PROJECTE DINOSAURESDurant el curs 2.009/2.010, els alumnes de cicle mitj de l'escola d'Esponell vam treballar un projecte sobre els dinosaures i en vam fer un power-point. Esperem que us agradi i que us serveixi per aprendre moltes coses sobre aquests animals prehistrics.

PROJECTE ELS DINOSAURES Curs 2.009/2.010

Els dinosaures van aparixer a la Terra fa uns 225 milions d'anys i van ser-ne els amos absoluts durant 160 milions d'anys

Els dinosaures van viure a l'Era Secundria que es divideix en tres poques:

Trisic

Jurssic

Cretaci

Al perode Trisic hi havia mamfers, tortugues, rptils, i els primers dinosaures. Rptils amb potes verticals. El paisatge era desrtic, no hi havia ni herbes ni flors, per s que hi havia falgueres, cues de cavall, arbres. Hi havia un nic continent: Pangea, i un nic oce: Pantalassa.

E l J u r s s ic ( F a 2 0 0 m i l io n s d a n y s ) : F r o n d o s a v e g e p r o p o r c io n e n a l i m e n t a ls n o m b r o s o s d i n o s a u r e s . G r a n s d i n o s a u r e s h e r b v o r s p o b le n e l p la n e t a , s n a m b u n c a p m i n s c u l a l 'e x t r e m d e l s e u l la r g c o l l.

Al Cretaci, la Terra adquireix la seva forma actual. Va ser l'poca amb ms dinosaures. Van aparixer els iguanodons i els espinosaures.

REPRODUCCI DELS DINOSAURESTots els dinosaures ponien ous. En sortir de lou els dinosaures eren minsculs. En algunes espcies, com el maiosaure, quan els petits sortien de lou, els grans en tenien cura. Els ms dbils morien quan naixien. Els altres s'estaven junts al niu sota la vigilncia dels pares. Per en poc temps ja eren capaos de valdre's per ells mateixos.

ALIMENTACI DELS DINOSAURESMolts dinosaures eren herbvors: Menjaven plantes, fulles, arrels, llavors... Havien de menjar una gran quantitat cada dia ( 2 tones ). Per aix el seu estmac era gegant. S'empassaven el menjar sencer ja que els seu dentat i les seves mandbules no els servien per mastegar. Per digerir les tones de vegetals que engolien, s'empassaven pedres anomenades gastrlits que emmagatzemaven al seu estmac. Els seus ulls miraven cap als costats i podien veure-hi al davant, als costats i al darrera, per tal de localitzar de lluny els carnvors. Per protegir-se dels dinosaures carnvors, els dinosaures herbvors tenien una mida impressionant, una cua rematada en una maa, banyes, crestes al cap, espines al llom, collarets ossis. Molts es protegien vivint en ramats.

Un dinosaure herbvor: Stegosaurus

ELS DINOSAURES CARNVORSEls dinosaures carnvors es menjaven els dinosaures herbvors, llangardaixos, granotes, serps, insectes, ous, peixos i petits mamfers... Tots els dinosaures carnvors eren saures, s a dir, dinosaures amb pelvis de rptil. Eren molt lleugers i rpids. Tenien les potes molt robustes, urpes com ganivets, dents com punyals, ulls apuntant cap endavant Per protegir-se dels dinosaures carnvors, els dinosaures herbvors tenien una mida impressionant, una cua rematada en una maa, banyes, crestes al cap, espines al llom, collarets ossis. Molts es protegien vivint en ramats.

Un dinosaure carnvor: Spinosarus

ELS FSSILSCom es van formar els fssils? Un animal mort cau al terra o a laigua. El seu cos es descompon i noms en queda lesquelet. A poc a poc, lesquelet es va cobrint de capes de terra i de sorra. Les capes sendureixen i es transformen en roques. Milions danys ms tard, un geleg descobreix el fssil. Els fssils de dinosaures ens han permet saber com eren, quina mida feien, com eren les seves potes...

DESAPARICI DELS DINOSAURESEls dinosaures van desaparixer sobtadament fa prop 65 milions danys. Els cientfics es pregunten per qu.

Hi ha algunes causes possibles.

Una erupci volcnica enorme o la caiguda dun meteorit gegant van poder provocar nvols de cendres molts calents que haurien tapat el cel durant mesos, provocant un refredament del clima i la desaparici de les plantes i els animals.

CLASSES DE DINOSAURES

Ornitisquis: pelvis d'au

Saurisquis: pelvis de rptil

ELS ORNITISQUISEls ornitisquis eren tots vegetarians. S'assemblen una mica als ocells actuals, ja que tenen una espcie de bec. La majoria caminaven sobre dues potes. Dins els grup dels ornitisquis, hi ha un subgrup de dinosaures molt curiosos: els estegosaures, i els anquilosaures,

ELS ESTEGOSAURESEls estegosaures eren dinosaures amb plaques i espines. Van viure en ple jurssic, fa 160 milions d'anys. Els estegosaures sn herbvors, quadrpedes, provets de plaques ssies al llom. L'estegosaure s'alimentava d'herba i fulles que arrencava amb el seu bec corni. Per el ms curis s la doble fila de plaques ssies, alguna d''elles podien mesurar 60 cm d'altura. Aquestes plaques estaven plantades a la pell, no a la columna vertebral. Per defensar-se dels enemics tenia una cua punxeguda amb quatre pues molt esmolades de 40 cm de llargada.

ELS ANQUILOSAURESEls anquilosaures sn estranys dinosaures herbvors amb el cos recobert per una slida armadura protectora. Els ulls tamb els tenia protegits per unes plaques ossies. De darrera del cap li sortien dues banyes. Amb la cua en forma de maa, podia donar uns cops fortssims. Mesurava fins a 10 m. i pesava fins a 6 tones. Menjava cada dia una gran quantital de vegetals.

ELS SAURISQUISEn el grup dels saurisquis : pelvis de rptil, hi ha els subgrup : els saurpodes ( peus de llangardaix) i els terpodes ( peus de bstia salvatge)

ELS SAURPODESEls saurpodes sn herbvors quadrpedes,. Van viure del Jurssic a finals del Cretaci. Sn els animals terrestres ms grans que han existit. Tenien el coll i la cua molt llargs i el cos relativament curt i volumins, les potes eren robustes columnes, amb uns peus tant amples com els dels elefants, els crani era molt petit i la capacitat cerebral molt reduda. El Seismosaurus (llangardaix terratrmol) devia fer 50 m. Els diplodcids eren els dinosaures ms llargs del Jurssic. Amb una cua immensa en forma de fuet. Quan es posaven drets assolien l'alada d'un edifici de 5 pisos. El diplodocus (27 m) era una animal pacfic. La cua mesurava 10 m i tenia 24 vrtebres. Quan l'esclafia en l'aire, el soroll espantava els predadors. El crani del DIPLODOCUS noms mesurava 60 cm.

SEISMOSAURE

DIPLODOCUS

ELS TERPODESEl nom terpode, vol dir peus de bstia salvatge. Eren bpedes (caminaven sobre dues potes). Les dues potes de davant eren molt curtes. La majoria eren carnvors. La seva mandbula estava proveda de dents tallants, com autntiques serres, i les seves urpes eren molt esmolades. N'hi havia de molt grans : 15 m i molt petits: Compsognauthus ( 1 m) ESPINOSAURE

EL DIPLODOCUS

D I P L O D O: C U S

E l d i p lo d o c u s e r a u n g e g a n t d i n o s a u r e s a u r p o d e . D i p lo d o c u s v o l d i r d o b le b i g a , d e g u t a ls o s s o s d o b le s d e la c u a q u e li p e r m e p o te s d e d a r r e r a . E n to ta l te n i a 7 3 o s s o s a la c u a . L a p u n ta d e la c u a e r a m U n c o p d e c u a e r a te r r i b le p e r l e n e m i c . E l D i p lo d o c u s te n i a la f o r m a t p ic a d e d i n o s a u r e , e l c o ll i la c u a lla r g s , i q u a V a s e r u n d e ls a n i m a ls m s lla r g s d e la te r r a . P o d i a a r r i b a r f i n s a tr e n ta - c i s i s e r e n d e l c o ll. E l c o ll e s c o m p o n i a d u n m n i m d e q u i n z e v r te b r e s i a c tu a te r r a . e l d i p lo d o c u s n o p o d i a m a n te n i r e l c o ll a i x e c a t p e r m o lt d e te m p s . . E l c r a n i d e l d i p lo d o c e r a m o lt p e ti t e n c o m p a r a c i a m b la m i d a d e l a n i m a l. T e n i a u n e s p e ti te s d e n ts s e m b la n t a p i n c e s q u e a p u n ta v e n c a p e n d a v a n t. E l d i p lo d o c u s e r a h e r b v o r , m e n ja v a f r u i ts o f u lle s d e ls a r b r e a lts . P e r ( g a s tr li ts ) , p e r tr i tu r a r le s p la n te s q u e m e n ja v a . A r r i b a v a a m e n ja r d i r i a m e

COMPSOGNAUTHUS

COMPSOGNATHUSCompsognathus significa mandbula bonica, perqu tenia 68 dents petites i ben alineades. Les dents, petites i acabades en punxa, eren ideals per atrapar i matar els animals que caava: insectes i llangardaixos . Tamb podia partir les closques dels escarabats i cargols . Va ser un dels dinosaures ms petits que ha existit. Media tan sols de 60 a 80 cm, des del cap a la cua i uns 45 cm de altura . Corria molt rpid damunt les seves llargues potes de darrera, semblants a les dels ocells. Arribava als 45 a 56 km per hora. Tenia un coll llarg i flexible molt til per atrapar els insectes com libllules en ple vol . Tenia un cos petit , la seva cua era molt flexible i ajudava lanimal a mantenir-se en equilibri quan perseguia a la seva presa. En les persecucions a gran velocitat , la movia de cop cap a un costat si volia canviar de direcci bruscament . Tenia les cames de davant amb noms dos dits petits rematats per fortes ungles . Tenia un tercer dit amb un sol os. Les potes de darrera era fortes i primes.

TIRANOSAURE REX

EL TIRANOSAURE REXAmb el sobrenom de llangardaix tir, el tyrannosaurus rex, s un dels dinosaures ms clebres arreu del mn. Aquest terrible caador s l'animal ms ferotge que existia sobre terra ferma. El tiranosaure era un carnvor equilibrat per una llarga cua pesant. Tenia unes grans i potents potes posteriors, i les potes anteriors eren petites i presentaven dos dits amb urpes. Possea un crani masss aguantat per un coll fora curt per molt poders. Els seus ulls de caador li permetien veure de lluny les seves preses. Era capa d'atacar per sorpresa abalanant-se sobre les seves vctimes. Quan un tiranousare atacava una presa amb les seves mandbules, aquesta ja no es podia escapar. Clavava al seu cos diverses fileres de dents, algunes de fins a 25 cm. Fent violents cops de cap de dreta a esquerra, esbocinava fcilment la seva vctima trencant-li els seus ossos i devorant fins l'ltim tros de carn.

MEGALOSAURE

EL MEGALOSAUREMegalosaure (llangardaix) s un gnere frica. El seu nom es deriva de les paraules gregues megalo que vol dir gran i saurus que vol dir llangardaix. El van anomenar aix per la seva gran grandria. El Megalosaure caminava sobre dues potes. Tenia tres dits als peus de davant. Mesurava 9 m de llargada i pesava al voltant duna tona de pes. El seu coll era flexible. Tenia tres dits als peus de davant.El Megalosaure era un carnvor gran i hauria pogut atacar probablement fins i tot els herbvors ms grans com estegosaures i saurpodes. de dinosaures que van viure en el Jurssic superior, fa aproximadament 150 milions danys, en el que avui s Amrica, Europa, sia i

VULCANODON

EL VULCANODONVulcanodon (dent de volc) s un dels ms petits i antics dinosaures del grup dels saurpodes, que va viure en el Jurssic inferior, a frica, fa uns 210-200 milions danys. La seva longitud era de 6 o 7 metres. Era ms alt que un elefant. Pesava uns 500-800 quilograms. Era herbvor. Menjava plantes com falgueres i fulles dels arbres. Els seus fssils es troben a Zimbabwe ( frica ). Tenia el cap petit , el coll llarg, la cua llarga, cos en forma de barril i potes delefant. El polze era ms gran que els altres dits del peu, per tant es creu que lutilitzava per defensar-se dels carnvors que latacaven. El Vulcanodon vivia a prop del pant.