PROGRAMACIÓ I AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES ... - Vicens Vives · Act. 3 COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA Programació per competències Seguiment de l’assoliment Indicadors Tasques

Nou Gesmil 3 o

COMPETÈNCIES BÀSIQUES PER TEMA

Programació per Competències

– Indicadors i tasques

Avaluació de Competències

– Seguiment de la seva consecució

– Prova

Solucions de la prova

Taula de competències avaluades

Registre de resultats

PROGRAMACIÓ I AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Tercer Curs

N GESMIL 3 TEMA 1 COMPETÈNCIES: PROGRAMACIÓ I SEGUIMENT

© VICENS VIVES

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Programació per competències Seguiment de l’assoliment

Indicadors Tasques Registre de seguiment Prova

■ Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social.

■ Augmentar l'ús del llenguatge en general.

■ Emprar meca-nismes de predicció i comprensió textu-als en la lectura i anàlisi de textos.

■ Conèixer tècni-ques i mecanismes lingüístics que permeten l’ampliació del vocabulari i la rela-ció entre elles de paraules ja conegu-des.

1. Entendre una crònica i veure les característiques que presenta com a gènere.

LLIBRE: Pàg. 2 i 3

GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 1

2. Contestar determinades preguntes sobre la lectura. LLIBRE: Pàg. 4 i 5

GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 1

3. Saber com és el llenguatge de la premsa.

4. Conèixer els principals gèneres periodístics.

LLIBRE: Pàg. 6 i 7

GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 2

5. Saber per a què serveix una crònica i quins tipus n’hi ha.

6. Detectar l’estructura d’un reportatge i la seva finalitat.

LLIBRE: Pàg. 8 i 9

GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 2

7. Seleccionar una notícia i veure com la tracta cada diari.

8. Buscar un reportatge, llegir-lo i explicar-lo a classe.

LLIBRE: Pàg. 10 i 11

GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 1

9. Llegir una crònica i veure l’estructura que presenta.

10. Transformar una crònica en una notícia.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 2

11. Descobrir què és un text i quines característiques presenta.

12. Explicar si determinats escrits són textos i per què.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 3

13. Conèixer les categories gramaticals, els sintagmes i les funcions.

14. Establir els tipus de determinants i la informació que ens transmeten.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 6

15. Reconèixer la categoria del complement del nom i la seva estructura.

16. Veure l’ordre que presenten els constituents dins del SN.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 6

17. Indicar la diferència de significat entre certes parelles de frases.

18. Distingir entre sons vocàlics i consonàntics, i veure’n l’estructura.


GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 7

19. Conèixer els fonemes del valencià i transcriure’ls en AFI.

20. Escriure correctament els casos d’apostrofació i contracció.


GUIA: Pàg. 28 i 29

Act. 4

21. Escriure monosíl·labs amb una sèrie de fonemes vocàlics.

22. Escriure paraules que es corresponguin amb esquemes fonètics.


GUIA: Pàg. 30 i 31

Act. 5

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE



■ Representar el món per mitjà del llenguatge.

■ Buscar determi-nats elements, característiques o informacions en un text.

23. Repassar els continguts d’un text per mitjà de preguntes, i indicar si certes afirmacions són vertaderes o falses.

LLIBRE: Pàg. 5

GUIA: Pàg. 11

Act. 3

24. Conèixer les característiques del periodisme com a gènere. LLIBRE: Pàg. 8, 9

GUIA: Pàg. 14, 15

Act. 1

25. Tenir presents les característiques que ha de presentar un text perquè pugui ser considerat com a tal.

LLIBRE: Pàg. 15

GUIA: Pàg. 21

Act. 6

26. Conèixer l’estructura que ha de presentar el sintagma nominal. LLIBRE: Pàg. 16, 17

GUIA: Pàg. 22, 23

Act. 4

27. Relacionar una paraula amb la seva categoria gramatical. LLIBRE: Pàg. 19

GUIA: Pàg. 25

Act. 4

28. Identificar pronoms personals forts i les seves funcions. LLIBRE: Pàg. 19

GUIA: Pàg. 25

Act. 4

29. Reconèixer el funcionament dels fonemes, la síl·laba i l’apostrofació i la contracció.

LLIBRE: Pàg. 22, 23, 26

GUIA: Pàg. 28, 29, 32

Act. 5

30. Explicar la diferència entre un so consonàntic i un so vocàlic. LLIBRE: Pàg. 24

GUIA: Pàg. 30

Act. 2


© VICENS VIVES

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL



■ Analitzar i resol-dre problemes, traçar plans i em-prendre processos de decisió.

31. Redactar una notícia explicant-hi el que ens sembli més important.

LLIBRE: Pàg. 10

GUIA: Pàg. 16

Act. 3

32. Completar frases de la manera que ens sembli més adequat. LLIBRE: Pàg. 20

GUIA: Pàg. 26

Act. 1

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL



■ Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d'informació rellevant.

■ Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis.

33. Conèixer la premsa i el tipus d’informació que ens aporten els diaris. LLIBRE: Pàg. 6, 7, 10, 26

GUIA: Pàg. 12, 13, 16, 32

Act. 6

34. Descobrir la informació que ens aporta una taula. LLIBRE: Pàg. 7, 22

GUIA: Pàg. 13, 28

Act. 5

35. Llegir un text i descobrir la informació que ens aporta. LLIBRE: Pàg. 8, 9

GUIA: Pàg. 14, 15

Act. 4

36. Interpretar breus anàlisis morfosintàctiques. LLIBRE: Pàg. 16, 17

GUIA: Pàg. 22, 23

Act. 5

37. Descobrir casos d’ambigüitat i trobar mecanismes per resoldre’ls. LLIBRE: Pàg. 20

GUIA: Pàg. 26

Act. 4

38. Desxifrar paraules escrites en alfabet fonètic internacional. LLIBRE: Pàg. 25

GUIA: Pàg. 31

Act. 3

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA



■ Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.

39. Conèixer altres formes de vida que es donen a la Terra. LLIBRE: Pàg. 2 a 4

GUIA: Pàg. 8, 9, 10

Act. 3

40. Fer activitats en grup, arribant a posicions comunes. LLIBRE: Pàg. 13

GUIA: Pàg. 20

Act. 1

COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL



■ Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents.

41. Indicar quina fotografia aniria bé per a un determinat text. LLIBRE: Pàg. 13

GUIA: Pàg. 19

Act. 2

N GESMIL 3 TEMA 1 COMPETÈNCIES: REGISTRE DE SEGUIMENT

© VICENS VIVES

Alumnes


1. E

nten

dre

una

cròn

ica.

2. C

onte

star

pre

gun-

tes

lect

ura.

3. S

aber

llen

guat

ge

prem

sa.

4. C

onèi

xer g

èner

es

per.

5. S

aber

util

itat

cròn

ica.

6. D

etec

tar r

epor

tat-

ge.

7. S

elec

cion

ar n

otí-

cia.

8. B

usca

r rep

orta

tge.

9. L

legi

r una

crò

nica

.

10. T

rans

form

ar

cròn

ica.

11. D

esco

brir

text

.

12. E

xplic

ar q

uè é

s te

xt.

13. C

onèi

xer c

at.

gram

at.

14. E

stab

lir d

eter

mi-

nant

s.

15. R

econ

èixe

r CN

.

16. V

eure

ord

re d

e S

N.

17. I

ndic

ar s

igni

ficat

s.

18. D

istin

gir v

ocàl

ics

i co

ns.

19. T

rans

criu

re e

n A

FI.

20. A

post

rofa

r i

cont

reur

e.

21. E

scriu

re m

ono-

síl·l

abs.

22. V

eure

esq

u.

fonè

tics


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. R

epas

sar t

ext.

24. C

onèi

xer p

erio

-di

sme.

25. S

aber

què

és

tex.

26. C

onèi

xer

l’est

ruct

ura

SN

.

27. V

eure

cat

egor

ia

gram

atic

al.

28. I

dent

ifica

r pro

n.

forts

.

29. R

econ

èixe

r fo

nem

es...

30. E

xplic

ar s

ons.

31. R

edac

tar u

na

notíc

ia.

32. C

ompl

etar

fras

es.

33. C

onèi

xer l

a pr

emsa

.

34. D

esco

brir

info

r-m

ació

taul

a.

35. L

legi

r un

text

.

36. I

nter

pret

ar a

nàli-

sis

mor

f.

37. D

esco

brir

ambi

-gü

itat i

.

38. D

esxi

frar p

arau

les

AF

I.

39. C

onèi

xer f

orm

es

de v

ida.

40. F

er a

ctiv

itats

en

grup

.

41. I

ndic

ar fo

togr

afia

bo

na.

42.

43.

44.

N GESMIL 3 TEMA 1 COMPETÈNCIES: PROVA D’AVALUACIÓ

Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Indica si són veritat (V) o mentida (M) aquestes afirmacions sobre el món de la

premsa:

L’única funció dels diaris és informar.

Els corresponsals treballen a la redacció o seu del diari.

La primera plana d’un diari destaca les notícies principals en forma de titulars.

Vida social, cultura, esports, política internacional i cartellera són noms de seccions.

Per tal de trobar les seccions d’un diari, cal llegir-lo, ja que els diaris no porten mai índex.

2. Llegeix aquest article de diari i explica si el que hi predomina és el desig

d’informar o de crear opinió. Justifica-ho:

Els models meteorològics apunten a una baixada brusca dels termòmetres durant les pròximes hores.

Serà a partir de demà: les temperatures al migdia ja no passaran dels 10 graus i al vespre diversos ter-

mòmetres baixaran sota zero. Dimecres i dijous començarem la jornada amb molts valors negatius, no

només a l'interior sinó també en àmbits prelitorals, o fins i tot en alguns indrets costaners.

Això sí, per ara tot fa pensar que el fred serà sec, i que només a Alacant dimecres s'hi arribaran a

produir xàfecs de neu en llocs poc habituals, a partir dels 300 o 400 metres.

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

3. Relaciona cada definició amb el concepte a què correspon:

Propietat del text que consisteix en l’adaptació al context en què té lloc.

Elements implícits en el moment en què s’emet un text.

Complicitat entre dues persones, que els fa entendre un text.

4. Fes un cercle al voltant dels dígrafs dels mots següents:

cinquanta guarda guerra llom broca

sempre festa diccionari pissarra curs

incidir ferotge lleig vendre cotxe

llauna discussió ascensor malvada caixa

adequació

context

significat contextual


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

5. Escriu el o l’ davant d’aquests mots masculins:

.......institut .......hidroavió .......elefant .......himne

.......escenari .......astronauta .......illot .......iode

.......anell .......ham .......univers .......ull

.......11 .......horari .......ós .......autobús

.......edifici .......armari .......iogurt .......Isidre

6. Identifica els constituents (determinat, nucli i complement) dels sintagmes se-

güents:

a) El riu Ebre.

.................................................................................................................................................................

b) Alguns éssers humans.

.................................................................................................................................................................

c) Un got de suavitzant.

.................................................................................................................................................................

d) El missatge que va arribar ahir.

.................................................................................................................................................................

7. Col·loca aquests mots a la columna que calgui segons el so de la lletra en negre-

ta:

joc, moda, nota, por, joguina, model, notari, soci, oliva, xocar, senyor, mortal, oli, futbol, voltar, poruc,

recordar, estossegar, porqueria, tos, res

Ë o e u

N GESMIL 3 TEMA 1 COMPETÈNCIES: SOLUCIONS I TAULA

© VICENS VIVES

SOLUCIONS DE LA PROVA DE L’ALUMNAT

1. Indica si són veritat (V) o mentida (M) aquestes afir-macions sobre el món de la premsa. L’única funció dels diaris és informar: M. / Els corresponsals treballen a la redacció o seu del diari: M. / La primera plana d’un diari destaca les notícies principals en forma de titulars: V. / Vida social, cultura, esports, política internacional i car-tellera són noms de seccions: V. / Per tal de trobar les seccions d’un diari, cal llegir-lo, ja que els diaris no por-ten mai índex: M.

2. Llegeix aquest article de diari i explica si el que hi predomina és el desig d’informar o de crear opinió. Jus-tifica-ho. Hi predomina el desig d’informar, ja que es transmeten unes dades de manera objectiva i sense que en cap moment es manifesti l’opinió sobre els fets del redactor de la notícia.

3. Relaciona cada definició amb el concepte a què cor-respon. Propietat del text que consisteix en l’adaptació al context en què té lloc: adequació. / Elements implícits en el moment en què s’emet un text: context. / Complici-tat entre dues persones, que els fa entendre un text: significat contextual.

4. Fes un cercle al voltant dels dígrafs dels mots se-güents. guerra, llom, pissarra, ferotge, lleig, cotxe, llau-na, discussió, ascensor, caixa.

5. Escriu el o l’ davant d’aquests mots masculins. l’institut, l’hidroavió, l’elefant, l’himne, l’escenari, l’astronauta, l’illot, el iode, l’anell, l’ham, l’univers, l’ull, l’11, l’horari, l’ós, l’autobús, l’edifici, l’armari, el iogurt, l’Isidre.

6. Identifica els constituents (determinat, nucli i com-plement) dels sintagmes següents. El riu Ebre: Deter-minant + nucli + aposició. / Alguns éssers humans: De-terminant + nucli + CN. / Un got de suavitzant: Determi-nant + nucli + CN. / El missatge que va arribar ahir: De-terminant + nucli + CN (oració de relatiu).

7. Col·loca aquests mots a la columna que calgui se-gons el so de la lletra en negreta. senyor, recordar. / O oberta: joc, moda, nota, soci, oli, futbol. / E oberta: mo-del, res. / O tancada: por, senyor, tos. / U: joguina, mo-del, notari, oliva, xocar, mortal, voltar, poruc, recordar, estossegar, porqueria.

TAULA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUADES ACTIVITATS

Competència en comunicación lingüística 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Competència per aprendre a aprendre 1, 2, 3, 4, 5, 6

Autonomia i iniciativa personal 1, 3

Tractament de la informació i competència digital 3, 4, 5, 6

Competència social i ciutadana 1, 3

Competència cultural i artística 2


© VICENS VIVES

Alumnes

ACTIV. 1 ACTIV. 2 ACTIV. 3 ACTIV. 4 ACTIV. 5 ACTIV. 6 ACTIV. 7

Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES








1. Llegir una entrevista i diverses cartes dels lectors. LLIBRE: Pàg. 28 i 29

GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 1

2. Explicar el significat de determinades paraules que han aparegut a la lectura.


GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 2

3. Saber què hem de fer si elaborem una entrevista.

4. Conèixer els gèneres d’opinió i, especialment, l’editorial i l’article d’opinió.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 1

5. Identificar l’estructura i l’estil d’un article d’opinió.

6. Preparar una entrevista a una personalitat local per publicar-la a la revista del centre.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 2

7. Redactar un editorial per a un possible diari escolar.

8. Veure els arguments que es fan servir en un article d’opinió .


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 2

9. Llegir una entrevista i veure l’estructura que presenta.

10. Corregir les repeticions, les frases inacabades i els tics d’una resposta.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 2

11. Veure com s’aconsegueix la coherència i la cohesió en un text.

12. Detectar díctics en un text i classificar-los segons a què remetin.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 6, 7

13. Indicar si un text és coherent i veure els elements que hi donen coherèn-cia.

14. Detectar les funcions sintàctiques del sintagma nominal.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 3

15. Identificar tots els sintagmes nominals que hi ha en un text.

16. Distingir entre vocalisme tònic i vocalisme àton.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 3

17. Classificar els diftongs en decreixents i creixents, segons el cas.

18. Emprar l’accent diacrític sempre que faci falta.


GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 4

19. Saber en quins casos hem de fer estalvi de la dièresi.

20. Justificar per què és correcte o no l’accent de certes paraules.


GUIA: Pàg. 28 i 29

Act. 4, 5

21. Llegir frases i indicar la funció que hi fa el SN.

22. Indicar paraules que haurien de dur dièresi i justificar per què.

LLIBRE: Pàg. 50

GUIA: Pàg. 30 i 31

Act. 3






23. Treballar els continguts més importants d’una lectura per mitjà de la resposta de preguntes que hi fan referència.

LLIBRE: Pàg. 28

GUIA: Pàg. 8

Act. 7

24. Conèixer la utilitat i la finalitat de l’entrevista. LLIBRE: Pàg. 31

GUIA: Pàg. 11

Act. 6

25. Conèixer l’estructura que presenta una entrevista i analitzar-la. LLIBRE: Pàg. 38, 39

GUIA: Pàg. 18, 19

Act. 5

26. Descobrir la funció sintàctica de certs sintagmes nominals. LLIBRE: Pàg. 44

GUIA: Pàg. 24

Act. 3

27. Practicar regles sobre els diftongs, l’accent i la dièresi. LLIBRE: Pàg. 46, 47, 49

GUIA: Pàg. 26, 27, 29

Act. 4


© VICENS VIVES




■ Analitzar i resol-dre problemes, traçar plans i em-prendre processos de decisió.

28. Redactar una carta al director o un editorial. LLIBRE: Pàg. 30, 36

GUIA: Pàg. 10, 16

Act. 2

29. Escriure frases amb sintagmes que es proporcionen. LLIBRE: Pàg. 44

GUIA: Pàg. 24

Act. 4






30. Llegir un text expositiu i entendre la informació que ens aporta. LLIBRE: Pàg. 33, 40, 41, 46, 47

GUIA: Pàg. 13, 20, 21, 26, 27

Act. 7

31. Buscar informació en un diari o una revista. LLIBRE: Pàg. 35

GUIA: Pàg. 15

Act. 5

32. Esquematitzar un text en introducció, nus i desenllaç. LLIBRE: Pàg. 37

GUIA: Pàg. 17

Act. 2

33. Descobrir la informació que ens aporta una entrevista. LLIBRE: Pàg. 38

GUIA: Pàg. 18

Act. 4

34. Conèixer mecanismes que cohesionen els textos. LLIBRE: Pàg. 42

GUIA: Pàg. 22

Act. 6

35. Distingir auditivament una sèrie de sons. LLIBRE: Pàg. 48

GUIA: Pàg. 28

Act. 5

36. Contestar preguntes sobre un text. LLIBRE: Pàg. 50

GUIA: Pàg. 30

Act. 1




■ Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i cultu-rals.

37. Conèixer altres formes de vida. LLIBRE: Pàg. 28, 29

GUIA: Pàg. 8, 9

Act. 5

38. Llegir cartes al director com a forma d’expressió. LLIBRE: Pàg. 28, 29, 34

GUIA: Pàg. 8, 9, 14

Act. 1

39. Conèixer la utilitat de l’entrevista per saber coses dels altres. LLIBRE: Pàg. 32

GUIA: Pàg. 12

Act. 6

40. Fer una exposició col·laborant en grups. LLIBRE: Pàg. 42

GUIA: Pàg. 22

Act. 4





41. Saber com es construeixen textos de manera coherent i cohesionada. LLIBRE: Pàg. 40, 41

GUIA: Pàg. 20, 21

Act. 6


© VICENS VIVES

Alumnes


1. L

legi

r una

ent

revi

s-ta

.

2. E

xplic

ar s

igni

ficat

pa

raul

es.

3. S

aber

fer e

ntre

vis-

ta.

4. C

onèi

xer g

èner

es

opin

ió.

5. Id

entif

icar

arti

cle

opin

ió.

6. P

repa

rar u

na

entre

vist

a.

7. R

edac

tar u

n ed

itoria

l.

8. V

eure

arg

umen

ts.

9. L

legi

r una

ent

revi

s-ta

.

10. C

orre

gir r

epet

ici-

ons.

11. V

eure

coh

erèn

cia

text

.

12. D

etec

tar d

íctic

s.

13. I

ndic

ar c

oher

èn-

cia

text

.

14. D

etec

tar f

unci

ons

sint

.

15. I

dent

ifica

r SN

text

.

16. D

istin

gir v

oc. t

ònic

i à

ton.

17. C

lass

ifica

r dif-

tong

s.

18. E

mpr

ar a

ccen

t di

acrít

ic.

19. S

aber

est

alvi

di

ères

i.

20. J

ustif

icar

acc

ent

mot

s.

21. L

legi

r fun

ció

SN

.

22. I

ndic

ar d

ière

si.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. T

reba

llar l

ectu

ra.

24. C

onèi

xer e

ntre

vis-

ta.

25. C

onèi

xer e

stru

c-tu

ra e

ntr.

26. D

esco

brir

func

ió

SN

.

27. P

ract

icar

dif-

tong

s...

28. R

edac

tar c

arta

di

rect

or.

29. E

scriu

re s

inta

g-m

es.

30. L

legi

r tex

t exp

osi-

tiu.

31. B

usca

r inf

. dia

ri.

32. E

sque

mat

itzar

te

xt.

33. D

esco

brir

info

r-m

ació

.

34. C

onèi

xer c

ohes

ió

text

os.

35. D

istin

gir s

ons.

36. C

onte

star

pre

gun-

tes.

37. C

onèi

xer f

orm

es

vida

.

38. L

legi

r car

tes

dire

ctor

.

39. C

onèi

xer e

ntre

vis-

ta.

40. F

er e

xpos

ició

.

41. S

aber

con

stru

ir te

xtos

.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Escriu, al costat de cada afirmació sobre l’entrevista, V o M, segons que siguin

certes o falses:

Podem trobar entrevistes en mitjans de comunicació orals i escrits.

Abans de fer una entrevista cal documentar-se bé sobre el personatge.

L’entrevistador pot discutir amb l’entrevistat i fer-lo quedar malament, si diu barbaritats.

El “qüestionari Proust” és una tècnica que es fa servir per a entrevistar artistes.

La taula de l’entrevista ha d’estar plena de notes, per demostrar que l’hem preparada bé.

2. Llegeix aquestes dues cartes al director. Imagina’t que només tens espai per a

publicar-ne una, i explica per què l’has triada:

Sóc una usuària diària del transport públic, ja

que tinc 16 anys i estudio a Alacant, però visc a la

Vila Joiosa. Des del començament del 2008 ja m’ha

passat tres vegades que el servei d’auto-busos pú-

blic Benidorm-Alacant no ha parat a la Vila Joiosa a

les 7.55 hores.

Un matí una companya meva, que anava en el

mateix autobús que jo, ha demanat al conductor que

pari, però aquest no ha fet cas de la seva petició. La

meva companya de classe ha vist que l’autobús

passava de llarg i que jo em quedava una altre cop

amb un pam de nas. Què hem de fer els interessats

perquè això no ens torni a passar?

D’un temps ençà, m’adono que cada vegada circu-

len més ciclomotors dotats amb uns tubs d’es-

capament de dubtosa legalitat, per la qual cosa gene-

ren un elevat nivell de decibels que resulten totalment

irritants per a la resta d’usuaris de la via pública.

Jo també sóc usuari de ciclomotor, i considero que

el meu vehicle és un mitjà per moure’m per la ciutat, i

no una màquina de fer soroll i molestar el personal.

La contaminació acústica pot arribar a ser un

gran problema. Per tot això, m’agradaria fer una cri-

da a les autoritats pertinents perquè actuïn per fre-

nar aquesta actitud tan incívica.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

3. Digues la funció dels SN subratllats:

– Els llapis són al pot de sobre la taula. ................................................................................................................

– Els romans, el poble més poderós de l’Antiguitat, van crear un gran imperi. ....................................................

– En Pau i la Maria són els meus amics de sempre. ............................................................................................

– S’ha fet tot un home en quatre dies. ..................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

4. Completa cada parella de paraules amb un dels mots que et donem en cada cas:

– Diu que .................. una cuca al jardí. / Vol beure un .................. ? té / te

– Al zoològic hi ha un .................. blanc. / El gos del veí rosega un .................. ós / os

– .................. vols per dinar, Carme? / Mare, .................. vindrà en David? què / que

– Faré vacances el .................. de juliol. / Avui arribaré .................. tard que ahir. més / mes

– .................. creu que .................. un gran pintor. / La Pilar .................. dentista. és / es

– He .................. un quilo de cafè. / Li agrada .................. anar d’excursió. mòlt / molt

5. Posa dièresi en els mots que calgui:

aigua llengueta bilingue unguent

antigues questió consequencia quocient

paraiguer seguent aquí frequent

6. Omple els buits d’aquest text de Pierre Marchand (“La música i els seus instru-

ments”) amb el connector textual adient, d’entre els següents:

en acabat finalment primer després d’aquesta manera

Al començament del segle XVIII, en el seu taller de Cremona, a Itàlia, Stradivari, constructor d’instruments de

corda, comença una feina llarga. ........................., tria trossos de fusta d’auró, avet, banús. ......................... els

talla, els rebaixa i els dóna forma fins a fer-ne unes setanta peces. ........................., les ajunta com en un tren-

caclosques; algunes parts s’encolen, d’altres s’ajusten perfectament, sense ni un sol clau. ......................... dó-

na el darrer toc a la seva obra amb l’aplicació d’un vernís marró vermell, un meravellós vernís que donarà al

violí el seu color càlid. De les mans d’Antonio Stradivari, conegut amb el nom llatinitzat “Stradivarius”, van néi-

xer, ......................... prop de mil violins d’una perfecció mai no igualada.

7. A partir de la llista de frases simples, referides al tema “canibalisme”, construeix

un text ben cohesionat. Fes servir els nexes que consideris adients:

– Definició: antropofàgia habitual com a característica etnològica d’una societat determinada.

– Localització (fins a temps recents): tribus primitives de l’Àfrica central i occidental, la Melanèsia, Austràlia, la

Polinèsia i Amèrica del Nord i del Sud.

– Tipus: practicat amb difunts de la mateixa tribu, amb cossos d’enemics morts i amb les víctimes dels sacrifi-

cis.

– Finalitat: a) suplement alimentari habitual, o ocasional en casos d’escassetat d’aliments; b) creença en

l’adquisició de la vitalitat o de les qualitats del mort.


© VICENS VIVES


1. Escriu, al costat de cada afirmació sobre l’entrevista, V o M, segons que siguin certes o falses. Podem trobar entrevistes en mitjans de comunicació orals i escrits: V. / Abans de fer una entrevista cal documentar-se bé sobre el personatge: V. / L’entrevistador pot discutir amb l’entrevistat i fer-lo quedar malament, si diu barbaritats: M. / El “qüestionari Proust” és una tècnica que es fa ser-vir per a entrevistar artistes: M. / La taula de l’entrevista ha d’estar plena de notes, per demostrar que l’hem pre-parada bé: M.

2. Llegeix aquestes dues cartes al director. Imagina’t que només tens espai per a publicar-ne una, i explica per què l’has triada. Resposta personal. Segurament, en un diari d’àmbit nacional seria preferible la segona, per-què té un interès més general, mentre que en un de re-gional podria interessar més la primera, segons la com-arca en què es publiqués.

3. Digues la funció dels SN subratllats. Els llapis són al pot de sobre la taula. CCL / Els romans, el poble més poderós de l’Antiguitat, van crear un gran imperi. Apos. / En Pau i la Maria són els meus amics de sempre. Atr. / S’ha fet tot un home en quatre dies. Pred.

4. Completa cada parella de paraules amb un dels mots que et donem en cada cas. Diu que té una cuca al jardí. / Vol beure un te? / Al zoològic hi ha un ós blanc. / El gos del veí rosega un os. / Què vols per dinar, Carme? /

Mare, que vindrà en David? / Faré vacances el mes de juliol. / Avui arribaré més tard que ahir. / Es creu que és un gran pintor. / La Pilar és dentista. He mòlt un quilo de cafè. / Li agrada molt anar d’excursió.

5. Posa dièresi en els mots que calgui. aigua, llengüeta, bilingüe, ungüent, antigues, qüestió, conseqüència, quocient, paraigüer, següent, aquí, freqüent.

6. Omple els buits d’aquest text de Pierre Marchand (“La música i els seus instruments”) amb el connector textual adient, d’entre els següents. Al començament del segle XVIII, en el seu taller de Cremona, a Itàlia, Stradi-vari, constructor d’instruments de corda, comença una feina llarga. Primer, tria trossos de fusta d’auró, avet, banús. Després els talla, els rebaixa i els dóna forma fins a fer-ne unes setanta peces. En acabat, les ajunta com en un trencaclosques; algunes parts s’encolen, d’altres s’ajusten perfectament, sense ni un sol clau. Fi-nalment dóna el darrer toc a la seva obra amb l’aplicació d’un vernís marró vermell, un meravellós vernís que do-narà al violí el seu color càlid. De les mans d’Antonio Stradivari, també conegut amb el nom llatinitzat “Stradi-varius”, van néixer, d’aquesta manera, prop de mil vio-lins d’una perfecció mai no igualada.

7. A partir de la llista de frases simples, referides al te-ma “canibalisme”, construeix... Activitat personal.



Competència per aprendre a aprendre 3, 4, 5, 6, 7


Tractament de la informació i competència digital 1, 2, 4, 5, 6, 7

Competència social i ciutadana 1, 4, 5, 6



© VICENS VIVES

Alumnes


Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES







Conèixer tècniques i mecanismes lin-güístics que perme-ten l’ampliació del vocabulari i la rela-ció entre elles de paraules ja conegu-des.

1. Llegir i entendre textos relacionats amb la ràdio i la televisió. LLIBRE: Pàg. 52 i 53

GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 1

2. Triar un programa de ràdio que ens interessi i fer-ne una anàlisi. LLIBRE: Pàg. 54 i 55

GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 2

3. Conèixer els tipus de programes de ràdio que hi ha.

4. Distingir entre models de televisió generalista i especialitzada.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 3

5. Buscar a Internet la programació d’una emissora de ràdio generalista i comentar-la.

6. Elaborar en grup la programació d’un diumenge a la tarda i justificar la tria efectuada.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 2

7. Conèixer els tipus de guions i el que és una escaleta.

8. Elaborar un programa d’entreteniment que duri uns cinquanta minuts.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 1

9. Distingir entre text oral i text escrit i conèixer les classes de textos.

10. Veure les característiques dels textos expositiu, argumentatiu i instructiu.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 6

11. Detectar els elements que ha d’incorporar sempre una enquesta.

12. Relacionar professions amb el tipus de text que empren més.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 7

13. Conèixer el verb i els seus accidents: morfemes, veu.

14. Identificar les conjugacions verbals que hi ha en valencià.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 4

15. Conèixer les classes sintàctiques de verbs: copulatius o atributius i predi-catius.

16. Veure com funcionen les perífrasis verbals i emprar-les efectivament.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 4

17. Classificar correctament els sons consonàntics.

18. Escriure les grafies p/b, t/d i c/g al final de mot i de síl·laba.


GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 5

19. Classificar paraules segons el mode d’articulació del so de certes conso-nants.

20. Descriure el so de determinades consonants o dígrafs que es marquen.


GUIA: Pàg. 28 i 29

Act. 5

21. Llegir un article de diari i contestar preguntes que s’hi refereixen.

22. Formar el derivat de certes definicions i completar els buits que es dema-nen.

LLIBRE: Pàg. 74

GUIA: Pàg. 30 i 31

Act. 6






23. Contestar preguntes sobre un text que ja s’ha llegit per tal de repassar-ne els continguts.

LLIBRE: Pàg. 54

GUIA: Pàg. 10

Act. 6

24. Saber quines característiques presenten els textos orals i escrits. LLIBRE: Pàg. 62, 63

GUIA: Pàg. 18, 19

Act. 4

25. Identificar els accidents del verb i les diverses conjugacions. LLIBRE: Pàg. 66

GUIA: Pàg. 22

Act. 7

26. Classificar verbs en predicatius i atributius. LLIBRE: Pàg. 68

GUIA: Pàg. 24

Act. 5


© VICENS VIVES




■ Reflexionar sobre experiències personals i expres-sar-les lingüística-ment.

27. Identificar el tipus de llengua que es fa servir en certes situacions. LLIBRE: Pàg. 59

GUIA: Pàg. 15

Act. 6

28. Saber si un text presenta les característiques del text expositiu. LLIBRE: Pàg. 65

GUIA: Pàg. 21

Act. 3

29. Buscar el mot primitiu d’una sèrie de mots. LLIBRE: Pàg. 73

GUIA: Pàg. 29

Act. 5






30. Tenir present la importància de la ràdio i la televisió com a elements comunicatius de primer ordre.

LLIBRE: Lectura

GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 2

31. Descobrir la informació d’un text. LLIBRE: Pàg. 56, 62, 63, 66, 74

GUIA: Pàg. 12, 18, 22, 30

Act. 6

32. Conèixer l’estructura i la informació d’un guió radiofònic. LLIBRE: Pàg. 60, 61

GUIA: Pàg. 16, 17

Act. 1

33. Analitzar morfològicament una sèrie de formes verbals. LLIBRE: Pàg. 69

GUIA: Pàg. 25

Act. 5

34. Dir si certs verbs són transitius, intransitius o absolutament. LLIBRE: Pàg. 69

GUIA: Pàg. 25

Act. 4

35. Classificar sons consonàntics segons les seves característiques fonèti-ques.

LLIBRE: Pàg. 70, 71

GUIA: Pàg. 26, 27

Act. 5

36. Detectar la utilitat que tenen les taules per tal de classificar i presentar informació.

LLIBRE: Pàg. 71, 72

GUIA: Pàg. 27, 28

Act. 3




■ Valorar totes les llengües com a igualment aptes per a exercir les funci-ons de comunicació i de representació.

37. Identificar la importància de la televisió a la societat actual. LLIBRE: Pàg. 57

GUIA: Pàg. 13

Act. 4

38. Elaborar petites enquestes sobre els comportaments televisius de la gent. LLIBRE: Pàg. 59

GUIA: Pàg. 15

Act. 6

39. Fer una activitat en equips, posant-se d’acord. LLIBRE: Pàg. 61, 65

GUIA: Pàg. 17, 21

Act. 3





40. Llegir un text literari i caracteritzar-lo dins d’aquesta tipologia textual. LLIBRE: Pàg. 74

GUIA: Pàg. 30

Act. 4


© VICENS VIVES

Alumnes


1. L

legi

r tex

tos

ràdi

o i

tel.

2. T

riar p

rogr

ama

ràdi

o.

3. C

onèi

xer p

rogr

a-m

es rà

dio.

4. D

istin

gir t

elev

isi-

ons.

5. B

usca

r a In

tern

et.

6. E

labo

rar p

rogr

a-m

ació

.

7. C

onèi

xer t

ipus

gu

ions

.

8. E

labo

rar u

n pr

o-gr

ama.

9. D

istin

gir o

ral/e

scrit

.

10. V

eure

tipu

s te

xt.

11. D

etec

tar c

arac

t. en

ques

ta.

12. R

elac

. pro

fess

i-on

s i t

ext.

13. C

onèi

xer e

l ver

b.

14. I

dent

ifica

r con

ju-

gaci

ons.

15. C

onèi

xer c

lass

es

verb

s.

16. V

eure

per

ífras

is

verb

als.

17. C

lass

ifica

r son

s co

ns.

18. E

scriu

re p

/b, t

/d i

c/g.

19. C

lass

ifica

r par

au-

les.

20. D

escr

iure

so

cons

.

21. L

legi

r arti

cle

diar

i.

22. F

orm

ar d

eriv

ats.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

onte

star

pre

gun-

tes.

24. S

aber

text

os o

rals

i e

scrit

s.

25. I

dent

ifica

r acc

. ve

rb.

26. C

lass

ifica

r ver

bs.

27. I

dent

ifica

r tip

us d

e lle

ngua

.

28. S

aber

car

act.

text

ex

posi

tiu.

29. B

usca

r mot

pr

imiti

u.

30. A

nalit

zar r

àdio

i te

lev.

31. D

esco

brir

info

r-m

ació

tex

t.

32. C

onèi

xer g

uió

radi

ofòn

ic.

33. A

nalit

zar f

orm

es

verb

als.

34. D

ir co

m s

ón

verb

s.

35. C

lass

ifica

r son

s co

ns.

36. D

etec

tar u

tilita

t ta

ules

.

37. I

dent

ifica

r tel

evis

ió

actu

al.

38. E

labo

rar e

nque

s-te

s.

39. F

er a

ctiv

itat e

n eq

uips

.

40. L

legi

r tex

t lite

rari.

41.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Esmenta dos exemples actuals de programes radiofònics de les categories se-

güents:

Magazins

Programes musicals

Programes participatius

2. Indica si són certes (C) o falses (F) aquestes afirmacions sobre el món de la tele-

visió:

Els debats i les entrevistes són programes d’opinió.

La televisió combina imatges sense moviment i paraules.

La paraula “televisió” vol dir “transmissió de la imatge a distància”.

L’audiència és el nombre d’espectadors que segueix cada dia la mateixa emissora.

La informació i la opinió no estan mai relacionades, ja que apareixen en espais televisius diferents.

3. Llegeix aquesta consideració sobre el funcionament de les audiències en el món

de la ràdio i comenta-la:

L’àrea d’audiència d’una emissora de ràdio està formada per les poblacions on s’escolta en bones condici-

ons. L’àrea d’audiència l’expressem pel nombre d’habitants segons el padró municipal, de les poblacions que

la conformen. L’àrea d’audiència de les cadenes de ràdio la conforma l’àrea d’audiència de cadascuna de les

emissores que hi estan associades.

Conèixer la quantitat d’audiència d’una emissora (dades de l’Estudi General de Mitjans) és important, però

també ho és conèixer “qualitats” d’aquesta audiència: el context socioeconòmic on incideix una emissora és

una “qualitat” que cal tenir en compte per a la seva viabilitat comercial i per a la seva eficàcia publicitària.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

4. Conjuga el present d’indicatiu d’aquests verbs:

– fondre: ................................................................................................................................................................

– establir: ..............................................................................................................................................................

– donar: .................................................................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

5. Indica amb una X quins òrgans de fonació intervenen en la realització de cada

grup de fonemes consonàntics:

dos llavis llavis i

dents

llengua i

dents

llengua i

alvèols

llengua i

paladar

llengua i

vel

[b],[p],[m]

[f],[v]

[d],[t]

[s],[z],[r],[r ],[l],[n]

[z], [s],[txs]

[k],[g]

6. Indica les característiques d’aquest text expositiu pel que fa als elements que et

presentem:

A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa de viària que

va acabar unint totes les províncies de l'Imperi. L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres

o sublevacions. Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies van adquirir més un valor comercial i administratiu

que no militar. Al nostre país la calçada principal va ser la via Herculea, anomenada més tard via Augusta, paral·lela

a la costa. Aquesta va ser la primera que es va construir a la península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciu-

tat aleshores més important, amb l'entrada a través dels Pirineus.

– Descripcions: .....................................................................................................................................................

– Temps verbals: ..................................................................................................................................................

– Finalitat del text: .................................................................................................................................................

7. Redacta un text argumentatiu a partir d’aquestes pautes:

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

Ha de tenir forma de carta i s’ha d’adreçar als teus pares.

Has de defensar-hi la tesi següent: “Vull fer-me soci del Centre Excursionista de la meva població”.

El text s’ha d’estructurar en les parts bàsiques de l’argumentació.

Has de presentar els arguments de manera progressiva. Hi has de fer servir connectors.

Has d’arribar a una conclusió convincent.


© VICENS VIVES


1. Esmenta dos exemples... Resposta personal.

2. Indica si són certes (C) o falses (F) aquestes afirma-cions sobre el món de la televisió. Els debats i les entre-vistes són programes d’opinió: V. / La televisió combina imatges sense moviment i paraules: F. / La paraula “te-levisió” vol dir “transmissió de la imatge a distància”: V. / L’audiència és el nombre d’espectadors que segueix cada dia la mateixa emissora: F. / La informació i la opi-nió no estan mai relacionades, ja que apareixen en es-pais televisius diferents: F.

3. Llegeix aquesta consideració sobre el funcionament de les audiències... Resposta personal.

4. Conjuga el present d’indicatiu d’aquests verbs. fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen / estableixo, estableixes, estableix, establim, establiu, estableixen / dono, dónes, dóna, donem, doneu, donen.

5. Indica amb una X quins òrgans de fonació interve-nen en la realització de cada grup de fonemes conso-nàntics. [b], [p], [m]: dos llavis; [f], [v]: llavis i dents; [d], [t]: llengua i dents; [s], [z], [r], [r ], [l], [n]: llengua i alvèols; [z], [s], [txs]: llengua i paladar; [k], [g]: llengua i vel.

6. Indica les característiques d’aquest text expositiu pel que fa als elements que et presentem. Descripcions: hi són abundants, per tal d’exposar millor l’objecte que es presenta. / Temps verbals: en aquest cas, hi predomina el passat, ja que es tracta de l’exposició d’un fet històric. / Finalitat del text: és explicar com era una cosa en una època determinada.

7. Redacta un text argumentatiu a partir d’aquestes pautes. Activitat personal.



Competència per aprendre a aprendre 4, 5, 6, 7

Autonomia i iniciativa personal 3, 5, 6

Tractament de la informació i competència digital 1, 2, 3, 4, 5, 6

Competència social i ciutadana 3, 4, 6



© VICENS VIVES

Alumnes


Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES







Conèixer tècniques i mecanismes lin-güístics que perme-ten l’ampliació del vocabulari i la rela-ció entre elles de paraules ja conegu-des.

1. Entendre un text de caire trobadoresc i veure les característiques que presenta.


GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 2

2. Identificar els tòpics literaris i la seva pervivència al llarg de les èpoques. LLIBRE: Pàg. 78 i 79

GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 1

3. Saber com es fa el comentari d’un text literari.

4. Conèixer els orígens de la llengua i els primers textos d’aquesta.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 1

5. Identificar la importància de Ramon Llull per a la història de la nostra llengua.

6. Conèixer les principals obres de Ramon Llull i la seva classificació.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 2

7. Escriure el nom dels gèneres més importants de la poesia trobadoresca.

8. Llegir un poema trobadoresc i contestar preguntes que hi fan referència.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 2

9. Llegir un fragment del Llibre de les bèsties de Ramon Llull i comentar-lo.

10. Veure com es presenta la guineu en un bestiari medieval.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 2

11. Distingir entre denotació i connotació pel que fa al significat de les parau-les.

12. Veure com és la sintaxi en el text literari.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 6

13. Identificar paraules que poden tenir connotació i dir per què.

14. Detectar el subjecte i el predicat d’una oració.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 6

15. Conèixer l’ús dels verbs ser i estar.

16. Subratllar el subjecte d’una oració i dir quina categoria morfològica el constitueix.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 4

17. Escriure correctament les consonants.

18. Distingir clarament entre essa sorda i essa sonora.


GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 3

19. Escriure la regla ortogràfica que tenim en certes paraules.

20. Omplir buits de determinades paraules amb la grafia adequada.


GUIA: Pàg. 28 i 29

Act. 3

21. Fer el comentari literari d’un text que es presenta.

22. Escriure un derivat i un pseudoderivat de determinades paraules.

LLIBRE: Pàg. 98

GUIA: Pàg. 30 i 31

Act. 5




■ Repassar con-tinguts abans de tractar-ne de nous.

■ Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l'aprenen-tatge lingüístic.

23. Conèixer una sèrie de normes útils a l’hora de fer un comentari de text. LLIBRE: Pàg. 80

GUIA: Pàg. 12

Act. 5

24. Relacionar les obres d’un autor amb el seu contingut. LLIBRE: Pàg. 84

GUIA: Pàg. 16

Act. 6

25. Conèixer el canvi de significat de certs mots. LLIBRE: Pàg. 88

GUIA: Pàg. 20

Act. 5

26. Entendre la importància dels temps verbals en un text literari. LLIBRE: Pàg. 89

GUIA: Pàg. 21

Act. 3

27. Identificar el predicat nominal d’una sèrie d’oracions que es presenten. LLIBRE: Pàg. 93

GUIA: Pàg. 25

Act. 4

28. Conèixer normes útils per escriure determinades grafies. LLIBRE: Pàg. 94, 96

GUIA: Pàg. 26, 28

Act. 2


© VICENS VIVES




■ Reflexionar sobre experiències personals i expres-sar-les lingüística-ment.

29. Elaborar una narració curta amb un alliçonament final. LLIBRE: Pàg. 87

GUIA: Pàg. 19

Act. 1

30. Explicar el que denoten certes paraules per a nosaltres. LLIBRE: Pàg. 90

GUIA: Pàg. 22

Act. 6




■ Emprar de ma-nera social i col·laborativa els nous mitjans de comunicació digital.

■ Descobrir les característiques que ha de presentar un missatge perquè es pugui considerar text.

31. Buscar la informació necessària per contextualitzar un text. LLIBRE: Pàg. 77

GUIA: Pàg. 9

Act. 4

32. Entendre la informació que ens aporta un text i processar-la. LLIBRE: Pàg. 78, 82, 94

GUIA: Pàg. 10, 14, 26

Act. 5

33. Classificar oracions segons l’estructura sintàctica que presentin. LLIBRE: Pàg. 93

GUIA: Pàg. 25

Act. 3

34. Classificar paraules segons el so que hi representin determinades lletres. LLIBRE: Pàg. 97

GUIA: Pàg. 29

Act. 4

35. Formar derivats i pseudoderivats de certes paraules. LLIBRE: Pàg. 98

GUIA: Pàg. 30

Act. 2




■ Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereoti-pades del món.

36. Conèixer com tractaven les seves dames els trobadors, a l’Edat Mitjana. LLIBRE: Pàg. 77

GUIA: Pàg. 9

Act. 5




■ Apreciar mani-festacions artísti-ques com la músi-ca, la pintura o el cinema.

37. Valorar el plaer estètic que proporciona la lectura de poesia. LLIBRE: Pàg. 76

GUIA: Pàg. 8

Act. 1

38. Valorar la literatura com a forma d’expressió artística. LLIBRE: Pàg. 78, 79, 86, 90

GUIA: Pàg. 10, 11, 18, 22

Act. 6

39. Conèixer els orígens de la nostra llengua. LLIBRE: Pàg. 81

GUIA: Pàg. 13

Act. 2

40. Tenir present la importància dels trobadors i de Ramon Llull en la nostra literatura.

LLIBRE: Pàg. 82

GUIA: Pàg. 14

Act. 5

41. Contestar preguntes sobre un autor i la seva obra. LLIBRE: Pàg. 85

GUIA: Pàg. 17

Act. 4

42. Fer el comentari d’un text literari. LLIBRE: Pàg. 98

GUIA: Pàg. 30

Act. 3


© VICENS VIVES

Alumnes


1. E

nten

dre

text

tro

bad.

2. Id

entif

icar

tòpi

cs

liter

aris

.

3. S

aber

fer c

omen

ta-

ri te

xt.

4. C

onèi

xer o

rig. d

e la

lle

ngua

.

5. Id

entif

icar

Ram

on

Llul

l.

6. C

onèi

xer o

bres

Ll

ull.

7. E

scriu

re p

oesi

a tro

b.

8. L

legi

r poe

ma

troba

dore

sc.

9. L

legi

r fra

gmen

t R

amon

Llu

ll.

10. V

eure

pap

er

guin

eu.

11. D

istin

gir d

enot

a-ci

ó i c

on.

12. V

eure

sin

taxi

text

lit

erar

i.

13. I

dent

ifica

r con

no-

taci

ons.

14. D

etec

tar S

i P

.

15. C

onèi

xer s

er i

esta

r.

16. S

ubra

tllar

S

orac

ió.

17. E

scriu

re c

onso

-na

nts.

18. D

istin

gir t

ipus

es

ses.

19. E

scriu

re re

gles

or

t.

20. O

mpl

ir bu

its.

21. C

omen

tar t

ext

liter

ari.

22. E

scriu

re d

eriv

ats.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

onèi

xer n

orm

es

com

. tex

t.

24. R

elac

iona

r obr

es

auto

r.

25. C

onèi

xer c

anvi

si

gnifi

cat.

26. E

nten

dre

tem

ps

verb

als.

27. I

dent

ifica

r pre

dica

t no

min

al.

28. E

scriu

re c

erte

s gr

afie

s.

29. E

labo

rar n

arra

ció

curta

.

30. E

xplic

ar d

enot

a-ci

ó pa

raul

es.

31. B

usca

r inf

orm

a-ci

ó.

32. E

nten

dre

info

r-m

ació

text

.

33. C

lass

ifica

r ora

ci-

ons.

34. C

lass

ifica

r par

au-

les.

35. F

orm

ar d

eriv

ats.

36. C

onèi

xer t

ract

a-m

ent d

ames

.

37. V

alor

ar le

ctur

a de

po

esia

.

38. V

alor

ar li

tera

tura

.

39. C

onèi

xer o

rígen

s de

la ll

engu

a.

40. C

onèi

xer R

amon

Ll

ull.

41. C

onte

star

pre

gun-

tes

auto

r.

42. C

omen

tar t

ext

liter

ari.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Llegeix aquests dos poemes, digues quin tòpic presenta cada un i comenta’l:

“Cant espiritual” (Joan Maragall) “Mester d’amor” (Joan Salvat-Papasseit)

Aquell que a cap moment li digué “-Atura't”

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria

aturar a tants moments de cada dia

per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest “fer etern” és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra, només, l'ombra del temps que passa,

i la il·lusió del lluny i del a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor,

besa de nou, que la vida és comptada.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

2. Digues a quina obra de Ramon Llull creus que pertany aquest fragment, i per

què:

En tristícia e en llanguiment estava un home en estranya terra. Fortment se meravellava de les gents de

aquest món, com tan poc coneixien e amavan Déu, qui aquest món ha creat e donat als hòmens en gran no-

blea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest home plora e planyia com Déus en est món

ha tan pocs amadors e servidors e lloadors. E per ço que sia conegut, amat e servit, fa aquest llibre, lo qual

departeix en deu parts, ço és a saber: Déu, Àngels, Cel, Elements, Plantes, Metalls, Bèsties, Home, Paradís,

Infern.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

3. Completa aquests mots amb ig, tj, tg, tx:

fa..... gava.....os ra..... gara.....e

sandvi..... bate..... Meri.....ell fe.....e

se.....e pi.....or to.....o me.....es

ju.....at pa.....e ore..... ro.....

4. Conjuga aquests verbs en present d’indicatiu:

caçar fracassar descansar

.............................................. .............................................. ..............................................

.............................................. .............................................. ..............................................

.............................................. .............................................. ..............................................

.............................................. .............................................. ..............................................

.............................................. .............................................. ..............................................

.............................................. .............................................. ..............................................

5. Separa els constituents (SN i SV) de les oracions següents. Digues si tenen pre-

dicat nominal o verbal:

– No ens havíem vist mai. ..............................................................................................................................

– Avui és el dia temut. ....................................................................................................................................

– Ningú no li deia l’hora. .................................................................................................................................

– L’entusiasma el conte publicat. ....................................................................................................................

– Demà ho recolliran els escombriaires. .........................................................................................................

– L’aparició d’aquella criatura grotesca m’omplí de fàstic. ...............................................................................

6. Digues quina transgressió sintàctica hi ha en aquests versos de Josep Carner:

De cadires i fòtils adobaire

en un vell carreró com un avenc

habita el senyor Lluc, fantasiaire,

borni, menut, alegre, mai llamenc.

...................................................................................

...................................................................................

...................................................................................

...................................................................................


© VICENS VIVES


1. Llegeix aquests dos poemes, digues quin tòpic pre-senta cada un i comenta’l. El primer poema presenta el tòpic del “tempus fugit”: el temps s’escola sense parar i moltes vegades tindríem ganes d’aturar determinats moments. El segon poema presenta el tòpic del “carpe diem”: incita a gaudir de l’amor i del plaer de la vida, ja que el temps és fugisser i arribarà un dia en què ja no serà possible de fer-ho.

2. Digues a quina obra de Ramon Llull creus... Pertany al Fèlix o Llibre de les meravelles, perquè l’autor es dis-posa a explicar les meravelles que ha fet Déu, com indi-ca clarament.

3. Completa aquests mots amb ig, tj, tg, tx. faig, gavat-xos, raig, garatge, sandvitx, bateig, Meritxell, fetge, setge, pitjor, totxo, metges, jutjat, patge, oreig, roig.

4. Conjuga aquests verbs en present d’indicatiu. Caço, caces, caça, cacem, caceu, cacen / fracasso, fracasses,

fracassa, fracassem, fracasseu, fracassen / descanso, descanses, descansa, descansem, descanseu, descan-sen.

5. Separa els constituents (SN i SV) de les oracions se-güents. Digues si tenen predicat nominal o verbal. No ens havíem vist mai [P]. Predicat verbal. / Avui [S] és el dia temut [P]. Predicat nominal. / Ningú [S] no li deia l’hora [P]. Predicat verbal. / L’entusiasma [P] el conte pu-blicat [S]. Predicat verbal. / Demà ho recolliran [P] els es-combriaires [S]. Predicat verbal. / L’aparició d’aquella cria-tura grotesca [S] m’omplí de fàstic [P].

6. Digues quina transgressió sintàctica hi ha en aquests versos de Josep Carner. Hi ha un hipèrbaton o alteració de l’ordre lògic de la frase. D’aquesta manera, s’acon-segueix mantenir la tensió fins al final, ja que només en aquest punt se sap de qui s’està parlant en el poema i a qui es refereixen les descripcions.


Competència en comunicación lingüística 1, 2, 3, 4, 5, 6




Competència social i ciutadana 5

Competència cultural i artística 1, 2, 3, 4, 5, 6


© VICENS VIVES

Alumnes

ACTIV. 1 ACTIV. 2 ACTIV. 3 ACTIV. 4 ACTIV. 5 ACTIV. 6

Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES




■ Reconèixer tipologies literàries diverses i emprar-les a l’hora de fer les nostres creaci-ons.



1. Conèixer les característiques lingüístiques de la narració.

2. Explicar qui narra una determinada narració i la persona narrativa.


GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 3

3. Conèixer les cançons de gesta i les quatre grans cròniques.

4. Saber qui eren els almogàvers i relacionar-los amb les cròniques.


GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 1

5. Conèixer les característiques de la Crònica de Pere IV.

6. Identificar les característiques de les cançons de gesta i de les cròniques de l’Europa medieval.

7. Llegir un fragment del Mio Cid i caracteritzar-lo correctament.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 1

8. Llegir el un fragment del Llibre dels fets, de Jaume I, i comentar-lo.

9. Anotar els noms propis que apareixen en el text i buscar-ne més informa-ció.

10. Escriure un fragment de crònica seguint els models que se’ns proporcio-nen.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 2

11. Conèixer les característiques d’un text líric.

12. Analitzar mostres de textos narratius: contes i novel·les.

13. Llegir un fragment de novel·la i analitzar-lo a partir del que en sabem.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 2

14. Llegir i analitzar un fragment de teatre.

15. Identificar quin és el valor de les acotacions en el teatre.

16. Escoltar un fragment teatral i dir-ne les característiques principals.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 4

17. Conèixer el predicat verbal i els complements que porta el verb.

18. Distingir entre CI, CC, CRV i CPred.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 4

19. Reconèixer el CAgent i usar correctament l’adverbi.

20. Completar oracions amb els complements adequats.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 4, 5

21. Conèixer els casos en què s’usen les grafies r/rr i m/n.

22. Reescriure una sèrie d’expressions amb les grafies corresponents.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 6




■ Repassar con-tinguts abans de tractar-ne de nous.

■ Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l'aprenen-tatge lingüístic.

23. Saber com es comenta un text literari. LLIBRE: Pàg. 106

GUIA: Pàg. 14

Act. 4

24. Conèixer el predicat verbal i els complements del verb.

LLIBRE: Pàg. 112

GUIA: Pàg. 20

Act. 5

25. Reconèixer l’estructura de cadascun dels complements del verb.

LLIBRE: Pàg. 113

GUIA: Pàg. 21

Act. 2

26. Emprar la preposició adequada en cada frase.

LLIBRE: Pàg. 115

GUIA: Pàg. 23

Act. 6

27. Conèixer les normes d’ús de les grafies r, rr, m/n. LLIBRE: Pàg. 116

GUIA: Pàg. 24

Act. 4

28. Escriure paraules amb la grafia adequada en cada cas. LLIBRE: Pàg. 117

GUIA: Pàg. 25

Act. 1


© VICENS VIVES




■ Buscar diaris per tal de trobar-hi la informació o les opinions que ens interessen.

29. Redactar una sèrie d’experiències fent servir el gènere adequat en cada cas.

LLIBRE: Pàg. 110

GUIA: Pàg. 18

Act. 2

30. Saber explicar el paper de Jaume I per a la nostra història. LLIBRE: Pàg. 118

GUIA: Pàg. 26

Act. 3






31. Llegir una narració medieval i entendre-la. LLIBRE: Pàg. 100

GUIA: Pàg. 8

Act. 5

32. Explicar el significat d’una sèrie de càstigs que s’esmenten en un text determinat.

LLIBRE: Pàg. 101

GUIA: Pàg. 9

Act. 1

33. Llegir un text expositiu sobre les cançons de gesta i entendre’l. LLIBRE: Pàg. 102

GUIA: Pàg. 10

Act. 4

34. Relacionar conceptes amb les explicacions corresponents. LLIBRE: Pàg. 105

GUIA: Pàg. 13

Act. 6

35. Identificar el complement en una sèrie d’oracions. LLIBRE: Pàg. 114

GUIA: Pàg. 22

Act. 2




■ Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereoti-pades del món.

36. Relacionar les cròniques de casa nostra amb les d’altres llocs d’Europa. LLIBRE: Pàg. 104

GUIA: Pàg. 12

Act. 2

37. Conèixer noms propis de l’Edat Mitjana. LLIBRE: Pàg. 107

GUIA: Pàg. 15

Act. 3





38. Conèixer les classes de textos literaris i les característiques de cadas-cun.

LLIBRE: Pàg. 108

GUIA: Pàg. 16

Act. 5

39. Entendre les característiques i els autors de la literatura medieval. LLIBRE: Pàg. 103

GUIA: Pàg. 11

Act. 3

40. Identificar el punt de vista del narrador en un text narratiu. LLIBRE: Pàg. 109

GUIA: Pàg. 17

Act. 1

41. Identificar les diferències d’actitud entre els textos segons el gènere a què pertanyin.

LLIBRE: Pàg. 111

GUIA: Pàg. 19

Act. 6


© VICENS VIVES

Alumnes


1. C

onèi

xer n

arra

ció.

2. E

xplic

ar p

erso

na

narr

ativ

a.

3. C

onèi

xer c

anço

ns

gest

a.

4. S

aber

alm

ogàv

ers.

5. C

onèi

xer C

ròni

ca

Per

e IV

.

6. Id

entif

icar

can

çons

ge

sta.

7. L

legi

r Mio

Cid

.

8. L

legi

r Llib

re d

els

fets

.

9. A

nota

r nom

s pr

opis

.

10. E

scriu

re fr

agm

ent

cròn

ica.

11. C

onèi

xer t

ext l

íric.

12. A

nalit

zar t

exto

s na

rrat

ius.

13. L

legi

r nov

el·la

.

14. L

legi

r tea

tre.

15. I

dent

ifica

r aco

ta-

cion

s.

16. E

scol

tar f

ragm

ent

teat

ral.

17. C

onèi

xer p

redi

cat

verb

al.

18. D

istin

gir C

I, C

C...

19. R

econ

èixe

r el

CA

gent

.

20. C

ompl

etar

ora

ci-

ons.

21. E

scriu

re r/

rr i

m/n

.

22. R

eesc

riure

ex

pres

sion

s.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

omen

tar t

ext

liter

ari.

24. C

onèi

xer p

redi

cat

verb

al.

25. R

econ

èixe

r co

mpl

. ver

b.

26. E

mpr

ar p

repo

si-

cion

s.

27. C

onèi

xer g

rafie

s r,

rr, m

/n.

28. E

scriu

re g

rafia

co

rrec

ta.

29. R

edac

tar e

xper

i-èn

cies

.

30. E

xplic

ar J

aum

e I.

31. L

legi

r nar

raci

ó m

edie

val.

32. E

xplic

ar c

àstig

s.

33. L

legi

r tex

t exp

osi-

tiu.

34. R

elac

iona

r co

ncep

tes.

35. I

dent

ifica

r com

-pl

emen

ts.

36. R

elac

iona

r cr

òniq

ues.

37. C

onèi

xer n

oms

prop

is.

38. C

onèi

xer t

exto

s lit

erar

is.

39. E

nten

dre

liter

atu-

ra m

edie

val.

40. I

dent

ifica

r nar

ra-

dor.

41. I

dent

ifica

r dif.

ac

titud

.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Marca amb una creu les afirmacions que siguin certes, sobre les quatre grans

cròniques:

El Llibre dels fets és obra de Pere IV.

En el Llibre dels fets, l’autor parla en primera persona.

L’expedició a Orient és narrada per la crònica de Bernat Desclot.

Les dues úniques cròniques escrites per reis són el Llibre dels fets i la Crònica de Pere IV.

La Crònica de Pere IV sorprèn pels episodis d’humanitat que mostra el rei cap als seus súbdits.

2. Llegeix aquest passatge de la Crònica de Ramon Muntaner, i contesta les pre-

guntes:

E com lo lleny armat fo partit de Barcelona, En

Ramon Marquet e En Berenguer Maiol faeren reco-

llir tothom, e armaren setze galees que hi havia

adobades. E lo lleny armat trobà l'almirall en la

mar; e con l'almirall hac vista la lletra d'En Ramon

Marquet e d'En Berenguer Maiol, ell féu la via cap

d'Aiguafreda; e de nuit ell pres terra a les Formi-

gues, e aquí ell donà part a la nuit.

E hac ordonat ab totes les sues galees que cascu-

na galea tengués tres fanars aparellats: un a proa,

altre al mig e altre a popa, per ço com, si les galees

del rei de França venien de nits, que tantost los fa-

nars fossen encesos, per ço que coneguessen les

sues galees, e que los enemics se pensassen que

en cascun fanar hagués una galea. E per aquesta

provisió que l'almirall féu, se guanyà tot lo fet, que

així com ell ho pensà, així esdevenc.

E con fo prés de jorn, l'estol del rei de França

passava ab lo faró davant, e tantost com l'almirall

lo veé venir, féu armar la gent; e encontinent ell

tramès dos llenys armats per descobrir, e tantost

tornaren e armaren, e dixeren a l'almirall que tot

l'estol del rei de França era. E l'almirall féu la llur

via, e mès-se entre la terra e ells; e con fo ab

ells, a colps los fanars foren encesos, e van ferir

en ells. Què us diré Que abans que fos jorn, l'al-

mirall los ha desbaratats, e n'hac cinquanta-

quatre galees, e quinze que en feriren en terra,

de pisans, e setze genoveses qui es n'anaven ja

defora ensems, per paor d'açò; e no esperaren

res, mas que faeren la via de la mar e anaren-

se'n en llur terra. E n'havia quinze qui eren pi-

sans, e foren-se esfondrades en terra; e els gali-

ots de l'almirall tragueren-se tota la roba, e mete-

ren-hi foc.

– És realista la narració? ......................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................

– Trobes que el to és exagerat? Per què? ...........................................................................................................

............................................................................................................................................................................

– Quina expressió recorrent de Ramon Muntaner surt en aquest passatge? ......................................................

............................................................................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

3. Llegeix aquest text de Marianne Fredriksson i digues quin punt de vista hi adopta

la narradora:

La meva vida es divideix en dues meitats. La primera va durar fins a vuit anys de nena i, per tant, és igual de

llarga que els altres setanta relats. Quan rememoro aquesta segona meitat, hi trobo quatre incidents que van

fer de mi una altra persona. En el primer, una mà invisible em va impedir obrir una porta. Va ser un miracle, i

em va restituir la claredat mental. El segon incident decisiu va ser que vaig trobar una feina que m'agradava, i

que vaig esdevenir autosuficient. Després, l'amor i el matrimoni. El quart incident va ser el part de la meva filla.

Entre aquests esdeveniments vaig viure les coses normals de la vida de les dones: molta inquietud, feina dura,

grans alegries, moltes victòries, més desfetes. I també, naturalment, tristesa, sempre subjacent en tot. Hi he

pensat molt, en la tristesa. D'ella precisament neix la intuïció i el desig de canviar. Si a les nostres vides no hi

hagués tristesa, al fons mateix del nostre ésser, no arribaríem mai a ser humans.

.................................................................................................................................................................................

4. Completa aquestes frases amb un CD i un CI:

– L’Ignasi portava ...................................................................... ......................................................................

– L’actor recitava ...................................................................... .......................................................................

– L’inspector va demanar ................................................................ ................................................................

– La presidenta va explicar .............................................................. ...............................................................

5. Digues si els complements subratllats són predicatius o circumstancials:

– L’Anna va sortir indignada de la conferència.

– El professor va explicar el tema amb claredat i precisió.

– Anava molt abrigada perquè s’havia espatllat la calefacció.

– Hauries hagut de coure més el pastís, perquè avui t’ha quedat cru.

– A la dutxa del gimnàs sempre vaig calçat, perquè no vull agafar fongs.

6. Completa els buits amb m, mn, mp, nn o n:

– En co....te i la seva esposa han anat de viatge.

– La i....pressora no té tinta i se m’acaba el te....s.

– La Susa....a em va co....fessar que encara l’estima.

– He d’escriure una colu....a de deu línies sobre l’ate....tat.

– Hi va haver una a....istia general que els va deixar inde....es.


© VICENS VIVES


1. Marca amb una creu les afirmacions que siguin cer-tes, sobre les quatre grans cròniques. El Llibre dels fets és obra de Pere IV: F. / En el Llibre dels fets, l’autor par-la en primera persona: V. / L’expedició a Orient és nar-rada per la crònica de Bernat Desclot: M. / Les dues úniques cròniques escrites per reis són el Llibre dels fets i la Crònica de Pere IV: V. / La Crònica de Pere III sor-prèn pels episodis d’humanitat que mostra el rei cap als seus súbdits: F.

2. Llegeix aquest passatge de la Crònica... La narració no és realista, ja que recorre sovint a exageracions que la fan difícilment creïble. / Resposta personal. El to és, certament, exagerat, especialment pel que fa als nom-bres que esmenta. / L’expressió és “què us diré?”, molt habitual en Muntaner.

3. Llegeix aquest text... La narradora parteix del propi jo i explica coses que ha viscut ella mateixa.

4. Completa aquestes frases amb un CD i un CI. Activi-tat personal.

5. Digues si els complements subratllats són predicatius o circumstancials. L’Anna va sortir indignada (Pred.) de la conferència (CCL). / El professor va explicar el tema amb claredat i precisió (CCM). / Anava molt abrigada (Pred.) perquè s’havia espatllat la calefacció. / Hauries hagut de coure més el pastís, perquè avui t’ha quedat cru (Pred.). / A la dutxa del gimnàs (CCL) sempre vaig calçat (Pred.), perquè no vull agafar fongs

6. Completa els buits amb m, mn, mp, nn o n. En comte i la seva esposa han anat de viatge. / La impressora no té tinta i se m’acaba el temps. / La Susanna em va con-fessar que encara l’estima. / He d’escriure una columna de deu línies sobre l’atemptat. / Hi va haver una amnis-tia general que els va deixar indemnes.





Tractament de la informació i competència digital 1, 2, 4, 5, 6


Competència cultural i artística 1, 3, 5, 6


© VICENS VIVES


Alumnes

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Valoració global


© VICENS VIVES









1. Llegir i entendre una narració medieval.

2. Relacionar un text medieval amb la societat en què va aparèixer.


GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 1

3. Indicar els comportaments dels personatges d’un text.

4. Explicar les diferències entre Anselm Turmeda i Ramon Llull.


GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 1

5. Conèixer la importància de l’Humanisme a casa nostra.

6. Valorar l’aportació de Bernat Metge i classificar la seva obra.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 1

7. Caracteritzar Lo somni, com a obra principal de Bernat Metge.

8. Analitzar les característiques de la poesia del segle XIV.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 1

9. Conèixer l’obra de Jordi de Sant Jordi i saber-la analitzar.

10. Buscar informació sobre el Consistori de Tolosa i els Jocs Florals.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 1

11. Llegir i entendre un poema de Jordi de Sant Jordi.

12. Fer una cobla seguint l’estil de Jordi de Sant Jordi que hem vist.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 1

13. Reconèixer la funció social de la llengua.

14. Explicar el significat d’una sèrie de mostres de comunicació no verbal.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 2

15. Classificar els pronoms febles en una taula.

16. Fer correctament la pronominalització de certs complements.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 3, 4, 5

17. Pronominalitzar el CD, el CI, el CC, el CC, el CRV, el CPred i el CN.

18. Veure quins pronoms es fan servir en cada cas per pronominalitzar.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 3, 4, 5

19. Dir la funció sintàctica que fan els pronoms febles en determinades oraci-ons.

20. Escriure correctament la grafia l·l, seguint les regles aportades.


GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 6

21. Saber quan cal escriure la grafia h i per què.

22. Relacionar una sèrie de paraules amb la definició que hi correspon.


GUIA: Pàg. 28 i 29

Act. 6




■ Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten.

■ Descobrir estruc-tures comunes a tots els textos peri-odístics i detectar-les sempre que es presentin.

23. Conèixer les característiques de l’Humanisme a la Corona d’Aragó. LLIBRE: Pàg. 127, 129

GUIA: Pàg. 15, 17

Act. 1

24. Saber fer un comentari de text a partir d’un model que es proporciona. LLIBRE: Pàg. 130

GUIA: Pàg. 18

Act. 3

25. Saber com s’han de pronominalitzar una sèrie de complements. LLIBRE: Pàg. 135, 136

GUIA: Pàg. 23, 24

Act. 2

26. Identificar l’estructura que presenten certs complements que es proporci-onen.

LLIBRE: Pàg. 137

GUIA: Pàg. 25

Act. 5

27. Saber quan s’han d’escriure les grafies l·l, l/ll/tl/tll i h. LLIBRE: Pàg. 139, 140

GUIA: Pàg. 27, 28

Act. 6

28. Completar frases amb les grafies l o l·l, segons que correspongui. LLIBRE: Pàg. 141

GUIA: Pàg. 29

Act. 6


© VICENS VIVES





29. Fer una cobla com la de Jordi de Sant Jordi seguint els models que es presenten.

LLIBRE: Pàg. 131

GUIA: Pàg. 19

Act. 4






30. Explicar la diferència de concepció de vida entre dos autors. LLIBRE: Pàg. 122

GUIA: Pàg. 10

Act. 6

31. Entendre un text expositiu en què es parla de la prosa i la poesia del segle XIV.

LLIBRE: Pàg. 123

GUIA: Pàg. 11

Act. 2

32. Entendre una graella en la qual es presenten els pronoms febles. LLIBRE: Pàg. 134

GUIA: Pàg. 22

Act. 4

33. Analitzar els complements de certes frases i substituir-los per pronoms febles.

LLIBRE: Pàg. 138

GUIA: Pàg. 26

Act. 6

34. Relacionar paraules amb les definicions que hi corresponen. LLIBRE: Pàg. 141

GUIA: Pàg. 29

Act. 3




■ Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure’n les interrelacions.

35. Relacionar Lo somni de Bernat Metge amb els episodis de l’època. LLIBRE: Pàg. 126

GUIA: Pàg. 14

Act. 1

36. Saber que la llengua també té una funció social. LLIBRE: Pàg. 132

GUIA: Pàg. 20

Act. 6

37. Fer un debat a classe sobre el que és una comunitat lingüística. LLIBRE: Pàg. 133

GUIA: Pàg. 21

Act. 5

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




38. Caracteritzar alguns fragments de poesia del segle XIV. LLIBRE: Pàg. 127, 129

GUIA: Pàg. 15, 17

Act. 5

39. Conèixer i valorar l’obra de Jordi de Sant Jordi. LLIBRE: Pàg. 128

GUIA: Pàg. 16

Act. 1


© VICENS VIVES

Alumnes


1. L

legi

r nar

raci

ó m

edie

val.

2. R

elac

iona

r tex

t m

edie

val.

3. In

dica

r per

sona

t-ge

s te

xt.

4. E

xplic

ar A

nsel

m

Tur

med

a.

5. C

onèi

xer H

uma-

nism

e.

6. V

alor

ar B

erna

t M

etge

.

7. C

arac

terit

zar L

o so

mni

.

8. A

nalit

zar p

oesi

a X

IV.

9. C

onèi

xer J

. de

San

t Jor

di.

10. B

usca

r Con

sist

ori

de T

.

11. L

legi

r poe

ma

J.

St.

Jord

i.

12. F

er u

na c

obla

.

13. R

econ

èixe

r fun

ció

soci

al.

14. E

xplic

ar c

omu.

no

verb

al.

15. C

lass

ifica

r pro

-no

ms.

16. P

rono

min

alitz

ar

bé.

17. P

rono

min

alitz

ar e

l C

D...

18. V

eure

pro

nom

s.

19. D

ir fu

nció

sin

tàct

i-ca

.

20. E

scriu

re g

rafia

l·l.

21. S

aber

gra

fia h

.

22. R

elac

iona

r pa

raul

es.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

onèi

xer

l’Hum

anis

me.

24. F

er u

n co

men

tari

de te

xt.

25. P

rono

min

alitz

ar

com

plem

ents

.

26. I

dent

ifica

r est

ruc-

ture

s.

27. E

scriu

re l·

l, l/l

l/tl/t

ll i

h.

28. C

ompl

etar

fras

es l

o l·l

.

29. F

er u

na c

obla

.

30. E

xplic

ar c

once

p-ci

ó de

vid

a.

31. E

nten

dre

text

ex

posi

tiu.

32. E

nten

dre

una

grae

lla.

33. A

nalit

zar c

om-

plem

ents

.

34. R

elac

iona

r pa

raul

es.

35. E

xplic

ar L

o so

mni

.

36. S

aber

func

ió

soci

al ll

engu

a.

37. F

er u

n de

bat.

38. C

arac

terit

zar

poes

ia X

IV.

39. C

onèi

xer J

. de

San

t Jor

di.

40.

41.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Quin mite s’explica en aquest passatge de Lo Somni de Bernat Metge?

Apol·ló fo pare meu, e Cal·líope ma mare, en nasquí en lo regne de Tràcia. La major part del temps de ma vida

despenguí en Retòrica e Música. Muller haguí fort bella, apellada Eurícides, la qual era a mi pus cara que la

vida. Per sa desaventura, anant-se deportar prop la riba d’un riu, fou de libidinosa amor requesta per Aristeu,

pastor; e com ella, fugint a aquell per un prat, fos morduda e verinada en lo taló per una serp aquí amagada

encontinent morí e devallà en infern.

Sabuda per mi la sua dolorosa mort, devallé a les portes d’aquell, e sonant la rota, la qual a mi havia donada

Mercuri, fui tan graciós a Cèrbero, porter d’infern, que les dites portes me foren tantost obertes.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

2. Llegeix aquests apartats de l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Lin-

güístics i contesta les preguntes:

1. Aquesta Declaració entén com a comunitat lin-

güística tota societat humana que, assentada his-

tòricament en un espai territorial determinat, reco-

negut o no, s'autoidentifica com a poble i ha des-

envolupat una llengua comuna com a mitjà de

comunicació natural i de cohesió cultural entre els

seus membres. Amb la denominació de llengua

pròpia d'un territori es fa referència a l'idioma de

la comunitat històricament establerta en aquest

espai.

2. Aquesta Declaració parteix del principi que els

drets lingüístics són alhora individuals i col·lectius,

i adopta com a referent de la plenitud dels drets

lingüístics el cas d'una comunitat lingüística histò-

rica en el seu espai territorial, entès aquest no so-

lament com a àrea geogràfica on viu aquesta

comunitat, sinó també com un espai social i funci-

onal imprescindible per al ple desenvo-lupament

de la llengua. És a partir d'aquest refe-rent que es

poden establir com una gradació o contínuum els

drets que corresponen als grups lingüístics

al·ludits al punt 5 d'aquest mateix article i els de

les persones fora del territori de la seva comunitat.

– Quins valors simbòlics de la llengua s’esmenten en aquesta declaració? ........................................................

............................................................................................................................................................................

– Quina és, històricament, la nostra comunitat lingüística? ..................................................................................

............................................................................................................................................................................

– Què vol dir que la comunitat lingüística no només és territorial, sinó també social? ........................................

............................................................................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

3. Omple els buits de les frases següents amb els pronoms febles que hi falten:

– Dels exercicis que tocaven, només …… hem corregit dos.

– Anava a la piscina, però no …… he arribat.

– Li han explicat com es va al centre de la ciutat i no …… ha entès.

– Aquest noi és molt llest i la seva germana també …… sembla.

– He decidit anar a viure a Alcoi perquè …… tinc amics.

4. Omple els buits d’aquestes frases amb els pronoms en o hi:

– Aquest llit és nou. .......... has dormit bé?

– Aquesta taula no la toquis; .......... treballo jo.

– Vas a la botiga? Jo ara .......... vinc: la trobaràs tancada.

– La paret del despatx està molt buida. Per què no .......... poses un quadre?

– L’àvia es ficava la mà a l’enorme butxaca del davantal i sempre .......... treia algun caramel.

– L’excursió al port va ser molt irregular: quan .......... anàvem plovia, i quan .......... tornàvem feia bon temps.

5. Omple els buits amb el pronom que calgui. Escriu entre parèntesis quin comple-

ment substitueixen:

– Sempre estava malalt; sempre .......... estava. (......................................)

– Tots deien que era un bon xicot; i .......... era de debò. (.....................................)

– Sempre es creia indispensable; ben bé que s’ .......... creia. (......................................)

– El pare es va posar trist, però la mare encara s’ .......... va posar més. (......................................)

– En saber la notícia es van quedar parats; tots s’ .......... van quedar. (......................................)

– La collita es presentava molt malament; s’ .......... presentava sempre. (......................................)

6. Escriu h intercalada, si cal:

ad.....erir pre.....avís en.....emic mal.....estar

ex.....ercici an.....el des.....unió mal.....umorat

contra.....atac ens.....urt ex.....austiu tot.....om

bes.....avi des.....animar ex.....ibir ve.....ement

a.....ir co.....esió pro.....ibir sub.....ornar


© VICENS VIVES


1. Quin mite s’explica en aquest passatge de Lo Somni de Bernat Metge? Es parla del mite d’Orfeu i Eurídice.

2. Llegeix aquests apartats de l’article 1 de la Declara-ció Universal dels Drets Lingüístics i contesta les pre-guntes. Es parla de la identificació dels parlants com a poble i la cohesió dels membres d’una comunitat lingüís-tica. / Històricament són tots els territoris en què s’originà i es va implantar posteriorment la nostra llen-gua. / Vol dir que, a més de comprendre un territori, també necessita funcions dins de la societat que siguin expressades en aquesta llengua, que disposarà d’aquesta manera d’un àmbit propi.

3. Omple els buits de les frases següents amb els pro-noms febles que hi falten. Dels exercicis que tocaven, només n’hem corregit dos. / Anava a la piscina, però no hi he arribat. / Li han explicat com es va al centre de la ciutat i no ho ha entès. / Aquest noi és molt llest i la seva germana també ho sembla. / He decidit anar a viure a Alcoi perquè hi tinc amics.

4. Omple els buits d’aquestes frases amb els pronoms en o hi. Aquest llit és nou. Hi has dormit bé? / Aquesta

taula no la toquis; hi treballo jo. / Vas a la botiga? Jo ara en vinc: la trobaràs tancada. / La paret del despatx està molt buida. Per què no hi poses un quadre? / L’àvia es ficava la mà a l’enorme butxaca del davantal i sempre en treia algun caramel. / L’excursió al port va ser molt ir-regular: quan hi anàvem plovia, i quan en tornàvem feia bon temps.

5. Omple els buits amb el pronom que calgui. Escriu en-tre parèntesis quin complement substitueixen. Sempre estava malalt; sempre n’estava. (malalt) / Tots deien que era un bon xicot; i ho era de debò. (bon xicot) / Sempre es creia indispensable; ben bé que se’n creia. (indispen-sable) / El pare es va posar trist, però la mare encara s’hi va posar més. (trista) / En saber la notícia es van quedar parats; tots s’hi van quedar. (tristos) / La collita es presentava molt malament; s’hi presentava sempre. (molt malament)

6. Escriu h intercalada, si cal. adherir, preavís, enemic, malestar, exercici, anhel, desunió, malhumorat, contra-atac, ensurt, exhaustiu, tothom, besavi, desanimar, ex-hibir, vehement, ahir, cohesió, prohibir, subornar.




Autonomia i iniciativa personal 4



Competència cultural i artística 1, 5


© VICENS VIVES

Alumnes


Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES







Emprar mecanis-mes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos.

1. Llegir i entendre poesia medieval.

2. Relacionar les composicions de dos poetes medievals i veure’n les sem-blances i diferències.


GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 2

3. Explicar el significat d’algunes metàfores que apareixen als poemes.

4. Contestar una sèrie de preguntes sobre un poema d’Ausiàs Marc.


GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 3

5. Conèixer l’obra de Joan Roís de Corella, especialment la seva poesia.

6. Caracteritzar l’Escola Satírica Valenciana i l’obra de Jaume Roig.

7. Buscar més informació sobre Jaume Roig i la seva vida.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 1

8. Conèixer la vida i l’obra de Bernat Fenollar, Jaume Gasull i Joan Moreno.

9. Escoltar un fragment d’un poema de Roís de Corella i explicar-lo.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 1, 2

10. Llegir i entendre un poema d’Ausiàs Marc, a partir del comentari guiat.

11. Escriure oracions en què es jugui amb termes contraris, com es fa en el poema d’Ausiàs Marc.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 2

12. Distingir entre bilingüisme i multilingüisme, i les característiques de cada un.

13. Conèixer els tipus d’oració composta i les característiques de cada una.

14. Conèixer els principals tipus d’oracions coordinades.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 4

15. Distingir entre coordinades adversatives i consecutives.

16. Classificar oracions en oracions simples i oracions compostes.

17. Fer servir els mecanismes de derivació, amb els prefixos i sufixos ade-quats.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 4

18. Identificar els infixos i el valor que aporten.

19. Indicar els mots compostos d’una llista i explicar-ne el significat.

20. Formar paraules amb prefixos que tinguin determinats significats.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 5, 6

21. Llegir un fragment d’Ausiàs Marc i comparar-lo amb Garcilaso de la Vega.

22. Escriure el compost de nom + adjectiu que correspon a una sèrie de definicions.

LLIBRE: Pàg. 160

GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 1




■ Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten.

■ Descobrir estruc-tures comunes a tots els textos peri-odístics i detectar-les sempre que es presentin.

23. Conèixer les característiques de l’obra de Roís de Corella. LLIBRE: Pàg. 148

GUIA: Pàg. 12

Act. 4

24. Saber com es fa un comentari de text a partir de la lectura d’un model. LLIBRE: Pàg. 152

GUIA: Pàg. 16

Act. 5

25. Conèixer els tipus d’oració composta i les seves estructures. LLIBRE: Pàg. 155

GUIA: Pàg. 19

Act. 3

26. Fer una llista de valencianismes i castellanismes en les altres llengües. LLIBRE: Pàg. 156

GUIA: Pàg. 20

Act. 3

27. Conèixer els mecanismes de la derivació i la composició. LLIBRE: Pàg. 157

GUIA: Pàg. 21

Act. 2

28. Escriure mots compostos que corresponguin a certes definicions. LLIBRE: Pàg. 161

GUIA: Pàg. 26

Act. 1


© VICENS VIVES





29. Relacionar dues llegendes que presenten un contingut similar. LLIBRE: Pàg. 147

GUIA: Pàg. 11

Act. 1

30. Completar un text amb les paraules i expressions que ens semblin ade-quades.

LLIBRE: Pàg. 153

GUIA: Pàg. 17

Act. 3






31. Explicar el significat de determinades metàfores. LLIBRE: Pàg. 146

GUIA: Pàg. 10

Act. 5

32. Llegir un text expositiu sobre els poetes del segle XV i entendre’l. LLIBRE: Pàg. 147

GUIA: Pàg. 11

Act. 2

33. Entendre les característiques de l’Escola Satírica Valenciana. LLIBRE: Pàg. 149

GUIA: Pàg. 13

Act. 6

34. Classificar oracions segons que siguin simples o compostes. LLIBRE: Pàg. 158

GUIA: Pàg. 22

Act. 4

35. Entendre unes graelles en les quals es presenten els sufixos més utilit-zats en valencià.

LLIBRE: Pàg. 160

GUIA: Pàg. 24

Act. 3




■ Veure en la llengua un mitjà en el qual s’expressa una cosmovisió particular que per-dura en el decurs dels segles

36. Identificar situacions de conflicte lingüístic, bilingüisme i multilingüisme. LLIBRE: Pàg. 154

GUIA: Pàg. 18

Act. 4





37. Valorar diversos poemes de l’Edat Mitjana i descobrir la informació que ens aporten

LLIBRE: Pàg. 144

GUIA: Pàg. 8

Act. 2

38. Valorar l’aportació d’autors com Bernat Fenollar o Jaume Gasull. LLIBRE: Pàg. 150

GUIA: Pàg. 14

Act. 2

39. Escoltar un poema de Roís de Corella i entendre’n el tema principal. LLIBRE: Pàg. 160

GUIA: Pàg. 24

Act. 4


© VICENS VIVES

Alumnes


1. L

legi

r poe

sia

med

ieva

l.

2. R

elac

iona

r com

po-

sici

ons.

3. E

xplic

ar m

etàf

ores

.

4. E

xplic

ar A

usià

s M

arc.

5. C

onèi

xer J

. Roí

s de

Cor

ella

.

6. C

arac

terit

zar E

sc.

Sat

. Val

.

7. B

usca

r Jau

me

Roi

g.

8. C

onèi

xer B

. Fen

o-lla

r...

9. E

scol

tar R

oís

de

Cor

ella

.

10. L

legi

r Aus

iàs

Mar

c.

11. E

scriu

re o

raci

ons.

12. D

istin

gir b

ilin-

güis

me.

13. C

onèi

xer o

raci

ó co

mpo

sta.

14. C

onèi

xer o

raci

ons

coor

d.

15. D

istin

gir c

oord

i-na

des.

16. C

lass

ifica

r ora

ci-

ons.

17. F

er s

ervi

r der

iva-

ció.

18. I

dent

ifica

r inf

ixos

.

19. I

ndic

ar m

ots

com

post

os.

20. F

orm

ar p

arau

les.

21. L

legi

r fra

gmen

t A.

Mar

c.

22. E

scriu

re c

ompo

s-to

s.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

onèi

xer R

oís

de

Cor

ella

.

24. S

aber

fer c

om. d

e te

xt.

25. C

onèi

xer t

ipus

or

ació

.

26. F

er ll

ista

val

enc.

27. C

onèi

xer d

eriv

a-ci

ó i c

omp.

28. E

scriu

re m

ots

com

post

os.

29. R

elac

iona

r lle

gend

es.

30. C

ompl

etar

un

text

.

31. E

xplic

ar m

etàf

o-re

s.

32. L

legi

r tex

t exp

osi-

tiu.

33. E

nten

dre

Esc

. S

at. V

al.

34. C

lass

ifica

r ora

ci-

ons.

35. E

nten

dre

grae

lles.

36. I

dent

ifica

r con

flic-

te li

ng.

37. V

alor

ar p

oem

es

med

ieva

ls.

38. V

alor

ar B

erna

t F

enol

lar..

.

39. E

scol

tar R

oís

de

Cor

ella

.

40.

41.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Per a cadascuna dels autors següents, indica un parell de característiques que et

semblin remarcables:

Ausiàs Marc ...................................................................................................................

Roís de Corella ...................................................................................................................

Jaume Roig ...................................................................................................................

Jaume Gasull ...................................................................................................................

2. Digues si són veritat (V) o mentida (M) aquestes afirmacions:

Ausiàs Marc segueix plenament la tradició dels trobadors.

La poesia d’Ausiàs Marc és de caire popular i defuig l’erudició.

La majoria de proses de Joan Roís de Corella s’inspiren en la mitologia.

L’Escola Satírica Valenciana es desenvolupà sobretot entre la noblesa de la ciutat.

Els autors més importants de l’Escola Satírica Valenciana són Jaume Roig i Bernat Fenollar.

3. Llegeix aquest judici de R. Archer sobre l’obra d’Ausiàs Marc, i contesta les pre-

guntes:

En gran part de l'obra de March es trasllueix una imaginació poètica que sorprèn per la seva originalitat i la se-

va capacitat innovadora en l'època de la seva composició, etapa històrica en què a la Corona d'Aragó els poe-

tes no havien après encara a desmarcar-se més que tímidament del provençal i de les convencions literàries

que aquella llengua implicava.

Però la importància de March s'aprecia sense cap mena de perspectiva històrica, perquè l'extraordinària ener-

gia dels seus versos transcendeix els sis segles que han transcorregut des que March els va escriure i és això

el que fa que la seva lectura sigui una experiència vital i directament significativa per al lector d'avui.

Una altra idea en el pensament de March és la del bé. Tots els éssers busquen el bé, però l'home, criatura com-

posta, s'inclina, a causa dels dos extrems de la seva naturalesa, a dues formes de bé, oposades entre elles.

– Ausiàs Marc imita els trobadors? .......................................................................................................................

– Per què es diu que Marc reflexiona sobre la dualitat de l’ésser humà? ............................................................

............................................................................................................................................................................

– Com són els versos de Marc? Són ornamentats i dolços? ................................................................................

............................................................................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

4. Converteix aquestes frases juxtaposades en coordinades:

– Avui viu aquí, demà qui sap on. ........................................................................................................................

– Tens gana? Menja’t una cama! ........................................................................................................................

– Ahir va ploure; no vam poder sortir en tot el dia. ...............................................................................................

– Vaig arribar molt d’hora; encara era ben fosc. ..................................................................................................

– De vegades l’encertaràs, d’altres t’equivocaràs. ...............................................................................................

– No l’hem vist en tot el matí, potser no ha vingut. ...............................................................................................

– Pel juny tindrem els exàmens finals, a l’agost farem vacances. ........................................................................

– La família del meu pare viu a Castelló, la de la meva mare viu a Alacant. .......................................................

5. Forma derivats relacionant els lexemes amb els prefixos (si es pot) i amb els su-

fixos que s’hi adiguin:

-ar .....................................................................

rosc- -er .....................................................................

fruit- -able .....................................................................

en- consult- -ada .....................................................................

des- arros- -ori .....................................................................

re- constru- -ible .....................................................................

llog- -eria .....................................................................

llig- -ir .....................................................................

-dor .....................................................................

6. Explica el significat dels afixos i busca’n exemples:

Prefix o sufix Significat Exemples

-eria ........................................................ ........................................................

pre- ........................................................ ........................................................

sub- ........................................................ ........................................................

pro- ........................................................ ........................................................


© VICENS VIVES


1. Per a cadascuna dels autors següents, indica un pa-rell de característiques que et semblin remarcables. Resposta personal. Per exemple: Ausiàs Marc: fa una reflexió sobre la dualitat de l’ésser humà, la seva poesia és plena d’erudició. / Roís de Corella: el centre de la se-va poesia és la passió amorosa, la seva prosa s’inspira en històries mitològiques gregues. / Jaume Roig: és el precedent de l’Escola Satírica Valenciana, descriu els vicis de la societat de la seva època. / Jaume Gasull: impugna el purisme lingüístic, va fer un compendi lèxic popular.

2. Digues si són veritat (V) o mentida (M) aquestes afir-macions. Ausiàs Marc segueix plenament la tradició dels trobadors: M. / La poesia d’Ausiàs Marc és de caire po-pular i defuig l’erudició: M. / La majoria de proses de Jo-an Roís de Corella s’inspiren en la mitologia: V. / L’Escola Satírica Valenciana es desenvolupà sobretot entre la noblesa de la ciutat: M. / Els autors més impor-tants de l’Escola Satírica Valenciana són Jaume Roig i Bernat Fenollar: V.

3. Llegeix aquest judici de R. Archer sobre l’obra d’Ausiàs Marc, i contesta les preguntes. Ausiàs Marc vol “deixar a part l’estil dels trobadors”, encara que en la seva poesia n’apareixen alguns tòpics. / Perquè Ausiàs Marc reflexiona sobre la relació entre el cos i l’esperit de

l’home. / No, els versos d’Ausiàs Marc són mancats d’ornamentació i dolcesa.

4. Converteix aquestes frases juxtaposades en co-ordinades. Resposta personal. Per exemple: Avui viu aquí i demà qui sap on. / Tens gana? Doncs menja’t una cama! / Ahir va ploure; i per tant no vam poder sortir en tot el dia. / Vaig arribar molt d’hora; per tant, encara era ben fosc. / De vegades l’encertaràs, i d’altres t’equivocaràs. / No l’hem vist en tot el matí; per tant, potser no ha vingut. / Pel juny tindrem els exàmens finals, però a l’agost farem vacances. / La família del meu pare viu a Castelló, i la de la meva mare viu a Alacant.

5. Forma derivats relacionant els lexemes amb els prefi-xos (si es pot)... Resposta personal. Per exemple: en-roscar, enroscable, deslligar, reconstruir, rellogar, arros-sar, consultoria, fruiteria, etc.

6. Explica el significat dels afixos i busca’n exemples. –eria: significa el lloc on es fe o ven alguna cosa: fruiteria, gelateria, perfumeria. / pre-: significa allò que té lloc abans, en l’espai o en el temps: prebèl·lic, prehistòric, preconcepte. / sub-: fa referència a allò que hi ha a sota: subterrani, submarí, subcultura. / pro-: indica en comp-tes de: procònsol.






Competència social i ciutadana 4



© VICENS VIVES

Alumnes


Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES





■ Treballar normes ortogràfiques que permeten la millora de l’escriptura de paraules.


Augmentar l'ús del llenguatge en gene-ral.

1. Llegir i entendre un fragment de literatura medieval.

2. Relacionar el fragment de novel·la medieval que llegim amb el tipus de literatura que es va fer en aquesta època.


GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 1

3. Identificar la part descriptiva i la part narrativa d’un text.

4. Indicar si es pot visualitzar fàcilment allò que ens explica el text.


GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 1, 2

5. Conèixer les novel·les cavalleresques en la nostra llengua.

6. Comparar el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc, identificant els elements en comú que presenten.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 1, 2

7. Conèixer les característiques del període de la Decadència.

8. Fer una relació dels principals autors de la Decadència.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 1, 2

9. Contestar una sèrie de preguntes sobre novel·les cavalleresques.

10. Explicar quines són les causes profundes de la Decadència al nostre país.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 2

11. Llegir i entendre un fragment del Curial e Güelfa.

12. Llegir la descripció d’un personatge i fer-ne una de similar.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 1, 2

13. Conèixer alguns estats plurilingües que hi ha a Europa.

14. Explicar el problema que comporta el fenomen del contacte entre llen-gües.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 2

15. Identificar les oracions subordinades i les classes que n’hi ha.

16. Distingir entre oracions subordinades substantives i adjectives.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 3, 5

17. Conèixer els tipus de subordinades adverbials que hi ha.

18. Dir la funció sintàctica que fan oracions subordinades substantives subrat-llades en un text.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 3, 4, 5

19. Distingir entre polisèmia i homonímia com a fenòmens lèxics.

20. Saber el significat de determinades locucions lèxiques i frases fetes.


GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 6

21. Relacionar determinades definicions amb un mot polisèmic.

22. Explicar el significat d’una sèrie de refranys d’ús molt habitual.


GUIA: Pàg. 28 i 29

Act. 6




■ Tenir present la importància i la utilitat de la concor-dança a l’hora d’interpretar les relacions que esta-bleixen les paraules entre elles.

■ Practicar la tècnica de l’anàlisi sintàctica com a mitjà per a descobrir les estructures de les frases.

23. Caracteritzar la literatura en la nostra llengua del Renaixement. LLIBRE: Pàg. 171

GUIA: Pàg. 15

Act. 1

24. Valorar l’entonació com a element d’expressivitat en la lectura d’un text. LLIBRE: Pàg. 172

GUIA: Pàg. 16

Act. 6

25. Veure com es fa el comentari literari d’un text a partir de les pautes que es proporcionen.

LLIBRE: Pàg. 175

GUIA: Pàg. 19

Act. 4

26. Conèixer les classes d’oracions subordinades adjectives. LLIBRE: Pàg. 179

GUIA: Pàg. 23

Act. 5

27. Descobrir el significat de locucions lèxiques i frases fetes. LLIBRE: Pàg. 183

GUIA: Pàg. 27

Act. 3

28. Formar mots compostos amb noms de parts del cos. LLIBRE: Pàg. 184

GUIA: Pàg. 28

Act. 5


© VICENS VIVES





29. Contestar preguntes sobre la relació que establim amb la nostra llengua materna i les altres que coneixem.

LLIBRE: Pàg. 177

GUIA: Pàg. 21

Act. 1




■ Descobrir en un text la importància dels connectors a l’hora de relacionar idees i presentar-les de manera in-tel·ligible.

■ Relacionar llenguatge visual i verbal en la inter-pretació de progra-mes de televisió.

30. Llegir un text medieval i entendre la informació que ens aporta. LLIBRE: Pàg. 164

GUIA: Pàg. 8

Act. 6

31. Llegir i entendre un text expositiu sobre els llibres de cavalleria. LLIBRE: Pàg. 167

GUIA: Pàg. 11

Act. 5

32. Entendre un text en què es parla de l’oració composta i els seus tipus. LLIBRE: Pàg. 178

GUIA: Pàg. 22

Act. 4

33. Entendre un esquema es què es presenten els tipus de subordinades adverbials.

LLIBRE: Pàg. 180

GUIA: Pàg. 24

Act. 2

34. Identificar la funció sintàctica d’una sèrie d’oracions subordinades subs-tantives.

LLIBRE: Pàg. 181

GUIA: Pàg. 25

Act. 5

35. Descobrir el significat de mots polisèmics i homònims a partir del context. LLIBRE: Pàg. 182

GUIA: Pàg. 26

Act. 3

36. Definir la personalitat d’un personalitat d’un personatge a partir d’un text. LLIBRE: Pàg. 186

GUIA: Pàg. 30

Act. 3




■ Veure en la llengua un mitjà en el qual s’expressa una cosmovisió particular que per-dura en el decurs dels segles.

37. Conèixer formes de vida que es van donar en el passat. LLIBRE: Pàg. 164 i 165

GUIA: Pàg. 8, 9

Act. 1

38. Reconèixer la realitat plurilingüe que es manifesta en un text. LLIBRE: Pàg. 173

GUIA: Pàg. 17

Act. 2

39. Descobrir d’on procedeixen determinats manlleus de la nostra llengua. LLIBRE: Pàg. 185

GUIA: Pàg. 29

Act. 4




■ Crear textos de diversa tipologia.

40. Relacionar un text medieval amb el que sabem d’aquesta època. LLIBRE: Pàg. 165

GUIA: Pàg. 9

Act. 1

41. Caracteritzar el Tirant lo Blanc com a obra bàsica de la nostra tradició. LLIBRE: Pàg. 169

GUIA: Pàg. 13

Act. 2


© VICENS VIVES

Alumnes


1. L

legi

r lite

ratu

ra

med

ieva

l.

2. R

elac

iona

r nov

el·la

m

edie

val.

3. Id

entif

icar

par

t de

scr.

text

.

4. In

dica

r si v

isua

lit-

zem

.

5. C

onèi

xer n

ovel

·les

cav.

6. C

ompa

rar C

uria

l e

Güe

lfa.

7. C

onèi

xer D

eca-

dènc

ia.

8. S

aber

aut

ors

Dec

adèn

cia.

9. C

onte

star

pre

gun-

tes.

10. E

xplic

ar c

ause

s D

ecad

ènci

a.

11. L

legi

r Cur

ial e

G

üelfa

.

12. L

legi

r des

cr.

pers

onat

ge.

13. C

onèi

xer e

stat

s pl

urilin

gües

.

14. E

xplic

ar c

onta

cte

lleng

ües.

15. I

dent

ifica

r ora

ci-

ons

sub.

16. D

istin

gir s

ubor

di-

nade

s.

17. C

onèi

xer t

ipus

su

bord

inad

es.

18. D

ir fu

nció

sin

tàct

i-ca

.

19. D

istin

gir p

olis

è-m

ia.

20. S

aber

locu

cion

s lè

xiqu

es.

21. R

elac

iona

r mot

po

lisèm

ic.

22. E

xplic

ar re

frany

s.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

arac

terit

zar

Ren

aixe

men

t.

24. V

alor

ar e

nton

ació

.

25. V

eure

com

enta

ri lit

erar

i.

26. C

onèi

xer o

raci

ons

adje

ctiv

es.

27. D

esco

brir

locu

ci-

ons

lèx.

28. F

orm

ar m

ots

com

post

os.

29. C

onte

star

pre

gun-

tes.

30. L

legi

r tex

t med

ie-

val.

31. L

legi

r tex

t exp

osi-

tiu.

32. E

nten

dre

un te

xt.

33. E

nten

dre

un

esqu

ema.

34. I

dent

ifica

r fun

ció

sint

àctic

a.

35. D

esco

brir

mot

s po

lisèm

ics.

36. D

efin

ir pe

rson

at-

ge.

37. C

onèi

xer f

orm

es

de v

ida.

38. R

econ

èixe

r re

alita

t plu

r.

39. D

esco

brir

man

-lle

us.

40.

Rel

acio

nar t

ext

med

ieva

l.

41. C

arac

terit

zar e

l T

irant

lo B

lanc

.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Comenta aquest judici de Glòria Sabaté sobre el tipus de cavaller que és Curial:

La novetat que presenta la bellesa de Curial és que no prové de la noblesa de sang ni manifesta l’antic llinatge

de qui la posseeix. La bellesa física del nostre heroi és un reflex de les seves virtuts morals i intel·lectuals; hi

ha una reivindicació d’un nou tipus d’home. Amb aquesta qualitat física l’heroi assoleix un increïble poder de

seducció, el seu atractiu substitueix el llinatge de cavallers com Tirant. […]

A Curial li proporcionarà la possibilitat d’entrar al servei del marquès de Monferrat i la Güelfa s’enamorarà d’ell.

Al llarg del seu camí de consolidació com a millor cavaller del món veiem com és constant destacar aquesta

qualitat de l’heroi, però significativament, un cop al cim de la seva carrera militar, totes les característiques que

els altres personatges ens donen del nostre protagonista fan referència a les seves qualitats com a cavaller,

estretament lligades a la imatge proposada pels tractats de cavalleria.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

2. Llegeix aquest poema acròstic de Pere Serafí i detecta-hi tres tipus d’influències:

de la poesia trobadoresca, d’Ausiàs Marc i dels poetes italians del Trecento:

Dama galant, d'alta i molt gran noblesa,

On la virtut se troba aposentada,

No sé més dir sinó que us ha formada

Aquell que té los cels ab fortalesa.

Mirant de vós la gràcia i gentilesa,

Al grau suprem sou de virtus dotada,

Robí perfet, gran joia comparada,

I diamant de joies la riquesa.

Anau seguint la generosa fama

De les gentils, única i sola guia

En tot lo curs de virtuosa vida.

Creença tinc que tan graciosa dama,

Avent ben vist lo que tant mereixia,

Res faltarà del que sa fama crida:

Dama del tot complida,

Onra que naix de l'arbre de Cardona,

No tenint par, no podeu ser segona,

Ans bella fora mida.

Elements trobadorescos Elements ausiasmarquians Elements italianitzants


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

3. Digues si aquestes oracions són juxtaposades, coordinades o subordinades:

– La mare pregunta si vindràs a sopar avui. .........................................................................................................

– Sembla que la setmana que ve ja estarà bo. .....................................................................................................

– L’actor mirava el públic fixament, la gola se li assecava. ..................................................................................

– No duia el rellotge i tota la tarda anava preguntant l’hora. ................................................................................

– No ha presentat les conclusions perquè li faltaven dades. ................................................................................

4. Encercla el pronom relatiu i subratlla’n l’antecedent a les oracions següents:

– El llit on dormo és massa tou.

– Vés a buscar les entrades que has reservat.

– Posen a part les peces que tenen algun defecte.

– El llibre que llegeixo és d’un novel·lista molt conegut.

– Les revistes de les quals he tret la informació les trobaràs a la biblioteca.

5. Separa l’oració principal de l’oració subordinada adverbial de les frases següents

i digues de quin tipus d’oració adverbial es tracta:

– Si no m’ajudes no acabarem mai més. ..............................................................................................................

– Així que estalviï diners, em compraré un mòbil nou. .........................................................................................

– Abans de començar la sessió haurem d’arreglar la sala. ..................................................................................

– Ha parlat a poc a poc perquè tothom el pogués entendre. ................................................................................

– M’he comprat un ordinador perquè el necessito per a la feina. .........................................................................

6. Relaciona les locucions amb el seu significat:

A dojo Completament

A cegues En gran quantitat

A grapats Amagant-se, ocultament

En ferm Molt ple

A l’engròs Sense pensar-s’hi

D’amagat En condicions invariables

De gom a gom En abundància

De mig a mig Venent o comprant en gran quantitat


© VICENS VIVES


1. Comenta aquest judici de Glòria Sabaté sobre el tipus de cavaller que és Curial. Resposta personal.

2. Llegeix aquest poema acròstic de Pere Serafí i detec-ta-hi tres tipus d’influències: de la poesia trobadoresca, d’Ausiàs Marc i dels poetes italians del Trecento. Res-posta personal. Per exemple: poesia trobadoresca: la presentació del poeta com un devot de la dama. / Ausi-às Marc: la divinització de la dama. / poetes italians: la dama com a posseïdora de virtut.

3. Digues si aquestes oracions són juxtaposades, coordi-nades o subordinades. Juxtaposades: L’actor mirava el públic fixament, la gola se li assecava. / Coordinades: No duia el rellotge i tota la tarda anava preguntant l’hora. / Su-bordinades: La mare pregunta si vindràs a sopar avui. Sembla que la setmana que ve ja estarà bo. No ha presen-tat les conclusions perquè li faltaven dades.

4. Encercla el pronom relatiu i subratlla’n l’antecedent a les oracions següents. El llit on (llit) dormo és massa tou. / Vés a buscar les entrades que (entrades) has re-servat. / Posen a part les peces que (peces) tenen

algun defecte. / El llibre que (llibre) llegeixo és d’un novel·lista molt conegut. / Les revistes de les quals (revistes) he tret la informació les trobaràs a la biblio-teca.

5. Separa l’oració principal de l’oració subordinada ad-verbial de les frases següents i digues de quin tipus d’oració adverbial es tracta. Subratllem les subordinades adverbials. Si no m’ajudes (condicional) no acabarem mai més. / Així que estalviï diners (temporal), em com-praré un mòbil nou. / Abans de començar la sessió (temporal) haurem d’arreglar la sala. / Ha parlat a poc a poc perquè tothom el pogués entendre (final). / M’he comprat un ordinador perquè el necessito per a la feina (causal).

6. Relaciona les locucions amb el seu significat. A dojo – en abundància / A cegues – sense pensar-s’hi / A gra-pats – en gran quantitat / En ferm – en condicions inva-riables / A l’engròs – venent o comprant en gran quanti-tat / D’amagat – amagant-se, ocultament / De gom a gom – molt ple / De mig a mig – completament.









© VICENS VIVES

Alumnes


Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at


© VICENS VIVES





■ Treballar normes ortogràfiques que permeten la millora de l’escriptura de paraules.



1. Llegir i entendre una llegenda tradicional.

2. Explicar què vol dir el pacte amb el diable en un text.


GUIA: Pàg. 8 i 9

Act. 1

3. Caracteritzar el Barroc com a període literari.

4. Conèixer el segle XVIII i la Il·lustració i el Neoclassicisme.


GUIA: Pàg. 10 i 11

Act. 1

5. Detectar les característiques de la cultura il·lustrada.

6. Presentar els principals autors de la literatura neoclàssica.


GUIA: Pàg. 12 i 13

Act. 2

7. Conèixer el teatre religiós i el Misteri d’Elx.

8. Llegir i explicar un fragment del dietari de Pere Joan Porcar.


GUIA: Pàg. 14 i 15

Act. 1

9. Llegir i entendre un poema i el seu comentari.

10. Completar un poema amb les paraules que hi falten, per tal que tingui sentit.


GUIA: Pàg. 16 i 17

Act. 1, 2

11. Identificar el territori lingüístic de la llengua i el seu origen i evolució.

12. Detectar les característiques de les varietats de la llengua.


GUIA: Pàg. 18 i 19

Act. 3

13. Escoltar textos en diverses varietats i caracteritzar-los.

14. Dir quin text correspon al valencià i quin, al balear.

15. Identificar paraules que no són com les del nostre dialecte.


GUIA: Pàg. 20 i 21

Act. 3

16. Ordenar frases segons l’ordre que considerem adequat.

17. Reescriure frases de tal manera que esdevinguin correctes.

18. Reescriure certes frases canviant-hi el subjecte.


GUIA: Pàg. 22 i 23

Act. 4

19. Identificar sinònims parcials i dir en quin sentit són sinònims.

20. Esbrinar si dues parelles de paraules són sinònimes i per què.


GUIA: Pàg. 24 i 25

Act. 5

21. Llegir un text de novel·la realista i caracteritzar-lo correctament.

22. Relacionar sinònims i dir en cada cas si són absoluts o parcials.

LLIBRE: Pàg. 206

GUIA: Pàg. 26 i 27

Act. 5




■ Tenir present la importància i la utilitat de la concor-dança a l’hora d’interpretar les relacions que esta-bleixen les paraules entre elles.

■ Practicar la tècnica de l’anàlisi sintàctica com a mitjà per a descobrir les estructures de les frases.

23. Caracteritzar la Il·lustració com a moviment cultural i artístic. LLIBRE: Pàg. 192

GUIA: Pàg. 12

Act. 5

24. Conèixer el Misteri d’Elx, les seves característiques i importància. LLIBRE: Pàg. 194

GUIA: Pàg. 14

Act. 1

25. Completar un poema amb les paraules que hi falten per tal que tingui sentit.

LLIBRE: Pàg. 197

GUIA: Pàg. 17

Act. 4

26. Llegir un comentari de text i veure les característiques que ha de presen-tar.

LLIBRE: Pàg. 190

GUIA: Pàg. 10

Act. 3

27. Saber quin és l’ordre correcte dels mots dins d’una frase. LLIBRE: Pàg. 195

GUIA: Pàg. 15

Act. 5


© VICENS VIVES




■ Analitzar i resol-dre problemes, traçar plans i em-prendre processos de decisió

28. Reescriure frases amb altres subjectes que es presenten. LLIBRE: Pàg. 196

GUIA: Pàg. 16

Act. 5




■ Descobrir en un text la importància dels connectors a l’hora de relacionar idees i presentar-les de manera in-tel·ligible.

■ Relacionar llenguatge visual i verbal en la inter-pretació de progra-mes de televisió.

29. Buscar un goig a Internet i relacionar-lo amb la teoria. LLIBRE: Pàg. 195

GUIA: Pàg. 15

Act. 3

30. Llegir un text narratiu i entendre’n les característiques. LLIBRE: Pàg. 186

GUIA: Pàg. 6

Act. 5

31. Entendre una taula amb les característiques dels dialectes de la llengua. LLIBRE: Pàg. 193

GUIA: Pàg. 13

Act. 3

32. Relacionar un text amb la varietat a què pertany. LLIBRE: Pàg. 194

GUIA: Pàg. 14

Act. 2

33. Fer servir sinònims per a determinades expressions. LLIBRE: Pàg. 197

GUIA: Pàg. 17

Act. 2

34. Canviar paraules per altres que els siguin sinònims parcials. LLIBRE: Pàg. 198

GUIA: Pàg. 18

Act. 4

35. Fer cerques al diccionari per trobar-hi determinada informació lingüística. LLIBRE: Pàg. 199

GUIA: Pàg. 19

Act. 3




■ Reconèixer la relació que manté la llengua amb la societat: casos de conflicte lingüístic, bilingüisme i multi-lingüisme.

36. Conèixer els territoris en què es parla la nostra llengua. LLIBRE: Pàg. 198

GUIA: Pàg. 18

Act. 4

37. Saber quines característiques va presentar el Barroc com a període cultural i artístic.

LLIBRE: Pàg. 190

GUIA: Pàg. 10

Act. 2




■ Crear textos de diversa tipologia expressant-hi els continguts que ens semblin més inte-ressants.

38. Llegir una llegenda tradicional i valorar-la. LLIBRE: Pàg. 188

GUIA: Pàg. 8

Act. 2

39. Explicar el valor que tenen determinats motius, com el pacte amb el diable, en la literatura popular.

LLIBRE: Pàg. 189

GUIA: Pàg. 9

Act.1

40. Valorar artísticament un text de caire literari. LLIBRE: Pàg. 200

GUIA: Pàg. 20

Act. 3


© VICENS VIVES

Alumnes


1. L

legi

r lle

gend

a tra

dici

onal

.

2. E

xplic

ar p

acte

di

able

.

3. C

arac

terit

zar e

l B

arro

c.

4. C

onèi

xer e

l seg

le

XV

III.

5. D

etec

tar c

ultu

ra

il·lu

stra

da.

6. P

rese

ntar

neo

clàs

-si

cs.

7. C

onèi

xer M

iste

ri d’

Elx

.

8. L

legi

r P. J

oan

Por

car.

9. L

legi

r un

poem

a.

10. C

ompl

etar

un

poem

a.

11. I

dent

ifica

r ter

ritor

i lin

g.

12. D

etec

tar v

arie

tats

lle

ngua

.

13. E

scol

tar t

exto

s.

14. D

ir te

xt v

alen

cià.

15. I

dent

ifica

r par

au-

les.

16. O

rden

ar fr

ases

.

17. R

eesc

riure

fras

es.

18. C

anvi

ar s

ubje

cte.

19. I

dent

ifica

r sin

ò-ni

ms.

20. E

sbrin

ar p

. si

nòni

mes

.

21. L

legi

r tex

t no-

vel·l

a.

22. R

elac

iona

r si

nòni

ms.


© VICENS VIVES

Alumnes

A. A. A. I. T. C. D. S. C. A. C.

23. C

arac

terit

zar

Il·lu

stra

ció.

24. C

onèi

xer e

l M

iste

ri d’

Elx

.

25. C

ompl

etar

un

poem

a.

26. L

legi

r com

enta

ri te

xt.

27. S

aber

ord

re

corr

ecte

.

28. R

eesc

riure

fras

es.

29. B

usca

r i c

omen

tar

un g

oig.

30. L

legi

r un

text

na

rrat

iu.

31. E

nten

dre

una

taul

a.

32. R

elac

iona

r un

text

.

33. F

er s

ervi

r sin

ò-ni

ms.

34. C

anvi

ar p

arau

les.

35. F

er c

erqu

es a

l di

ccio

nari.

36. C

onèi

xer t

errit

oris

lle

ngua

.

37. C

onèi

xer B

arro

c.

38. L

legi

r una

lleg

en-

da.

39. E

xplic

ar m

otiu

s.

40. V

alor

ar te

xt

liter

ari.

41.

42.

43.

44.


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

1. Comenta aquest fragment de l’entrada “Neoclassicisme” a partir del que has es-

tudiat sobre aquest moviment:

Als territoris en què es parla la llengua incorporats

definitivament a l'estat espanyol fa una aparició

tardana (vers 1770). Per efectes del centralisme

borbònic i el col·laboracionisme intel·lectual en

l'empresa del despotisme il·lustrat, molts escriptors

emigren a la capital i, en tot cas, produeixen bàsi-

cament en castellà. Hi ha, amb tot, una literatura

neoclàssica en la nostra llengua, sobretot poètica,

bé que esporàdica i, sovint, amb interferències de

caràcter rococó: Ferrera, Plana,

Puigblanch. A Menorca, integrada en l'estat anglès

i amb una considerable prosperitat econò-mica,

una burgesia mercantil, modesta però dinàmica,

crea vers la mateixa època (la primera tragèdia de

Joan Ramis és de 1769) un moviment neoclàssic

centrat entorn de la Societat de Cultura de Maó

(1778-85), que es manifesta no sols en el teatre,

sinó també en la poesia: els germans Ramis, Soler

i Sans, Febrer i Cardona i Vicenç Albertí, entre d'al-

tres.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

2. Compara aquests dos sonets, de Febrer i Cardona i Lope de Vega, i detecta la in-

fluència castellana en la nostra literatura de la Il·lustració:

Doris, qui sap que el vers és fet per alegrar,

me demana un soneto, i jo ho trob impossible.

Catorze versos junts serà massa terrible;

veis-ne aquí amb tot això quatre a punt de cantar.

Tot d’una és molt costós per la rima trobar,

però aprovant es veu que tot pot ser possible.

Passem avant, qui sap serà menos sensible

si del primer tercer me puc desempenyar.

Jo començ doncs tot d’una, i no cerc més excusa,

creent que no és estat sens orde de ma Musa,

puix veig que en tan poc temps me’n som quasi desfet.

Comencem el segon, no hi ha que desmaiar-se,

perquè la recomanda està per acabar-se.

Comptau si són catorze, i el soneto està fet.

Un soneto me manda hacer Violante,

que en mi vida me he visto en tal aprieto;

catorce versos dicen que es soneto:

burla burlando van los tres delante.

Yo pensé que no hallara consonante

y estoy a la mitad de otro cuarteto;

mas si me veo en el primer terceto

no hay cosa en los cuartetos que me espante.

Por el primer terceto voy entrando

y parece que entré con pie derecho,

pues fin con este verso le voy dando.

Ya estoy en el segundo, y aun sospecho

que voy los trece versos acabando;

contad si son catorce, y está hecho.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................


Nom: .......................................................................................................... Curs: ........................

© VICENS VIVES

3. Digues si aquest text pertany a la varietat oriental o a la varietat occidental, i com

ho has sabut:

Dilluns passat vam carregar la furgona plena de maletes i il·lusions. Com que no portàvem música lo tema

monogràfic era comentar lo que mos esperava. Com més mos aproximàvem, les muntanyes es feien mes altes

i la pluja mes insistent; la nostra cara un poema. Després d’instal·lar-mos ho vam arreglar de la millor manera:

a sopar i dos botelles de vi.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

4. Torna a escriure les frases següents fent els canvis necessaris perquè concor-

din:

– Vosaltres venim. ................................................................................................................................................

– Tu no hauré d’esperar molt. ...............................................................................................................................

– Els ganivets estarà esmolat. ..............................................................................................................................

– Elles digué que no hi volia participar. ................................................................................................................

– S’ha enfonsat dos vaixells davant els penya-segats. ........................................................................................

– M’intriga moltíssim els seus misteris. .................................................................................................................

– La flor masculina produeixen abundants grans de pol·len. ...............................................................................

5. Substitueix les paraules destacades pels sinònims següents:

delicat, problemàtica, diferències, dura, complicacions, laboriositat, ardu, esgotadores, complex

Vam iniciar el treball un dissabte a la tarda. Sabíem que el camí seria difícil. No obstant això, i conscients de

les dificultats que ens podien anar sorgint, vam decidir començar aquella tasca tan difícil. En primer lloc, calia

deixar de banda les dificultats entre els membres del grup i col·laborar conjuntament, encarant de manera di-

recta la dificultat de l’assumpte. A pesar de la dificultat d’aquest treball, de les hores difícils que ens esperaven

i de com podia ser de difícil el nostre itinerari, vam posar mà a l’obra i vam començar el difícil esforç que com-

porta estudiar l’examen.

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................


© VICENS VIVES


1. Comenta aquest fragment de l’entrada “Neoclas-sicisme”, a partir del que has estudiat sobre aquest mo-viment. Resposta personal. Cal aplicar-hi els coneixe-ments sobre aquest moviment.

2. Compara aquests dos sonets, de Febrer i Cardona i Lope de Vega, i detecta la influència castellana en la nostra literatura de la Il·lustració. Resposta personal. La influència es veu tant en el pla formal, amb el llenguatge que es fa servir, com en la tria del motiu, que és exac-tament el mateix.

3. Digues si aquest text pertany a la varietat... Pertany a la varietat occidental. Es pot veure per les formes pro-nominals i pels articles que hi apareixen.

4. Torna a escriure les frases següents fent els canvis necessaris perquè concordin. Vosaltres veniu. / Tu no hauràs d’esperar molt. / Els ganivets estaran esmolats. /

Elles digueren que no hi volien participar. / S’han enfon-sat dos vaixells davant els penya-segats. / M’intriguen moltíssim els seus misteris. / La flor masculina produeix abundants grans de pol·len.

5. Substitueix les paraules destacades pels sinònims següents.

Vam iniciar el treball un dissabte a la tarda. Sabíem que el camí seria ardu. No obstant això, i conscients de les complicacions que ens podien anar sorgint, vam decidir començar aquella tasca tan dura. En primer lloc, calia deixar de banda les diferències entre els membres del grup i col·laborar conjuntament, encarant de manera di-recta la problemàtica de l’assumpte. A pesar de la labo-riositat d’aquest treball, de les hores esgotadores que ens esperaven i de com podia ser de complex el nostre itinerari, vam posar mà a l’obra i vam començar el deli-cat esforç que comporta estudiar l’examen.


Competència en comunicación lingüística 1, 2, 3, 4, 5

Competència per aprendre a aprendre 1, 3, 4, 5




Competència cultural i artística 1, 2, 3


© VICENS VIVES

Alumnes

ACTIV. 1 ACTIV. 2 ACTIV. 3 ACTIV. 4 ACTIV. 5

Valoració global

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Con

solid

at

Am

b di

ficul

tats

No

cons

olid

at

Documents

PROGRAMACIÓ I AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES ... - Vicens Vives · Act. 3 COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA Programació per competències Seguiment de l’assoliment Indicadors Tasques