Presentaci³ Projecte

  • View
    426

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Aprendre a aprendre és donar-se l'oportunitat tots els dies d'adquirir una nova visió de les coses, de veure el món des d'una altra perspectiva, de desaprendre l'après i assimilar allò nou. És acceptar que tenim limitacions i moltes coses per conèixer

Text of Presentaci³ Projecte

  • APRENDRE A APRENDRE AMB INTERNETObjecte destudi: La xarxa i el seu impacte social i educatiu.

    Continguts:La xarxaEls canvis socialsEls canvis educatius

    Metodologia: Treball collaboratiu de recerca, tractament, elaboraci i presentaci de la informaci digital.ENXARXADES: Pepa Divosi, Silvia Moy, Belen Prieto i Neus RuizAssignatura: Competncies TIC en psicologia Curs: 2011 2012

  • MAPA CONCEPTUAL

  • 1. LA XARXA

    El web 2.0 defineix la xarxa com un espai que es construeix a partir de la collaboraci i la participaci mitjanant les comunitats virtuals.La xarxa disposa de mltiples eines i aplicacions per compartir, tractar i classificar la informaci. El treball en xarxa permet la creaci collectiva de continguts.Internet s una porta oberta a laprenentatge que ha creat noves vies de comunicaci que apropen a les persones.s un medi on desapareixen les barreres del temps i de lespai.

  • 1. LA XARXA: EL SHARISME.

    Proposat per Isaac Mao. Defensa que la cooperaci i la filosofia del compartir sn llavors per: la creativitat, el coneixement i laprenentatge. Es basa en la neurocincia Implica que qui comparteix acumula capital social i el respecte de la comunitat i transformar un mn ampli i allat en un Cervell Social sper-intelligent. Un hbrid interconnectat de gent i software.

  • 2. ELS CANVIS SOCIALS PRODUTS PER LA XARXA

  • 2. ELS CANVIS SOCIALS PRODUTS PER LA XARXAGrfic 1: Freqncia d's per edat i xarxa social.

  • 3. LA XARXA I L'EDUCACI

    La integraci de les TIC a l'educaci s producte del impacte social de la xarxa.La poltica d'integraci digital a les escoles comporta una alfabetitzaci digital i una innovaci en la prctica educativa

    Les TIC a l'mbit educatiu s'utilitzen com: Canal de comunicaci Instrument processador de coneixement i informaci Recurs interactiu pel procs educatiu. Recursos complementaris que mantenen i augmenten les modalitats dintervenci educativa.

  • 3. LA XARXA I L'EDUCACI

    GRFICA 2: Usos educatius de les TIC a l'aula (professors)

  • 3. LA XARXA I L'EDUCACI

    Beneficis: Ofereixen oportunitats pel suport. Possibiliten noves formes i mtodes dactuaci educativa. Contribueixen al treball collaboratiu. Possibiliten un entorn global de treball i comunicaci.

    Canvis en el sistema educatiu: Poltica educativa. Pla d'estudis (Currculum i avaluaci). Pedagogia, organitzaci i administraci de centres. Desenvolupament professional del docent.

  • 3. LA XARXA I L'EDUCACI: COMPETNCIES BSIQUES.

    Competncia: Capacitat de respondre a demandes complexes i realitzar diverses tasques adequadament. Suposa una combinaci d'habilitats prctiques, coneixements, motivaci, valors tics, comportament, etc.

    Tipus de competncies: Lingstica. Matemtica. En coneixement i interacci amb el mn fsic. En el tractament de la informaci i digital. Social i ciutadana. Artstica i cultural. En aprendre a aprendre. En iniciativa i autonomia personal.

  • 3. LA XARXA I L'EDUCACI: COMPETNCIES BSIQUES.

    Aprendre a aprendre: T molts components de totes les altres C.B. s important per la rpida evoluci de la cincia i el coneixements cientfic i tcnics. Comporta el desenvolupament: del coneixement dun mateix, actituds desfor, estratgies de treball personal, etc.

    Aprendre a aprendre amb Internet: Permet desenvolupar destreses i habilitats lligades a cercar, tractar, etc. diferents fonts d'informaci digital; escriure amb editors informtics; comunicar-se a travs de la xarxa, etc. Pretn aconseguir un tipus d'aprenentatge autorregulat (metacognici, motivaci intrnseca i acci estratgica) mitjanant l's de les TIC .

  • REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

    Burbules, N.; Callister, T. (2001). Educacin: riesgos y promesas de las nuevas tecnologas de la informacin. Barcelona: Granica.Castells, M. (2001). Internet y la sociedad en red. En Leccin inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la informacin y el conocimiento. Barcelona: UOCCebrin, J (1998). La xarxa, Com canviaran les nostres vides els mitjans de comunicaci. UOC Ed. Barcelona.Echevarra, J. (2000). Escuelas, tecnologas y tercer entorno". Revista Kikiriki, 58 (XIV), 47. Barcelona: Editorial DestinoEchevarra, J. (2000). Las TIC en educacin. Revista Iberoamericana, 24.Escamilla, A. (2008). Las Competencias Bsicas. Claves y propustas para su desarrollo en los centros educativos. Barcelona: GraEverett,J., Katz,R. i Rice,E. (2005). Consecuencias sociales del uso de Internet. UOC Ed. Barcelona.Huber & Neuschffer (2004). Padres desconectados, Convivir con los hijos enganchados al ordenador.Vergara Ed. Barcelona.Monereo, C. [coord.] (2005) Internet y competencias bsicas. Aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Gra.Monereo, C. i Pozo, JI. [coord.] (2007). Competencias bsicas, nmero monogrfico. Cuadernos de Pedagoga, n. 370.Sez, F. (1997). Innovacin tecnolgica y reingeniera en los procesos educativos. La Tecnologa Educativa a finales del s.XX: concepciones, conexiones y lmites con otras asignaturas. Barcelona: Eumo-Grafic.Terceiro, J B. (1996) Sociedad@d digita@l, Del homo sapiens al homo digitalis. Alianza Editorial, Madrid.Publicacions diversesAA.VV. (1996). Educaci i noves tecnologies. Barcelona: Consell Escolar de Catalunya.Varios autores (diciembre 2011). Estudios del Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI (ONTSI): Estudio Las Redes Sociales en Internet, Espaa.ArticlesCabero, J. (1996). Nuevas tecnologas, comunicacin y educacin. Recuperat de: http://www.uib.es/depart/gte/revelec.htmlCriteris de citaci bibliogrfica. Recuperat de:http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html.Martnez Figueira, M. E. (2006). Polticas autonmicas para la integracin de las TIC en centros educativos, Revista Latinoamericana de Tecnologa Educativa, 5 (2), 97-112. Recuperat de: http://www.unex.es/didactica/RELATC/sumario_5_2.htmNavales. M. A. (2001). Las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin y su impacto en Educacin. Universidad Autnoma del Estado de Hidalgo. Recuperat de: http://bibliotecadigital.conevyt.org.mx/colecciones/documentos/somece/43.pdfMarques. P. (2003). Les intranet. Recuperat de:http://www.peremarques.net/intranets.htmlMarques. P. (2004). Les pissarres digitals. Recuperat de: http://www.peremarques.net/pizarra.htmEdu365.cat. Recuperat el 19/05/2012 de: http://www.edu365.catWikipedia.Enciclopdia lliure. Recuperat el 19/05/2012 de: http://www.wikipedia.org/Eduardo, A. (Febrer 2012). Sharismo un revolucin de la Mente. Issac Mao. Traduccin: Emilio Quintana. Andres Eduardo Garcia. Recuperat el 12/05/2012 de: http://andreseduardogarcia.blogspot.com.es/2012/02/revisando-sharismo.htmlJimeno, J. Llamadas y videoconferencias desde Linux: Skype, Ekiga, Gizmo, Wengo Phone...Proyecto Pingino.Recuperat el 21/05/2012 de: http://proyectopinguino.blogspot.com.es/2008/08/llamadas-y-videoconferencias-desde.htmlXarxes socials.Youtube.Recuperat el 12/05/2012 de:http://www.youtube.com/watch?v=PKT8hiDC-PcReig, D. (Decembre 2008).Sharismo: la esencia de la web 2.0.El caparazon.Recuperat el 12/05/20012 de:http://www.dreig.eu/caparazon/2008/12/17/sharismo-la-esencia-de-laweb-20/Xarxa telemtica educativa de Catalunya. Recuperat el 19/05/2012 de: http://www.xtec.esMaterials audiovisuals Cap a una intelligncia collectiva (27/03/2012);"Partitogracia i desgovern (03/04/2012);"L'estat del malestar (20/03/2012), Singulars TV3.''Cmo puede ser la escuela para el futuro?''. Recuperat de: http://www.youtube.com/watch?v=IQHNuvjKWaEEntrevista a Mayor Oreja. Salvados. La Sexta. 21/03/2012.

    ************