Programa d’Educació Ambiental del Consorci per a la Gestió ...cresidusvo.info/perfil/conres/recursos/recursos/programa_d__educaci... · • El Drac de 4 colors Educació Primària

Programa d’Educació Ambiental

Programa d’Educació Ambiental del Consorci per a la Gestió dels

Residus del Vallès Oriental

Activitats i tallers


Educació Infantil

• El Drac de 4 colors

Educació Primària

• Cada cosa al seu lloc

• El camí dels residus

• L’esmorzar aluminitzat

• Inventem amb les deixalles

• No m’emboliquis

• Joc de la brossa

• Història de la Sra. Brossa

• Joc de la compra

• Són molt especials

• Bossa oberta

• Fem compost

• Fem sabó

• Visita a la deixalleria

• Visita a la planta de digestió anaeròbica i de compostatge

Índex


ESO, Batxillerat, Cicles Formatius i Adults

• Xerrada sobre residus

• Joc de la compra


• Bossa oberta

• Fem compost

• Fem sabó

• Visita a la deixalleria

• Visita a la planta de digestió anaeròbica i de compostatge

Índex


Activitats i tallersd’Educació Infantil


LA HISTÒRIA DEL DRAC DE QUATRE COLORS

Descripció breu de l’activitat/recurs:A partir de la narració d’un conte s’explica l’ús dels contenidors per a la recollida selectiva i la importància de separar les deixalles. A continuació es treballa la sepa-ració dels residus a manera de joc en què nens i nenes han de llençar les deixalles als contenidors dels quatre colors.

Finalitat: Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer la importància de separar les deixalles.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Llar d’infantsEducació infantil

Material addicional: fitxa didàctica i carpeta amb conte i titelles (a la maleta di-dàctica del Centre de Recursos).

Durada: 45 minuts

Nombre d’alumnes per grup: grup classe

Horari de l’activitat: escolar

Preu: activitat finançada pel Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental


Activitats i tallers d’Educació Primària


CADA COSA AL SEU LLOC

Descripció breu de l’activitat/recurs:Activitat en format de joc. Abans de començar a jugar es fa una explicació senzilla dels problemes ambientals causats per les deixalles, dels seus impactes; després es comenten algunes de les solucions. El joc es basa en la recollida selectiva de deixa-lles: es practica la separació de les diferents fraccions, alhora que s’aclareixen els dubtes que puguin sorgir.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicle inicial d’EP

Material addicional: fitxa didàctica

Durada: 1 hora





EL CAMÍ DELS RESIDUS

Descripció breu de l’activitat/recurs:On van a parar els residus que fem entre tots i s’emporta el camió?Amb l’ajut d’una estora que representa la ciutat i d’un camió de les escombraries, esbrinarem el misteri d’on van a parar els nostres residus. Ja us avancem que no despareixen, sinó que es transformen...

Finalitat:Saber que els residus suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.Donar informació sobre la destinació final de les deixalles.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicle inicial d’EP

Material addicional: fitxa didàctica i joc amb catifa, camió i contenidors de recolli-da selectiva, plantes de reciclatge... (a la maleta didàctica del Centre de Recursos).

Durada: 1 hora





L’ESMORZAR ALUMINITZAT

Descripció breu de l’activitat/recurs:Taller d’introducció o reforçar, depenent del treball que ja s’estigui fent a l’escola, de l’hàbit de portar l’esmorçar en carmanyoles en comptes d’embolicat en paper d’alumini.Treball en grups d’envasos d’esmorzars. Es recomana fer l’activitat abans d’anar al pati per treballar els esmorzars que porten.Per a cicles inicial i mitjà de primària.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Introduir i/o reforçar en l’hàbit de no embolicar l’esmorzar en paper d’alumini.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicles inicial i mitjà d’EP

Durada: 1 hora





INVENTEM AMB LES DEIXALLES

Descripció breu de l’activitat/recurs:Un cubell de la brossa buit al matí, s’omple al llargdel dia. Però, de què estan fets els residus (d’on surt la matèria primera?) i com es potden reciclar? Buscarem la solució amb la participació de tota la classe. Per aprendre a valorar l’aprofitament dels residus i posar en pràctica la reutilització, construïrem una menjadora per a ocells amb un envàs. Cal utilitzar tisores, pintures i pinzells de l’escola.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.Donar informació sobre la destinació final de la resta de deixalles.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicles inicial i mitjà d’EP

Durada: 1 hora 30 minuts





NO M’EMBOLIQUIS

Descripció breu de l’activitat/recurs:Introducció en l’aspecte més important per la prevenció dels residus: la reducció.A través de l’escenificació de tres o quatre situacions quotidianes es sintetitzarà en una fitxa la importància del canvi d’hàbits i de les situacions que ens porten a generar més o menys residus.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Introduir l’hàbit de la reducció dels residus

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicles mitjà i superior d’EP


Durada: 1 hora





JOC DE LA BROSSA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Activitat en format de joc. Abans de començar a jugar es fa una explicació senzilla dels problemes ambientals causats per les deixalles i dels seus impactes; després es comenten algunes de les solucions. El joc és del tipus joc de taula on els parti-cipants han d’anar superant diferents qüestions i proves que se’ls planteja, alhora que s’aclareixen els dubtes que puguin sorgir.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.Donar informació sobre la destinació final de la resta de deixalles.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicle mitjà d’EP

Durada: 1 hora





HISTÒRIA DE LA SRA. BROSSA

Descripció breu de l’activitat/recurs:A través d’una presentació (ppt), es fa un repàs a la problemàtica dels residus, la seva història i evolució i s’aprofita per aprofundir en la cerca d’accions de reducció i de reutilització.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer accions de minimització: recollida selectiva.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicles mitjà i superior d’EP


Durada: 1 hora





JOC DE LA COMPRA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Activitat en format de joc. Abans de començar a jugar es fa una explicació senzilla dels problemes ambientals causats per les deixalles, dels seus impactes; després es comenten algunes de les solucions. És un joc de simulació on els participants han d’anar a comprar amb una llista i al final comproven quins envasos són els més recomanables des del punt de vista de la generació de residus.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.Donar informació sobre la fracció d’envasos lleugers i com la podem reduir.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicle superior d’EP, ESO, Batxillerat i adults

Material addicional: fitxa didàctica i joc amb cartes de la compra (a la maleta di-dàctica del Centre de Recursos).

Durada: 1 hora


Horari de l’activitat: escolar i a convenir



SÓN MOLT ESPECIALS

Descripció breu de l’activitat/recurs:Investigació per grups dels productes perillosos a través del seu etiquetatge.S’explica el significat de cada símbol.Es comenten i discuteixen els resultats obtinguts i es suggereixen algunes alterna-tives als residus que tenen un impacte més gran.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, els productes especials i perillosos i el seu etiquetatge.Conèixer on portar els residus especials una vegada utilitzats.Conèixer alterrnatives als residus especials.



Durada: 1 hora





BOSSA OBERTA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Taller d’investigació del contingut d’una bossa d’escombraries real. Un bon exercici per estudiar el tema dels residus és calcular la composició dels que es produeixen en una llar. S’estudiarà la composició de les diferents bosses que han portat els alumnes al centre. Ens adonarem que moltes de les coses que llencem poden ser reciclades o reaprofitades.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer el volum i la composició dels residus domèstics.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.



Durada: 2 hores





FEM COMPOST

Descripció breu de l’activitat/recurs:Introducció al procés de compostatge. Explicació i mostra d’un compostador en funcionament. Finalment es sembren unes llavors en una barreja de compost i sorra.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer el procés de compostatge.Fomentar el compostatge domèstic.



Durada: 1 hora





FEM SABÓ

Descripció breu de l’activitat/recurs:Explicació i demostració del procés tradicional de fabricació de sabó a partir d’oli vegetal de la cuina brut.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Informar del perill que suposa llençar l’oli brut incorrectament.Conèixer el procés de fabricació tradicional de sabó.Fomentar el reciclatge domèstic.



Durada: 1 hora





VISITA A LA DEIXALLERIA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Visita guiada a la deixalleria de la zona. S’explica com es recullen els diferents tipus de residus que porten els usuaris i el procés que segueixen per a la seva valoritza-ció posterior. Es facilita fitxa de treball.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la xarxa de deixalleries comarcals i el seu funcionament.Fomentar la utilització de les deixalleries.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:Cicles mitjà i superior d’EP, ESO, Batxillerat i adults


Durada: 1 hora


Horari de l’activitat: escolar, dins de l’horari de les deixalleries (dilluns són tanca-des)



VISITA A LA PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBICAI DE COMPOSTATGE

Descripció breu de l’activitat/recurs:Visita guiada a les instal·lacions de la planta de digestió anaeròbica i de com-postatge. La visita consisteix en una xerrada informativa i el recorregut per les instal·lacions per conèixer els tres processos a que se sotmet la matèria orgànica dels residus municipals recollida selectivament: pretractament, metanització i compostatge.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer aquesta instal·lació comarcal i veure el tractament que rep la matèria orgànica dels residus municipals recollida selectivament.


Durada: 1 hora


Horari de l’activitat: a convenir



Activitats i tallersd’ESO, Batxillerat,

Cicles Formatius i Adults


XERRADA SOBRE RESIDUS

Descripció breu de l’activitat/recurs:A través d’una presentació (ppt), es fa un repàs a la problemàtica dels residus i s’aprofita per aprofundir en accions de reducció i de reutilització.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer accions de minimització: la reducció i la recollida selectiva per al reciclat-ge posterior.

Nivell educatiu o edat a què s’adreça:ESO, Batxillerat i adults

Durada: 1 hora





VISITA A LA DEIXALLERIA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Visita guiada a la deixalleria de la zona. S’explica com es recullen els diferents tipus de residus que porten els usuaris i el procés que segueixen per a la seva valoritza-ció posterior. Es facilita fitxa de treball.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la xarxa de deixalleries comarcals i el seu funcionament.Fomentar la utilització de les deixalleries.



Durada: 1 hora


Horari de l’activitat: escolar, dins de l’horari de les deixalleries (dilluns són tanca-des)



JOC DE LA COMPRA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Activitat en format de joc. Abans de començar a jugar es fa una explicació senzilla dels problemes ambientals causats per les deixalles, dels seus impactes; després es comenten algunes de les solucions. És un joc de simulació on els participants han d’anar a comprar amb una llista i al final comproven quins envasos són els més recomanables des del punt de vista de la generació de residus.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.Donar informació sobre la fracció d’envasos lleugers i com la podem reduir.


Durada: 1 hora

Material addicional: fitxa didàctica i joc amb cartes de la compra (a la maleta di-dàctica del Centre de Recursos).





SÓN MOLT ESPECIALS

Descripció breu de l’activitat/recurs:Investigació per grups dels productes perillosos a través del seu etiquetatge.S’explica el significat de cada símbol.Es comenten i discuteixen els resultats obtinguts i es suggereixen algunes alterna-tives als residus que tenen un impacte més gran.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, els productes especials i perillosos i el seu etiquetatge.Conèixer on portar els residus especials una vegada utilitzats.Conèixer alterrnatives als residus especials.



Durada: 1 hora





BOSSA OBERTA

Descripció breu de l’activitat/recurs:Taller d’investigació del contingut d’una bossa d’escombraries real. Un bon exercici per estudiar el tema dels residus és calcular la composició dels que es produeixen en una llar. S’estudiarà la composició de les diferents bosses que han portat els alumnes al centre. Ens adonarem que moltes de les coses que llencem poden ser reciclades o reaprofitades.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer el volum i la composició dels residus domèstics.Conèixer la importància de separar correctament les deixalles.



Durada: 2 hores





FEM COMPOST

Descripció breu de l’activitat/recurs:Introducció al procés de compostatge. Explicació i mostra d’un compostador en funcionament. Finalment es sembren unes llavors en una barreja de compost i sorra.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer el procés de compostatge.Fomentar el compostatge domèstic.



Durada: 1 hora





FEM SABÓ

Descripció breu de l’activitat/recurs:Explicació i demostració del procés tradicional de fabricació de sabó a partir d’oli vegetal de la cuina brut.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Informar del perill que suposa llençar l’oli brut incorrectament.Conèixer el procés de fabricació tradicional de sabó.Fomentar el reciclatge domèstic.



Durada: 1 hora





VISITA A LA PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBICAI DE COMPOSTATGE

Descripció breu de l’activitat/recurs:Visita guiada a les instal·lacions de la planta de digestió anaeròbica i de com-postatge. La visita consisteix en una xerrada informativa i el recorregut per les instal·lacions per conèixer els tres processos a que se sotmet la matèria orgànica dels residus municipals recollida selectivament: pretractament, metanització i compostatge.

Finalitat:Saber que les deixalles suposen problemes ambientals.Conèixer, a grans trets, la gestió dels residus a la comarca.Conèixer aquesta instal·lació comarcal i veure el tractament que rep la matèria orgànica dels residus municipals recollida selectivament.


Durada: 1 hora


Horari de l’activitat: a convenir


Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Programa d’Educació Ambiental del Consorci per a la Gestió dels

Residus del Vallès Oriental

Fitxes didàctiques

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Educació Infantil

• El Drac de 4 colors

Educació Primària

• Cada cosa al seu lloc

• El camí dels residus

• No m’emboliquis

• Història de la Sra. Brossa


• Bossa oberta

• Fem compost

• Fem sabó

• La deixalleria

ESO, Batxillerat,



• Bossa oberta

• Fem compost

• Fem sabó

• La deixalleria

Índex

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal Educació Infantil

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

EL DRAC DE 4 COLORSPinta el drac de 4 colors i els contenidors, de color BLAU, GROC, VERD i MARRÓ

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal Educació Primària

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Cada cosa al seu llocRelaciona amb fletxes cada residu amb el seu contenidor

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

El camí dels residusRessegueix el camí que fan els diferents residus, amb el color corresponent (blau, groc, verd i marró)

Reciclatge de vidre

Reciclatge d’envasos

Reciclatge d’orgànica

Reciclatge de paper

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

El camí dels residus 1) Què són els residus? Qualsevol substància o objecte del què ens volem desprendre. Posar exemples…

2) Què fem amb els residus?Els hem de separar selectivament i dipositar-los en el lloc indicat segons el model de recollida del nostre municipi.

3) Que és pot lliurar en la recollida selectiva?Matèria orgànica: restes de menjar i restes vegetals de mida petita.Paper i cartró: diaris, revistes, llibretes, sobres, capses de cartró, envasos de paper, papers d’embolicar regals, la publicitat que trobem a les bústies...Vidre: ampolles de vidre i pots de vidre sense tapa.Envasos lleugers: envasos de plàstic, metàl·lics i brics.Resta: la part del residu que generem i que no és valoritzable, o sigui, que no es pot reciclar (tot i que aquesta fracció encara

conté molts materials valoritzables).

4) Què passa després?Cada un dels residus que recollim selectivament es transporta i es gestiona de forma separada en diferents plantes de tractament per recuperar i valoritzar els materials.Orgànica: anirà a una planta de tractament de la fracció orgànica.Paper i cartró: anirà a una planta de reciclatge de paper. Envasos de vidre: aniràn a una planta de reciclatge de vidre. Envasos lleugers: aniràn a una planta de reciclatge d’envasos. Resta: anirà a una planta de tractament de la resta.

5) Què és una planta de tractament de la resta?És una instal·lació on primer es tria tot allò que es pugui classificar, separar i recuperar fàcilment, mitjançant un tractament mecànic (orgànica, paper, metalls, plàstics, vidre, etc.).

6) I quina és la millor solució? PrevencióReutilització

Reciclatge

Valorització

Eliminació

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Història de la Sra. Brossa Aqui tens una història inacabada. Pots escriure el text, fer més dibuixos i pintar-los.

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Història de la Sra. Brossa

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal


Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal


Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Són molt especialsSón tan especials que poden ser perillosos. Esbrina perquè són tan especials.

Producte:1)

2)

3)

Per què és perillós?1)

2)

3)

Hi ha cap producte alternatiu?1)

2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Pes: ................... g

Bossa obertaQuins i quants residus generem a casa?

Mitjana anualkg/any/família

Pes de cada fracció (g) % pes

Núm.ordre €/kg

€/any/família

Vidre

Paper i cartró

Ferro

Alumini

Env. plàstic

Tetra-bricks

Matèria orgànica

Roba

Altres

Fracció

TOTAL

................. g / 1000 = ................... kg

............. kg x 365 dies = ................. kg/any/família

Mitjana kg / any / família: .............................

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Fem compostQuins residus de la cuina podem compostar? Fes-ne una llista ben llarga:

Què cal fer per tancar el cicle, igual com ho fa la natura? Ordena les imatges següents:

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Fem compost1 Què compostem? Matèria verda (restes del menjar i plantes verdes) i matèria seca triturada (fulles i herba seca, restes de poda, palla, serradures).

2 On compostem? Al compostador.

3 Col·loquem el compostador directament al terra, no sobre ciment o asfalt (és necessari que els organismes descomponedors del terra entrin al compostador), en un lloc ombrívol i arrecerat del vent.

4 Col·loquem al fons del compostador una mica de compost ja fet per ajudar a iniciar el procés. Barregem a parts iguals la matèria verda i la matèria seca. Un bon mètode és alter-nar capes del mateix gruix: una verda, una seca, una verda, una seca...

5 Remenem per airejar. Només s’ha de remenar la capa superior.

6 Controlem la humitat: ni molt humit, ni sec.

7 Els processos de descomposició començaran a tenir lloc quan tinguem ple mig compostador. La temperatura s’elevarà i inclús podrà fumejar. Després hem de deixar reposar uns quants mesos i remenem de tant en tant.

8 Quan estarà fet el compost? Al cap de 4 o 6 mesos, quan l’agafem amb la mà no queda tacada, no es reconeix cap tipus de resta, té un color marró fosc o negre i fa olor de terra de bosc. Si queden restes no compostades, les triturem i les tornem al compostador.

1

2

5

8

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Fem sabóMATERIAL • 1.500 ml d’oli• 500 ml d’aigua• 250 g de sosa càustica (perill, crema!)• una galleda de plàstic• una cullera de fusta per remenar• davantal, guants de plàstic i ulleres protectores• una caixa de fusta o plàstic per fer de motlle

1 PRIMER DE TOT POSEU-VOS UN DAVANTAL, GUANTS I ULLERES PROTECTORES.En una galleda de plàstic dissoleu la sosa amb l’aigua. Remeneu a poc a poc vigilant que no us esquitxila dissolució ja que us cremarieu. Notareu com el recipient s’escalfa (la sosa escalfa molt l’aigua).

2 Una vegada dissolta la sosa, tot seguit heu d’abocar lentament l’oli i anar remenenant sense parar i en la mateixa direcció la barreja fins que es faci una massa cremosa i homogènia.

3 Quan veieu que el sabó és una massa cremosa, com si fos maionesa, aboqueu-lo al motlle que heu preparat previament. Com a motlle només cal una capsa de fusta o qualsevol pot de plàstic, que podeu folrar amb una roba.

4 La massa s’ha de distribuir per tot el motlle, a través de la roba pot ser que surti un líquit transparent que no és sabó, és glicerina. La glicerina es pot llençar per l’aigüera ja que és un alcohol que no contami-na. No ho toqueu amb les mans perquè encara pot contenir restes de sosa.

5 Deixeu reposar el sabó uns quants dies, fins que estigui dur (però no sec), i després el podeu desem-motllar i tallar a trossos de la mida que volgueu. Deixeu-lo assecar uns dies més i ja tindreu sabó llest per rentar roba.

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

La deixalleriaQuins residus generem a casa?

1

2

3

1

2

3Cuina i

menjador

Lavabo

Garatge i magatzem

Què fem amb aquests residus?

Alguns d’aquests residus s’han de dur a la deixalleria.

Quina és la deixalleria més propera a casa teva?

La deixalleria de ..........................................

Completa el text amb les paraules: recicladores, especials, contenidors,

trastos vells, reciclar, nous, contaminin.

A les deixalleries s’han de portar els residus que es generen a casa i

no poden ser recollits als............................................del carrer com ara

els.............................................

Són els............................... i perillosos que poden contaminar l’entorn.

Es poden................................. i se’ls emporten empreses

............................... per fer ..................................productes, o bé em-

preses de tractament per evitar que ....................................

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

La deixalleriaCompleta el nom (runes, oli vegetal, neveres, voluminosos, piles i bateries, fluorescents i bombetes, retes de poda )i les caracte-rístiques dels residus següents:

Tipus Per què l’hem de dur a la deixalleria? Tractament Què se n’obté?Nom del residu

1

2

3

4

5

6

7

8

9

especialreutilitzable









Contenen gasos perillosos per al medi ambient

Quan són molt grans, no hi ha con-tenidor al carrer i es poden valoritzar

Quan n’hi ha molts, no hi ha conte-nidor al carrer i es poden valoritzar

Pot contaminar l’aigua


Contenen mercuri, molt perillòs per a la salut i per al medi ambient

Contenen àcids i metalls que poden contaminar l’aigua i el sòl



Planta de tractament(trituració)

Planta de tractament d’olis (reciclatge)

Planta de reciclatge de ferro

Planta de compostatge

Planta de descontaminació




Planta de transvasa-ment (a camions)

Res. Dipòsit controlat (abocador)

Biodièsel

Graves i terres per a la construcció

Recuperació dels àcids i dels metalls

Compost

Recuperació dels ga-sos i dels materials

Ferro

Dipòsit controlat (abocador)

Recuperació de me-talls i altres materials

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal ESO, Batxillerat,


Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

La deixalleriaQuins residus generem a casa?

1

2

3Cuina i

menjador

Lavabo

Garatge i magatzem

Què fem amb aquests residus?

Alguns d’aquests residus s’han de dur a la deixalleria.

Quina és la deixalleria més propera a casa teva?

La deixalleria de ..........................................

Completa el text amb les paraules: recicladores, especials, contenidors,

trastos vells, reciclar, nous, contaminin.

A les deixalleries s’han de portar els residus que es generen a casa i

no poden ser recollits als............................................del carrer com ara

els.............................................

Són els............................... i perillosos que poden contaminar l’entorn.

Es poden................................. i se’ls emporten empreses

............................... per fer ..................................productes, o bé em-

preses de tractament per evitar que ....................................

1

2

3

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

La deixalleriaCompleta el nom (runes, oli vegetal, neveres, voluminosos, piles i bateries, fluorescents i bombetes, retes de poda )i les caracte-rístiques dels residus següents:

Tipus Per què l’hem de dur a la deixalleria? Tractament Què se n’obté?Nom del residu

1

2

3

4

5

6

7

8

9











Quan són molt grans, no hi ha con-tenidor al carrer i es poden valoritzar




Contenen mercuri, molt perillòs per a la salut i per al medi ambient

Contenen àcids i metalls que poden contaminar l’aigua i el sòl



Planta de tractament(trituració)

Planta de tractament d’olis (reciclatge)

Planta de reciclatge de ferro

Planta de compostatge





Planta de transvasa-ment (a camions)

Res. Dipòsit controlat (abocador)

Biodièsel

Graves i terres per a la construcció

Recuperació dels àcids i dels metalls

Compost

Recuperació dels ga-sos i dels materials

Ferro

Dipòsit controlat (abocador)

Recuperació de me-talls i altres materials

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Són molt especialsSón tan especials que poden ser perillosos. Esbrina perquè són tan especials.

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Producte:1)

2)

3)


2)

3)


2)

3)

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Pes: ................... g

Bossa obertaQuins i quants residus generem a casa?

Mitjana anualkg/any/família

Pes de cada fracció (g) % pes

Núm.ordre €/kg

€/any/família

Vidre

Paper i cartró

Ferro

Alumini

Env. plàstic

Tetra-bricks

Matèria orgànica

Roba

Altres

Fracció

TOTAL

................. g / 1000 = ................... kg

............. kg x 365 dies = ................. kg/any/família

Mitjana kg / any / família: .............................

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Fem compostQuins residus de la cuina podem compostar? Fes-ne una llista ben llarga:

Què cal fer per tancar el cicle, igual com ho fa la natura? Ordena les imatges següents:

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Fem compost1 Què compostem? Matèria verda (restes del menjar i plantes verdes) i matèria seca triturada (fulles i herba seca, restes de poda, palla, serradures).

2 On compostem? Al compostador.

3 Col·loquem el compostador directament al terra, no sobre ciment o asfalt (és necessari que els organismes descomponedors del terra entrin al compostador), en un lloc ombrívol i arrecerat del vent.

4 Col·loquem al fons del compostador una mica de compost ja fet per ajudar a iniciar el procés. Barregem a parts iguals la matèria verda i la matèria seca. Un bon mètode és alter-nar capes del mateix gruix: una verda, una seca, una verda, una seca...

5 Remenem per airejar. Només s’ha de remenar la capa superior.

6 Controlem la humitat: ni molt humit, ni sec.

7 Els processos de descomposició començaran a tenir lloc quan tinguem ple mig compostador. La temperatura s’elevarà i inclús podrà fumejar. Després hem de deixar reposar uns quants mesos i remenem de tant en tant.

8 Quan estarà fet el compost? Al cap de 4 o 6 mesos, quan l’agafem amb la mà no queda tacada, no es reconeix cap tipus de resta, té un color marró fosc o negre i fa olor de terra de bosc. Si queden restes no compostades, les triturem i les tornem al compostador.

1

2

5

8

Prog

ram

a d’

Educ

ació

Am

bien

tal

Fem sabóMATERIAL • 1.500 ml d’oli• 500 ml d’aigua• 250 g de sosa càustica (perill, crema!)• una galleda de plàstic• una cullera de fusta per remenar• davantal, guants de plàstic i ulleres protectores• una caixa de fusta o plàstic per fer de motlle

1 PRIMER DE TOT POSEU-VOS UN DAVANTAL, GUANTS I ULLERES PROTECTORES.En una galleda de plàstic dissoleu la sosa amb l’aigua. Remeneu a poc a poc vigilant que no us esquitxila dissolució ja que us cremarieu. Notareu com el recipient s’escalfa (la sosa escalfa molt l’aigua).

2 Una vegada dissolta la sosa, tot seguit heu d’abocar lentament l’oli i anar remenenant sense parar i en la mateixa direcció la barreja fins que es faci una massa cremosa i homogènia.

3 Quan veieu que el sabó és una massa cremosa, com si fos maionesa, aboqueu-lo al motlle que heu preparat previament. Com a motlle només cal una capsa de fusta o qualsevol pot de plàstic, que podeu folrar amb una roba.

4 La massa s’ha de distribuir per tot el motlle, a través de la roba pot ser que surti un líquit transparent que no és sabó, és glicerina. La glicerina es pot llençar per l’aigüera ja que és un alcohol que no contami-na. No ho toqueu amb les mans perquè encara pot contenir restes de sosa.

5 Deixeu reposar el sabó uns quants dies, fins que estigui dur (però no sec), i després el podeu desem-motllar i tallar a trossos de la mida que volgueu. Deixeu-lo assecar uns dies més i ja tindreu sabó llest per rentar roba.

Documents

Programa d’Educació Ambiental del Consorci per a la Gestió ...cresidusvo.info/perfil/conres/recursos/recursos/programa_d__educaci... · • El Drac de 4 colors Educació Primària