escoltar els ocells cantar i un conte escoltar.

L’últim va dir:

-Jo vull córrer i saltar pels camps; pots fer-ho?

I ell va contestar:

-Es clar que sí!

El realitzador de somnis se’n va anar i va pensar “com m’ho faré per realitzar els somnis

d’aquests tres nens? M’han demanat coses molts fàcils ... però aquestes...”

Ja era el moment de fer la funció i va pensar “només puc fer una cosa: els diré que no sóc un

realitzador de somnis”.

Quan ja estava decidit va aparèixer una llum i, de la llum, va sortir una fada que li va dir:

-Jo et donaré el poder per fer realitat els somnis d’aquest tres nens.

I així el nen que no podia veure, va poder veure, el nen que no podia escoltar, va poder

escoltar i el nen que no podia caminar, va poder caminar.

I així els nens van ser feliços per sempre. Fi.

Lorena Rivas 6è B


35

L’ARBRE DE LA VIDA

Hi havia una vegada en un poble d’ Anglaterra un noi que es deia Cris que sempre es

fixava en el seu veí. A la casa del davant hi vivia un senyor vell que feia molta por.

Només el veia quan anava al jardí del darrera per regar i parlar amb un arbre molt gran

i vell. A tots els que s’ acostaven els feia fora, però molt fort i enfadat. Ningú no

s’acostava a casa seva.

El noi era molt solitari i sempre era a la seva habitació. Un dia els seus pares es van

haver d’ anar unes setmanes de viatge, per coses de feina. El nen es va haver de

quedar amb la seva germana passota.

Un dia, ell i el seu amic es van posar a jugar amb la pilota. Se’n van anar a casa del

vell, que feia por. El Cris va saltar a la casa del veí, però el seu amic va dir que no

passés, però no el va fer cas. Va agafar la pilota, però el veí va entrar cridant al jardí

com un boig. El nen no va poder escapar, el vell el va agafar i se’l va emportar a casa

seva. L’amic va agafar una pala, va trencar la porta de la casa i va entrar corrents.

Els va veure parlar. En Cris li va explicar que el vell estava sol i necessitava parlar. Li

va explicar que a l’arbre va enterrar la seva dona i el deia l’arbre de la vida. Així es van

fer amics. Tots els dies anaven a casa seva i jugaven amb ell. Fi.

Aaron López 6è B


36

PASSATEMPS EN ANGLÈS:

Recycling Word Search

Name _______________________ Date ________________

R R E C Y C L E V B I L M O

E G P O U I R S L W I U F B

P P N E N V I R O N M E N T

A L U I Q E K L E E B W R W

P A I B G A S C R O T E K N

S S Z C S A U U T F P S D E

W T A W Y D K T E A W Q A E

E I S T E X L C P R B J E W

N C R R S E U V A E G H C C

K G F Y S O C G N P Z L N X

BOTTLES ENVIRONMENT NEWSPAPER PACKAGING PAPER PLASTIC

RECYCLE REDUCE REUSE


37

WASTE

ARTICLE D’OPINIÓ: Nunca nos hace caso

Basta que le digas una cosa para que haga todo lo contrario, y te preguntas si tienes un hijo especialmente tozudo o si depende de ti que cambie esa conducta. En definitiva, te sientes frustrado. ¿Cómo conseguir que te obedezca? ¿Deberías exigirle más? No desesperes, todavía estás a tiempo de cambiar las cosas.

No es ningún descubrimiento afirmar que muchos hijos no obedecen a sus padres. El hecho de que los hijos no hagan caso de las indicaciones de los padres crea en ellos una sensación de impunidad frente a las normas que desorienta completamente su conducta y les priva de la seguridad que da contrastar su manera de actuar con otros criterios externos. Además produce en los padres una frustración y una desesperanza difícilmente compatible con su tarea educativa.

No es lo mismo mandar que conseguir obediencia

Mandar es dar órdenes, exigir es conseguir que obedezcan las normas, nuestras indicaciones razonables o sus propias decisiones. La exigencia es una disciplina externa que proponemos o acordamos con nuestro hijo con la finalidad de que se transforme en autoexigencia. Si la exigencia es coherente y estable, crea en ellos una sensación de seguridad a la vez que les ayuda a desarrollar determinados hábitos y costumbres que les permitirán enfrentarse a nuevos retos. Por otro lado, si nuestras propuestas van acompañadas de razones, desarrollan aquellas facultades intelectuales que tienen que ver con el pensamiento consecuencial y causal. Es importante dar preferencia a la exigencia en conductas relacionadas con su trabajo (fundamentalmente los estudios), con la convivencia, con el desarrollo de virtudes personales (reciedumbre, prudencia, sobriedad…) y de buenos hábitos.

Las estrategias más recomendables para conseguir la obediencia son básicamente cuatro:


38

1. Informar a nuestro hijo acerca de lo que esperamos que haga, cómo debe hacerlo y en qué condiciones. No basta, por ejemplo, decir a nuestra hija de seis años que se ha de portar bien cuando vamos a comer a casa de los tíos. Deberíamos concretar que esperamos que use los cubiertos correctamente y que no se queje de la comida. Y si no le gusta la comida, le podemos ofrecer la alternativa de que pida que le pongan poco.

2. Motivarlo para que se esfuerce por comportarse como le indicamos. Podemos exponerle aquellas razones que le hagan ver que lo que proponemos, es interesante para él, ya sea porque le reporta alguna ventaja a medio plazo, porque con ello nos complacerá o porque no hacerlo así le perjudicará de alguna manera.

3. Comprobar que ha hecho lo que esperábamos que hiciera. No dar por supuesto que lo hará. Nada hay más desmotivador para nuestros hijos que nuestra falta de atención por sus logros o reveses. No comprobar si lo ha hecho bien significará afirmar que aquello no era muy importante o que él mismo no es muy importante.

4. Valorar su conducta, es decir, decirle si lo ha hecho bien y demostrar aprecio y agrado por el esfuerzo realizado. Y, en caso de fracaso, mostrar desaprobación por la conducta aunque no desprecio hacia él. No descartamos los premios o los castigos siempre y cuando sean proporcionados y ajustados al hecho que se quiere alabar o reprender.

Pero esta receta puede resultar ineficaz si no se combina con algunas precauciones y se adapta a las circunstancias y al carácter de los hijos. Vale la pena tener presentes algunas de las siguientes recomendaciones.

• Exigir pocas cosas y suficientemente espaciadas en el tiempo. Conviene exigir pocas cosas a la vez. Da verdadero vértigo escuchar seguidas todas las indicaciones y mandatos que reciben algunos niños a lo largo de una jornada. Nos gustaría que todo lo hicieran bien y que no se descuidaran en nada. Pero la mayoría de veces, a fuerza de exigir demasiadas cosas a la vez, no conseguimos nada.

• Lo que le pedimos debe estar a su alcance. Hay que asegurarse que aquello que le pedimos a un niño está realmente a su alcance. No debemos perder de vista la etapa evolutiva en la que se encuentra el niño ni sus capacidades en relación con lo que le pedimos. No es adecuado pedirle a un niño de 2 años que se haga la cama cada día, ni tampoco proponerle a uno de 15 que apruebe todas las asignaturas el próximo trimestre si en el anterior lo ha suspendido casi todo. Vale la pena asegurarse que logrará lo que le proponemos ya que el éxito le animará a perseverar.

• Nuestra exigencia debe ser, valga la expresión, “acolchada”. No es necesario hacerla más difícil de lo razonable. Nuestros hijos no son, al menos aún no, unos héroes. Que hagan lo que tienen que hacer, sin “rebajas” ni vanas compasiones, pero tampoco más.

• Debemos mostrar que confiamos en él. Si demostramos que confiamos en que hará lo que le hemos pedido seguramente lo hará lo mejor que pueda. Es mucho más difícil traicionar la confianza que confirmar la desconfianza. Vale la pena confiar en su palabra. Y si aún y así desobedece, darle una oportunidad, buscar algo positivo que decirle, como que tenéis confianza en que cambiará, o que seguramente es un descuido pero que no quería hacerlo así de mal.

• Decir las cosas con seguridad. Es importante transmitir seguridad a la hora de pedir algo, tanto a través de nuestras palabras como a través de los gestos. El grado de


39

seguridad que tu hijo perciba en lo que le dices, le frenará o le incitará más a desobedecer. Por eso es mejor decir:

- Dentro de diez minutos será hora de que te pongas a hacer los deberes – dicho sin insistir y continuando con lo que estábamos haciendo, que decir: - ¿Te irás a hacer los deberes a las seis?

• No dar órdenes imperativas ni acompañarlas con ningún gesto o contacto físico amenazante. Este tipo de órdenes provoca reacciones de total oposición en el niño.

• No usar amenazas vanas o premios inalcanzables. Nunca prometer aquello que no se puede cumplir. No hay nada que estimule más la desobediencia de un niño que un castigo que no se cumple o un premio que no se alcanza. Los castigos o premios propuestos han de ser razonables, proporcionados y posibles. En todo caso, si por error o por falta de autocontrol, hemos amenazado con algo que no es razonable, debemos explicarle las razones por las que hemos decidido cambiar el castigo por otro más razonable. Cuando sea necesario reprenderle, es muy eficaz mostrar disgusto, pero no ira .

• No perder la calma. Es fundamental, aunque requiere cierto entrenamiento, no perder la calma ante las palabras o los hechos de nuestros hijos. La falta de compostura, la perdida del autodominio y los gritos nos ponen en ridículo, y con ello, nuestra autoridad se derrumba, especialmente si estamos tratando con adolescentes.

• Finalmente quiero resaltar una vez más la importancia del ejemplo de los padres. Sólo las personas que son capaces de vivir su vida con ejercicio constante de autodisciplina y autoexigencia, tienen el prestigio, la experiencia y la técnica necesarios para exigir a otros.

José María Lahoz García Pedagogo (Orientador escolar y profesional),

Profesor de Psicología y Pedagogía en Secundaria

Documents

Revista de l'Escola Taxonera 2013- 2014