52
Juny, 2016 Núm. 131 Estrelles i Forquilles Càmping Platja Vilanova Reportatges d’Empresa Davima Opera Serveis Premis ADEPG 2016 La 25 Nit de l’Empresa guardona 10 empreses del Penedès Garraf Grup d’opinió L’ADEPG demana major transparència davant el TTIP Masia La Torre del Gall, bodes vintage amb productes de qualitat Penedès

Perspectiva 131

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La Perspectiva d'estiu

Citation preview

Page 1: Perspectiva 131

Juny, 2016Núm. 131

Estrelles i Forquilles

Càmping Platja VilanovaReportatges d’Empresa

Davima Opera ServeisPremis ADEPG 2016

La 25 Nit de l’Empresa guardona 10 empreses del Penedès GarrafGrup d’opinió

L’ADEPG demana major transparència davant el TTIP

Masia La Torre del Gall, bodes vintage amb productes de qualitat Penedès

Page 2: Perspectiva 131

2

Page 3: Perspectiva 131

3

5

6

8

10

12

1313

14

16

19

20

ContextPresidents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Medi ambientCombatre l’escalfament global: una oportunitat per a les empreses, l’única oportunitat per al món . . . . . . . . . . . . . . .

EDE · Postgrau en Màrqueting digital i Social media . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Escola de Direcció d’EmpresaActe acadèmic de l’EDEFesta de cloenda del curs 2015-2016 . . .

La cuina de l’estrés2016, Any internacional dels llegums . .“La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Cava amb or . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MàrquetingMarca-ho amb foc: Logo, NO . Marca, SÍ

Estrelles i forquillesCàmping Platja Vilanova5 hectàrees d’allotjament a 5 minuts caminant de Platja Llarga . . . . . . . . . . . . .

EDE · Postgrau en Logística i Supply chain management . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaDavima, l’empresa local de referència en lloguer de vehicles . . . .

22

29

30

33

35

36

38

41

43

46

51

Recull gràficLa 4a Quinzena de l’Empresa ens deixa bons records fotogràfics . . . . .

Laboratori d’ideesSer emprenedor i no morir en l’intent . . .

L’empresaOpera Serveis molt més que viatges d’estudiants a l’estranger, experiències inoblidables . . .

Cursos d’estiu a l’ADEPG Accions subvencionades . . . . . . . . . . . . . .

Recursos humansNecessito a la meva empresa un director de Recursos Humans? . . . . .

EDE · Postgrau en Direcció estratègia i Emprenedoria per a pimes . . . . . . . . . . . .

25a Nit de l’Empresa L’ADEPG reconeix la feina ben feta de 10 empreses del Penedès Garraf . . . .

ADEPG · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El comerç de l’ADEPGCòpia d’hora, rapidesa i compromís . . . .

Grup d’opinió de l’ADEPGL’ADEPG es posiciona davant el TTIPEs demana major transparència . . . . . . .

Som d’aquí!Saps què t’ofereix, l’ADEPG? . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEPG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer Montserrat, 6, 2n43700 El Vendrell· Carrer Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· adepg@adepg .cat · www .adepg .cat

RedaccióADEPG · comunicacio@adepg .cat

PublicitatADEPG · comercial@adepg .cat

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEPG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaCàmping Platja Vilanova

DifusióEnviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal

DL B-11279-921.200 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEPG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Davima · Vilanova i la Geltrú (pàg. 20)

Page 4: Perspectiva 131
Page 5: Perspectiva 131

5

Presidents

«Si d’una cosa podem presumir a l’ADEPG és de la generosi-tat dels homes i dones que han ajudat a engran-dir el seu relat . I això no s’acaba aquí . . »

La història de les organitzacions parla de persones i fets, més que no pas d’anhels i opor-tunitats perdudes . L’àlbum només recull les imatges, no pas els pensaments . El pas dels anys aporta una certa èpica a les entitats i les fa memorables . Alhora, els records són com un jutge implacable que erigeix en herois aquells que hi han deixat petjada; aquells altres, no .

La trajectòria d’una associació la compassen els seus líders: aquells que prenen decisions, són conseqüents i s’hi comprometen . Els vint-i-cinc anys que em vinculen a l’ADEPG han estat una enciclopèdia de vivències, enmig de les quals he conegut gent extraordinària . M’he enriquit personalment i professionalment amb les aportacions d’uns i altres; tant o més, amb la interrelació estreta amb els quatre presidents amb els què he coincidit .

Josep Piqué, Joan Anton Matas, Xavier Cardona i Jordi Solé, cadascú amb els seus regis-tres i amb la seva manera de fer, han estat companys de camí amb els què he compartit confidències i hem bastit complicitats . La brúixola sempre ens ha orientat a allò que con-venia a l’entitat, sempre . Les ambicions personals mai no han alterat el penell, fins i tot en moments difícils i en episodis crítics .

La cronologia de l’ADEPG és un catecisme de convivència associativa . La transició entre els diferents presidents ha estat un itinerari de relleus ferms, com una cursa olímpica, pro-curant tots ells que l’entitat progressés corporativament i que la seva imatge institucional reflectís el consens, l’harmonia .

No només els presidents, també els membres de Junta Directiva i els col·laboradors externs són els pilars de l’edifici associatiu . En aquests gairebé 30 anys d’història hau-ran estat més de dos-cents els socis que han participat en el principal òrgan directiu de l’entitat . La memòria me’n parla sovint de la majoria d’ells, perquè també hi han plantat la seva llavor .

Si d’una cosa podem presumir a l’ADEPG és de la generositat dels homes i dones que han ajudat a engrandir el seu relat . I això no s’acaba aquí .

Isidre AlsoSecretari general de l’ADEPG (1991-2016)

Isidre Also TorrentsSecretari General ADEPG

Page 6: Perspectiva 131

6

Medi Ambient

Combatre l’escalfament global: una oportunitat per ales empreses, l’única oportunitat per al món

Com declara el Papa Francesc en la seva segona carta encíclica, Laudato si, adreçada a “cada persona que habita aquest planeta”, “el canvi climàtic és un problema global amb implicacions greus: mediambientals, socials, econò-miques, polítiques i per la distribució de béns”. Representa un dels reptes prin-cipals en l’actualitat i recorda que cal prendre mesures a tots els nivells per frenar la “destrucció d’ecosistemes sense precedents, amb serioses conse-qüències per a tots”.

Més enllà de l’àmbit catòlic i de la repercus-sió que aquesta reflexió del Papa pugui tenir a nivell mundial, no hi ha dubte que aques-ta necessitat d’actuar contra l’escalfament global s’ha tornat molt més rellevant en tot el món i la magnitud d’aquest problema ambiental ens obliga implicar-nos a tots . Tota la comunitat internacional està davant d’una etapa excepcional amb un objec-tiu desafiant al què caldrà fer front amb la implicació dels governs, la societat i, per suposat, també del sector empresarial .

El passat mes de setembre, les Nacions Unides consensuaven els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i, per primera vegada, per a l’assoliment dels nous reptes de la humanitat les empreses es posicionen com a element clau, degut a

la seva capacitat de contribuir al desenvo-lupament dels entorns on operen, i també de traslladar know-how a altres actors i territoris . En aquest sentit, l’ONU reconeix la força transformadora de les empre-ses perquè són la principal font mundial de l’activitat econòmica .

D’altra banda, a l’acord global al què es va arribar a la Cimera del Clima a finals del 2015, i que suposa un pas gegantí per fre-nar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, les empreses també hi juguen un paper rellevant . Tant és així que el sisè article de l’Acord de París demana al món empresarial que s’involucri en l’aplicació i consecució de l’objectiu nacional presentat per cada país .

Clarament, aquests dos grans acords mun-dials configuren per a les grans, mitjanes i petites empreses el full de ruta necessari per adaptar les seves estratègies als rep-tes ambientals . Per donar-les recolzament en el seu paper transformador, el 22 i 23 de juny se celebra a Nova York la cimera UN Global Compact Leaders Summit 2016, que servirà per convertir els objectius globals en accions concretes aplicables a l’activitat empresarial .

En la seva missió, les companyies disposen de mesures com la comptabilització i pos-

terior compensació d’emissions de CO2 de la seva activitat, la integració d’una cultura empresarial que consideri l’acció climàtica com a punt clau dintre de la seva estratè-gia i dels processos de presa de decisions, així com l’aposta per energies alternatives . A més, en aquest escenari és primordial que protegeixin la reputació de la seva marca a través d’un desenvolupament i posicio-nament clar i transparent sobre el canvi climàtic, el qual han de comunicar al seu públic objectiu .

La societat així ho espera: el compromís del sector empresarial cal que estigui a l’alçada d’un repte com l’escalfament glo-bal . Per això, cal que les empreses vegin aquest moment com una magnífica opor-tunitat per revisar el seu model d’actuació i fer-ho més sostenible, així com per desen- volupar nous procediments i iniciatives que combinin l’efecte ambiental i social amb el retorn econòmic . A Lavola, més que mai, continuem fent costat a les empreses com-promeses, acompanyant-les, de forma integral i compartida, en el seu camí cap al desenvolupament sostenible, a través de la cosostenibilitat .

Pere PousDirector General Lavola

Page 7: Perspectiva 131
Page 8: Perspectiva 131

8

Page 9: Perspectiva 131
Page 10: Perspectiva 131

10

Escola de Direcció d’Empresa

Acte acadèmic de l’EDEFesta de cloenda del curs 2015-2016L’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) va celebrar l’acte de cloenda del curs acadèmic 2015 - 2016 a La Daurada Beach Club, a Vilanova i la Geltrú, tot combinant el to acadèmic i l’inevitable ambient de festa estiuenca.

El moment més especial de l’acte va ser l’entrega dels diplomes dels cursos i els primers postgraus que l’EDE ha impartit al Penedès Garraf . Més de 250 alumnes han passat per les aules de l’Escola de Direcció d’Empresa en el darrer any, en un total de 453 hores lectives .

La cita va tenir com a convidades especials Teresa Baró i Maria Batet, en un improvisat debat a bat . El quadre docent va ser representat pel professor Martí Sistané i l’alumnat per Àngel Martínez . Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Francesc Güell, vicepresident de l’ADEPG, van intervenir en els torns protocol·laris .

La graduació dels alumnes dels dos postgraus, l’un en Negocis Internacionals i l’altre en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Petites i Mitjanes Empreses, que van iniciar-se el passat mes d’octubre, va ser la novetat més destacada d’aquesta festa acadèmica que ja arriba a la seva quarta edició . Durant l’acte, es van presentar els postgraus que l’EDE iniciarà el proper mes d’octubre, de la mà de la Universitat de Vic i de la Universitat Politècnica de Catalunya, a les nostres comarques .

Page 11: Perspectiva 131
Page 12: Perspectiva 131

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

121212

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat el 2016 com l’any Internacio-nal dels Llegums i la FAO ha organitzat tot un seguit d’activitats i recursos per promo-cionar aquest tipus de cultiu i el seu consum a escala mundial .

Però, primer de tot, què és un llegum? Doncs, bàsicament, una planta de cicle anual les beines de la qual produeixen entre 1 i 12 grans o llavors de mida, forma i color variables utilitzades en l’alimentació huma-na i animal . I un matís més, es consideren llegums només aquells cultius destinats exclusivament a gra sec, tant aliments, com ara llenties, cigrons i fesols, com farratges (alfals), i en queden excloses les llegumino-ses que es cullen en verd tant per menjar (aleshores s’anomenen hortalisses), com per elaborar olis (soja, cacauet) .

Actualment el nombre exacte de varietats de llegums al planeta és desconegut, però se sap que n’hi ha centenars que poden ser cultivades . La commemoració d’aquest any és una eina per sensibilitzar a la ciutadania sobre els avantatges nutricionals dels lle-gums com a part d’una producció d’aliments sostenibles encaminada a aconseguir la seguretat alimentària i la nutrició .

Els llegums són una font essencial de pro-teïnes, fibra i aminoàcids d’origen vegetal

per a la població de tot el món i s’han de consumir com a part d’una dieta saludable per combatre l’obesitat i prevenir i ajudar a controlar malalties com la diabetis, les afec-cions coronàries i el càncer; també són una important font de proteïna d’origen vegetal per als animals .

Personalment, sempre m’han agradat . Llenties, cigrons, mongetes, fesols, faves, guixes, pèsols, cacauets, soges . . . La qui-noa és un súper aliment molt consumit pels inques, que es pot considerar com una llavor, com un cereal, fins i tot com un lle-gum . Contenen substàncies fitoquímiques amb acció demostrada en la reducció del colesterol sèric i en la prevenció de arteros-clerosi, impedint la formació de les plaques d’ateroma (una placa d’ateroma és un cúmul de colesterol a la paret d’una artèria) en els vasos sanguinis i prevenint malal-ties cardiovasculars . Un component conegut com lectina, una proteïna) és capaç d’incrementar el transport de colesterol sanguini i el seu metabolisme, així evita que s’acumuli en les parets arterials . Les sapo-nines disminueixen l’absorció de colesterol en el tracte digestiu, pel què la seva aporta-ció també és beneficiosa .

S’han de consumir com a part d’una die-ta saludable i són un element fonamental de la piràmide alimentària . Han estat i són emblemàtics de la dieta mediterrània . For-men part de la dieta humana des de fa mils d’anys . Es recomana consumir entre 2 i 3 racions de llegums a la setmana, amb un pes de 60-80 grams en cru; i 150g en cuit . El consum de lleguminoses en els últims

anys s’ha reduït a la meitat . Actualment la majoria de la població consumeix llegums un cop per setmana, encara que un 5% de la població no en menja gairebé mai . La combinació de llegums amb cereals aporta una font de proteïnes molt completa, com-parable a la proteïna animal . A més, tenen un contingut baix en greix i contenen una important quantitat de minerals (ferro, magnesi, potassi, fòsfor, zinc) i vitamines del grup B (tiamina, riboflavina, niacina, B6 i àcid fòlic) .

Segons una recerca duta a terme per la Universitat de Manitoba (Canadà), menjar llegums regularment pot prevenir i com-batre l’obesitat . També és cert que algunes llegums específiques podem produir al·lèrgia, ja que les proteïnes que causen el brot al·lèrgic són diferents per a cada ali-ment, i s’haurà d’anar en compte .

Cal reflexionar sobre el nostre estil de vida i els hàbits de consum dels aliments que ingerim i promocionar el seu consum entre els infants i adolescents .

Els llegums no són només per fer guisats i cuits tot l’any que es reivindiquen i molt merescudament, com a saludables i nutri-tius . Ara que bé l’estiu són molt agradables en amanides fredes amb verdures i horta-lisses, purés i patés vegetals com l’hummus, el falàfel, els empedrats enriquits, si es vol, amb tonyina de llauna . Diví llegum, ens agrada dir-ne l’aliment quasi perfecte . Calent o fred, com a entrant o plat principal, gaudim de manera sana degustant plats elaborats amb llegums!

El comentari

2016, Any internacional dels llegums

Page 13: Perspectiva 131

13

“No deixis pas l’amic vell, que el nou no serà com ell.”“Amor novell és vi novell: te’l beus de gust quan s’ha fet vell”

Ai! Les amistats! Si som capaços de conservar-les per tota la vida no sols quan ens interessin. No és pas el mateix un amic que un conegut ni que un saludat. Els amics de debò ho són i seran per sempre i amb els anys tindran més saviesa i paciència i seran més

complaents.

“El ric menja allò que vol, el pobre allò que pot i el monjo allò que li pertoca”Podria fins i tot ser veritat, avui dia podria ser que hagués canviat els termes i les persones.

A veure qui en dóna més, vi blau, cava amb or . . . quina serà la següent sorpresa? Thepaex Oro, Kapricho de oro, s’ha obtingut mitjançant el tradicional mètode champenoise, elegància i delicadesa en cada ampolla, esquitxa-da amb partícules d’or de 23 quirats que aporten distinció i originalitat a aquest producte tan sofisticat, això diu la publicitat . El preu és de 25€ ampolla i 40€ la magnum, ambdós brut nature (macabeu, xarel·lo i parella-da) . No m’han comunicat fins ara on l’elaboren . Amb doble fermentació i criança de 24-30 mesos, li concedeixen un toc sublim que, unit a les partícules d’or de 23k sota un mètode únic, ens trasllada al món del gran glamour . Un Kapricho que amb el seu sabor, la seva aroma i la seva llum enlluernarà les celebracions i esdeveniments i conquerirà als convidats, quasi res . Ves que no li passi com el celler de Requena, Artesans del Vi, que va rebre una sanció important per posar cava i ara és: “beguda aromatitzada a base de vi escumós i licor amb làmines d’or”, a un preu de gairebé 300 euros per ampolla si va en estoig de cuir . Per acabar el “xampany” més car del món s’elabora a Itàlia, sota la marca L’Or di Bacco . Conté làmines d’or de 24 quirats, però a més cada ampolla es troba decorada amb diamants amb un preu d’1,7 milions d’euros . Poden formar el podi dels luxes i les extravagàncies més elitistes del món . Amén .

Curiositats

Cava amb or

L’Eudald Carbonell, de tots és sabut, és una autoritat mundial en paleontologia i està força interessat en el tema del menjar . Afirma en una de les pàgines sobre la “dieta paleolítica”: La dieta paleolítica és la mane-ra més saludable de menjar, perquè és l’únic enfocament nutricional que funciona amb la teva genètica per ajudar-te a mantenir-te prim, fort i ple d’energia” . Tampoc ens ho hauríem de creure tot sobre aques-ta dieta . Gràcies a Déu, els temps han anat canviant i els avenços en el tema gastronòmic han millorat moltíssim aquella primera dieta dels nostres avantpassats . El llibre barreja gastronomia i cultura a par-tir de les troballes de diversos jaciments arqueològics en què destaquen la carn, el peix i les verdures i que recull una completa reinterpretació d’algunes de les receptes que ja consumien els éssers humans que ja poblaven alguns dels espais que ara habitem fa milers d’anys . El receptari és un compendi que barreja investigació científica i històrica amb una recreació més lúdica, que enfoca des del prisma de la gastrono-

mia alguns plats típics que consumien els primers humans . “Són receptes molt simples de cocció, que combinen elements naturals i que estan estretament lligades amb l’entorn”, destaca l’autor . El receptari proposa les dues opcions d’elaboració, d’una banda la contemporània del plat i, per als més atrevits, la preparació a l’estil paleolític . La periodista i arqueòloga Cinta S . Bellmunt, coau-tora del llibre, i que és el tercer que fan conjuntament, s’ho ha pres com un repte i apunta diverses curiositats, com que la ingesta de llet podia ser mortal, al no tenir molts d’ells de l’enzim necessari per digerir, alhora que recorda que encara una part de la pobla-ció actual no tolera la lactosa . És curiós i divertit al mateix temps endinsar-se pel llibre .

Sopa de lletres

“La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable”

Saviesa popular

Page 14: Perspectiva 131

1414

Màrqueting

Marca-ho amb foc: Logo, NO. Marca, SÍSi la marca són tots aquells atributs tangi-bles i intangibles que configuren la percepció del producte, servei o empresa que repre-senta, i que al seu torn construeixen un to de comunicació característic en forma de personalitat o to de veu, llavors, per què les empreses segueixen demanant un “logo”, quan en realitat el que necessiten és posi-cionar la marca a partir de la seva millor versió, construint la seva identitat i comu-nicació corporativa .

Una marca mostra tenir personalitat quan és fàcilment reconeixible pel seu públic i quan projecta un discurs particular i genuí . La capacitat de diferenciar-se dels seus competidors, o dit d’una altra mane-ra, de projectar una forma de fer diferent i singular, és un altre factor que determina clarament la personalitat d’una marca . En la seva comunicació, la personalitat d’una mar-ca es desenvolupa de forma molt semblant al comportament humà . Igual que un nen que s’està formant com a persona desen-

volupa la seva personalitat . Principis, èti-ca, valors, comportament, relació amb els altres, com es comunicarà, sabrà explicar-se i defensar-se, serà competitiu, el reconeixe-ran, quin serà el seu comportament en la societat, tribu, empatia, etc . Vital, veritat? Amb les marques els passa el mateix .

Els productes, serveis o les empreses que els representen són quatre coses . El que semblen ser, el que a elles els agradaria ser, el que elles creuen que són i el que els seus clients realment pensen d’elles . Quan una marca planteja posicionar-se i desen-volupar la seva personalitat de manera estratègica, un dels errors imperdonables és no voler posar-se davant del mirall i reconèixer la seva problemàtica . El que aparentment semblen debilitats, en moltes ocasions poden ser factors de diferenciació imprescindibles per desenvolupar la seva personalitat, però si no estan disposades a autodiagnosticar, seguirem inventant i maquillant amb logos “xulos” . La marca, més

enllà de veure’s representada per un logotip, la forma el comportament, els missatges de comunicació, la publicitat, la imatge gràfica, les persones que la representen, el packaging, la comunicació en xarxes socials, les seves promocions, la comunicació retail, etc . Tot, absolutament tot configura el que entenem com a marca .

Moltes empreses pateixen problemes d’invisibilitat, el motiu no és altre que la manca de personalitat de marca en les seves campanyes . En termes econòmics pot ser una petita fortuna, a causa de la neces-sitat d’efectuar un major esforç publicitari per arribar a la mateixa audiència, motivat per la seva baixa o nul·la capacitat de des-tacar davant els teus competidors .

Jordi Corella · Adn Studio

Page 15: Perspectiva 131

15

Page 16: Perspectiva 131

16

Estrelles i forquilles

Càmping Platja Vilanova5 hectàrees d’allotjament a 5 minuts caminant de Platja LlargaPistes de tennis, camp de futbol, piscina, parc infan-til, pista de petanca, supermercat, un restau-rant i totes les comoditats per poder acollir fins a més de mil hostes .

Els inicis de l’empresa estan vinculats a Sit-ges . Antonio Sánchez va agafar les regnes del bar del Càmping Sitges . Al cap d’un any els propietaris, un grup d’empreses de Barcelona, decidia tancar-lo per poca ren-dibilitat . Va ser aleshores quan l’Antonio i la seva esposa van decidir posar-s’hi al capdavant . Tot i no tenir experiència en allotjaments, l’any següent havien tripli-cat els ingressos . Hi van estar 10 anys, el temps suficient, per fer estavis i comprar els terrenys que ara mateix són el Càmping Platja Vilanova .

L’any 1982 obria les seves portes el Càmping Platja Vilanova. Des d’aleshores ha canviat molt, comenta Juanjo Pineda Sanchez, nebot del propietari, director del Càmping . La nostra estratègia sempre ha estat reinver-tir any rere any per ampliar terreny i millorar les instal·lacions.

Ara mateix compta amb 50 .000 metres quadrats d’extensió, on hi trobem 410 parcel·les per a tendes o carabanes i 60 bungalous de diferents capacitats . En total, pot allotjar fins a 1 .200 persones .

El secret, l’empresa familiarMalgrat el nostre creixement, constant i pau-sat alhora, seguim sent una empresa familiar en essència. Pràcticament tota la família treballa al càmping... comenta l’Antonio, propietari del Càmping Platja Vilanova.

De mica en mica hem anat incorporant nous terrenys al voltant de la instal·lació inicial i els hem nodrit de l’equipament necessari. Sense ser massa ambiciosos, per créixer amb seny, comenta Juanjo.

Clients contents, clients fidels i pres-criptorsEl nostre client, explica Juanjo, és el client familiar, principalment d’origen nacional i també francès. Tenim molts clients que tenen la seva caravana instal·lada aquí tot l’any, explica Pineda .

Avui en dia el client és molt més exigent que abans, que només amb sol i platja ja en tenia prou, avui l’hem d’assessorar, fer de guia i acompanyar en la seva estada. Ara necessiten més comoditats, explica l’Antonio. Tot i que encara valoren que tinguem la Platja Llarga a cinc minuts caminant, somriu .

També són altres temps, quan vam començar, diu l’Antonio, es pagaven 30 pessetes la nit, dues persones.

Càmping Platja VilanovaCtra. C-246, km. 48Vilanova i la GeltrúT. 93 895 07 67www.platjavilanova.com

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

Page 17: Perspectiva 131

17L’estacionalitat és el que no ha canviat. Enca-ra avui la temporada són 20 dies d’agost, tot i que també es treballa molt durant tot l’estiu i els caps de setmana. La tendència continua sent la reserva d’última hora, enguany potser s’ha avançat una mica, però ni molt menys com antigament, comenta el Juanjo .

Els equipaments i activitatsLes instal·lacions del Càmping Platja Vilanova compten amb pistes de tennis, camp de futbol, piscina, parc infantil, i un club per als més petits, pista de petanca, amplis aparcaments, un supermercat i un restaurant obert a fer celebracions, festes familiars, reunions d’empresa, etc .

Pel que fa a les activitats, per als petits tenim un miniclub amb monitoratge, activitats i tallers per als joves i petits, com-peticions, etc . I per als més grans, música en viu, discoteca, karaoke . . .

El futur, ple de projectesTenim aturat el nostre gran projecte. La Masia, que està al nord del Càmping, també és de la mateixa propietat i els terrenys con-tingus també. La nostra voluntat és unir les parcel·les per completar l’oferta amb un equi-pament diferent i molt innovador al càmping, un espai de serveis i en els terrenys que hi van de camí, volem instal·lar-hi nous bungalous. És un projecte molt gran, però està parat per l’administració local des de fa anys.

Tot i això no ens aturem. Enguany hem estre-nat bungalous nous que fins i tot tenen Jacuzzi instal·lat. Són el més nou del mercat. I el 2017 també n’estrenarem de nous.

Un altre projecte recent estrenat és el web del càmping, molt més àgil, intuïble i que permet fer reserves online.

Les instal·lacions i equipaments del Càmping Platja Vilanova són extraordinaris. Podeu trobar el més nou en bungalous amb tots els detalls i necessitats que pot tenir el client. A més, l’equip humà cuida cada racó per fer de l’estada al càmping una gran experiència vital.

Page 18: Perspectiva 131

18

Page 19: Perspectiva 131

19

Page 20: Perspectiva 131

20

L’empresa

L’activitat de Davima va començar molt enfocada al vehicle industrial . Després de diversos anys de consolidació en el sector, l’any 2004 inaugura una delegació a Torto-sa, amb la voluntat de donar servei a l’àrea sud de Tarragona .

Sense perdre el seu esperit basat en la satisfacció del client, Davima continua creixent i al 2013 obre una nova delegació a Reus, moment en què, Sergi Giner, fill del fundador, agafar el relleu de l’empresa . Enguany, ha ampliat la seva representati-vitat en territori català obrint una oficina a Vilanova i la Geltrú, després de l’adquisició de la marca Vila-Rent .

De forma molt sostenible, i sempre garan-titzant la qualitat del servei que oferim als nostres clients, Davima s’ha fet més pre-sent a la costa catalana. Actualment, també estem molt especialitzats en vehicles turís-tics i utilitaris. Centrem la nostra activitat en el lloguer de vehicles sense conductor tant pel sector industrial com pel sector turístic, expli-ca Roger Coll, encarregat de l’oficina del Garraf .

L’empresa local de referència en lloguer de vehiclesDavima treballa per ser l’empresa local de referència en el sector de lloguer de vehicles a curt, mitjà i llarg termini . La seva filosofia els motiva a treballar per donar resposta a qualsevol necessitat dels seus clients .

Compta amb una flota de més de 200 vehicles de les millors marques . Turismes, furgonetes de tot tipus i capacitats, cotxes de nou places, entre d’altres, composen l’oferta de Davima .

Treballem amb una amplia gamma de vehi-cles, des d’utilitaris per a persones que se’ls espatlla el cotxe i necessiten un vehicle de substitució, fins a furgonetes per fer mudan-ces o per transport industrial, com també vehicles per fer gestions puntuals o gaudir de

Davima, l’empresa local de referència en lloguer de vehicles

Davima, empresa familiar de lloguer de vehicles, fundada per Vicent Bort, neix l’any 1995 a Vinaròs a mans de professionals del sector de l’automoció . Vint-i-un anys després arriba a la capital del Garraf amb el mateix compro-mís i responsabilitat cap als seus clients .

Davima Rbla. Països Catalans, 18 n22P. I. Sta. Magdalena

Vilanova i la GeltrúTel. 931 619 003www.davima.net

Page 21: Perspectiva 131

21

les vacances, afegeix l’encarregat de l’oficina de Vilanova .

El renting flexibleEl renting flexible és una modalitat de llo-guer de vehicles en el què el client no té cap compromís de durada a partir del tercer mes . Aquesta modalitat està funcionant molt bé per a aquelles empreses que tenen puntes de feina molt concentrades i a qui no els com-pensa llogar un vehicle tot l’any, explica Coll . A vegades, fins i tot, hi ha empreses que llo-guen una furgoneta durant dos dies per cobrir necessitats molt puntuals. Ens adaptem a tot, continua .

Proximitat i immediatesa Oferim un servei de proximitat i immediat. Els clients ens truquen dissabtes i diumenges i els intentem solucionar qualsevol problema. No podem deixar els nostres clients sense vehi-cle. Sempre intentem donar resposta. Aquest és el nostre segell. La qualitat del nostre servei i el tracte personalitzat ens han donat la con-fiança dels nostres clients, alguns d’ells, des dels inicis de l’empresa ja fa més de vint anys, comenta Roger Coll .

Amb la voluntat de facilitar el dia a dia dels seus clients, Davima també ofereix el ser-vei a domicili, on l’entrega i recollida del

vehicle es fa a l’empresa del client . També ofereixen la gestió integral per a les empre-ses, l’assistència 24 hores i l’aparcament gratuït per al vehicle del client .

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú

CONVENCIONS I CONFERÈNCIESFIRES I CONGRESSOS

EXPOSICIONSFESTES POPULARS

ACTIVITATS ESPORTIVESDESFILADES

Page 22: Perspectiva 131

22

Recull gràfic

22

La 4a Quinzena de l’Empresa ens deixa bons records fotogràfics1 de juny de 2016 · 2a Trobada de responsables de Recursos Humans del Penedès Garraf · Hotel Dolce, Sitges

2 de juny de 2016 · Visites d’Empreses · Sandhar, Santa Margarida i els Monjos

Page 23: Perspectiva 131

232323

3 de juny de 2016 · La Marató de l’ADEPG · 5a Jornada de presentacions comercials · Castell de Sant Martí Sarroca

7 de juny de 2016 · Visites d’Empreses · Prysmian, Vilanova i la Geltrú

Patrocini Col·laboració

Empreses col·laboradores

8 de juny de 2016 · Idiada, Santa Oliva

Page 24: Perspectiva 131

24

Recull gràfic

10 de juny de 2016 · Àgora Pimes · 3a Convenció de la petita i mitjana empresa al Penedès i el Garraf · Centre Àgora, Vilafranca del Pdès .

Organització Patrocini

Entitats Col·alboradores Empreses col·laboradores

Page 25: Perspectiva 131

252525

Organitza Entitats col·laboradores

Empreses col·laboradores

14 de juny de 2016 · Visites d’Empreses · Torres, Pacs del Penedès

13 de juny de 2016 · Espai Dona amb Carme Ruscalleda · Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú

Page 26: Perspectiva 131

262626

Page 27: Perspectiva 131

27

Page 28: Perspectiva 131

28

Page 29: Perspectiva 131

29

Laboratori d’idees

Ser emprenedor i no morir en l’intent En els moments en els quals vivim ser emprenedor és una de les opcions més triades per les persones que volen desenvo-lupar les seves aptituds, somnis i capacitats . A més, és una porta oberta per endinsar-se al món laboral representant una fórmula de lluita eficaç contra les dures taxes de des-ocupació existents .

Emprendre és un viatge que aporta enriqui-dores experiències de coneixement que no està exempt de riscos i que a més, serveix com a element d’aprenentatge . Eines per saber el que podem, volem i hem de fer, i fins i tot, per esbrinar del que cal escapar, costi el que costi . Us proposem com a expe-riència, reconèixer alguns errors greus amb capacitat de fer fracassar el nostre pro-jecte, o si més no, de deixar-nos estancats impedint que la nostra fantàstica idea de negoci creixi sana i vigorosa .

Observant experiències d’altres emprene-dors com tu, hem seleccionat algunes idees que esperem serveixin per despertar la teva perspicàcia i t’ajudin a posar els mitjans perquè l’èxit s’estengui a la teva idea .

1. Sincera’t amb tu mateix, esbrina i acla-reix si el que vas a vendre és allò que tu vols vendre o per contra és el que els teus clients realment necessiten . 2. Forma’t en tot el necessari per afrontar la teva responsabilitat al capdavant del teu projecte .3. Crea el teu pla de negoci, amb xifres cla-res i pressupostos realistes i bàsics .4. Tenir efectiu és un desafiament per a tots . Quan comences més encara per acce-dir després a línies de crèdit empresarials que permeten mantenir “la flota navegant” .5. Identifica els teus clients, sent com ells fins a ser capaç d’avançar les seves respos-tes . Aquesta informació és bàsica per crear el teu millor pla de màrqueting .6. Enamorar-se és molt semblant a iniciar un projecte . Tendim a veure solament els avantatges de les nostres parelles i amb el temps comencem a veure també el menys bo . Aprèn a enfocar-ho com a oportunitat per millorar . És molt important envoltar-se de persones amb valors similars als nostres que faran que sigui més difícil emportar-se sorpreses desagradables .

7. Contracta a poc a poc a gent apassiona-da amb la idea que sigui flexible, lluitadora i oberta a la innovació .8. No confonguis idea amb negoci . Execu-ta-la si és veritablement important i és el que la fa real i única .9. Si tu no inverteixes en el teu negoci no esperis que els altres ho facin . El finança-ment no arriba per una simple idea .10. No perdis l’enfocament i tingues mà esquerra per adaptar-ho: producte, públic, estratègia i manera de generar ingressos .11. Admet els teus errors i treballa en equip aprenent a no prendre decisions sinó a con-sensuar-les .

Són només algunes possibilitats i sabem que n’hi ha més que segur has experimen-tat ja . De les d’ells, de les teves i de les nostres aprenem per fer-ho cada dia una mica diferent aconseguint així resultats que ens mostren el camí al nostre somni .

Ciprià Pernas Soluciones para las personas

Page 30: Perspectiva 131

30

L’empresa

L’any 1996 va tenir lloc el primer viat-ge d’intercanvi entre alumnat de Vilanova i la Geltrú i Hull, enguany celebrem el 20è aniversari, comenta orgullosa Car-me Fuentes, cofundadora d’Opera Serveis . L’objectiu inicial era interac-tuar entre escoles que és molt enriquidor.

Des d’aleshores, les experiències s’han succeït any rere any però sense oblidar-ne ni una. La Carme Fuentes explica, amb tota la seva

passió, aquest projecte que va començar com una idea de donar serveis (hora d’acollida, menjadors, extraescolars . . .) als pares d’alumnes de l’escola Monserrat, de Vilanova i la Geltrú .

La Carme sempre ha estat molt acti-va i amb molta empenta coordinava totes les festes i activitats a l’escola on treba-llava . D’aquesta manera, una de les famílies de l’escola em demana que organitzi esta-des temporals a l’estranger pels seus fills amb l’objectiu de potenciar l’idioma. Primer pensem que és molt complicat, però amb el temps sorgeix l’oportunitat de fer un muntat-ge en anglès al mes de juliol. L’escola ja era molt conscient de la importància que tindria l’idioma i l’ofereix dues temporades seguides amb molt d’èxit, d’aquí a engegar els viatges hi va haver un pas. Amb la Nicki Taylor, la mestra d’anglès de l’escola, se’ns acut la possibilitat de crear estades acompanyades a Anglaterra. Pro-bablement vam ser els pioners en fer-ho d’aquesta manera... La Generalitat començava a triangular idiomes a diferents llocs d’Europa però era molt complexe accedir-hi.

Les primeres experiènciesEl primer viatge el vam fer a Hull, amb la Cris-tine, una nova companya de viatge que ens ha

acompanyat molts anys; i coordinats per la Nicki des d’Anglaterra. En aquella ocasió, vam buscar una casa gran i vam conviure tots junts durant 7 dies. La valoració dels pares va ser tan bona que l’any següent repetíem i allar-gàvem l’estada, explica la Carme. En aquell primer viatge ja ens acompanyava el Jaume, però encara era jovenet i ho va viure més com a alumne.

El 1997 l’estada la vam realitzar a Manchester i a la residència universitària. Des d’aleshores seguim el mateix model ja que dóna molts bons resultats d’immersió.

Ara també combinem aquestes estades amb la possibilitat de viure en famílies autòctones i de molta confiança.

Els clientsEls nostres programes van dirigits a alum-nes d’escoles catalanes a partir de 8 anys. Són grups d’uns 20 o 22 alumnes, molt diversos en edats i requisits però l’equip que els acom-panyem té molta experiència i s’adapta a la perfecció a les necessitats de cadascú. És un viatge molt personalitzat.

Aquests darrers anys comptem amb la con-fiança de les escoles Daina Isart, d’Olesa de Montserrat; el Sant Josep, de Sant Sadurní d’Anoia; i El Súnion, de Barcelona.

Opera Serveis molt més que viatges d’estudiants a l’estranger, experiències inoblidablesCarme Fuentes i Jaume Comaposada Fuentes celebren aquest any el 20è aniversari dels viatges d’idioma d’Opera Serveis, Una empresa que neix de la il·lusió i la voluntat de donar experiències lingüístiques, i molt més, als estudiants però també a grups d’adults .

Page 31: Perspectiva 131

31

Però també tenim grups d’adults que per algu-na afinitat viatgen junts per aprendre l’idioma. Són viatges d’incentius d’empresa o d’amics, enriquidors, divertits i molt interessants.

El dia a diaEns aixequem ben d’hora a la residència, esmorzem i anem cap a l’escola, cada alumne al curs adequat per l’edat. Dinem a la can-tina que és tipus self-service, tornem a les classes fins a quarts de quatre de la tarda. A classe les activitats són lleugeres perquè ells ja s’han avaluat i fan moltes activitats de tre-ball en equip, concursos, etc. A l’escola tenen un padrí cadascú que els acompanya tot el dia. El padrí s’ha de guanyar aquesta responsabili-tat i això també és una acció de motivació per a l’alumnat anglès.

A les tardes, un dia anem al cinema, dos dies a l’acadèmia, amb grups exclusius nostres i adap-tats a cada nivell; un altre dia fem turisme per Manchester i un altre dia preparem activitats per als pares. Tornem a sopar a la residència, editem el diari de viatge del web i a dormir. L’alumnat que està en família pot fer el mateix programa.

Els caps de setmana estan destinats a cultura i turisme, com visitar al camp del Manchester United i el parc temàtic Blackpool. Cada any fem activitats diferents perquè els alumnes que repeteixen ho gaudeixin igual; enguany toca visitar Liberpool i York.

Resultats increíblesEls nens i nenes, nois i noies, es submergeixen en la realitat de l’escola, com un alumne més, coneixen el sistema anglès, fan classe durant cinc hores diàries, com a convidats, i les millo-res en listening i speacking són molt notòries perquè són entre”iguals”. Perden la vergo-nya i el més important se senten capaços d’entendre’s i expressar-se. Descobreixen que saben més anglès del que creuen i es tor-nen més autònoms en tots els sentits. Poden comparar sistemes educatius i valorar altres maneres de fer.

Amb totes les garantiesCom a empresa de viatges som una agència per normativa i estem associats a ASEPRO-CE, l’Associació d’empreses que fan viatges a l’estranger .

L’ànima materLa Carme Fuentes ha estat tota la vida lli-gada a la docència . Quan feia 26 anys que exercia com a mestra, emprèn juntament amb el seu fill, Jaume Comaposada, el seu projecte empresarial: Opera Serveis que, formalment, neix el 2002 . Durant 4 anys es dedica únicament al seu projecte fins que torna a entrar a la borsa d’interins de professorat per tornar a connectar amb la realitat pedagògica . Des de 2007 viu per les seves dues passions, l’empresa i l’escola .

Opera Serveis Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 71 18www.operaserveis.com

Page 32: Perspectiva 131

32

Page 33: Perspectiva 131

33

De la mà de Foment Formació, centre de Foment del Treball, l’ADEPG impartirà un seguit d’accions for-matives, finançades pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Servicio Público de Empleo Estatal .

Són cursos subvencionats per a treballadors en actiu i es realitzaran el mes de juliol, a les seus de l’ADEPG de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú .

Cursos d’Estiu a l’ADEPGFormació Subvencionada

* Cursos subvencionats pel Consorci de la Formació Contí-nua de Catalunya i el Servicio Público de Empleo Estatal Cursos organitzats per Foment Formació (Actividades For-mativas Empresariales, SL) centre de formació de Foment del Treball Nacional que s’impartiran a les instal·lacions de l’ADEPG.

Cursos subvencionats

GRATUÏTSImpartició a Vilanova i aVilafranca

Més info902 106 700

www.adepg.cat

Gestió comercial

Inici . . . . .Dies . . . . .Horari . . .Preu . . . . .Lloc . . . . .

01.07.16 – 20 horesDivendresDe 9h30 a 13h30Gratuït*ADEPG Vilafranca

Coneixements necessaris per planificar i fer una previsió adequada de l’equip de vendes

Publicitat i comunicació externa

Inici . . . . .Dies . . . . .Horari . . .Preu . . . . .Lloc . . . . .

01.07.16 – 20 horesDivendresDe 16h a 20hGratuït*ADEPG Vilanova

Estils i recursos de comunicació publicitària per maximitzar l’impacte a la societat

Personal Shopper

Inici . . . . .Dies . . . . .Horari . . .Preu . . . . .Lloc . . . . .

02.07.16 – 10 horesDissabteDe 9h30 a 13hGratuït*ADEPG Vilanova

Aprèn a analitzar les tendències de moda actuals, per tal de poder assessorar el client

Tècniques de venda i formació

Inici . . . . .Dies . . . . .Horari . . .Preu . . . . .Lloc . . . . .

04.07.16 – 40 horesDilluns, dimec. i divendresDe 18h a 21h30Gratuït*ADEPG Vilanova

Principis, mètodes, tècniques dels processos de venda en funció del tipus de client

L’abc de l’Economia Social

Inici . . . . .Dies . . . . .Horari . . .Preu . . . . .Lloc . . . . .

04.07.16 – 10 horesDilluns i dimecresDe 9h a 12h30Gratuït*ADEPG Vilafranca

Adreçat a persones integrants d’entitats i empreses vinculades a l’economia social

Conducció de reunions

Inici . . . . .Dies . . . . .Horari . . .Preu . . . . .Lloc . . . . .

05.07.16 – 20 horesDimarts i dijousDe 18h a 21h30Gratuït*ADEPG Vilanova

Aprèn a planificar i dinamitzar les reunions per a que siguin eficaces

Nova programació

De cara al setembre, l’ADEPG impartirà una nova proposta d’activitats forma-tives de matrícula subvencionada que organitza Foment Formació a les nos-tres comarques .

Podreu consultar tots els detalls en les properes setmanes accedint a l’apartat de formació del web de l’ADEPG www.adepg.cat .

Page 34: Perspectiva 131

34

Page 35: Perspectiva 131

35

Recursos Humans

Necessito a la meva empresa un director de Recursos Humans? Us heu parat a pensar què passaria si un dia els vostres treballadors decidissin no anar a la feina?

A la vostra empresa, els empleats són un actiu important per al bon funcionament de l’empresa?

Si les respostes són afirmatives i voleu evi-tar arribar a la situació descrita, està a les vostres mans poder-ho fer .

Hi ha una frase d’un arquitecte i escriptor suís, Max Frisch, que sintetitza molt bé el que intento explicar:

“Vam demanar treballadors i ens van arribar persones”

Si els qui esteu llegint aquest article teniu una empresa, estic plenament convençu-da que coneixeu molt bé el vostre sector, els productes i serveis que oferiu, els vos-tres clients i proveïdors, i vigileu de prop la vostra competència, però . . . coneixeu els vostres treballadors? Sou bons seleccio-nant i formant les persones que us ajudaran a mantenir i fer créixer el vostre negoci?

Si heu hagut de contractar personal, en el millor dels casos haureu aconseguit atreure bones persones, que estan involucrades a la vostra empresa i que són responsables amb la seva feina . En aquest cas segur que no veieu cap necessitat de tenir al vostre costat un professional que tingui cura d’ells .

Però, malauradament, el que és normal és que sigui un repte aconseguir que els nos-tres empleats treballin com a nosaltres ens agradaria que ho fessin i, possiblement, no teniu el temps suficient per assolir-ho .

Per això, us pregunto: us heu plantejat en alguna ocasió tenir un professional que treballi al vostre costat i alhora amb els vostres empleats?

Potser us ho heu plantejat però li heu aca-bat delegant aquesta responsabilitat al director financer que, siguem sincers, a part de pagar la nòmina i portar el control de les despeses de personal, atendre els proble-mes dels treballadors li treu temps de fer el que realment considera la seva feina . Una altra possibilitat és que us heu plante-jat la necessitat de contractar un director de Recursos Humans però ho heu acabat deses- timant perquè penseu que no us podeu permetre les despeses fixes que suposa-ria . Però ara teniu la possibilitat de tenir un director de Recursos Humans de forma externa mitjançant un servei d’outsourcing .

El director de Recursos Humans té una doble funció dins l’empresa:

n D’una banda, actua com el vostre partner alineant els treballadors amb els objectius del negoci, ajudant a aconseguir aquests objectius d’una forma més àgil i eficient .

n D’altra banda, actua al costat dels tre-balladors fent-los sentir que hi ha algú dins l’empresa que es preocupa per ells, algú que els escolta, que pensa en ells com a perso-nes i no només com a “unitats de producció” .

Hi ha infinitat d’estudis que demostren que els treballadors feliços estan més moti-vats i per tant, són més productius . Jo hi estic totalment d’acord perquè he vist molts casos en sentit invers .

I tu, què en penses?

Karina CrespoKC Recursos Humanos

Page 36: Perspectiva 131

3636

Page 37: Perspectiva 131

37

Page 38: Perspectiva 131

38

La 25a Nit de l’Empresa

Cafès Novell és l’Empresa de l’Any 2016 al Gran Penedès.

El 29 d’abril, en el decurs de La Nit de l’Empresa, a l’Hotel Melià, es va fer públic el palmarès dels Premis ADEPG 2016 . L’acte va tenir com a primer convidat el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, acompanyat de l’alcalde amfitrió, Miquel Forns, i el president de l’ADEPG, Jordi Solé Tuyà . L’edició d’enguany de la Nit de l’Empresa ha aplegat més de cinc-cents assistents . En el mateix acte van rebre reconeixement especial Canal Blau, Newton’s i Telemàtic, pel seu 25è aniversari; Club Tennis Vilanova pel seu cinquantè aniversari; Hotel Subur, pel centenari, i l’Hotel Cèsar, pels seus 125 anys .

L’ADEPG reconeix la feina ben feta de 10 empreses del Penedès Garraf

Patrocinadors

Empreses col·laboradores

PREM

IS A

DEP

G 20

16

www.pastisserialagranja.com

Page 39: Perspectiva 131

39

Gran Premi ADEPG · Empresa de l’Any 2016Cafès Novell · Vilafranca del Penedès

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit del Compromís SocialFundació Santa Teresa del Vendrell · El Vendrell

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la ComunicacióRuta del Xató | Agència: ADN Studio · St. Pere de Ribes

Premi ADEPG 2016 · Cultura d’empresaSalvador Guasch Figueras

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la InnovacióBidfon · Sant Pere de Ribes

Premi ADEPG 2016 a la InternacionalitzacióMiguel Torres · Vilafranca del Penedès

Premi ADEPG 2016 a la InternacionalitzacióGarraf Maquinària · Sitges

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la nova creacióAxolot · Rebel Business · La Granada del Penedès

Premi especial “Anxanet” a les TICGranier · Vilanova i la Geltrú

Premi Jove Emprenedor 2016 · Joves d’EmpresaSensación Activa · Cubelles

Premi Dona Estela Emprenedora 2016 · Dones d’EmpresaEster Olivella i Imma Olivella · Les Filos · Lavern

Protocol d’homenatge a aniversaris 2016

Page 40: Perspectiva 131

40

Page 41: Perspectiva 131

41

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adepg

ÁTEC SLCarrer de Girona, 10 Pol. Ind. L’Empalme43712 Llorenç del PenedèsTel. 977 698 694www.jcomerma.comFabricació de sensors tèrmics

CENTRE D’EMPRESES DEL BAIX PENEDÈSAv. Bellvei, 2-4 · P. I. Els Masets43719 BellveiTel. 977 663 334www.centreempreses.catServeis a empreses, lloguer d’espais

CONSERIN SERVICIOS INTEGRALESPsg. de la Unió, s/n · Vilarenc Zenit43820 · CalafellTel. 722 112 268www.conserin.comNeteges, formació, manteniments...

MENÚ RODÓ BY MONTSE RAMOSCarrer de Fossar Vell, 3108800 Vilanova i la GeltrúTel . 627 461 851Restaurant clandestí

MUNDO ALEMÁNCarrer de Balmes, 9208810 Sant Pere de RibesTel. 938 961 885www.mundoaleman.comEnsenyament, cursos d’alemany

OSAD - GESTIONA ENERGIAC. de Josep Tarradellas, 48, 1r 3a08880 CubellesTel. 936 885 220www.osad-gestener.comConsultoria d’eficiència energètica

PEOPLE LIFE CONSULTINGCarrer d’Eiximenis, 1008810 Sant Pere de RibesTel. 619 754 234www.peoplelifeconsulting.comServeis professionals assessorament

QUABU SOLUTIONSRambla de la Pau, 31, baixos08800 Vilanova i la GeltrúTel. 930 160 124www.quabu.esConsultoria de negoci i tecnologies

SPORTS AND TRAVEL EUROPENeàpolis · Rbla. Exposició, 5908800 Vilanova i la GeltrúTel. 606 957 521www.sportsandtraveleurope.comEsdeveniments esportius i viatges

TECNINOVACarrer de la Pagesia, 108812 Les Roquetes Sant Pere de RibesTel. 937 098 649Instal·lació d’antenes i porters electrònics

Page 42: Perspectiva 131

42

Page 43: Perspectiva 131

43

El comerç de l’ADEPG

Còpia d’hora, rapidesa i compromís

> Quin és l’origen de l’empresa? Després d’una experiència laboral de 22 anys a una indústria vilanovi-na i acabar amb un mal final... em vaig prometre que la resta de la meva vida laboral no tornaria a deprendre més d’un “cap”. Tenia 46 anys i no volia passar pel tràngol de les entrevistes de treball, així que la millor opció era fer-me autònom i fer per mi el que, durant tants anys, havia fet pels altres. Amb tot el que això comporta... risc, soletat... però molts reptes i satisfaccions.

En un sector totalment diferent al meu, vaig buscar local amb una bona ubicació i com una inspiració divina, vaig apostar pel sector gràfic. No tenia cap predilecció especial pel sector, el més semblant és que a la mili vaig estar a la impremta.

Qui són els clients de Còpia d’Hora?Principalment, el sector de l’ensenyament, però també treballo per a petites i grans empreses, per administracions i per als particulars.

Quins són els productes que podem trobar-hi?Vaig tenir clar des del principi que no volia només ser una copis-teria i donar més serveis al client; des de subministrament de material d’oficina i escolar, consumibles, etc.

Pel que fa als serveis, tot el que es deriva de la impremta digital: targetes de visita, publicitat, cartells.... de la copisteria: fotocò-

pies, impressions, enquadernacions, plastificacions, etc. I en l’apartat de gravats amb làser, tota mena de gravacions, pell, plàstic, alumi-ni, metall, fusta, vidre... agendes i bolígrafs gravats amb el logo de l’empresa. També fabriquem segells de goma automàtics i de fusta.

Què el fa diferent a la resta?Que una empresa pot tenir un sol proveïdor i a més, com el nostre nom indica, la rapidesa en el servei.

Quins són els punts forts i dèbils del comerç vilanoví?En positiu, la qualitat i varietat de productes que trobem als comerços vilanovins. Encara recordo quan havíem d’anar a Barcelona perquè aquí tot era molt justet.

En negatiu, la permisivitat que hi ha en la competència deslleial: la pro-liferació de la les grans superfícies on poden vendre de tot, els basars xinesos, top manta...

Fitxa de l’empresa

> Adreça

> Correu e

> Activitat

> Contacte

Av . Francesc Macià, 121Vilanova i la GeltrúTel . 938 100 177

copiadhora@gmail .com

Papereria, copisteria, impremta digital, gravacions làser, fabricant de segells de goma

Manel Dalmau

43

Page 44: Perspectiva 131

44

Page 45: Perspectiva 131

45

Page 46: Perspectiva 131

46

Grup d’opinió de l’ADEPG

El grup d’opinió de l’ADEPG acaba d’editar el seu 4t dossier amb el títol El TTIP i l’Empresa. Es tracta de donar un punt de vista sobre el tractat de comerç i inversió que estan promovent la Unió Europea i els Estats Units.

Hi ha moltes coses que no se saben del TTIP, però de ben segur que n’hi ha una amb la què tothom està d’acord: la man-ca d’informació . Hi ha qui diu que aquesta manca d’informació té la intenció d’ocultar la naturalesa del tractat, i hi ha qui diu que és la discreció que tota negociació necessi-ta . El que és segur és que la manca de debat no diu gran cosa a favor de la transparència i la qualitat democràtica del procés .

El grup d’opinió de l’ADEPG ha portat a ter-me un sondeig entre els empresaris de l’associació i ha pogut comprovar com el 80% té poc o nul coneixement del TTIP . Això posa de relleu que una qüestió que pot

definir el nostre mercat d’una manera tan notable és desconeguda per la gran majo-ria dels empresaris .

És necessari el debat i la perspectiva de la PIMEA la vista de la importància d’aquest assumpte i del desconeixement que hi ha entre els empresaris s’arriba a la conclusió que és important conèixer aquesta qüestió de manera més profunda .

El tipus de debat ha de ser sense aprio-rismes ni posicions ancorades . És difícil accedir a informació sobre el TTIP, si bé és cert que la UE n’ha publicat algun fulletó explicatiu, i encara més accedir a persones que en tinguin prou coneixement com per a explicar-lo en algun tipus de fòrum organit-zat per l’ADEPG a tal efecte .

Per això, enlloc de poder parlar de com és el TTIP, només es pot parlar de la necessi-

tat que aquest sigui debatut, i sobretot, que el debat es faci també des de la perspecti-va de la petita i mitjana empresa . Hi ha la sospita que aquests tipus de tractats sovint són dissenyats per les grans corporacions i empreses que no tenen una vinculació espe-cial amb el territori . El think tank de l’ADEPG demana que es tingui en compte el teixit empresarial propi del nostre país, confor-mat sobretot per empreses de mides petita i mitjana, i implantades arreu del territori .

En el moment en què ens trobem, des del think tank es pensa que hi ha una sèrie de qüestions que podrien suposar amenaces per al nostre teixit empresarial . La trans-parència, la informació i sobretot el debat podria ajudar a desvetllar incògnites com les que es plantegen a continuació .

n Quines són les conseqüències de les regulacions o desregulacions que es poden despendre del TTIP, especialment per a les

L’ADEPG es posiciona davant el TTIPEs demana major transparència

Page 47: Perspectiva 131

47

pimes del nostre àmbit territorial?n Què hauria de tenir en compte aquest tractat per a que fos beneficiós per a les pimes?n Quins sectors econòmics en traurien més avantatges i quins en patirien més les con-seqüències?n El teixit econòmic del nostre territori és prou competitiu per a afrontar el repte del TTIP?n Què haurien de fer les empreses per a preparar-se per al nou escenari?n Quins efectes pot tenir sobre el mercat de treball? Resoldre o, si més no, debatre aquestes qüestions és necessari per a que les pimes es puguin posicionar en un possi-ble nou entorn .

Antecedents Com que no es disposa d’informació sobre el contingut del TTIP, ens pot servir de guia veure què ha succeït en dos casos que es podrien considerar similars .

El tractat de la Unió Europea. Hi ha un consens que ha funcionat bé per a Espan-ya . Ha servit per a la internacionalització de la indústria catalana, les exportacions de

matèries primeres i productes agrícoles i ha afavorit la inversió d’empreses europees al nostre territori . De ben segur que hi ha ombres però la majoria creu que l’economia espanyola se n’ha vist notablement benefi-ciada, i sembla haver estat un bon negoci per tothom .

Nafta, Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord . Aquest tractat, on hi participen Mèxic, Canadà i els Estats Units, ha tingut segons algunes veus conseqüèn-cies negatives per a l’economia de Mèxic sobretot pel que fa a petits emprenedors i de la ciutadania en general, per tractar-se de l’economia més feble de les tres .

Per tant, sembla que hi pot haver tractats beneficiosos i d’altres que deixen fora dels beneficis a alguns països més febles o als seus estrats socials o econòmics .

Un exemple: el possible impacte sobre el sector agroalimentariEls efectes que pot tenir el TTIP són poliè-drics . Mes enllà de les conseqüències que el TTIP pugui tenir sobre la ciutadania, el medi ambient, el marc laboral o la resolució

dels conflic-tes jurídics entre empreses i estats, si s’analitza des del punt de vista de les transaccions comercials, trobem que, inicialment, el tractat afavoreix les expor-tacions, reduint els tràmits burocràtics i les tarifes duaneres . Sembla, doncs, que els sectors amb elevada exportació podrien sortir-ne beneficiats, especialment aquells en què les tarifes duaneres amb els EEUU són altes i que competeixen amb altres països que no les han de pagar . En aquest sentit el sector industrial i el sector agroali-mentari tindrien un paper destacat .

Conclusions: més informació i més transparència per a estar preparatsL’ADEPG demana a la UE més informació i transparència en la negociació d’aquest tractat . En primer lloc per a que es puguin defensar els interessos de les nostres empreses, i per tant de la nostra economia, però també per a poder preparar les nos-tres empreses de cara a afrontar aquest repte .

Page 48: Perspectiva 131

4848

Page 49: Perspectiva 131
Page 50: Perspectiva 131

5050

Page 51: Perspectiva 131

51

Page 52: Perspectiva 131