Reis de Castella, reis de les Espanyes i reis d´Espanya

Reis de Castella, reis de les Espanyes i reis dEspanya 1. Edad antiga. Cap a lany 196 abans de Crist, els romans dominaven dues zones en la pennsula Ibrica que denominaven en llat Provincia Hispania Citerior (que comprenia aproximadament els actuals Arag, Catalunya, Valncia i Mrcia) i Provincia Hispania Ulterior (que comprenia aproximadament lactual sud dAndalusia). Cap a lany 27 abans de Crist, els romans dominaven prcticament tota la pennsula Ibrica i la tenien dividida en tres zones que denominaven Provincia Hispania Lusitana (que comprenia aproximadament els actuals Portugal i Extremadura), Provincia Hispania Betica (que comprenia aproximadament lactual Andalusia) i la Provincia Hispania Tarraconensis (que comprenia la resta de la pennsula Ibrica). El nom genric de les zones de la pennsula Ibrica era Hispania. El conjunt de les zones de la pennsula Ibrica la denominaven Hispaniae que s el plural de Hispania. Amb el temps, Hispania ha passat a dir-se Espanya i Hispaniae a passat a dir-se Espanyes. 2. Pere I. Al pargraf 6 del llibre Crnica o llibre dels fets escrit pel rei Jaume I diu, referint-se a Pere I el Catlic: E Nostre Pare lo Rey en Pere fo lo pus franch rey q anch fos en Spanya. s a dir: I nostre pare, el rei En Pere, fou el ms geners rei que mai fos en Espanya. En la pennsula Ibrica, aquest rei regnava als actuals Catalunya i Arag; tenint en compte Hispania dels romans, aquesta paraula Espanya es refereix a tota la pennsula Ibrica al segle XIII. Les dues segents figures mostren loriginal posterior a lany 1213; el pargraf 6 s a la segona figura.

3. Fernando V i Isabel I. La figura segent mostra un document de 1491 que t la transcripci: Don Fernando y doa Isabel por la gracia de Dios Rey y Reina de Castilla, de Len, de Aragn, de Sicilia, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorcas, de Sevilla, de Cerdea, de Crdoba, de Crega, de Murcia, de Jan de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar, conde y condesa de Barcelona, y seores de Vizcaya i de Molina, duques de Atenas y de Neopatria, condes de Roselln y de Cerdea, marqueses de Oristn de Gociano. En altres documents, ell s anomenat Fernando V de Castella, III de Lle, II dArag, II de Siclia, II de Valncia, II de Mallorca, II de Crsega, II de Barcelona. Ella s anomenada Isabel I de Castella. Observis que no sn anomenats rei dEspanya ni reina dEspanya.

4. Juana I. La figura segent mostra un document de 1511-12-12 que t la transcripci: SEPAN QVANTOS Esta Carta de privillegio e Confirmacion vieren Como yo Doa Johana por la gracia de Dios Reina de Casthilla de leon de granada de toledo de gallicia de sevilla de cordova De muria de jaen de los algarves de algezira de gibraltar e de las islas de canaria... Observis que no s anomenada reina dEspanya ni dArag. No hi ha disponible informaci adequada del seu esps Felipe I.

5. Carlos I. La traducci del llat de les dues figures segents mostra que en 1520 Carlos (per la data era Carlos I) era emperador, rei de Castella, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Npols, de Sardenya, de Crdova, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

6. Felipe II. La traducci del llat de les dues figures segents mostra que en 1528-09-02 Felipe II era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sevilla, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

7. Felipe III. La figura segent mostra que en 1563-08-06 Felipe II era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crbova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya a pesar dincloure tots els territoris de la pennsula Ibrica.

8. Felipe IV. Les dues figures segents mostren que en 1654-11-10 Felipe (per la data era Felipe IV) era rei de Castella, dArag, de Lle, de Siclia, de Jerusalem, de Portugal, dHungria, de Dalmcia, de Crocia, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Firma Yo El Rey. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

9. Carlos II. Les dues figures segents mostren que en 1700-10-03 Carlos II era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sardenya, de Sevilla, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

10. Felipe V. Les dues figures segents mostren que en 1716-01-16 Felipe (per la data era Felipe V) era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

11. Fernando VI. La figura segent mostra que en 1754-11-05 Fernando (per la data era Fernando VI) era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

12. Carlos III. La figura segent mostra que en 1766-05-27 Carlos (per la data era Carlos III) era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

13. Carlos IV. Les dues figures segents mostren que en 1795-08-13 Carlos (per la data era Carlos IV) era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

14. Jos I. La figura segent mostra que per la constituci de 1808-07-08 Jos I era rei de les Espanyes i de les ndies. El significat de Espanyes est explicat en lanterior apartat 1.

15. Fernando VII. Les quatre figures segents mostren que en 1815-09-13 Fernando VII era rei de Castella, de Lle, dArag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, dAlgarve, dAlgecires, de Gibraltar, de les Illes Canries, etc. Observis que no s anomenat rei dEspanya.

16. Isabel II. La figura segent extreta de la Gaceta de Madrid de 1845-05-23 mostra que Isabel II era reina de les Espanyes. El significat de Espanyes est explicat en lanterior apartat 1.

17. Amadeo I. La figura segent extreta de la Gaceta de Madrid de 1873-01-01 mostra que Amadeo I era rei dEspanya.

18. Alfonso XII. La figura segent de de la Gaceta de Madrid de 1878-11-29 mostra que Alfonso XII era rei dEspanya.

19. Alfonso XIII. La figura segent de la Gaceta de Madrid mostra que en 1902-05-23 Alfonso XIII era rei dEspanya.

20. Juan Carlos I. La figura segent del Boletn Oficial del Estado de 1978-12-29 mostra a la constituci espanyola que Juan Carlos I s rei dEspanya.

21. Conclusions. Sanomenen reis (o reines) de Castella: Fernando V el Catlic Isabel I la Catlica Juana I Carlos I Felipe II Felipe III Felipe IV Carlos II Felipe V Fernando VI Carlos III Carlos IV Fernando VII Qui pot gosar oposar-se als reis i corregir-los quan ells mateixos trien el seus propis ttols en documents oficials? Tot aix, a pesar que en algunes monedes o en textos secundaris es mencionin ttols que necessariament han de ser breus.

Sanomena rei de les Espanyes i de les ndies: Jos I Sanomena reina de les Espanyes: Isabel II Sanomenen reis dEspanya: Amadeo I Alfonso XII Alfonso XIII Juan Carlos I Fins al rei Fernando VII, les numeracions sn les de Castella. La reina Isabel II sapropi de la numeraci del regne de Castella, pretenent que el regne de les Espanyes era lnic regne continuador del regne de Castella. El rei Alfonso XII i el rei Alfonso XIII sapropiaren de la numeraci del regne de Castella, pretenent que el regne dEspanya era lnic regne continuador del regne de Castella. Lanomenat regne dEspanya va comenar en 1870 amb el regnat del primer rei dEspanya, Amadeo I, comprenent el territori de la pennsula Ibrica (menys Portugal i Gibraltar), les illes Balears i territoris ms llunyants. Abans, Espanya era el nom geogrfic de la pennsula Ibrica, tal com sha mostrat en els anteriors apartats 1 i 2.

Marcel Ma Pascual

Documents

Reis de Castella, reis de les Espanyes i reis d´Espanya