que funciona - enginyersbcn.cat · Theknos NÚMERO 149 GENER DE 2011 COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA Entrevista: Pau Garcia Milà, fundador d’eyeOS Retrat

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N ANÚ

MER

O 14

9G

EN

ER

DE

20

11

Entrevista: Pau Garcia Milà, fundador d’eyeOSRetrat Professional: Domènec TubertEmpresa: NUR & LLUM

del mónResponsables

que funciona

Theknos 149 bis.qxp:NOUTheknos2010 5/1/11 14:24 Página 1


Des de diferents sectors, peròespecialment des de l’Admi -nis tració local, la regulacióde les activitats s’ha modulatcom una intervenció global,entenent-les com una realitatúnica però alhora complexa ipolièdrica, en la qual calia laconcurrència d’altres agents,però que finalment s’inte -grava en la posada en funcio-nament.

La darrera normativa ques’ha aprovat (la Llei 20/2009,de 14 de desembre; la Llei3/2010, de 18 de febrer, etc.) vaen sentit contrari: és sectorial.Té una visió parcial i reduccio-nista de les activitats, la qualcosa implica que sobre unamateixa activitat puguin re -caure innombrables procedi-ments administratius.

D’altra banda, a l’emparade la Directiva 2006/123/CE,de 12 de desembre, de serveis,s’ha generalitzat el règim decomunicació prèvia amb lavoluntat explícita de simplifi-car els procediments, reduirles càrregues administratives,evitar dilacions innecessàries,suprimir barreres i reduirtraves, de ma nera que es fa -cilita l’obertura d’esta bli mentsi l’exercici d’ac ti vitats.

En aquest nou marc jurí-dic, hom podia llegir a lapremsa que un gran nombred’ac ti vitats es podia posar enmarxa amb una simple comu-

nicació. Aquesta afirmació ésuna fal·làcia (que enganyaamb falses aparences), ja queprèviament a la comunicació,en la majoria de casos, elpromotor o el tècnic haurand’a con se guir i tramitar les au -to rit zacions sectorials i/o apor -tar documentació que acreditiel compliment de la normativa;posteriorment, l’ad mi nis tracióreceptora s’ha de donar perassabentada i declarar l’efi -càcia de la comunicació.

Com a societat –i el Col·legiamb un paper fonamental–,hem de decidir clarament qui-nes garanties de seguretat, deprotecció del medi ambient, deconvivència, etc. ens imposemi quins controls s’estableixenper comprovar-ne l’assoli ment.Així mateix, aquestes garan-ties i controls han de ser cohe-rents amb allò que com a socie-tat ens podem permetre.

Mentre les activitats no estinguin en compte com larealitat única que són, difícil-ment s’aconseguirà establirun veritable procediment ad -ministratiu racional i àgil ique respongui tant a les ne -cessitats de les empreses comde la societat. La tasca no ésfàcil, però és imprescindible, ique la futura normativaatribueixi aquest paper al’Ad ministració local, la méspropera al ciutadà, és fona -mental.�

3

El règim de comunicació,una fal·làcia

El paper del’Administraciólocal, propera al ciutadà, ésfonamental

Jordi Català I [email protected]

OBSERVATORI


06OPINIÓ

De què parlarem al 2011?

07EN SEGONS

Campi qui pugui

ENTREVISTA

Pau Garcia Milà,fundador d’eyeOS

28

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Agustí Morera, Joan Ribó Direcció: Manel Gastó Coordinació: Patricia Serrano Assessorde comunicació: Miquel Darnés Col.laboracions en aquest número: Departament de Fitness del DiR, Jordi Garriga, Tamara G. Cisneros, Jordi Goula, AlbertPunsola, David Roman, Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB, Teresa Turiera, Andreu Zaragoza Correcció lingüística: L’ApòstrofDisseny gràfic i maquetació: Estudi Freixes Imatges: Daniel Daranas, Canetti Fotografia, Xavier Corbella, Marc Javierre, Luciti / Mariluz Rodriguez, Lourdes Segade,Victor Valiente Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica, impressiói enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 2081, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

18EMPRESA

32ARTICLE TÈCNIC

37INFORMACIÓ PROFESSIONAL

NUR & LLUMBarcelona Lighting Design

Velocitat inadequadaEl color porpraRecursos: el coure

40PREGUNTESFREQÜENTS

20SOSTENIBILITAT

MA

RC

JA

VIE

RR

E

16RETRAT PROFESSIONAL

Domènec Tubert

“Volem créixerper continuaressent el ‘desktopweb’ dereferència”

El CETIB defineix el procés internd’obtenció de l’informe d’idoneïtat tècnicaInformació col·legial, pàgina 8

Barcelona, la ciutat del vehicle elèctric


03 04 05 06 07 08 09

3029

31

01 02

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19

2524

20 21

26 27 28

22 23

Gener 2011 Dijous 27

Xarxes industrials aplicadesa tecnologia web

A càrrec d’Antonio Luna,enginyer d’aplicacions Omron Electronics IberiaA les 19 hal Tecnoespai del CETIB

Dijous 27

Presentació de lapublicació ‘Segmentsde Seguretat: Lainvestigaciód’incendis iexplosions’

Proposat per la Comissió de Seguretat contra Incendisi Emergències18.30 h a la sala d’actes

Visita a lesinstal·lacions del’empresa CompactHabit: edificaciómodular integral

A les 11 h a lesinstal·lacions de l’empresa al polígon industrial La Cort,carrer Marbusca, parcel·la 27(Cardona)

22

EN PORTADA

Els enginyers tècnics municipals fan una tasca tan poc coneguda per al granpúblic com essencial per a la societat. És una tasca que demana anticipar-seals problemes, tenir habilitats resolutives i una gran capacitat de diàleg.

44% Sí40% Sí, sempre que s’ensenyi

als infants a jugar-hi16% No

46SALUT

Exercici cardiovascular.Com aprofitar-ne els beneficis

44CULTURA

Morabike, a la recerca del vehicle mínim

Creieu que els jocsde construcció i

muntatge fomentenles vocacionsd’enginyeria?

TOTAL VOTS: 88

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La pregunta del mes

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

Responsablesdel món que funciona

“Siemens celebra el centenaride la factoria de Cornellà”Informació Professional, pàgina 37

AJU

NTA

ME

NT

D’I

GU

AL

AD

A

Dimecres 26

42INNOVACIÓ

La reinvenció: del producte a la solució

Comenceu el nou any amb optimisme?


En el tomb de l’any pensoque hi ha tres preguntes quetots ens fem en mirar capendavant en el terreny del’economia. La primera, si se -guirem els passos de Grècia iIrlanda i haurem de ser res-catats per la Unió Europea; lasegona, si seguirem dins del’euro o haurem de marxar, ila tercera, si al 2011 final-ment veurem la llum al finaldel túnel.

Pel que fa al rescat, crecque no en tindrem, per béque la situació del deuteespanyol és complicada i nosembla que hagi de milloraren els primers mesos del nouany. I si penso que no hi hau-rà rescat, senzillament ésperquè som massa grans.Penseu que Espanya fa sisirlandes, sis portugals i qua-tre grècies. Feu números iveureu com difícilment sur-ten, ni que solament siguiamb una simple regla de tres.No descarto, però, que hihagi d’haver alguna menad’intervenció –avals espe-cials, crèdit específic, etc.– sino trobem com frenar l’es -peculació. Crec també que nointeressa a Europa arribar aaquest extrem, perquè Espa-nya és com una mena de dicde contenció, que si cau deixadesprotegits països com Ità-lia o Bèlgica.

Bé anem per la segona. Lasortida hipotètica de l’euro,qui beneficiaria? Sí, és certque podríem devaluar lanova pesseta i ser més com-petitius de cara a l’estranger.Però no vull ni pensar quèpassaria amb tot el deute quetenim. Senzillament, hau-ríem de treballar un 50% mésper tornar-lo amb unacaiguda de la qualitat de vidaes garrifosa. Tampoc no inte-ressa que en sortim als bancs

estrangers que tenen un gra-pat de deute espanyol (el60%). Seria posar en perill elsseus balanços en uns mo -ments ja prou complicats. Amés a més, si Espanya sortísde l’euro, potser significariael principi de la fi del somnieuropeu. No, no crec que sor-tim de l’euro ni que ens enfacin fora…

Quant a la tercera, elconsens de les institucionsd’a nàlisi privades apunta a

6

De què parlarem al 2011?

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA

THEKNOS 149 GENER DE 2011


un lleuger creixement del’eco nomia al cap de l’any (alvoltant del 0,8%), que serà lameitat de l’europeu i per sotade la previsió del Govern(1,3%). Per cert, d’acord ambaquest 1,3%, ha fet els càl-culs del pressupost i tot elque en penja. Un creixementmolt baix perquè no millora-rà el consum privat, ni lainversió de les empreses ni laconstrucció. Ara bé, la ideamés generalitzada és quehem tocat fons i aniremtrampejant fins al tercer tri-mestre, quan començarem aremuntar. Però crear llocs detreball no ho farem –ambsort– fins al quart. El creixe-ment serà asimètric. És a dir,els sectors que treballin mésamb l’estranger –turisme iexportadors– seran els quemillor poden anar, mentre elsaltres aniran una mica aremolc. En aquest escenarihi ha, però, un risc: el com-portament del sistema finan-cer. Les previsions són moltcomplicades, sobretot pelrefinançament del deute quehauran de fer bancs i caixesal 2011 i les dificultats permantenir els seus margesfinancers. Tot plegat fa pen-sar que podem estar davantun any on hi haurà menyscrèdit i més car, si no canvienles coses i fan un gir de 360graus, cosa que –no ensenganyem– a hores d’ara s’al -bira molt complicada. �

7

Campi qui pugui

EN SEGONS

Al 2010 van entrar en apli-cació quatre normatives(ambientals, d’incen dis id’activitats recreatives) quemo di fiquen substan cial -ment la tramitació de lli -cèn cies d’acti vitats. Segonsl’exconseller Baltasar, l’am -biental, i per tant tot el pro-cés en general, havia de serintegradora i facilitar i aba-ratir els tràmits. La realitatés que les no ves lleis com-pliquen molt la tramitació,tenen llacunes, incongru -ències i un rosari d’in defi -nicions respecte a com tra-mitar les llicències.

El problema endèmicdel país és la publicació delleis sense el seu desplega -ment reglamentari. Aixòprovo ca un daltabaix im -pressio nant a l’adminis tra -ció local. Els tècnics mu -nicipals ens hem trobatindefensos davant l’allaude normatives trencadoresi intentant fer la quadratu-ra del cercle davant delsciutadans, amenaçats pernormatives inconcretes. Persi fos poc, hi havia efectesretroactius en les trami -tacions d’alguns expe dientsen curs, que embolicaven iengrandien més encara elproblema. De bojos!

Què ha comportat aque s -ta disbauxa? Doncs que ca -da ajuntament ha pres so -lucions diferents, que enalguns casos depenien delcriteri del tècnic que la tra-mitació fos d’una forma oaltra (criteris di vergentsdins del mateix ajunta-ment); que s’hagin hagutde rectificar procedimentssobre la marxa, que enajuntaments petits ni tansols es podien aplicar lesnormatives per falta d’in -formació, que es donavauna imatge a l’exterior dedescontrol, etc.

Si aquest desastre s’es -tenia per l’Administració,ni penseu el que passava al’exterior, on els tècnics d’e -xercici lliure i enginyeriesescoltaven campanades amorts i no sabien d’on ve -nien ni cap a on anaven. Alfinal, com sempre, el querebia tota la ineficàcia delslegisladors, la indefiniciódels ajuntaments i el desco-neixement dels tècnics erael client final.

Però que ningú espreocupi. Els ajuntamentscon tinuen dempeus, lespoques empreses que que-den continuen treballant iel món continua girant.�

Hem tocat fonsi aniremtrampejant fins al tercertrimestre

Jordi Artiga PascualEnginyer tècnic municipalCol·legiat núm. 16.049


8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Diagrama del procés intern de funcionament per a l’emissiód’un informe d’idoneïtat tècnicadel CETIB

El Col·legi ja ha adaptat elssistemes informàtics i de tre-ball a les novetats que impli-ca l’emissió dels informesd’idoneïtat tècnica (IIT) i hadefinit el procediment internper a l’obtenció de l’IIT. Elprocés s’inicia quan uncol·legiat sol·licita l’informed’un projecte d’obres majorso menors a través del Tecno-visat (www.tecnovisat.net).En un termini de 15 dieshàbils, el CETIB ha d’emetrel’informe, que serà favorablesi s’ha presentat correcta-ment, en el format que indical’Ajuntament en el protocolsegons la Plantilla de projec-te (annex I, disponible al webdel CETIB), si compleix totsels paràmetres normatiusque requereix la Nor mativad’aplicació (annex II, tambéal web) i si es fa el pagament.

Quan el projecte té algu-na incidència documentalperquè no segueix el criteride l’annex I i el seu contingutnormatiu no compleix l’an -nex II, es crea una incidènciaque es comunica per via tele-màtica al col·legiat, que tin-drà també un termini màxim

de 15 dies hàbils per respon-dre-la entrant a Tecnovisatun nou projecte modificat.Durant el termini que elcol·legiat fa servir per con -testar, queda aturat el termi-ni dels 15 dies que té elCETIB per emetre l’IIT.

Un cop s’ha rebut de nouel projecte esmenat, es tornaa revisar l’annex I i l’annex IIi si l’informe és favorable espaga i s’emet l’IIT favorable.Si no és favorable, es paga is’emet l’IIT desfavorable.

En cas que el col·legiat

El CETIB defineix el procés intern d’obtenció de l’informe d’idoneïtat tècnica

L’Ajuntament de Barcelona preveu aprovar l’Ordenança reguladora dels procedimentsd’intervenció municipal en les obres a finals de gener. L’ordenança entrarà en vigor quatremesos després. A partir d’aleshores, els col·legis tècnics es responsabilitzaran de revisari validar els documents que aporten els ciutadans per tramitar una llicència d’obres.


INICI

Sol·licitudcol·legiat IIT

Prové d’unaincidència?

1a revisiótècnica

(annex I i II)

És favorable

Pagament

Supera els 15dies hàbils per

esmenar?

2a revisiótècnica

(annex I i II)

És favorable

SÍ

IIT favorable IIT desfavorable

SÍNO

SÍ

SÍ

NO

NO

NO

Pagament

Temps de respostaesmenes: màxim15 dies hàbils

15 dies hàbils -Temps respostade la primerarevisió

El CETIBté 15 dies hàbilsper emetre l’IIT

Data sol·licitud: dia D


9

sobrepassi els 15 dies hàbils,l’IIT es resol també desfavo-rablement. Si el projecte, uncop esmenat, continua tenintdeficiències, no es podrà tor-nar a fer cap comunicat dedeficiències, ja que el proto-col només permet fer-ne unaprimera ronda. En aquestcas, caldrà tornar a iniciar el

procediment de sol·licitud. A l’apartat de visats del

web del CETIB hi ha una sec-ció específica sobre el tràmittelemàtic de projectes d’obresa Barcelona amb informacióactualitzada sobre aquestimportant canvi de model. Amés, l’Ajuntament de Barce-lona ha habilitat l’enllaç

www.bcn.cat/urbanisme/e-projectes on hi ha disponi-bles les versions definitivesdels documents necessarisper tramitar els e-projectes.�

El CETIB programa periòdicament formaciósobre l’IIT. Vegeu-la a www.cetib.cat/agenda

El CETIB, a Conama 10

Reunió dels col·legis tècnicsamb el diputat Jordi Jané

El Congrés Nacional deMe di Ambient (Conama)ha tancat la desena edicióamb més de 10.000 parti-cipants en alguna de lesseves 100 activitats. ElCETIB hi va participar através de Manel Nicolás,secretari de la Junta deGovern, que va moderar ennom del Consejo el debat“La ciutat com a gestora igeneradora d’e nergia”.

“La nostra valoració ésmolt positiva, tant per laparticipació com pels re -sultats”, va assegurar elpresident de la FundacióConama, Gonzalo Echa-güe. “Pel que fa als resul-tats, tenim nombrososinformes i conclusionssobre les problemàtiquesambientals que més inte-ressen la societat, comrehabilitació, energies re -no vables, canvi climàtic,biodiversitat, etc.”

Més informació al webwww.conama10.es.�

Representants de sis col ·legisprofessionals de l’àmbit del’en ginyeria i de l’arqui -tectura, entre ells el degà delCETIB, Joan Ribó, es vanreunir amb Jordi Jané, vice-president del Congrés delsDiputats i diputat per Con -vergència i Unió (CiU), perex pressar la seva preocu -pació per l’en trada en vi gorde la futura Llei de serveisprofessionals.

Els representants col·le -gials conside ren que aquestaLlei pretén des re gu laritzarl’obliga to rie tat de la col -legiació, amb el perill idesemparament que aixòrepresenta tant per a lasocietat i els usuaris com pera la mateixa professió. Janéva manifestar la seva preocu-pació i va assegurar que lafederació i ell mateix dona-ran el seu suport a les dife-rents accions que elscol·legis professionals vul-guin emprendre per fer-hifront.

D’altra banda, els col·le -

gis volen fer palesa la possi-ble inconstitucionalitat de laLlei de serveis professionals,d’acord amb l’article 36 de laConstitució espanyola, l’ar -ticle 125 de l’Estatut d’au -tonomia de Catalunya i tam-bé segons la Llei 7/2006 del’exercici de professions titu-lades i dels col·legis profes-sionals.

ELS COL·LEGIS UNITSEls col·legis professionalsque van assistir a la reunióamb el diputat Jordi Jané, amés del Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Bar-celona, van ser el Col·legid’En ginyers Industrials deCatalunya, el Col·legi d’Apa -relladors i Arquitectes Tèc -nics i Enginyers d’Edifica -ció de Barcelona, el Col·legid’Arquitectes de Catalunya,el Col·legi Oficial d’Engi -nyers Tècnics d’Obres Públi-ques de Catalunya i elCol·legi Oficial d’Enginyersde Camins, Canals i Ports,Demarcació de Catalunya.�



10



El 22 de desembre de 2010 esvan publicar les directriusgenerals per a la delegació dedeterminades funcions decontrol i supervisió dels tre-balls professionals mitjan-çant la Resolució JUS/4024/2010, d’11 de desembre, perla qual es dóna publicitat al’Acord de 10 de desembre de2010, de la Comissió Interde-partamental.

Aquesta Comissió Inter-departamental, composta perrepresentants de diferentsdepartaments de la Generali-tat de Catalunya, es va cons-tituir arran de l’entrada envigor del Reial decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre vi -sat col·legial obligatori i elsacords de la Subcomissió deSeguiment Normatiu, Pre-venció i Solució de Conflictesde la Comissió Bilateral Ge -neralitat-Estat, pel que fa a lainterpretació de la Llei Òmni-bus estatal.

Partint de la premissa queles administracions públi-ques, més enllà dels supòsitsdel visat col·legial, necessitencomprovar, en determinatscasos, els aspectes formals itècnics dels treballs profes-

sionals i projectes tècnics, laGeneralitat de Catalunya vaconstituir aquesta ComissióInterdepartamental quehavia d’identificar i analitzarels supòsits en què calia esta-blir instruments de compro-vació de la idoneïtat tècnicadels treballs professionals ifixar les bases de la delegacióde funcions que les adminis-tracions públiques catalaneshaurien de continuar peraquesta delegació.

Les directrius aprovadessón aplicables a tots elsdepartaments i organismes

dependents de la Generalitati de les entitats que integrenl’Administració local de Cata-lunya, que podran delegarals col·legis professionals,mitjançant convenis, les fun-cions de control, supervisió,comprovació documental itècnica dels projectes tècnicsi treballs professionals rea -litzats pels respectius col·le -giats que siguin preceptiusper a l’obtenció de títols ad -ministratius habilitants o enaltres procediments o trami-tacions administratives, o béen casos de processos de con-tractació del sector públic, encas que l’administració nodisposi de mitjans propis perrealitzar comprovació docu-mental i tècnica. En aquestcas, cal destacar que laGeneralitat ha confiat exclu -sivament la delegació alscol·le gis professionals, com acor poracions de dret públic, ino pas a altres entitatsprivades.

Aquesta comprovació do -cumental i tècnica dels tre-balls professionals i projectestècnics es formalitzarà mit -jançant el certificat d’ido -neïtat.�

La Generalitat confia en els col·legis la comprovació dels treballs tècnics

Una comissió interdepartamental de la Generalitat de Catalunya ha determinat que quanl’Administració necessiti delegar la comprovació o el control dels aspectes formals i tècnicsdels treballs professionals, ho podrà fer únicament en col·legis mitjançant convenis, comara l’informe d’idoneïtat tècnica per a les llicències d’obres de l’Ajuntament de Barcelona.

JORDI BARRIL I Servei d’Assessorament Jurídic

AR

XIU

Imatge de les instal·lacionsesportives construïdes perl’Ajuntament de Barcelona al barri de La Bordeta


A la taula també hi van par -ticipar Imma Mayol, tinentad’al calde de Medi Ambient del’Ajuntament de Barcelona;Max Vives-Fierro, director dela Fundació Catalunya Euro -pa; Anna Rosa Martínez, de -legada de Greenpeace a Ca -talunya; Frederic Ximeno,di rector general de Políti-ques Ambientals i Sostenibi-litat, i Carlos Arnoult, direc-tor del Saló Carbon Expo.

Les conclusions de la tau-la es van publicar el 19 dedesembre en un su ple mentespecial d’El Pe riódico que espot consultar al web delCol·legi. El vídeo de resum del’acte està disponible awww.cetib.cat/videos i al Ca -nal Youtube del CETIB (www.youtube.com/enginyersbcn).

VEHICLES ELÈCTRICSEl fet que els vehicles elèc-trics no emetin gasos conta-minants els converteix enuna peça clau per a la millorade l’aire. Per això es destacal’oportunitat per al medi am -bient que pot suposar la im -plantació d’a quests automò-bils. De fet, flotes municipalscom la de l’Ajuntament de

Barcelona ja tenen un 25% devehicles elèctrics o híbrids.Català destaca que “els vehi-cles elèctrics ja són una reali-tat que aviat serà ben visibleals nostres carrers”.

Al suplement també inter-vé Anna Masvidal, responsa-ble de la Borsa de treball delCETIB, que destaca el perfilpluridisciplinari dels engi -nyers tècnics industrials i laseva posició per situar-se coma referents en el sector: “Fantasques vinculades a l’electri -ficació de zones d’aparca -ment, a la producció, el dis -

seny i el desenvolupament del’auto mòbil, etc. El CETIBofereix la seva experiència ales empreses que busquen unenginyer tècnic industrialfacilitant-los la publicaciód’un anunci gratuït a la bor-sa de treball o assessorant-losen la definició dels perfilsprofessionals dels enginyerstècnics que més encaixen enuna organització”, diu.�

11

Abans d’iniciar la taula rodona,que es va celebrar al Tecnoespaidel CETIB, els participants vanfer-se una fotografia de família

El Col·legi participa en una taula rodona sobre el canvi climàtic

Jordi Català, secretari de la Junta de Govern i president del Comitè Organitzador de Fór -mula-e, va participar en una taula rodona sobre el canvi climàtic organitzada per ‘ElPeriódico de Catalunya’ en col·laboració amb el CETIB. “Hem d’entendre que el canviclimàtic és un problema global que necessita una resposta global”, va assegurar Català.

Podeu veure un resum en vídeo a www.cetib.cat/videos


AN

NA

AL

EJO

/ E

L P

ER

IÓD

ICO

DE

CA

TA

LU

NY

A


12


El Col·legi aprova el pressupost per al 2011

La Junta General Ordinària celebrada el 16 de desembre va aprovar, amb un 76% dels vots,els pressupostos per al 2011 presentats per la Junta de Govern. El 18% dels assistents hi vavotar en contra i el 6% s’hi va abstenir. Es preveu una reducció dels ingressos del 13,48%.Els pressupostos estan marcats per una reducció dels ingressos per visats de més del 25%.

La Junta General Ordinària va aprovar els pressupostos per a l’exercici 2011 amb el 76% dels vots a favor


Aquest decrement és conse-qüència de l’entrada en vigordel Reial Decret 1000/2010sobre visat obligatori. Eldegà, Joan Ribó, va recordarque durant el 2010 s’ha con-tinuat amb una gestió delCETIB caracteritzada perl’austeritat, tot i que s’hanmantingut tots els serveis.Durant el proper any es tre-ballarà en la mateixa línia.

NOVETATS EN LES QUOTESLa quota col·legial s’estableixen 16,50 euros al mes, que esfacturarà en dos semestres,al gener i al juliol, a raó de 99euros.

A partir de l’any vinent iamb el suport de la mateixaComissió de Jubilats, els jubi-lats passaran a pagar unaquota mínima de 20 eurosper any. Tot i això, tal com pas -sa en la majoria dels col·legisde l’entorn del CETIB, les per-sones en situació de jubilacióhauran d’a bonar una quotaque dependrà dels anys decol·legiació al CETIB. En elspropers dies s’informarà deles noves quotes.

Fins ara, el CETIB haviade fer una aportació anual alCOGITI i al Consell en funciódel total de membres col·le -

giats, tot i que els jubilats nopaguin cap quota al CETIB.

En aquest sentit, durant eltranscurs de la Junta Ge -neral, Josep M. Segarra, pre -sident de la Comissió d’Engi -nyers Jubilats i vocal de laJunta de Govern, va manifes-tar que el col·lectiu que repre-senta vol que es mantinguiuna aportació mínima perpart de tots els membres delCETIB independentment delsanys d’an tiguitat.

PROMOCIÓDE LA PROFESSIÓUna de les partides que més

s’incrementa és la de promo-ció de la professió. El Col·legifa un esforç especial tenint encompte la imminent aprova-ció de la Llei de serveisprofessionals, el possible in -cre ment de l’intrusisme pro -fessional derivat dels últimscanvis legislatius i per poten-ciar els titulats en dissenyindustrial, que també es po -den col·legiar al CETIB.

Durant el 2011 també esmanté una partida per assis-tir a fires i congressos. Lapresència en fòrums com araConstrumat té per objectiuexplicar als sectors assistents

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA


què fan els enginyers tècnicsindustrials i posicionar-loscom a referents en les matè-ries que els són pròpies. Així,durant les fires s’or ganitzenconferències tèc ni ques, es fancontactes co mer cials i s’ex -pliquen les com petències pro-fessionals dels enginyers tèc-nics industrials.

ALTRES INGRESSOSJoan Ribó va explicar quedurant el 2011 es potencia-ran els ingressos per altresconceptes, com ara el lloguerd’espais quan no es necessi-tin per a les activitats i ser-veis del CETIB, la venda demanuals tècnics, l’esponso -rització d’esdeveniments, etc.

Aquesta línia de treballs’ha potenciat en els darrers

anys i s’espera que continuïcreixent per compensar lareducció d’altres unitats denegoci.

Andreu Martínez, inter-ventor de la Junta, va expo-sar alguna de les líniesestratègiques sobre les qualstre balla el Col·legi a curt,mitjà i llarg termini per asse-gurar la viabilitat de tots icadascun dels serveis que araofereix el CETIB. Així, vaexplicar accions que estan enestudi en relació amb elsingressos per quotes, publici-tat i esponsorització, visats,nous productes i serveis, etc.

SORTEIG DE LA COMISSIÓDE REVISIÓ DE COMPTESCoincidint amb la celebracióde la Junta General Ordinà-

ria es va celebrar el sorteigde la Comissió de Revisió deComptes, una comissió esta-tutària formada pel tresorer il’interventor del CETIB i trescol·legiats elegits per sor-teig públic d’entre tots elscol·legiats que estiguin enplenitud dels seus dretscol·legials.

L’article 61 dels Estatutscol·legials disposa que la fun-ció de la Comissió és compro-var que els assentamentscomptables es corresponenamb la realitat de la docu-mentació comptable.

En els propers dies escomunicarà el nom dels trescol·legiats que constituiranaquesta comissió, ja que ésnecessària la seva acceptacióexplícita.�


El concurs que anualmentconvoca la Comissió d’Engi -nyers Jubilats premia unquadre que il·lustra el centred’Igualada. La setena ediciódel concurs, que proposacada any la Comissió d’En -ginyers Jubilats, ha premiatenguany l’obra El Centre d’I -gualada, del col·legiat Anto-nio Darias, guanyador tam-bé de la passada edició.

El jurat, compost per JuliEscolà, de la Galeria d’ArtMar, va escollir tres premis itres accèssits, guardonatsamb un diploma i un obse-qui, entre totes les obres pre-sentades.�14


Un quadre del centre d’Igualadaguanya el premi del Concurs de Pintura

El Centre d’Igualada, d’Antonio Darias

El Born, de Glòria Rius Nebulós, de Jordi Miguel Barrull

- Primer PremiEl Centre d’IgualadaAutor: Antonio Darias

- Segon PremiEl BornAutora: Glòria Rius

- Tercer PremiNebulós Autor: Jordi Miguel Barrull

- AccèssitAromesAutora: M. Rosa Romeu

- AccèssitRiu TorderaAutora: Francisca Ramos

- AccèssitTardorAutora: M. Carme Bufí


Tres quadres de paisatges van ser els guanyadors de la darrera edició del Concursde Pintura anual del CETIB


OBJECTIUS

- Treballen per aconseguir incrementarla professionalitat dels col·legiats a fi que aquests prestin unservei de qualitat, que els atorguireconeixement i lesposicions paral·lelamental CETIB, com un òrganimprescindible dins delmón jurídic a les nostresatribucions.

ACTIVITATS

- Han organitzat jornadessobre temes com ara el control de les emocionsde l’enginyer tècnic enjudicis o topografia.S’han organitzat cursosamb institucionsjudicials i professionalscom ara magistrats i secretaris judicials. El següent projecte és laformació dels pèrits dinsl’àrea de lesassegurances.

COMISSIÓ DEL MES

A la Comissió d’Enginyers en ActuacionsPericials treballen en benefici dels interessosdels col·legiats dins l’àrea pericial. Brinden tutela,formació i orientació als col·legiats.

Actualment s’estan centrant en la formació alspèrits per donar-los suport i complement en elsseus coneixements tècnics, a fi que aquestss’adaptin a l’entorn social i legislatiu que afectala professió de pèrits.

JUNTA RECTORAPresident: Enric Cayuela PonsVicepresident: Jaume Crous BaquesSecretari: Jordi Aguilà Abellán

MEMBRES71

REUNIONSEs reuneixen a mitjans de mes a l’Ateneu Industrial

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

P.S

ER

RA

NO

COMISSIÓ D’ENGINYERSEN ACTUACIONS PERICIALS


16


RETRAT PROFESSIONAL

Ha viscut tota la vida a la ciutat, però encara assegura que ellloc ideal per viure seria enmig de la natura: “Amb l’edat hiveig els inconvenients...”, diu Domènec Tubert, no gaireconvençut. La seva dona, la Maria, fa que no amb el cap iafirma que no sabria viure lluny dels seus tres fills i set néts.Malgrat tot, aquest pèrit industrial elèctric jubilat des de fa12 anys s’escapa sovint d’excursió a la muntanya armat ambla seva càmera de fotos analògica. Moltes vegades caminaacompanyat d’altres enginyers de la Comissió de Cultura iEsports del CETIB de la qual és vicepresident.

Tubert va començar a estudiar a les nits alhora quetreballava en un taller on bobinava motors elèctrics,arreglava motos, magnetos... i s’encarregava delmanteniment de la maquinària de la perfumeria barceloninaMas: “Podria haver treballat en una de les dues drogueriesque tenia el meu pare, però volia agafar pràctica per quanacabés la carrera”, explica. En finalitzar les milíciesuniversitàries, va entrar a Aismalibar, fabricant de productesderivats del coure, aïllants elèctrics i films plàstics. Tres anysdesprés, quan era al capdavant de la secció de PVC aïllant, vaassumir el càrrec d’assessor tècnic de la delegació deBarcelona de l’empresa basca Ceplastica.

La companyia, que també fabricava aïllants per a laindústria elèctrica, se centrava en les canonades i planxes dePVC, els vernissos aïllants, la injecció i el laminat decoratiude Formica. Eren pioners en el seu àmbit i proveïen dematerial multinacionals com ara Pirelli o Seat: “Com que lacentral era al nord, havíem de fer arribar les mostres en tren.A la nit les dúiem a l’estació de França, donàvem unapropina a l’encarregat i al matí un company recollia elpaquet a Biscaia”. Amb l’entrada de capital anglès, Ceplasticava passar a ser Formica Española i es va dedicar únicament aaquest material que Tubert, nomenat director de la sucursalde Catalunya i Balears i després de 38 anys, coneix a laperfecció: “Durant molts anys no he fet pròpiamentd’enginyer però necessitava coneixements tècnics”, conclou.�

PATRICIA SERRANO I Text VICTOR VALIENTE I Fotografies

Un pèrit de muntanyaDomènec Tubert, exdirector de la delegacióde Catalunya i Balears de Formica Española


“Un enginyer tècnic had’estimar la seva professió,així voldrà estar-ne al dia”

“Sóc molt responsable icomplidor amb allò a què emcomprometo”

“No seria lògic que un tècnicno estigués a favor delsprogressos tecnològics”

“M’identifico amb la músicade Serrat o Llach perquè emrecorda la meva joventut”


Il·luminació tècnica,artística i independent

EMPRESA

L’oficina de NUR & LLUM Barcelona Lighting Designfa honor a l’activitat de l’empresa que hi acull: la llumentra a dojo pel gran finestral que dóna a la salaprincipal, allà on un grapat d’enginyers tècnics,arquitectes i interioristes treballen per trobar el milloraplic, llum o focus per a aquell racó, carrer o façana quehan estudiat fins al detall. Al capdavant s’hi trobal’Alfred Sa, un enginyer tècnic industrial elèctric queparla de la seva feina amb un entusiasme encomiable. “El meu primer cap em va dir que la llum és com unadroga: si t’agrada ja no pots deixar-la mai”, explica,justificant una trajectòria de 24 anys treballant ambil·luminacions interiors i exteriors.

En certa manera, Sa treballa com un metge: la tècnicaés la que marca la seva tasca diària, però és conscientque cada cas té unes característiques pròpies que el fandiferent dels altres. Per això fa un any va decidirembarcar-se en una nova aventura –la novena empresade la seva carrera professional– i va fundar l’estudi NURL+D. El seu soci és Miquel Bosch, també enginyer tècnicamb 30 anys d’experiència, però la resta de l’equip estàespecialitzat en altres disciplines com l’interiorisme,l’arquitectura o l’urbanisme. “Si només hi col·laboréssimenginyers pensaríem tots igual, però a NUR els altresjoves professionals es fixen en coses de disseny, aspectesespacials, que de vegades jo no veig”, explica Sa. A canvi,afegeix, “els dos ETI aportem el coneixement que ensatorguen molts anys d’experiència i pensem més en elsdetalls, els problemes tècnics, el manteniment, etc.”.

Crear una empresa en un context econòmic coml’actual no deixa de ser agosarat, però el cert és que demoment les coses els estan sortint bé. La seva tasca ésoferir solucions integrals d’il·luminació, dissenyant cadaprojecte a mida dels interessos del client, la qual cosaimplica fotografiar –l’altra passió de Sa–, dibuixar,dissenyar, redactar, maquetar i avaluar el resultat final.Actualment, un 90% de la seva feina es desenvolupa aEspanya, però de cara a 2011 tenen previst treballar aAmèrica del Sud i Portugal. El perquè de lainternacionalització? “Per convicció, per necessitat, perdesig d’aventura professional i per la il·lusió d’aprendre”,conclou Sa.�

18

NUR L+DSocietat Limitada Professionaldedicada al disseny d’il·luminació

Any de constitució: 2010Serveis: Lighting design: projectes, direccions d’obra,auditories i informes tècnics,investigació de mercat, disseny de suports, llums illuminàries, reportatge fotogràfic d’il·luminació

Telèfon 93 301 09 [email protected]

J. BESTARD I Text M. JAVIERRE I Fotografies


NU

R L

+D


Museu Torres Arzobispals, historia de la ciutat, projecte idirecció d’obra, acabat el 2010

NUR L+D presumeix de la sevaindependència: “La clau és que no venem cap producte, podemescollir lliurement entre tots els fabricants del mercat i ensajustem sempre al pressupost del client, que és qui realmentdecideix. Volem que la sevainversió en disseny d’il·luminacióli sigui rendible i obtinguem el millor resultat possible”.

Passeig Romàntic de la Alameda,acabat al 2010

Església San Francisco, en provesactualment

Els socis de NUR L+D, MiquelBosch i Alfred Sa


20

Si la civilització de la infor-mació té punts vitals, aquestssón, sens dubte, els gransservidors i centres de proces-sament de dades. Un informede la consultora McKinsey ide l’Uptime Institute ha reve-lat que l’energia consumidaen aquestes instal·lacionsarreu del món representa el

5% de totes les emissions degasos d’efecte hivernacle. Potsemblar poc, però cal saberque aquest percentatge éssuperior al que correspon aun tot un país com l’Ar -gentina.

La dimensió del problemaés ambiental, però la soluciópodria venir a través de

l’economia i l’estímul queaquesta exerceix sobre la re -cerca. Els cinc països delmón amb més servidors són,per aquest ordre, Japó, Ale-manya, França, Països Bai-xos i la Xina i entre tots ja entenen prop de 80 milions. Laxifra no para de créixer comtambé ho fa el preu de l’e -nergia elèctrica necessàriaper al seu funcionament. Peraquesta raó, moltes compa-nyies que depenen enorme-ment del flux i emmagatze-mament de dades veuen ambpreocupació la pujada delscostos derivats d’aquestanecessitat.

A diferència dels ordina-dors personals, el maquinaridels grans centres de dadesno adapta bé l’ús de l’energiaal volum de processamentque ha de fer, de manera quemanté un consum bastantelevat, fins i tot quan no fagaire feina. Els científics hanvist que, si s’aconseguissinmodificar aquests patrons defuncionament, es podria ob -tenir una important opti-mització dels recursos ener-gètics.

En un temps en què es comptabilitzen les emissions causades per qualsevol cosa quetenim al nostre voltant, internet no podia escapar a una mirada crítica en aquestaspecte. Però aquesta mirada no ve dels defensors del planeta, sinó de grans empre-ses multinacionals que tenen importants interessos econòmics.

Velocitat inadequadaEls científics busquen xarxes

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

El servidors estalviarienenergia si a la nit poguéssinestar en mode ‘sleep’ i agrupéssinles dades per paquets


BE

AC

ON

DA

TA

SY

ST

EM

S


21

LENTITUD RELATIVAEquips d’investigació de laUniversitat de Califòrnia aBerkeley, de la Universitat deWashington i de les empre-ses Intel i Microsoft estanconcentrant els seus esforçosen aquest objectiu. De mo -ment estan aconseguint re -sultats sorprenents amb unmètode que semblaria con-trari a una de les directriusmés importants del pro -cessament de dades: la ve -locitat. Aquests experts hanob servat que, si es retarda elpas d’un flux de dades du -rant un lapse de mil·li se -gons, es poden assolir es -talvis d’energia del 50%.Aquesta fracció de temps ésinapreciable per a un usuari.

També han vist que agru -pant la informació en pa quetsmés grans, es podria fer re -posar el maquinari –una es -pècie de mode sleep– entrepaquet i paquet. Així, l’en -trada repetida en mo de dedes cans contribuiria més al’objectiu de l’estalvi. Aquestsistema seria particularmentefectiu per a les instal·lacionsque estan poc actives durantespais de temps llargs com lanit. Les modelitzacions fetesfins ara indiquen que, entreles dues mesures, els estalvispodrien arribar fins al 80%respecte als patrons actualsde consum.�

El color porpra

RECURSOS

Una de les critiques méshabituals als parcs eòlics, abanda de la contaminacióvisual, se centra en el danyque els aerogeneradors cau-sen a l’avifauna i els ratpe-nats. Un estudi de la Uni-versitat de Loughborough,a la Gran Bretanya, haobert una possible via peracabar amb aquest proble-ma, que estaria causat pelcolor amb què es pinten elsaerogeneradors (blanc ogris). Un equip de recercava provar en un parc eòlicl’atracció que exerceixendi ferents colors sobre elsinsectes i va descobrir queel porpra n’atrau menys. Sila hipòtesi es confirma,

una mà de pintura podriadissuadir els insectes d’a -propar-se als parcs eòlics,de manera que baixaria lamortalitat de les aus i elsratpenats que els perseguei-xen. Segons els investiga-dors britànics, els efectesdels colors serien els matei-xos de dia que de nit.�

El maquinaridels grans centres de dadesté un consumbastant elevat

AR

XIU

La nostra vida és plena de coure. Es pot trobar en cables elèctrics, motors itransformadors, components de vehicles, trens, teulades de cases, canonades,portes, finestres, sistemes de calefacció, equips informàtics i monedes com elscèntims d’euro i de dòlar. El coure és el tercer metall més emprat del món, dar-rere l’acer i l’alumini.

En els darrers temps s’han sentit moltes notícies sobre robatoris de courearreu de Catalunya. El fenomen no és exclusiu del nostre país i és conseqüènciade l’encariment del producte a escala internacional. Aquesta tendència es va posaren marxa fa uns cinc anys pel gran augment de la demanda per part dels païsosemergents, amb la Xina al capdavant. El principal productor mundial és Xile, ambmés de 5 milions de tones l’any; de fet, els miners que van ser rescatats fa pocdesprés d’un greu accident treballaven en l’extracció d’aquest metall. Segons lesestadístiques de l’United States Geological Survey, les reserves conegudes seriende 540 milions de tones, 160 milions de les quals es trobarien a Xile.

Com que la producció es concentra en pocs països, el comerç del couregenera un gran nombre d’emissions a través del transport. Aquest comerç moumés de 30.000 milions de dòlars l’any. Per altra banda, el coure és 100% reci-clable i s’ha convertit en essencial en les instal·lacions d’energies renovables,com la solar o l’eòlica, i altres menys difoses com l’aprofitament de l’energiamarina i la geotèrmia.�

El coure


AR

XIU


23


EN PORTADA

Els enginyers tècnics municipals fan una tasca tan poc coneguda per al gran públic com essencial per a lasocietat. És una tasca que demana anticipar-se alsproblemes, tenir habilitats resolutives en situacionsdifícils i una gran capacitat de diàleg.A qui no li agrada viure en un món on els carrerstinguin llum de nit, les escombraries es recullin quantoca, els edificis funcionin bé i les instal·lacions siguinsegures? Aquestes coses, però, no són motiu decelebració, ni tema de conversa, simplement formenpart de la normalitat. Només quan n’hi ha alguna quefalla ens adonem de la importància que tenen i de finsa quin punt les donem per fetes.

Responsablesdel

Els tècnics municipals sónresponsables del bonfuncionament de serveis bàsicsen la vida dels ciutadans

AR

XIU

funcionaALBERT PUNSOLA I Text ARXIU I Fotografies

mónque


EEN PORTADA

Els enginyers tècnics muni-cipals són els professionalsque estan darrere d’aquestmón que rutlla: serveis, man-teniment, inspeccions, llicèn-cies. “És una feina poc lluïdaperquè no es veu, com es potveure una plaça; que una lli-cència estigui ben tramitadaperquè una activitat s’exer -ceixi sense problemes, enaixò ningú s’hi fixa”, diu Jor-di Català, enginyer tècnic del’Ajuntament de Montcada iReixac i secretari del CETIB.

INTERNS O EXTERNS?L’estadística oficial no recullel nombre d’enginyers muni-cipals que hi ha a Catalunya,però les estimacions parlend’uns 650. És una dada difí-

cil de precisar perquè hi hamunicipis que en tenen mésd’un i d’altres, els més petits,que no en tenen cap. En lesdarreres dècades, l’activitatdels ajuntaments s’ha in cre -mentat notablement. L’aug -ment de la població i de lariquesa del país han portat adisposar de més infraestruc-tures i més serveis i a haverd’establir les regulacions cor-responents. Aquest és elcontext en què la figura del’en ginyer tècnic municipalha cobrat rellevància.

Tanmateix, hi ha hagutuna altra tendència paral·lelaque ha actuat de fre al creixe-ment del nombre d’enginyerstècnics dins de l’adminis tra -ció local, es tracta de l’ex ter -

nalització de serveis. JaumeAlonso, enginyer tècnic mu -n i cipal de l’Ajun ta ment deSant Cugat del Vallès, portamolts anys en la professió iopina que aquesta opció nosempre és la millor: “Pensoque augmenta el cost perquèl’administració no té com aobjectiu generar beneficis iuna empresa privada, com ésnatural, té ànim de lucre iaixò introdueix certes distor-sions”. Alonso comenta queel destí que corri una compa-nyia pot hipotecar en oca-sions l’acció municipal: “Nofa gaire a una entitat ambien-tal de control se li ha retiratl’acreditació per manca d’in -fra estructura i problemeseco nòmics. Molts expedientshan quedat aturats, de mane-ra que ha perjudicat elspromotors d’activitats, i elsdi ners ja s’han avançat”.

Malgrat això, avui en diaés l’administració qui solrebre més crítiques. Alonsopensa que “s’ha generat undiscurs tan simple com in -teressat que contrasta l’ex -cel·lència del sector privatamb la indolència del funcio-nariat”. Una visió maniqueacontra la qual els funcionaristenen poca defensa, ja que nopoden fer declaracions públi-ques sobre la seva feina.

INVENTORS DE SOLUCIONSLa pràctica quotidiana del’enginyer tècnic municipaldesmenteix algunes ideespreconcebudes sobre la tasca

Clavegueram i il·luminació sóndos dels serveis que assumeixenels tècnics municipals i que avegades generen imprevistos

24

A Catalunya hi ha uns 650 enginyers tècnics municipals

DA

NIE

L D

AR

AN

AS



que fan. Jordi Català sostéque “la formació de la car reradóna una bona base qu e per -met accedir més fàcilment aaltres coneixements”. Però,tant o més important que laformació, és el tarannà propide l’enginyer: “es tracta d’unprofessional eminentmentpràc tic, amb una gran capa-citat per buscar solucions itrobar-les”. Afegeix: “els ser-veis han de funcionar bé les24 hores i nosaltres, més quedissenyar grans planifica-cions, estem acostumats aresoldre els problemes quanes presenten”.

L’enginyer ha de fer unatasca més o menys burocràti-ca però hi ha moments enquè pot embussar-se la xarxade clavegueram municipal iinundar-se un local. És ales-hores quan el responsablepolític l’interpel·la urgent-ment per afrontar la situació.L’evolució de l’activitat i lasensibilització de la ciutada-nia han incrementat les pos-sibilitats que calgui atendreimprevistos i requeriments detota mena. En alguns ca sos,de temes que ni tan sols sónde competència municipal.La contaminació acústica se -ria el més destacat. Els ajun-taments reben queixes conti-nuades per molèsties de bars,restaurants i altres fonts desoroll, així com també del fer-rocarril i de les autopistes,dues infraestructures quedepenen d’altres instàncies.La ubicació de les antenes detelefonia també generen de -mandes d’inter ven ció.

De vegades cal inventarsolucions no previstes. “Siuna antena de telefonia estàben col·locada, segons la lleivigent, jo no puc obligar nin-

gú a treure-la –explica Jau-me Alonso–. El que puc fer ésiniciar un diàleg per exempleamb un company enginyerque estigui a l’empresa detelefonia i aleshores, de pro-fessional a professional, ana-litzar la situació i buscar-liuna sortida que sigui satis-factòria per a tothom”.

RELACIÓ AMB EL POLÍTICL’ajuntament, com a admi-nistració més propera a laciutadania, es troba amb lapressió directa de la gent perqualsevol problema. En po -blacions petites i mitjanesl’alcalde és tan accessible quemolts ciutadans l’aturen pelcarrer per transmetre-li in -quietuds i preguntes moltconcretes, i volen una respos-ta. Alonso recorda una con-versa amb l’alcalde de SantCugat que il·lustra aquestadi nàmica: “Davant d’u na quei -xa molt forta d’un ciutadàper un tema, l’alcalde em vacridar al despatx i jo li vaigdir que era competència de laGeneralitat; aleshores se’mva quedar mirant i em va dir

‘d’acord, però jo sóc l’alcalde deSant Cugat i tu has de mirarde fer tot el que puguis’”.

La missió del tècnic no ésen cap cas dificultar la tascadel polític sinó, tot el contra-ri, ajudar-lo al màxim a tirarendavant el projecte de go -vern. De tota manera, en cir-cumstancies concretes, ésdifícil que tothom ho enten-gui de la mateixa manera.Jordi Català assenyala que“quan hi ha un canvi a l’a -juntament, si has estat fidel aun regidor perquè hi ha ha -gut una bona relació, pot sor-gir la desconfiança per partdels nous càrrecs”. És unasituació que es produeix totsovint, segons el resultat deles eleccions. Es resol ambbona voluntat i sobretot po -sant per davant el perfil tèc-nic i la professionalitat. Tot iaixí, no sempre la visió tècni-ca s’associa a la neutralitatpolítica o ideològica. En elcas, per exemple, de l’ator -gament de llicències per acti-vitats es pot ser, amb la llei ala mà, més o menys restric-tiu. “I si ets molt estricte en


La feina del tècnic és poc visibletot i que una llicència ha d’estarben tramitada perquè l’activitats’exerceixi sense problemes

25

AR

XIU


26

EN PORTADA

Sant Jaume de Frontanya és elmunicipi més petit de Catalunya.Poblacions com aquesta nopoden disposar d’un tècnic propi

les mesures de prevenció–afirma Català–, algú pot in -terpretar que vols frenar l’ac -tivitat econòmica”.

El polític ha sortit d’unaelecció popular però no ha detenir obligatòriament una for -mació determinada, la sevamissió és marcar les líniesd’actuació. En aquest sentitla figura del tècnic, amb elseu coneixement, és el com-plement que necessita el polí-tic per saber fins on pot arri-bar. Quan la relació entretècnic i polític és directa lespossibilitats d’entesa aug-menten i el govern va enda-vant. “I encara aniria millor–apunta Jaume Alonso–, sino hi haguessin tants càr-recs de confiança sense pre-paració”. Ell està convençutque “aquests càrrecs fan debarrera entre el polític i eltècnic, tot sovint li diuen alpolític el que vol sentir i noles coses tal com són; en can-

vi nosaltres ni podem, ni hemd’amagar la realitat”.

EFECTES DE LA CRISIMarcos Pérez ha començat fapoc a treballar com a engi -nyer municipal de Valldo-reix, Entitat Municipal Des-centralitzada de Sant Cugatdel Vallès. Ha aconseguit laplaça després d’estudiar in -tensament durant mesos.

Valldoreix, amb 8.000 ha -bitants, se situa en un llindarde població on la figura del’enginyer tècnic comença afer-se imprescindible. Pérezs’hi dedica a temps parcial,fet que li permet també exer-cir com a professional lliure.“Vaig voler optar a aquestaplaça pública per servir a lasocietat però també per teniruna seguretat laboral, que ésmolt important en els tempsque corren”, explica.

El seu pas decisiu té doblemèrit per haver-se fet en

situació de crisi econòmica.En aquests moments, la ten -dència general de l’admi nis -tració local és aprimar les plan-tilles. La creació de novesplaces serà cada cop mésexcepcional. A Barcelona, enconcret, alguns districtes es -tan reduint el nombre d’en -ginyers. Com s’ha indicatanteriorment, l’externalitza -ció és l’opció preferent. “Elsserveis no desapareixen –ex -plica Jordi Català – els cobrei-xen les empreses externesamb enginyers tècnics indus-trials, però de vegades ambaltres especialistes, com en -ginyers agrònoms, de ca -mins, o llicenciats en ciènciesambientals”. Sigui com sigui,els serveis bàsics s’han deseguir prestant amb garan-ties, les llicències s’han detramitar i les escoles, pave-llons poliesportius i edificismunicipals continuen ne -cessitant supervisió i mante-niment. En alguns ajunta-ments, en funció de lesdimensions i possibilitatseconòmiques, diversos àm -bits es cobreixen amb unasola persona. En aquestscasos la versatilitat i capaci-tat resolutiva de l’enginyeracaben sent el factor decisiuperquè la feina no s’aturi.

Molts enginyers munici-pals tenen, ara més que mai,la sensació d’haver de treba-llar contra uns pressupostosminvants. És una situaciódifícil en si mateixa, peròsobretot perquè en el passatrecent molts professionalshan estat testimonis d’incre -ments de la despesa públicaper raons no sempre proujustificades. Des de la tria deplantes per a les rotondesque necessiten molta aigua


La tendència actual de l’administraciólocal és aprimar les plantilles

LU

CIT

I /

MA

RIL

UZ

RO

DR

IGU

EZ


27


fins als parcs d’autor quehan prioritzat l’estètica perdamunt del manteniment ihan generat un malbarata-ment de recursos, passantper un excés d’il·luminacióen alguns indrets.

ESPERIT COL·LECTIU“Una de les característiquesde l’enginyer tècnic munici-pal és que se sent sol”, afirmaJordi Català. La frase no volser un absolut perquè, si béen algun moment és certa,també és veritat que la soli -daritat i l’esperit col·lectiuemergeixen amb força. Cata-là destaca en aquest sentit “elpaper de punt de trobada quefa el nostre col·legi professio-nal”. En remarca el fet que“és la casa dels que estan ales administracions i delsque estan a les empreses”.Això es posa de manifestquan se celebren jornadesprofessionals, en les quals espot observar una gran fluïde-sa en els contactes entre totsels participants, indepen-dentment del seu àmbit labo-ral de procedència.

Aquesta capacitat d’aco -lliment i acompanyament noés simple retòrica. MarcosPérez subratlla que “sense elsuport del Col·legi hauriaestat molt difícil obtenir laplaça”.

Els nous i els antics tèc-nics tenen ara una eina deprimera magnitud per inter-canviar opinions i adquirirconeixement pràctic que ne -cessiten en el dia a dia. Estracta d’un fòrum telemàticamb una llista de correu quecompta amb més de 200 par-ticipants i on contínuamenthi ha consultes: com cal ferun plec de condicions, quines

mesures cal adoptar davantla vinguda d’un circ i aquellsdetalls que de vegades la lleino deixa prou clar. Tothom hi

aboca la seva experiència enbenefici dels altres. Aquestés, en definitiva, el sentit mésprofund de la professió.�

L’obstacle d’un marc legal confús

Una de les traves més importants que tenen els enginyerstècnics municipals per exercir les seves funcions és, para-doxalment, la llei. O per ser més precisos: la manca dedesenvolupament de la llei en reglaments i també la sim-plificació dels tràmits. “Moltes vegades t’has d’agafar aordenances antigues i a una interpretació personal oncada professional hi aplica el seu sentit comú”, explicaJordi Artiga, tècnic de l’Ajuntament de Castellbisbal. Arti-ga denuncia que “es tracta d’un mal endèmic del país queno ve d’ara” i recorda que “poden passar anys entrel’aparició de la llei i la del reglament”. Entre el 2009 i el2010 s’han publicat quatre normatives que modifiquensubstancialment els procediments de tramitació de les lli-cències d’activitats, la prevenció i control dels incendis i laregulació dels espais de pública concurrència. “Malgratles promeses de la Generalitat d’una llei integradora quesimplificaria la qüestió –indica Artiga–, la realitat és quehi ha un rosari d’indefinicions respecte a com tramitar encada cas les llicències”.

De tot plegat en resulta una situació angoixant per alprofessional, en què la institució que representa,l’ajuntament, acaba projectant una mala imatge i perdentprestigi. Artiga diu que “en algunes ocasions s’ha hagutde rectificar dues i tres vegades procediments en marxa,amb la projecció d’una sensació de descontrol davant delciutadà”. El tècnic de Castellbisbal explica que “el juny de2010 la Federació de Municipis de Catalunya i la Diputa-ció de Barcelona em van convocar per participar en unacomissió per elaborar una guia per ajudar a interpretar lanorma de tramitació de llicències d’incendis, però quanteníem l’última versió revisada a l’octubre tot es va aturari al final la guia no ha sortit”. Segons Artiga, la dificultatde trobar suport en l’administració es veu compensadapel bon funcionament d’instruments com el fòrum tele-màtic dels enginyers tècnics, que no dubta de qualificarcom “la gran taula de salvació gràcies a la gran utilitat deles aportacions de tots els participants”.�



29


“Pau Garcia Milà, fundador d’eyeOS

ENTREVISTA “Vaig poder parlar amb els joveníssims creadors d’eyeOS, entre ells Pau Garcia Milà, fa poc més de tres anys, quan el projecte tot justcomençava a agafar forma. En aquest temps, eyeOS ha passat de serpoc més d’un joc entre companys d’institut admirat per uns quantsinternautes, a un innovador sistema operatiu que ja s’ha fet un nom en el sempre mutant i competitiu món digital mundial. I és que eyeOSpermet dur tot un escriptori d’ordinador a la xarxa i, per tant, amb elpas previ per filtres i contrasenyes, fer accessibles tots els seus fitxers i també editar-los des de qualsevol terminal i des de qualsevol lloc,sense necessitat de portar el disc dur, la memòria USB o l’ordinadorportàtil. Es tracta d’una idea que destaca no sols per aportar una novaforma d’entendre la mobilitat de les nostres dades, documents i informacions digitals, sinó també per haver estat desenvolupada peruns joves autodidactes que, quan encara no arriben a la trentena, ja tenen entre mans una empresa pionera i plena de futur.

JORDI GARRIGA MAS I Text LOURDES SEGADE I Fotografies

de referència

per continuar‘desktop web’

Volem créixer

essent el



Q30

Quan us vaig conèixer, faràuns tres anys, dèieu que laprimera propietat d’eyeOSera el vostre futbolí. La cosaha canviat…Sí, la cosa ha canviat molt,però el futbolí el continuemtenint, com has vist just al’entrar. Aleshores érem aOlesa de Montserrat, però arasom a Barcelona. A part, elque és important és que fatres anys això era un projecteque començava, mentre queara tenim un projecte que ésun dels quinze més grans delmón en el seu sector.

A més de consolidar el siste-ma, heu crescut moltíssim.Sí, és així. Aleshores éremtres o quatre amics amb moltbones idees. Ara continuemtenint bones idees, però l’e -quip ja és d’unes trenta perso-nes repartides a Espanya,França i Alemanya. També hiha hagut un canvi en la ges-tió molt important. Hem pas-sat d’un pressupost iniciald’uns 130.000 euros, a un mi -lió d’euros previst per a l’any2011 quant a facturació.

Continueu essent els ma -teixos socis?Sí, continuem essent en MarcCercós i jo i continuem es -sent autodidactes. De totesmaneres ara estem obrintuna primera ronda d’inver -sió. Fins ara, sempre hemanat vivint del que teníem.

Ens havíem de demostrarque el sistema funcionava iera un èxit.

Anem al principi. Com expli-caries eyeOS a qui sàpiga pocd’infor màtica?eyeOS és un escriptori web alqual pots accedir des de qual-sevol terminal amb navega-dor, de manera que pots tenirtota la teva informació i tre-ballar-hi. L’avantatge és quetens la informació a la xarxa.

Fa tres anys, una de les limi-tacions d’eyeOS eren les apli-cacions amb les quals podertreballar. En quin punt estroba ara?Tot l’aplicatiu, és a dir, el pro-gramari d’ofimàtica, calenda-ri, contactes, edició de fotos,música, etc., ha canviat mol-tíssim. eyeOS també permetcol·laborar amb altres termi-nals en temps real. Cal teniren compte que treballem ambprogramari lliure, de mane -ra que això facilita l’incre -ment d’aplicacions, però tam-bé tenim suport dels grans,com ara IBM, France Tele-com i altres.

Una de les curiositats del vos-tre sistema és com va néixer.Va ser fruit d’una idea d’enMarc i jo. Érem companysd’institut i volíem treballar iintercanviar-nos ar xius desde diferents punts, que ales-hores bàsicament volia dircasa seva o casa meva. Tení-em 17 anys i no teníem for-mació específica però vamanar desenvolupant la ideafins que la vam publicar alweb, en xarxes d’internautesfamiliaritzats amb el progra-mari lliure. Va ser més fàcildel que pugui semblar i la

veritat és que desenvolupareyeOS ha estat una carreraincreïble. Amb el temps hemanat aprenent.

Quines són les claus que elfan un producte innovador?Que sigui programari lliureel fa un producte molt po tent.Tenim una comunitat globalmolt important. eyeOS es des -carrega en 108 països dife -rents i Espanya re presentanomés un 14% de les descàr -regues. Cada cop som mésinternacionals. El sistema jaexisteix en 38 idiomes i tot homanté la comunitat.

I on és el negoci?El que nosaltres oferim, amés del desenvolupament delmateix sistema, és el serveide suport. Volem ser unaxarxa de creació de pro gra -mari per ser aplicat a l’en -torn eyeOs. De la comunitat,el que esperem és que el donia conèixer, com així és.

Quins són ara els vostresprincipals clients? Per les seves característi-ques, és molt útil per a granscorporacions amb mobilitatdel seu personal. Per això, elsnostres clients es troben tanten l’administració pública (aCatalunya, en diferents de -partaments de la Generalitat,la Diputació… a França, el de-partament d’educació), comen el món privat (empresesmitjanes i grans com Telefò-nica o IBM, i també algunaempresa alemanya, banca ioperadors). En general, ensdemanen desenvolupamentde programari tant per a úsintern com per a ús extern,és a dir, els clients de les cor-poracions.

ENTREVISTA


31Es parla molt del cloud com-puting, però això no és mésque el que vosaltres vau de -senvolupar de forma intuïti-va. És així?Sí. Quan es parla del cloudcomputing ens estem refe-rint al fet que tot estigui a laxarxa, en lloc de tenir gransordinadors amb moltíssimesprestacions. Nosaltres, efecti-vament, en vam començar aparlar el 2005. Es tracta depoder treballar des de qualse-vol lloc i poder anar escalanten prestacions i informaciósense haver de canviar demàquina.

Creus que si el vostre pro-ducte fos americà o japonèsseria molt més conegut iestès?Hi ha qui ens diu que si fós-sim a Amèrica amb l’eyeOS jahauríem guanyat molts di -

ners, però això tant és. Aquíestem, aquí funcionem, ivivim d’això. No és argumentno començar un projecte perser on som. Potser tenimpoca visibilitat, però per lanostra història també enssentim prou mimats.

Vosaltres lluiteu amb granscompetidors com Microsoft oGoogle, que ja pensen ensolucions en escriptoris web.Temeu que la vostra idea aca-bi menjada pels grans?Al començament, teníem porque algú comencés algunacosa similar i amb molts mésrecursos, però amb el tempsaixò cada cop és més compli-cat perquè nosaltres ensestem consolidant i teniml’experiència de ser els pri-mers. A nosaltres, en part, elque ens dóna força és lacomunitat i també l’estil pro-

pi amb què hem definit lescoses. Hem tingut la sort queno hem hagut de perseguirningú des del punt de vistalegal.

Quan es pensa a tenir el corde l’ordinador a la xarxa,també es pensa en la segure-tat. Com ho solucioneu?Demanem que no te’n refiïsde ningú. El debat no és laseguretat, sinó la privacitat.La qüestió és en la seguretatdel teu allotjament web, noen l’eyeOS en ell mateix.

En què esmerceu ara els vos-tres esforços? En què es potmillorar eyeOS?Com explicava, ara hem obertuna ronda d’inversió per 1,6milions d’euros. Volem desen-volupar una nova versiód’eyeOS que permeti crearuna xarxa de partners. Endefinitiva, el que volem éscréixer per continuar essentel desktop web de referència.

En el seu moment, els gransfabricants de maquinari vandiscutir si la informàtica do -mèstica s’havia de basar enPC cada cop més potents, osi la solució era a la xarxa,com vosaltres feu. N’estàveual cor rent?És veritat. Això, a IBM ja hohavien vist… Precisament,algun càrrec d’IBM ens vadir que aquesta solució jal’havien tingut en comptequan nosaltres ni tan solshavíem nascut. La pantallatonta té sentit si no depensd’una sola xarxa, d’un granedifici. Si tots els ordinadorsdel món s’estalvien una giga,el món durarà més. En certamanera, estem tornant alsinicis.�

“Si tots els ordinadors del món s’estalvien una giga, el món durarà més. En certa manera, estem tornant als inicis”



32

L’Àrea Metropolitana de Bar-celona constitueix un delspols europeus en el camp dela indústria automobilística,ja que concentra el 20% de laindústria de l’Estat espanyol.Donar suport al desenvolu-pament de solucions de mobi-litat elèctrica és un elementclau per a la competitivitatglobal del sector automobilís-tic de Barcelona, alhora quecontribueix a la millora de la

sostenibilitat mediambientali la qualitat de vida a la nos-tra ciutat.

ALIANCESPUBLICOPRIVADESEn un sector en transforma-ció com el de l’automòbil, elvehicle elèctric representauna oportunitat per dotar denova competitivitat la matei-xa indústria. Les dues gransfàbriques de vehicles (SEAT i

Nissan), sumades a una po -tent indústria auxiliar i acentres de recerca i tecnolo-gia de referència, configurenla ciutat com una de les àreeseuropees amb més força detreball qualificada i competi-tiva en el camp de la produc-ció, el disseny i el desenvolu-pament de l’automòbil.

Tenint en compte aquestentorn, Barcelona aposta peruna estratègia de desplega-

ARTICLE TÈCNIC

Barcelona aposta per la implementació de la mobilitat elèctrica com una oportunitat per situarla ciutat i la seva àrea metropolitana en un pol mundial d’innovació del vehicle elèctric. Inicia-tives com la plataforma publicoprivada Live Barcelona, creada per l’Ajuntament, la Genera-litat a través de l’ICAEN, SEAT i Endesa, serveixen per donar impuls en aquesta estratègia.

LIVE BARCELONA I www.livebarcelona.cat

Barcelona, la ciutat del vehicle elèctric



33

Aquest 2011 Barcelona arribaràals 250 punts de recàrrega.El 30% de la flota municipal dela ciutat són vehicles sostenibles

A l’oficina Punt Live (plaça PiSunyer, 8-10) es pot tramitar latargeta del vehicle elèctric perals punts de recàrrega públics

ment i implementació de lamobilitat elèctrica de la màde les empreses, les entitats iels centres del sector, ambl’objectiu de sumar esforços icrear sinergies publicopriva-des. N’és una bona mostra elconveni de col·laboració queel passat 30 d’octubre va sig-nar l’empresa Nissan ambl’Ajuntament de Barcelona ila Generalitat, amb l’objectiude promoure la introducciódel vehicle elèctric a Catalu-nya.

En aquest mateix sentit,l’Ajuntament, la Generalitat iles empreses Endesa i SEATfa més d’un any que treballenconjuntament a través de laplataforma Live Barcelona(Logística per a la Implemen-tació del Vehicle Elèctric), elmodel d’estratègia amb quèes vehiculen les accions depromoció i divulgació de lamobilitat elèctrica a la ciutat ide suport al sector, al qual,recentment, també s’ha in -corporat la col·laboració del’IDAE, del Ministeri d’In -dústria, Turisme i Comerç.Aquesta feina conjunta esvisualitza en diferents punts,com ara la considerable im -plantació de punts de recàr-rega, la celebració a Barcelo-na de l’EV Battery Forum del12 al 14 l’abril d’aquest any oel simposi EVS27, durant latardor de 2013.

CAPITAL ELÈCTRICAUn dels reptes més rellevantsque ha aconseguit Barcelonaés guanyar la candidatura,davant de ciutats com París oGinebra, per acollir, el 2013,el simposi internacional so -bre tecnologia i mobilitatelèctrica més important en -tre el sector especialitzat:

el World Electric VehicleSymposium and Exposition(EVS27).

Al 2010 el simposi vatenir lloc a Shenzhen (Xina).En aquesta trobada mundial,el model estratègic d’imple -mentació del vehicle elèctric

de Barcelona també ha estatel protagonista d’una de lesjornades del programa.L’EVS s’organitza aproxima-dament cada any i mig, i al2012 es farà a la ciutat deLos Angeles, des d’on es pas-sarà el relleu a Barcelona.

L’organització del simposiés molt rellevant per al de -senvolupament del vehicleelèctric a Barcelona, així comper a les empreses, universi-tats, centres tecnològics iassociacions que treballen enl’entorn de la mobilitat elèc-trica.

L’any 2013 és consideratcom un dels anys d’inflexióen l’escenari de la milloratecnològica i de consolidaciódel mercat massiu de vehi-cles elèctrics i híbrids. A partde l’interès professional pera la innovació i investigacióque aporta aquest simposi,l’u suari i la ciutadania també

Tipus de recàrrega

Aprox.7 h

Aprox.3 h

Aprox.30 min.

230V-16A

230V-32A

400V-63A

Està pensada per als vehiclesd’ús particular.Es preveu que la càrrega es realitzi als pàrquings privatsen hores nocturnes i als pàrquings dissuasoris,públics soterranis o d’empreses en hores diürnes

És la més indicada per a les flotes de vehicles(taxis, flotes empresarials...).Es preveu la seva ubicació a pàrquings municipals,centres comercials, cinemes,hotels, etc.

Aquest tipus de recàrregaencara està en fase de proves.Està especialment indicada pera flotes de vehicles pesants(autobusos, camions, etc.). Es preveu que es pugui fer, acurt termini, als punts públicsde recàrrega ràpida(electrolineres).



hi podrà participar, ja quel’es deveniment compta ambuna part d’exhibició i de pro-ves de vehicles per part delsfabricants.

Per altra banda, l’EV Bat -tery Forum ja arrenca mo -tors. Una seixantena de po -nents internacionals exposaran,el proper mes d’abril, al Cen-tre de Convencions Interna-cional de Barcelona (CCIB),les últimes novetats del sec-tor de la mà de marques comRenault, Adam Opel, Jaguar/Land Rover, Luxgen, Byd,Hero Electric i Nissan.

Tres sessions paral·lelescompletaran el 3r EV BatteryForum: l’E-Bikes Forum trac -tarà els models de bateries delsvehicles més lleugers; a l’EVTransport Planning es parlaràdels models de planejamenturbà i transport en relació alvehicle elèctric, i a MarketingEV es debatrà sobre les estra-tègies de comunicació i mar-ca dels vehicles elèctrics. Elprograma complet i les ins-cripcions són a la pàgina webwww.evbatteryforum.com.

UNA OFICINAD’ATENCIÓ CIUTADANABarcelona és la primera ciu-tat que ha posat a l’abast delsseus ciutadans una oficinad’informació sobre la mobili-tat elèctrica, el Punt Live(plaça Pi Sunyer, 8-10). Através d’a questa oficina, espot obtenir la targeta delvehicle elèctric, un sistemade recàrrega gratuït alspunts públics de superfícieper als usuaris de la ciutat.

Des de la plataforma Lives’ha impulsat la creació delprimer web que recull tota lainformació sobre la mobilitatelèctrica a la ciutat i la seva

àrea metropolitana.Aquest web, de caràcter

divulgatiu i enfocat als ciuta-dans de Barcelona, posa al’abast dels potencials usua-ris del vehicle elèctric contin-guts i serveis com:

- El mapa de punts de re -càrrega de la ciutat.

- Actualitat i notícies sobrela mobilitat elèctrica.

- Suport i divulgació delsprojectes demostradors enmobilitat elèctrica.

- Informació sobre la tra-mitació de la targeta delvehicle elèctric, els in -centius que ofereix ac -tualment l’ad ministraciópú blica, els vehicles i mo -dels de vehicles elèctricsque es troben al mercat,així com una descripciódetallada del fun cio na -ment d’aquests ve hicles.

- Contacte per a dubtes,propostes i suggerimentsque facin referència a lamobilitat elèctrica a la ciu-tat de Barcelona.

Barcelona, com a ciutatpionera a Espanya en el des-

plegament d’una xarxa depunts de recàrrega, ja comp-ta amb 77 punts i preveu,per al 2011, arribar als 250.Aquest desplegament de laxarxa en punts de recàrregarespon a la previsió d’aug -ment de la flota de vehicleselèctrics a la ciutat en elspropers anys i s’emmarcadins de programes d’impulsa la mobilitat elèctrica, comel Pla Movele del govern cen-tral.

L’Ajuntament de Barcelo-na ja disposa de 269 unitatsde vehicles elèctrics o hí -brids, que representen el30% del total de la flotamunicipal. Des de Live esplanteja que l’any 2012 Bar-celona podria arribar a tenir,entre la flota pública i pri -vada, al voltant de 2.000 ve -hicles elèctrics, que neces -sitarien aquests punts perpo der-se posar en marxa.�

ARTICLE TÈCNIC

34

Al web de la plataforma Lives’hi pot consultar un mapa depunts de recàrrega de Barcelonai notícies sobre el sector


Més informació a www.livebarcelona.catI, també al Facebook, al grup Live Barcelona (vehicle elèctric)


PUBLIREPORTATGE

En els últims anys, l’escenaenergètica s’ha caracteritzatper l’increment de les tarifesi el compromís internacionalen la reducció de les emis-sions de CO2, establert a tra-vés del Protocol de Kyoto.L’actual mo del energètic,basat en l’ener gia fòssil, fad’Espanya un país amb unaelevada depen dèn cia.

En la passada edició delWorld Energy Outlook es vanpresentar les projeccionsactualitzades de demandad’ener gia, produc ció, comerç iinversions, es pecificades pertipus de combustible i perregió, fins al 2035. Per prime-ra vegada s’hi fa una previsióde les accions que els governshan d’emprendre per compliramb els compromisos contrael canvi climàtic i millorarl’estabilitat energètica.

S’espera que la futura Lleid’eficiència energètica i ener-gies renovables contribuei-xin a dinamitzar el sector.Des del Centre TecnològicEnergyLab treballem en tas -ques d’iden ti ficació, des en -volupament i difusió detecno logies, processos, pro-ductes i hàbits de consumque permetin la millora del’eficiència i sostenibilitatenergètica. Per dur a termelí nies de millora en aquestsentit, les tecnologies mésem prades en l’àmbit indus-trial són, entre d’altres, lamillora del control dels pro-cessos –per exemple, en els

sistemes de compressió d’ai -re, bombejos i ventilació (mit-jançant variadors de velocitati ús de motors eficients)–, lareducció de fuites en siste-mes d’aire comprimit, l’ús desistemes de cogeneració, l’úsd’energies renovables i la mi -llora d’aïllaments i il·lu mi -nació. Perquè aquestes mesu-res tinguin l’efecte desitjat,és necessària la formació deprofessionals. Si no es correel risc de reduir el valor afe -git que l’e ficiència ha d’a por -tar a l’econo mia.

Per a això és de vital im -portància la realització d’in -for mes independents quecontri bueixin a esvair la des-confiança dels usuaris al’hora de dur a terme unainversió i que garanteixin unretorn en forma d’estalvi.

Des d’EnergyLab s’aportaun valor afegit a aquest es -forç després de la signaturad’un acord de col·laboració

amb l’Efficiency ValuationOrganization Inc (EVO), ambel propòsit de difondre l’úsdel Protocol internacional demesura i verificació d’estalvisenergètics a Espanya. Ambaquest acord, EnergyLabserà representant d’EVO aEspanya. Des del centre escoordinaran les activitatsrelacionades amb la difusiódel Protocol de mesura, comara l’organització de cursosde formació per a futurs cer-tificadors EVO. El Protocol demesura i verificació d’es tal visestà dirigit tant a empre sesde serveis energètics, comer-cialitzadores o distribuïdo-res, com a la indústria, que elpot utilitzar per valorar imillorar el rendiment de lesins tal·lacions.�

Més informació a www.energylab.es

EnergyLab, una aposta energèticament segura

35

EN

ER

GY

LA

B



Siemens ha celebrat el cente-nari de la seva fàbrica de Cor-nellà. Des de la inauguracióel 1910, la fàbrica ha estat undels principals centres indus-trials de Catalunya. “Al llargd’aquest segle, gairebé qua-tre generacions d’empleatshan passat per aquestes ins-tal·lacions, que han estat iseran referent en la indústriacatalana”, ha subratllat Fran-cisco Belil, CEO de Siemens aEspanya i el clúster del sud-oest d’Europa.

Per a la celebració delcentenari s’ha inaugurat unaex posició permanent de lahistòria de la fàbrica ambuna mostra d’alguns delsequips que s’hi fabriquen.

En aquests 100 anys, lafactoria s’ha adaptat a les di -ferents realitats del mercat.Així, ha passat de fabricarmotors trifàsics a convertir-se en un centre de competèn-cia mundial de materialferroviari. El 70% dels pro -duc tes que s’hi fabriquen ésper a l’exportació.

La fàbrica també ha estatun centre de referència enmatèria de formació, gràciesa l’Escola d’Aprenents ons’han format milers de jovesdes de començament delsanys quaranta: “Estem orgu-llosos de la contribució a laformació a Catalunya. Moltsdels que van passar peraquesta escola han desenvo-lupat la seva carrera entrenosaltres”, afegeix Belil.�

Siemens celebra el centenaride la factoria de Cornellà

Fites rellevants

- El 1910, es fusiona “La Industria Eléctrica” ambSiemens i es trasllada a Cornellà.

- El 1929 l’empresa passa a dir-se Siemens IndustriaEléctrica, SA. Desenvolupa el seu primer gran pro-jecte: fabricació i muntatge dels 116 obeliscos llu-minosos exposats a l’avinguda de Maria Cristinaen l’Exposició de Barcelona.

- El 1955 s’inicia la producció de relés tèrmics i al’any següent, la de contactors elèctrics, que dosanys més tard aconsegueixen la xifra d’un milió.

- El 1975, durant la crisi econòmica mundial, s’inicia la fabricació d’interruptorsdiferencials.

- A començament dels vuitanta, un pla de reconversió general de la fàbrica com-porta una gran inversió en la modernització del parc de màquines i de les ins-tal·lacions.

- Des de 1995, Cornellà és una fàbrica internacional dedicada a la produccióexclusiva de material ferroviari, motors, convertidors i senyalització a escalamundial.

- En l’actualitat, fabrica material de tracció ferroviària de màxima qualitat; perexemple, la tracció que porten els trens d’alta velocitat que circulen entre Madridi Barcelona, per Estats Units, Rússia o Xina.�


SIE

ME

NS

Vista aèria de la fàbricacentenària de Siemens aCornellà. A sota, una visita delrei Alfons XIII a les instal·lacions

37


38


L’Ins titut d’Estudis de la Se -guretat (IDES) ha editat l’es -tudi La jurisprudència delsprofessionals tècnics enprevenció de riscos laborals.Se gona anàlisi a l’InstitutNa cional de Seguretat iHigie ne en el Treball de Bar-celona, en un acte que vacomptar amb l’assis tència degairebé 200 persones. Perportar a terme aquest estudi,s’ha comptat amb el patrocinidel CETIB i dels col·legisd’Enginyers In dus trials deCatalunya i d’A pare lladors,Ar quitectes Tèc nics i En -ginyers de l’E di fi cació deBarcelona.

L’es tudi va néi xer d’unainquietud co mu na a tots trescol·legis: Com afecta la juris-prudència en prevenció deriscos laborals els nostrescol·legiats? Per respondre lapregunta, es va prendre coma referència l’estudi Anàliside la incidència de la juris-prudència en prevenció deriscos laborals als professio-nals tècnics, editat pel CETIBel 2005, amb el propòsit dedonar continuïtat a la líniade treball encetada.

En aquesta segona anàlisis’han estudiat sentències de2005 a 2009 amb professio-nals tècnics acusats.

Emma Benavides, autorade l’estudi, ha fet una anàliside les sentències i n’ha re -sumit les divuit més signif i -catives per visualitzar la si -tua ció actual. Entre lescon clu sions destaca: 1. De les sentències analitza-

des, catorze pertanyen al’àmbit de la construcció,fet que apunta que és unàmbit amb més incidèn-cia. De les altres, tres cor-responen a lesions amb

màquines i una, a lesionsper atropellament.

2. L’augment de sentènciesamb professionals tècnicsacusats dels darrers cincanys és conseqüència de laconsideració que tenen elstribunals que els profes -sionals tècnics te nen l’o -bligació de facilitar als tre-balladors les mesures deseguretat exigibles. Pertant, juntament amb l’em -presari, es consideren res-ponsables dels delictescontra la seguretat dels tre -balladors i delicte de lesionso homicidi imprudent.

3. Pel que fa als demandats iacusats, cal destacar la pre-sència de tècnics de pre -venció de riscos labo rals,coordinadors de se gu retati salut, caps d’o bra i di rec -tors d’exe cució d’obra, càr -recs que majorità ria mentocupen arquitectes, ar qui -tectes tècnics, enginyers ienginyers tècnics.�

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Les sentències amb professionals tècnics acusats han augmentat en els darrers cinc anys.En l’actualitat, els tribunals consideren que els professionals tenen l’obligació de facilitarals treballadors les mesures de seguretat exigibles i que són, per tant, responsables delsdelictes en prevenció de riscos laborals descrits pel marc legal, juntament amb l’empresari.

GUILLEM CARRILLO I Coordinador de projectes de l’Institut d’Estudis de la Seguretat

La jurisprudència dels professionals tècnicsen prevenció de riscos laborals

Podeu descarregar l’estudi des delweb www.cetib.cat/manuals

L’estudi ‘La jurisprudència delsprofessionals tècnics enprevenció de riscos laborals’ espot descarregar a www.cetib.cat

IDE

S


39

L’electrolinera de Better Place a Tokio substitueix la bateriausada per una altra de nova en pocs minuts

Jordi Català, lliura la distinció Vehicle ElèctricFórmula-e a Samuel Hunter,representant de Tesla

Un dels principals escullsque haurà de superar el vehi-cle elèctric té a veure amb eltemps de recàrrega de lesbateries, a banda de la im -plantació de punts de submi-nistrament a les diferentszones urbanes. El Centred’In novació Tecnològica enConvertidors Estàtics i Accio -naments (CITCEA-UPC) il’em presa GH Electrotermiaencapçalen el projecte Sur-tidor, pioner a Espanya, perdesenvolupar un model d’es -tació de recàrrega ultraràpi-da de bateries, l’anomenadaelectrolinera.

El projecte Surtidor tin-drà com a resultat la creaciód’un model d’electrolineraque permetrà recarregar el80% de la bateria del vehicleelèctric en menys de 30 mi -nuts.

Alhora, introdueix unanovetat destacada que benefi-ciarà la implantació del vehi-cle elèctric: la possibilitat derecarregar l’automòbil elèc-tric de forma ultraràpida en

una nova xarxa d’electro -lineres que podria cobrir totel territori, amb l’objectiud’encarar recorreguts de llar-ga distància sense haver depatir pel nivell restant d’e -nergia. En l’actualitat, l’ú -nica alternativa que hi ha ésla recàrrega de la bateria quees duu a terme a la pròpiallar i durant la nit per aprofi-tar la tarifa reduïda de con-sum elèctric.

D’altra banda, el projectepreveu la incorporació d’unasèrie de serveis per a l’usuaridel vehicle, com ara sistemesde mesura i mitjans de pa -gament perso nalitzats, iden -ti ficació d’usu aris i vehicles, isistemes de geoloca lització.D’aquesta ma nera, per exem-ple, el conductor podrà rebreun SMS quan la recàrregadel vehicle s’hagi completat.Alhora, el servei de geocalit-zació permetrà el conductorde conèixer mitjançant la tec-nologia de GPS quina ésl’elec trolinera més propera alseu recorregut.�

Trenta minuts per recarregar el cotxe elèctric

Lliuramentde la distincióFórmula-e


BE

TT

ER

PL

AC

E

Jordi Català, presidentdel comitè organitzadorde Fórmula-e, va lliurar aSamuel Hunter, represen-tant de Tesla, la distincióque acredita aquest cotxecom a Vehicle Fórmula-e2010. L’acte de lliuramentdel guardó es va celebraral CETIB en presènciadels membres del comitèorganitzador de Fórmula-e i va estar patrocinat perCaves Raventós Rosell.

Fórmula-e és un puntde trobada, anàlisi i mos-tra de la mobilitat elèctri-ca que va tenir lloc alnovembre al Circuit deCatalunya. El CETIB, jun-tament amb una desenad’institucions més, va or -ganitzar l’esde veniment.Es pot consultar un re -sum de les conclusions deles jornades tècniques awww.cetib.cat/formula-e.

El Tesla Roadster 2.5va ser escollit el VehicleFórmula-e 2010; tots elsassistents a les activitatsvan poder emplenar unapapereta per triar-lo.�

CE

TIB


40

PREGUNTES FREQÜENTS

?A l’annex 10 del Decret 176/2009, de 10 denovembre, pel qual s’aprova el Re glament dela Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecciócontra la contaminació acústica, i se n’adaptenels annexos.

Annex 10, contingut d’un estudi d’impacteacústic per a les noves activitats.

1. Àmbit d’aplicació. Aquest annex és d’apli -cació a les activitats sotmeses a règim d’in -tervenció am biental susceptibles de generarsorolls i vibracions, i en aquelles situacions onles fonts d’a questes activitats i els re ceptors estrobin en situació de conflicte probable.

2. Objecte. L’objecte de l’estudi és avaluar lacompatibilitat de les activitats amb la capacitatacústica del territori i l’ús del sòl i gestionarsituacions de conflicte.

3. Contingut de l’estudi d’im pacte acústic:

1. Anàlisi de la capacitat acústica del terri-tori:a) Descripció de les zones de sensibilitat

acústica de l’activitat i el seu entorn. b) Objectius de qualitat que atorga el

mapa de capacitat acústica a l’em pla -çament i l’entorn de l’activitat.

c) Valors límit d’immissió aplicables a lesactivitats d’acord amb el que estableixl’annex 3.

2. Anàlisi acústica de l’es cenari del’activitat:a) Descripció del local de l’activitat i detall

de les fonts sonores i/o vibratòries.b) Descripció dels usos dels locals adja-

cents i la seva situació respecte a usossensibles al soroll, com ara habitatges,escoles i hospitals.

c) Estimació justificada del nivell d’e -

missió d’aques tes fonts a l’in terior i al’exterior de l’ac tivitat i dels nivells d’im -missió als possibles re ceptors.

d) Horari de funcionament de l’activitat.

3. Avaluació de l’impacte acústic:a) Si el nivell d’avaluació estimat o mesu-

rat als receptors afectats pel desenvolu-pament de l’activitat és inferior alsvalors límit d’immissió establerts alsannexos, l’impacte acústic és compatibleamb el seu entorn.

b) Si el nivell d’avaluació estimat o mesu-rat en els receptors afectats peldesenvolupament de l’acti vitat no com-pleix el que estableixen els annexos,l’impacte s’ha de compatibilitzar amb elseu entorn mitjançant l’apli cació demesures preventives, correctores o pro-tectores que assegurin que no sesuperen els límits d’im missió. Aquestesme su res s’han d’in cloure i definir enl’estudi d’impac te acústic.

4. Definició de mesures. L’estudi d’impacteacústic, en els supòsits que estableixl’apartat 3.3, ha d’establir de manera deta -llada me sures i possibles actuacions quecalgui rea litzar, com ara:

a) Aplicar mesures preventives, ambcaràcter previ a l’inici de l’activitat i du -rant el règim de funcionament, comara: canviar l’emplaçament de les fonts,substituir fonts per altres menyssorolloses, regular el règim d’explo tacióde l’activitat, definir actuacions de vigi-lància del règim de funcionament de lesfonts o de l’activitat, etc.

b) Aplicar a les fonts emissores mesurescorrectores mitjançant l’execució deprojectes d’aïllament.

c) Aplicar als receptors me sures protecto-

On es poden trobar els contingutsper dur a terme un estudi d’impacteacústic per a les activitats?



41

?Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat

res com el tractament de paraments,obertures, aïllaments, vi dres dobles oaltres d’as similables.

d) Altres mesures que siguin eficients isusceptibles d’aplicar.

4.1 Projecte d’aïllamenta) Activitats amb contigüitat amb el

receptor a.1 El projecte d’aïllament acústic

ha de constar del disseny delselements proposats, amb la des-cripció dels materials utilitzats idels detalls constructius demuntatge.

a.2 En el cas que hi hagi instal·la -cions de climatització, el projected’aïllament ha d’especi ficar lescaracterístiques detallades de lesmesures correctores necessàries,com ara esmorteïdors, aïllamentsacústics, pantalles acústiques,silenciadors.

a.3 El projecte ha d’incloure la justi-ficació que, amb les mesures pre-vistes, el funcionament de l’ac -tivitat no superarà els valorslímit d’immissió que estableixenels annexos.

b) Activitats sense contigüitat ambel receptor.

b.1 El projecte d’aïllament acústicha de constar del disseny delselements proposats, amb la des-

cripció dels materials utilitzats,i dels detalls constructius demuntatge.

b.2 Si hi ha instal·lacions de climatit-zació, el projecte d’aïllament had’especificar les característiquesdetallades de les mesures correc-tores necessàries, com ara esmor-teïdors, aïllaments acústics, pan-talles acústiques, silenciadors.

b.3 Si la instal·lació pro jectadacomporta fonts emis sores si -tuades a gran al tura, com arasobre co bertes, en xemeneies icims de sitges, el projecte ha detenir en compte que la propaga-ció del soroll es pot manifestar allarga distància i, per tant, s’hand’especificar els elements atenua-dors adequats per minimitzar lesimmissions sonores a llarga dis-tància.

b.4 El projecte ha d’incloure la justi-ficació que, amb les mesures pre-vistes, el funcionament de l’ac -tivitat no superarà els valorslímit d’immissió que estableixenels annexos.

5. Un cop instal·lats els elements d’aïllament,cal aportar certificació emesa pel projectis-ta i/o instal·lador/a que no se superen elsvalors límit d’immissió que hi siguind’aplicació.�


42


INNOVACIÓ

Fa anys que les cafeteriesStarbucks comercialitzen mésque cafè per tal d’augmentarel valor de la marca

Ja fa temps que la cadenanord-americana Starbucksno “ven” cafè –l’objectiu ini -cial dels qui van obrir el ne -goci– i en terres mediter -rànies estaríem d’a cord a dirque no fan preci sa ment elmillor cafè del món, tal comexpliquen a la seva publicitatcorporativa. L’èxit de Star-bucks i els 10.000 establi-ments que té arreu del plane-ta és haver sabut convertir unproducte en un servei i, apartir d’aquí, afegir-hi capesde valor. Els locals de Star -bucks, ubicats estratègi ca -ment a centres urbans icomercials, lideren l’ofertad’oa sis on refugiar-se perpoder asseure’s còmodament,tenir accés a Internet, poderreunir-se amb els amics ofins i tot fer-hi reunions detreball. Fa uns quants anysvan adoptar el lema publicita-ri “el teu lloc entre casa i lafeina” i van començar allançar productes comple -menta ris que augmentessinel va lor comercial de la mar-

ca: des d’objectes de regal imarxandatge fins a l’orga nit -za ció d’esdeveni ments o lapos sibilitat d’enre gistrar unCD amb la música preferidadel client. Ara, el cafè és elque menys importa.

Aquest seria un cas para-digmàtic en què la innovacióes basa a anar afegint valor aun producte fins a convertir-lo en un servei. Però en tro-bem molts altres en diferentsindústries. Els gegants de lainformàtica van ser dels pri-mers a veure que el seu nego-ci deixaria de sostenir-se enel seu producte originari –elprogramari– per passar a serun servei amb molts valorsafegits. D’aquí va sortir elSoftware as a Service (SaaS),

que ha multiplicat el valor demoltes companyies i n’ha ori-ginat de noves. El factor quemultiplica el negoci no és elprogramari en si, sinó queaquest sigui accessible des dequalsevol lloc i en qualsevolmoment, que ens “acompa-nyi” allà on som i que, amb lacompra d’aquest producteconvertit en servei, l’em presagaranteixi la fidelització delclient i aquest hagi de feruna menor despesa inicial itingui garantida una actua-lització permanent del servei.

La tecnologia i els canvisd’hàbits en la societat hi hanajudat i força. Ara l’èxit demolts projectes depèn del fetque la informació sigui ac -cessible per a molts treballa-dors alhora, i des de dife-rents punts. Treballem des del’oficina, des de l’obra, des decasa, tot esperant el tren derodalies o, fins i tot, des de lasala d’espera del metge.

Però ja no parlem nomésdels serveis que es venen através d’Internet. Alguns sec-

AR

XIU

La reinvenció dels sectors econòmics passa per convertir el seu producte en un servei queacompanyi l’usuari allà on es trobi i en tot moment, que el fidelitzi i li ofereixi successivescapes de valor. Ho hem vist amb el programari, els intangibles i tot el que es pot vendre perInternet, però cada cop ho veurem més en altres sectors, com ara la indústria de l’automòbil.

La reinvenció: del producte a la solució

TERESA TURIERA I www.infonomia.com


tors, com la indústria del’automòbil, es tan retrobrantla seva raó de ser per aquestavia. Veiem-ne només dosexemples em blemàtics que,de ben se gur, es convertiranen referència en el sector.

La reinvenció de la com-panyia Ford passa en aquestmoment per canviar la defi-nició del que és un cotxe: deser un mitjà de transport, elvehicle passa a convertir-seen una plataforma de conne-xió a Internet i un productemultiservei. Què vol dir això?Els nous vehicles que estàfabricant Ford integren totesles funcionalitats pròpiesd’un telèfon intel·ligent: reco-neixement de veu, geolocalit-zació, connexió a Internet iopcions d’accés directe a lesxarxes socials, etcètera. Aixíel conductor pot seguir con-nectat mentre es desplaça, ipersonalitzar el seu vehicleen funció de la seva “vida” ala xarxa. Ford està conver-tint el seu producte en unservei més de mobilitat (de lasocietat connectada).

D’altra banda, Toyota, enla seva aposta per la tecnolo-gia híbrida, no només hamillorat el primer vehicleque va llançar al mercat (Pri-us) –un motor híbrid, de ben-zina i elèctric– i l’ha evolucio-nat cap a un motor 100%elèctric. Ara, aquesta empre-sa japonesa vol liderar elmercat d’estacions de recàr-rega dels vehicles elèctricsalimentades per energia so -lar. L’emblemàtica Toyota,que té el seu origen el 1920com a companyia fabricantde telers automàtics i que noha deixat de diversificar elsseus productes –automòbil,maquinària industrial, aires

condicionats, màquines decosir...– ara es vol convertiren una companyia d’inte -gració vertical donant serveia la seva nova generació devehicles. Ja no pensen nomésen els clients que els compra-ran els cotxes elèctrics, sinóen com seguir donant serveia aquests clients, en aquestcas, desenvolupant estacions

de recàrrega públiques i tam-bé sistemes individuals derecàrrega del mateix vehiclea partir de plaques solarsinstal·lades al seu sostre.Això té tot el sentit del món,perquè com a consumidorsdel segle XXI, ja no volemcomprar només productes,sinó solucions a problemescada vegada més complexos.Volem sistemes de coherèn-cia, punts de contacte entreel maquinari i el programari,entre el producte i el serveique ens ajuda a utilitzar-lo i,en el fons, a seguir dema-nant productes d’aquellaempresa si el servei ha estatsatisfactori.�

Com aconsumidorsja no volemproductes, sinó solucions

43

AR

XIU

Toyota va utilitzar flors solarsamb WiFi i capacitat percarregar ordinadors portàtilsper promocionar el nou Prius



44


A mig camí entre inventor,artesà i enginyer, Josep Moraés dissenyador en el sentitmés ampli de la paraula. Uncreador d’objectes especialis-ta a identificar les necessitatsi trobar-hi solucions treba-llant en el camp conceptual,estètic o estrictament tècnic.

L’experiència i una curio-sitat innata han forjat elcaràcter multidisciplinari deMora, un self-made man quees va iniciar en la tècnicarecreativa desmuntant, repa-rant i modificant tot els apa-

rells que li queien a les mans.La carrera professional co -mençà gairebé per casualitat,dissenyant i fent els moblesde casa, petits encàrrecs pera coneguts i finalment esta-blint-se com a dissenyadorfreelance.

El mètode de treball de

Mora té en les seves aptitudsmanuals una gran aliada: altaller del barceloní barri delGuinardó projecta, munta iposa a punt els dissenys,sempre duts a terme ambl’ajut d’un solvent equip decol·laboradors i proveïdors,que inclou industrials, pro-jectistes, modelistes, engi-nyers i dissenyadors gràfics.Al cinturó industrial de laciutat comtal, Mora hi trobaels aliats necessaris per rea -litzar els projectes, que abas-ten tots els camps imagina-

bles: mobiliari, vehicles dedos, tres i quatre rodes, jocs,autòmats... fins i tot una re -producció dels Ictineo deMonturiol.

Mora combina materialsnaturals amb sintètics enuns dissenys sovint comple-xos, amb un punt de sofisti-

cació tècnica i l’aire intempo-ral de tot allò que es crea ambintenció de durar. Aquestessuposades virtuts de vegadesjuguen en contra a l’hora defer-se lloc en un mercat, se -gons Mora, “dominat per lesmodes canviants i un cultedesmesurat a la novetat”.

Incondicional del vehiclemínim, que defineix com “elque mira d’obtenir les mà -ximes prestacions amb els mí -nims recursos”, Mora ha de -senvolupat diversos ginys atracció humana, des d’un tri-cicle aerodinàmic de competi-ció a bicicletes de fusta. Ladarrera incursió el món delspedals és un sistema de trans-port personal, lleuger i econò-mic: una bicicleta plegable.

Batejada amb el nom deMorabike, està dotada d’unsistema de plegatge que per-met recollir en una únicaacció el seient, la roda i lasuspensió posteriors. El bas-tidor sense articulacions laconverteix en un vehicle rí -gid, estable, còmode i se gur,tot i que ni el volum final ni

Amb independència de les xifres de vendes, materialitzar una idea en forma de produc-te i posar-la al mercat és ja un èxit. La firma barcelonina Wheeldesign demostra que espot fabricar i comercialitzar mitjançant vies alternatives: les ‘morabike’ roden des de fatres anys emancipades del monopoli asiàtic de les dues rodes.

Morabike,a la recerca del vehicle mínim

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

Tres projectes de Josep Mora:un Segway que es condueixassegut, una bicicleta ambbastidor de fusta i la Morabike

El sistema de plegat és ràpid i senzill. A la foto inferior, un detall del bastidor d’acerinoxidable de la Morabike

Un sistema permet recollir alhora elseient, la roda i la suspensió posteriors


el pes (10,5 kg) són la refe-rència en la seva categoria.

Es va concebre com unproducte de qualitat, proxi-mitat i productivament soste-nible i les premisses semblen

aconseguides. L’ús d’acer ino -xidable permet estalviar pin-tures i dissolvents i, malgratque el muntatge inclou com-ponents forans, el bastidor ielements principals es fabri-

quen íntegrament a Barcelo-na. Wheeldesign, la societatproductora, no té in fra es -tructura comercial ni vocacióde fàbrica, i distribueix laMorabike a partir d’una xar-xa de representants teixidaen les fires del sector. La pro-ducció es posa en marxa sen-se periodicitat fixa quans’acumulen les comandessuficients, perquè Wheelde-sign no pot fer bicicletesd’una en una ni té capacitatper acumular estoc.

Segons Mora, d’un projec-te “el més difícil no és tenir laidea: de vegades la dificultatrau a quadrar tot el quen’envolta l’execució: pressu-post, finançament, terminis iequip de treball”. Saber ges-tionar és, per tant, impres-cindible en la creació d’unproducte. Mora veu en la difí-cil conjuntura actual unavessant positiva: “Ara és elmoment de les bones idees,estan més buscades que maiperquè són les inversionsmés rendibles, les que a lallarga comporten menysrisc”. La segona versió de laMorabike ja roda en forma deprototip pels carrers del Gui-nardó. Potser ha arribat elseu moment.�

45

FITXA TÈCNICAObjecte: Bicicleta MorabikeMarca: MorabikeFabricant: Wheeldesign, SLData d’inici de producció: 2007Unitats fabricades (aprox.): 500



Un dels més rellevants és lacapacitat de prevenir i reduirel risc de patir una malaltiacardiovascular, la primeracausa de mort en els païsosoccidentals. El risc cardio-vascular és el risc que té unapersona de patir una malal-tia vascular en el cor (anginade pit o infart) o en el cervell(embòlia). Aquest risc aug-menta quan en una personaapareixen problemes de salutcom: hipertensió arterial,diabetis, colesterol alt (hiper-colesterolèmia), tabaquisme,obesitat, sedentarisme i es -très psíquic. A més factors,major risc. Però tant la hi -pertensió com la hipercoles-terolèmia poden reduir-seamb la pràctica regular d’e -xercici cardiovascular.

PREVENCIÓL’exercici cardiovascular ésuna eina molt útil per regu-lar la pressió arterial, espe-cialment en la gent gran quepateix hipertensió, però tam-bé en els adults sans. Peraconseguir aquest benefici es

recomana un entrenamentmoderat d’uns 30 minuts,tres o quatre cops a la setma-na, durant uns tres mesos.Entrenaments més intensoso de més durada no semblenprovocar més millores.

L’exercici afavoreix laflexibilitat dels vasos i l’in -crement del flux sanguini faque els vasos es taponinmenys. També afavoreix quedisminueixi el pes, el percen-tatge de greix i la cintura,que diferents estudis han

relacionat amb un incrementdel risc de patir hipertensió.

L’exercici cardiovascularprevé la síndrome metabòli-ca, que és el preludi de moltscasos de diabetis i causa desobrepès i obesitat.

El colesterol HDL (bo) s’in-crementa significativamentamb l’exercici cardio vascular,mentre que els tri glicèridstendeixen a dismi nuir.

Aquests efectes s’aconse -gueixen amb programes d’uns40 minuts, tres vegades a lasetmana a una in tensitat del65% de la reserva de la fre-qüència cardíaca màxima(FCM) segons Karvonen, i apartir de les 16 setmanestambé s’aprecia un augmentdel consum màxim d’o xi -gen.

En general, es considerabeneficiós qualsevol tipusd’exercici aeròbic que man-tingui una freqüència car-díaca elevada, generalmentpracticat a una intensitatmoderada, durant un períodellarg de temps i a una deter-minada freqüència.�

SALUT

46

DIR


L’entrenament cardiovascular millora la freqüència de bombeig del cor i facilita que lasang amb més oxigen arribi a totes les cèl·lules del cos. Però aquest no és ni moltmenys el seu únic benefici. Hi ha molts estudis científics que confirmen els beneficisper a la salut de realitzar exercicis cardiovasculars periòdicament.

Exercici cardiovascularCom aprofitar-ne els beneficis

ROBERT USACH I Coordinador de l’Akdmia DiR


��

�� !��!��"��



Documents

que funciona - enginyersbcn.cat · Theknos NÚMERO 149 GENER DE 2011 COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA Entrevista: Pau Garcia Milà, fundador d’eyeOS Retrat