1
er a la majoria dels animals, les barreres naturals no acos- tumen a ser cap problema a l’hora d’ampliar els seus ter- ritoris o de cercar els climes o els hàbitats que els són més adients. Tampoc no ho són, encara menys, les barreres administratives. Per això, abans de la reintroducció d’óssos al Pirineu català, els introduïts a la zona fran- cesa a final dels anys ja havien arribat a la Val d’Aran, passant per l’Alt Urgell i la Cer- danya; i els llops del parc natural de Mer- cantour, a la regió de Provença-Alps- Costa Blava, que alhora provenien d’Itàlia, estan prenen vistes a l’alt Berguedà; i les mar- motes que es van reintroduir a partir dels anys a França també han fet el salt, ja han colonitzat una bona part del Ripollès i la Cer- danya i s’estan instal·lant a les zones altes del Berguedà. Això vol dir que la majoria de la fauna del vessant nord del Pirineu és pràc- ticament la mateixa que hi ha a la banda ca- talana. És per això que la impressionant fauna que es pot veure al Parc Animalier des Pyrénées, al poble d’Argelés-Gazost, al de- partament dels Alts Pirineus, a la regió de Migdia Pirineus, tant pel que fa a les aus com pel que fa als mamífers, és la mateixa que po- dem veure al nostre Pirineu, o que hi po- dríem veure si algunes espècies no ha- guessin estat exterminades. Des de l’any , amb el títol d’Una al- tra visió de la naturalesa, aquest parc, que gaudeix d’unes instal·lacions modernes i modèliques, ens permet l’oportunitat de veure en semillibertat tota una sèrie d’es- pècies, la majoria de les quals difícils de veu- re en els seus hàbitats, que han nascut en captivitat, de manera que no s’espanten de la presència humana. N’hi ha algunes que es mostren bastant indiferents, però d’altres permeten una aproximació inusual en aquest tipus de centres, com en el cas de les marmotes i dels cabirols, que es poden fins i tot arribar a tocar. Al llarg del seu recorregut podem obser- var molt de prop les famílies de llops, els im- pressionants óssos bruns, els enigmàtics linxs, els esmunyedissos isards, els impo- nents muflons, les llúdrigues i els seus jocs aquàtics, les divertides marmotes, les gui- neus, les martes, els esquirols i les seves ca- brioles, etc. A partir d’aquest any s’ha afegit a l’itine- rari del parc dos grans aviaris oberts amb una extensa quantitat d’ocells migradors, com el martinet de nit, el martinet blanc i el martinet ros, la cigonya, el camallarg, el corb marí gros, i una gran quantitat més d’espècies d’aus petites i grosses, sense oblidar-ne altres de més domèstiques, com diferents tipus de coloms, d’ànecs i de bes- tiar de ploma. En un indret del parc també hi ha una pe- tita ruta on es poden distingir les diferents empremtes dels mamífers, que es poden re- produir en un taller per a escolars, una al- tra de les activitats que organitza el parc, i una petita ruta micològica. L’anomenada galeria dels animals sal- vatges presenta una acurada exposició mu- seogràfica amb una extraordinària repro- ducció de la principal fauna del nord d’A- mèrica, d’Europa i d’Àfrica, amb els seus di- ferents hàbitats. Ho podeu veure a www.parc-animalier- pyrenees.com/ P UNA ALTRA VISIÓ DE LA NATURA EL PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES, a la petita població francesa d'Argelés-Gazost (Alts Pirineus), ens ofereix tota una visió de la fauna d'ambdues bandes dels Pirineus, tant pel que fa a les espècies de mamífers com pel que fa a les de les aus que hi podem veure de pas en les seves èpoques migratòries. Per Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 49 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS 17 Regió7 | DISSABTE, 12 DE SETEMBRE DEL 2009 FAUNAREVISTA

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS · ritoris o de cercar els climes o els hàbitats que els són més adients. Tampoc no ho són, encara menys, les barreres administratives

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS · ritoris o de cercar els climes o els hàbitats que els són més adients. Tampoc no ho són, encara menys, les barreres administratives

er a la majoria dels animals,les barreres naturals no acos-tumen a ser cap problema al’hora d’ampliar els seus ter-

ritoris o de cercar els climes o els hàbitatsque els són més adients. Tampoc no ho són,encara menys, les barreres administratives.Per això, abans de la reintroducció d’óssosal Pirineu català, els introduïts a la zona fran-cesa a final dels anys ja havien arribat ala Val d’Aran, passant per l’Alt Urgell i la Cer-danya; i els llops del parc natural de Mer-cantour, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, que alhora provenien d’Itàlia,estan prenen vistes a l’alt Berguedà; i les mar-motes que es van reintroduir a partir delsanys a França també han fet el salt, ja hancolonitzat una bona part del Ripollès i la Cer-danya i s’estan instal·lant a les zones altes delBerguedà. Això vol dir que la majoria de lafauna del vessant nord del Pirineu és pràc-ticament la mateixa que hi ha a la banda ca-talana.

És per això que la impressionant faunaque es pot veure al Parc Animalier desPyrénées, al poble d’Argelés-Gazost, al de-partament dels Alts Pirineus, a la regió deMigdia Pirineus, tant pel que fa a les aus compel que fa als mamífers, és la mateixa que po-dem veure al nostre Pirineu, o que hi po-dríem veure si algunes espècies no ha-guessin estat exterminades.

Des de l’any , amb el títol d’Una al-tra visió de la naturalesa, aquest parc, quegaudeix d’unes instal·lacions modernes imodèliques, ens permet l’oportunitat deveure en semillibertat tota una sèrie d’es-pècies, la majoria de les quals difícils de veu-re en els seus hàbitats, que han nascut en

captivitat, de manera que no s’espanten dela presència humana. N’hi ha algunes quees mostren bastant indiferents, però d’altrespermeten una aproximació inusual enaquest tipus de centres, com en el cas de lesmarmotes i dels cabirols, que es podenfins i tot arribar a tocar.

Al llarg del seu recorregut podem obser-var molt de prop les famílies de llops, els im-pressionants óssos bruns, els enigmàticslinxs, els esmunyedissos isards, els impo-nents muflons, les llúdrigues i els seus jocsaquàtics, les divertides marmotes, les gui-neus, les martes, els esquirols i les seves ca-brioles, etc.

A partir d’aquest any s’ha afegit a l’itine-rari del parc dos grans aviaris oberts ambuna extensa quantitat d’ocells migradors,com el martinet de nit, el martinet blanc iel martinet ros, la cigonya, el camallarg, elcorb marí gros, i una gran quantitat mésd’espècies d’aus petites i grosses, senseoblidar-ne altres de més domèstiques, comdiferents tipus de coloms, d’ànecs i de bes-tiar de ploma.

En un indret del parc també hi ha una pe-tita ruta on es poden distingir les diferentsempremtes dels mamífers, que es poden re-produir en un taller per a escolars, una al-tra de les activitats que organitza el parc, iuna petita ruta micològica.

L’anomenada galeria dels animals sal-vatges presenta una acurada exposició mu-seogràfica amb una extraordinària repro-ducció de la principal fauna del nord d’A-mèrica, d’Europa i d’Àfrica, amb els seus di-ferents hàbitats.

Ho podeu veure a www.parc-animalier-pyrenees.com/

P

UNA ALTRA VISIÓ DE LA NATURA

EL PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES, a la petita població francesa d'Argelés-Gazost (AltsPirineus), ens ofereix tota una visió de la fauna d'ambdues bandes dels Pirineus, tant pel quefa a les espècies de mamífers com pel que fa a les de les aus que hi podem veure de pas enles seves èpoques migratòries. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 49REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS

17Regió7 | DISSABTE, 12 DE SETEMBRE DEL 2009FAUNA�REVISTA