La tardor

Ja cauen les fullesi les flors es marceixen.

Les vinyes estan ben curullesi la tardor ja fa abrigar la gent.

Les castanyes peten al foca poc a poc.

Ja hi ha panalletsels que més m’ agraden són els de

pinyonets.

La tardor es vesteixde marró, vermell, verd i ataronjat.

De bolets en pots agafar un bon feixperò has de córrer perquè si no ja

te’ls han agafat.

Les orenetes se’n van,hi ha silenci al niu

però, com sempre, tornen a l’ estiu.

Amb la tardorpots escoltar la remor

d’una confusa tempestaque no fa gens de gresca.

Un dia de tardor

Filtra la fulla

la llum que l’acarona,

ocre rogent de tardor,

branques robustes

de paciència mil·lenària,

en el temps efímer de la tarda,

aquest temps

inabastable que camina.

La tardor

 

Els arbres es muden

de roig i de groc,

les fulles tremolen

sota un sol de foc.

El vent les fa caure,

les duu fins al port.

Quan surtis de casa,

trepitja-les fort!

Les mosques s’amaguen,

l’hivern és a prop.

Les flors espantades,

es tanquen de cop.

Bofill, Puig, Serrat

 

Ball de tardor

 Avui, he vist un ball

que mou a la tardor,

ballaven mil dansaires

tots de semblant color

Uns baixen molt de pressa,

altres, a poc a poc,

uns semblen neguitosos,

els altres sense por.

És un ball que comença

amb un sol ballador,

ell marcarà el camí,

després aniran tots.

La dansa serà lliure,

el temps indefinit

i, amb l’últim compàs,

jeuran, plegats, all llit.

Cançó de tardor

Patina per l’aire,rellisca, ja és vent,

arriba i és lladredel sol estiuenc.

Carrega magranes,bolets i castanyes,

s’amaga pels núvols,escurça els dies

i estira les ombres.

Es vesteix de pluja,

pinta al cel la tristor

quan dicta als seus mots

el poema de tardor.

Isabel Barriel

Goig de tardor

La tardor és avançada,

al novembre anem a entrari en la tarda assolelladaa l´indret de la finestra,els ocells sento cantar.

Són rossinyols o són merles?o potser són uns pinçans ?

però el missatge que ens envien,aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terraper dir-li a la humanitat

que el tresor de la natural´aprenguem a disfrutar.

Veure un vol d´unes ocelleso un prat d´un verd molt clar,

o un riu, o unes estrelles,i mirar-se un a ellesi de la pau disfrutar.

Joan Barceló Subirana

Tardes de tardor 

Cadascú sap on caminacada capvespre de tardormentre les hores pasegen

fan un festival de color

Blau lila amb taronja roiglila més fort blau fosc

i les estrelles blanquesque m’omplen de goig

allà sempre quieteS

Tardor: Temps i ritme

Plou grisament i lleugera,i una gota, com els ulls,

es tiny de verd, a una fullaque és com un cor i que es gronxa.

Cau la gota que fou corcom un plor i regalima,

i la fulla, sense pes,alleujada ja, es redreça.

Ara tu, envidreït,dius cor verd, mirada verda,

gota verda, verd record,i saps de la meravellade quan la gota i el corforen la mateixa cosa.

Un temps altre esdevé el tempsi batec i escletxa i ritme.

Antoni Català

Cançó de tardor

 

Ja ha arribat la tardorvestida de groc i marró,

cauen branques, cauen fullesque després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor,vent i pluja se l’han endut,

nits més llargues, més silenci,flaires que recordem tots.

La natura ens durpomes i raïm del bo,

molts bolets, també castanyesque ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardorvestida de groc i marró,

ara anem a passejarque això agrada a tothom.

Noé Rivas

La castanya(cançó popular catalana)

Vora el foc tinc la mainadaque castanyes fa torra;quan estiguin bufadetes

el gatet hi jugarà,el gatet hi jugarà,el gatet hi jugarà.

La castanya reinfladapega bot i surt del foc;qui té la sort d'agafar-la

no n'ha d'anar a plega a l'hort,no n'ha d'anar a plega a l'hort,no n'ha d'anar a plega a l'hort.

La castanyera(cançó popular)

Quan ve el temps de menjar castanyes,la castanyera, la castanyera;

ven castanyes de la muntanyaa la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,la faldilla li fa campana,

les sabates li fan cloc, cloc,i al ballar sempre gira així.

La castanyera de la porxada(Àngel Daban)

A sota la porxadao també en cada vorerales tardes de novembretrobem la castanyera.

Moniatos que ja fumen,castanyes calentones;qui en vol la paperina:

au vinga! i que són bones.

Caliu de quatre fustes,i una paella negra;

amb un sac de castanyesva fent la castanyera.

Les castanyes(cançó popular)

Quan les fulles fan sardanes,és que arriben les castanyes.

Les castanyes torraremi tots junts les menjarem.